Fins demà!
Fins demà!
I que gràcies a la recuperació i anàlisi de la cultura material que van produir en el seu temps, avui coneixem moltes coses.
Comparteix aquest mateix objectiu científic amb la història.
Té uns mètodes de treball propis determinats, sobretot el de l'excavació, amb els quals pretén reconstruir el passat.
Habitualment, l'arqueologia analitza i estudia qualsevol resta material que s'hagi preservat d'una societat.
Els habitatges i totes les altres construccions, el territori que els envolta, les tombes, els objectes, eines diverses, les desalles, etc.
Els arqueòlegs moderns no poden dominar totes les ciències i avui en dia, molt sovint, col·laboren braç a braç amb els acadèmics d'altres disciplines
per l'estudi de diversos aspectes molt específics del passat.
Així, els arqueòlegs, per establir la cronologia, acostumen a utilitzar mètodes d'adaptació descoberts per altres ciències.
El sistema del carboni 14, que es diu el radiocarboni, que fa dosenvolupat per físics nuclears.
Les tècniques d'adaptació geològica, que es deuen als geòlegs.
Tècniques d'estudi de les restes de fauna, que són obres dels panteòlegs, etc.
Paleontòlegs, etc.
L'orígin del desenvolupament de l'arqueologia cal buscar-lo en el col·leccionisme d'antiguitats,
els viatges a altres països i la erudició per si.
L'ampli interès cultural que genera el Renaixement,
que va servir per conèixer les antiguitats clàssiques, provocar el començament de l'arqueologia.
Avui, en el programa número 84 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
parlarem d'un tipus concret d'arqueologia.
L'arqueologia submarina o sopa aquàtica,
que és una branca de l'arqueologia que estudia el passat a partir de les restes materials d'origen humà
trobades en mars o llacs.
Principalment, són restes de naufragis,
però també ports o poblacions que han quedat submergides per causes diverses.
Catalunya té més de 800 jaciments arqueològics sota l'aigua.
Per parlar amb profunditat d'aquest món profund,
ens acompanyen dos professionals enamorats de la seva feina,
enamorats d'aquesta disciplina científica.
Són els responsables d'un equip que està treballant,
entre altres, en un jaciment arqueològic
a quasi 50 metres de profunditat,
en el de l'elicta de les Illes Formigues.
Un colgat, que en aquest cas,
una embarcació del segle I abans de Jesucrist,
excavada amb metodologia científica.
Són fills de Calella per a Fussell.
Passen moltes hores sota l'aigua.
Viuen molts dies en un vaixell científic.
Porten el Mediterrani dins del cor.
Ruth, Geli i Guillem Mauri.
Benvinguts. Com esteu?
Hola, molt bé. Moltíssimes gràcies.
Al contrari, les gràcies són nostres perquè podeu estar aquí, no?
Com estàs, Guillem?
Molt bé, moltes gràcies.
Aviam, la Ruth Geli és la responsable
del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, el CASC.
El Guillem Mauri és arqueòleg del CASC.
Què és el CASC?
Doncs mira, el CASC, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya
és una unitat de recerca del Museu d'Arqueologia de Catalunya
i té les funcions d'inventariar, protegir, estudiar, conservar i difondre
el patrimoni arqueològic que es troba submergit sota les aigües al nostre territori.
I com molt bé has dit en la introducció que has fet,
no només a les aigües del mar, sinó també a aigües interiors,
en llacs, rius i fins i tot en nivells freàtics.
Avui, que tenim a les màximes autoritats del CASC els nostres estudis,
quant i quines motivacions van portar a la seva creació?
Els anys 60 va començar ja amb la popularització del submarinisme,
un fort espoli a les nostres costes, no només a les nostres costes,
arreu del Mediterrani, i no és fins als anys 80 que es crea un estat d'opinió favorable
per protegir el nostre patrimoni subaquàtic de tot aquest espoli.
També comença a haver-hi una legislació, una consciència,
i el que es fa és crear primerament el Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona,
l'any 1981, i d'aquest centre es crea la primera plaça a tota la península
d'arqueòleg subaquàtic que ocuparà el Xavier Nieto,
que és una mica l'artífex de l'arqueologia subaquàtica al nostre país,
i que a més ha donat una gran projecció internacional a l'arqueologia subaquàtica,
i a partir d'aquesta llavor, que és el Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona,
en el qual hi ha un departament d'arqueologia subaquàtica,
aquest departament és una mica el precedent del casc.
Comença actuant només a la zona de Girona,
però ja és l'any 92 que la Generalitat crea el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya
amb aquesta voluntat ja de centre de recerca nacional.
Continua, continua.
En Guillem també pot haver-hi intervenir?
És a partir d'aquest moment que també, a més a més,
es comencen a dur a terme les primeres intervencions arqueològiques subaquàtiques,
no només a Catalunya, sinó en tot l'estat espanyol,
i una de les primeres, justament,
que a més a més va servir com a curs per a molts de futurs arqueòlegs subaquàtics
que el que buscaven era formar-se,
va ser la de la Cala Colip,
un dels vaixells enfonsats a Cala Colip,
pel Cap de Creus,
i allà és on van tenir l'oportunitat molts futurs investigadors arqueòlegs
d'aquesta disciplina,
de formar-se,
i a partir d'aquí, doncs,
que es creés una primera comunitat d'arqueòlegs subaquàtics a Catalunya.
Sembla, sí,
pel que m'heu explicat i pel que he llegit,
que, precisament, al Cap de Creus i a Port de la Selva,
allí empezo todo, no?
La història recent de l'arqueologia submarina, no?
Bé, és un referent,
és un accident geogràfic de primer ordre al Cap de Creus,
i realment, sí, exactament com ho dius.
Es va començar treballant,
com molt bé ha dit en Guillem,
en el Colip 4,
que, de fet, és la primera excavació arqueològica subaquàtica
que la fa un equip d'arqueòlegs,
perquè abans havien començat, doncs,
a fer intervencions subaquàtiques, no arqueològiques,
doncs, bussos aficionats, no?
Extraccions sistemàtiques, sense metodologia,
sense recerca històrica,
i llavors aquesta intervenció al Colip 4
és un referent,
no només a casa nostra,
sinó a tota la península,
perquè és la primera vegada
que un equip d'arqueòlegs fa una intervenció
en metodologia científica.
I, a més a més,
és un jaciment al Colip 4,
és un vaixell del segle I després de Crist,
que transporta més material,
un carregament variat,
porta des d'àmfores amb oli,
de l'Abètica porta ceràmica,
que anomenem terra sigillata,
de la Grau Fesenc,
de la zona de França,
porta també vasos de ceràmica de parets fines,
i fins i tot llànties de Roma,
és un referent en l'estudi del comerç antic,
perquè permet establir la teoria
dels ports principals i els ports secundaris
i del comerç de redistribució.
Jo recordo que tu em vas ensenyar
que ja va començar el canvi d'ideologia
d'un bus que fa d'arqueologia,
no, no,
a un arqueòleg que busseja,
que és diferent.
És correcte, això, no?
Exactament.
Comença una mica abans.
Això comença una mica
amb les intervencions que fa també un referent,
però a nivell internacional,
en George Bas, un americà,
que a la dècada dels 60 se'n va a Turquia
i és el primer que diu
és més fàcil ensenyar un arqueòleg a bussejar
que un bus a ser arqueòleg.
I és a partir d'aquí que comencen a fer-se,
a desenvolupar-se les intervencions
amb arqueòlegs que el que fan és bussejar
i apliquen una metodologia científica sota l'aigua.
Abans, doncs, el que feien és,
els arqueòlegs estaven a dalt,
en el vaixell,
i llavors eren bussos,
els que anaven extraient el material,
perquè els arqueòlegs l'estudiessin.
Llavors aquí es va veure
que es perdien moltíssima informació,
perquè no aplicant la metodologia,
no llegint aquest document històric
i perdent aquesta informació
de com estan posats els materials,
tot allò que porten,
doncs hi va ser un canvi de concepte
i va portar això al George Bas
a dir fem excavacions
amb arqueòlegs que bussegen.
Fantàstic.
L'any 2016,
i faig un petit salt
per donar-li
l'entrada
al de l'ericte de les formigues,
dius que el Jaume Soler,
un bussejador aficionat,
mirant per les formigues
a 40 o a 30 metres,
va dir
aquí hi ha alguna cosa
que surt de lo normal.
I arrel d'això
va ser quan,
en un lloc imprecís
de la Costa Brava,
que aquí ho diem,
són les Illes Formigues,
va dir
que això era
el suficient,
va intuir,
mi ho ha dit,
que era el suficientment important
i quan va arribar a terra
ràpidament
va trucar a la Generalitat.
És correcte, això?
Doncs sí,
això va ser
l'any 2012,
justament,
que...
Jo tenia el 2016.
El 2016 és quan els arqueòlegs...
Ah, entreu.
Entrem,
és a dir,
quan els arqueòlegs descobrim el jaciment,
penseu que...
Sí, que era correcta les dues coses,
però que tu dius...
Sí, sí, exacte.
Però el que us ha explicat la ruta una mica
que amb l'entrada
d'aquest tan forta
de lo que és el busseig recreatiu
a la Costa Brava
a partir dels anys 60,
pocs jaciments arqueològics subaquàtics
quedaven per als arqueòlegs
per descobrir.
I, per tant,
nosaltres el descobrim el 2016.
El 2012 és quan en Jaume Soler
declara la troballa d'aquest jaciment,
però, a més a més,
tenim constància
que aquest jaciment ja es coneixia anteriorment,
per part de coralers, sobretot,
que eren els que principalment
passaven més hores sota l'aigua,
ja d'antic,
però també fins fa quatre dies,
que encara hi havia coralers
treballant a les costes catalanes.
Però és això,
en Jaume Soler
és el descobridor del del delicta,
és la persona que el declara,
i, per tant,
és el que consta com a descobridor.
Ens ho comunica el casc.
El casc,
durant unes campanyes anteriors
de carta arqueològica
sup'aquàtica
del Baix Empordà,
intenta topar amb el jaciment
fins que arriba l'any 2016,
que el propi Jaume Soler
ens porta directament
en el delicta,
i és allà
quan baixem els arqueòlegs
i ens adonem
del potencial
que té aquest jaciment,
ja que ens trobem
amb una quantitat considerable
d'àmfores
d'època romana,
que, a més a més,
ja el primer cop d'ull
podem intuir
que són àmfores
abètiques,
és a dir,
procedents de l'abètica,
de l'actual Andalusia,
i, a partir d'aquí,
per la col·locació,
com trobem
aquestes àmfores
col·locades sobre el fons,
que sobressurten
una miqueta
dels colls
de la sorra del fons,
podem intuir
que, a més a més
del carregament,
tindrem també
la fusta conservada
o part de la fusta
del vaixell,
d'aquest vaixell romà
de 2.000 anys d'antiguitat,
sota d'aquestes àmfores,
i, per tant,
se'ns obria la porta
per primera vegada
de poder excavar
un jaciment romà
gairebé el complet,
perquè sí que
vèiem que hi havia
constància d'espoli,
però,
en comparació
amb la resta de jaciments
que coneixíem
o que coneixem
fins a l'actualitat
a la Costa Brava,
doncs,
era un cas excepcional,
realment,
fora del normal.
És important,
això que ha dit en Guillem,
quan trobem el Formigues,
que ens hi acompanya
el mateix Jaume Soler,
aquest submarinista,
que és el que ens hi porta,
i això és important
perquè la gent
potser no s'imagina
que trobar les coses
sota l'aigua
no és pas fàcil,
no hi ha els punts
de referència.
I a 50 metres encara més.
I, de fet,
teníem les senyes,
teníem les coordenades,
i no va ser possible
localitzar el jaciment
a aquesta fundària
fins que ens hi acompanya
el mateix Jaume Soler.
I és ell el que agafa,
jo me'n recordo,
amb el vaixell,
ens situa just a sobre
i baixem amb ell,
acompanyats per ell
i, pam,
el localitzem.
I per nosaltres
és una cosa realment excepcional
perquè portàvem ja anys
treballant en aquesta disciplina
i és la primera vegada
que trobem a casa nostra
un vaixell d'època antiga
que conserva
no només el contenidor,
la fusta del vaixell,
sinó també el contingut,
el carregament d'àmfores.
Heu de pensar
que el grau d'espoli
que havia patit la nostra costa
era tan salvatge,
tan accentuat,
que no ens havia permès
trobar un vaixell
amb aquest grau de conservació,
tot i que ha estat espoliat.
Perquè, per això,
això és un altre apartat.
Aviam,
pels oients
que ens posem
al seu nivell
i el que parlàvem abans,
les coses s'han d'explicar
pel nivell
més baix
entre cometes.
Per exemple,
aquí estic segur
que l'estudi,
parlem del delericta
i m'agradaria saber
quants ens poden definir
què és un delericta.
Doncs, bueno,
s'anomena delericta
les restes
d'un artefacte
o nau
fabricat
per l'ésser humà,
enfonsat
total
o parcialment
en una massa d'aigua,
sigui el mar,
un riu,
un llac,
un envasament,
etcètera.
Un vaixell
pot esdevenir
un delericta
a conseqüència
d'un accident marítim,
com un naufragi,
o una catàstrofe natural,
però també
d'un abandonament
o un enfonsament
intencional,
que,
en resum,
delericta,
un conjunt de restes
d'una embarcació
enfonsada.
És correcte, això?
Correcte,
tal com ho dius.
Sí,
si això
ens ho aprova
la responsable
del centre
d'arqueologia,
senyal
que no ho diem
malament.
Jo diria
que els delerictes
més corrents
són
nevilis
naufragats,
no?
Però també
hi ha nombrosos
delerictes
d'aeronaus
o de vehicles
terrestres
que han acabat
enfonsat.
Un cotxe
que el tiren
per un penya
assegat,
allò són delericta.
Amb el temps,
allò són delericta.
Tal com ho dius,
un avió,
un submarí...
Un avió
va ser dit,
això és un delericta,
no?
I els conflictes armats
jo diria
que són l'origen
d'un gran nombre
d'un gran nombre
de restes,
sobretot en les zones
de combat,
no?
Com és el cas
quan hi ha
un atol
que en diuen
TUC,
que sembla ser
que hi ha
i hi ha
nevius,
bueno,
vaixells de guerra,
canons,
vull dir,
que és tremenda,
un atolone,
vull dir,
que a més fan proves,
resulta que també
fan proves nuclears
amb això,
no?
