This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
8 de març, des de l'any 1911, es celebra el Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora,
o més concretament el Dia de Reivindicació del Feminisme Denunciant el Sexisme.
Laetitia Colombani, filla de Bordeus, 48 anys, és una directora de cinema, actriu, guionista i escriptora francesa.
La primera novel·la, La Trena, que va aparèixer el maig del 2017 i representada per la nostra Clara Segura,
relata la història de tres dones de destins molt diferents, que viuen a la Índia, a Sicília i al Canadà.
Diu, Laetitia Colombani, en el seu llibre, el que penso, el que penso jo, però no sé dir-ho com ho diu l'escriptora.
Avui, en el programa número 108 del Benvinguts, benvolguts i bentrobats,
el dediquem a les que estimen, crien, esperen, cauen mil vegades i es tornen a aixecar.
A les que es dobleguen, però no s'ho conveixen, és a dir, a les dones.
En el món, el 50,5%, més de 4.000, 4.060 milions de persones, són homes.
I el 49,5%, quasi bé 4.000.000, 3.980.000, correspon a dones.
En total, hi ha 195 països reconeguts en el món,
i l'Organització de les Nacions Unides, l'ONU, estima que la població augmenti gairebé 200 milions de persones
als propers 30 anys, passant dels 8.000 milions als 9.700 milions per al 2050.
Què vull dir amb això?
Doncs que la profundància de les dones cada vegada serà més important, cada vegada serà més gran,
i com a curiositat comentaré que hi ha 10 països on habiten més dones com homes.
A Alemanya, 42.146.000 dones versus 41.000 milions d'homes.
A Brasil, 109 milions de dones versus 105 milions d'homes.
Al Canadà, 10,5 milions de dones contra 19, justos, 19,005 milions d'homes.
A Colòmbia, 26 milions de dones versus 25,5 milions d'homes.
A Corea, 13 milions versus 12,8 milions.
A Cuba, 5.700.000 dones versus 5.600.000 homes.
A Espanya, 24,2 milions de dones versus 23,2 milions d'homes.
Als Estats Units, 167,5 milions de dones versus 164,4 milions d'homes.
A França, 35 milions de dones versus 32,7 milions d'homes.
A Mèxic, 64,9 milions de dones versus 61,8 milions d'homes.
Déu-n'hi-do, eh?
10 països...
I, curiosament, a mi només falten dos grans països desenvolupats,
que no hi són aquí, per mi, que són el Japó i Austràlia.
No he tingut dades, però jo diria que a Austràlia també hi ha més dones com homes.
El Japó no tinc dades.
I el d'Austràlia, perquè era conegut fa uns quants anys,
en què hi ha dita que...
Una tonteria que deien que per cada home li toquen set dones,
i diuen que l'únic país que per cada home li toquen o s'apropa a set dones és a Austràlia.
Però deu haver canviat, no?
Bé, comentaré que des de la cobertura de guerres als moviments de protesta,
les dones periodistes que treballen en zones de conflicte
assumeixen riscos immensos en nom de la llibertat d'informació.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, avui, 8 de març,
els benvinguts, benvolguts i ben trobats,
els centrarem al programa i al record d'aquestes professionals.
Ens anirem intercalant amb el Joan
les explicacions que volem donar sobre els nostres temes.
Abans de passar-li la presentació al Joan,
acabaré amb la presentació del que centrarem avui,
la meva part, que és les dones periodistes que treballen en zones de conflicte
i concretament em centraré en tres com normalment les han mort,
però que són una referència.
Encara no tenim dades del 2023,
però deu dones han mort exercint el periodisme en el 2022.
La majoria, mentre informaven, des de les zones de conflicte.
Les dones periodistes s'enfronten a reptes extrems
quan informen sobre el terreny,
des d'atacs i amenaces militars
fins a la intimidació policial,
vigilància i violència de gènere sistemàtica.
La seva seguretat corre a perill amb regularitat
i moltes, moltes, han desenvolupat estratègies
per mantenir-se fora de perill.
En algunes parts del món
hi ha altres problemes relacionats amb la precarietat laboral,
com l'ausència de contractes de treball
o de pòlisses d'assegurances,
la manca d'equips de protecció,
adaptar-se als cossos de les dones,
de formació en seguretat
i les bretxes a la seguretat digital
i, a més, el retard en el pagament dels salaris,
que obliguen a moltes periodistes
a assumir riscos adicionals
per arribar a final de mes.
Tanmateix, informar des de zones de conflicte i d'atenció
és també una oportunitat
perquè les dones periodistes
canviïn la narrativa del conflicte,
desafiïn els estereotips de gènere
i informin de manera diferent.
Les veus de les dones són crucials
per comprendre les històries
íntegrament i, de vegades,
el fet de ser dona és un avantatge
per accedir a determinats llocs
i parlar amb certes fonts.
I see trees of green
Grand roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
I see skies all blue
The clouds of white
The privacy day
The dark sacred night
And I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
What a wonderful world
The colours of the rainbow
So pretty in the sky
Are also in the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how they do
They're really saying
I love you
I hear babies survive
I watch them grow
They learn much more
And I love you
And I love you
And I think to myself
What a wonderful world
Yes, I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
With the world
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
Aquesta compositora anglesa va guanyar The Boys United Kingdom en el 2018
interpretant la nostra sintonia fent duet amb Sir Thomas John Woodward.
84 anys, nascut a Gal·les, més conegut artísticament com a Tom Jones.
Sorry, Sir Tom Jones.
És un minero de gaves.
Joan, avui fem un programa, entre cometes, atípic.
No tenim convidats en directe, tampoc tenim el nostre company, estimat Josep.
O sigui, entre tu i jo, Dia Internacional de les Dones,
o Dia de la Dona Treballadora, que ens explicaràs?
Tu ho has dit tot. Bon dia, oientes i oients.
És el Dia Internacional de la Dona, per tant, parlarem de dones.
d'una o d'una altra forma, més conegudes, menys conegudes,
en rebats propis, bueno, ja ho veureu, serà un programa que crec que serà força interessant.
Bé, jo començaria per abans d'una dona típica, poc coneguda, de molta vegenda,
però abans voldria sentir una cançó també dedicada a vosaltres.
La cançó es diu 8 de març.
Amb totes dues mans, alçades a la lluna,
obrim una finestra en aquest cel tancat.
Farem una foguera amb l'estrany i la por.
i acudiran les bruixes de totes les edats.
Deixaran les escombres per pastura del foc,
els pots i les caçoles i les caçoles.
i els bolquers deixarem les escombres per pastura del foc,
els pots i les caçoles.
i la cendra que resti no la canviarem
ni per l'or, ni pel ferro, ni per sceptres, ni punyals.
Sorgida ja la flama, sols tindrem ja la vida
per arma i per escuta totes dues mans.
El fum dibuixarà l'inici de la història
com un heure de joia
entorn del nostre cos
i ploure i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
M'indicarem la nit
i la paraula dona
llavors creixerà l'arbre
de l'alibar-me
amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrint una trinècita
8 de març
cantat per Roma Marió Nascoda
cantant catalana Nascuda Balls
guanyadora de la primera temporada d'Euphòria.
formada en cant
un nom de violí, piano
i una veu angelical.
Comencem per la primera dona
de la que parlarem avui.
És una dona
coneguda més per l'agenda
que per la història.
Va existir, no hi ha dubte,
però sempre
el seu personatge ha estat
molt mal explicat.
Es tracta
de
la Malintxe
o Malinale
el nom que els conquerors espanyols
van donar
a una esclava
Nahua
i que es va convertir
junt amb moc de fuma
en un dels personatges indígenes
més notaris
de la història
de la conquesta de Mèxic.
La seva vida
durant els anys
que va estar lligada
directament
amb el d'Hernan Cortés
està ben recollida
i documentada.
En canvi,
tant el seu origen
com la seva mort
es difuminen
gairebé
en el territori
de l'agenda.
L'esclava,
traductora
i amant
de l'extremeny
va ser peça
decisiva
en les negociacions
entre els natius
i els espanyols.
Desapareixent
dels llibres d'història,
tan bon punt
va deixar d'útil
a la potència
que volen.
A Mèxic,
una curiositat,
quan una discussió
política
puja de to,
és més fàcil
que aparegui
el terme
malvinxista.
Si el debat
és seriós,
acostuma
a considerar-se
molt ofensiu.
Un malvinxista
és algú
que té més estima
per les coses avienes
que no pas
per les pròpies.
Un traïdor de pàtria,
el que aquí diem
un botiflé.
El terme
malvinxisme
és històricament recent.
Comença a fer servir
a Mèxic
després de la revolució
del 1910,
però en remet
a un personatge
de principis
del segle XVI,
la nostra malinxia.
Situem-nos, doncs,
25 de març
de 1519.
Ha acabat
la batalla
de Cèndola,
la primera
en què intervé
Hernán Cortés,
un cavall espanyol
procedent
de l'Alla de Cuba
on les tropes
colonials
tenen la seva
governació
regional.
Desuïm les ordres
de los superiors,
emprèn una expedició
per conquerir
terres mexicanes
i imposar
als pobles
originals,
com sempre,
amb l'Espasa
i la Bíblia.
Com a premi,
el primer
que sig
derrotat
amb aquesta batalla
li entrego
un conjunt
de regals
per reconèixer
com avançador
i inaugurar
una etapa
de concòrdia.
Animals,
peces d'or
i un lot
de vines claves,
entre les quals
es troba
una jove
Nahua,
Nahua
és una triu
mexicana,
de nom
Malinavi.
Venuda pel seu pare
amb només
vuit anys
d'edat
als maies,
ara tornava
a canviar
de propietari.
Les esclaves
acabades de rebre
com a present
es van repartir
entre els homes
de confiança
per fer-vos contents
i mantenir-vos
fideus.
La nostra protagonista,
rebatejada
amb el nom
cristià
de Marina,
va passar
a ser propietat
de Bonso
de Puerto Carrero,
pertanyint
a una influent
família
de Medellín.
L'objectiu
de Cortés
era la ciutat
de Tenonchevat,
on regnava
el mític
Moctezuma.
La comunicació
era complicada
amb els mexiques,
però l'esclava
marina,
Nahua de naixement
i llengua materna,
parlava
relativament bé
al maia,
après
durant el seu
primer captiveri.
A partir
de llavors,
la presència
de Malinavi
en converses
de caire
polític
i militar,
negociacions
on es dibuïen
si hi haurien
enfrontaments,
acords de pau,
va resultar
un xoc cultural
per les dues bandes.
Ni castellans
ni americans
estan acostumats
a que les dones
tinguin
cap paper
rellevant,
que una dona
els parli
i s'atreveixi
a mirar-los
els ulls.
La Malinxo
ho va aconseguir,
empoderament
en diria
mare.
Les constants
disputes entre tribus
sobre la conquesta
de Mèxic
cap a l'interior
encara fa
més important
el paper
de Malinavi.
Els mateixos
natius
són els
cultuàrgans
al primer
reconeixement,
afegint
al nom
la partícula
T,
Z i N
que vol dir
personatge
important.
D'aquí
malitzin
com serà
coneguda
en els textos
moderns.
Ve per
luxúria
o bé per tenir
ben a prop
a la dona
que tant
d'arret
li està donant,
Carles decideix
que Cortés
decideix
calar-se
amb Malinxin
amb propietat
com a
esclave sexual.
Al poble
Porto Carrero
li entregar
a canvi
una princesa
Totonaca.
Malinxin
assumeix
el paper
de traductora,
consellera
i amant,
aprèn el castellà
i arriba
amb les tropes
de Cortés
a les portes
de Tenochican.
Assalentada
de la imminent
emboscada
que els nadius
estan preparant
als espanyols
la comunica
Cortés
que reacciona
provocant
un bany de sang.
La història
l'anomena
la matança
de Txolula
causant
més de 6.000
morts
la majoria
civils
desarmats.
Aquest acte
col·loca
la Malinxin
com a
decididament
traïdora
als seus.
Decididament
traïdora
als nadius.
Moctezuma
segon
per evitar
la total
conquesta
de la ciutat
accepten
reticències
a la presència
dels espanyols
el que
provoca
constants
escaramusses
incidents.
La nit
del 30 de juny
del 1520
La noche triste
l'emperador
es assassinat.
Hi ha versions
que són
els mateixos
nobles
mexiques
que provoquen
un magnicidi
considerant
Moctezuma
un traïdor
aliat
als espanyols.
Altres afirmen
que havent
ser aquests
els assassins
aprofitant
la confusió
del moment.
A partir
d'aquesta data
els conqueridors
tenen moltes
més dificultats
per avançar.
S'havia trencat
la possible
relació
amb els de Dios.
En una data
indeterminada
entre 1521
i 1522
Malitzin
dóna llum
al primogènit
d'Ernant Cortés
de nom Martín.
Allò
havia de reforçar
la seva posició
però en canvi
el conqueridor
potser afectat
per la mort
de la seva esposa
legítima
Catalina
a Castella
deixés tornar-lo
a regalar
a un dels seus
lloctinents
Juan Jaramillo
amb qui Malitzin
es casa formalment
i aconsegueix
ser considerada
espanyola
de preedat.
Encara
acompanyarà
Cortés
en la desastrosa
expedició
Honduras
l'any 1524
però aquí
acabar
la seva influència
rep
del conqueridor
una
encomienda
una encomienda
és una propietat
el vota
al seu poble
natal
així passa a ser
una dona lliure
i amb possessions
però deixa
de ser útil
a Cortés
quan aquests decideix
tornar a la península
en portar-se
a Martín
el fill comú
la mort
de Malintxe
no queda clar
sembla que va agafar
una de les moltes
epidèmies portades
per les tropes
castellanes
a finals
del 60
activistes mexicanes
van començar
la reivindicació
de la seva figura
no va ser ella
qui va atrair
el seu poble
sinó aquest
que la va regalar
dues vegades
com esclava
una mica la conclusió
de les feministes mexicanes
Hernán Cortés
l'esmena poc
amb les seves memòries
potser avergonyit
perquè Moctezuma
i altres vides indígenes
l'anomenaven
senyor Malintxe
la força
era
de la dona
no tothom
està d'acord
amb aquesta reivindicació
Octavio Paz
el Premi Nou
Mexicà
va ser molt crític
amb el personatge
el seu llibre
El laberinto
de la soviedad
esclava el següent
del mismo modo
que el niño
no perdona
a su madre
que lo abandone
per ir en busca
de su padre
el poble mexicano
no perdona
su tradicción
a la malintxe
ella encarna
lo abierto
lo xingado
frente a nuestros índios
estoicos
impassibles
y cerrados
aquesta és la història
d'una persona
que bueno
que em va la pena
arribar a que lo tornés
gràcies
doncs
tornem a la presentació
del nostre programa
quan jo havia dit
que el centraríem
en el record
de les professionals
corresponsals
de guerra
dones
que
jo he triat
tres
que me'n haurà
tres
que han mort
i una
viva
que ja
explicarem
al final
qui és
i és una
una catalana
crec que
coneguda
per tothom
doncs
començaré
per la periodista
poder
més de referència
que hi ha
dintre
de
corresponsals
femenines
en el món
es diu
es deia
Marie Catherine
Colvin
va néixer
Oyster Bay
a New York
un 12 de gener
del 1956
i va morir
a Síria
ja direm
quan
en l'any
en 56 anys
l'any
2012
doncs
la Marie Catherine
Colvin
fou una periodista
americana
especialista
en el món
àrab
va treballar
com a reportera
de guerra
en el diari
britànic
The Sunday Times
des del
1986
fins a la seva
morta en 56 anys
com hem dit
mentre cobria
els 16 d'homs
a Síria
la Marie Catherine
Colvin
ja
de ben petita
quan ja estava
a la High School
en l'any
1974
va ser
quan es va graduar
es va passar
el seu tercer any
d'escola al Brasil
en un programa
d'intercanvi
o sigui
era molt adelantada
amb el seu temps
i més triant
un país
com el Brasil
que ja
tenia
els primers indicis
de la seva dictadura
militar
tot seguit
es va inscriure
a la universitat
de Yale
per estudiar
antropologia
alhora que
va fer un curs
amb l'escriptor
guanyador
del premi Pulitzer
John Hersey
i va començar
a escriure
per The Yale Daily News
un any després
de graduar-se a Yale
el 1979
va començar
la seva carrera
periodística
amb l'agència
United Press
Internacional
primer a Trenton
i després a New York
i a Washington
total
el 1984
és a dir
amb 28 anys
ja va ser
nomenada
directora
de l'oficina
de París
de l'OPI
la United Press
Internacional
United Press
Internacional
té el seu prestigi
és
la referència
com a agència
de totes
les
diaris
informacions
internacionals
la United Press
l'any següent
va començar
a treballar
pel diari
de Sunday Times
a partir
de l'any 1986
va començar
a exercir
com a corresponsal
a l'Orient Mitjà
i a partir
del 1995
va ser la corresponsal
d'afers exteriors
el 1986
va fer
o va fer-li
la seva primera entrevista
a Muammar Gaddafi
després de l'operació
el Dorado Canyon
on el líder
Libby
va dir
que
estava a casa
quan els avions
nord-americans
van bombardejar
a Trípoli
a l'abril
del 1986
i que va ajudar
a rescatar
la seva dona
i fills
mentre que la casa
estava caient
al nostre voltant
Gaddafi
també va dir
que la reconciliació
entre Líbia
i els Estats Units
era impossible
mentre Ronald Reagan
fos a la Casa Blanca
la Maria Catherine Colvin
especialitzada
en l'Orient Mitjà
també va cobrir
conflictes
a Txetxènia
Kosovo
Sierra Blanca
especialitzada
l'Orient Mitjà
Sierra Leone
Zimbabue
Sri Lanka
i Timor Oriental
entre altres països
en el 1999
a Timor Oriental
se li atribueix
haver salvat la vida
de 1.500 dones i nens
assetjats
per les forces
indonèsies
es va negar
abandonar-los
i es va quedar
amb un grup
de les Nacions Unides
que van ser
tots avocats
després de quatre dies
per tota aquesta
feina
i col·laboració
va guanyar
el Premi del Coratge
en Periodisme
de la International
Women's Media Foundation
per la seva cobertura
de Kosovo
i Txetxènia
també va escriure
i produir documentals
com
Arafat
Behind the Myth
per la BBC
Increïble
i jo estic
llegint
i recordant
la vida
d'aquesta dona
i contínuament
em va venir al cap
que
si fos
productor
de cinema
agafaria
o triaria
protagonistes
i directors
per fer una pel·lícula
sobre la seva bibliografia
que és apassionant
possiblement
algun dia
la veurem
perquè aquesta dona
repeteixo
és referència
dintre
de la corresponsalia
femenina
amb guerres
Bé
doncs
Colvin
una altra característica
seva
va perdre
la visió
de l'ull esquerra
el 16 d'abril
del 2001
per l'expulsió
d'una granada
mentre informava
de la guerra civil
de Sri Lanka
amb els Tamils
en creuar
una zona controlada
pels tigres
d'alliberament
tigres
d'alliberament
de Tamil
Ilam
tot i patir
lesions greus
va escriure
un article
de 3.000 paraules
en aquells moments
per complir
el termini
més tard
va patir
trastorns d'estrès
postraumàtic
i va haver de ser
espiritualitzada
per les lesions
de la matralla
a la cara
jo no sé
si
algun dels
suients
té la visió
física
o la imatge
o la imatge
de Marie
Catherine
Colvin
però
era una dona
com el
Moser
Dayan
que
caracteritzada
pel seu
parxe
a l'ull
que el va perdre
tal com he explicat
amb aquest
atemptat
a Sri Lanka
bé
el 2011
quan cobria
els conflictes
de la primavera
àrab
a Tunísia
Egipte
i la guerra civil
de Líbia
va poder entrevistar
altre cop
a Muammar Gaddafi
la primera entrevista
internacional de Gaddafi
des de l'inici
de la guerra
Males Llengües
s'asseguren
que
van tenir
un afer
jo ho poso
en dubte
encara que
era una dona
d'Armes Tomar
però
Males Llengües
qualsevol cosa
per treure
la importància
de
la seva referència
del seu testimoni
bé
en total
el problema
va començar
quan el febrer
del 2012
Colvin
va entrar
il·legalment
a Síria
amb una motocicleta
motocross
sense fer cas
dels intents
del govern sirià
per prevenir
que periodistes
estrangers
entreguin al país
per prohibir
la guerra civil
siriana
sense permís
bé
no va fer cas
es va instal·lar
al districte occidental
de Babam
d'Oms
Babam
era
una part
de la ciutat
que
encara
es podia
mantenir
dreta
i va fer
la seva última missió
la tarda
el 21 de febrer
de
la BBC
pel
Channel 4
a la CNN
i la ITN
via telèfon
satèl·lit
l'endemà
estem dient
que ella va entrar
el primer de febrer
del 2012
doncs el 22 de febrer
va morir
amb el fotògraf
Remy Oxley
a causa
d'un artefacte
explosiu
improvisat
i estava
ple
de claus
el periodista
Jean-Pierre Perrin
i altres fons
van informar
que l'edifici
identificat
pels senyals
de telefonia
per satèl·lit
havia estat atacat
per l'exèrcit sirià
mentre l'exèrcit sirià
afirmava
que el dispositiu
explosiu
havia estat
obra
de terroristes
aquesta és una mica
la vida
de la
Mary Catherine Colvin
la primera
corresponsal
que
he aportat al programa
una petita
ressenya
de la seva biografia
però que és apassionant
recordem
va néixer
el 12 de gener
del 56 a New York
va morir
el 22 de febrer
del 2012
amb 56 anys
a Oms
a Síria
llibres
on the front line
dos vegades
casada
amb dos periodistes
a l'últim
brutal
el Juan Carlos Gomucio
anteriorment havia estat
casada
amb el Patrick Bishop
premis
va rebre
qualsevol
qualsevol dels premis
guardons
que us podeu imaginar
des de
el millor corresponsal
estranger
otorgat
per la premsa litànica
pel seu reportatge
a Jugoslàvia
Iran
Sri Lanka
Zimbabue
fins ser considerada
la periodista
de l'any
per l'associació
de periodistes
de la premsa
estrangera
el Premi
al Coratge
en Periodisme
per la Fundació
Internacional
de la Dona
premis
al World Press
Freedom Hero
de l'Institut Internacional
de Prensa
de Viena
que és considerat
més o menys
com una espècie
de Premi Nobel
per a World Press
repeteixo
una dona
d'admirar
s'hi va deixar
la pell
tot
amb
la idea
de
donar
la màxima informació
del que realment
estava passant
Marie
Catherine
Colvin
amb el teu
record
escoltem
la següenta cançó
d'admirar
de l'anima
de l'anima
per a
World Press
I see trees
of green
red roses
too
I see them blue
for me
and for you
and I think
to myself
what a wonderful
world
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I think to myself
What a wonderful world
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Emily Clare Barrow
És una cantant, arrenjadora, productora discogràfica i actriu de veu canadenca, 48 anys.
Ha estudiat diversos instruments, com el piano, el violoncel, el clarinet i el violí.
Va néixer a Toronto, de pares que eren músics professionals.
Ella va créixer en estudis de gravació i als 7 anys va començar la seva carrera cantant en un circ de televisió i de ràdio.
Els sabis de Barrow eren un ventílog molt conogut a Nord-Amèrica, que era el Tee Leonard, i l'actor Bob Homme.
El seu pare és un premiat bateria de jazz, Brian Warlow, també conogut com Brian Leonard.
La seva mare, Judy Tate, és compositora, arrenjadora i cantant.
El seu oncle, Richard Homme, un baixista de jazz canadenc, que va morir el 6 de maig del 2011.
L'Emily Clare ha publicat diversos àlbums i ha donat veu a personatges per a series de televisió i de dibuixos animats.
Actua i canta en anglès, francès i portugués.
Guanyador de diversos premis, entre ells el de la millor gravació vocal de jazz en els anys 2013-2016,
ha proclamat com a influències Ella Fitzgerald, Tony Bennett i Estreville Wanderer.
Si con esta pluma no hueles, más vale que no salgas del nido, com diu un amic meu.
Joan, hem passat de la cultura azteca, hem passat per la Mari Catherine Colvin, ara què?
Ara continuarem parlant de dones més conegudes, però en principi ho voldria fer amb la seva pròpia veu.
Clar, com que la seva pròpia veu no la tenim per desgràcia, jo ho faré en primera persona
i perdoneu-me que realment a la meva veu no us deu assembrar de res a la veu d'aquestes senyores,
però bueno, què hi farem, no?
Abans començarem amb una cançó i abans dir una altra cosa perquè si no la veia de te'n matarà.
La cançó d'abans de la Mariona Escoda la vaig posar, jo no pensava perquè no la coneixia,
perquè la meva neta va dir que la primera que havia de posar al 8 de març
era una cançó dedicada al 8 de març.
Per tant, Joana, ja la tens.
I començarem amb una altra cançó, endavant la cançó.
La cançó d'abans de la Mariona Escoda la cançó.
La cançó d'abans de la Mariona Escoda la cançó, endavant la cançó.
La cançó d'abans de la Mariona Escoda la cançó.
La cançó d'abans de la Mariona Escoda la cançó.
La cançó d'abans de la Mariona Escoda la cançó.
La cançó d'abans de la Mariona Escoda la cançó.
La cançó d'abans de la Mariona Escoda la cançó.
La cançó d'abans de la Mariona Escoda la cançó.
La cançó d'abans de la Mariona Escoda la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
de la Mariona Escoda la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
la cançó.
I do belong
My father was rich and white
He forced my mother late one night
What do they call me?
My name is Saffronia
My name is Saffronia
My skin is tan
My hair is fine
My hips invite you
My mouth like wine
Whose little girl am I?
Nina Simon
La cançó es diu For Women
Eunice Kathleen Weimond, més conegut com a Nina Simon, 1933-2003, ja fa 21 anys, va ser una cantant, compositora, pianista, arrenjadora i activista de moviment afroamericà dels drets civils.
Filla d'un predicador, aspirava a ser una gran pianista de concert.
La denegació d'una beca al prestigiós Curtis Institute of Music on Philadelphia va convèncer que aquell rebut s'havia estat degut exclusivament a la discriminació racial.
Això va portar marxes com els de Selma i Montgomery, morir de càncer de mama.
Escoltem una mica el que diu la cançó, només quatre coses.
My skin is black
La meva penha és negra
My arms are long
Els meus braços són llargs
My hair és uoi
El meu cabell és llana pura
My back is strong
La meva esquena és forta
Strong enough to take the pain
Prou fort per suportar el dolor
My name is Aunt Sarah
Va
What do they call me
My name is Peaches
Meravillosa cançó dedicada també als drets humans i a les dades.
Ara intentaré fer una cosa molt difícil, el que he dit abans
Parlar en primera persona com si fossin les dones que intervenen en el programa
Ja us dic, perdoneu la veu perquè la veu serà la meva
Hola, sóc Anna Frank
I només tinc 13 anys
Però visc en època de guerra
I jo i la meva família som jueus
No hem fet res de mal
Però ens persegueixen i ens vam posar en camps de concentració
Per això hem de viure amagats
Tots junts amb una mena de golfes molt petites
I és molt incòmode
A més, tenim por que ens descobreixin
Però sabeu què he fet?
M'he fet un diari
I en el diari jo hi he escrit tot
El que veig, el que penso, el que passa
I al final sabeu què va passar
Doncs que ens van descobrir i ens van portar a un camp on vam morir
El meu pare, l'únic de la família que va sobreviure a la guerra
Va fer editar el meu diari
I ara, arreu del món, tothom pot llegir totes les coses que ens van fer i ens van passar
L'Anna Frank va morir al camp de Bergen-Belsen
El maig de 1945
Només dos mesos abans de la fi de la guerra a Europa
Hola
Hola
Soc la Frida Cavall
De Mèxic
I soc pintora
Però jo no volia ser pintora en realitat
Jo volia ser metgesa
Però quan estudiava
Vaig tenir un accident de tràfic molt greu
Tant que em vaig quedar estirada en un llit per molt de temps
I vaig començar a pintar
I vaig pensar que podria viure la vida d'una altra manera
Pintar m'agrada
Em fa sentir bé
Quan jo pinto, vull pintar-me tal com soc
Sense amagar-me res de mi mateixa
A més, en els meus quadres hi poso pistes de les coses que em passen
Del que penso i del que sento
La gent diu que els meus quadres són molt expressius
La Frida, membre del Partit Comunista Mexicà
Va ser parella del també pintor Diego Rivera
I potser amant de Mallon Trasgui
Estrientisme
Surrealisme
Simbolisme
I el tercer
Em ve escoltant la teva història
La referència que has fet de la Frida Kahlo
Em ve una anècdota
Que et pispo una mica del teu temps
Però és que a mi és un personatge
O és a part d'ella com a pintora
Ella com a persona
És a dir, el personatge
Té moltes frases
Però hi ha una
I que ja veus que no tinc res improvisat
Que a mi em fa molta gràcia
Que ella va dir
Ella era alcohòlica, no?
Intenté ahogar mis penes en el alcohol
Però les molt condenades aprendieron a nadar
Però això són petites introduccions
Bé, anem per una tercera
Oh, hola
Sóc en Mermin Paxhart
En Anglaterra
I lluito perquè les dones
Tinguin dret a vot
I és que a la meva època
Les dones no podien votar
No, no
Fèiem eleccions per saber
Qui havia de dirigir el país
Però només podien votar els homes
I per què?
Alguns deien que les dones
No tenim prou criteri
Per saber qui hi ha a demanar
I organitzar el país
D'altres
Que si les dones votàvem
No ens voldríem casar
Quines bestieses
Jo vaig aplegar moltes dones
I noies de diferents classes socials
Que estaven d'acord amb mi
I van fer molts actes
Activitats diverses
Per convèncer la gent
Que les dones havien de poder votar
Van fer manifestacions
Vam escriure articles i panflets
Vam donar conferències i xerrades
Vam anar a la presó
Però va valdre la pena
Perquè avui en dia
A molts llocs del món
Per desgràcia no a tots
Les dones poden votar
En el 20, sufragista
L'any 1928
Es va autoritzar a Inglaterra
El sufragi universal femení
El 1918 s'havia concedit
El vot femení
A les dones majors de 30 anys
Nova Zelanda
Va ser el primer país
En vot femení complet
1869
Espanya
Es va haver d'esperar
Abans 1933
En plena república espanyola
Lluís
Ara no en tens
Hem parlat de la Mari Catherine Colvin
Ara parlarem
D'un altre mite i referència
Dintre del periodisme
I que té alguna similitud
Amb la Mari Catherine
L'actual
Que he portat
Com a història
És
Daphne Caruana Galícia
Daphne Caruana Galícia
Va néixer a Esliema
A Malta
Un 26 d'agost de 1964
I va morir
A Bitnija
També assassinada
Un 16 d'octubre del 2017
La Mari Catherine Colvin
Va morir
Ho faig per ordre cronològic
Va morir el 2012
La Daphne Caruana
El 2017
Va ser periodista
Comunista
I formadora d'opinió
D'un diari anglòfon
I blogger
Maltessa
Va guanyar
Notorietat
Per les seves investigacions
I divulgacions
D'informació sensible
Sobretot
En matèria
De corrupció
Relacionades
Amb els papers
De Paramà
Va ser assassinada
El 16 d'octubre del 2017
Per l'explosió
D'un cotxe bomba
Paralelisme
Va estudiar arqueologia
A la Universitat de Malta
Si heu escoltat
Abans
La referència
Que he fet
Biogràficament
De la
Mari Catherine Colvin
També era arqueòloga
També era arqueòloga
Ella es descrivia
Com a aficionada
A la llenaria
I sobretot
A la lectura
Casada
I amb tres fills
Va començar
A treballar
En els mitjans
De comunicació
En el 1988
I ràpidament
Es va establir
Com a una de les més
Controvertides
Periodistes
De Malta
Amb la seva columna
En l'edició dominical
De The Times
Of Malta
També
El Sunday Times
Us recordeu
Que la Mari Catherine Colvin
Havia estat
Fixada
I va començar
A fer
Tota la seva carrera
Amb el Sunday Times
Doncs bé
La Daphne Caruana
Es va retirar
Del Times
Després
Que el diari
Es va negar
A publicar
Un article
Que va escriure
Sobre el president emèrit
Guido de Marco
I la seva filla
Janela de Marco
Aquest article
Va aparèixer llavors
Al de Malta
Independent
Immediatament
Caruana Galícia
Va ser coneguda
Pels seus punts de vista
Liberals
I la seva duresa
En qüestions polítiques
I socials
Els seus escrits
Oscil·laven
Entre rumors
Sobre les figures
Públiques de Malta
I l'anàlisi crítica
De la realitat
Sociopolítica
Maltesa
Imagineu
Malta
Un país
Que el tens
Que mirar
No diré un lupa
Però quasi bé
En el mapa
El febrer del 2010
Caruana Galícia
Es va enfrontar
A càrrecs de difamació
Que va fer
A través
D'una sèrie
D'acusacions
Sobre el magistral
De Consuelo Serri Serra
El seu bloc
Juntament
Amb un altre individu
L'Andriu
L'Andriu
Borg Cardona
És una de les escriptores
Que han criticat
Amb més duresa
L'extrema dreta
De Malta
Especialment
L'associada
Amb els punts de vista
De Norman Lowell
Sobre els immigrants
Ilegals
Caruana Galícia
Va ser detingut
De la nit
Per haver violat
La jornada
De reflexió
De les eleccions
Generals de Malta
Després d'haver
Escrit articles
Desconsideret
De naturalesa política
En el seu bloc
El tema important
Els papers
De Panamà
Caruana Galícia
Era conscient
De la relació
Del ministre
Conrad Meats
I del cap
Del cap
De personal
Keith
Sembri
Amb empreses
De Panamà
Abans de la filtració
Dels papers
De Panamà
A l'abril
Del 2016
El 22
De febrer
Va publicar
Els comentaris
Que Meats
Tenia connexions
Amb Panamà
I Nova Zelanda
Això va obligar
El ministre
A revelar
L'existència
De Rotura
Trust
Una fundació familiar
Resistada Nova Zelanda
Dos dies més tard
El 25
De febrer
Caruana Galícia
Va revelar
Que Sembri
També posseia
Una fundació
Nova Zelanda
Que el seu tort
Tenia una empresa
De Panamà
Bé
Un entrament
D'aquells
Que la filtració
D'abril
Del 2016
Va confirmar
Que realment
Mitzi
Era la propietà
De la companyia
Panamènia
Canvil Inc
I que Mitzi
Sembri
Sembri
Mitzi
I Sembri
També havien obert
Una altra companyia
Bé
Etc
Molt rotllo
Dir
Que Caruana
Va ser la primera persona
A publicar notícies
De la participació
De Mitzi
I Sembri
A Panamà
Va ser nomenada
Posteriorment
Per Político
Com una de les 28
Persones
Que estan
Perfilant
Satgejant
I revultant
Europa
Político
La va descriure
Com una
Huit clics
D'una sola dona
Que fa una colada
Contra la manca
De transparència
I la corrupció
A Malta
El mateix
Malta
Un país petit
Però mireu
El que dona
De Sina
El 2017
Va al·legar
Que una altra empresa
De Panamà
Era propietat
De Michel Muscat
La dona del primer ministre
Josep Muscat
Aquestes alegacions
Van donar lloc
A que Muscat
Convoqués eleccions generals
El juny del 2017
Que malgrat això
Van fer que el partit
Laborista
De Muscat
Continués el govern
Després de les eleccions
Caruana Galícia
També va criticar durament
El nou líder nacionalista
De l'oposició
Adrià
Vaja
No deixava
No deixava ningú
Sense
Passar
Però són poquets
A Malta
Això
Per això ho dic
Aviam
Al final
Caruana Galícia
Va ser assassinada
El 16 d'octubre
El 2017
Amb un cotxe bomba
Un paujot 108 llogat
Prot de la seva casa
A Vinnitja
Vinnitja
És un barri petit
De la capital
La gran expulsió
Va deixar el vehicle
Dispers en diverses peces
Als camps propers
Va ser trobada
Pel seu fill
Màtiu
Després de sentir
L'expulsió
Des de casa seva
Segons els informes
Caruana Galícia
Va presentar
Un informe policial
Que deia
Que estava sent amenaçada
Dues setmanes abans
De la seva mort
Actualment
No es coneix
L'autor
De l'assensat
De l'assassinat
Bé
Donant
La nit
Del 16 d'octubre
Va ser el dia
Que la van assassinar
Van assistir
A una vigília
A la ciutat natal
De Caruana Galícia
A Silema
Es va celebrar
Una altra vigília
A Malta
High
Vigília
Signifiquen
Que la gent
Feia
Rondalla pel carrer
Feia no
Més que manifestar-se
Va sortir al carrer
I l'endemà
Un grup
Un grup de decenes
De persones
Es va concentrar
Davant del tribunal
De la valeta
Per existir
Justícia
Existir
Justícia
Amb un assassinat
Que es va informar
Mitjans locals
Internacionals
Que el nom
De Caruana Galícia
Va començar
A convertir-se
En un tema
Del moment
A tot el món
A través de Twitter
També va aparèixer
L'etiqueta
Jesui Daphne
Fent ressò
Del terme
Jesui Charlie
Us ho recordeu
Allò del Charlie
Em dou
L'assassinat
Va ser condemnat
Pel primer ministre
Josep Moscat
Aquell que ja
L'havia posat
També a caldo
Qui va declarar
Que no descansarà
Fins que es faci justícia
Malgrat les seves crítiques
Contra ella
La presidenta
Maria Lluís
Coleiro Presca
L'Arcabisbe
I diversos polítics
També van expressar
El seu condol
O van condemnar
L'assassinat
Quan el líder
De l'oposició
Que va anomenar
L'assassinat
El col·lapse
La democràcia
I la llibertat d'expressió
Que també
Ja l'havia posat a caldo
I va afirmar
Que les institucions
Del país
Ens han deixat
El president
Del Parlament Europeu
Llavors
L'Antonio Tajani
Va dir
Sobre l'assassinat
Que era un exemple tràgic
D'una periodista
Que va sacrificar
La seva vida
Per buscar la veritat
Bé
Explicaria moltes més coses
Que tinc
A la seva
Biografia
Per finalitzar
Diré
Un senyor
Conegut
I que està patint
Tots els mans del món
Que es diu
Julián Assanys
El fundador
Deuíclics
Va anunciar
Que pagaria
Una recompensa
De 20.000 euros
Per obtenir informació
Que conteni
Els assassins
De Caruana Galícia
Es va iniciar
Una campanya
De micromecenatge
Amb l'objectiu
Recaptar
Un milió d'euros
Que es donaran
Com a recompensa
Per obtenir informació
Que condueixi
Al descobriment
De l'assassí
I de la persona
A persones
Que van ordenar
L'assassinat
Fins avui
Jo la documentació
Que he trobat
És que els equips
Forenses
I els investigadors
Policials
Van arribar
A l'escena
Del crim
Poc després
De l'assassinat
Al cap de l'investigació
Va ser la magistrada
Consuelo
Txerri Herrera
Que havia lluitat
En una batalla legal
Contra Caruana Galícia
Com ho he explicat
Al començament
El novembre del 2010
Txerri Herrera
Es va estenir
De la investigació
17 hores més tard
Per la manca
De confiança
De la família
De Caruana Galícia
I va ser substituïda
Pel magistrat
Antoni Vella
Bé
El primer ministre
El Josep Muscat
Va ordenar
A les forces
D'asseguretat
Malteses
Que concentreixin
Tots els seus esforços
Per trobar els assassins
També va demanar
L'ajuda a l'FBI
Que va acceptar
Enviar gens
També
Un equip d'investigació
Forense
Policial
D'Espaïsos Baixos
Resumides contes
2024
Què diria
Més clar
En la lluera
Què diria
Un tupido velo
Què podríem dir
És a dir
Encara estan buscant
A qui va matar
Que tot se m'ha
Gràcies Ferran
I això passa en un país
Que fa molts anys
Que estava en Unió Europea
Per això t'ho estic dient
I un país petit
Un país que no té una relevància
Però ha sigut el record
De la Daphne Caruana Galícia
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom for me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
I see skies of blue
Clouds of white
By blessed day
By blessed day
Dark
Sacred night
And I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
The colors of the rainbows
Are pretty in the sky
And also are the faces of people passing by
I see friends shaking hands
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
They're really saying
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
They learn much more
Than I'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbows
Are pretty in the sky
Sarah Kroher
És una cantant i compositora americana
L'amor de Kroher per la música
Es va despertar a una edat jove
Però l'impacte de l'assetjament escolar
Juntament amb la seva lluita
Amb l'ansietat i la timidesa
Va amagar el seu talent musical
Durant anys
Tot va canviar
Quan va conèixer
Es va il·luminar
Amb Jesús
En una conferència de joves
L'adoració
Es va convertir en el meu llenguatge
En Déu
Em va permetre comunicar-me
Amb el Senyor
D'una manera
Que no havia experimentat abans
Em va obrir el cor
Això ho explica la Sarah Kroher
En adonar-se
Que la música era un regal
Que volia retornar al Senyor
Va començar a liderar el cocte
A tot el món
És a dir
A fer proselitisme
Atraient persones
De diverses cultures
I orígens de l'Esclésia
Sota la bandera de Jesús
Amb una passió
Per crear un espai segur
I de plegària
A través de la seva música
El seu enfocament
Sempre ha estat un retrat
Autèntic de la seva relació
Amb Déu
Em podia explicar moltes més coses
L'última cosa que diu ella
Que diu
Sarah Kroher
En una seva música
Porta els suients
A reflexionar sobre el misteri de Déu
I veure que les preguntes
Són un camí sagrat
Cap a una nova realitat
Estan nominades els premis
GMA Dove
Per diversos dels seus àlbums
El Dove Award
És un reconeixement
De la Gospel Music Association
La GMA
Dels Estats Units
Per reconèixer els èxits
Destacats
En la indústria
De la música cristiana
Els premis
S'entregan normalment
En Asville
A Tennessee
I Atlanta
I Georgia
Els premis
Aquests curiosos
Premi
Que a mi
Entre cometes
També
Em deixa
Sobtat
Premis
Per la indústria
De la música cristiana
Doncs bé
Es van establir el 1969
I representen una varietat
D'estits musicals
Com el rock
El pop
El hip hop
Country
Música urbana
Tot això
Dintre de la música cristiana
Déu n'hi do
Bé
Continuaré
Fet-me passar
Per persones que no sóc
Però així
Ens crec
Que fem coses
Molt cortetes
I som més interessants
Abans
Com sempre
Una cançó
Una cançó
D'una persona
Morta
Recentment
Però que a mi
Des de ben jovenet
La seva veu
Em va impressionar
Endavant
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot va començar un dia que jo anava a casa amb autobús, com de costum.
Estava cansada, molt cansada.
Venia de treballar.
I em vaig a seure.
Fins aquí tot normal.
Però resulta que en aquella època hi havia una llei que deia que a l'autobús
les persones negres havien de deixar seure a les persones blanques.
va venir el xòfer i em va dir, senyoreta, vol fer el favor d'aixecar-se i deixar seure a aquest senyor blanc?
i jo li vaig dir, no, no ho faré.
Però, senyoreta, la llei és la llei.
Si no s'aixeca, hauré d'avisar la policia i la detindran.
Bé, doncs que em detinguin.
I sí, em van detenir.
I aquella nit la vaig passar a la presó.
La notícia que ja estava a la presó va volar, va córrer per tota la ciutat,
per tots els coneguts i amics.
I l'endemà van decidir no agafar l'autobús.
Tota la gent negra va fer l'olicot a l'autobús.
I aquests anaven mig buits un dia, un altre dia i un altre dia.
I al final què va passar?
Que van canviar la llei.
I és que les lleis injustes s'han de canviar.
La llei de drets civils es va aprovar l'any 1964
pel president Lyndon B. Johnson,
la qual prohibia la discriminació racial als establiments públics.
Hola.
En dic Sagaguabé.
I sóc una noia índia que acaba de tenir una criatura.
I la porto aquí, penjada a l'esquena,
perquè no hi passi res de mal.
La vida de les noies índies és molt dura,
ja us ho podeu imaginar.
Per això, quan em van venir en Moïs i en Clark,
exploradors,
i em van proposar d'anar a fer una expedició
per dibuixar mapes,
de seguida m'hi vaig apuntar.
Vaig pensar que seria molt divertit.
Com que això seria unes llengües dels indis,
i a més portava la meva criatura a cony,
tothom es pensava que anàvem en son de pau,
que no voiem fer la guerra.
I és veritat.
Crec que vaig ser una bona guia,
ja que coneixia tot aquells territoris,
la natura,
àrboles,
arrels,
fruits comestibles,
tenien que menjar els boscos.
Crec que van sortir uns bons mapes.
L'exploradora va viatjar
amb expedició entre els anys 1804 i 1806,
des de Dakota del Nord fins a la costa del Pacífic,
actual estat d'Oragó.
Una edició de monedes d'un dòlar,
emitida l'any 2000,
mostra a Saka Jagua
i al seu fill,
Jean Baptiste,
el que anava a poing.
L'expedició de Lewis i Clark
va ser la primera expedició dirigida pels Estats Units
que arribar a la costa del Pacífic i retornar.
Va durar del 14 de maig de 1804
al 23 de setembre de 1806.
Hola,
sóc Mary Seacole,
mig anglesa,
mig jamaicana.
La meva mare,
que era infermera,
em va ensenyar aquest ofici.
Per això,
quan va explotar la guerra de Crimea,
vaig decidir enrobar-me
a l'hospital britànic.
No em va mover
i no em va mover perquè era negra.
Què vaig fer?
Vaig agafar tots els diners
i me'n vaig anar cap allà,
cap a Crimea,
a ajudar els soldats.
Vaig pensar,
si no em vol anar a l'hospital,
faré el meu propi hospital
i li diré
British Hotel
i atendré a tots els que ho necessitin,
més igual que siguin d'un bàndol que d'un altre.
I vaig descobrir que aquells soldats,
a més d'una infermera,
per curar les seves ferides,
el que necessitaven era menjar.
Així que jo els donava un bon plat de sopa
i un sostre per viure.
Això va provocar que em gastés tots els meus diners,
fins que no vaig poder quasi-casi viure.
Sort
que molts dels que havia acollat es van recordar de mi
i em van ajudar a la meva bellesa.
Sikou va recollir fins a quatre malalles militars,
la British Crimean Medal,
la Legion d'Onerg francesa,
la Turkish Order of the Medjitja.
El seu cubo de la peny
s'ha utilitzat per atacar la reputació
de Florence Nightingale.
Una lluita entre infermeres.
Quina pena.
Déu-n'hi-do, eh, també, Joan.
Aviam,
vull acabar de perfilar
el record cap a Daphne Caruana.
van ser 64 periodistes als assassinats
l'any 2017,
un any que, segons el balanç anual
de Reporters Sense Fronteres,
ha sigut el més mortífer que mai
i, sobretot, per les dones.
Com a anèndota,
la magnitud de la bomba
que va matar a Daphne Caruana Galícia
va ser tan enorme
que els policies encarregats
de recollectar les primeres proves
en l'escena del crim
van trigar quatre dies
a trobar totes les parts
del seu cadàver.
Jo anava a dir, eh,
a la Tranquil·la Malta,
una bomba en el seu cotxe
va acabar en la periodista
més implacable del país.
Era el càstig de la corrupció
en una isla,
una illa que mai passa res.
La llista de víctimes del periodisme
d'investigació va ser
el primer que van destacar els titulars
una vegada comès a l'assassinat, no?
La llista de les víctimes del seu periodisme
eren banquers amb paraïsos fiscals
fins al primer ministre,
que el Josep Muscat,
tras aquest crim,
va ser un dels que
va dir que
el perseguiria fins al final
i, com a anècdota,
també dic que
tant el fill
com un periodista,
el Màtiu,
que és també molt reconegut,
va dir,
consola molt poc
que el primer ministre d'aquest país
digui que no descansarà
fins que no els trobi als autors,
quan ell
és qui dirigeix un govern
que ha donat
ales a la impunitat,
a la corrupció.
Sota la façana
d'una nació europea
exitosa
i econòmicament
pujant,
hi ha coses
molt més fosques.
Resumia
Christian Peregrin,
el fundador
del portal
de Notícia Realment Malta.
En fi,
el número
de porteres
assassinades
s'ha duplicat
respecte
a l'any anterior,
el 2016,
i va arribar a ser
de 10 víctimes.
La majoria
de les assassinades
eren experimentades
periodistes
d'investigació,
extremadament crítiques,
però que
fins i tot
a costa
o a passar
de totes les amenaces
van seguir
investigant
i rebel·lant
casos de corrupció
fins a pagar
el preu
més alt
que es pot pagar
la pròpia pell,
la vida.
Continuem.
Ara
faré referència,
hem dit
la Mary Catherine
morta
el 2012,
la Daphne Caruana
morta
el 2017,
i ara en parlarem
de la tercera
periodista
assassinada
el 2019,
un 11 de maig.
Mina Mangal,
periodista
afgana
defensora
dels drets
de les dones.
En el maig del 2019,
Mangal,
fou assassinada
a trets
en un carrer
de Kabul.
Havia nascut
el 1992
i en el 2019
la van pelar
amb un mercat.
Va estudiar
periodisme
a la universitat
privada
Machal de Kabul
es va fer famosa
en tot el país
quan va ser
la primera presentadora
d'un programa
empastunt
per una cadena
privada,
per una cadena
privada
de Torlo.
Més tard,
va canviar de treball
i també
fou moderadora
temporal
d'una emissora estatal.
Mangal portava
temps
denunciant
l'existència
de matrimonis
forçats
a l'Afganistan
i que
sobretot
es va imposar
durant
el domini
talibà
entre el 1996
i el 2001.
Ara hi tornen,
i
en aquella època
es continuaven produint.
Un d'aquests
casos
va arribar
a conèixer
i viralitzar-se
viralitzar-se
a nivell internacional.
A més,
Mangal
va participar
a la defensa activa
dels drets de les dones
i en la importància
de l'educació
de les nenes.
En la seva
última etapa
de la vida
va treballar
com a assessora
cultural
a la Càmera Baixa
de l'Assemblea Nacional
d'Afganistan.
Mangal
va fer públic
que havia sigut
o havia estat
casada
pels seus pares
contra la seva voluntat
en el 2017.
El 2019
va morir,
la van matar.
Bé,
a primers
de maig
del 2019,
el matrimoni
es va divorciar
per voluntat
seva
i després
de dos anys
de separats,
el 3 de maig,
va anunciar
a la seva pàgina
de Facebook
que temia
per la seva vida
perquè havia rebut
amenaces de mort.
La seva mare
va informar
després de la mort
de Mangal
que la seva filla
havia estat
compromesa
amb el seu
posterior marit
durant 10 anys.
El marit,
no obstant,
va demostrar
ser inestable
i el compromís
anava a acabar.
Però el matrimoni
va tenir joc
després de que
Mangal
fos amenaçada
de mort
pel propi marit,
per l'home.
A més,
havia sigut
segrestada
i maltractada
per membres
de la família
del seu marit
uns dies
després del matrimoni.
Fou alliberada
gràcies a la mediació
del govern
i dels
ancians
de la tribu
que se'n diuen.
Els segrestadors
van ser capturats
però van poder
comprar
la seva llibertat.
El germà
de la Mangal
va informar
que a les pors
havia promès
no impedir
que Mangal
treballara
en la seva professió
però que no havia
complert la promesa.
total
el matí
d'un 11 de maig
del 2019
Mangal
27 anys d'edat
va ser assassinada
a trets
en la zona
del mercat
de Cartè Nau
quan es dirigia
el seu treball
en Kabul.
Els testimonis
van informar
que dos homes
en una motocicleta
van disparar
quatre vegades
a l'aire
per allunyar
els tranceons
i quan només
va quedar
a Mangal
la van
assassinar
amb dos trets
al pit.
Després de pensar
inicialment
que els assassins
podien haver sigut
talibans
la policia
va començar
a sospitar
del ex-marit
de Mangal.
Un portaveu
de la fiscalia
va explicar
que estava
sent
buscat
per interrogar-lo.
Encara
el busquen,
eh?
Encara el busquen.
Les desvisions
de dones afganes
van
criticar
fortament
que Mangal
no havia sigut
protegida
per les utilitats
tot a passar
de les
seves amenaces
o de les amenaces
que passaven
contra ella.
Amb un
homenatge
a la
Mina Mangal
tres dones
tres històries
diferents.
Una
corresponsal
de guerra,
l'altra
la caruana
periodista
d'investigació
i la Mina Mangal
periodista
de
fer públic
els agravis
contra les dones
en el seu país,
en aquest cas
en Afganistan.
I see
trees
that are
green
red
roses
too
I
watch
them
blue
for
me
and
you
and
I
think
to
myself
what
a
wonderful
world
I
hear
babies
cry
I
watch
them
grow
and
they'll
learn
much
more
than
I'll
ever
know
and
I
think
to
myself
m
I see friends shaking hands
Saying how do you do
But they're really saying
I love you
I love you
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of the people passing by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
But they're really saying
I love you
I see trees of green
And red roses too
I'll watch them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
Eva Cassidy
Cantant de jazz i soul estadounidense
Va néixer a Washington
Admiradora de la Fitzgerald
I Linda Rolstadt
El seu estil melòdic
S'ha comparat amb el de Nancy Wilson
I compta amb admiradors declarats
Com Roberta Flack
Shirley Horn
Stink
Mick Fleetwood
I Paul McCartney
Va morir als 33 anys
Amb avantpassats
Alemanys i randesos
Des de molt petita
Ja va mostrar interès
En la pintura
Era música
El seu pare
I el seu germà
Eren músics aficionats
I Eva va tenir
Com a primeres influències
El folk
De Bob Dylan
Pete Seeger
I Buffy
Sent Magui
En nou anys
Va aprendre a tocar la guitarra
I va començar a fer interpretacions
Per amics i familiars
Tot i que sense cap interès
Per dedicar-s'hi professionalment
Això sí
Ja durant l'institut
Va ser vocalista
D'una banda local
A Washington
D.C.
El 1986
Cassidy va conèixer
Chris Biondo
Un enginyer de so
Que en veure els seus dots musicals
Va animar-la a gravar
Les seves cançons en un estudi
I es va convertir
En el seu principal balador
Explicaré moltes coses
De la vida
De Bob Cassidy
Però
Va gravar un disc
D'Otherside
Que incluïa versions
De temes clàssics
Com Fever
I d'artistes
Com Billy Holiday
A més de la interpretació
D'Over the Rainbow
Total
Que li és uns records
Va dir tal treball
Que va tenir una bona acollida local
Però que va fer que Cassidy
Rebés ofertes de discogràfiques
Per a cantar com a solista
Totes les va rebutjar
Perquè li demanaven
Que adaptés
El seu estil personal
A un estil més pop
I va continuar
Tocant
Amb la seva banda
Els locals
De Washington
D.C.
Durant els anys següents
I vivint
En una granja
Als afores de la ciutat
Total
Que el gener del 1996
Que va sortir a la venda
El Live at Blues Alley
Un àlbum en directe
Amb les millors cançons
Que Cassidy
Solia interpretar
En les seves actuacions
De Washington Post
Va publicar
Della
Que podia cantar
Qualsevol cançó
I aconseguir
Que fos
L'única música
Que importés
Malgrat tot
Cassidy
No estava satisfeta
Amb la veu
Que tenia
El dia de la gravació
Tot seguit
Eva
Biondo
I la resta
De la banda
Van gravar
Versions
Per editar
Un disc d'estudi
El juny del mateix any
Durant la promoció
Del Live at Blues Alley
Eva
Va començar
A sentir dolor
Al maluc
Dies després
Va ser diagnosticada
De melanoma
En fase avançada
El melanoma
És una maltia
Per la qual
Formen cèl·lules malignes
Canceroses
En els melanòcits
Que són les cèl·lules
Que donen color
A la pell
Hi ha diferents tipus
De càncer
Que comencen a la pell
Carcinomes
I melanomes
Són els més freqüents
Bé
Tot
Tot i l'agressiu
Tractament de quimioteràpia
Va morir
El 2 de novembre
En 33 anys
La seva
Darrera actuació
Va ser
El mes de setembre
Per un grup d'amics
A qui els va cantar
What
A Wonderful Wall
I és la versió
Que acabem d'escoltar
Amb molt sentiment
I sensibilitat
Un record per tu
Eva Caciri
Un record
Per tancar el record
Aquestes periodistes assassinades
El vull
Tancar
Amb un record
Un record cap a una periodista
Que no ha sigut assassinada
Que no ha sigut assassinada
És una periodista de casa
Que ha passat
Per molts
Estadis
Dintre del periodisme
Una catalana
Maria Dolors
Torres
Mantanera
Més coneguda
Com Maruja Torres
80 anys
Va néixer
El Raval
El Raval
Periodista
Periodista
Periodista i escriptora
Començarem
Pel final
Pels premis
És
Diria
No estic segur
Però diria
Que és l'única escriptora
Que ha guanyat
El Premi Nadal de novel·la
I el Premi Planeta
És medalla d'or
Al Mèrit de les Belles Arts
Premi Internacional
De Periodisme
Manuel Matzka
Contalman
Creu
De Sant Jordi
Premis
Varis
De periodisme
Tant nacionals
Com a estrangers
El Premi
Víctor
De la Serna
El 86
Va començar
La seva carrera
Periodística
En el diari
La Prensa
De Barcelona
I posteriorment
Treballar
Per a mitjans
Com Garbo
Fotogrames
Mundo Diario
Terespress
El Papus
Por Favor
Y La Calle
La seva
A veure
M'ho explicaré
Que la seva incursió
En la literatura
Va començar
En el 1986
Allà va néixer
El 43
O sigui
Ja tenia
43 anys
En la publicació
O es el
Viaje Fantástico
Hacia Julio Iglesias
Després
El 1991
Va continuar
Ceguera d'Amor
Dos anys després
Va publicar
Amor a América
Un viatge sentimental
Por Amèrica
Latina
Bueno
També és coautor
Amb Carles Mira
Del dia d'una pel·lícula
Que es deia
El rei del mambo
Però m'ha fet molta gràcia
El 1999
Escriu un llibre de memòries
Titulat
Mujer en guerra
Amb la qual va vendre
Prop de 100.000
En poques setmanes
En poques setmanes
En poques setmanes
En que relata
La seva experiència
Periodística
A Barcelona i Madrid
I també com a corresponsal
Al Líban
A Xile
A Israel
Palestina
I Haití
Curiosament
Això
Mireu quins països
I avui
Avui
Guerres conegudes
Perquè n'hi ha d'altres
Però les més conegudes avui
Israel
Que va estar a la Maru
Israel Gaza
Haití
Que va ser-hi
Ucraïna
Va ser-hi
Iran
I que
Maru
Que té res
Que ho he dit abans
Va rebre el premi
Víctor de la Serna
El 86
Concedit per l'Associació
De la Prensa de Madrid
Que va guanyar
El Planeta
El 2000
Que va
Medalla d'or
A Bellas Arts
Creu de Sant Jordi
En el 2006
Es va instal·lar
Al Liban
Es va instal·lar
A Beirut
I
Allí va escriure
Esperantment el Cielo
Que va ser la guanyadora
Del Premi Nadal
El 2009
Per finalitzar
El maig del 2013
Va abandonar
El diari
El País
Arran
Del seu cessament
De la secció
D'opinió del diari
Després de treballar-hi
Durant 32 anys
Va dir
Soc més pobre
I estic millor
Va firmar
Després d'aquest afer
Des del 25 d'octubre
El 2013
Escriu la seva columna d'opinió
En el diario.es
El de l'Himnàs Escolar
I també té una secció titulada
Cuénta-se-lo a Maruja
En la revista Mongòlia
Col·labora
Amb alternatives econòmiques
I al final del 2015
Va publicar un llibre
Sobre la nova alcaldessa
De Madrid
Manuela Carmena
Actualment
Està confeccionant
La segona part
De Mujer en Guerra
Aquest ha sigut el record
De la quarta periodista
Per sort
I gràcies a Déu
No ha estat assassinada
Va amb el seu bastó
Però gènio i figura
Maruja Torres
Joan
Tu mateix
Doncs endavant
Afegir una cosa
De la Maruja Torres
Que va dir
Ella mateixa
Que durant la seva estància
Oviven
Va ser amant
O ho ha dit jumblat
O vi dir
Un drus molt important
En aquell país
Bé
No he volgut comentar
D'això
Perquè ella sempre deia
Ella ha tingut
Molts
Molts romans
Sos ha tingut
Dos vegades
Va avortar
Perquè ella diu
Que no volia ser mare
Però ell sempre deia
Clar
Tots els meus amors
Han sigut
Amb les persones
Que tractava
O polítics
O fotògrafs
O companys de professió
Clar
No he tingut una vida
D'alguna manera
No sé si dir
Tranquil·la
Una vida en continuïtat
No
És clar
I
Em fa gràcia
Que els llibres germanesos
Tots
De qualsevol partit
Són completats
Bé
Fareu un mini parèntesi
Per parlar
No les tocarem
Perquè fa falta temps
I tot això
D'uns quants cantants
Que a les seves cançons
Es refereixen
Al dia d'avui
I tenen cançons
Dedicades
A la dona
A la mare
Etc
Etc
En vaig a dir algunes
Katy Perry
La cançó més famosa
Que es dedica a això
És Rour
Lady Gaga
Born this way
Beyoncé
If I were a boy
Ariana Grande
God is a woman
Anem a aquest país
Su
Reines
Això per joves ja
Aitana i Anna Guerra
O lo malo
Rozaven
La puerta violeta
El diluvi
I tu
Sols tu
Ginestar
L'Eva i la Jana
Una cançó
D'una parella
Lesbiana
Que a més
Acaba bé
Rigoberta
Bandini
Ai mamà
Famos
Francesca
Cacciani
Aquesta és
Curiosa
Perquè
És una òpera
Que es diu
Dolce Maria
Dedicada
En aquest cas
A la verge
Però des d'un punt
De vista
Bastant feminista
Astro Gilberto
She's a carioca
Cindy Lauper
Girls
Just a one
To have fun
I
Una persona
Una dona
Que no es pot considerar
Que fos feminista
Però que realment
Va tindre molta influència
En la cançó
Que és
La Xabella Vargas
La Xabella Vargas
Isabel Vargas
Lozano
Va ser una cantant mexicana
D'origen costa-rican
Xabella
Solia cantar
Cançons
Normalment interpretades
Per homes
Sobre el seu desig
Per les dones
Vestia com un home
Fumava tabac
Bevia sense moderació
Portava pistola
L'any 2000
Va expressar obertament
Que era lesbiada
Va morir el 2012
Mira
Amo
Barri Goberta
Gràcies Enric
Per vosaltres
Una mica
Barri Goberta
Continuem
Amb l'última tongada
De dones
Fent-me passar
Per elles
Hello
Soc Jane Austen
I escrip
Dueles
Molt romàntiques
Ah
Però no li digueu a ningú
Que les he escrit jo
Si no
No les vendré
A la meva època
La gent es pensava
Que les dones
No podíem escriure
Però jo ho volia fer
Tant sí com no
I això que era
D'una família molt pobra
Era tan pobre
Que no em volien poder
Que no
Em vaig poder casar
Amb el noi que jo estimava
La seva família no em volia
Vaig haver de dependre
Dels meus pares
Fins que vaig aconseguir
Vendre
Els meus llibres
Alguns
Emma
Orgull i prejudici
Per social
Jane Austen
Va morir
A els 41 anys
Avui torna a estar
Molt de moda
Entre el jovent
Hola
Soc
Coco Chanel
De París
I soc
Dissenyadora de moda
I és que la moda
Està per tot arreu
No només
Amb els vestits
A la meva època
Les dones
Vestien d'una manera
Molt formal
Molt incòmoda
I vaig pensar
Saps què?
Farà roba per a la dona
D'avui en dia
Sí
Que puguem moure'ns més lliurement
Que puguem fer més activitats
Així que vaig agafar les tisores
I xac xac
Fora barrets amb plomes
Xac xac
Fora hi ha sets i cintes inútils
Xac xac
Fora es faixes i cotilles
Xac xac
Fora faldies massa llargues
Que ens entrebancen pel caminar
Fins i tot
Em vaig tallar els cabells
Oh
Quin escàndol
Quan em vaig tallar els cabells
I em vaig fer uns pantalons
La primera dona
A en vestir pantalons
També vaig confeccionar
Pijames per a dones
Sabeu
Que els pijames a mans
Només els portaven els homes?
Roba d'esport
Molt còmoda
Biquinis
Per a la platja
Vaig haver de treballar molt
Doncs jo venia d'una família humil
Però tenia clientes
Molt riques
Que creien molt en mi
I és que jo penso que
Una dona
Ha de ser el que vulgui ser
I ser com vulgui ser
Hola
Em dic Marie Curie
Nascuda a Poballa
I científica
Potser haureu sentit
A parlar de mi
Perquè he guanyat
No un no
Dos premis nobels
El premi més important
Pels científics
Per a mi no em va ser fàcil
No
Perquè en aquella època
Poques dones estudiaven
Però jo m'ho vaig proposar
Vaig estudiar
Vaig observar
Vaig investigar
I vaig descobrir
Nous elements
Que no es coneixien
A un
El vaig anomenar Poloni
Amb honor a la meva pàtria
I a l'altre
És el radi
Tots dos reactius
Avui en dia
S'utilitzen per a tractaments
De malalties
Com el càncer
Però també
Per fabricar
Armes de destrucció
No era el meu objectiu
Casada amb Pierre Curie
Físic
En qui va compartir
El Premi Nobel de Física
L'any 1903
I que va morir
Per atrepenyament
Magui va morir
Per una enfermedad
Que no havia sentit mai
Que es diu
Anèmia a plàstica
Deguda a la ràlia d'això
Que havia suportat
Va ser l'any 1934
Hola
Soc
L'Emèlia
Irholt
I jo de petita
Vullia ser aviadora
I era un somni
Ser la primera dona
A sobrevoar
L'Ossia Atlàntica
En solitari
Fins aquell moment
Aquest viatge
Només havia pogut acabar
Un home
Com sempre
Dit i fet
El 20 de maig
Del 1932
Em vaig envairar
A Harbour Grace
Al Canadà
Una destinació clara
París
Anava
Ben preparada
Abric de cuir
Pantagons d'aviador
Gorra
Ulleres
Tot el que es podia permetre
En aquells moments
Una aviadora
I els avions guirien
Però
Els elements
Sempre et dominen
Forts vents
I molt de fred
Van provocar
Programes mecànics
I em vaig adonar
Que no podia
Arribar a París
Però un somni
És un somni
Vaig decidir
Canviar de rumb
I aterrar
A London R
A Irlanda del Nord
14 hores
I 56 minuts després
D'envairar-me
Ho havia aconseguit
Havia travessat
L'Ossia Atlàntica
Era la primera dona
Que ho havia fet
Volant en solitari
Ah
Però no em vaig quedar aquí
Més tard
També al Pacífic
L'11 de juliol
Del 1935
Quin fred
Em va salvar
Els globs de xocolata
Calenta
Que portaven
Terbos
Ara
Reconec
Que era molt aventurera
I un dia
Se'm va acabar
La bona sort
El 1937
Em vaig proposar
Si la primera aviadora
Em donava
L'automun
El meu avió
Va desaparèixer
L'Oceà Pacífic
I el meu cos
No el van trobar mai
La veritat
Era que havia goldit molt
Com a curiositat
L'avió en què vaig creuar
L'Atlantic
Era un Lockheed Vega 5B
El mateix
Que vaig utilitzar
Per crear el Pacífic
La volta al món
Va ser més complicada
Em vaig comprar
Un bimotor
Lockheed EV10
Electra
Modificat
Substituint
El seient de passagers
Per dos dipòsits
De combustible adicionals
Per tal de garantir
Una autonomia de vol
De fins a 6.500 quilòmetres
Per desgràcia
No em va servir de res
I ara que
Finalment
Una dona
Que és important
Per Catalunya
Molt coneguda
Però poc reconeguda
Som-hi
Hola
Sóc Rosa Sensat
I vaig néixer
Al Maresme
Sóc mestra de primària
I directora
De l'escola del Bosc
Allà
On la majoria
De les activitats
Les fem a l'aire lliure
Jo penso que
L'educació infantil
I primària
És la més important
Perquè és la base
De tota l'educació
Per això
Cal que les mestres
I els mestres
Estiguin ben preparats
Per això
Jo també sóc
Mestre
De mestres
Donant cursos
A la universitat
Escrivint llibres
I articles
També vaig crear
Una associació
Per a les dones
Perquè en aquella època
No tenien gaire accés
A els estudis
Ni a la cultura en general
I és que jo crec que
Només l'educació
I la cultura
Ens faran realment lliures
A l'escola del Bosc
Els infants
Aprenien a través del joc
El treball del dia a dia
I el respecte a les persones
Sense llibres
Ni tasques acadèmiques
Avorredes
A Catalunya
Hi ha gairebé
40 carrers
O places
Dedicades a rosa sensat
Ja està
Gràcies
Cintre
Gràcies
Acabo
Ja amb la veu
Dient que
Si voleu escoltar
Aquestes dones
Parlant
En primera persona
Aquestes i molt més
Hi ha un llibre
D'una autora
Que es diu
Kate Parkhurst
Que es diu
Dones extraordinàries
Que van canviar el món
Gràcies
I per finalitzar
Per part meu
El record
A les dones periodistes
Faré un record
A un país
Mègic
Almenys
23 dones periodistes
Han estat assassinades
Entre el 2005
I el 2023
A Mèxic
Segons els registres
De la societat
Interamericana
De premsa
Ja són periodistes
D'investigació
Aquestes no són corresponsals
De guerra
La majoria d'elles
Estaven
Estant
Inscrites
En un protocol
De protecció
A periodistes
Pel govern
Federal
Que compten
Amb un botó
De pànic
Al seu telèfon mòbil
Les continuen
Matant
Igual
Juan Carlos
Alfonso
Víctor
María
De Borbón
I Borbón
Dos Sicílies
86 anys
L'emèrit
Torna a Europa
I Ginebra
Seria la ciutat
Favorable
Als interessos
Del rei emèrit
Primer
També
Dels interessos
Fiscals
Ja que continuaria
Protegit
Pel règim fiscal
Suís
Missatge
Penós
De Jaime
Peña Fiel
Carlos Herrera
I Esperant
Fragirre
Juan
El llegat
De l'emèrit
I la seva importància
Per la sacrosanta
Unitat
D'Espanya
El defensen
Dient
Quien es té
Libre de culpa
Que tiene la primera
Piedra
Manca absoluta
De principis
Descents
Sobre la
Honorabilitat
Del cap d'estat
Del país
Com si el Borbó
Estigués
Per sobre
Del bé
I del mal
Los errores
De l'emèrit
No pueden tapar
Lo que hizo
Por la transición
A la democracia
Es entrar
En dos túnels
El del terror
I el del temps
Es garrifa sentir-los
Justificar
Les corrupteles
La cara dura
I el comportament
Aixecable
De l'emèrit
Tot en ordre
A la caverna
Trece televisió
Cope la razón
Veure com Joan Carles
Arriba a Sant Senxo
Com si res
Entre Vítores
I Banderita
Rojigualdas
Entre aplaudiments
I crits
De viva el rei
Després de tot el que ha fet
Dels escàndols
Portaganitzats
És molt significativa
La misèria moral
D'un país
Que és clar exemple
Que tant se val
El que facis
Que si ets un borbó
O del PP
O de Vox
Tens carta blanca
Veure'l fent
El símbol de la victòria
És riure's de tot
Encara hi ha persones
Que ho defensen
La realitat
Supera la ficció
Avui, 8 de març
És el 67è dia
De l'any
Del calendari
Gregorià
I el 68è
En els anys
De traspàs
Com el que estem
Queden 298 dies
Per finalitzar l'any
I bueno
I tal dia com avui
El 2003
La Viquipèdia en català
Va arribar als mil articles
I a la resta del món
Doncs mira
El 1618
El Johannes Kepler
Va formular
La llei dels moviments
Dels planetes
Llei fonamental
Per entendre una mica
L'astronomia
El 1910
A Madrid
Real
Orden del Ministeri
D'Instrucció Pública
Que permet
Per primer cop
La matriculació
D'alumnes dones
En tots els centres docents
1910
Doncs el 1933
A Madrid
S'estrena
El Teatro Beatriz
Bodes de Sangre
Una tragèdia
En vers i en prosa
De Federico García Lorca
Que la va escriure
El 1931
I el 2011
A Ciutat de Mèxic
Mèxic
S'inaugura
El Museu de la Dona
Aquest país
Que
Es dedica a assassinar
Dones
Periodistes
Que investiguen
Més a ments
Els països catalans
El 1941
Veneix a Barcelona
El Valentí
El Mirall
Iotzer
Un polític i escriptor català
Que
Té una casa
Pujant al Tibidabo
Encara
Que posa ben clar
Valentí
El Mirall
I que
Un record per ell
1897
A Palafugell
El Baix Empordà
Va néixer
Josep Pla
I Casadevall
Escriptor
I periodista català
També com a curiositat
Futbolística
El 1934
Va néixer
Un central del Barça
Que es deia Rodri
Que es deia Rodri
Que va morir el 2022
I a Vidreres
Va néixer Martí Vergés
Un altre futbolista català
Que va morir el 2021
El 1944
A Barcelona
Va néixer
Mariona Carulla
I font empresari
I font empresari
Per motora cultural catalana
A la de l'Ave Crem
A la de l'Ave Crem
El 1946
Va néixer
José Manuel Lara Bosch
Empresari i president
Del grup Planeta
Que va morir el 2015
El 1947
Va néixer
Una actriu catalana
Sílvia Tortosa
I el 1964
Té un altre actriu catalana
La Sílvia Marçó
I a la resta del món
Doncs mira
Curiosament
El 1839
Va néixer
Joséphine Cochran
Estats Units
Inventora estadounenca
Dels rentaplats
Important
El 1921
Va néixer
Una actriu
Una de les grans ballarines
Que jo he vist al cinema
Que es deia
Cid Charisse
El 1926
Àguiles
A Espanya
Va néixer
El Paco Raval
Actor, guionista
I director espanyol
I ara ve fort
El 1947
A Madrid
Va néixer
Vito Guerrero
Perdó, perdó
Florentino Pérez Rodríguez
Empresari espanyol
President de Real Madrid
Màxim poder
Fàctic
Ainyi
El 1949
El 1949
A Ica Perú
Va néixer
Un altre futbolista
Augusto Tilt
El 1963
A Cal Rue
Va néixer
César Watts
Coregrafa
Ballarina
I una de les primeres
Directores d'Òpera
Alemanya
Alemanya
El 1965
Una altra dona
Important
Important
A qui és gens coneguda
A Dakar
A Senegal
Va néixer
Carim
Mensa
Cantant i pedagoga
Capverdiana
I
El 1971
Una altra dona
Important
Selma Irmak
A Turquia
Política kurda
Militant del partit
De la pau
I de la democràcia
I el Cinqui
Una altra dona
El 1985
Important
Maria Uyà Salo
Política finlandesa
Militant de la lliga d'Arda
Aquí no són coneguts
Però en els seus països
Són referència
Però
També va morir
També va morir
Personal
El 8 de març
Els països catalans
Una referència
Una dona
Molt estimada
Margarida
Florit
I Anglada
Ciutadella
Menorca
Mestra
I pedagoga
El 1993
A Santa Coloma
Gran Manet
Justa
Balló
I Salvà
Una bibliotecària catalana
També de referència
El 2015
Va morir
Una pintora catalana
Maria Girona Ibenet
I va morir
Un escriptor
I eslegista
Català a Barcelona
Que es deia
Lluís
Rezionero
A la resta del món
I he agafat un
Perquè em fa molta gràcia
El 1126
A Parència
Va morir
Urraca I
De Lleó
Reina de Lleó
I de Castella
El 1869
A París
Va néixer un compositor francès
Del romanticisme
Hector Berlioz
La seva obra més conoguda
És la Sinfonia Fantàstica
Que va ser estenar el 1830
I és considerat
És considerat el primer músic romàntic de França
I el creador
Que això és el més important per mi
De la instrumentació moderna en una orquesta
El 1917
Va morir
A Berlín
El senyor
Ferdinand
Von Zeppelin
El dissenyador
Aerològic
Tan famós
I
I va morir
El 1971
A Beverly Hills
A Califòrnia
Un actor i productor
De pel·lícules
Estadunencs
Conegut
Anomenat
Harold Lloyd
Va ser especialment famós
Per les seves comèdies
Durant el període
Al cinema mut
Harold Lloyd
Junts amb
Charlie Chaplin
I Buster Keaton
Va estar entre els actors
Més populars
Del seu temps
Lloyd
Va fer a prop
De 200 pel·lícules
Tan mudes com parlades
Entre els anys
1914
I 1947
Doncs mira
M'estendré una mica
Encara que avui
És el programa de les dones
Però és que aquest home
Té molta gràcia
No sé si podré
Algún altre dia
Tenir-ho com a referència
Harold Lloyd
En les seves pel·lícules
Ja havia fet
Efectes especials
I escenes d'habilitat física
Per les quals
Se'l recordava
Encara actualment
No?
Encara se'l recorda
Harold Lloyd
Els canseguts del cine
La imatge
És penjat d'un rellotge
Per les busques
Sobre el carrer
A la pel·lícula
Safety Last
No?
Que és una de les imatges
Clàssiques del cinema
A tots els temps
Malgrat que
Lloyd havia perdut dos dits
El polser i l'índex
En un accident
D'un rellotge
De la pel·lícula anterior
No?
Va actuar
Sense que el dobleixin
En les escenes de perill
El safety last
Aquesta és una pel·lícula
Modesta
Estadunienca
Estatunidenca
Estatunid...
Aviam si ho sé dir bé
Que ho he intentat a casa
I no m'ha sortit
Estatunidenc
Ara
Estats Units
Estatunidenc
Que va ser dirigida
Per Sam Taylor
Niu Meijer
Pluralitzada
Per Harold Lloyd
El 1923
És considerada
Una de les obres mestres
Del cinema
Còmic Mood
I podria
L'obra més famosa
De Harold Lloyd
Conté la clàssica escena
En la que Lloyd
Es cal un edifici
A parts iguals
De gags antològics
I un suspens extrem
Amb l'alument
Combinant
En el qual Lloyd
Queda penjant
De les agulles
D'un immens elotge
Imatge que ha esdevingut
Una de les icones
Més indiscutibles
De la història
Del cinema
Harold Lloyd
Era el noi
I la noia
Era Mildred Lleguis
Que va ser
La seva dona
A la vida real
I encara que
Les seves pel·lícules
No van tenir
Tant a ser comercial
Com les de la Charlotte
Lloyd va fer
Més pel·lícules
Que ell
I va guanyar
Més diners
Que el Charlotte
En la dècada
Del 1920
Harold Lloyd
Va rebre
Un Òscar honorífic
El 1953
I té dues estrelles
El famós
Passeig de la fama
A Hollywood
Fins i tot
El 1994
Es va emetre un segell
Amb la seva imatge
Doncs mira
Aquesta ha sigut
La referència
Encara que
No sigui una dona
Ha sigut una referència
Que ha sortit
Amb el recordatori
Els esdeveniments
D'un 20 de març
El 1983
Va morir també
Xabuca Grande
Xabuca Grande
Era una cantautora
Peruana
Música Criolla
I és la compositora
De dues cançons
Als que ja tenim una edat
La recordem sempre
La flor de la canela
I fins a estampa
El 2016
Va morir a Anglaterra
A Londres
El George Martin
El músico anglès
I el productor musical
Dels Beatles
I també fa referència
A un actor
Que a mi
M'ha agradat molt
És un tipus
Com el David Niven
Que l'altre dia
L'anomenava
Va morir a París
El 2020
Un actor suec
Que es deia
Max von Sydow
I el més important
Avui
Que comemorem
El dia de la dona
Treballadora
I
No en deixaré
Sense dir
Que a nivell
D'onomàstiques
Avui és un sant
D'aquells
De referència
Sant Joan de Déu
El fundador
De l'ordre hospitalària
De Sant Joan de Déu
Aquest ha sigut
El recordatori
D'un 8 de març
M'han quedat
M'han quedat
Moltes coses
Per comentar
Vull fer referència
Que ara
Farà
10 anys
Del segrest
Un 14 d'abril
De
Les nenes
De Chibok
A Nigèria
Les autoritats
No protegeixen
Ni els nens
Ni les nenes
Avui dia
Encara
Dels 276
Alumnes
D'una escola femenina
De Chibok
Segestades
Pel grup
Boguaram
98 nenes
Encara avui
Romaren captives
D'aquest grup
Radical
Ui
Han passat moltes coses
Des de
Des de llavors
Han continuat
Tenint
Nombrosos
Agrestos
Cosa que revela
El fracàs total
De les autoritats
Nigerianes
I no
Nigerianes
A l'hora
D'aprendre
De l'angòstia
De Chibok
I a l'última instància
Protegeixen
Les nenes
Així ho han manifestat
Amnistia Internacional
Ororós
Ororós
Perquè
Des que les alumnes
De Chibok
Van ser
Segestades
Per Boko Haram
Una multitud
D'escoles
Han estat
Objectes
D'atacs
Hi ha nenes
Que han estat
Sagrestades
Violades
Assassinades
Obligades
A contraure
Matrimoni
Tot i això
De les autoritats
Nigerianes
I de la resta
Del món
No han dut a terme
Ni una sola
Investigació creïble
Sobre les fallades
De seguretat
I que han deixat
Nenes i nens
Exposats
A les atrocitats
Comeses
Per Boko Haram
I homes armats
Ororós
Tenia moltes més coses
Per parades
Tenia
Les ments
Més brillants
De la humanitat
Amb recordatori
A les dones
I amb dones
Increïbles
Amb unes capacitats
Intel·lectuals
Per això
És poder
Per fer
Un altre
Un altre programa
Perquè val la pena
Esbendir-se
I gent que
Nosaltres
Callem
Que no
Vaja
Diguéssim
Amb llengüatge
Col·loquial
Que eren tontes
La Marilyn Monroe
La Marilyn Monroe
Un coeficient
Intel·lectual
Brutal
La Sharon Stone
Un coeficient
Intel·lectual
Brutal
La Edi Lamar
Parlo de tres
Artistes de cine
Que ara m'han vingut
Aquí a la memòria
La Edi Lamar
Són gent
De més de 145
De més de 145
A la meitat
De més de 145
Aviam
Tenim que acabar
Què?
Joan
Què has de dir?
Res
Senzillament
Despedir-nos
Acomiadar-nos
Esperem
Que en tanta dona
Us ho haixeu passat bé
I penseu que tenim
A l'esca
Que sembla que sigui
Un drac
Home
Però bueno
Que crec que ens ha inspirat
Gràcies
Vitka
Salut
I ràdio
Ens retrobem
En el proper
Benvinguts
Benvolguts
I venturvans
I venturvans
Un drac
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit