Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Més informació a esport.gencat.cat.
012, la millor resposta.
No podem viure sense bateria, sense cobertura, sense carregador.
No podem viure sense línia, sense funda, sense connexió, sense memòria.
No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva.
Quan condueixis, aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Radio Taspers, Duranta 8.1
Radio Taspers, Duranta 8.1
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Un cap i cua, de cap i cua, és un nombre que no varia si se n'inverteixen les xifres.
Es refereix a qualsevol número que es llaceix igual d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra.
També es pot anomenar pelíndrum els nombres amb un dígit, el 0, el 1, el 2, el 3 fins al 9.
El seu origen és del segle XIX a Barcelona i probablement a partir d'una jugada de dòmino
en la que es guanya la partida col·locant l'última fitxa en qualsevol dels dos extrems.
L'atractiu del nombre Capicua fa que se li suposi que porta bona sort
i és buscat pels col·leccionistes de bitllets de tota classe.
Fins i tot, fins i tot el gos d'en Tintín té un nom que és Capicua, el 1001.
Doncs avui realitzem el programa Capicua número 101
dels benvinguts, benvolguts i bentrobats
i celebrem sis dies més tard l'aniversari Capicua del protagonista del nostre programa.
Ja el vam tenir com convidat en el programa número 11
i repetiré més o menys la presentació que li vaig fer aquell 3 de maig del 2019.
Ell ha canviat molt poc.
Sembla que tinc un pacte amb el destí per no envellir.
Sí que han canviat les situacions, circunstàncies i detalls que anirem parlant amb ell.
Presentar un convidat no és un tema senzill.
Si som amics encara ho és menys.
Des del 1959 i fins avui, és a dir, durant 65 anys,
ha estat activament vinculat i formant part de la història d'una entitat
que té 125 anys d'antiguitat.
El coneixeu com jugador, com entrenador, articulista, comentador i també representant el club on el demanen.
Sap de futbol i del Barça més que ningú.
Català de Pedra Picada, culer de Socarrel, Carlos Reixac i Sardà.
Benvingut. Com estàs?
Molt bé. Gràcies per haver-ho convidat una altra vegada.
Doncs moltíssimes gràcies.
Un plaer. I les gràcies són nostres.
No comencem aquí a discutir, eh?
No, no, no. Perfecte.
Carlos, mira, no m'estendré recordant les dades i fites aconseguides.
Per això està a internet i està en Google, no?
Tot el que tu has arribat a aconseguir.
Simplement recordar que vas debutar amb el primer equip a l'any 65, amb 18 anys d'edat.
Jugues 665 partits i vas fer 211 gols en les 17 temporades que vas estar en actiu.
Segur, la teva memòria prodigiosa segur que recorda tot.
Tot i que no vas ser mai el típic jugador amb una gran facilitat per fer gols,
vas aconseguir el guardó de màxim golejador de la Lliga en la temporada 70-71.
Amb 17 gols.
Actualment, actualment aquests 17 gols és una xifra de riure per qualsevol pitxatge de qualsevol lliga europea.
Carlos, quina explicació trobes d'això?
Home, te l'expliqueré ràpidament.
Primera, que hi havia 30 partits.
O sigui que ara ja són 8 partits més.
No, no, més.
El Barça calcula que entre Copa d'Europa, Lliga, Copa, Supercopa, sí.
A prop dels 60, eh, el Barça.
No, no, però tu m'has...
Jo?
Sí, sí, de la Lliga a la Lliga.
17 gols.
Sí, sí.
17 gols.
Érem de la Lliga.
Si tu ara i jo fas això, calculs així, la història del pitxitxis, aquí hi ha pitxitxis amb 14 gols, eh?
Vol dir, un dia un gol, un dia no, un dia sí, un dia no, un dia així.
I era, diguéssim, així no, vull dir, és una història.
I ara es fan molt més gols que abans.
Vull dir, el futbol és molt més net, hi ha menys faltes, es piten més penals.
Vull dir, abans era més complicat, vull dir, i el futbol era molt més brusc ara, no?
Però vull dir, aquests 17 gols era, ja et dic, una mica més d'un per partit.
Ai, cada dos partits, un gol.
Saps què vull dir?
Però, bueno, ara hi ha hagut aquí, va vindre el Rao Mario que va trencar la perspectiva
perquè va fer, em sembla, 30 gols en una temporada.
I ara, finalment, els 20 s'arriben.
Però, clar, 20, 22, però són 38 partits de Lliga.
Sí, senyor.
Carlos, de totes les modificacions, novetats, millores, aportacions tecnològiques,
com, per exemple, la regla del fora de joc, que no és infracció, està en línia,
a la teva època era infracció.
