logo

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu. Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

Transcribed podcasts: 139
Time transcribed: 10d 15h 38m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Quan vam entrevistar ja fa 15 dies el nostre convidat d'avui, vam dir que el nostre programa radiofònic, el Benvinguts, benvolguts i ben trobats,
al igual que la pintura ens permet comunicar i compartir emocions amb la gent.
També vam fer el nostre el que diu el nostre convidat, que l'art pot ajudar a formar millors ciutadans.
I jo també dic que la comunicació també pot ajudar a formar millors ciutadans.
La persona que està al meu costat té dues passions, Europa i la pintura.
D'Europa n'ha fet la seva professió, de la pintura el seu passat temps preferit, la seva diversió.
Tornem a parlar una mica de pintura però sobretot continuarem parlant de la seva professió,
ocupació i visió en els darrers 35 anys, l'europeisme.
Casimir de Dalmau i Oriol, benvingut.
Bon dia, gràcies.
Com estàs?
Molt bé. Aquí una altra vegada. Repetim, repetim.
Pels oients que no van escoltar el programa del passat 9 de febrer,
repetiré que haver d'explicar el seu currículum vite ens podria portar tot el programa.
Indicaré que Casimir de Dalmau és advocat especialitzat en dret comunitari,
delegat i posteriorment director executiu del Patronat Català per Europa entre els anys 1987 i 2004.
És a dir, que ha representat el govern de la Generalitat a Europa durant una bona pila d'anys.
Des del 2005 dirigeix una empresa consultora especialitzada en afers europeus
i especialitzada en afers jurídics, legislatius, financers i de lobby,
tot relacionat amb la Unió Europea.
És un gabinet europeu d'assessorament
i ell personalment ha assessorat els governs d'Andorra i de Bulgària
en les aplicacions d'acords amb la Unitat Europea, amb la Comunitat Econòmica Europea.
Casimir, fa dues setmanes ens vas explicar la importància d'Europa i ens vam quedar en l'any 2006.
Ara continuarem l'entrevista a classe magistral i ens situem en el període 2006-2016.
Què va passar, Casimir?
Bon dia una altra vegada i content d'estar aquí un altre cop.
Bé, sempre és difícil dir en poques paraules què va passar,
sobretot si parlem de la Unió Europea,
en tant que organització supranacional,
fins fa poc formada per 28 estats membres
i des de fa poc no gaires dies, de 27,
en la mesura que el Regne Unit ha decidit,
després d'un procés dificultós,
de formalitzar la seva sortida del club comunitari.
Una organització formada per 27 socis,
que són estats representats pels seus governs,
és una organització per definició complexa.
Hi ha unes regles de funcionament bàsiques
que estan establertes en els tractats constitutius de la Unió Europea,
que coneixem l'última reforma que va fer a Lisboa
i per tant els coneixem com a tractats de Lisboa,
però si avui volem dir què va passar,
doncs en el conjunt de la Unió Europea
passen moltes coses en simultàni.
El que sí que és cert és que cap als anys 2007-2008
en el conjunt de l'espai europeu
es va produir una crisi econòmica i social molt profunda
que no era exclusiva de la Unió Europea,
sinó que era una crisi global
que probablement vam importar d'altres indrets del planeta,
una crisi generada en part pel que coneixem
com l'economia especulativa,
sobretot en l'àmbit financer,
que va crear gravíssimes dificultats d'estabilitat
a molts dels països,
inclús dels països importants de la mateixa Unió Europea.
És evident que els països, diríem,
amb menys muscle econòmic, amb menys força,
doncs van rebre més fort,
els que estaven menys preparats,
potser els que s'havien exposat més en aquest aspecte,
en el sector financer,
i això va fer que algunes economies
es vegin amb la necessitat de ser intervingudes.
El cas d'Irlanda, Grècia,
el cas de Grècia va ser, jo diria,
potser un cas especialment dolorós
per les conseqüències que va tenir,
el cas de Portugal,
però són països que per la impossibilitat
de gestionar el que podríem dir els comptes públics
d'una manera adequada i equilibrada,
doncs es van veure la necessitat de...
Estaven en situació de faïda tècnica
i obligats a sol·licitar la intervenció.
La intervenció, en aquest cas,
es va produir a partir de l'actuació
del Banc Central Europeu,
la Unió Europea a través de la Comissió Europea,
el Banc Central Europeu
i, sobretot, de l'FMI,
el Fons Monetari Internacional.
Quan un país és sotmès
a un programa d'intervenció de la seva economia,
vol dir que aquell país perd
la poca sobirania
que li queda,
que li resta,
perquè, precisament,
la Unió Europea
és un espai de sobiranies compartides,
doncs pràcticament podem dir
que aquell país avança
i és governat,
però qui hi ha al volant del país
no són els representants legítims d'aquest país
que autoritzen la intervenció,
sinó que són les organitzacions
situades una mica per sobre,
a nivell supranacional,
la pròpia Unió Europea,
però també el Fons Monetari Internacional.
I les condicions de la intervenció,
perquè, a dir-me,
vol dir que el país té dificultats,
no té capacitat per finançar
el funcionament bàsic
de l'estructura de l'Estat
i dels serveis bàsics
i, per tant,
a demanar un préstec a l'exterior.
Però la condició
per obtenir aquest préstec,
que és indispensable
perquè aquest país puguis tirar endavant,
són noves molt dures i rigoroses
i és el que va passar, no?
Sí, però llavors,
t'entrumpeixo, Casimir,
perquè hi ha una retallada social
molt important
i que afecta directament a l'individu,
com per exemple,
recordo va ser el tema
de l'expansió
en aquests països
i concretament a Grècia, no?
Sí, sí.
I com des de la Comunitat Econòmica Europea
es pot assimilar
que sent dintre un país,
dintre de la mateixa comunitat,
que visquin els jubilats
de bandera a Alemanya
i els de Grècia no tinguin
ni per, diguéssim,
prou feines
per les tres menjades al dia, no?
Sí, sí.
És a dir,
això el que, bueno,
això posa sobre la taula
el fet que l'espai europeu
no és un espai homogènic,
és molt divers,
que hi ha, diguem,
diferències importants
de renda
entre els països,
entre els ciutadans
de determinats països,
Europa central, sobretot,
i països de,
si diríem,
l'Europa del sud,
en general.
O sigui,
hi ha grans desequilibris
que no se'n resol,
és a dir,
que la integració europea
fins ara
no ha contribuït
a resoldre
aquestes situacions.
Tot i més,
el que va passar
amb la intervenció
és precisament
per aquestes exigències
de tipus econòmic
que va obligar
els països afectats,
molts d'ells,
perquè inclús
l'estat espanyol
van haver retallades
molt importants,
vull dir,
no només els països intervinguts,
però l'economia espanyola
és massa gran
per possibilitar
una intervenció.
De fet,
les intervencions
es van aplicar
a països en crisi
més petits,
com els tres
que hem mencionat abans,
a Grècia,
a Portugal,
a Portugal,
també es van
congelar
i reduir les pensions,
és a dir,
que les persones
ja més vulnerables
van haver de suportar
una part important
del cos
de la sortida
de la crisi.
Després,
un cop
el cas de Portugal,
per exemple,
acabada la intervenció
que va durar tres anys,
es van,
bueno,
va haver un canvi
de govern,
perquè,
clar,
la impopularitat
de la retallada
es va portar
a l'alternància
amb el govern
i la coalició
de govern,
que ara no hi ha
una coalició,
hi ha un govern monocolor,
però té uns suports
parlamentaris,
un partit socialista
amb els partits
més de la,
cap a l'esquerra,
inclús el Partit Comunista
ha entrat en aquesta operació
i s'han,
diríem,
haugerit
la retallada,
s'hi ha posat
inclús fi
i l'economia portuguesa
ha tirat endavant,
per tant,
tampoc està clar
que aquella
retallada
tan dures
fossin esticament
necessàries,
no?
Jo crec que aquí
hi ha molta cosa
a revisar,
a estudiar
i sobretot
a aprendre
de cara
al futur,
no?
De totes maneres,
un cop,
diríem,
no sé si podem dir
que la crisi
estigui superada,
però,
en tot cas,
el moment més dur
i més baix
sí que ha estat
ja
ultrapassat,
el que ha deixat
és molt de,
és a dir,
ha deixat molt de,
moltes destrosses,
no,
jo diria més
que destrosses,
no?
A nivell
en el teixit social
en la gent,
en la ciutadania,
no?
Jo penso que hi ha
un ciutat europeu
estopefacte,
dolgut,
i amb el ciutat
allunyat
del projecte europeu,
és a dir,
una Europa
que potser
fins a un cert moment
era generadora
de bones iniciatives
i de bones notícies,
doncs aquests últims temps
se l'ha identificat
amb iniciatives
que han atacat
molt durament
el cor de l'estat
del benestar,
no?
Sobretot per aquests
tres països,
per Grècia,
Portugal i Irlanda,
però suposo que no
són el mateix cas
d'Irlanda
que el de Grècia,
no?
No,
jo crec que són
aquests tres països
que ho van viure
molt directament,
la crisi,
no?
Però
els països grans
també,
a veure,
anem a Itàlia,
anem a França,
vull dir,
el faromen que coneixem
com les
les gilégions,
no?,
les hermies drogues,
doncs també
s'ha de,
bueno,
algú haurà
d'analitzar,
estudiar exactament
a què respon,
però és un moviment
no,
molt transversal,
que no obeix
a consignes polítiques
de les organitzacions
tradicionals,
ni les sindicals,
ni les partidistes,
però que alguna cosa
que té a veure
amb aquest descontentament
que hi ha d'unes classes
mitjanes
i més populars
que,
bueno,
tenen molta dificultat
per tirar
endavant,
no?
Llavors,
aquest,
jo crec que és un dels
grans reptes
que té plantejada
la Unió Europea
i el Reino Unit
que ha decidit
deixar
la Unió Europea
probablement
aquest dia,
i també hi havia
un moviment
de descontentament
de fons
que es va
focalitzar
en la Unió Europea,
probablement
de manera
d'haver hagut
d'amagògia,
ha estat injust,
però probablement,
però també és cert,
és a dir,
les carencies
de la Unió Europea,
la incapacitat
d'actuar
en temes importants,
com per exemple
el tema
de manera
unificada
amb una política coherent
com és la
immigració,
si això
ho juntes
amb la crisi
social
de fons,
porta
determinades persones
i ha improvisat
moltes persones
a prendre
decisions
respecte
o posicionar-se
respecte
del projecte
europeu,
si la
intervenció
europea,
si el govern,
si les institucions
europees
no tenen la capacitat
per
resoldre
els,
o per afrontar
problemes
de la vida
quotidiana
de les persones,
doncs aquestes
miren cap a una altra
banda,
no?
i ja veurem si,
ja veurem,
no?
El tema
de la Reina Unida
no sabem
encara
qui serà
el principal
beneficiat.
Ja s'han anunciat
dos malons
que te'ls tenia
preparats
per obrir-los
més tard
en l'entrevista
que ha sigut
la immigració
i el Brexit,
però ara
el Joan,
el responsable
d'una
de les seccions
del programa,
europeista,
estudiós
i admirador teu
massa dient
que et vol
fer unes preguntes.
Endavant, Joan.
Gràcies, Ferran.
Bon dia, Casemir.
Bon dia.
Com que hem parlat
de tres països clau,
Portugal,
Irlanda i Grècia,
bé,
Irlanda
avui és un país
dels més rics
de la Unió
amb molta desigualtat,
deixem-ho,
Portugal ho sembla
que és el que s'apanya millor,
però jo volia parlar
de Grècia.
O sigui,
a Grècia,
la pujada
dels Xipres
i els Barofakis,
el referèndum
que van fer
en què estaven d'acord
amb les mesures
que va prendre el govern,
quan es va renunciar
a tot això,
què va ser?
Una baixada
del pantalmòs
per això que va haver,
només havia sigut
una mica de cop
d'afecte
el que va fer
el Xipres,
perquè, esclar,
el Barofakis
es va apartar,
el Xipres
va haver de renunciar
pràcticament a tot,
si no recordo malament
les pensions
de Grècia
eren bastant altes,
va haver-hi una rebaixa
brutal de pensions.
quines pressions van haver
tan fortes
perquè el Xipres,
que pensant que anava
de bona fe al principi,
va haver de renunciar
a tot
i fins i tot
a la llarga
perdre la sort.
Bé, jo no sé
si disposem
de totes les
peces
del puzzle
per interpretar
correctament
el que ha passat
a Grècia,
que la crisi
grega
va ser profunda
és cert,
que l'Estat
estava en una situació
de feida tècnica
també,
que la intervenció
era indispensable
també,
que si aquesta
no es produïa
la deriva
de l'economia
del país
i per tant
dels mínims requisits
de benestar
als quals
pot aspirar
la gent
també se n'anaven
a Norris
i això
va forçar
que el govern
en Cipres
efectivament
contra tot el que
havien estat els seus
postulats
que a més
l'havien portat
a guanyar
a les eleccions
que eren
bastant radicals
doncs el va portar
a suavitzar
i no només a suavitzar
sinó diríem
a renunciar
a retirar
a retirar
determinats
plantejaments
amb els quals
no hauria estat possible
l'acord
amb la resta
de socis comunitaris
probablement
el realisme
que imposa
el poder
és a dir
quan arribes
al poder
i comences
a mirar
que hi ha
doncs
els armaris
els calaixos
sota les alfombres
i quan descobreixes
quina són
la comptabilitat real
del país
la situació
exacta
en la que es troba
quin és el deute
perquè també
hi havia hagut
unes xifres
que havien estat
sembla ser
maquillades
per dir-ho
suaument
i quan es va
confrontar
amb la realitat
que tenia davant
no és que no
hagués pogut saber
abans
que segurament
o potser ja ho sabia
no ho sé
però en tot cas
jo crec que quan tens
la responsabilitat
de dirigir
el govern
ell devia arribar
a la conclusió
que no li quedava
més camí que aquest
i a més entenc
que les pressions
que va rebre
dels socis comunitaris
i dels que tenien
interessos més directes
en què no fes
una feida definitiva
a Grècia
doncs el van
portar
a fer un acte
de realisme
que sí
que a mig termini
doncs ha suposat
una mena de
no sé si un suïcidi polític
però sí que
és a dir
que l'ha portat
a un resultat previsible
és a dir
que la població
doncs que havia confiat
en ell
doncs hagi
en una part important
ha deixat de fer-ho
perquè
et visca
el que havia dit
i el que va haver
d'acabar fent
doncs no coincidien gaire
no?
o sigui
que va aplicar
real polític
no?
vol dir que
en certa forma



però jo penso
que és un cas
que hauria de ser
estudiat
amb profunditat
amb profunditat
molt interessant
perdó
estàvem
com a casim
i
l'entrevista
del període
del 2006-2016
hem parlat
de la crisi econòmica
hem parlat
del que s'ha posat
i més en la pregunta
del Joan
les retallades socials
concretament
a Grècia
el retrocés
de l'estat
del benestar
hem dit
que no va ser
el mateix
dels països
afectats
als països
no afectats
les intervencions
de les economies
en aquest període
que podria ha sigut
el més convuls
aquests 10 anys
des de la creació
de la Comunitat Econòmica Europea
tu que estaves allà
directament
com vas viure
el rescat
de la banca espanyola
que és
una de les coses
que més ens afecta
bueno
a veure
no ho recordo
com una experiència personal
això del rescat
de la banca espanyola
suposo que
la banca
és a dir
van ser moments
en què
en què
es plantejava
la possibilitat
no
que realment
el
el govern espanyol
doncs
acceptés
algun tipus
d'acord
o de rescat
de la seva economia
però aquí hi havia
hi havia una qüestió
que abans l'he esmentat
que l'economia espanyola
per la seva dimensió
per ser intervinguda
requeriria
unes dosis
de recursos
dels quals
les institucions
europeues
en aquell moment
ni l'FMI
disposaven
però
també hi havia
una consideració
de tipus polític
és a dir
una economia
de dimensió
com l'espanyola
té més recursos
per recuperar-se
que una economia
de dimensió menor
en principi
però en aquell moment
jo penso que va
passar també
un argument
de tipus
polític
és a dir
en aquell moment
era president
del govern espanyol
Mariano Rajoy
ell observava
molta tensió
el que passava
als països
intervinguts
però sobretot
Portugal
que és un país
veí
i precisament
constatava
la duresa
dels termes
de la intervenció
les retallades
socials
les pensions
que mencionàvem abans
és a dir
que
era una
circumstància
la intervenció
que afectava
el conjunt
de la societat
portuguesa
és a dir
el país
va quedar
molt
tocat
i molt
estabornit
són coses
que no s'obliden
i que a més
va afectar
no hi ha
el que podríem dir
les classes
més senzilles
sinó
les classe mitjana
que va quedar
molt
afectada
molt tocada
molt
disminuïda
amb la
intervenció
de l'economia
això
per una banda
l'observació
d'aquesta
circumstància
i l'altra
era una
consideració
política
la intervenció
és quasi
una humiliació
para que em dius
això
Casimir
em deia per fer
abans de temps
que no serà així
una mica
el titular
d'aquella secció
final que tenim
de la realitat
sobre la secció
la ficció
que podem dir
que estem
sotmesos
a un estat espanyol
que rescata
el banquer
i desdona
i desnona
a l'obrer
doncs
aprofitant
aquest petit impàs
que la realitat
supera la ficció
quan diem
que l'estat espanyol
rescata el banquer
i desnona
l'obrer
Casimir
continuen explicant
aquest rescat
de la banca espanyola
que possiblement
és l'única cosa bona
que va fer el Rajoy
que no deixés
que la comunitat
econòmica europea
intervingués
a l'estat espanyol
o l'administració
i diria que hi ha
un segon argument
que és més de tipus polític
que era un tema
de sobirania nacional
és a dir que
tot i que
les sobiranies
ja estan molt limitades
pel fet de pertany
a la Unió Europea
és una limitació
voluntària
dels estats
que en el segon moment
han decidit
adherir
a les comunitats
europees
ara a la Unió Europea
però tot i així
encara queda un marge
d'actuació
en què els governs
dels estats
doncs poden
definir
les seves pròpies
polítiques
però en aquest cas
jo crec que
la idea
l'observar
el que estava passant
al País Veí
hi havia els
cada tres mesos
si no recordo malament
hi havia la troi
que es deia
comunitària
que visitava Lisboa
que eren els funcionaris
de l'FMI
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
i del
passar comptes
amb l'administració
a veure
de quina manera
estaven aplicant
el programa
d'intervenció
i a més
hi havia funcionaris
de la tràctica
que estaven instal·lats
en permanència
a la mateixa Lisboa
això donava
una
una sensació
doncs
de
de
de pèrdua
de control
sobre la direcció
política
del
del país
no?
jo crec que
i amb això
Mariano Rajoy
es va
es va
es va resistir
es va resistir
doncs
que això
succegui Espanya
i doncs es va
pactar una cosa
intermitja
que era
bueno
quin problema
greu hi havia
en aquells moments
doncs era
la liquidesa
de la banca
i es va
acordar
una intervenció
de la banca
espanyola
si no recordo
malament
de 100.000
milions
per introduir
liquidesa
en el sistema
injecció
de liquidesa
doncs
a la banca
que va anar
a parar
jo ara no
voldria fer
la llista
però no la tinc
aquí davant
però si no
tots els bancs
de l'estat
es beneficia
es van beneficiar
d'aquesta
d'aquesta ajuda
sinó que van ser
aquells que tenien
una situació
particularment delicada
jo crec
en els bancs
més sòlids
doncs aquells
no van
tenir la necessitat
d'accedir
però d'altres

i amb
cantitats
importants
perquè al final
les xifres
em sembla que ara
es van accedir
la part del rescat
no retornada
és del voltant
dels 60.000
milions d'euros
però veus
que és totalment
inconexa
que tu primis
i ajudis
a una mala gestió
i els de la bona gestió
no se'n gaudeixin
és una
contradicció tremenda
d'aquí ve
el que deia
i que em dèieu
a Michal Fontancat
comunista
no sé què
ho dic
arriscaten el banquer
i desnonen
a l'obrer

l'ho lògic
fora
que en la mesura
que els bancs
beneficiaris
d'aquest ajut
s'han anat recuperant
doncs que vagin
retornant
aquests fons
que van rebre
de la mateixa manera
que un particular
quan rep un prestat
retornat
i quan
i en quina quantitat
això
has de posar-te en contacte
amb un expert
en temes
bancaris
i financers
i t'ho podrà explicar
però
el que sí és cert
és això
és a dir
que hi ha una part
molt important
d'aquesta ajuda
que no s'ha
retornat
i
això
evidentment
des del punt de vista
del que és
l'impacte
que té
en l'opinió pública
és negatiu
perquè en la mesura
que afecta
a l'estat
però també
afecta
a l'actuació
de la Unió Europea
doncs genera
anticossos
és a dir
la mesura
que la gent
té la percepció
que hi ha una actuació
dels poders públics
que no és justa
i que afavoreix
amb uns
els més poderosos
i en canvi
els febles
els de sempre
acaben pagant
com abans
deia amb els pensionistes
és clar
amb això
es pot ser molt rigorós
i dir coses
serioses
i
en fonament
també es pot fer
molta demagògia
s'ha d'anar en compte
però
també es diu
que
el sistema financer

una funció
que és
sistèmica
si el sistema financer
cau
el conjunt
de l'economia
davant d'això
hi poden haver
respostes
els que creïn
doncs
anem a cap
a una banca pública
o els que
diuen o no
malgrat tot
sempre tindrem
una misma banca
amb tots els seus defectes
si és gestionada
des de l'àmbit privat

aquí hi ha
un debat
de fons important
el que interessa
de totes més
jo crec
és dir
a veure
quines són
les lliçons
de la crisi
i sobretot
que els estats membres
els dirigents polítics
traslladin
en el cor
de l'enu europea
a les institucions
europees
la voluntat política
d'afrontar
aquestes
situacions
d'una manera
conjunta
i que
es faci
no es faci
tot
en detriment
del projecte europeu
sinó que es faci
donant-li
més força
i més mitjans
precisament
per poder
afrontar
aquestes situacions
d'una manera
més coherent
injusta
el Joan
es demana
intervindre
no
sempre
una mica
continuant
amb aquest tema
una mica
coneixedor
clar
crec que en aquests moments
o a l'evolució
que hi ha hagut
no arribes a 10.000 milions
els altres 60-70
jo dubto
que es puguin tornar mai
per molts motius
perquè és que
bona part
que hi ha banca
amb ajudes
avui no existeix
va estar absorbida
va estar fusionada
clar
i la deut
de la teva bànquia
i bànquia
no veig
massa
massa
capaç
de
ja no
que no pugui
dir que si no
que estigui interessada
en tornar
les grans ajudes
que a Caja Madrid
etcètera
van rebre
simplement això
doncs
reprenem
el període aquest
i ja per finalitzar
perquè si no
no es donarà temps
per arribar
fins avui
estàvem acabant
de parlar
del rescat
de la banca espanyola
què més destacaries
tu en aquest període
d'aquests 10 anys
del 2006-2016
que va ser el més convuls
no?

han passat moments
en què
podríem dir
que l'edifici comunitari
ha trontullat
ha trontullat
per la crisi
l'ha fet trontullar
la constatació
que les eines
i els instruments
que disposa
l'UE
no són suficients
doncs
no ajuda
però
la constatació
de les propers limitacions
també hauria
de portar
els estats membres
a reaccionar
no?
algunes coses
ja bençot
s'han fet
en l'àmbit
de la interacció
econòmica
monetària
el que és
la Unió Fiscal
home
el control
avui
fan coses
a nivell de la Unió Europea
que fa
10-15 anys
ens haguessin
sorprès
si ens ho haguessin dit
com per exemple
que la Comissió Europea
d'alguna manera
validi
els projectes
de pressupostos
dels estats membres
no?
és a dir
que fixen uns
objectius
de dèficit
de deute pública
etcètera
que han de ser complerts
per els estats membres
i la Comissió Europea
ho revisa
abans que puguin ser aprovats
i
és important
perquè
si hi ha una
llei
que marca
la política
d'un govern
és la
llei dels pressupostos
no?
que el projecte de llei
hagi de ser supervisat
prèviament
per l'autoritat comunitària
ja demostra
que hi ha un procés
no?
d'integració
i de convergència
no?
en aquest àmbit
però bueno
això no és suficient
no?
perquè
hi ha el tema
el tema dels comptes públics
el tema
l'estat del benestar
la política
d'immigració
el que és el creixement
és hi ha tota una sèrie
de
de vectors
no?
que haurien de confluir
que haurien de comptar
amb el
amb el
diguem
amb el suport
de l'engranatge comunitari
no?
però ja que dius això
la sensació que tenim
i potser
és la realitat
és que Alemanya és la que lidera
tot això
tant des de la part econòmica
fins a aquests vectors
que tu estaves dient
és la que
va marcar en el pas
el ritme
posa els cèntims
o
també hi ha al darrere
França
t'ho dic Alemanya
perquè
a més
és la que té el volum
financer
i de
població
no?
ha de ser entre Alemanya i França
perquè Itàlia
no crec
que hagi aportat
tants fons europeus
ni tan sols
una quarta part
del que ha aportat
Alemanya
no?


bueno
sí sí
però

perquè abans
si la Unió Europea
no és suficient
que hi hagi
la locomotora alemana
que a més
aquests dies
han sortit dades
de creixement
i hem vist que
pràcticament
està
estancada
l'economia alemana
almenys els últims mesos
però no és una qüestió
jo crec
que un sol país
encara que sigui
econòmicament
i demogràficament
més important
posi tota la seva força
perquè véns el projecte
això cal que hi hagi
un nucli
és a dir
idealment
tots els països
haurien de remar
en la mateixa direcció
l'impuls
i la força inicial
l'han de posar uns quants
no?
Alemanya sol
no pot
jo crec que necessita
que hi hagi França
Itàlia també
què hauria de ser
hi hauria de ser
Espanya
hi haurien de ser
més països
que hi hagi
un nucli central
que no sigui molt reduït
i la idea
que hi hagi un binomi
franco-alemany
que ho resolgui tot
jo crec que
tampoc és
no és suficient
no és suficient
i penso que més avui
no tenen la força suficient
Alemanya
perquè s'ha vist
que ha tingut una
i la té encara
una canceller
que ha apostat
pel projecte europeu
que ha donat
lliocions importants
en temes
d'immigració
per exemple
obrint les portes
a la immigració
síria
i va fer un gest
que
jo crec que
donava valentia
i notables
però
sola
no hi arriba
no hi arriba
sola
la pròpia
Merkel
per abans del que és
la política interna alemana
doncs
ja no té la força
que tenia
el president francès
quan es va
produir les eleccions
les últimes eleccions
a la presència
de França
van viure un moment
que per Europa
el procés europeu
va ser molt
és a dir
va ser d'un gran
podríem dir
perill
és a dir
aquell debat
entre
Macron
i la Le Pen
la Marine Le Pen
en què no es va
és a dir
en què hi havia el dubte
de qui guanyaria
qui passaria
bueno
a la segona volta
van passar a ells dos
i al final
es va imposar
Macron
una diferència
per sort
però si no hagués
però si hagués pratat
el contrari
la situació
de la Unió Europea
avui seria molt pitjor
de totes maneres
si ho sabem
avui
el president francès
veiem que
la política francesa
aquest malestar
de fons que hi ha
els girejons
i altres coses
denoten
que hi ha
inquietud
que no
les coses
no estan clares
i no estan segures
a Itàlia
també hem tingut
moviments
diríem
polítics
obertament
contraris
al projecte europeu
i que han estat
presents
en el govern
a Itàlia
fins no fa gaire
tornant a Alemanya
hem vist ara
un pacte
que ha fet caure
la candidata
a succeir
la senyora Merkel
el pacte
de la CDU
amb l'extrema dreta
per tant
hi ha alguna cosa
que acaba de rutllar
en el conjunt
de la Unió Europea
i en els països
més importants
i especialment
en aquells dels quals
esperem
que facin
de locomotora
no només
de locomotora econòmica
sinó de locomotora
política
dels factors
que tu marcaves
que són fondamentals
la part econòmica
és molt bé
però la radiològica
és també fondamental
i per tant
hem d'estar
a l'expectativa
ningú ens regalarà
res de fora
és a dir
jo crec que també
hem de veure
la sortida
del Reino Unit
com és obvi
debilita
el projecte europeu
no n'hi ha cap dubte
en termes objectius
en parlem després
en parlem després
perquè
m'agradaria
exaurir
el període
dels últims 5 anys
pràcticament
del 2016
fins al 2020
què passa a Europa
des de l'opinió pública
descontenta
amb la comunitat
econòmica europea
fins als moviments
socials
anti-europeus
els nous
partits
polítics
anti-europeus
el que tu
d'alguna manera
llanços
estaves
avançant
el qüestionament
dels valors democràtics
i em deixo
amb un altre
el que dèiem
dels malons
la immigració
descontrolada
que això serà motiu
per
per
per una altra
per una altra ocasió
què passa
el 2016
o el 2020
bueno clar
és que
els
temes
com
com el Brexit
no arrenquen
ahir
no?

bueno
el 30 de gener
és el dia
que va arrencar
això és la sortida
efectiva
però vull dir que
el procés
ha tingut un llarg
recorregut
i
inclús
evidentment
abans del mateix referèndum
que van celebrar els britànics
és a dir
quan un soci important
del club europeu
manifesta reticències
reiterades
no?
respecte d'aquest projecte
respecte de les decisions
que es prenen a Brussel·les
es caricaturitzen molt
Brussel·les
com un centre
opac
i poc transparent
de premsa de decisions
no?
que
també és discutible
perquè al final
els estats membres
estan presents
a les institucions europees
és el que heu de recordar
el Consell de Ministres
està format pels representants
dels estats
per tant
a vegades tirar pedres
a Brussel·les
per part d'un estat membre
vol dir tirar-se pedres
sobre la seva taulada
perquè
han participat
a les deliberacions
del Consell
de Ministres
Europeu
els diputats britànics
han participat
a les
deliberacions
i vots
al Parlament Europeu
la Comissió Europea
és diferent
perquè representa
l'interès comunitari
i encara que hi hagués
i hi hagi
un comissari
de cada estat
de la nacionalitat
de cada un de les estats membres
no representa
els interiors
d'aquest estat membre
però
és a dir
que els estats
a través de dies diferents
i la ciutadania
està representada
en l'estructura comunitària
que aquesta estructura
no ha estat
prou àgil
prou transparent
prou democràtica
no?
el nivell de fiscalització
sobre l'acció
de les institucions
europees
no és suficient
és possible
i això s'ha de
s'ha de resoldre
s'ha de millorar
no?
però
al final
el projecte europeu
o les institucions
europees
si no hi ha
una clara defensa
dels valors europeus
dels drets
i libertats fonamentals
no?
en primer lloc
dels libertats fonamentals
dels ciutadans
no?
si això
aquesta defensa
d'aquests drets
i libertats fonamentals
de manera clara
contundent
i radical
no es produeix
des de
des de les mateixes
institucions europees
si les institucions
europees
no fan seva
aquesta defensa
radical
d'aquests drets
i libertats fonamentals
i així
i els ciutadans
de la Unió Europea
en la seva majoria
no tenen una clara percepció
que això
és així
probablement
podríem dir
si això
mai arribem a certificar
que
la Unió Europea
ha deixat
de fer
d'aquesta defensa
radical
dels drets
i libertats fonamentals
dels ciutadans
el seu objectiu
central i primordial
i que tot l'altre
gira al voltant d'això
aleshores
vol dir
que el projecte europeu
estarà tocat de mort
i jo penso
que això
fora tan greu
tan indesitjable
de conseqüències
tan imprevisibles
d'una debilitació
tan gran
i si s'escardés
d'aquesta forma
el projecte europeu
que
ens portaria
espero jo
a reaccionar
la prova és que
ara ja passen coses
que des de
per exemple
la sortida del Regne Unit
però no només aquesta
però passen coses
en l'àmbit
de la Unió Europea
que són aprofitades
de l'exterior
és a dir
els Estats Units
han jugat
de manera
descarada
i barruera
la crisi interna
comunitària
han jugat
a dividir
han jugat
a animar
i a estimular
els britànics
a marxar
al·legament
de la Unió Europea
sense saber
cap on van
però
han jugat
per tant
la unitat
interna
de la Unió Europea
no és una unitat teòrica
és a dir
el ciment
de la Unió Europea
ha de ser
primer
és la defensa
d'aquests drets
i llibertats fonamentals
i la Unió Europea
es fonamenta
en el dret
és a dir
no hi ha
una policia
coercitiva
de la Unió Europea
que obligui els Estats
d'actuar d'una manera
d'una altra
no no
hi ha uns tribunals
de justícia
de la Unió Europea
que és el que interpreta
el dret comunitari
quan hi ha dubtes
sobre la seva interpretació
i aquestes setències
s'han de complir
internament
hi ha unes normes
que emanen
de les institucions europees
reglament i directives
que internament
s'han d'aplicar
pel conjunt
dels Estats membres
però
per tant
estem parlant
de normes
estem parlant
de dret
estem parlant
de tractats
fundacionals
de la Unió Europea
i és això
és fràgil
i és gran alhora
una organització
que funciona
recolzada
en el dret
i en el respecte del dret
sí però
Casimir
deuen haver
esquerdes importants
quan
l'opinió pública europea
està descontenta
amb la comunitat europea
quan es creen
moviments socials
anti-europeus
quan surten
nous partits polítics
anti-europeus
i qüestionament
dels valors democràtics
i que són
l'extrema dreta
però això passa
a França
a Polònia
a Hongria
a Espanya
a Itàlia
és que està passant
a Holanda
està passant
a tot arreu
alguna cosa
no s'ha fet bé
a la comunitat
econòmica europea
per tenir
aquestes esquerdes
tan tremendes
aviam
que serà
Casimir, hi ha tantes coses per parlar,
però ara, els últims cinc minutets amb tu,
voldria tornar...
Mira, tu rius, però això et costarà venir una altra vegada.
Bueno, s'han deixat tantes coses,
tots aquests melons que estàvem parlant per obrir,
que importants té, en exemple, el de la immigració,
les relacions de Catalunya amb la comunitat econòmica europea,
el significat del Brexit...
Hi ha tantes coses per parlar.
Casimir, si et ve de gust, aquí estàs convidat,
perquè segur, no només a nosaltres que estem aquí a l'estudi,
sinó als oients que gaudeixen de la teva iixó magistral
i explicacions clares i diàfanes
sobre el que ens està envoltant i ens preocupa,
que és la comunitat econòmica europea,
amb tot el que té ressoc amb nosaltres,
estaran encantats que puguis tornar.
I veurem, sense més preàmbul,
com va l'exposició?
No, no, bueno, l'exposició, molt content.
Ja ho vaig explicar, no?,
que tot i que fa...
fa més de quatre dècades que pintus,
el primer cop que exposo en públic la meva obra,
bé, la meva obra, la part més recent de la meva obra en aquesta...
No, tampoc tan recent, perquè tens quadres,
he vist l'exposició de fa deu anys...
Bé, tot és relatiu, però respecte de quatre dècades...
Ah, sí.
És l'última dècada.
Sí, és l'última.
És la dècada més recent,
però bé, perquè al voltant d'un tema,
que és aquest tema sobre aquest títol que porta l'exposició,
dels tatuatges sota la pell,
és a dir, aquestes marques que el pas del temps
deixen anar a nosaltres, a les nostres vides,
i la veritat és que és una experiència molt interessant,
perquè al final, quan un pren una decisió d'aquestes,
doncs també t'exposes en públic, no?,
és una manera de donar-te a conèixer,
de mostrar-te, d'espullar-te en públic, no?,
i, doncs, facilitar que...
fer que l'agència t'acosti més a tu,
et faci moltes preguntes, molts comentaris, i, bueno...
I, fins i tot, competències d'aquesta ràdio
que et dediquen a una intervenció sobre la teva exposició,
que han sigut RAC1, amb el...
Bé, sí, bé, tot té el seu impacte, no?,
tot és important.
Alguna cosa deus tenir i deus fer bé a les coses
quan una emissora com RAC1
té la nota sobre la teva exposició,
o fa la nota pública, no?
Recordem els oients que fins a finals d'aquest mes de febrer
es pot contemplar l'obra pictòrica...
Però m'ha llegat fins al 4 de març.
Ah, mira.
Dia de Sant Casimir.
Molt bé, molt bé.
Doncs es pot contemplar l'obra pictòrica d'en Casimir de Dalmau,
en la Galeria Víctor Saavedra del carrer Enric Granados 97 de Barcelona.
Tal com hem dit, un cop més benvolgut que Casimir,
se'n saps obrir el temps, no?
M'hauria agradat fer-te moltes més preguntes
que han quedat en peu, eh?,
que ja les hem anunciat
i continuarem aprofundint en la teva passió, no?,
que és l'europeïsme.
Quan ho desitgis.
Moltes gràcies.
Però al fons de Ràdio Esben sempre resten oberts
per gaudir de la teva presència.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Cantem amb tu, eh?
També, gràcies i curts, sense preàmbuls.
Josep, què ens expliques avui?
Bon dia a tothom.
Avui parlem una mica, doncs, sobre els jueus,
algunes cosetes sobre els jueus
i el call jueu de Barcelona.
Ja m'he explicat una vegada
que les cases reials europees
tenien com un símbol de distinció i poder
tenir la possessió d'animals, d'animals salvatges.
Els nostres comptes, els nostres reis,
no van ser una excepció.
El que passa és que la fugida dels jueus de Barcelona
i l'expulsió després de la península
va representar un problema molt gran
per a l'alimentació dels pobres lleons.
Ara que ningú es pensi
que donàvem nadons de jueu
o donzelles jueves com si fostin
els descendants del drac de Sant Jordi.
No, no.
Es passava que una part dels impostos especials
que pagaven els jueus
s'utilitzaven per la manutenció dels lleons.
He començat una mica així
perquè ara la gent m'escoltés una miqueta
com feia aquell capellà
quan tenia l'església plena
deia
Dios no existe,
diuen los ateos.
Llavors tot Déu amb les orelles posades.
Després de Casimir
he hagut de fer una cosa semblant
perquè la gent em pari atenció.
Bé, doncs es van tenir que evitar
unes solucions
com destinar una part dels honoraris
dels dels funcionaris,
com utilitzar animals morts
a l'interior de la ciutat
per alimentar els lleons
i finalment, l'any 1653
es va imposar l'obligació
d'alimentar els lleons
a l'arrendatari del proveïment
de carn de vedella a la ciutat.
O sigui que ja implicava
que si volia proveir la ciutat
s'havia d'ancar dels pobres lleons
perquè no els hi faltés de res.
Parlem una mica ara dels jueus
en general.
El més antic aquí tenim
el cementiri, el cementiri de Montjuïc.
Montjuïc ja diuen que
s'han de ser que vol dir Montjuïc.
Allà hi havia un cementiri
força important.
La manca de respecte
que s'ha tingut amb els jueus
va ser que es va saltar.
Les làpides es van fer servir
per construir edificis.
Si vas al mateix palau
del lloc tinent
on hi ha l'arxiu
de la Corona d'Aragó,
a la plaça Santiu
que parlàvem no fa molt
doncs encara es veu
a les parets
encara es veuen
símbols hebreus
a les parets
vol dir que
aquelles són làpides
reaprofitades.
Els jueus
doncs tenien
l'obligació
de portar un distintiu
groc i vermell
per demostrar que eren jueus
vivien doncs
en un lloc
en un lloc a part
eren mal vistos
i odiats per tothom
però només pensava
que ells com que sí
podien practicar l'usura
cosa que no podien fer
els cristians.
tothom pensava
que bueno
que nedaven
en l'abundància
que només tenien
calés per tot arreu
i que a més a més
enverinaven l'aigua
i provocaven les pestes.
Eren envejats
a part d'això
eren envejats
perquè eren gent culta
tothom aprenia
doncs
hebreu
per poder llegir
l'atoral
els textos bíblics
doncs
si ja que havien començat
doncs era fàcil
que també doncs
aprenguessin
doncs lletir
la llengua
del lloc
on estiguessin
vivint
en aquell moment.
Els seus costums
tenien costums higènics
practicaven uns banys rituals
que aleshores
doncs
tenien més higiene.
Els morts
no els enterraven
a dintre de la ciutat
al voltant de les esglésies
com feien els catòlics
sinó que tenien
el cementiri fora
en la qual cosa
això de cara
a les infeccions
i aquestes coses
no menjaven por
tampoc
tot això
doncs els ajudava
després a la veritat
acabaven
doncs
infectant-se
com tothom
però els costava
una mica més
i tothom ja els havia
posat
el dit a l'ull
no?
Eren les vacunes
d'aquell temps
no?
Sí, sí, sí
el call de Barcelona
no era
no era gaire
gran
de fet
eren dos calles
el call
el call major
que diguéssim
que pujaria
pel carrer
pel carrer
del Bisbe
encara que no el tenim
comptabilitzat
com a call
aquell tros
perquè l'ocupa
la Generalitat
però la Generalitat
està construïda
damunt de cases
de cases jueves
hi ha una cosa
que no se sap gaire
però és una curiositat
i ha estat poc estudiat
i costarà estudiar-ho
per allò
on està
hi ha una petita
sinagoga
sota el pati
del Sol de Tarongers
per tant
s'hauria d'escarabar
i poder saber-ne
saber-ne més coses
no?
el fet d'expulsar
els jueus
i els que es van quedar
a convertir-se aquí
doncs clar
ha dificultat molt
doncs
a part del temps
doncs dificultat
l'estudi
d'això
els mateixos
que es van convertir
doncs van començar
a dissimular
que eren jueus
allò de fer dissabte
doncs es tractava
del dissabte
que es feien el sàbad
que no podien fer res
però el dissabte
els jueus netejaven
obrien les finestres
expulsaven
les estores
perquè es baixés
i el dissabte
que no cuinaven
doncs aquell dia
cuinaven
i a més amb molt de porc
perquè fes olor
per tot el bar
i digueixis
mira aquest
s'han convertit
entre el Pep
i el Listo
que tot lo sabe
la quantitat de coses
que prenem
a les creure un llibre
ja


i doncs
les mateixes
cases jueves
tenien a l'entrar
una ranura
on guardaven
un cilindre
amb un versíclus
del Torà
a la mesos A
que llavors
alguns dels mateixos jueus
doncs
la van treure
i van posar
una altra pedra
sense l'escletxa
aquesta
perquè no se sabés
que eren jueus
a part de les que van
arrencar
doncs la gent
etcètera
etcètera
tot això
ha dificultat
molt
aquestes coses
el carrer principal
que ara és el carrer
el carrer Salomó
ben a dret
durant molts anys
es va dir
Sant Domènec del Call
i de l'any 45
es van posar
unes rajoles
dient que Sant Domènec
va fundar
el primer convent
de Dominics
allà
mentida
podrida
dintre del Call
no es va fer cap convent
el que passa
que la
la matança
de jueus
del 1991
es va fer
el dia 5 d'agost
que és el dia
de Sant Domènec
i és una manera
de passar-los
pels morros
i aquell dia
els havíem fotut
una manera
entre el Casimir
que es té
en la seva exposició
fins al dia
del seu sant
Sant Domènec
i passar-li
pels morros
ho tenim clau
és per entendre'ns
és com si
el carrer
que porta
o l'avinguda
que porta
el Santiago Bernabéu
un bon dia
el diguessin
el dia
de Sant Teodoro
de Vicencio
el carrer de Sant Teodoro
de Vicencio
perquè Sant Teodoro
de Vicencio
se celebra
el 17 de febrer
i el 17 de febrer
del 74
era el 05
el 05
exacte
doncs així
això queda bastant clar
la cosa aquesta
bueno
en Simó
Salomó
ben a dret
era
el rabí
de Barcelona
va ser durant 50 anys
una persona
doncs molt
molt coneguda
molt famosa
i el carrer aquest
era el carrer
de la
era el carrer
de la Sinagoga
i després de les carnisseries
la Sinagoga no s'ha trobat
hi ha una Sinagoga
al carrer
ho diuen
que hi ha una Sinagoga
que no queda clar
hi ha molta polèmica
al carrer Marlet
allà al costat
i no se sap ben bé
si és o no
és la
és una Sinagoga
o és la mateixa
etcètera
etcètera
tot això
dificulta molt
les coses
i s'acostumen a fer
doncs amb molt de respecte
perquè hi ha
doncs
que hi ha el rabí
de Barcelona
hi ha una comunitat jueva
actualment a Barcelona
i tot això
doncs es va molt
en compte
de no fer
de no fer disbarats
una cosa
és fer disbarats
amb els pobres
templers
que ja no existeixen
o que ja els van
a eliminar
i l'altra cosa
és d'una comunitat
viva
i amb protagonisme
vull dir
això mateix
i al carrer Banys Nous
doncs hi ha uns banys
que es va fer un jueu
el que es veu ara
que sembla
que podria ser
sembla que són uns totes
del segle XIX
però a sota sí
que hi ha una cosa
que no s'ha estudiat
i és possible
que allà hi hagi
i al Cèlum
on hi ha aquella botiga
de pastes
de monestirs
allà sota
diuen que també
hi havia hagut
el bany jueu
de les dones
una mica difícil
perquè queda fora
del que és el call
però podria ser
i com a última cosa
doncs ja que veig
que la cosa va una mica estreta
com sempre
doncs aleshores
doncs que
al que és l'església
de Sant Jaume
al carrer Ferran
allà hi havia hagut
la sinagoga menor
Moltes gràcies Josep
al proper programa més
D'acord
Joan, sense intervals
directament
Bon dia a tothom
com que
estem acostumats ja
que ens anem a l'obligat
del fred
anem a passar una mica
de fred avui
esteu d'acord?

Anem a
L'Ombator
L'Ombator
la ciutat més freda
del planeta
capital de Mongòvia
on a hivernes temperatures
poden arribar
a 50 graus
sota zero
setmanes i setmanes
tota la ciutat
molt soviètica
està rodejada
de les típiques
tendes mogols
la civilització mogol
era nòmada
però ja
en època soviètica
es van acostar
a les ciutats
van muntar
les seves tendes
al rodó de les ciutats
i ja es van quedar
intentant sobreviure
a lo que era
la nova forma de vida
la vida de les ciutats

però tot això
té una cosa
una peculiaritat
molt important
el subsou
de la ciutat
m'ho viuen
mils i nens
adolescents
entre 5 i 18 anys
els coneixen
com els nens
rata
a l'ataca
dels 60
la Unió Soviètica
va construir
l'ambator
el sistema
de calefacció
urbà
més ampli
i antic
del món
que no vol dir
ni el més modern
ni el més eficient
és només
una xarxa
subterrani
de clavegaram
brut i perillós
on milers de nens
han trobat
el lloc idoni
per a comptar
les altes temperatures
de l'hivern
mongol
cada secció
del clavegaram
que està enumerat
el controla
amb bandes
diferents
de nens
rates
sempre em permet
lluitar
pel territori
per a millor
temperatura
per a les toveries
més calentes
invair un territori
rival
significa
la mort
durant el dia
i si la temperatura
ho permet
surten dels seus
amagatalls
i intenten guanyar-se
la vida
de la forma
que poden
mendigant
prostituint-se
netejant
vidres de cotxes
reciclant
desperdicis
però
curiosament
això és un tema
interessant
mai roben
només
roben
amb casos
molt
molt
extrems
en què
tinguin
moltíssima gana
que no puguin més
són nens
abandonats
per la societat
mogol
analfabets
drogadictes
alcohòlics
malals
molts
moren cremats
per les contínues
explosions
d'un sistema
de clavefacció
totalment
obsolet
i antiquat
i altres
si no
estan a temps
d'entrar
als refugis
moren de fred
molts
han nascut
ja les cloques
i d'on
venen aquests
nens

són el resultat
d'un sector
de la població
que ho va perdre
tot
quan la caiguda
del comunisme
de comunisme
la desaparició
dels apartaments
de l'estat
dels subsidis
de la sanitat
pública
de la feina
per tothom
encara que fos
poc
en recomanada
i doenta
un sector
que represava
un terç
del total
de la població
mogol
moltes famílies
van tornar
al camp
a l'estepa
però van deixar
els fills
a la ciutat
bona part
d'aquests fills
van ser
facilment
utilitzats
per delinqüents
de tot i vos i menes
i empesos
a la misèria
i d'aquí
empesos
al clavegrami
i a les cloaques
pels ciutadans
d'Ulambator
s'ha convertit
en costum
veu-los fer
el carrer
quan el fred
no apreta tant
la majoria
els ignora
els desprecien
no en vol saber res
el poble mogol
orgullós
i autiu
descendent
dels cans
ells
van solicitar
el consistori
de la capital
que selleixessin
les cloaques
perquè no poguessin
entrar mai més
era la condemna
a una mort segura
les autoritats
no ho van autoritzar
al seu moment
és difícil saber
quants nens rata
viuen a les clavegueres
més de 4.000 segurs
però com que
en poden haver
molts més
perquè realment
no hi ha cap tipus
de registre
que impliquin realment
la gent
que pot viure
allà baix
és molt complicada
la vida
a Ulambator
inclús pels que viuen
a la superfície
ciutat molt dura
de visitar
parlem finalment
una mica
de Mongòvia
recordem que
Mongòvia
va ser un dels imperis
més extents
de la història
al segle XII
el Tchenghis Khan
va unificar
totes les tribus
nòmides
i va crear
un dels exèrcits
més potents
agarrits
i clueus
que coneixem
la seva cavalleria
dominava
des del Pacífic
al Mar Negre
comerciant
cultures
molt llunyanes
Marco Povo
per exemple
va quedar
meravellat
amb el seu poder
organització
i progrés
però com tots els grans
imperis
va desaparèixer
entre disputes
dinàstiques
i guerres de lliures
com a curiositat
estudis actuals
afirmen
que més del 80%
de la població
que viu
al seu antic imperi
podria compartir
els seus cromosomes
això podria ser
degut
a la quantitat
ingent de mans
que tenia
el Kant
hi ha una política
dirigida
a l'aparellament
dels membres
del seu exèrcit
amb les dones
dels territoris
ocupats
no hem d'oblidar
que la dinastia
Yuan
la dinastia
xinesa Yuan
que va emanar
al segle XIII
era d'ascendència
molt bé
i això és el que
us volia explicar
a tots
sobre un país
molt interessant
de visitar
molt dur
de visitar
i amb moltes coses
també diferents
que aquestes
que jo us
ho recomano
de veritat
moltes gràcies
Joan
no només moltes gràcies
sinó que
m'has fet pensar
fa una setmana
la pel·lícula
més oscaritzada
que va ser
Paràsits
que és
feta coreana
relativament a prop
però que d'alguna manera
amb els nens rata
té una certa
una certa similitud
a la pel·lícula
dels Paràsits

fa 4 o 5 setmanes
vaig deixar
dita
la idea
que el Shakespeare
segurament
no era autor
de totes les seves obres
bueno
donem una pista més
o sigui
en principi
hi ha estudiosos
que creuen
que els que realment
van escriure
bona part
de les obres
del Shakespeare
podien ser
o bé
el Francis Bacon
el filòsof
o bé
el polític
i cursari
i pirata
el Walter Ravage
aquí ho deixo
gràcies Joan
i agafant
el teu fil
de persistència
i de recordar
que no ens oblidem
i també persistim
recordar
la mancança
d'un museu
per Sant Just d'Esver
Abans del comiat
avui m'estendré
una mica
aquesta setmana
tenia
molts i molts temes
per construir
el comentari
alguns dels quals
podien
ser
la creació
i desenllaç
del coronavirus
que per què
s'ha suspès
el mòbil
congress
a Barcelona
i a Europa
cap de les exposicions
esdeveniments
presentacions
i fires
han estat
sospeses
les empreses
que es dediquen
a fer campanyes
de desprestigi
a les xarxes socials
com la I3 Ventures
i la relació
amb el Barça
però
però he triat
un tema
encara més directe
per a tots els catalans
que és la taula
de negociació
resulta que ara
a correcuita
el president espanyol
li agafen les febres
per fer la reunió
amb el govern
de la Generalitat
que li garanteixi
el suport
d'Esquerra Republicana
els pressupostos espanyols
vol escenificar
l'acord entre els dos partits
SOE i ERC
per garantir
la governabilitat
de l'Estat
per un mínim
de dos anys
de legislatura
pel govern
de la Generalitat
l'objectiu
hauria de ser
aconseguir
un referent
d'un pactat
i una amnistia
pels presos polítics
premonitori
s'anuncia
a la taula
de negociació
el dijous
i arder
botifarra
menjaré
es convoca
la taula
pel dimecres
de cendre
símbol
de caducitat
de la condició humana
memento homo
qui a pulvisés
et impulvent reverteris
recorda'm aquests pols
i en pols
t'es de tornar
i a més
aquest dimecres
és el dia
de l'enterrament
de la sardina
que marca
el començament
de la quaresma
període d'austeritat
de juni
i estinència
en resum
aquesta taula
serà un carnaval
on Catalunya
serà
i acabarà
com el rei
carnestoltes
la realitat
supera la ficció
ens retrobem
la propera setmana
amb més convidats
més històries
més curiositats
i sobretot
en la vostra companyia
Benvolgut Ollent
adeu-siau
per la
Music Club Selecció