Bé,
total,
que en altres ocasions
els delerictes
diuen que es tracten
d'artefactes
absolutament insòlits,
com són els carros
de combat,
que jo et deia,
i altres vehicles militars.
Concretament,
el Mar Roig,
l'exèrcit egipci,
per evitar que aquest material
bèl·lic caigués en poder
de l'exèrcit
israelià,
sembla ser que al Mar Roig
hi ha uns delerictes
increïbles,
que no hi ha mal
que per bien no venga,
que han servit
perquè molta fauna,
vosaltres que viviu
a sota del mar
molt de temps,
gràcies a que hi hagin
d'arelictes,
ja són motius
de criança de peix,
sense a més oint,
les selles medes,
que han enfonsat
un parell de vaixells,
i perquè criïn
des dels meros
fins a quantitat
de...
fan fàcil
la reproducció de...
perquè a més serveix
perquè després
no puguin pescar,
perquè les pesques,
els vaixells de rastre,
es quedaran enganxats,
no?,
amb un vaixell d'aquests,
o amb murs de formidòria.
Fan de biotop,
fan de biotop,
fan de lloc
on colonitza la fauna
i la flora marina,
i de fet tenim exemples
a casa nostra,
perquè tenim a Palamós,
van enfonsar
un remolcador alemany
de la Segona Guerra Mundial,
al Boreas,
i el van enfonsar
expressament
per fer de biotop,
i a més de punt
d'immersió recreativa,
i llavors a la costa
del Montgrín
tenim un altre,
que ja hem estat,
de fet aquest estiu,
al Regio Messina,
que és un altre vaixell,
aquest és un vaixell
de 110 metres d'eslora,
de construcció
de l'any 1970,
que a més servia
pel transport de trens,
i aquest el van,
es veu que va
tenir una història curiosa,
perquè servia
de sala de festes
al port de Barcelona,
va acabar finalment abandonat,
i crec que és l'any 92,
la Generalitat
el compra,
el netegen,
per poder-lo enfonsar
expressament
a la costa del Montgrí,
per fer,
com has dit,
de biotop,
i de lloc
d'immersió recreativa,
i de fet aquest estiu,
vam estar amb en Guillem,
fent-hi immersió,
fent-hi una gravació,
a més a més,
i és bastant increïble
fer la immersió
en aquest punt,
en aquest relicte,
perquè veus,
a més a més,
les vies del tren,
encara,
del vaixell,
sota l'aigua,
i és un vaixell,
doncs,
de grans dimensions,
que a més t'hi pots anar
introduint per l'interior,
pots anar, doncs,
passejant,
inclús pujant escales,
i és una cosa,
realment...
i tot això serveix,
tots els interiors
i els recovecs,
per entendre'n,
serveixen per la criança
i la reproducció dels peces,
de fet,
per exemple,
que tant el Regio Messina
com el Boreas,
que són els dos vaixells
principals que es fan servir
per a ocells recreatiu
de la zona,
que estan enfonsats expressament,
es troben en una zona
que ja de per si sola,
Déu-n'hi-do,
a la vida que hi ha,
perquè estem en un punt,
de fet,
del territori,
i l'Ali el Baix Empordà,
que segurament és
de les zones més vives
de tot Catalunya.
Però,
en altres racons,
sense anar més lluny,
a la Badia de Roses,
també,
des de fa bastant de temps,
va començar a crear
un cementiri de vaixells
i vaixells de pesca
que ja no s'utilitzaven
o el que fos,
també es van anar enfonsant
i crec que ara mateix
poden hi ha gairebé una trentena
al mig de la Badia,
una zona de sorra,
que, clar,
allò ha creat moltíssima vida.
I un altre exemple
molt bo
i que aquest sí que,
a més a més,
és bastant seriós
perquè és darrere
del port de Tarragona,
darrere de l'Espigó,
ja fa uns anys,
crec que fa ja 25 anys.
Els crebuncles, no?
La Dragonera,
es coneix per la Dragonera
perquè és el vaixell més gros
que hi tenen enfonsat,
però també tenen
una quinzena de vaixells
enfonsats allà
i ha servit com...
És un biòtop increïble
perquè sí que,
a més a més,
han fet com a les Illes Medes,
ho han fet reserva
natural integral
i està prohibit pescar-hi,
tant a Pulmó,
és a dir,
amb fusell
com també des d'embarcacions
i allà s'ha creat una vida
que és una passada.
De fet,
és una reserva
per anar-la a disfrutar
perquè normalment
l'aigua és bruta
però si enganxes un dia
d'aigua neta
aquell lloc és impressionant
i també,
clar,
és una zona molt sorrent
que tot aquell fons,
vull dir,
allò ha ajudat a...
En Rutguilla,
amb nosaltres,
que som del Baix Empordà,
de Costa Brava Pura,
si no arriba a existir
la roca,
estaria tot esquilmat
perquè els basells
de rastre,
que és una tècnica
que no està prohibida,
que és legal,
però arrastrant-en tot,
per sort,
entre cometes,
la roca
els hi frena
i, clar,
no treus la mateixa
quantitat de peix
al volantí
que en...
que en...
que en xarxa,
i és que és claríssim,
no?
Bé,
en qualsevol cas,
que molt contents
i tornem a reemprendre
la història
del Formides II,
que avui hem deixat
amb tota aquesta història
del delicta,
primer,
pregunteu-vos a m'ho corrents,
quantes ànfores
teniu censades?
240,
individualitzades,
etiquetades,
individus sencers,
però calculem
que en portaria
moltes més.
No sé si per la gent
coneixer una mica
la problemàtica
del que és fer
una excavació
a una fundària
considerable,
pot semblar
que fa molt de temps
que hi treballem,
però com que la fundària
és considerable,
les immersions
són molt curtes
per unes descompressions
molt llargues,
llavors,
realment,
la feina que hi hem pogut fer,
tot i que sembla
que fa molts anys
que hi treballem,
és minsa
i encara ens queda
molta feina per fer,
llavors,
encara no hem fet
un càlcul estimat
de les ànfores
que podria transportar,
però han de ser
moltes més.
És a dir,
tu en parles
de 200,
però calcules
que poden anar bé
quatre vegades més,
800...
I més,
i més.
Penseu que de moment
estem estimant
que l'eslora del vaixell,
a partir de la petita finestra
de fusta
que hem pogut estudiar,
conservada,
estaria al voltant
dels 20-22 metres d'eslora
i les ànfores disposades
almenys en dues capes
a la bodega del vaixell
i pensem
una possible tercera
que potser hauria estat
espoliada.
El problema és
de poder comptabilitzar
quantes ànfores
transportava
sapiguem
que més el jaciment
ha estat espoliat.
El contingut?
Oli?
Vi?
Garum?
Digues,
diguem.
Dins del carregament
de moment
hem determinat
quatre tipus
diferents d'ànfores.
Sembla ser
que
un d'aquests tipus
sí que
contindria
alguna salsa
ja filtrada.
Garum?
Podria ser garum,
per exemple.
No en podem posar
la mà al foc encara
fins que no tinguem
analítiques
que ho concretin
una miqueta més.
Però les que tenim
més ben estudiades
són
les tres altres
tipologies,
les quals
de moment
una d'elles
porta,
hauria portat
algun tipus
de peix en saló.
Per ara hem
determinat
les espècies
de bis
o és un germà
del barat
per dir-ho d'alguna manera
i una altra tipologia
el
sorell.
A més a més,
dins d'una de les ànfores
també hi hem trobat
bonito,
no és l'espècie
de bonito
comú que coneixem aquí,
és un bonito
de l'Atlàntic,
com aquestes ànfores
de fet venien
de l'Atlàntic,
doncs aquestes espècies
que estic dient
són la variant
Atlàntica,
però
el que és
curiós
és que
trobem
que hi ha
més d'una espècie
barrejada
a dins de cada
un d'aquests
continguts.
Penseu
que darrere
d'aquest projecte
hi ha un equip
de recerca
pluridisciplinar,
important,
molt fort,
i llavors hi ha
un especialista,
en ictiofauna,
que és l'estudi
dels peixos per la gent
que estudia els continguts
de les ànfores
i estan tan ben preservats,
tenim la sort
que sota l'aigua
se'ns conserva
molt bé el material
i tenim a més
l'excepcionalitat
que sota l'aigua
se'ns conserva
el material orgànic,
llavors dintre
de les ànfores
a part de documentar
i poder estudiar
les restes de peix
i poder identificar
cada tipus d'ànfora
quina resta portava,
doncs també es conserva
la resina
que impermealitzava
l'ànfora
i que estudia
un especialista
en estudi
de pòlens
el tipus de resina
que fa
d'impermeabilitzant
també hi ha
pelibotànics
que estudien
restes orgàniques
que hi ha
per donar gust al peix
com per exemple
raïm, olives
estem trobant dintre
de les ànfores
acompanyant el peix
restes vegetals
que segurament
seran per donar gust
en aquest peix
llavors també hi ha
un especialista
en construcció
en aval antiga
hi ha un especialista
que fa l'estudi
de les pastes
de l'ànfora
per poder veure
de quins forns provenen
també hi ha tot
un grup molt important
que participa
d'aquest projecte
és a dir, Ruth
per resumir
la nau
el de l'elicta
del formigues 2
descartem
que es transportés
clar
descartem
o sigui sòlids
descartem
que hi hagués líquid
tipus oli
o tipus vi
per entendre'ns
i concretament
és
peix
no?
el que m'esteu dient
exactament
tampoc car
només peix
peix en saló
i un
dels grups
un dels grups
de les ànfores
una salsa
i hem d'acabar
de veure
si és el famós garum
el famós garum
exacte
ho hem d'acabar
de veure
amb els estudis
que estem fent
apassionant
i com tu dius
la quantitat
d'ànfores
que es devuen
haver espoliat
encara que
també dius tu
a 50 metres
no és tan fàcil
és a dir
possejadors
entre cometes
il·legals
que hi hagin
descobert
aquest del·licte
i que hagin
emportat
ànfores
no és el mateix
que al cap de creus
que a 20 metres
s'hi poden atrevir
50 metres
ja no és tan fàcil
ens costa a nosaltres
i tenim els mitjans
o sigui
cantoria
podíem concretar
amb
poc percentatge
d'errada
que s'ha espoliat
poc
el del·licte
formigues 2
s'ha espoliat poc
en comparació
amb altres del·lictes
però heu de pensar
que la primera campanya
que fem d'excavació
l'any 2017
Guillem te'n recordes
ja vam veure
que en una zona
del carregament
hi havia un forat
i ja trobàvem la fusta
que això ens va permetre
ràpidament
veure la fusta
i a partir de l'orientació
de les quadernes
saber com estava disposat
el vaixell
on era
els costats
l'eix longitudinal
però aquest buit d'ànfores
a la bodega d'un vaixell
no tenia cap sentit
que hi hagués un forat
a nivell d'estiva
llavors aquí
en aquest forat
hi vam detectar
també hi vam trobar
una escarpa
de ser inoxidable
amb un mànec soldat
que era una eina
d'espoliador
això no és una eina
que vagi en context
amb el vaixell
llavors aquesta eina
la devien fer servir
per anar repicant
no tenen
aquesta gent que es polia
no devien tenir
els mitjans que tenim nosaltres
d'aspiradors
per retirar el sediment
la sorra
i poder excavar
llavors anaven repicant
la concreció calcària
que recobreix
la superfície
de les àmfores
quan no estan tapades
per sediment
penseu que la fauna
i la flora colonitza
i fa aquesta capa
que ho amalgama tot
ho enganxa
devien anar repicant
amb aquesta escarpa
i anaven extreient
doncs aquestes àmfores
que podien desenganxar
i de fet ens trobem marques
a les àmfores
que primer
ens van fer ballar el cap
una mica
perquè eren marques
que fins i tot semblaven
numerals
en xifres romanes
i no no
eren marques
d'haver estat repicant
amb aquesta eina
per poder extreure
doncs
poder fer aquest espoli
i curiositat
un àmfore regular
o ben conservada
del segle primer
abans de Cris
quin valor
el mercat
pot tenir
curiositat
però home
vosaltres
que en sabeu
que esteu dintre
tu imagina't
que sóc
jo ho sé
tu
a la Bill Gates
que en sabran
els milions
de dòlars
i em vull comprar
que se li vulgui donar
de fet
aquesta és la resposta
penseu que aquest patrimoni
està prohibit
la seva comercialització
per tant
és el valor
que la persona
que la compra
vulgui donar-li
com a document històric
llavors
a veure
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
nosaltres
hem de fer
quan s'incauten
àmfores
que els cossos
de seguretat
col·laborem estretament
amb els cossos
de seguretat
per evitar l'espoli
i a vegades
detecten
gent que està fent
compra-venda
d'àmfores
i llavors
ens fan fer
quan incauten
aquests materials
un informe d'expertització
hem de valorar
si són autèntiques
cronologia
tipologia
de quin jaciment
poden haver sortit
i sempre es demana
una valoració econòmica
i el que fem
és dir sempre
que el valor
sigui
la història
que ens aporta
aquest objecte
no té un valor
perquè no pot ser
element de comercialització
però sabem
que hi ha llocs
subhastes
amb altres llocs
són
doncs la venda
de compra
de patrimoni
sí que està permesa
i les valoren
potser
amb 3.000 euros
tranquil·lament
també
en podràs vendre
una, dues
una desena
però quan en venguis
més aniran baixant de preu
també depèn de quantes en tinguis
però això és totalment
esclar
il·legal
curiositat
que ho ha tret
el Guillem abans
hi ha encara
corallis
al Mediterrà
a la nostra
no al Mediterrà
concretament
a la zona
corallera
que és la Costa Brava
penso que aquest justament
serà el tercer any
que ja no n'hi ha cap
que van retirar
totes les llicències
però sí que quan
vam començar a treballar
a les Illes Formigues
l'any 2017
encara ens trobàvem
amb vaixells de coralers
que encara picaven coral vermell
Guillem
et faré la pregunta
als rebells
quan baixes a baix
trobes coral?
n'hi ha molt poc
i de fet
a l'excavació
no, si no et pregunto
on jo no baixaré
però
en trobes coral?
n'hi ha molt poc
i no en trobem
normalment
fent alguna prospecció
alguna vegada
mirant a dintre
d'algun forat
has acabat veient
alguna punta
però no
no, no
així com llagostes
antenes de llagostes
veieu moltes
encara tenim sort
que hi ha llagostes
però clar
això pensa que nosaltres
quan estem treballant
al jaciment
estem per l'excavació
i és quan
hem hagut de fer prospeccions
i ja no et dic
només a les Illes Formigues
sinó per tota la costa catalana
que és quan ens podem fixar
per això dic
evidentment
perquè és una evidència
que vosaltres
ara no va a vostra feina
però clar
per això pel costat
et passa un pop
dius carai
i vist el pop
sí, sí
però un coraler
va a buscar el coral
i per això que el veu
suposo
un pescador
va a buscar el peix
i per això que veu peix
nosaltres anem a buscar
restes arqueològiques
i si trobem alguna cosa
seran les restes arqueològiques
no ens fixem gaire
en tota la resta
corall també
ara mateix en deuverni
però sobretot a fundàries
considerables
que nosaltres segurament
no hi arribem
perquè
encara més de 50 metres
sí, sí
corallers podien baixar
80-90 metres
tranquil·lament
a la zona de cap de creus
jo soc l'ego amb això
jo quan era jove baixava
a 5 metres
i en un profe
no baixo 3
les imagineu
per les orelles
podria una mica més
però poc
però he après
que a partir de 50-60 metres
la vida
va ser en picades
hi ha molta menys vida
no és que no hi hagi vida
a partir de 60 metres
menys varietat de peix
menys varietat
de tot
et trobes
és correcte o no això?
això és correcte
però és veritat
que el corall
encara hi havia
una certa fundària
sí, altres espècies
amb la falta de llum
amb la baixada
a les temperatures
de l'aigua
altres espècies
és més difícil
que hi puguin viure
còmodament
és a dir que
estan molt menys ben adaptades
a temperatures
més altes de l'aigua
i a llum
sobretot
el que són algues
o la part de flora marina
home, i l'oposidònia
l'oposidònia
però en canvi
us sabeu que ja
no sé
a partir de 8 o 10 metres
l'oposidònia ja no
si no li entra
la llum
l'oposidònia no viu
exactament
això que és la vida
i bàsicament també
de la costa brava
és l'oposidònia
és una planta aquàtica
que fa la fotosíntesi
com qualsevol altra planta
i necessita llum
per fer
però necessita llum
aviam
ens heu explicat
quines són les funcions
del casc
quines van ser
les primeres actuacions
que vau a donar
que va a donar
terme al casc
i explica'ns
Ruth
Guillem
quines són
les seus del casc
laboratoris
magatzems
saltetis
explica'ns-ho
coses
del casc
mireu
per una banda
nosaltres els laboratoris
els tenim
laboratoris i oficines
en la seu
del Museu d'Arqueologia
de Catalunya
la seu de Girona
és a dir
ens trobem en el mateix edifici
que es troba
a Petret
però
per altra banda
aquí és on tenim
el magatzem i el laboratori
però per altra banda
la seu principal
del casc
és el vaixell Tetis
que té el seu port base
a Roses
i és al final
la nostra plataforma
flotant
la plataforma de treball
amb la que doem
a terme
totes les intervencions
arqueològiques
és a dir
les campanyes
arqueològiques
d'actuació directa
als jaciments
a l'estiu
esteu al Formigues 2
a l'estiu
estem sobre el vaixell
i allà on ens porti el vaixell
o depenent dels projectes
que tinguem
podem estar uns més
al Formigues 2
després desplaçar-nos
amb el vaixell
en un altre jaciment
sí
hi ha uns projectes
de recerca
ja programats
que ara treballem
a Catalunya
amb projectes
de recerca quadrianuals
ara desenvolupem
els projectes quadrianals
2022-2025
un d'ells
és el Formigues
que és el nostre propi
que el liderem nosaltres
però també participem
en el projecte
de recerca
de la façana portuari
de l'antiga Empúries
amb els companys
d'Empúries
que lideren aquest projecte
i estem treballant
doncs
en el port artificial
en el port romà
a la zona de fundació
de Reells
la Clota
a l'Escala
i també en el port grec
que avui dia és terraferma
però el que dèiem
és freàtic
també és aigua
també hi entrem nosaltres
després parlarem
i ens explicaràs
el de Banyoles
ah també
el de Banyoles
és un altre dels projectes
de recerca
aviam des de dir
aviam si vaig ben encaminat
actualment
us diré
sis
hi ha ciments
de Catalunya
que estan en marxa
per dir-ho d'alguna manera
el Colip 4
el Colip 6
el del Tebre 1
el Cap del Vol
Cala Captiva
i els Formigues
suposo en deu haver-hi més
bueno
aquests són
uns dels principals
en els quals
hi hem treballat
i hem desenvolupat
doncs
excavació i recerca
la majoria d'ells
excepte el Formigues 2
doncs
estan ja finalitzades
les excavacions
fins i tot publicats
els resultats
tots aquests
ja els doneu
per tancats
per alguna manera
sí
estan excavats en extensió
estan documentats
estan fins i tot
estudiats i publicats
llavors
els projectes
ara mateix
que tenim en curs
són el Formigues 2
el tema
de la façana
portuària
de l'antiga Empúries
també tenim projecte
al Llac de Banyoles
a l'Estany de Banyoles
a la Draga
i també hi ha un projecte
a Ullestret
a Ullestret
també
a l'illa d'en Reixac
un projecte
que lideren
des del Museu d'Arqueologia
de Barcelona
i la Seu d'Ullestret
del qual nosaltres
també
som companys
dintre del Museu d'Arqueologia
de Catalunya
doncs
hi ha un projecte
també
doncs
a nivell freàtic
perquè aquí
no hi tenim
estem terra endins
però penseu que abans
era aigua també
tots aquests estudis
que s'estan fent
de reconstrucció
del paleopaisatge
com era
el nostre territori
en època antiga
doncs
ens donen
unes zones
d'aigües interiors
a més a més navegables
i el que sí que hem pogut estudiar
doncs
és
els vaixells
com eren
construïts en aquesta zona
per poder
accedir
a aquestes zones
d'aigües interiors
on segurament
també hi havia
estructures portuàries
fantàstic
fem una petita pausa
i tornem




d'aigües interiors
Ich heBlue amb bracket
Yes
Yes, I think to myself, oh, what a wonderful world, oh, yeah.
El Deep River Quartet va ser un grup holandès d'harmonia amb un ampli repertori que va incloure gospel, swing, soul, blues, balades, pop, jazz i òpera, i òpera.
El Deep River Quartet va ser fundat el 1968 amb quatre membres, l'Otmar, l'Èric, el Ton i el Simbrandus, tots estudiants de secundària en el mateix institut holandès.
En el 1972 el quartet va guanyar diversos premis en espectacles de talent als Països Baixos i el grup ha anat canviant sovint de membres
i inicialment només interpretaven negres espirituals i gòspels, però a poc a poc el grup va anar ampliant el repertori amb altres estils.
El Deep River Quartet ha realitzat desenes d'àlbums amb molts èxits i girers mundials en els seus 43 anys d'existència.
Doncs aquest ha sigut el grup que ens ha deixat la nostra sintonia en forma vocal, d'harmonia i segons el criteri d'aquest grup holandès.
Tornem amb la Ruth, tornem amb el Guillem. Estàvem a punt d'encetar el tema de l'espoli dels jaciments a Catalunya.
Comencem per l'últim. S'ha aconseguit aturar l'espoli?
Encara no del tot, però s'ha fet molta feina de sensibilització i la gent cada vegada té més sensibilitat envers aquest patrimoni,
de conèixer-lo, de protegir-lo i tot i això segueix, però amb molta, amb enorme mesura.
I perquè els anys, quan comença aquesta història, els anys 40 i després de la Guerra Civil,
dels 40 fins que, posem fins que entre vosaltres, o fins que és entre la democràcia i la Generalitat es pot fer una mica de càrrec,
són els països europeus que ens ho espolien tot, és correcte.
Una part sí, però també...
Francesos, italians, bueno.
Es diu que sortien, hi ha un article publicat l'any 84, crec que és el diari de Girona, si no m'equivoco,
l'any 83-84, que parla precisament dels milions de pessetes en àmfores, en contenidors,
que estan passant la frontera, no? I es crea realment l'estat d'alarma per dir, escolteu-me, aquest espoli és bestial.
Però sempre tendim a dir, són els de fora, no? Anglesos, belgues, no? Francesos, alemanys...
Sí, sí, hauria de haver també un comerç interior que anava també.
Bé, doncs hi havia espoli, a casa també hi havia espoli. També hem de pensar que la mentalitat ha canviat molt.
Era una altra manera de fer, el que trobaves al mar era teu, no hi havia tampoc una legislació que ho protegís, no?
Era també, a vegades, entens el context que era una altra situació, no? Una altra mentalitat.
Déu-n'hi-do.
Home, almenys, mira, et deixes relativament tranquils.
Els oients dient, doncs això ho hem parat bastant.
Jo m'imagino, m'imagino que és al revés.
No s'ha espoliat més del que queda, sinó que jo vull creure que encara queda més del que s'ha espoliat.
El que passa és que el que queda, cada vegada deu estar més fons, deu estar més...
a més profunditat.
Sí, ens explicava, Ruth, que a 50 metres, quan baixa el Guillem i baixes tu, la feinada és grossa,
doncs treballar 80 metres encara deu ser més, suposo.
Ho entenc.
O dius, no, no, ja quan passes de 50 metres ja t'anés.
No, nosaltres ara, a més de 50 metres, ni ens ho plantegem i ja ens costa prou treballar aquesta fundària
i, de fet, no hi haguéssim treballat perquè sempre la idea una mica o la...
la idea del casc era treballar els jaciments que tenien més risc,
que sobretot eren aquells que estaven fins als 30 metres.
Va arribar un moment, però, amb el Formigues 2, que vam dir, ostres,
aquest jaciment té un interès científic, està poc espoliat,
però si no hi actuem el seguiran espoliant.
i, no, una mica d'aquesta manera, amb aquest plantejament vam dir,
ostres, si arriben els espoleadors no pot ser que nosaltres no hi arribem.
Hem de ser capaços d'aplicar aquesta metodologia científica, aquesta fundària,
posem-nos-hi, i va ser una mica així com vam decidir iniciar aquest projecte
que té els seus costos, però també té els seus resultats.
Hem de dir que tampoc vam passar del 0 al 50 directament,
vull dir, hi va haver un entrenament prèvi per part de tot l'equip.
Primer vam treballar en el jaciment del cap de vol al Port de la Selva,
que es trobava a 25-27 metres, durant dues campanyes.
Després vam fer dues campanyes més alcalde que a Tibau,
també al Port de la Selva, a 33 metres de profunditat,
i això va ser un entrenament per part de tot l'equip
que ens va permetre poder treballar en metodologia científica el Formigues 2.
Si no, d'haver passat d'escavaig a ciments a 6-10 metres,
aquest a 50 no hauríem pogut pas fer.
Curiositat, vosaltres que sou joves i porteu ja molt de temps,
encara que sou joves, jo diuen, sobradament preparados,
i porteu ja molt de temps fent immersions,
noteu com canvia el vostre cos quan esteu a 50 metres,
quan esteu a 30 o quan esteu a 80?
No, no, és curiositat perquè ni he estat, ni estaré,
és que és segur, però curiositat.
Dius, no, no, és que no, i és que quan arribes als 50 metres
notes que la sang flueix amb molta més pressió.
No trobeu cap.
Això no, hi ha molta pau allà a sota si està molt i molt bé.
Sí, per a mi la Ginoca 30 també, si no passa cap motora.
Però penseu que nosaltres treballem amb aire,
després les descompressions les fem amb oxigen pur,
a partir d'una profunditat, però treballem amb aire,
per tant tenim una part de...
d'alguna manera ens intoxiquem una miqueta de nitrogen,
és a dir, tenim una mica de narcòsis,
tota la tenim molt controlada,
perquè ja us dic que després d'aquest entrenament
que hem anat fent durant aquests anys,
doncs som molt conscients de la feina que estem fent allà a sota
i no ens en anem.
No, sota l'aigua, i això diuen que comença una fundària,
però jo penso que ens passa a tots,
que la que posem el cap sota l'aigua,
el cervell funciona una mica més lent.
Jo això sempre ho he pensat,
i veient la gent sota l'aigua he dit,
bueno, diuen que comença, no?,
aquest tema de la narcòsis pot començar a partir dels 30 metres,
i jo dic, potser abans.
Sota l'aigua no és un medi,
és un medi que ens és inhòspit, no?
No estem pensats els humans per anar sota l'aigua,
tot i que, bueno, des d'època antiga
s'inventen hortilogis, enginys per aconseguir, no?,
arribar a accedir al fons de l'aigua.
Llavors, sí, sí que notem certa ralentització,
però, bueno, l'equip està molt preparat,
tot va molt controlat, hi ha molta seguretat,
i llavors, doncs, bueno, som capaços de fer aquesta feina
igual que la faríem, doncs, fora de l'aigua.
I, de fet, ens beneficiem, eh?
La gent diu, ostres, és un medi que us és totalment aliar,
us és inhòspit, i dius, no?
A nosaltres és un medi que, precisament, ens beneficia,
perquè tenim, doncs, l'avantatge
que nosaltres, doncs, no trepitgem les restes,
volem per sobre les restes.
Només toquem amb la punta dels dits, no fem malbé res.
La fotografia aèria, no?,
que amb molts jaciments han de fer volar drons,
han de fer nosaltres, som nosaltres mateixos amb la càmera,
que planegem. A més a més,
tenim una excepcionalitat amb les restes que trobem.
Doncs, se'ns conserva això, el que he dit,
la fusta, la matèria orgànica,
podem trobar un tap de suro de 2.000 anys.
Això, en un context terrestre, és molt difícil.
I llavors, doncs, tenim aquests
petits luxes.
Sí, però amb això, Ruth, discrimo, entre cometes, de tu.
Jo soc un enamorat del mar, com sabeu,
del mar per la part de dalt.
I sempre, quan venen amics i naveguem junts,
dic, aneu amb compte a mesurar les forces amb tot.
Perquè el mar no és la terra.
Nosaltres no ens hem fet pel mar, ens hem fet per la terra.
És a dir, si tu et mereixes,
i no és com amb el cotxe, que el cotxe et mereix, et pares.
Llavors, estic al mes del mar, ja, no...
I se't agafa
una revolera d'aquelles que tenim
al maritarrà,
doncs, no pots parar.
Per això et dic que tu dius
al nostre medi, tu que estàs molt avançada,
però jo, per dalt,
amb un respecte tremendo,
però no és el meu medi.
Mira, curiosament,
ho parlava amb...
ara pensava a la Santa Monta,
em veu a la muntanya,
que ella em deia
que estava tremendament orgullós
que han anomenat,
o es diu,
que l'esquí de fons
és l'esport més complet que hi ha.
Diu, i, bueno,
ara hi ha,
amb diferència,
sobre la natació.
Diuen que la natació,
però la natació
ho fas amb un medi
que no és el del ser humà.
L'esquí de fons
és el teu medi aeròbicament,
és l'esport més complet.
i, a més,
amb el teu medi,
que és l'atmòsfera,
no és el mar.
Dit tot això,
jo com us admiro tant,
que passeu
i amb la tranquil·litat
que teniu,
que el cap,
el cervell,
us vagi més ralentit,
com tu dius,
i sigueu conscients,
perquè et dona
un patatús
allà a sota
i s'ha acabat.
També em dona un patatús,
una lipotímia,
al terra
i em portarà a un hospital,
però ja va,
és com no
portin ja directament
al canyat.
No,
tu has de pensar
que portem bons equips,
anem molt ben acompanyats
i ho tenim tot tan ben muntat
que és molt difícil
que ens pugui,
si no,
no ho faríem.
Nosaltres sempre diem
és que no som
ni superdones
ni superhomes,
som arqueòlegs,
que això és bastant bàsic,
no?
Som arqueòlegs,
el que fem és
utilitzem el submarinisme
per arribar allà on volem,
que és el document històric
que ens interessa,
que és aquell vaixell enfonsat
o aquella resta enfonsada
i llavors,
bé,
doncs tenim una metodologia,
una tècnica,
doncs molt assumida,
molt assolida
i llavors l'últim que volem
és posar-nos en risc
o posar en risc
el patrimoni
en el qual hem de fer.
Mira què dius això,
Ruth,
explica'ns
com va començar tot
amb la mordida,
que em fa molta gràcia.
Això ve arrel
de l'exposició
que tenim i tant
al Museu d'Arqueologia
de Catalunya.
Ho dic públicament
i després farà amb l'espòler,
és fantàstica
l'exposició
que heu fet
al Museu d'Arqueològica.
Mira,
m'agrada molt
que em facis esment.
No,
però és que és la veritat,
home,
i més tenint-te a tu
de Cicerone,
va ser...
A part de que és molt maca
l'exposició,
comptant amb tu
que ho expliquis,
em penses que no em puc dir
perquè si no,
si hi ha algun oient
que m'escolta
i dir,
escolta,
quan va la senyora Ruggeli
a fer?
No,
la senyora Ruggeli
no ho fa.
Hi ha visites
que les fem
als especialistes,
amb en Guillem,
amb en Joan,
amb mi mateixa,
i sí que hi ha un seguit
de visites anuals
que es poden fer
amb els comissaris.
Doncs la recomano
perquè,
bueno,
a mi perquè m'agrada molt
el mar,
però és que
a les persones
que no els agrada el mar,
veure la història
de la humanitat
refractida al mar
és sensacional,
la humanitat
té molta sensibilitat.
Explica'ns,
la mordida.
La famosa campana.
La famosa campana
de Cadaqués
que és una campana
que es construeix
l'any 1654
pels i els oients
no saben
què és una campana
d'immersió,
les campanes d'immersió
són conegudes
ja des d'època antiga,
són aquests recipients
que només estan oberts
per la seva part inferior,
que es baixen,
s'introdueixen verticalment
dins de l'aigua
i mantenen
la càpsula d'aire
per tal que els bussejadors
que hi van a dintre
puguin sortir des d'allà
agafant l'aire
i sortir a l'exterior
i anar fent aquestes incursions.
La campana de Cadaqués
construïda l'any 1654
es va fer expressament
per recuperar
el carregament
de dos vaixells enfonsats
a Port de la Selva,
a casa nostra,
la Pelícana i l'Anunciata,
que a més portaven
monedes de plata,
pedres precioses,
tabac,
i es construeix
aquesta campana
per recuperar
aquests materials.
i la nota
curiosa
és que paguen
els capbussadors
que van dintre
d'aquesta campana
amb la quantitat
de monedes de plata
que poden
guardar dintre de la boca
en l'última immersió
del dia
i això s'anomena
doncs
la mordida.
Això s'explica
a l'exposició
de naufragis.
Ens expliquen
coses curioses.
I ara,
mira,
mirant-te a tu
en trauré un altre
que la vaig aprendre
amb ells
peus de plom.
Aquesta és bona,
eh?
Explica,
explica,
explica,
què significa
això,
els peus de plom?
La dita
comuna
de caminar
amb peus de plom
la podem veure
reflectida
amb
una
sola,
bueno,
un taló
de plom
que vam trobar
en el jaciment
de la Guerra del Francès
de 1814
del deute de l'Ebre,
l'anomenat
del Tebre 1.
Era un vaixell
que transportava
per trets militars
i vam trobar
un objecte
de la tripulació
que és aquest
taló
de sabata,
d'una sabata
d'un tripulant.
Segurament
era
aquest taló
porta
un bloc
de plom
per què?
Doncs
per poder entrar
a la Santa Bàrbara
del vaixell
allà on hi havia
tota la polva
i tots els explosius
on es guardava
tota el que és
la part
aquesta matèria
inflamable
dels vaixells
que es trobaven
en aquesta part
del vaixell
la Santa Bàrbara
per poder caminar
per aquesta estància
evitar guspira
i evitar guspira
perquè les sabates
d'aquell temps
portaven
clauets de ferro
que podien fer xispes
amb el contacte
amb l'altre ferro
doncs per evitar això
justament
aquestes sabates
estaven fetes
amb el taló de plom
per poder-se passejar
per la Santa Bàrbara
i no fer explotar
tot el vaixell
d'una guspira
ho sabies fet
això?
aquest no
ja m'agrada
tant en quant
dos eh
avui eh
dos eh
quin altre?
la mordida
la mordida
sí sí sí
dos eh
i quantes més millor
jo ja m'hi apunto
a més a més
avui la meva xerrada
va d'això
veus
i no hem preparat res
us asseguro
que al final
la bona energia
es connecta
funciona
torneu
perquè hi ha
tantes coses
aviam
en quins projectes
esteu treballant
actualment?
infinitat de projectes
ho sé
ho sé
però
en molts projectes
no a veure
tu diré al revés
els de
que et facin
més peixoc
no diré
ni més importants
ni menys
sinó
perquè puguin ser diferents
perquè puguin ser
espectaculars
perquè
quins?
bueno aquesta feina
té
cada dia és una mica diferent
Guillem
home però tu
com a responsable
del centre
fem una mica de tot
però
a part dels projectes
de recerca
que tenim
i en els quals
participem
ja heu vist aquest projecte
doncs
de l'Illes Formigues
també l'estudi
dels ports d'Empúries
el jaciment neolític
de la Draga
el projecte de recerca
a l'estany de Banyoles
fem
liderat per la
Universitat Autònoma
però també hi ha
el Museu d'Arqueologia
el CSIC
el Museu Comarcal
el Museu Comarcal
de Banyoles
i aquest projecte
doncs també
és un projecte
doncs
capdavanter
perquè
penseu que
al llac de Banyoles
hi ha aquest jaciment
neolític
de la Draga
que és un jaciment
doncs
excepcional
penseu que
a dintre de l'estany
perquè s'escava
en paral·lel
a dintre de l'estany
i a fora
a nivell freàtic
també
perquè fas un forat
de terra
i et surt l'aigua
doncs un jaciment
de fa 7.000 anys
un jaciment
en el qual es conserven
doncs els pals de les cabanes
neolítiques
els objectes
el que hem dit
no
objectes treballats
amb materials orgànics
no
des de cistells
fusta
i és un jaciment
realment doncs
excepcional
també aquest projecte
d'estudi
d'ull estret
però també nosaltres
al llarg de l'any
doncs fem
moltes actuacions
de protecció del patrimoni
ciutadans
o fins i tot
cossos de seguretat
que ens truquen
que després d'un temporal
o un moviment
del fons
ha sortit
alguna resta
ens avisen
comuniquen
a l'administració
la troballa
i ens desplacem al lloc
hem de fer una actuació
de valoració
primer veure realment
què és
de quina època és
de quin jaciment es tracta
si és o no jaciment
perquè a vegades també
hi ha falses alarmes
protegir-lo
documentar-lo
inventariar-lo
i d'aquesta manera
doncs anem creant
el que és la Carta Arqueològica
Subacuètica de Catalunya
que és aquest inventari
en el qual hi ha tots
aquests jaciments
coneguts
perquè n'hi ha molts més
que no coneixem
i que anem treballant
anem refent
anem ampliant
i que actualment
té ja més de 855 jaciments
a casa nostra
i d'aquests 855 jaciments
calculem
que entre el 85
i el 90%
han estat espoliats
sí, sí, sí, això és una dada
realment esgarrifosa
llavors fem moltes feines
d'aquest tipus
de Carta Arqueològica Subacuètica
també fem moltes feines
d'estudi
de recerca
també doncs formació
també
des de xerrades
tant científiques
congressos
conferències
com divulgació
ara també hem estat
doncs un any
treballant aquesta exposició
que n'has fet esment
no?
que és la
doncs bé
una exposició
de gran format
de mil metres quadrats
d'arqueològia subacuètica
que parla principalment
de l'arqueològia subacuètica
a casa nostra
però que es pot extrapolar
doncs a tot el
i que és fantàstica
i dic fantàstica
perquè és de fantasia
però fantasia
feta realitat
i llavors una altra cosa
important
que no hem parlat
és el laboratori
nosaltres tenim a Girona
el laboratori de conservació
i restauració
que és doncs bé
un dels únics
que hi ha a tota la península
un laboratori especialitzat
en aquests materials
subacuàtics
sobretot els de naturalesa
orgànica
i tenim doncs
aquest laboratori
en el qual doncs fem
a part dels materials propis
també ens arriben materials
doncs d'altres
jaciments
que no treballem nosaltres
però també d'altres
comunitats autònomes
que ens sol·liciten
doncs que fem
la conservació
d'aquestes restes
i aquest laboratori
doncs penseu
que és on es treballa
aquesta conservació
per mitjà
d'un equipament
que tenim
que només n'hi ha dos
a tota la península
que és un liofilitzador
un maquinari específic
que ens permet
doncs conservar
aquesta matèria orgànica
que cal dir-ho
es conserva molt bé
sota l'aigua
però si l'extraiem
i no la conservem
en qüestió d'hores o de dies
la perdem
per això precisament
la llei diu
que quan trobes
un material arqueològic
sota l'aigua
l'has de deixar in situ
en el lloc
i avisar
perquè inclús
volguen fer una cosa bona
que és portar-la a un museu
el pots estar destruint
llavors
molta feina
es fa en el laboratori
d'inventari
documentació
registre
fotografia
hi ha una feinada
ingenia
mira
i com a anècdota
i fent un paral·lelisme
el que tu dius
que la ignorància
pel ser humà
és molt atrevida
farà un mes
teníem
aquí de convidats
una reserva
d'animals salvatges
i una de les coses
que ens deien
una mica
com dius tu
quan trobem una cosa
no la toquem
ens deien
quan trobeu un cadell
d'una espècie salvatge
no el toqueu
amb tota la bona intenció
el voldreu agafar
el voldreu
no el toqueu
perquè immediatament
que el toqueu
passeu
la vostra
suor
la vostra
característica humana
i la mare
ho repudia
perquè no
només els animals
salvatges
se separen
dels sers humans
el que tu m'estàs dient
té un paral·lelisme
perquè després
la natura
ho sabia que és
i el ser humà
lo ignorants que som
que amb tota la bona fe
ho malmatem
quan trobem una cosa
de moment
deixa-la
avisa
la gent que sap
de què va
i que ells ja procediran
al seu
conservar
o millorar
o arreglar
el tema
correcte això
correcte
tal com ho dius
amb el patrimoni
és el mateix
per això t'ho dic
és que al final
bona comparació
no t'ho dic
perquè ens va passar
aquí
i érem
tots en persona
que sobretot ens deien
els animals salvatges
encara que sigui
un bebè
ni el toqueu
i te te'l ho percepem
que un altre
de pergador
no se'l mengi
perquè no et preocupis
ja vendrà la mare
i ja farà
alguna cosa
una altra cosa
és que potser
un ocell
caigut del niu
aquest sí que té
els dies comptats
però tu agafes
un pardal
caigut del niu
i també se't morirà
en captivitat
o sigui
aviam
com funciona
una campanya arqueològica
diguem
en fi
des que us diuen
que aquí pot haver
alguna cosa
o esbrineu
que pot ser
com comença
més que res
jo us donaré l'exemple
d'ara
justament ara
comencem a planejar
la campanya arqueològica
per aquest 2023
fins ara
hem estat preparant
els permisos
d'intervenció
que això
s'envia
a la Generalitat
després
a més a més
com que tenim
el vaixell
la plataforma de treball
el vaixell Tetis
nosaltres mateixos
som els patrons
mariners
també arqueòlegs
i ens en fem càrrec
del vaixell
el vaixell és
de la pròpia Generalitat
del Departament de Cultura
i per tant
som nosaltres mateixos
els que ens en cuidem
aquests dies
la setmana passada
el vam treure de l'aigua
li vam estar fent la patent
tots els diferents
cuidados
els canvis d'olis
de la maquinària
etc
el vam tornar a portar a l'aigua
ara de moment
el deixarem una miqueta
aparcat
per seguir preparant
l'excavació
que començarà
el mes de juny
una intervenció
sopacuàtica
per exemple
com és el cas
de formigues
dels jacimerelles
formigues 2
comencem
el dia
sortint de port
anem cap al jaciment
allà plantem
els fundejos
i una vegada
allà
fem un briefing
per
depenent del punt
en què estiguem
de l'excavació
cadascú
ens repartim la feina
i clar
hi ha feines molt diverses
durant tot el procés
d'excavació
no en posarem
un dia en concret
cadascú
fa la seva feina
d'excavació
de documentació
d'extracció
de materials
etc
es recull
i sempre es torna a port
o normalment
sempre es torna a port
un cop
s'acaba
el que és
la campanya
arqueològica
tornem al vaixell
al port
en el seu port
de base roses
des d'allà
també li preparem
l'hivernatge
i després comença
el que és
la feina
que no es pot considerar
de camp
sinó de laboratori
d'analítica
de les restes
en col·laboració
amb molts altres especialistes
i a més a més
la feina
de fer els informes
les memòries
d'actuacions
etc
mira
ara
tenen que parlar
el Joan i el Josep
que ens explicaran coses
deixem-me aquest punt
i quan
tornem a reemprendre
la nostra conversa
la pregunta serà ben clara
quina és la vostra feina
quan no esteu
en campanya

I see skies of blue
and clouds of white
the bright blessed day
the dogs say goodnight
Joan
arqueologia
un món profund
avui
que en quin món
ens posaràs
abans que res
he escoltat
amb molta atenció
el que heu dit
perquè és que
jo que soc neòfit
jo he fet una mica
de submarinisme
perquè tinc una estrella
però clar
de plaer no?
i ser el que pot representar
baixar tant
és una cosa increïble
i trobar el que trobeu
ha sigut molt interessant
de veritat
gràcies
i continuem
abans que res
posarem una cançó
una cançó
com sempre fem
endavant
oi
abans que res
abans que res
i come from down
in the valley
where mister
when you're young
they bring you
up to doom
like your daddy
done
me and Mary
we met in high school
she was just
seventeen
we drive
out of this valley
down to where
fields were green
we go down
to the river
and into the river
we dive
oh
down
to the river
we drive
then I got
Mary pregnant
and man
that was all
she owned
and for my
19th birthday
I got
a union
card
and a wedding
coat
we went
down
to the
Bruce
Frederick
Joseph
Springsteen
the boss
simple
benvingut a Barcelona
una vegada més
avui parlarem
d'un tema
normalment
sempre parlo
de temes
històrics
una mica més
complicats
o profuns
avui no
avui
també és un tema
històric
o diversos
temes històrics
però
una mica
més desenfadats
ja que
hem de canviar
una mica
avui titulat
sexe
política
i poder
avui
tinc
que dir
perquè
ja he sentit
un ui
per aquí
que el
vaig preparar
molt abans
que sapiguessim
que
el rei emèrit
sembra
que té
una altra filla
per tant
és casualitat
pura
bé
doncs
comencem
el sexe
es converteix
en una
perillosa
arma política
en societats
puritanes
hipòcrites
per exemple
la nord-americana
del 1801
el temps
dels pares
de la patria
dels pares fundadors
ja
aquest any
el 1801
Thomas Jefferson
un dels pares fundadors
i principal
redactor
de la Constitució
Americana
a la seva època
de president
es va enfrontar
amb comentaris
diversos
que un diari
de Rich
Mondale
va difondre
perquè
s'entenia
amb
Vasali
Hentings
una esclava negra
propietat
seva
d'ell
havia tingut
sis fills
però
el brak
va frenar
els atacs
en contra
seu insistint
que no valia
la pena
que no es podia
barrejar
la pila privada
amb altres
afers públics
i que per tant
el seu crèdit
no sabia
per què
de ressentir
d'això
en veritat
la seva popularitat
no va quedar
afectada
va ser
relegit
el 1805
i va mantenir
la convivència
amb Vasali
fins a la mort
el 1826
també s'ha de dir
que la Marta
la dona
de Gaudo
president
ja feia temps
que havia mort
o sigui
no podíem parlar
d'adulteris
i coses d'aquestes
continuem
no ens volem
dels Estats Units
segurament
una de les societats
més puritanes
que hi ha
què dir
d'en John Fisher R. Kennedy
i la seva
desfarmada
vividor
amant
de Marilyn Monroe
va tenir relacions
amb Jane Mansfield
Angelique
Dickinson
Jim Tierney
i un bon número
de secretàries
prostitutes
i dones
que es creuaven
pel seu camí
la Jacqueline
la seva esposa
va presentar
a un amic
dues amants
del John
en plena festa
a la Casa Blanca
autodefinint-se
com una dona
acostumada
a les banyes
intel·ligent
ho va tenir
que acceptar
no vull dir
res
de la reina
emèrita
fa 25 anys
esclatava
l'anomenat
Scandal
Lovinsky
una ferra
de faldilles
que implicava
el president
dels Estats Units
Bill Clinton
i una empleada
de la Casa Blanca
la becària
de 22 anys
Mònica Lovinsky
el gener
del 1998
The Washington Post
publicava
que el gaire
de cinquantí
president
havia tingut relacions íntimes
a la sala obal
amb la seva becària
el cas
va escampar-se
pels enregistraments
que una
entre cometes
suposada
amiga de la noia
havia fet
de les converses
telefòniques
i dels detalls
de la seva relació
amb Clinton
començava
el seu segon mandat
1998
i els mitjans
ja anaven plens
de les aventures
extramatrimonials
del president
que ell
negava sistemàticament
el que no comptava
era que Lovinsky
conserveix
un vestit blau
tacat en semen
que les proves
d'ADN
demostrarien
que pertanyien
a en Clinton
els efectes
van ser immediats
el 8 d'octubre
de 1998
la cambra
de representants
va votar a favor
d'iniciar els procediments
un impeachment
contra el president
per haver mentit
sota jurament
i per obstrucció
a la justícia
curiosament
el 12 de febrer
del 1999
el Serata
el va absolve
i li va permetre
acabar el seu mandat
l'escàndol
va jugar
en contra
d'Al Gore
el seu vicepresident
i que tenia
aspiracions presidencials
per intentar ajudar
el seu cap
el president
van estapar
embobics sexuals
similars
que van afectar
diversos membres
del partit
republicà
però que va declinar
la balança
de les presidencials
cap a aquest
darrer partit
amb la figura
de George
W. Bush
complicats temps
pel partit demòcrata
ja l'any 1987
el senador
Gerhard
un dels principals
favorits
per les eleccions
presidencials
del 1981
de 88
perdó
amb fama
de Faudillé
si ho recordeu
era un personatge
que es feia veure
era atractiu
va ser relacionat
amb una model
quan Hart
va raptar
els periodistes
a demostrar
el seu adulteri
aquest sí que estava casat
i que diuen
dona vigent
per dir alguna cosa
i quan aquests
van publicar
fotografies d'ell
amb el noi
en qüestió
el seu somni presidencial
es va sobre
per tancar
els afers
nord-americans
només cal recordar
el senador
Edward Kennedy
el germà petit
de l'expresident
apartat
de qualsevol
possibilitat
de fer carrera
a la Casa Blanca
per la mort
de Mary Jo
Kopegner
treballadora
de la campanya
electoral
de l'ED
i en molt
estrenes circumstàncies
a via de
Xapaquivic
al caure
a l'estany
un estany
anomenat
Poucha
després d'una festa
amb el senador
que va abandonar
el cos
i no va reconèixer
que havia tingut
l'accident
fins al dia següent
la Mary
això és curiós
formava part
de les
anomenades
Boiler
Rooms
Girls
les noies
de l'habitació
de la caldera
ja sabeu que als Estats Units
quan hi ha campanyes electorals
hi ha molt voluntari
que s'hi apunta
i segueixen
el possible
futur president
allà on van
hi ha pel·lícules
d'aquestes
que està molt bé
deixem estar solits
canviem de país
i anem a parlar
de trons
de trons
que troncheien
Lluís I
de Baviera
1796
1868
va convertir
en favorita seva
el 1846
la primera ballarina
de l'òpera de Mónic
Lola Montes
sembla aquesta
que sembla
com a mi
em debusa
la Lola
en l'advènia
del sobirà
va participar
en la vida
política
del regne
mostrant-se
favorables
per als corrents
liberals
enemics
de l'absolutisme
imparant el país
el pas decisiu
va ser
quan el rei
nomenava
ballarina
contesa
de Lansford
aquesta
va influir
en les lluites
universitàries
focus
d'actiu
d'oposició
al règim
finalment
Lluís I
va signar
l'ordre
d'expulsió
de Lola
va tindre
que sortir
de la vida
era l'any
1847
només un any
després
el rei
va tindre
que aplicar
enmig
de la onada
revolucionària
de 1848
però qui era
aquesta
Lola Montes
doncs el seu nom
real era
Elizabeth
Rosana
Gilbert
una noia
nascuda
a Irlanda
diuen que molt intel·ligent
i de gran beiesa
però amb totes artístiques
força limitades
això sí
després
de l'expulsió
de la Vera
va voltar
pel tot el món
i podríem dir
que va tindre
una vida
de pel·lícula
passem
a un personatge
més conegut
Eduard Vuité
rei
de la Gran Bretanya
i emperador
de l'Índia
entre el 20 de gener
i el 11 de desembre
del 1936
quan va plegar
davant
l'oposició general
el seu desllisc
de casar-se
amb
Wobby Simpson
nord-americana
i divorciada
dues vegades
l'església d'Angleterra
de la qual
els monarques
britàrics
són caps nominals
no podia consentir
que el seu rei
es casés
amb una divorciada
i a sobre
amb marit viu
a banda
es percebia
l'americana
com una dona
sense escrupuls
obsessionada
pels diners
i per escalar
posicions socials
i a sobre
hi havia qui
li atribuïa
certes
sabibilitats
sexuals
per controlar
el sobirà
tampoc
agradava massa
l'excessiu
d'interès
en intervenir
en la política
els reis d'Angleterra
teòricament
no intervenen
i les simpaties
amb el neixisme
que se li atribuïen
a Eduard Vuita
passem
al monarca
molt menys
conegut
Carles II
de Romania
1893
1953
casat
amb una princesa
grega
en qui
no se venia
i amb un estil
molt dictatorial
a Carles
no li molestava
que la seva amant
Magda
Wolf
àlias
Helena
Lopescu
filla d'un drapall
de joel
intervingués
en política
i beuqués
a tots els seus familiars
en llocs de poder
pels teosàtics
de l'època
era la pompa d'or
de Romania
el seu protagonisme
va fer augmentar
l'antisemitisme
d'organitzacions
feixistes
com la Guardia de Ferro
l'any 1940
quan Romania
es va veure implicada
a la segona guerra mundial
avinyada
amb els països
de l'Eix
Carles II
va haver d'abdicar
i exiliar-se
ah
va endur-se
en un tren
un munt de riqueses
i la seva Helena
amagada
en una banyera portàtil
per por
els governants
profeixistes
o sigui
aquesta bona senyoreta
va sortir
doncs
amagada
en una banyera
dins d'un tren
podríem anomenar
en aquesta història
a un dels monarques
més interessats
pel sexe
i les dones
el nostre regalbèrit
però això
ja serà parlat massa
i ho deixem
ho vaig apuntar aquí
sense saber
el que estan dient ara
als mitjans
diades
fora dels cercles
presidencials
i monàrquics
els escàndols sexuals
també eren
o han estat
motius
per acabar
amb moltes
carreres polítiques
el 1963
el ministre
de defensa
de la Gran Bretanya
John Profumo
va haver de dimitir
després de mentir
davant la cambra
dels comuns
al no confessar
les seves relacions
amb la stripper
Christine Kuehr
relacions compartides
amb un potencial espia
i agregat naval
de l'ambaixada soviètica
a Londres
imagineu-vos el rebombari
l'escàndol
on es barrejava
alta societat
orgies
i prostitució
de buxa
va contribuir
a fer que el partit
de borista
guanyés les eleccions
el 1964
el John Profumo
era del partit conservador
pels mateixos anys
el líder del partit liberal
Jeremy Torpe
tenia relació
amb un model
Norman Scott
en una època
en què la homosexualitat
era i begava el país
un atemptat
contra Scott
el 1975
del qual
va sortir
va fer que la senyora Estorpe
com a sospitós
d'haver pogut matar
qui
en debató
els seus gustos
podia fer trontollar
la seva carrera política
se'n va salvar
d'això
no ho van poder acusar
però poc després
va perdre
el seu escoparlament
inclús a França
on el laïcisme
havia progressat molt
i la separació
entre església i estat
era evident
s'intentava
no parlar massa
d'aquests temes
potser per això
François Mitterrand
president de la república
entre 1981
i 1994
casat
i amb dos fills
no va reconèixer
fins al final
del seu mandat
que tenia una filla
fruit
d'una enrevació
de dècades
el debat
sobre l'ètica
dels leaders
en un àmbit
més privat
i com repercussió
va ser
l'actuació
pública
és relativament decent
recordem
en temps antics
reis i papes
no solien ser
massa discrets
a hora de gaudir
la mans i favorits
ja que s'admetia
que aquest aspecte
frívol
anava lligat
a la natura
baixa dels seus còrrecs
avui sembla
que s'imposa allò
que la dona
del César
ha de semblar honesta
a banda
de ser-ho
és un debat
obert
i aquí queda
aquest tema
s'han fet moltes
pel·lícules
lògicament
com que és
alguna cosa que agrada
i entra una mica
que abans també
la curiositat
jo en recomanaré
tres o quatre
que barregen
política i sexe
una
escandau
és una política
del 1989
sobre el cas
del John Profumo
el ministre de defensa
de la Gran Bretanya
hi ha una altra
que no toca
un tema determinat
que és
primary course
aquesta és bastant nova
del 1998
però el personatge
sembla que sigui
una referència
amb en Bill Clinton
una altra
que això és una minissèrie
aquesta és molt recent
i la fan per
Movistar
o per Netflix
que és
A Very English Scandal
2018
una minissèrie
que recrea el cas
de Jeremy Torpe
i Norman Scott
molt interessant
ens hem deixat
d'un altre personatge
no n'hem parlat
per fer-ho massa llarg
l'amic Berlusconi
hi ha una pel·lícula
que en original
es diu Loro
que és del 2018
que aquí va venir
amb el nom de Sílvio
que parla
de les
orgàstiques festes
del senyor Berlusconi
finalment
per no llargar-ho massa
hi ha una pel·lícula
que es diu
The Front Runner
també molt moderna
de 2018
que és la campanya
d'en Gary Hart
aquest senador
que va tindre que dimitir
per enganyar
moltes gràcies
simulament
com que ha sortit
el Juan Carlos
volia fer una referència
amb això
el rei emèrit
cada dia
hi apareixen més fills
més corrupció
més negocis bruts
però no ens enganyem
en Juan Carlos
s'ha convertit
en base dels cops
desvien l'atenció
amb el que queda
al darrere
una monarquia
obsoleta
arcaica
un obsimerón
del que entenem
per democràcia
molt bona jugada
moltes gràcies
és
누�ulti
Yes
I hablar
échel
Social
Club
What a wonderful way
Ooh, yeah
Pep, ja veus, eh?
Amb el Joan, aquella dita popular castellana
es compleixen, eh? Tira amb més
un par de tetes que dos carretes.
Sí, sí, sí. Avui de què
ens tiraràs tu, Pep? Bueno, parlem així
d'algunes trages fetes, d'algunes curiositats
per variar una mica
tota la història que hem fet. Primer que res,
doncs moltes gràcies per les explicacions que he fet.
Ha sigut molt interessant.
Era com un event i jo m'hi trobava, però ja...
Espera't, espera't. Home, quan tu acabis
continuem, eh? Sí, bueno, bueno, però
jo agraeixo el que hem fet ja.
Bueno, i allò del Joan també
ha estat bé, eh? Podríem dir que allò que
dels pecats del Piu, Nostre Senyor somriu.
Home, això. Jo he dit del
part de tetes i no sé què.
I aquell que deia que les banyes són com les dents,
quan surten fan mal, però després ajuden a menjar.
Ah, bé.
Bé.
Avui, mira, no fa gaire, es parlàvem
com mig per casualitat d'on venia la frase
feta d'allò que està a Catrina.
Eh? Que ja veiem que no ho sembla, però que té un origen religiós.
Algunes vegades els capellans
havien de dir tres misses seguides
i se'n deien que feien un trino,
vol dir format per tres elements.
I si recordem, quan estudiàvem el catecisme,
en realitat la gran majoria
vam estudiar el catecisme en castellà
i deia, dius és uno y trino,
de la Santíssima Trinidad.
Doncs, haver de dir tres misses seguides
en una època en què s'havia d'estar d'ajuda
12 hores per poder compregar, volia dir
que s'ha d'estar més de 15 hores sense menjar.
I els capellans estaven nerviosos
i desassossegats.
Estaven, catinaven.
Moltes d'aquestes frases es perdran irremeiablement
o se n'aniran repetint sense saber-ne l'origen.
I en podríem omplir un parell de pàgines.
Net com una patena,
net i polit,
tenir més anys que Matusalén,
tenir més paciència que jo,
ser amb Judas,
ser dolent, una persona falsa,
vendre's per 28 monedes,
deixar-se comprar o convèncer fàcilment,
anar a fer un exeomo,
una predenàfres,
fer pascua abans de rams,
tenir un fill abans de casar-se
o pedir abans de molts mesos d'haver-se casat,
que això abans les velles ho comptaven molt.
Doncs plorar com una magdalena,
rentar-se les mans com Pons Pilat,
ser un tros de pa,
ser bona persona com el pa beneit de l'Eucaristia.
Per més lindri,
amb la mofa, les carni,
prové de les inicials d'hiesos,
nascerenos, regs i judèrum,
el cartell de burla
que van posar al camp damunt de la greu.
Vendre's per un plat de llenties,
deixar-se conversar,
convèncer a canvi d'una cosa d'escars valor.
Endavant les atges,
l'indicadiu de tirar endavant,
un crit d'ànim.
Les atges eren els siris grossos
que encapçalaven les processons.
Jo he sentit dir amb alguna emissora de ràdio,
algun locutor,
dient endavant les destrals.
Això ho he sentit jo.
Per més lindri,
mai també hem dit,
per més lindri de l'idioma.
També té un origen religiós,
alababalà.
Tots entenem,
per fer coses de qualsevol manera,
sense solta ni volta.
També podríem dir que surti com Déu volgui.
Aquest cop,
l'origen religiós ve de l'àrab,
alababalà.
S'obre la porta,
el del poder de Déu,
ho he dit com Déu vol.
Al mig passa,
embuhalà,
de l'àrab,
baixalà,
Inxalà.
Vitalament Déu ho vulgui.
I actualitzat tant de bo.
La Pasqua és una festa alegre.
Els cristians celebren la recepció de Cris.
Els jueus celebren que van sortir d'Egipte.
I com que no tenien GPS,
per anar al poble del costat,
s'hi van tirar 40 anys
donant voltes pel desert.
Una mica tontets eren.
I s'ha fet coincidir amb la primavera,
quan els pobles pagans celebraven
el reneixe de la natura,
després de l'hivern.
S'hi alegra com unes pasques.
En canvi,
hi ha la paraula que va dir tot el contrari,
fer la Pasqua.
Algú s'utilitza en el sentit
de ser una cosa dolenta
i si no estiguessim a la ràdio
diríem que és quan algú li fan una putada.
Potser millor que utilitzem fer la guitza.
De tota manera,
la Pasqua jueva celebra menjant un xai
que abans es triava i es cuidava a casa,
com el gall d'Indi d'Acció de Gràcies
o el nostre capó o pollastre Nadal.
El pobre xai vivia mimat i content
i per la Pasqua era sacrificat.
una bona, diguem-ne, mala jugada
per al pobre xai.
Aquí sí que és escau
que li feien la Pasqua al xai.
He parlat com si únicament
les frases d'orígens religiosos
perdessin per desconeixement.
Hi ha moltíssimes
que no tenim ni idea del seu origen
i de tant en tant descobrim
algun d'aquests orígens ignorats
com els peus de plom
o la mordida,
que jo només sabia
del suborn dels policies mexicans.
En català toquem ferro
i en castellà toquen madera.
Actualment,
les dues llengües
fa servir com a prevenció
de la mala sort.
Però, en el cas català
i també italià,
l'ogida era de prevenció.
Si s'acostava algú
d'aparença sospitiva
li deies al costat
toca ferro,
que vol dir
fot el la mala espasa.
En el cas castellà
i també l'alemany,
anglès, francès,
en molts llocs,
això ve
contra la mala estrogança.
El fet de tocar fusta
ve de les antigues creences
que els arbres eren sagrats
i llavors,
tocant fusta,
doncs invocaves
la seva protecció.
En roda el món
i torna al born.
Aquesta és fàcil.
Ens ve a dir
que està bé viatjar
i adquirir experiències,
però que al final
ens ha de tornar a casa
amb els nostres.
I tothom associa el born
a la ciutat de Barcelona
com a cap i casal
de Catalunya.
I de ben segur
que més que res
per la rima.
També hi ha qui diu
roda al món
i torna a Camprodon.
Jo en un llibre
vaig veure una variant
que situava millor
que el Google Maps
roda al món
i roda a la mona
i torna al born
de Barcelona.
Aquest lloc
que ho situava perfectament
i aquí no hi havia...
Esparnata,
Esparnata això,
ja Esparnata.
No et podies ser.
També hi ha les rimes fàcils
per fer la guits
a la ciutat
al bord del costat.
A Barcelona
cap d'una bona.
Terrassa, mala raça.
Sabadell, mala pell,
eh?
Aquest dient molts.
Barcelona és bona
si la bossa sona.
Aquest sempre
que ho deien
els comerciants italians
que feien negocis aquí
quan la cosa
els hi anava bé.
També ho podem interpretar
que amb calés
de tot arreu
es viu bé,
lògicament.
I actualment
podríem dir
que Barcelona
és una ciutat cara
i ja es de venir
amb la butxaca plena.
I suposo
que algun enamorat
de Barcelona
com ara jo
hi va afegir
una següena part.
Barcelona és bona
si la bossa sona.
Tant si sona
com si no sona
Barcelona és bona.
I acabem
aquesta rima fàcil
amb això
de qui no ha vist
Barcelona
no ha vist cosa bona.
Qui no ha anat
a Barcelona
no és mitja persona
que també s'expliquen
per si soles.
Els 600
va canviar
la vida dels barcelonins.
Jo encara recordo
haver fet festa a l'escola
dijous a la tarda.
Després va passar
els dissabtes
ja que alguns pares
ja tenien
setmana anglesa.
Aleshores no se'n deia així
però va ser
la primera conciliació familiar.
El 600
ho va canviar tot.
Aquell cotxe
que a nosaltres
ens va suposar
una revolució
i ara no serien capaços
d'agafar-lo
ni per anar a Sant Cugat.
Va trencar
aquell circuit familiar
les visites creuades
el berenar
a casa la tieta
la visita
a casa dels cocinets
el diumenge següent
etcètera.
Quan fèiem excursions
amb la motxilla
i ens llevàvem a les 6
per agafar el tren
i anar a Ripoll
o l'auto de línia
no autobús ni autocar
s'agafava l'auto de línia
i la tornada a casa
passant per la plaça
Sant Jaume
ballar sardanes
cantar els adeus
i l'estaca
que ara ens calàvem forces
per fer la darrera cursa
davant dels grisos.
El cotxe
es va tornar a casa
directament
a la porta de casa
i sovint
massa lluny
perquè ja ens va fer mandra
anar a la plaça
Sant Jaume
i aquest ritual
del diumenge
es va anar
perdent.
Fins i tot
l'església
va haver de validar
la missa del dissabte
de la tarda
com si fos el de l'endemà
per facilitar que els fidels
aprofiteixin el diumenge.
Abans d'això
algunes parròquies
havien fet misses
a les 6 del matí
el diumenge
amb la tocada a la porta
esperant
els joves d'acció catòlica
que s'hi anaven a esquiar.
Tot això
sembla que estiguem parlant
del segle XVIII
i no fa tant.
Havia nascut
una nova fauna
els pixapins
els camacos
els farigoleros
i altres
més o menys
noms
enginyosos
que van ser tímidament
contraatacats
amb l'apel·latiu
dels goitals
dels balsolonins
cap als que venien
dels pobles
ja que el vergoaità
s'havia perdut
aquí a la ciutat
igual que a les torres de goita
que ens havien protegit
dels pirates.
Els pixapins
i els de la ve alta
per la majúscula
dels cotxes
això ho dèiem bastant
per la part de Girona
van deixar enrere
el veniu de Can Fanga
l'origen del qual
va ser oblidat
pels que el deien
i també pels que el rebien
i algun cop ja n'hem fet esment
Barcelona va fer un creixement
en tamany
i en espectacularitat
en molt poc temps
a l'enderrocar les muralles
i ocupar un gran espai
que se li havia estat vedat
per motius militars
l'Eixample va créixer
de manera desordenada
en el sentit
que no s'edificaven
els terrenys per ordre
sinó segons els interessos
dels propietaris
i aquí tenia
terrenys més lluny
altres més a prop
on tenia més possibilitat
en tenia menys
i tothom va fer el que va poder
segons la butxaca
i l'Eixample va néixer
d'aquesta manera
molt irregular
i no
i no va ser fàcil
a vestir d'aigua
llum
i clavegaram
tot aquest gran espai
de futurs carrers amples
i perpendiculars
s'havien de pavimentar
amb milers de llambordes
fer-hi unes voreres
transitables
per vehicles
i per vianants
les ordenances municipals
només obligaven
el propietari
del nou immoble
a construir
una vorera d'un metre
tot el més
ja ho faria l'Ajuntament
quan hi haguessin
prou
prou cases
edificades
o arribés
al pressupost
no cal dir
que aquesta novetat
de tants metres quadrats
de cop
per fer créixer
una ciutat històrica
com Barcelona
va despertar
la curiositat
dels catalans
i per voler
a veure de prop
tants edificis
nous i moderns
i bonics
bonics
no sempre
alguns eren massa
trencadors
per l'època
però
era interessant
la manca de carrers
en condicions
feia que els primers
turistes
d'aquesta nova Barcelona
torneixin a casa
amb fang
fins a les orelles
i com a petita venjança
es va inventar
el camp fanga
per anomenar Barcelona
els actuals turistes
s'embruten l'estómac
amb unes paelles
infectes
a la Rambla
i altres indrets
i sort de les tovalloletes
humides
amb olor
vaga de limona
per evitar
ganar tot el dia
amb els dits enganxosos
i potser inventaria
no anava
només per la ciutat
al més que no donem idees
entre les classes
d'origen religiós
o no
n'hi ha una d'origen
barceloní
que es diu
a tot Catalunya
Armasa
una de Caldeu
on és Caldeu?
la catedral?
el bisbat?
la sinagoga?
doncs no
aquest cop
l'origen és terrenal
no molt antic
tampoc té res a veure
amb les disputes anticlericals
tan freqüents
en l'època
en què es va popularitzar
aquesta frase
si anem al barri
de les Corts
trobarem el centre cívic
a la plaça de la Concòrdia
casalat modernista
que va pertany
a una família benestant
d'empresadis catalans
la família Déu
aquesta família
d'emprenedors
que en diríem ara
va crear un imperi
de fabricació
i exportació
de vins geniçats
a tot l'estat espanyol
i sobretot
a Sud-amèrica
a l'Argentina
i Uruguai
el negoci
va anar creixent
i tenien diversos edificis
per tot les Corts
això vol dir
que quan havien de llibrar
tremeses
el rodoló de les botes
per als carrers
enllambordats
el soroll dels carros
els reïns dels cavalls
els crits dels operaris
es feien sentir
per tot el barri
encara més
quan un o dos cops l'any
es feia
els grans llibraments
cap a Sud-amèrica
i sembla que
a més a més
per celebrar-ho
els amos
feien un sopar
amb els treballadors
on naturalment
es bevien
els productes
de la casa
i aleshores
sí que s'armava
la de Caldeu
hi havia un soroll
de Caldeu
una curiositat
ara el consum
d'anís
és gairebé residual
però en aquells moments
fins ben avançat
al segle XX
el mercat
era ple de marques
que encara ens sonen
anís del mono
anís del tigre
anís de les cadenes
anís castellana
i molts altres
els déu
també en tenien un
i sembla que era
força bo
excepte el nom
es deia
anís carabanchel
potser per facilitar
anar a la venda
a Espanya
a casa nostra
els que en consumien
demanaven un déu
molt més fàcil
de pronunciar
directament el nom
del fabricant
en lloc de la marca
la família déu
s'estableix a les corps
procedents de Barcelona
el 1870
el 74
funden l'empresa
el 1897
l'any de l'annexió
a Barcelona
construeixen
aquesta casa
modernista
el negoci
tanca el 1929
i la família
segueix
president
el barri
fins al 1981
i l'any 84
l'Ajuntament
el compra
la casa
per fer
l'equipament
del barri
una altra frase
està en capella
no podem dir
que aquesta frase
no tingui
un rerefons religiós
però es tractava
d'un condenat
a mort
a qui
els seus darrers moments
se'l feia passar
a la capella
per tal que es penedís
dels seus pecats
i salvar la seva ànima
com que es tractava
de posar la por al cos
de la gent
per dissedir-los
a delinquir
un repic especial
de campana
anunciava a tots
que estaven fora
que el reu
havia entrat
en capella
per tant
li quedaven
poc temps
de vida
actualment
es fa servir
per indicar
algú
que està a punt
de tenir
un canvi
transcendent
per al seu futur
com el cas
del novi
que es casarà
l'endemà
o la noia
que està a punt
de saber
el relat
d'unes oposicions
no té
més
menjar
com un condemnat
o beure
o fumar
com un reu
és en el seu
darrer dia
les pel·lícules
ens han acostumat
a veure
com
en el moment
de fosellar algú
li ofereixen
una cigarreta
queda molt bé
queda molt així
però
no és aquest
el que es refereix
això
s'ho faria
com una mena
d'últim
premi
d'últim consol
el condemnat
si volia menjar
beure
fumar
alguna cosa
molts d'aquests
gent de classe baixa
fer un bon àpat
que no havien pogut
fer mai
encara que fos l'últim
les últimes voluntats
una mica així
no cal dir
que una ampolla
de beguda forta
podia ajudar
a crear un estratat
de semi inconsciència
que ajudava
a presentar-te
amb una certa
dignitat
sinó un atontament
al patíbul
per això
quan algú fa
algun d'aquestes
tres coses
gairebé sense
assaborir-ho
o en gran quantitat
diem que ho fa
com un condemnat
una altra frase
també és treure
el Sant Cristo gros
també és una frase
que té relació
amb els condemnats
a mort
la real
la real
il·lustra
la ciutat
confraria
de la puríssima
sang
de Nostre Senyor
Jesucrist
Déu-n'hi-do
és una institució
que li deriva
fundada
a la ciutat
de Barcelona
a principis
del segle XVI
i dedicada
a l'acompanyament
espiritual
dels condemats
a mort
per la justícia
ja n'hem parlat
més d'un cop
de xoc
per una banda
feien una processó
que acompanyava
el reu
fins al patíbul
la forca
o el garrot
anunciada molt abans
amb un toc de campana
per anunciar
l'esdeveniment
a la població
i també
en altres coses
recolien el moines
per tal que el condemnat
pogués deixar
alguna petita cosa
com a herència
als seus familiars propers
aquesta processó
era perseguida
per la imatge
d'un Sant Crist
si l'execució
era de tres o més persones
es canviava
la imatge del Sant Crist
per una de més gran
es treia
el Sant Crist gros
aquesta ocasió especial
o amb motiu
de participar
en la solemne
processó de corpus
es deia
el Sant Cristo gros
tot junt
Sant Cristo
i acabar tan bo
que dóna més
més volum
a la cosa
per això
quan algú
fa una acció contundent
o posa uns elements
de pes
en una discussió
o fa una celebració sonada
es diu
que ha tret
el Sant Cristo gros
fa uns anys
que ningú sabia
l'origen
també barceloní
de la Quinta Forca
també aquí
n'hem parlat
moltes vegades
recordaré
tan sols
la ubicació
de les Cinc Forques
on es penjaven
els condemnats
per donar exemple
a la població
la primera
estava al portal de mar
prop de la Passa Palau
la segona
al pla de la Boqueria
fora la muralla
la tercera
davant del portal
de Sant Antoni
més o menys
on ara hi ha el mercat
la quarta
a la zona
de la Creu Coberta
l'anomenada
Turó de les Vinyes
actualment
hi ha el centre comercial
de les Arenes
costa d'imaginar
amb aquest indret
un turonet
per de vinyes
maco
i potser uns quants
penjats a dalt
que potser li traien
una mica de poesia
a la cosa
i la cinquena
a prop del nus
de la Trinitat
ha tocat
el pas de la Trinitat
Vella
fins i tot
actualment
si vas en cotxe
segons quines hores
serà arribar
fins allà
des del centre
de la ciutat
et pot costar
45 minuts
realment
la cinquena
forca
estava
a la quinta
forca
això sembla
que en 60
aquesta és
d'origen
laic
relativament
moderna
del segle XIX
també estalladem
amb una zona
amb una Barcelona
tancada
dintre de les seves
muralles
amb una indústria
creixent
i també
la població
també anava a creixer
i tot estava
molt atapaït
molts
fums
pudors
sorolls
i la gent
vivia cada cop
més educada
a les fàbriques
al carrer
de la Riareta
n'hi van haver
fins a 23
fàbriques
tèxtils
imagineu-vos
el soroll
només dels talers
ja
no hi ha de res més
algunes tan importats
com l'Espanya Industrial
que després es va
traslladar Sants
doncs n'hi havia
una d'aquestes indústries
que ocupava
tres números
del carrer
vol dir que era
bastant gran
i era celebre
més pel seu desordre
que no pas
pels seus productes
això va recollir
en Joan Amades
el folclorista
i més recentment
el periodista
en Josep Maria Huerta
Esclaberia
a més
els mateixos
expliquen
diferents versions
algunes semblants
com que ara
la fàbrica
sí que feia
un bon producte
però que funcionava
les 24 hores del dia
i el soroll
dels talers
el moviment
dels canvis
de torn
la recepció
de matèria prima
i lliurement
provocaven
una sensació
de desordre
que potser no era real
i que en 60
ve perquè la numeració
era el 18
20 i 22
i aquests tres números
sumen 60
algú
algú
ho va dir
en broma
i la cosa
va tenir èxit
de totes maneres
com totes aquestes coses
sobretot aquesta
hi ha moltes versions
i aquesta és la que m'agraden més
l'ofici de campaner
l'ofici de campaner
també era un ofici
un ofici dur
el campaner
solia viure
una família
al mateix campanar
i havia d'estar sempre
al peu del canó
una altra frase feta
però era una persona
estimada per tothom
però aquí ens trobem la frase
de ser un toc a campanes
dedicat a algú
que és un informal
que té poc senyor
que és curta de gambars
tot això es contradiu
una mica amb tot
amb el que acabo de dir
però veiem
posarem llum a la foscor
que és una frase actual
això té a veure
amb el control de temps
amb finalitats productives
les ciutats del nord d'Europa
es van destinar
a una o més campanes
a marcar les hores
i els quarts
i es van situar
els ajuntaments
a Barcelona
curiosament
no es fa a l'ajuntament
sinó
en una església
i a la més principal
a la catedral
a l'anomenada
Torre de les Hores
situada damunt
de la porta de Santiu
el 28 de novembre
de 1393
a les 6 de la tarda
va començar
a tocar la norata
les hores del dia
i de la nit
això tan senzill
marcarà una gran diferència
en l'eficiència del treball
i també en el lleure
en aquest cas
si la campana és compartida
caldran dos campaners
un per tots els tocs religiosos
i un altre
pels tocs civils
que es fan d'una altra manera
una campana més petita
tocarà els quarts
de tot això
aquest novembre
en farà 620 anys
i a casa nostra
no tenim gaires
campaners laics
situats en ajuntaments
però sí que tenim
uns campaners laics
situats en els campaners religiosos
que mai no ens havíem fixat
ningú ens ho havia dit
i ho vaig descobrir
gràcies a
en Xavier Pallàs
un olotí
nascut el 82
que ha fet un llibre
molt interessant
sobre les campanes
de la Garrotxa
tu que ets un campaner
és un gran seguidor
campaner
sí, sí
les campanes
les campanes del rellotge
com que no han estat beneïdes
no mereixen estar
xuprogades
dins sota les pedres
del campanar
per això
si hi ficarem
algunes esglésies
damunt del campanar
hi ha com una
com una cosa
amb ferro forjat
que hi ha unes campanes
que són les campanes
dels rellotges
que són campanes laiques
i al no estar beneïdes
no tenen
el privilegi
d'estar xuprogades
a dintre del campanar
aquests eren
aquests nous campaners
dedicats a marcar
les hores
i els quarts
tenien una feina
més pesada
i avorrida
havien de fer torns
ja que cada 15 minuts
s'havia de tocar
una campana
i s'havien d'ajudar
d'un rellotge de sorra
que no era potser
la peça més fiable
del món
i no cal dir
que això tenia
molts inconvenients
distraccions
retards en relleus
etc
i aquests eren
els toca campanes
perquè d'abars
posaven un batibull
que la gent
no sabia ben bé
quina hora era
i aquí ve la frase feta
perquè feien d'anar bòlid
els que depenien
del seu bon ofici
a poc a poc
els rellotges mecànics
es van anar imposant
molt més cars
però més fiables
ara ja no queden
campaners com a tal
si n'hi ha que saben els tocs
i els que saben fer
es dediquen a explicar-ho
però com a curiositat
moltes campanes
religioses o no
han desaparegut
foses en temps de guerra
robades per vendre
els recoleccionistes
o pitjor
per vendre el metall
els rellotges metàl·lics
van donar pas
als elèctrics
o a simples gravacions
i algunes campanes
laiques
o no
fan hores extres
sonen gràcies
un martellet
accionat elèctricament
que els fa tocar
les hores
o a difunts
o el que sigui
segons el programa
que està connectat
altres han amudit
gràcies a la denúncia
d'uns pixapins
megafinolis
perdonem aquest estiravol
lingüístic
que no els deixen dormir
les campanes
ajudat per un jutge
amargat
que perdó la seva joventut
memoritzant lleis
i que es crea un semideu
interpretant-les al seu gust
et lleves fort
eh
sí
no
per això
no direm noms
segur que els seus noms
ja us ressonen al cap
com les campanes
del convent de la santa
pervedicació
adeu-siau
escolta Pep
diguem
t'estava escoltant
però d'escomptat
hi ha dos paraules
que m'agradaria
que aviam si els trobes
sinònim
i la traducció
tant al castellà
com al català
una en català
que es diu
déu-n'hi-do
una expressió
no
no trobo exactament
ni un sinònim
ni una traducció
i l'altra
d'un amic meu
andalús
que ho diu molt sovint
i no sé traduir
li al català
ni trobar un sinònim
en castellà
tela
tela
és deplorable
i penós
veure una caseta
a la Fira d'Abril
a Barcelona
d'un partit
que es diu
Independentista
i que són els mateixos
que es van negant
a la manifestació
de l'11 de setembre
entenc que tot és
per sortir a la foto
per intentar
recollir vots
dels que viuen
aquí
com si visquessin
allà
sense que se sentin
d'aquí
la realitat
supera la ficció
aviam
estàvem
amb el tema
que
quan retornéssim
parlaríem
què feu
quan no esteu
de campanya
digueu
infinitat de coses
per això
per això
infinitat
la campanya
és la part
la part de treball
de camp
potser més curta
la que ens dona
menys feina
tot i que pugui
semblar l'inversa
però tot el que és
la preparació
tot el que és
l'inventari
el registre
l'estudi
la documentació
el que són també
les tramitacions
els papers
permisos
informes
memòries
part administrativa
part burocràtica
tot això
doncs ens dona
molta feinada
i a vegades
la gent es pensa
que ens passem el dia
al vaixell
al tetis
per això
ho exposo
perquè
sapigant que
una feinada
si a darrere
doncs
realment important
aviam
concretem
Ruth
al laboratori
ja heu dit
que tenim un centre
d'operacions
a diversos llocs
i al central
a Girona
el magatzem
perquè
quan traieu coses
el que tu dius
hem d'anar molt en compte
aviam
que passa
que no se'ns deteriori
per aquesta farra del medi
però
deveu tenir un magatzem
que jo diria
que és un dels grans problemes
que teniu
perquè teniu un magatzem
però que no es pot
o no trobeu un lloc
o no us donen un lloc
o no es posen d'acord
les administracions
en un lloc
per poder mostrar
el que vosaltres
realment
trobeu
o cerqueu
o traieu
de
no els 50 metres
de 20 metres
sí
doncs
no tenim pròpiament
espai expositiu
exactament com ho dius
llavors som una unitat
de recerca
i tot i que hi ha
molts materials
de procedència
subaquàtica
exposats a diferents museus
arreu del territori
i fins i tot
fora del nostre territori
el territori català
doncs no tenim
un museu
permanent
d'arqueologia
subaquàtica
però bé
una primera feina
que s'ha fet
és aquesta exposició
que es va inaugurar
l'abril de l'any passat
del 2022
amb motiu
del 30 aniversari
de la creació
del centre
i aquesta exposició
doncs
que parla
d'arqueologia
subaquàtica
i que mostra
doncs
els principals
jaciments
excavats
ja diguéssim
és una llavor
per potser pensar
en un espai
permanent
on aquest material
us mereixeu
tenir un museu
d'arqueologia
subaquàtica
ara
penso
unes
drassanes
com el museu
de les drassanes
seria fantàstic
com un vaixell
tot ple d'àmfores
de les de debò
no de les imaginatives
de les que trobeu
i tots els objectes
que trobeu
doncs mira
el museu marítim
i lo dejo
que diu
el museu marítim
el museu marítim
ara que ho dius
des de l'any 2018
crec que es va fer
el muntatge
d'un vaixell medieval
les sorres 10
arqueològic
la galera
és fantàstica
la galera
és preciosa
llavors
el sorres 10
la sorres 10
està exposat allà
des de l'any 2018
tot i que es va excavar
als anys 90
perquè
es va localitzar
durant la construcció
del canal olímpic
terrem
per les olímpides
del 92
a nivell feràtic
es va fer l'excavació
la documentació
es va extreure
es va conservar
penseu que són processos llargs
són processos
de 3-4 anys
i es va guardar
el magatzem
del nostre centre
fins que finalment
l'any 2018
el Marítim
va fer un projecte
de musealització
i està exposat allà
o sigui que
l'agència
vol veure
un vaixell
arqueològic medieval
exposat
pot anar-lo a veure
també
al Museu Marítim
de Barcelona
Fantàstic
Guillem
com i on
es formen els professionals
en arqueologia
subacuàtica
i quines titulacions
són necessàries
per a vostra feina
doncs
mira
anteriorment
jo crec que era més complicat
havies de passar
per a la universitat
els primers
eren aficionats
els primers arqueòlegs
eren aficionats
després es va anar
especialitzant una miqueta més
la cosa
va sortir la carrera d'història
els mateixos historiadors
s'especialitzaven
en arqueologia en si
per poder
treballar
com a arqueòlegs
i ara actualment
ja tenim sortides
directament universitàries
graus universitaris
on s'estudia
directament
arqueologia
la carrera d'arqueologia
que és en el meu cas
el que vaig fer
en quant a l'arqueologia
subaquàtica
és una miqueta més complex
també
anteriorment
podies anar
a poc a poc
especialitzant-te
en aquesta disciplina
formant part
d'equips
d'arqueòlegs
subaquàtics
en diferents campanyes
d'excavació
però
ara actualment
pot ser arqueòleg
subaquàtic
directament
estudiant un màster
d'arqueologia
subaquàtica
com és
en el meu cas
en el cas de la RUT
la RUT el va estudiar
a l'universitat de Barcelona
i jo el vaig estudiar
a la Universitat de Càdiz
hi ha diferents opcions
exemple abans
a Marsella
també en tenim un
a Anglaterra
n'hi ha un altre
màsters específics
en arqueologia
subaquàtica
que formen
arqueòlegs subaquàtics
és a dir
que ara actualment
ho tenim molt més fàcil
que no pas
per aquesta
la formació teòrica
tu que has nascut
ja amb un banyador
posat
perquè és així
la formació
de bus
on l'estudies
sí
això és en paral·lel
d'alguna manera
això home
clar
el que dèiem abans
un arqueòleg
que busseja
o un bus
que fa arqueologia
per començar
és el que us deia abans
la RUT
hem de ser arqueòlegs
després hem de ser busos
per poder accedir
a les restes
que es troben submergides
però al final
el que volem
és estudiar
les restes arqueològiques
per curiositat
quina titulació
necessites per ser bus?
per ser bus en si
nosaltres
tenim tant
les titulacions recreatives
com són
l'una, dos
o tres estrelles
com que treballem
a profunditat
tenim les màximes
a nivell recreatiu
serien les tres estrelles
però a més a més
també són bussos professionals
són bussejadors professionals
que hem fet un curs a part
dedicat al busseig professional en si
si es complementa
el que és la formació
diguéssim
universitària
primer de tot arqueòlegs
perquè som arqueòlegs
després a més a més
especialitzats en arqueologia
nàutica
i subaquàtica
i llavors a més a més
doncs complementant
amb la formació
amb titulacions
de submarinisme
i també nàutiques
perquè també
doncs treballem
a bord d'un vaixell
i també hem anat
complementant
amb titulacions
de mariners
de patrons
i coses que ens puguin servir
en el treball diari
aviam
ens queda encara
10 minuts
últim
maluc
que vull obrir amb vosaltres
és que m'he deixat moltes coses pel mig
però és que si no
no podríem
encetar
una part important
de la vostra feina
que és la difusió
de resultats
expliqueu-me les tasques
jo a terme
amb el casc
per difondre
els resultats
un cop acabada
la feina
jo entenc
com a
com a visitant
i coneixent
una mica
la vostra feina
que al final
retorneu a la societat
la feina feta
vostra
mitjançant la difusió
del coneixement general
amb l'estudi arqueològic
més o més
una frase
que m'he inventat
però
com
feu arribar
a la gent
com retorneu
a la societat
el que
d'alguna manera
la societat
us permet
en aquest cas
els governs polítics
i les associacions
bé
és que és la finalitat
última
l'objectiu final
de la nostra feina
és retornar
socialitzar
aquest coneixement
llavors
si no
la feina que fem
no té sentit
i es fa
des de publicacions
ja no parlem
de publicacions
científiques
sinó publicacions
de difusió
tant en revistes
de difusió
com en
mitjans
també
ara
també fent
moltes xerrades
amb un nivell
no de xerrada
o de conferència
científica
sinó un nivell
de gran públic
amb diferents
associacions
o entitats
que de fet
ens ho demanen
i que ens ajuden
a sensibilitzar
amb aquestes xerrades
a la gent
per protegir
tot aquest patrimoni
també
una gran
eina de difusió
ha estat
aquesta exposició
que hem fet
al Museu d'Arqueologia
de Catalunya
a Barcelona
d'Arqueologia
Sopaquàtica
i això és un instrument
de difusió
realment important
i que a més a més
va lligada a un catàleg
a un catàleg
de l'exposició
que també
és un instrument
que més perdurarà
tot i que l'exposició
es desmunti
el catàleg
seguirà allà
aquesta publicació
també es fan
visites
amb les escoles
tant al vaixell
com al nostre laboratori
i magatzem
i ja et dic
tota mena
de xerrades
i conferències
i fins i tot
també a la premsa
es comuniquen els resultats
a mitjans de comunicació
quan s'han acabat
les campanyes
per fer arribar
doncs
tota aquesta informació
al públic
ja que
ho has anomenat
i ho he anomenat
amb el tan escurs
de l'entrevista
diverses vegades
aprofundim
una mica
l'exposició
naufragis
història submergida
expliqueu
d'acabar l'exposició
és que jo em vaig quedar
tan ennobilat
a part de que la féssiu
a vosaltres
el contingut
que és
fantàstic
expliqueu
a veure
l'exposició
us en faig
cinc cèntims
de manera ràpida
perquè és una exposició
gran
és una exposició
que es divideix
en quatre àmbits temàtics
el primer es diu
Exploradors del mar
i parlem
des de les primeres
recuperacions d'objectes
fins al que és
la pràctica
de l'arqueologia
sopaquàtica
com a tècnica
d'investigació històrica
després hi ha un segon àmbit
que es titula
de vaixells i mariners
que parlem
de la cultura marinera
i exposem
aquesta cultura marinera
amb els materials
que hem documentat
de jaciments propis
de jaciments
localitzats
i estudiats
a Catalunya
hi ha un tercer àmbit
que és
excavar sota l'aigua
expliquem
com treballem sota l'aigua
que això per la gent
és una mica
ciència-ficció
imaginar-nos
excavant sota
l'aigua
i després presentem
uns estudis de cas
que són
tres vaixells
emblemàtics
excavats a casa nostra
un és el Colip IV
aquest vaixell del segle I
després de Crist
l'altre és el Deltebrou
un vaixell anglès
enfonsat
durant la guerra
del francès
a la desembocadura
del riu Ebre
i el tercer cas
és el Formigues II
i llavors
parlem
del patrimoni
a protegir
i de la conservació
i la restauració
i són aquests
quatre àmbits
amb què exposem
una mica
tot aquest
tot aquest món
de l'arqueologia
sopaquàtica
Matissem una mica
Ruth
què més es pot veure
perquè una cosa és
el que tu has explicat
però
hi ha eines
hi ha
detalls
mapes
fotografies
els vídeos que heu fet
que són fantàstics
hi ha
tal com ho dius
com convenceries
a un agent
que ens està
escoltant
ara
que hi vagi
jo personalment
el que passa és que ja no soc
ni arqueòleg
però
el recomano
jo dic primer
jo faig primer
la meva promoció
i després en Guillem dirà
també
que complementarà
com captaria ell
el públic
animaria que la gent
la vingués a veure
primer la gent
veurà peces
que no veuran cap altre lloc
veurà materials
que són excepcionals
veurà
des d'una politxa
de 2.000 anys
veurà un tap de suro
d'una emforavida
de vida
de 2.000 anys
veurà uns pals de cabana
de fa 7.000 anys
veurà
un conjunt de monedes russes
trobades en un vaixell
anglès
enfonsat a Catalunya
veurà en moltes ànfores
també
aquest contenidor
per excel·lència
d'època antiga
i que a més
és un dels materials
que més trobem
en context
hi hagi les dos dites
que el Josep no sabia
la mordida
i els peus de plom
a més hi ha documents
hi ha imatges
d'excavacions
desenvolupades
abans que existís
l'arqueologia
sopaquàtica
amb el costó
veurà també
una mica
de la història
i a més a més
està feta
d'una manera
que us portarà
al fons del mar
el disseny
l'entorn
és com a envolvent
i sembla ben bé
que t'introdueixis
al fons de l'aigua
i et convida
a submergir-te
en la història
del nostre passat
sí
poca cosa més
podria portar
només que
també amb aquesta exposició
s'ha apostat molt
per noves tecnologies
hi ha molta imatge
sopaquàtica
els estudis de cas
en concret
els tres jaciments
hi ha
restitucions
en tres dimensions
de com aquests vaixells
s'haurien enfonsat
en el seu moment
i les imatges
de l'actualitat
d'aquests jaciments
de quan s'hi ha treballat
en el cas
dels que s'hi va treballar
d'antic
o les imatges
del formigues 2
actuals
que són impressionants
tant per nosaltres
qui treballem
com per el públic
que sempre
s'emporta el record
de l'espectacularitat
d'aquestes imatges
sopaquàtiques
i a més
en pantalles
gegants
tot això
el caràcter immersiu
de l'exposició
en aquesta segona sala
sobretot
és molt alta
a mi personalment
em va copsar
Guillem Rut
a més
jo afegiria
que és un ventall
de productes
de materials
de tota la història
des dels recipients
que es feien servir
per transportar
líquids
i salses
objectes
de coure
que
al mateix lloc
que hi havia
bronzo
recordo
amb la destral
de bronzo
hi havia
estris
o hi ha
estris
culinaris
com s'aguantaven
les tecnologies
per aguantar
els pesos
per exemple
sense anar més lluny
l'estri
de mesura
la profunditat
del mar
embrassades
és
per mi
en fi
que hi vagin
i aneu
no perdreu el temps
us cultivareu
estimats
soients

depèn del museu, però la visita
teatralitzada, que són d'actors que es fan
passar per mariners, de gent
que... no ho sé, és que
aquí ho diu, visites teatralitzades, clar
jo les que he vist amb altres drets
és això, vas en una
colònia tèxtil i et surten gent
que figura que viu a principis
del segle passat, etcètera, etcètera
clar, aquí no sé si deuen sortir
què deuen sortir? Els actors?
no sé exactament...
si surtiu algú que us apresenta a vosaltres
la millor
la millor visió teatralitzada
t'asseguro que és la presentació
perquè
és que en saben molt, no és
una actriu, però en sap molt
és que com que és la visita també al
museu d'arqueologia, que hi ha l'exposició permanent
també hi ha visites vinculades a
l'exposició permanent
que t'introdueixen de la mà
d'una persona contemporània de l'època
una persona
teatralitzada com si fos
un habitant de Roma
i es fan diferents activitats
el que sí que ha tingut
molt bona acollida
ha sigut un escape room
que s'ha fet
en Black Sea
s'ha fet un escape room
que ha tingut molt bona acollida
per part de públic
jove infantil
lligat a l'exposició de nufragis
i això són
noves iniciatives
s'ha fet
però ja no es fa
encara se'n fan
se'n fan algunes sessions
però sí que es va experimentar
al principi de l'exposició
i doncs s'ha anat
s'ha anat afinant
i es fa encara aquest escape room
que es pot consultar a la web
del món d'arqueologia de Catalunya
i l'exposició
quin dia s'acaba
i es desmunta?
de moment
i serà
fins a finals del 2023
es pot anar a visitar
i de moment s'allargarà
i quan estàs tu
i el Guillem
quan esteu vosaltres?
això s'ha de consultar
a la web
del Museu d'Arqueologia de Catalunya
heu de buscar
la visita de l'especialista
o del comissari
i trobareu
però també m'agradaria
compartir-lo
amb els oients
que estiguin interessats
que no és el mateix
fer la visita
amb la Ruth
i el Guillem
que no hi ha ningú
ja no dic
que en comparés amb uns altres
és que no és el mateix
es fan molt bones visites guiades
però és veritat
que nosaltres
que hem participat
del muntatge
i la Concepció
doncs és veritat
que poder aportar
anècdotes o coses
del making of
a la gent
li poden interessar
aviam
l'última pregunta
i us deixem tranquils
on creieu
que va
l'arqueologia submarina?
a millorar la tècnica?
a mantenir
el que trobem?
esposa
el que trobem
que és un altre
quin és el pas
per vosaltres
ara
que és fondamental?
home
la tecnologia
és fondamental
el poder-vos posar
suposo
et diràs tot
però ja m'anticipo
tu
com a cap
la tecnologia
la tecnologia
és fonamental
però això és veritat
que ens ho va fer veure
sempre el nostre mestre
el Xavier Nieto
que és el
que és el
que a més a més
ara
li donaran la creu
de Sant Jordi
és un gran reconeixement
per l'arqueologia
supacoàtica
i ara aprofito perquè
un amic nostre
i que va estar aquí
la setmana passada
que se la mereix
com el vostre
mestre referència
que es diu
Vicenç Villatoro
no sé el que espera
el govern de la Generalitat
a donar a la grau
de Sant Jordi
perquè s'ho mereix
s'ho mereix
doncs bé
el Xavier Nieto
deia que sí
la tecnologia està bé
però que no ens hem de perdre
amb la tecnologia
perquè al final
el que fem és recerca històrica
la tecnologia està molt bé
sobretot perquè ens assegura
poder arribar
de manera potser més segura
actuar amb metodologia
més científica
a certes fundàries
que fins ara no hi arribaven
però no ens hem de perdre
amb la tecnologia
nosaltres fem història
el que ens interessa
és la història
i llavors
cap on anem
cap a
sobretot el que has dit
buscar la manera
de difondre els resultats
d'arribar al gran públic
d'aconseguir
aquesta sensibilització
perquè no hi hagi
doncs
arribar a un nivell zero
d'espòlic
i
i a continuar
doncs amb aquesta feina
que des de Catalunya
doncs de fet
ha estat pionera
a la península
doncs mira
era la penúltima
l'última
quina diferència
hi ha
entre l'arqueologia
i l'història
doncs poca
perquè nosaltres
al final
el que som és
intentem
el que volem
és reconstruir
la història
nosaltres treballem
a partir de les restes materials
bàsicament
però el que fem
és història
doncs mira
aprofitem
que vosaltres esteu aquí
i acabem el programa
com sempre
reincidint
en la idea
de la creació
d'un museu
per Sant Just
ben trobats
oients
ens retrobem
en el proper
programa
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més sual
なる
dinserem
i
a
a
a
a
a
l'a
a