Àrbitres de gol, que no funcionen, que va haver-ho a una època.
La televisió, el bar, la tastura immaterial de les pilotes i les botes.
El terreny de joc, que avui sembla en Catífans.
Quines o quines han sigut, per tu, realment, les que han tingut i tenen una influència determinada en el joc,
en comparació a la teva època?
Home, bàsicament, bàsicament, els terrenys de joc.
Tu abans, per exemple, anaves, què et diré jo?
A Burgos.
Que jo recordo com l'explicava, anava a Burgos, al nord, a Vigo.
A Salamanca, a Vigo, a Compostel.
A Vilbaus, eh? A Vilbaus, sense anar més juny.
A Vilbaus, era Sant Sebastián, era terrible.
I després anaves al sud, i anaves a Còrdoba,
i llavors era més dur que una pedra, saps?
Per tant, jo me'n recordo que cada setmana,
en aquell moment teníem uns sabaters, no?
No, no hi havia tant, com això, no, tantes botes.
N'hi havia una, un parell o dos,
i llavors, per exemple, hi havia un sabater.
Els sotilleros, que en dèieu.
Els sotilleros, que traien els tags,
en posaven més curts, més llargs, que era una feinada.
Perquè tu imagina't enviar tots els tags del camp del Còrdoba,
que allò era més dur que una pedra,
doncs, cada dia no jugaves els sets de tags.
Anaves al camp de la Real Societat i posaves uns tags
que feien un centímetro i mig, saps què veritat?
I tot això ha canviat moltíssim.
I les botes.
I tu em deies,
i les pilotes.
I les pilotes.
Les pilotes semblen un globo, avui.
No, no.
Abans, tot, tocaves amb el cap,
remataves de cap una pilota d'aquelles que es cosia,
i depèn de com l'agafes i et feia on trobo.
Sí, però bàsicament, saps què passa?
Quan les coses són de cuiro,
en aquest moment, el cuiro, quan anava corrent,
la pilota, només de la rosada, la vespa, el que sigui,
allò anava impregnant-se, anava xupant, xupant, xupant,
i passava una pilota que passava allò,
passava una tonelada després,
i després la feina que tenia per fer-la anar.
Fixa't tu que, si tu analitzes ara,
quan treuen els portes de terra,
o quan s'avoltiu,
arriben a tres quarts de camp.
I abans, la feinada que hi havia per arribar a més camp.
Per arribar a més camp.
I ara, tu m'explicaves, i els corners?
I els corners igual.
Pocs jugadors s'atrevien a tirar un corners.
No, no, això mateix.
Perquè no arribaven al punt de penalti.
No, no, no, quan agafava pes la pilota era terrible.
I quan la pilota, amb el cap, amb el cap,
passaven tant, que clar,
escolta, si caia així,
se tocava una mica per la part de darrere,
totes les peces es bellugaven, saps?
Carlos, el bar, què?
Positiu, negatiu?
El bar jo era molt, molt positiu
amb el tema del bar,
perquè jo vaig veure aquell partit famós de França
que es va ficar al Mundial
amb aquell gol del Terri Enrique,
la va posar amb la mà i tot això.
I el Maradona.
I el Maradona.
No pot ser que una cosa tan important
en què juguen tants calés
i hi ha tants interessos creats
per una jugada d'aquest tipus
que és a dintre o guanyes un partit, no?
Llavors jo crec que era partidari del bar.
El que passa és que encara avui
veig que no està ben definit.
Perquè, diguéssim,
les complicacions encara que segueixen sent les mateixes.
Per exemple, hi ha un penal.
La regla diu una cosa ben senzilla.
Sempre diu una cosa més senzilla.
Diuen, per exemple, una regla
de les setze que hi havia.
Si la toques amb la mà, és falta.
I si és intel·laria, és penal.
No hi ha cap problema.
O sigui, una cosa més clara que això
no es pot...
No existeix.
Però, clar,
si aquesta regla que és tan concís i tan directa
després dius, però...
Dius, quan dius, però...
Cuida't, tothom...
Diu, què passa aquí?
Oh, que ha sigut...
La intenció.
La intenció.
Que si la pilota n'ha pat, al braç.
Que si el braç ha anat a la pilota.
Que si no sé què.
Que si ve d'un company.
Si ve no sé quantos.
Si la mà la tens enganxada al cos.
Si la mà, al caure,
t'apuies amb la mà a terra
i llavors et toca la mà.
Llavors, clar, llavors,
una regla es transforma en deu.
I llavors el problema
és el mateix.
Cada vegada hi ha el mateix problema.
I després,
què passa?
Un dels criteris.
si el bar diu
en el que està
revitant.
Escolta, tu,
l'avisen.
Mira't aquesta jugada
que és dubtosa.
Vine a la veure-la
amb la pantalla
i decideix.
Bé, doncs aquest jove a veure,
veu la pantalla
i ell diu
penal o no penal
o gol o no gol.
Perfecte.
Però,
si hi ha un
que a vegades veus ara
avui en dia
que ja no hi va veure la pantalla,
vol dir que li vol de dintre.
Llavors,
qui és l'alcarbita?
El que està fora
o el que està dintre?
Per tant,
hi ha una sèrie de coses
que encara es tenen
que acabar de solventar
millor
perquè
les discussions
són les mateixes
pràcticament
amb bar que sense bar.
Carlos,
a dintre
hi ha tres d'àrbits,
eh?
Que miren,
tres, eh?
Sí, però...
A la sala
que hi ha famosa
del bar
hi ha tres individus.
Sí, però hi ha una...
Aviam,
fem-ho...
Tu ho expliques al revés.
Tu dius,
qui ho veu millor que ningú?
El de la tele.
perquè ho pot veure
sis vegades.
Doncs
que el tio,
amb tot el respecte,
que el tio que està
pel camp corrent
sigui un inot
que li diguin
tu,
pita penalti.
I aquell,
pip, penalti.
Per què?
Perquè ho han dit
tot de la tele.
Corner,
per què?
Perquè ho han dit
tot de la tele.
Falta,
per què?
O expulsió,
perquè ho han dit
tot de la tele.
Però no,
ara no saps servir
el del bar
o el de fora.
Perquè hi ha vegades
que el de fora
vol veure,
fa així amb la mà,
voguem dir,
assenyalar el quadre,
el rectàngul aquell,
per veure si és o no és
mans o no és allò,
o si és ocell o no és ocell.
Per tant,
aquí és el primer problema
que hi ha.
o arbitra l'àrbitre
o arbitra
el bar.
El bar.
I això
encara no s'ha definit.
Aviam,
en la teva època
tres jutges,
per entendre,
no?
Un àrbitre dos juniors.
Avui hi ha set,
eh?
Sí.
I els tres del bar,
els tres del camp
i el del costat,
que l'única cosa que fa
és barallar-se
amb els entrenadors.
És tremendo,
és tremendo.
posar el Xavi.
Sí,
és que,
a més a més,
ara,
a més a més,
tot són modes.
Abans,
l'entrenador
sortia al camp
i estava assegut
allà a la pangleta
i no s'aixegava un moment
per dir una cosa
i anava a seure.
Però és que ara
sembla que sigui prohibit
que s'asseguin.
Saps què passa?
Que diuen,
tot és una mica
de parafernali,
eh?
L'entrenador
que no s'aixeca
i corre per la banda
no viu al partit.
Ja hi som.
No, no,
vull dir,
sí, home,
hi ha gent que
que fa més
fer...
Això és com els jugadors,
ara,
un fa un gol,
s'ajonolla,
es troba la samarreta,
li fot tres petons
i l'endemà
torna amb l'equip contrari
i el trepitja la samarreta,
saps què veus?
Vull dir,
hi ha molta cosa,
molta fantasia,
molta...
Vull dir,
enganya molt la gent,
saps què veus?
Un se'n va a fer un gol,
ja saben on està,
i jo quan jugava a futbol
no sabia mai si hi havia
un monitor
a la dreta o a l'esquerra
o al mig se'n van cap allà,
saluden,
no sé quantos fan el cor,
totes aquestes coses
que un fa un gol,
agafa la piota,
se la fot a la panxa
perquè la seva dona
està amastat,
l'altre fot el cor,
l'altre fot un ball,
totes aquestes coses a mi
sóc antic,
sóc vell,
no m'agraden,
això és...
el futbol és una altra cosa,
vaig a un punt de vista.
Tot això us caràvem...
Ara que dius això,
ara,
Carlos,
farem un repàs,
hem parlat dels entrenadors,
no?
jo tinc més o menys
un guió pensat
i parlant amb tu
i mirant-te als ulls
se me'n va d'una cosa a l'altra,
hem parlat dels entrenadors,
doncs mira,
farem un repàs dels entrenadors
que has conegut
i conviscut
des que vas debutar
com a jugador professional.
Tela,
explica'ns coses,
a mi m'ha explicat anèdotes
però sí que m'agradaria
les que puguis explicar
amb els soients
que segur que els agradarà.
Aviam,
comencem.
Tu debutes amb el Vicenç Sassot,
no?
Sí.
L'any 64,
no?
64-65,
en temporada.
Qui era en Sassot?
El Sassot era un home de la casa,
un home, diguéssim,
que a vegades havia estat
en el futbol base,
en el futbol base,
com podia ser el Condal
o el Barça Atlètic,
o què sigui,
i en el seu moment
doncs
fa el salt
el primer equip
i diguéssim
doncs està
pràcticament
no va estar amb el temps,
no?
I va ser una mica interí,
però bueno...
36 partits,
eh?
Per això ho dic.
Vull dir,
poc...
I llavors què passa?
Ell,
doncs,
sortim,
jo crec que sortim
nosaltres,
joves,
perquè era un home
que coneixia la casa
i coneixia els tios
que venien darrere,
no?
I com sempre,
perquè la gent sempre diu,
home,
ara ha debutat un tio de 18 anys
o 18 d'un de no sé quantos,
quan això es produeix
és perquè l'equip,
el gran,
el primer,
va malament.
I quan els resultats són negatius
la gent ha de fer alguna cosa
i llavors automàticament
és el moment precís
perquè surtia la joventut,
aviam què passa
i com a mi
fer una mica de foc nou
i aviam què passa
i crear una mica d'il·lusió.
I això sempre és igual.
I en aquella època
doncs vam sortir un Martí Filosia,
vaig sortir el Pujolet,
vaig sortir jo
i algun altre més, no?
I això és com a conseqüència d'això,
que el Barça va malament
i de rebot surts.
I de rebot això
generalment ho té que fer
un home que hagi estat a la casa
perquè coneix els jugadors
més o menys
que tenen possibilitats
d'arribar a la presó aquí.
Com a anècdota,
amb 125 anys d'història del Barça,
18 entrenadors catalans.
El Sassot era dragó,
no l'hi he contat.
Sí, però parlava català.
Ja, ja, ja.
Però era dragó
com era un tal Josep Noguès,
que també era un...
Sí, també.
Bueno, en qualsevol cas.
debutes.
Explica'ns alguna anècdota del Sassot.
Bueno, jo el primer anècdota que tinc
és que, clar, jo,
els entrenadors es veies molt una mica
allò sofisticats,
els del Barça, etc.
Però, clar, aquest era més proper,
s'escriu-te.
i jo venia de jugar
d'Alemanya,
l'amal·lació espanyola,
un campat del món,
no, no, d'Europa.
El juvenil.
El juvenil.
I, bueno, vinc aquí
i quan arribo,
que era el divendres,
em diu
«Ves ràpidament al club
que volen parlar amb tu».
Vaig ràpidament,
això arribava al migdia,
cap allà,
i em ve el Sassot
i em diu
«Escolta, nano,
em veus capaç
de jugar el dimensió
amb un equip del Barça?»
I jo dic «Escolta,
que fot conya o què?»
Clar, perquè jo
amb ell tenia
una certa confiança, no?
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, diguem-ne la veritat.
Dic «Home, jo encantat».
Diu «Pues mira,
vés-te'n cap a casa teva
en les dutxes,
no sé quantes o què,
i vinc aquí que sortíem,
clar, a Santander,
en aquella època
hi havia on no existien.
Tren,
tot el vespre de molt tren
fins l'endemà».
I, bueno,
la primera d'això
va ser aquesta, no?
Que, eh,
i clar,
jo amb alguns dels jugadors,
els hi parlava de vostè,
i jo veia el coc,
si jo veia l'olivella,
i ve tota aquesta gent
i per mi eren ídols,
no, d'allò.
I el tio m'ha començat a dir
«Escolta,
tu qui parles de tu
com de tothom?»
I llavors jo buscava
la manera
de no dir ni de tu
ni de vostè, saps?
És a dir...
Parlaves de vos.
Sí.
Saps que,
i jo a mi era complicat.
Ha canviat molt tot.
Tot ha canviat molt.
Parallelament
tenies de president
l'Enric Ieldet.
L'Enric Ieldet, sí.
Personatge.
Qui era l'Enric Ieldet?
Home,
l'Enric Ieldet era també
un d'aquests
barcelonistes
que també una mica
tifòssi,
diguéssim d'aquests.
No la...
Un senyor,
amb nivell,
no sé què,
però vull dir...
Castilero,
de referència...
Però a més a més,
barcelonistes d'aquests
que es transformava,
saps què és?
I era una època
que ja en aquell moment
ja sempre
hi havia rius amb el Barça,
perquè en aquell moment
que si ell va
allò del Lleudet,
que si hi havia el Barret,
que si hi havia
no sé quantos,
hi havia aquelles discussions
que al llarg de la vida
sempre han existit
a campar-se,
vull dir,
pel que sigui,
no?
Ja en parlarem,
ja en parlarem,
perquè hi ha molt a explicar.
Però jo recordo
en Jaudet
que va-ho fitxar
amb un negre
brasileño
i el van donar
i el van tenir de xòfer.
Sí,
bueno,
la gent aquí
diu,
què fa aquí?
Era un jugador molt bo.
Sí,
sí,
és un jugador molt bo.
Es deia Silva.
Sí,
ho va,
que es deia Silva,
sí,
que no va jugar mal.
Era bon jugador,
però veus,
també xocava
perquè no havia arribat aquí
i era un tio,
que me'n recordo
quan feien aquí,
sortís al camp
i entenem,
vinga,
deu voltes al camp
i pensava,
deu voltes al camp,
per si hi ha vingut
a jugar a futbol
i no,
no,
no,
i aquests,
clar,
aquests brasilells
encara més
i el tio
quan li feien deu voltes al camp
es treia les sabates
i corria descalç,
corria
perquè deia que
li fotien mal als peus,
saps què veu-te?
I llavors,
bueno,
el tio anava fent,
anava fent,
anava fent
i no podia entendre
el que aquí
es corre estant,
saps què veu-te?
I va entrar que
en aquell moment,
doncs,
com totes les coses
a la vida,
feta a Barça alguna vegada,
feia una cosa abans d'altra,
primer,
és que tindria el permís
per poder,
aquest jugador pugui jugar,
doncs va ser al revés,
es prenia de firmar
i després no va haver-hi permís
i llavors,
però el tio només fotíem
que partits amistosos
perquè ell anés jugant
i així,
doncs,
d'alguna manera
ens anàvem entrenant tots
però vull dir,
que davant en aquella època
hi va haver una època llarga
que cada dijous,
cada dijous
jugàvem un partit amistós
com podia ser
un dia contra el Figueres,
l'altre dia anar al seu,
al Girona,
l'altre dia anar a Salamanca,
l'altre dia anar a...
i ell jugava
perquè era la figura
en aquell moment,
ell ja podia el Mendoza,
però esclar,
no podien jugar,
no podia jugar aquest
perquè era,
no estava inscrit.
No estava inscrit.
El segon,
el Roque Olsen,
personatge,
també.
El Roque Olsen ja
era,
saps com,
bueno,
i ara deien
el Tigre,
te n'acordes?
Mister...
Clar.
Mister Tigre.
Mister Tigre,
vull dir,
ja tots
estaven batejats,
saps?
i el Mister Tigre
era un tio
argentí
i d'aquests que...
88 partits,
eh?
No estan amb el Barça.
Sí,
però vull dir,
un tio,
a més a més,
del Morrofort.
Però en aquella època,
per exemple,
el que em crida molt l'atenció
és que aquests,
per exemple,
estaven entrant al Barça
i no tenien
ni preparador físic,
ni segons,
ni tercers,
ells sols.
I jo me'n recordo
que el Barça
en aquella època,
tu, per exemple,
tenies el Pesudo,
el Sadurní,
per exemple,
el Foncho,
l'Olivella,
el Benítez,
el Lucien Moller,
el Coxis,
la veïa i totes aquestes,
i gent necessita,
però super,
super figures
que allò són difícil
d'arrossegar després
quan tu has sigut
entrenador que dius,
hòstia,
però si aquí això,
necessito no una persona,
sinó tres aquí per anar,
i veies que ells sols
ho tiraven endavant,
tenien que tindre
un temperament especial
i després sempre cridar,
saps,
una mica tipus,
tipus Mili,
allò de dir,
oh tio,
fot això,
el foto al carrer,
saps,
i esclar,
xucava molt,
saps per què,
clar,
era l'única manera
de poder portar
a terme la nau aquella,
el vestidor,
que era complicat,
no?,
i en aquella època
tots els entrenadors
hi havien,
aquesta,
el Mister Tigre,
Mister Mármol,
Mister Penseu,
eh?,
és que vull dir,
tots aquests tenien
aquests noms
per demostrar
que eren durs,
saps què heu dit,
eh?,
i era per això,
perquè ells sols
tenien que fer-ho tot.
o sigui,
l'Olsen era
del Morrofort,
era del Morrofort,
era del Morrofort,
i ara,
amb un personatge
el substitueix,
el Salvador Artigas,
aquest sí que et faré explicar
alguna anèndota
que m'expliques a mi,
que m'hi tronxo,
qui era el Salvador Artigas?
El Salvador Artigas,
molt bona persona,
molt bona persona,
i a més a més
és un tio
molt assequible,
allò que,
si tenies un dubte,
li podies anar a preguntar,
escolta,
jo no entenc això,
que vol que vagi jo,
però el futbol
era molt més,
com dic jo,
molt més primitiu que ara,
abans,
era,
escolta,
hi ha que estudiar al camp,
hi ha que patir,
hi ha que lluitar,
aquella frase feta,
en castellà,
hi ha que morir en el campo,
que jo quan deien això
dic no,
doncs jo no jugo avui,
saps què?
perquè això no,
no em fotia de res,
saps què?
Aquest tipus d'allò,
llavors,
ell,
era un tio,
doncs,
molt pacífic,
molt d'allò,
li haurà dialogar amb tothom,
i,
bueno,
ja va començar,
volia fer una mica de tàctica,
saps què?
i a vegades,
doncs clar,
et deia,
tu jugues,
saps com jugar contra aquest?
Bueno,
tranquil.
Explica,
explica,
aquesta és la del sisó a Vicu.
Sí,
bueno,
no,
contra l'Espanyol,
el Martí Filusia,
que era un tio molt trempat,
un dia,
doncs,
jugàvem contra els pericols,
i els pericols siguen bon equip,
i,
bueno,
a mi em diu,
escolta,
aquest et marcarà tu,
tu si jugues una mica bé,
amb aquest el pots eliminar,
no sé què,
i arriba amb el Martí Filusia,
i diu,
vostè avui
jugarà contra el...
contra la Glaria,
que he jugat la nit demà,
i què vol que li digui jo,
aquest tio,
ràpid,
em sembla que és més ràpid que vostè,
de dalt,
vostè va bé de cap,
però aquell,
escolti,
potser millor,
li vam començar a dir tot,
tot,
tot,
tot,
i quan ja ha acabat
de dir totes les coses cada dia,
el sisó li diu,
escolti,
míster,
tal com ho està explicant,
no la tocaré,
diu,
perquè collons m'hi posa,
mira,
encara estem rient tots allà,
dit,
saps,
eh?
Era molt motivador,
però a tothom,
a tothom,
més o menys,
li donava esperances de jugar bé,
però al Martí,
li ha fet una definició del tio que el marcava,
que,
escolta,
pràcticament això,
vull tot sent la seva gràcia,
saps?
Amb el Sabador Artigues,
em deies que es fotia a córrer per Collserola,
i es fotia a córrer com a lladres,
no?
Ell va ser l'època,
va agafar la,
com s'ha de dir,
el sistema,
ha hagut modes al futbol,
hi ha hagut l'època de la velocitat,
el doctor,
no sé què,
la resistència,
ell passava sempre a partir de la resistència,
que tu puguis agullar,
jugar a 90 minuts,
corrent tots els 90 minuts,
clar,
per fotre això,
doncs,
eren voltes i voltes i voltes i voltes,
però vull dir,
el Nacet,
aquestes tantes voltes,
a mi particularment,
em anava malament,
perquè,
el que necessita un delanter és una mica de xispa,
no?
Parar,
arrencar,
parar,
arrencar,
necessites arrencar,
sortir,
en canvi,
quan agafes aquest trote,
que diem nosaltres,
trote borriquero,
pum,
pum,
pum,
pum,
pum,
te'n pots anar a cacet de fels,
però sempre amb una mateixa marxa,
saps què he dit,
eh?
I llavors és avorrit,
però bueno,
era una persona que,
i ell corria més que nosaltres.
Ja,
físicament era un privilegiat.
Sí,
sí,
ell volia córrer i escolta'm qui el seguia.
El substitueix el teu entrenador preferit,
si és que no m'has enganyat,
del que tu dius que vas aprendre molt.
Un anglès,
climàtic,
com tu,
es deia Victor,
Vic Buckingham.
Home,
l'artigua és 87 partits.
No,
el va substituir el Seguer,
però...
Bueno,
va ser...
Després de l'artigua es va ser el Seguer,
i després el teu preferit,
el Vic Buckingham.
Llavors el Seguer es va quedar
amb el Vic Buckingham.
Això mateix.
Perquè no parlàvem ni una paraula en anglès,
ah, i en espanyol...
Espera, espera,
friquen històries del Buckingham,
del Seguer i del Minguella,
que estava pel mig, no?
Sí, també.
Bueno,
era això.
Després que era una molt bona.
Un dia,
al cap del Sabadell,
estàvem jugant un partit...
Del Buckingham o del Seguer?
No, no,
del Buckingham i del Seguer.
I del Seguer.
Perquè van sortir plegats.
I estàvem jugant el partit,
pam, pam, pam,
a camp de la greu alta, eh?
Comença el partit,
pum, gol del Pujol.
Saps?
Al cap d'una estona,
pum,
jo faig un gol,
2-0,
0-2 a la Fornostra.
I arriba la mig de part.
I arriba la mig de part.
I quan arriba la mig de part,
l'anglès,
fixa't tu com era abans del futbol,
diu,
jo tinc que marxar cap a Inglaterra.
La mig de part, eh?
Diu,
per tant,
es quedeu aquí amb el Seguer
i jo me'n vaig agafar l'avió
volant cap allà.
Bueno,
el tio agafa,
fot el camp,
i li diuen al Seguer.
Diu,
ara, una cosa, eh?
Per favor.
I jo vull veure l'equip
que vostè es miri,
perquè parlava malament,
de dir que,
only attack,
attack,
attack.
El bata no m'interessa.
Saps què?
veia?
Vale, vale, vale.
I comencem així.
Bueno,
estava a la segona part,
comencen,
pam,
un a un,
pam.
No,
un a dos.
Ai,
un a dos,
pam,
empat a dos,
i al final,
tres a dos a favor de...
Del Sabadell.
Del Sabadell.
I, bueno,
i clar,
torna,
i l'anglès pregunta,
escondim,
però què collons ha passat?
La primera part,
estàvem guanyant dos a zero,
i la segona hem pres 3-2.
Com ha sigut això?
Diu,
no ho sé,
diu,
perquè això només se mirava,
attack,
attack,
attack.
Només mirar una porta.
Era un tio,
saps,
un catxóndol d'allà,
era molt simpàtic,
era molt simpàtic.
A mi em vas explicar més d'una vegada
que ell us va aportar
una altra manera
de veure el futbol,
un altre concepte
de com teniu que jugar a futbol.
Sí,
i a més,
el Barça sempre ha sigut un equip,
sobretot en aquella època,
pessimista.
Anem davant,
però perdarem,
o no sé quantos,
com o no sé quantos,
i escolta,
aquell pessimista,
no sé què.
I ell,
durant la Lliga,
jo me'n recordo que aquella Lliga,
ell va ser un any només,
un any,
i en aquell any
vam quedar empatats
a punts,
amb el Gatil de Madrid,
a la Lliga,
no sé si em sembla,
i amb la València,
i al final,
per gol a Baràs,
va quedar campionat a València.
I després vam jugar a la Copa
i vam guanyar la Copa.
O sigui,
que nosaltres,
d'un pèl,
a guanyar el doplet,
a només guanyar la Copa.
I jo me'n recordo,
que per exemple,
quan hi havia un partit,
el típic,
la mitja part,
no sé què,
no sé quantos,
vam discutir,
n'està,
però d'un partit,
els que hi ha passat,
perquè no sé què,
perquè no sé quantos.
O el dilluns,
parlant d'un partit
que s'havia perdut.
I sempre deia,
això no interessa,
això ja és història,
i diu,
història és reciente,
però ja no m'interessa.
Em preocupa
el diumenge que ve.
Quan vam perdre la Lliga,
l'últim segon...
Perquè ho vam empatar
en camp de l'Agrà de Madrid,
que qualsevol dels dos que guanyés
era campeu.
I vam empatar un,
i el València,
de Rossites,
va...
I va perdre.
I va perdre,
per això et dic que...
Aquest dia estava escoltant
i vaig fer sort.
Va perdre,
si no recordo el València,
cap de l'Espanyol.
Cap de l'Espanyol va perdre.
Per això et dic,
i llavors el tio...
Per això et va dir
que eren campions
només guanyants.
I llavors el tio,
quan estàvem allà,
deia el tio,
escolta,
tu em discutia,
no l'endemà,
escolta,
com pot ser,
no sé què,
no sé quantos,
hi ha uns lios...
i el tio agafa per allà,
xxxx,
silenci.
Oiga,
calto amb la cara
parlant de que havíem
perdut el dia abans
contra el d'allò,
i diu,
esto ja no m'interessa.
És història.
Història pas,
jo,
reciente,
però història.
Per tant,
això,
ara m'interessa la copa.
I ara anirem a guanyar la copa.
I el dia de la copa,
que primer perdem 2-0,
després empatem a 2,
després anem a la pròrroga,
i a mitja part,
el típic,
escolta,
passa,
no sé què,
diu,
quan perdíem 2-0,
i després a la pròrroga,
que també ens foten el 3-2,
el tio,
amb els canvis,
deia,
xxxx,
estamos jugando de sensació,
jogueu igual,
no vogeu fer res més.
I jo pensava,
escolta,
si anem 2-0 dels altres,
i anem jugant de pel·lícula,
ja m'ha aplicat.
Però un tio que va aconseguir
treure aquella pressió
que tenia el Barça,
i aquella,
saps que,
que la gent jugués una mica més suelta,
contracturat,
nerviós,
no pots jugar bé a futbol,
a futbol hi ha res.
Vull dir,
has de jugar una mica suelta,
una mica de sobrat,
no?
I aquell tio va treure una mica,
va saber que treure una mica la pressió
als jugadors,
i que, bueno,
allò que després nosaltres hem dit,
sortiu i disfruteu,
doncs una mica allò
és el que va succeir
en aquella època
amb el concepte
del futbol
que veia aquest albí.
el substitueix
un míster,
mármol,
el Rinos Mischels,
que Rinos Mischels
queia la primera època,
169 partits,
veníem del Buckingham,
que havia estat 66,
Mischels,
169.
Quin record tens
de la primera època del Mischels?
El Mischels era un tio
que era
totalment
quadriculat,
saps?
De tipus alemany,
holandès,
però alemany,
tot calculat,
no en fallava
res,
cada dia,
amb el mateix
moviment,
tu aquí,
tu allà,
tu allà,
el futbol,
tot eren repeticions,
saps?
Allò,
no sortia bé,
vinga,
una altra vegada,
una altra vegada,
si tiraves 10 cornes,
en tiraves 20 l'endemà.
Vull dir,
era un tio,
un perfeccionista
en aquest aspecte,
no?
I llavors,
què passa?
Venia una mica
de l'escola
de l'Àgex,
del Curif,
que havien sigut
guanyat 3 anys
la Copa d'Europa,
amb el futbol total,
amb el futbol total,
i vam voler arribar aquí,
i encara teníem
bon equip,
i vam d'això,
què passa?
El primer any
va tindre molts problemes,
perquè ells pensava
que aquí,
doncs,
era l'Àgex
i aquí,
i el futbol espanyol,
el futbol aquí espanyol,
hi havia moltes,
no podien entendre
les trompades
que fotien aquí,
perquè, com voler,
era molt brusca aquí a Espanya,
els equips,
hi havia molt equip sud-americà,
hi havia molta gent
del Morrofort,
i llavors,
hi havia unes trompades,
i moltes trompades.
I escolaris,
molts escolaris aquí,
també,
que estan al nord.
Però va ser el primer tio
que va començar
a analitzar molt el contrari.
Per exemple,
el tipus tio que et deia,
jo jugava contra un lateral,
i em deia,
mira,
aquest lateral
és bastant ràpid,
però,
o és lent,
i a aquest tio
li costa molt girar,
i a més a més,
aquest tio,
50 vegades,
45 surt per aquí.
Vull dir,
que el tio
l'analitzava,
tots els jugadors,
no?
És el primer tio
que va començar
a implantar una mica
la tàctica,
no això que la gent
no sabia el que era la tàctica.
Abans ja et dic jo,
parlar així,
en pla de brata,
era pit i collons,
i vinga,
que ha passat.
Era una mica
la frase del futbol davant,
no?
I va començar d'això.
I vam començar
a agafar el sistema,
i vam venir al Curi,
va venir al Sotil,
després va venir al Nesquens,
i bueno,
amb els que érem,
i aquests tres d'això,
doncs,
el Quim va fer una revifalla,
llavors va ser un any molt bo,
vam guanyar la Lliga,
després l'any vam guanyar la Copa,
després,
però vull dir,
esclar,
el que va passar
és que no,
al mig es podia haver vingut
una miqueta abans,
m'entens?
Ja va arribar aquí un moment
amb el 71.
A mig es veia el 71.
El 71,
però...
La primera època
va estar fins al 75,
perquè després va tornar,
el 78,
després va venir,
després del 76,
el 78,
però la primera època
ell va estar del 71 al 75.
Sí,
i després va dir,
i llavors vam voler fitxar
amb el,
després d'aquest,
que va dir...
Sí,
ja en prenem,
perquè aquest el deixo per part,
l'alemany,
molt amic teu,
el Weissweiler,
però va estar amb el Weissweiler,
farem una pausa,
perquè amb el Weissweiler
tens anèndotes,
que algunes se'ls poden explicar.
No,
vull dir,
llavors que era aquell,
si et dic que l'heu una mica alemany,
l'altre era alemany,
alemany,
saps què veritat?
Vull dir,
era...
allò quadriculat,
dues vegades s'ha escrit,
eh?
ığa,
hikaye,
Ròug,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Aeron
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit