Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Comença amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres a les teves mans.
Sintonitza Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia.
I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina,
de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política...
T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com
i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981.
Ho hem estat meditant molt.
I sí, el refugi és la millor alternativa de les tardes.
El refugi, el magatzin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Cada tarda de 5 a 7 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com
parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat.
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures,
comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple
i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense edat.
En Bici sense edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu que ho facin sols.
Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten.
I tu a ells, també.
Des de Bici sense edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ràdio d'Esvern
98.1

Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Un escriptor és una persona que escriu
i que utilitza paraules escrites en diversos estils i tècniques
per comunicar idees.
Els escriptors produeixen diverses formes d'art literari i escriptura creativa
com ara novel·les, contes, poesia, obres de teatre, articles periodístics i ons o assajos.
Des de l'alfabetització es pot considerar qualsevol persona com un escritor
però el terme sol restringir-se als que desenvolupen una activitat professional
amb aquesta activitat, ofici.
Encara que aquest terme sol restringeix als que desenvolupen aquesta activitat professional
no cal adoptar un punt de vista mercantilista.
Qualsevol que desitzi ser-ho pot convertir-se en escriptor
malgrat que el seu treball no arribi a publicar-se sota cap format.
Per ser escriptor cal un bon coneixement del llenguatge, la síntaxi i la gramàtica
capacitat per escriure creativament i amb imaginació
coneixements de diferents estils literaris
bons dots organitzatius amb capacitat per complir els terminis
aptituds per la negociació, el màrqueting i la promoció
aptituds per investigar i parar atenció als detalls
encaixar les crítiques, ja que haurà d'alterar les obres
per satisfer les decisències de l'editor
motivació, autodisciplina, paciència i decisió
coneixements d'etic
el tic són les tecnologies de la informació i comunicació
i de mecanografia
pocs escriuen a mà
sentir-se gust treballant només sovint
ja que escriure sol ser una actitud que es fa en solitari
els escriptors han de ser bons lectors des del començament
per arribar a escriure bé
és gairebé un fet que tots els grans escriptors van començar llegint molt des de poca edat
és molt important llegir allò que ens agrada i apassiona
i si no ens agrada no forçar-ho
canviar de gènere, escriptor o estil literari
quines habilitats ha de tenir o ha d'atindre un escriptor?
creativitat, curiositat, organització i planificació
atenció al detall, constància, paciència
habilitats comunicatives escrites i capacitat analítica
doncs, totes aquestes qualitats les té el nostre convidat
és la quarta vegada que ens visita
és la quarta vegada que s'asseu en aquest petit estudi Ràdio Sber
és la quarta vegada que gaudirem de les seves ensenyances
explicades amb sensibilitat i criteri
és un privilegi, és un privilegi tenir en directe un comunicador vital
dotat d'un enorme enginy
un mestre exquisitament educat i respectuós
Vicenç Villatoro i la Moia
benvingut, com estàs?
Molt bé, moltes gràcies
content de ser aquí
no, de tornar-hi
no, perquè anar als llocs està molt bé
però tornar-hi
vol dir una cosa
vol dir que, i sobretot quan més d'un acord
entre diversos
vol dir que hi ha una experiència satisfactòria anterior
és a dir, quan vas a un restaurant
i segons què et porten
aquí no hi tornarem més
és a dir, quan tornes als llocs
vol dir dues coses
que tens ganes de tornar-hi
i que els que t'han convidat
tenen ganes que tornis
per tant, és una satisfacció bastant al quadrat
saps què et dic
escolti, t'han d'obrir la porta
perquè aquí ja no hi acabem
per metro
no, no, no
és una evitat
i acabem amb tota l'aire de la boca oberta
que ens has deixat
Vicenç, la teva relació amb la vida
és vivint, escrivint
i escrivint, vivint
la pregunta és
a mà
o a màquina
o amb PC
no, més a
començar a mà
i diguem-ne d'una manera clara
vaig mantenir molt temps
a mà
contra la màquina d'escriure
però la mà
ha perdut
no del tot
però ha perdut
en un percentatge rellevant
contra
diguem-ne
contra l'ordinador
és a dir, la màquina d'escriure
és una tecnologia
és com el FAQs
és d'aquelles tecnologies
que són superades
per una cosa
que és millor en tot
hi ha altres tecnologies
que
sembla que són superades
és una cosa que sembla millor
però com no són superades en tot
es mantenen
una és la ràdio
és a dir, quan va sortir la ràdio
la ràdio només parla
la tele parla
i ensenya a la vegada
i diu, home, s'ho menjarà
diu, no, però la ràdio
té un avantatge competitiu
que és compatible amb la vida
que és compatible amb la vida
és a dir, tu pots conduir
sentint la ràdio
i com condueixis
mirant-te a la tele
la cosa acabarà bastant fatal
per tant, les tecnologies
i a mà
escriure a mà
té virtuts
respecte
a
escriure a m'ordinador
però escriure a m'ordinador
té virtuts
respecte a escriure a mà
i per tant
acaba repartint-se
mentre que
per mi
entre escriure a mà
i escriure a màquina
les virtuts
estaven en escriure a mà
una d'elles
que no passa amb l'ordinador
que pots escriure a qualsevol lloc
i jo
a mi m'agrada escriure
a llocs on
on es mogui alguna cosa
vull dir que no
no en una habitació tancada
i a les fosques
sinó en un bar
en una biblioteca
en llocs on hi hagi vida
al voltant
mira
com anècdota
veig així
farà relativament poc
quan dic relativament poc
la meva memòria
significa
fer dos o tres mesos
amb els últims
vint anys
a Catalunya
més de doscientes
emisores de ràdio
s'han creat
o sigui
de vials
avui
qualsevol
poble
jo no sé
quina és la diferència
entre poble
vila
ciutat
no sé
passa com
amb els poliesportius
avui és difícil a Catalunya
que trobés un poble
de més de dos mil habitants
que no tingui
una pista poliesportiva
exacte
o tingui una piscina
o bé
tingui una ràdio
una ràdio
primer perquè la tecnologia
s'ha baratit
però també per això
perquè hi ha
uns avantatges
ahir feia una conferència
a Sabadell
i em van trucar
diuen
escolta
necessitaràs
projectar un powerpoint
dic no
jo porto una tecnologia
més sofisticada
la pissarra
dic
la pissarra és una evolució
positiva del powerpoint
és a dir
el que fa el powerpoint
la pissarra
és una tecnologia
més sofisticada
la pissarra per exemple
permet
que no el powerpoint
que en un sol punt
concentris la mirada
i vegis
el
diguem-ne
l'agrafisme
el gest
de qui parla
la veu
de qui parla
tot en el mateix lloc
mentre que
quan vas a una conferència
en powerpoint
has de decidir
cap on mires
cap al
o el ponent
o la pantalla
la pissarra
és un powerpoint
work in progress
que es va fent
mentre tal
i en funció
de la gent que hi ha
la pissarra
no es penja
i no depèn
que aquell dia
no funcioni la màquina
això el powerpoint
és una mica
el paleolític
de la pissarra
que és
diguem-ne
el neolític
ja
és la tecnologia
avançada
i la ràdio
en aquest sentit
no és
el paleolític
de la televisió
és una realitat
que té uns costos
que té una agilitat
perquè no hi havia estat
corresponsal
o enviat especial
com a periodista
a llocs
per exemple
arribo a Praga
i hi ha les manifestacions
a favor del
del Havel
doncs
amb un telèfon
entro a Catalunya Ràdio
si jo vull entrar a TV3
necessito
ara sí
ara tindríem sistemes
però en aquells moments
necessitaria llogar
un equip
un enllaç
la ràdio té una
diguem-ne
una agilitat
té una calidesa
i això
i és compatible
amb la vida
tu pots rentar els plats
i escoltar la ràdio
tu pots viure
i escoltar la ràdio
però dius
no ara vaig a mirar la tele
doncs mires la tele
i prou
no pots fer res més
i si fas alguna altra cosa
no estàs mirant la tele
ja estàs allò
fent
canxet
però no mires la tele
veus
parlem de comunicació
i tu
com a comunicador
que ets
escriptor
periodista
professor de tertulia
on et trobes millor?
és a dir
on creus
que és més
ve baixa del quadrat
a mi m'agrada
probablement
on jo em trobo millor
és escrivint
és a dir
trobar jo
i
a mi mateix
i això
tinc una prova
física
que és
que
quan no estic escrivint
no em trobo gaire bé
no que no estic escrivint físicament
sinó que no tinc
un projecte d'escriptura
vostè és feliç escrivint
diu no ho sé
però sóc molt poc feliç
no escrivint
però jo crec que
si em
diguem-ne
si em jutgés a mi mateix
com a producte
no com a benestar personal
si com a producte
jo crec que en aquells
que en aquells gèneres
de la paraula
on a més a més
és possible
aportar l'entonació
la gesticulació
és a dir
que són gèneres
de paraula presencial
i
i viva
jo crec que en aquests
diguem-ne
sóc més resulton
no sé si millor
però més resulton
i per tant
m'agraden
m'agraden particularment
i això
diguem-ne
la convicció
que la comunicació
es pot fer
per canals diversos
però que quan aquests canals
conflueixen
es multiplica
i per tant
quan tu
és a dir
per exemple
perdó
molt rotllero
però
el whatsapp
és criminal
perquè
com no té
to de veu
acabem posant emoticons
per substituir
el to de veu
i no té gesticulació
la possibilitat
de malentès
es multiplica
d'una manera exposicada
però el whatsapp
ja tens
comunicació oral
sí
sí
no no
però vull dir
el missatge prescrit
de whatsapp
és un missatge
que
és a dir
com que la mateixa frase
no m'emprenyis més
la mateixa frase
com l'has dit
amb quin to de veu
i amb quin gest
és que al final de les coses
i tu d'això en saps
és això
no són el que diuen
sinó de la manera
com es diuen
diem-me el mateix
puc saltar el teu coll
o puc somriure
exacte
la mateixa frase
doncs en el missatge
doncs en el missatge
de whatsapp
posa no m'emprenyis més
i dius
això m'ho està dient
perquè està molt enfadat
és de conya
ho està dient
com s'està movent
com mou vos mans
exacte
i llavors
la quantitat
de mals entesos
que ha generat
a la vida
al whatsapp
podrien omplir llibres
com la carta
perquè
és perquè
diguem-ne
perds
claus d'interpretació
del que t'estan dient
quan hi som tots
que té
està cara a cara
exacte
exacte
això
la gestualitat
el to de veu
totes aquestes coses
resumint
Vicenç
comunicador
Vicenç
escriptor
les dues coses
que d'alguna manera
són la mateixa
sí
el que passa és que
un és comunicador
que pot ser
auditiu
i l'altre
la teva faceta
de tertúlia
de professor
de presentador
de programes
de televisió
etc
i mentre
s'ha d'escriptor
però el fet
de la comunicació
és el mateix
el que són diferents
són la quantitat
d'eines
que utilitzes
en cada ocasió
no les eines
que en el fons
sempre és la paraula
sinó les eines
confluents
que fa servir
en cada cas
t'estim mirant
i penso
la pissarra
fantàstica
és com les rodes
i com tu dius
i la llibreta
i boli
per a la escena
amà
sí
això és
el que t'he preguntat
que et deia
si amà o ordinador
ja amà
et estàvem dient
facetes teves
escriptor
i comunicador
per cert
en les teves referències
biogràfiques
no recordo haver llegit
una faceta
metier
que era més
intel·lectual
del mestre
i que per a mi
és destacadíssima
en el teu currículum
i és historiador
t'agrada i utilitzes
molt sovint
la història
en les teves publicacions
i converses
correcte
sí però
no sóc historiador
no sóc
això t'ho dic
però t'ho dic
que no he llegit
però per mi
una de les multitasques
que ets
perquè per mi
el present
no és interpretable
sense el passat
jo en un
vaig fent dietaris
i aforismes
en els meus dietaris
i un darrer
relativament recent
és
el més interessant
del present
és la quantitat
de passat
que incorpora
que conté
però és veritat
diguem-ne
no
ostres tu
algú vol interpretar
qualsevol cosa
que passi ara
a qualsevol lloc
del món
i si ho fa
com si el món
hagués començat
abans d'ell
no entendrà res
i per tant
saber els precedents
de les coses
saber
diguem-ne
la tossuderia
de la història
allò
i
que té a veure
amb una altra tossuderia
que també a vegades
oblidem
que és la tossuderia
de la geografia
però jo fes molt tossuda
els dius
ostres tu
agafes un mapa del món
i resulta
que les grans batalles
totes han passat
en relativament pocs llocs
i bueno
per què?
doncs
perquè la història
ha portat aquí
però també ha portat
la geografia
aquests són llocs de pas
són llocs de
i aquest
coneixement
jo crec que
per aquest ordre
primer de la geografia
damunt de la història
Pierre Vilar
arriba a Catalunya
com a geògraf
i fa
diguem-ne
una aportació
d'una rellevància
extraordinària
a la història
però ve de geògraf
perquè no s'entén
la geografia
sense la història
i la història
sense la geografia
però és que no s'entén
el present
sense la història
i sense la geografia
i per tant
un periodista
que és algú
obsessionat pel present
necessita
i jo crec que
diguem-ne
que és una eina imprescindible
l'interès
per la història
i l'interès
si tens uns quants anys
i t'hi has posat
et porta un cert coneixement
el Joan Culla
era profe
d'història
a periodisme
a periodisme
el Joan Culla
amic de l'ànima
diguem-ne
i tant
per tant
aquesta relació
diguem-ne
aquesta
obsessió
per la història
des del present
per mi
diguem-ne
és gairebé
una derivada
de la vocació
periodística
t'estic mirant
i saps què?
gràcies
m'has fet treure
50 anys
de
quan era
50 anys
a la meva vida
enrere
quan tenia 20 anys
un dels llibres
que més
em va impressionar
va ser
la història d'Espanya
del Pierre Vilar
un llibre
de
100 pàgines
o 110
petitíssim
que llegia
en menys d'una hora
tan condensat
tan ben escrit
i clar
des de quan era jove
i tenia pel·le
i quan anava
al començament
recordo la data
perquè era el començament
de la universitat
i era un llibre
que em va impressionar
el Pierre Vilar
amb aquella història d'Espanya
tan condensada
ensenya escraig pàgines
Catalunya és l'Espanya moderna
és
és un
monument
però llegir
només la introducció
de Catalunya és l'Espanya moderna
que és la seva síntesi
en un cert sentit
és absolutament il·luminador
és brutal
perquè et pots mirar les coses
d'una altra manera
és a dir
és allò
i en part
a partir de la geografia
escolti
Catalunya què és
una façana litoral
una muntanya
una muntanya alta
diguem-ne
uns Pirineus
potents
i un corredor
un corredor
que és el Vallès
i un lloc de pas
és a dir
l'alcalde Martorell
l'alcalde Martorell
que era diputat
quan era jo
després va ser present
de la diputació
deia
Martorell
és el lloc de pas
inevitable
entre Àfrica i Europa
i dius
hòstia
Salvador
no ho és
i per això vas a Martorell
i hi ha 300.000 ponts
des del pont del Diable
fins al
del TGV
perquè
és el pas natural
i aquest país
que és
mar
que t'obre
a la Mediterrània
muntanya
refugi
i un corredor
que ha fet que
per anar
de molt al sud
fins a molt al nord
s'hi hagi de passar
i allò és que
és un país
on la gent ha passat
per tant
on la gent també s'ha quedat
perquè quan passes
a vegades et quedes
un país
que ha tingut
una projecció
cap a l'exterior
brutal
a través de la seva
potència marítima
però un país
que ha tingut
un rerepaís
perquè
diguem-ne
les muntanyes
no són
ben bé
sempre
una frontera
però són
una cosa
molt important
que és
font de rius
i per tant
on hi ha muntanyes
hi ha rius
i on hi ha rius
hi ha
territoris irrigats
ostres
doncs
això
que et mires un mapa
i dius
ostres és veritat
això
no dic determina
però la història
que passa
s'entén
a partir d'això
per què això passa
aquí i no allà
doncs miri
perquè hi ha un riu
perquè hi ha una muntanya
perquè la civilització
està al Nil
i al Ganges
i al tal
perquè hi ha aigua
diguem-ne
Josep, jo en sapere
Aude
amb el mestre
Villatoro
sapere Aude
després en parlarem
d'això
aviam
ara que tu deies
els llibres
de comunicació
Sant Jordi
molts llibres
publicats
i jo que vaig estar
amb tu
la gent
llegeix tant
bé
Sant Jordi
és bonic
és molt bonic
i per tant
allò
a peu i a caball
escolta
a peu
sí
però
hi ha tants lectors
com tanta literatura
publicada
jo crec que hi ha més lectors
que mai
i més literatura
publicada que mai
sí
això
el segon sí
el primer
és com
quan vas a Venècia
aquí hi ha masses turistes
però també ets tu
també ets tu
no es publica massa llibres
no publicaràs el teu
tothom pensa que és l'altre
el que porta el massa
jo crec que Sant Jordi
té una característica
que el fa molt diferencial
en el mercat de llibre
que és que la gent
no es compra un llibre per ell
compra un llibre per un altre
i llavors això porta
això que deies
es llegeixen tant
no perquè
molts d'aquests llibres
són per regalar
i si tu compres un llibre per tu
creus saber
tens decepcions
i tens sorpreses positives
però creus saber
que t'agradarà
quan tu compres un llibre per un altre
agafes
una característica
que és molt del Barça
doncs mira n'ha sortit un
que sembla acabar-lo al Barça
doncs aquest li agradarà
potser no li interessa per res
és a dir
Sant Jordi
és una interpretació
del gust aliè
o dels interessos aliens
i això porta
que molts llibres regalats
no siguin llegit
però
fins i tot això
té una certa bellesa
aquest posar-se
és com comprar roba
per algú altre
ostres
a mi potser no m'agradaria
però
ell suposarà
o ella suposarà
jo crec que això
té una calidesa
que ho fa bonic
i que supera
diguem-ne el caràcter mercantil
de la festa
que el té també
doncs mira
això em serveix
com a entrada
com a entrada
de dir-te que
jo a la dia de Sant Jordi
quan signaves al costat
de l'Eduard Mendoza
vaig pensar
en un hipotètic paral·lelisme
entre els dos llibres
m'explico
l'Eduard Mendoza
la ciutat dels prodigis
que és una novel·la
que fa un retrat viu
de l'evolució
de la ciutat de Barcelona
entre les exposicions
universals
entre el 1888
i el 1929
no es tracta
d'una novel·la històrica
l'ús
com ja adverteix
el seu autor
a l'Eduard
sinó d'una transcripció
de la memòria col·lectiva
d'una generació
de barcelonins
prenent-se
les llissències literàries
necessàries
per forjar
una història novel·lada
l'Eduard Mendoza
mostra l'evolució
d'una societat completa
des del seu estancament inicial
fins al seu desenvolupament
industrial, econòmic
i social
Urgell
la feba de l'aigua
fa també
una transcripció
de la memòria col·lectiva
del segle XIX
i el primer terç
del segle XX
i tu
també
mostres l'evolució
d'una societat
des del seu estancament inicial
fins al seu desenvolupament
industrial, econòmic
i social
saps què tinc Vicenç?
que jo vaig pensar
dic mira
el destí fa que estiguin junts
signant els seus llibres
ja veus
el que relaciona un lector
amb els dos llibres
encara et donaré
una altra relació
però al costat
eh
jo tinc un gran apreci
per l'Eduard Mendoza
i
15 anys
15 anys més gran que tu
i es conserva bé
com tu
una altra
una altra possible
llaç
com es diu el protagonista
de la ciutat del fum
del segle dels prodigis
una ofre
Bouvila
traduïu Bouvila
al català
Bouvila
Pep
Vietorio
Vietorio
eh
oi
diem
oi
no sé si és
si és volgut
no és volgut
però és eh
diem
Bouvila
que més rodes
em fas feliç
imagina't
un lector
humà com jo
que t'hagi fet
aquesta relació
i que tu diguis
és que encara hi ha més
és bona que ser
no sé si
amb l'Eduard
no n'ha parlat mai
però jo crec
que
que l'Eduard
fa una cosa
diferent
que a mi em sembla
admirable
que
no crec que fa
una novel·la
historicista
ni sociologista
jo crec que ell fa
amb la ciutat dels prodigios
una novel·la
de
diem-ne
de gànsters
a Barcelona
sí
i
agafa
el que és
clau
en la novel·la
de gànsters
o en la pel·lícula
de gànsters
que és
com una generació
jove
vinguda de fora
de fora
de la ciutat
des del Bouvila
ve de
del món rural
però
el
Don Vito Corleone
ve de Sicília
com la primera generació
que ja no és
d'on venia
però encara no és
d'on ha arribat
el sistema que té
de fer-se
un lloc
en el món nou
és la violència
i això
que dir-ho
en termes
polítics
i sociològics
porta
equívocs
i coses
dolentes
dir-ho en termes
literaris
com una constatació
quan parles
dels ganges
de Nova York
o quan parles
de la ciutat
dels prodigis
veus
que és
que és
barsemblant
i ell jo crec
que fa una gran novel·la
d'això
diguem-ne
de qui
com
qui es fa
un lloc
sota el sol
venint de fora
i llavors
com per exemple
com són d'importants
les
diguem-ne
les afinitats
de lloc
de procedència
els ganges
de Nova York
són ganges
d'origen
els irlandesos
i els jueus
i els italians
com això
jo crec que fa
una novel·la
a mi m'agrada
molt
molt
diguem-ne
Eduardo Mendoza
d'abans
de la ciutat
de los prodigios
de la veritat
sobre el que
se volta
o tot aquell
aquell
del seu detectiu
diguem-ne
sonat
les aceitunes
que trobo
que són
extraordinaris
tu tens una
memòria fantàstica
doncs mira
parlant-lo
de Eduardo Mendoza
ell no ho reconeixerà mai
és un tema
de sensibilitat
que no és
el que jo desitjo
però tinc la sensació
la sensibilitat
que ha escrit
la seva última novel·la
mai se sabrà
però jo diria
que el transbord
a Moscú
que forma part
d'aquesta
última trilogia
tinc la sensació
que ha escrit
la seva última novel·la
tant de bo
que continuï
jo crec que tot
tot escriptor
té 81 anys
però és que encara
que tens
tot escriptor
quan està escrivint
aquella novel·la
pensa que pot ser
tot eh
però jo te dius
però jo te dius
tinc la sensació
que si tens més números
tens més números
per això dic
tens més números
però jo crec
que passa sempre
13 de març
1862
dia que va arribar
l'aigua
a Gramunt
Urgell
la febre d'aigua
Vicenç
explica'ns
aquesta apassionant
epopeia
no
és
és
és
l'epopeia
d'un territori
d'una època
sobretot
una època
que creu que
que per fer fora
el mal del món
que el mal
és la pobresa
que el mal
és la guerra
però per fer fora
el mal del món
hi ha una
hi ha una
una eina
infal·lible
que és
la ciència
la tècnica
fer coses
i per tant
fer ponts
fer canals
fer trens
fer ports
i llavors
hi ha un moment
és dir
què tenim
tenim un tros
de l'Urgell
que
alguns anomenen
en alguns moments
el Clot del Dimoni
però que en qualsevol cas
és una terra desaprofitada
i és desaprofitada
perquè no hi ha aigua
i hi ha un moment
determinat
que dius
ara
primer
l'aprofitaríem
i segon
tenim els mitjans tècnics
per primera vegada
en la història
per portar-li l'aigua
i ho van fer
i llavors
van canviar
l'aigua
va canviar un territori
perquè l'aigua
té una capacitat
de transformació
de la terra
i de la gent
extraordinària
la gent de secar
no és igual
que la gent
de regadiu
la gent
i no és que els reïn
però
la visió del futur
la visió del món
és radicalment diferent
el de secar
diu
vés a saber
l'any que ve
el de regadiu
en general
fins ara
ha pensat
l'any que ve
serà com aquest
no és el mateix
un pescador
que un pagès
no
no
no
no
no
però
tots
tots dos
sobretot el pagès
però també el pescador
estan amb la natura
lligats
sí
però té
una
una dependència
de l'atzar
el pagès de regadiu
no mira
cada matí
si plou o no
és a dir
un
un
terrasenc
que estava
en una agència
de la caixa
de terrassa
en zona
de regadiu
amb ullarús
un dia
que plou
a bots i barrals
i entra un pagès
i diu
els pagès
els agrada
que plogui
ara diré
quin bon temps
que fa
bon temps
és de plouent
però això és bo
diu no
l'aigua no ha de venir de dalt
la dona del costat
si depèn
que l'aigua vingui de dalt
i que Sant Pere
obre la xeta
sempre estàs patint
mentre que el pagès
de regadiu
si el regadiu
es consolida
és un pagès
que creu
que l'any que ve
l'aigua tornara a baixar
quan toca
i podrem fer el que toca
i per tant
té una expectativa
respecte al futur
té
menys conservadurisme
respecte al passat
jo quan vaig començar
la novel·la
sobre el canal d'Urgell
sabent que el canal d'Urgell
havia transformat
aquell territori
i aprofitant un comentari
del mateix delegat
de l'agència
de la caixa de terrassa
diu
no he vist mai
moure tanta pasta
com a Mollerussa
li agafo un ric
de Mollerussa
i dic
em van dit això
si em queda mirant
diu
a Cervera els fan
a Mollerussa els gasten
a Cervera
que és
agarra
i és
diu
allà fan
amb el blat
fan que l'és
diu
ara
sota la rajola
perquè vés a saber
l'any que ve
i per tant
la casa de pedra
que ha de durar
a Mollerussa
l'any que ve
també n'hi haurà
no?
ens va tu
quin cotxe
diu que ens comprem
quina casa
diu que ens fem
el Big Ben
mític
era gulmés
i ara tornarà a ser gulmés
però és a Mollerussa
és en el regadiu
la joia de viure
la paella valenciana
l'horta de València
on hi ha aigua
hi ha aquest barroc
festiu
i on no hi ha aigua
hi ha aquesta austeritat
racelosa
conservadora
tornem a Pierre Vilar
la geografia
no només marca la història
sinó que fins i tot
marca el caràcter
de les persones
Pep
bona aquesta
a Cervera
ja m'ho he apuntat
a Cervera
els fan
i a Mollerussa
els gastes
molt ben dit
els escriptors
Vicenç
produïu diverses formes
de literària
i escultura creativa
alguna de les
nombroses formes
en què un escriptor
pot exercitar-se
la prossa
l'assaig
el text teatral
el dramaturg
la poesia
el poeta
periodisme guionista
o qualsevol dels gèneres
literaris existents
tu has tocat
bastantes tecles
d'aquest piano
que es diu
formes d'art literari
on et trobes millor
és a dir
on creus que ets més
B baixa
al quadrat
no ho sé
perquè jo crec que els gèneres
són
en un cert sentit
regles del joc
però els gèneres
són fonamentalment
contractes
entre
l'escriptor
i el lector
és a dir
tu
quan tu comences
a llegir una cosa
la que sigui
estàs rebent
una proposta
de contracte
una proposta
de pacte
que pots agafar
o no
un comentari típic
d'una persona
que ha llegit
no hi ha entrat
no hi ha entrat
no diuen
no m'ha agradat
no hi ha entrat
hi ha un
per exemple
si jo
subeixo un gènere literari
sigui la poesia
o sigui dintre de la narrativa
el gènere negre
o el gènere fantàstic
estic proposant-li
al lector
una manera de llegir-la
si jo li faig
una proposta
al meu lector
de novel·la
realista
a la pàgina
150
no pot sortir
un mag
que
canvia el món
de dalt a baix
el dimoni
que mata
no pot ser
perquè jo li he donat
unes claus
de lectura
vol dir que no pot haver-hi
fantasia a la novel·la
i tant
però l'has de pactar
des del bon començament
si no fas
una bona proposta
de pacte
comprensible
quan et treus
de la
de la xistera
el conell
pam pam
el conell
escolti
tornem als calés
vostè m'ha estat enredant
és a dir
aquest
per exemple
això és molt obvi
en la frontera
entre la comèdia
i la tragèdia
un mateix fet
és a dir
hi ha comèdies
on hi ha
esdeveniments
dintre de la comèdia
que s'estreguessis d'allà
i els posessis
en un altre context
farien plorar
és a dir
per exemple
una tonteria
quantes vegades hem dit
tu i jo
el text
i el context
el context i el pacte
no?
diguem-ne
en el
em sembla que és
a Tobias
no Tobias
l'Ubitz que
fugen
de Barçòvia
i s'han colat
dos nazis
a l'avió
i llavors
el que va disfressat
de Führer
li diu
tiris de l'avió
i els altres
veuen
Hegelhilder
es tira de l'avió
que un tio es tiri d'un avió
és tràgic
si aquella seqüència
si aquella seqüència
la poses
una pel·lícula
dramàtica
hòstia
trasbalsa
però tu saps
que les regles dels jocs
són la comèdia
i això passa pel dret
i pel revés
no sé si
treureu una pel·lícula
La vaquilla
que era una comèdia
en torn de la guerra
del Bernanga
no?
no ho sabria dir
sí
que la vaca
de les dos van dur
en aquella pel·lícula
se'ls escapa un tiro
i mor algú
i la pel·lícula s'ensorra
és a dir
és una pel·lícula en la guerra
hi ha dos bàndols
hi ha una vaquilla
hi ha els uns i els altres
però pot funcionar
com a comèdia
perquè en cap moment
hi ha un tret
si en un moment
hi ha un tret i un mort
diem-ne
la força dramàtica
d'una mort
trencaria el pacte
de la comèdia
per tant
els gèneres
per mi són sobretot
dir
escolti
ens posem d'acord
sobre com s'ha de llegir
això meu
i una cosa es pot llegir
com a poesia
una altra es pot llegir
com a
però fins i tot
dintre de la narrativa
això té una clau de comèdia
això té una clau de tragèdia
això té una clau de fantasia
això té una clau de realisme
perquè si el pacte
no és signat
el lector
l'estàs enredant
el lector té drets
el lector té drets
i el lector té obligacions
i és curiós
ja que
un petit incís
Albert Langa
aquesta situació
que dius
de dualisme
ho té
amb el seu cini
ara quan te ho estaves parlant
recordo
aquella de
americanos
nos lleguen
nos lleguen aquí
ricos y sanos
viva el tronío
d'un pueblo
que no sé
com su poderío
i al final
les quedan
que els americans
no arriben
però
està en clau d'humor
si arriba a ser
en plan drama
aquell poble
que s'ensorra
podria ser molt dramàtic
la vaquilla
del mateix Berlanga
fixa't que
el cine de Berlanga
tenia aquesta
la dicotomia
aquesta
ell situa
i això crec que
tècnicament és molt interessant
ell situa
diguem-ne
la frontera
en un lloc
molt extrem
és a dir
el poble
dels americanos
no és
hollywood
és xungo
la guerra
és la guerra
meseta
meseta pura
està en el límit
però no passa el límit
no passa el límit
no hi ha
no hi ha un nen
que es mor de gana
perquè els americans
no han tirat
llet en pols
no n'hi ha
si tu hi fots un nen
que es mor de gana
per això
has matat
has matat
benvenido Mr. Marshall
vull dir
quan tu deies
al començament
què és ser escriptor
en concepte
és relacionar-te amb la vida
també a través de l'escriptura
però després
és una altra cosa
que és un ofici
que t'he dit
el volmetier
i llavors
l'ofici
obliga a pensar
coses com aquestes
els genis
no les pensen
els hi surten sols
els que no som genis
el que fem
és pensar-hi
ostres tu
ser-ne conscient
el geni
ja ho fa
sense consciència
perquè té aquest do
però
els que piquem pedra
el que fem
és haver-hi de pensar
i dius
ostres tu
si estic escrivint
la vaquilla
que no hi hagi cap mort
perquè la mata
no mata un mort
només
mata l'obra
i
i prens
moltes decisions
d'escriptura
que a vegades
al lector
li sembla
per raons
metafísiques
o per raons
ideològiques
i són
per raons de cuina
perquè necessites
més sal
perquè necessites
més sucre
perquè necessites
que s'espasseixi
o necessites
que s'igualeixi
hi ha moltes
moltes decisions
d'escriptura
que són
literalment
de cuina
d'ofici
això no ho pots
és a dir
la gran decisió
d'algú que escriu narrativa
la primera
si algú ho ha fet
i ho fa
ho sap que és la primera
quan tu escrius un text narratiu
la primera pregunta que fas
és qui ho està explicant
no
no
la primera
jo he après de tu
el més important
el títol
això m'ho has ensenyat
el títol
el títol m'ho has ensenyat tu
el títol
el títol és fondamental
pel títol arriba al final
arriba al final
tu en tens un
i després va canviant
però tu tens un full en blanc
dius
començo a explicar
diu molt bé
qui ho està explicant
ho està explicant
un narrador omniscent
Déu
ho sap tot
ho està explicant
un dels personatges
quin dels personatges
us ho explica
els fets són els mateixos
perquè això és una decisió
que dius
jo vaig tirant
i quan arribi a la pàgina 23
ja ho veurem
no
amb la primera lletra
que poses
ja estàs dint
vaig entrar a la ràdio
o el dia que va entrar
el billador o la ràdio
l'has de prendre
ja
i aquesta és clau
però aquesta
i és una decisió
que té a veure
amb raons estètiques
o metafísiques
o ideològiques
però que té a veure
fonamentalment
amb raons d'ofici
si tu tries
la primera persona
la narració
serà més càlida
és més càlida
el dia que vaig entrar
però
només saps
el que sap el personatge
si tries
la tercera persona
el billador o va entrar
pots dir
mentre el billador o entrava
tots els altres deien
hosti
tu ho ia tornar a ser
aquí aquest pesat
si jo dic
mentre jo entrava
ells pensaven
el meu lòctub
em dirà
i com saps
què pensaven això
tu saps
què penses tu
no saps
què pensen els altres
però el narrador
omnisent
sap el que pensa tothom
i el que pensarà
i el que passarà
és
més informat
però menys càlid
la decisió
ho dic gairebé
com un consell
de l'escriptura
la decisió
és d'ofici
és què m'interessa
què va bé
allò que vull explicar
ja està ple
un petit resum
la teva novel·la
sobre l'apassionant
epopeia humana
de la construcció
del Canal Llugell
per mi
més enllà
de la història concreta
és una novel·la
que és una metàfora
de tots aquells
episodis històrics
alguns de ben pròxims
en què la gent
es revolta espontàniament
contra una situació
injusta i hostil
i somia una revolució
per canviar-la
amb esperança
i sacrificis
amb errors
contradiccions
i heroisme
i una sensació
de decepció
i de fracàs
entenc que
només després
de molt de temps
sabrem si aquesta gesta
que semblava fracassada
és o no
la llavor
d'un canvi positiu
no pas d'un paradís
a la terra
però sí
d'un món millor
és correcte això
és absolutament
d'un món
d'un món
d'un món
d'un món
d'un món
d'un món
d'un món
d'un món
d'un món
d'un món
d'un món





d'un món
d'un món
d'un món
d'un món
d'un món
de fàcil
o no
d'un món
d'un món
What a wonderful world.
Sherry Ann Lins
és una artista cantant i compositora nord-americana,
va néixer a Útica, a New York, 36 anys,
guanyadora i nominada a diversos premis musicals de premsa i de ràdio,
pastor de l'Esclésia Baptista, comunicadora eficaç,
que serveix com a ponent inspiradora en conferències,
ja que va néixer parcialment sorda i amb problemes de parla,
i va portar i porta la seva experiència i la seva història de vida
sobre la superació de l'adversitat i altres obstacles a les xarxes socials.
Jo penso que qualsevol del camp de la música sap això,
que per cantar has de ser capaç d'escoltar,
i com ho fa la Sherry Ann no ho sé,
però té una veu fantàstica.
Ella va gravar la nostra sintonia el 10 de febrer del 2019
amb la seva neboda de quatre anys.
Aquesta ha sigut l'intèrpret de la nostra sintonia
el dia que el Vicenç ens visitava per quarta vegada als estudis.
Vicenç, ja que avui, 10 de maig, és la quarta vegada,
malauradament serà l'última amb aquest format del benvinguts,
jo no dic que algun any tornem a fer ràdio...
Un altre, i tant.
...i tornaràs.
Però mira, tal dia com el 10 de maig,
avui queden 235 dies per finalitzar l'any,
l'any de traspàs.
Però mira si van passar coses el dia que tu vas venir aquí.
Com esdeveniments, el 1330, a Castella,
la Càmera del Consejo de Castella
acorda que s'ha procedit sempre,
com a reflexió que sempre sigui major,
el número de castellanos en cada sala
que el de naturales i los fiscales
que han de ser siempre castellanos
en los órganos de representación catalana.
Això al 1330.
2024, dos anys després,
o 300 anys més tard, tela, eh?
Doncs mira, tal dia com avui,
a Barcelona es va fer la primera representació
de Terra Baixa, de l'Àngel Guimarà,
al Teatre Romea.
Però el 2005, per mi,
un fet representatiu a Barcelona,
es va inaugurar la rehabilitació del Mercat de Santa Caterina
pels arquitectes Miralles i la seva senyora,
la seva dona, la Benedetta Tacle i Berló.
I a la resta del món,
avui, tal dia, el 1508,
al Vaticà, Miquel Àngel,
sinó el contracte per a la decoració del fresc
de la volta de la capella Sistina.
I avui, parlaven de llibres,
i esperava que tu vinguessis, tal dia com avui,
per recordar que el 1933,
a Berlín, els nazis cremen
milers de llibres d'autors
jueus, comunistes, etcètera,
a la Bebelplatz
i al de la Jòs d'Alemanya.
Ja ho veus, eh?
Un escriptor, el dia que...
I el 1940, Europa, Alemanya,
comença l'atac contra França,
Bèlgica, els Països Baixos,
l'Ulçamburg, comença tal dia com avui,
la Segona Guerra Mundial.
Naçaments.
Mira, una persona que coneix poquíssima gent,
però jo a Girona,
li tenen molt, molt respecte.
El 1878 va néixer
Celestina Vignó,
Vigneaux, eh?
I Zibilis, eh?
Mestra i pedagoga catalana.
Va ser la pionera
de l'avantguarda educativa a Catalunya.
I va morir en 1964.
Doncs la gent de pedagogia a Girona
tenen a la Celestina Vignó,
Vigneaux, eh?
La tenen en record.
I el 1966 va néixer
una metgessa teòloga
i monja benedictina catalana
de referència,
la Teresa Forcades.
I a la resta del món
va néixer Alfred Ester,
aquell actor que cantava
i va bailar-hi estodonyant.
El 1899, eh?
Imagina't.
I va néixer
una persona que ha tingut una influència
i que també es parla de referències, no?
A Milà,
la Miuccia Prada
és la dissenyadora italiana de moda
i empresària de Prada.
I també de Miu Miu, eh?
I en canvi del Versace,
de la Nolotela
i dels seus germans
parla molt més.
En canvi, la Prada
és un imperi tremendo, no?
Però també va morir gent.
I va morir gent.
I estem a la ràdio el dia que tu vens.
El 1937
va morir a Barcelona
el Josep Torra Civil Alta,
més conegut per Toreschi,
el locutor de ràdio transformista
i ventril·loc català
que va donar nom
a un estudi de ràdio
a Ràdio Barcelona,
l'estudi Toreschi.
I, ui,
a la resta del món,
a la resta del món
també es va morir gent, eh?
I va morir
el Lluís XV,
aquest rei de França,
membre
de la Casa dels Borbons,
el 1615.
Ja hi ha el Lluís XV,
també és...
I van passar coses,
van passar coses.
El 1904
va morir un a Londres,
Sir Henry Morton Stanley,
de nom i naixement
Joan Rowlands.
L'explorador,
aquell famós,
de...
quan va trobar
el doctor Livingstone,
I presume,
eh?
El doctor Livingstone,
suposo,
eh?
Tot
que s'ha discutit
en nombroses ocasions,
l'autonticitat
d'aquesta expressió,
no?
perquè
li van encarregar
el David Livingstone,
o sigui,
va trobar
el David Livingstone,
que era un explorador
escoçès,
aquest home
que era de Galis,
o sigui,
un galès,
trobar un escoçès,
no?
Que havia desaparegut
i el va trobar
el 10 de novembre
de...
un altre veu,
però de novembre
del 1971
amb aquesta famosa frase,
el doctor Livingstone,
I presume,
no?
Bueno,
oui,
mira si hi ha coses
i aquí és també
per fer un altre programa,
eh?
Vull dir,
amb aquests dos individus,
el Livingstone
i el...
i el...
com es diu?
i el...
i el...
el Henry Morton Stanley,
de la marinera,
la vida d'aquests dos individus,
que el test i el context
i el...
el jo soy yo mi circunstancia,
això avui no tindria sentit,
fa cent i escaig anys
va tenir molt sentit,
no?
Aviam,
recordem
l'Horasi,
ara torno,
perquè és que amb tu
és el sapereaude,
no?
I amb el senyor Horasi,
eh...
el poeta tranquil,
com tu.
Quin Horasi flac?
Va néixer flaco, eh?
Però el traduixen...
No, no prim, no.
El quinto Horacio flaco,
en castellà
és el quinto Horaci flac,
en català.
va néixer l'any 65 abans de Crist
i va morir l'any 8 abans de Crist.
Va néixer a Venúcia,
al sud d'Itàlia,
en una família humil.
El seu pare era llibert,
però es va forçar per donar
la millor educació al seu fill,
primer a Roma
i després a Atenes.
Va lluitar en defensa de la república
amb el bànol dels assassins
de Julio César,
contra August
i a Filipos,
després de la victòria d'August
va tornar a Roma
i va ser amnistiat,
malgrat que li van fer
o li van ser confiscat
de les terres
de la seva família.
Va escapar de la polvessa
treballant com a funcionari
fins que Virgili
li va presentar a Mecenas.
D'aquí ve,
ser un Mecenas, no?
A més d'una profunda amistat,
Mecenas
li va donar suport econòmic
perquè pogués viure de la poesia
fins al punt de regalar-li
una finca al camp,
on va retirar-se sovint
per poder escriure.
Va restar apartat
de càrrecs polítics
que no li interessaven
fins al punt
que va rebutjar
ser secretari privat d'August.
L'Horasi
va morir pocs mesos
després de Mecenas
i va ser enterrat
al seu costat.
Però
aquest individu,
l'Horasi,
ens ha deixat
era un
gran divulgador
i creador
de locucions llatines
d'aquelles tan famoses
com
aiguans
servare mentem
mantenir
la mente
tranquil·la.
El Beato Xile
el ditxoso
aquell
el Carpe Diem
que el Carpe Diem
no l'utilitzem el Carpe Diem sol
però la frase és
Carpe Diem
quan mínim
un Crédula Postero
que significa
captura el dia
i no tinguis segur
que un altre
igual
vindrà després.
El dirà
necessites
que és el
que l'ha necessitat
bueno
i amb moltes
totes
dissipar
in loco
és bueno
per dir
el juicio
alguna vez.
El nàstit
Vox
mi se reverti
que la
paraula
pronunciada
no té
retorn.
Bueno
i moltes més.
He fet
un resum
per dir-te
amb tu
sapere
Aude.
Aviam
tercera
història
amb el
mestre
que és el que
havíem parlat
Marquiavel
versus
Sabon Arola
Aviam
jo podria explicar
moltes coses
però
l'important
és tu
tu ets el que ens tens
que explicar
històries.
Què?
Qui era Marquiavel?
Marquiavel
que
diem
que ha quedat
mal vist
en la història
perquè diem
ser
maquiavel
ara ho tinc apuntat
és una cosa bastant negativa
i per exemple
a Can Balatxe
el tango
es diu
que sempre ha habido
xorros
maquiavelos
un gran tango
per mi és un dels tangos
que sí
Can Balatxe
n'hi ha molts
però aquest
no vull dir
que a Can Balatxe
és probablement
la primera persona
que pensa la política
en termes moderns
i escriu un llibre
extraordinari
que és el Príncep
que no és
per dir-ho així
una
una prescripció moral
sobre com ha de ser
el polític
sinó que expliquen
el polític
com ho ha de fer
per sortir-se
és a dir
tots nosaltres
tenim els nostres principis
però si el nostre fill
un dia ens pregunta
i diu
molt bé
els principis aquí
però tu que m'aconselles
és molt lleig
fer-li la pelota al jefe
però si vols pujar
més aviat
que fes-li la pelota al jefe
i el Príncep
és
més això
més uns consells
a un príncep
per mantenir
i incrementar
el seu poder
que no
una guia moral
però Machiavel
és algú
que creu
fonamentalment
en la negociació
que creu
que creu
en
diguem-ne
és un racionalista
ell és un admirador
curiosament
parlant d'Uràs
és un admirador
del període republicà romà
és a dir
del preimperial
del model de la república
de les virtuts republicanes
i és
per dir-ho així
jo diria que seria
un reformista
i
Sabonarola
és un fanàtic religiós
és un fanàtic religiós
i tots dos conviuen
en el final
i en algun moment
mentre dura
de l'època dels Medici
i els Medici
que són
un període
extraordinari
de la història d'Itàlia
i de la història de Florència
són també
uns tirans
i
diguem-ne
i una gent
que era capaç
d'una crueltat infinita
amb els que van fer
la construcció dels Pazzi
i llavors
aquest joc a tres
entre els
el món
el món
corrupte
però brillant
dels Medici
un
un
Sabonarola
que diu
ni corrupte
ni brillant
Déu
és el president
de la república
i un Maquiavel
que diu
bueno
a veure com
on drecem
això
i
bueno
i van escriure
un llibre
impossible
que són
els diàlegs
entre personatges
que eren
a la mateixa ciutat
en el mateix moment
que no sabem
ni si es van conèixer
és a dir
Maquiavel
que era més jove
va veure
Sabonarola
però no tenim cap
constància
que és unerol
saber res de Maquiavel
però que
però que representen
concepcions del món
oposades
que encara trobaríem avui
i no ensenem en forma de fanàtic religiós
però de fanàtic d'una altra cosa
és a dir
d'aquesta gent que creu que té la veritat revelada
i que
per tant
l'ha d'imposar
perquè és veritat
i l'altre
els que creu que això de la veritat
és una cosa
que es pacta
i que
bueno
set de meves
i tres de teves
i jo crec que
això per exemple
en el segle XIX
en torn de la guerra de Cuba
en 1998
la poesia patriòtica espanyola
deia
aquesta guerra
no és entre dos països
no és entre dos
imperis
un que puja
un que baix
aquesta guerra
és
citó literalment
entre un poble
de soldats
caballeros
i una turbabil
de mercaderes
i la moral
del
del cavaller
o la moral
del fanàtic religiós
o la moral
del mercader
el mercader
tu dius 10
jo dic 7
doncs 8 i mig
o la moral
del
del cavaller
que és
això és 10
i és 10
ja està
s'ha acabat
jo crec que
es pot
projectar
sobre la
Floriança dels Medici
o es pot projectar
sobre el diari d'avui
ben trobats
oients
una migrera
història
un matí
el nostre convidat
segut al meu costat
Vicenç
Viatoro
va llegir
en un diari
de Madrid
la unitat d'Espanya
ni es vota
ni es negocia
i va llegir
en un altre diari
de Barcelona
el mateix dia
la independència
de Catalunya
ni es vota
ni es negocia
va obrir
aquesta
llibreta
que sempre
porta al damunt
de notes
sobre la versió
a la negociació
pròpia
de Sabonarola
d'allà surt
el llibre
Massafoc
apassionant
viatge a la
Florència
del segle XV
subtitulat
Diàlegs
extremadament
apòclifs
què?
anoto
a la meva
llibreta
una frase
del Vicenç
les CUP
i VOX
disparen
des de llocs
diferents
a la mateixa
Diana
la democràcia
liberal
el foc
què?
per cert
van cremar
Sabonarola
un lleidatà
i un valencià
sí
sí
exacte
un lleidatà
per encàrrec
d'un valencià
un valencià
que quan arriba
al papat
la frase
que diu
oh déu meu
l'església
en mans
els catalans
sí
fort això
eh
però
és a dir
el valencià
de la CUP
és una manera
de recordar
que això no és
que no és
historicisme
que és allò
que el present
està carregat
de passat
però per mi
són això
és a dir
qui creu
que les coses
només poden ser
d'una manera
hi ha una pel·li
no molt especialment bona
en què
quan entren els alemanys
a París
dues persones
conceixen
en el mateix taxi
fugint
i un és un comerciant
jueu polonès
i un altre
és un militar
polonès
i fugen dels alemanys
tots dos
per raons òbvies
diguem-ne
i en un moment
determinat
el jueu
que és el
Dani Key
diria
la meva mare
em va ensenyar
que
davant de qualsevol
cosa a la vida
sempre hi ha dues
possibilitats
o agafes o no agafes
o vas o no vas
i el militar
li contesta
per l'home
d'honor
només hi ha
una possibilitat
i
jo em sento
més a prop del mercader
que de l'heroi
no?
però això
la meva àvia
deia
nen
paga
perquè
és
norma
d'aquesta casa
no deure res
no sé parent de ningú
en aquest sentit
que amb aquest
som parents
i llavors
el meu avi
em va ensenyar
que no el practicava
però el meu avi
i andalus
em va ensenyar
una altra frase
que és
haz lo que debes
aunque debes
lo que haces
i
en aquesta
en el
en el
contrast
entre aquestes dues frases
hi ha
contrastos polítics
hi ha contrastos
econòmics
hi ha contrastos
emocionals
que en el fons
són aquest
la turbabil
de mercaderes
o el pueblo
de soldados
caballeros
que en contra
de soldados
caballeros
també poden ser
monjes
monjes soldados
normalment
doncs
mira
he aprofitat
la teva
vinguda
per parlar
de Maquiavel
i a segona rola
per dir
o per intentar
desfer
alguns mites
de Maquiavel
que tu ja
has fet
un petit
espòiler
Maquiavel
que durant la seva
carrera
com a funcionari
va exercer
importants llocs
a la Florència
que va ser
un territori
lliure
sota el govern
d'una república
que va durar
fins a 1512
quan els Medici
van tornar al poder
Maquiavel
va perdre
el seu lloc
els Medici
van governar
a Florència
del 1512
al 1527
i
quan els van fotre
fora
una altra vegada
del poder
però el 1532
Maquiavel
va publicar
el que seria
el seu treball
més reconegut
del príncep
es diu
que és una
de les primeres
obres
de la filosofia
moderna
especialment
de filosofia
política
i en què
considera
que la veritat
efectiva
és més important
que qualsevol
acte
ideal
es tracta
també estava
en conflicte
directe
amb les doctrines
dominants
catòliques
i escolàstiques
de l'època
pel que fa
a la política
i a l'ètica
tot i que
és relativament
curt
el tractat
el príncep
és el més recordat
de les ordres
de Maquiavel
i el responsable
de posar
la paraula
maquiavèlic
com a sinònim
de perfidia
i d'astúcia
maligna
va ser el primer
Maquiavel
a engegar
una ciència
del que és social
exclusivament
des de l'àmbit humà
i sense ingerències
de qüestions
morals
o religioses
va crear
i d'esmetre
el racionalisme
pràctic
doncs mira
alguna de les frases
més reconegudes
de Maquiavel
la naturalesa
dels pobles
és molt poc constant
és fàcil
convencer-los
d'una cosa
però és difícil
mantenir-los
convençuts
és bona aquesta
de Maquiavel
Maquiavel
sempre és descriptiu
no diu que això
estigui bé
diu
sàpiga vostè
que això va així
després
espavilis
vostè faci el que toqui
però va així
i va així
i va així
i l'altre
l'altre
que a mi
i fixa't
ja parlem de fa
500 anys
va dir
les injustícies
s'han de fer
totes a l'hora
per tal que
per provar-les menys
facin menys mal
mentre que
els favors
s'han de fer
a poc a poc
amb l'objectiu
que s'apreccin millor
és veritat
quan tu
en canvi
la clatellada
que te'n fotin una
i ja està
ja bom
en canvi l'altre
poquet a poquet
i llavors
s'ho valoraràs
maquiavelic
eh
em propens a fer
una tercera
i tant
el príncep
per mantenir-se en el poder
ha d'aspirar
ser estimat
però si no
aconsegueix
ha de ser temut
ara
es pot combinar
i diu
es pot combinar
perfectament
el ser temut
i el no ser odiat
el no ser odiat
però
l'aspiració
ha de ser estimat
però si no
però es diu
que es pot combinar
el ser temut
i no ser odiat
que no és el mateix
que s'estimat
que li tinguis por
però que no l'odis
tampoc cal que l'estimis
no no
mira que era bé
que Màquiavelica deia
cal fer comprendre
els homes
que no t'ofenen
si et diuen la veritat
però quan tothom
pot dir-te-la
et falta en el respecte
és una descripció real
en canvi
se li atrobeix
se li atribueix
una frase molt famosa
que no va dir
el fi justifica
els mitjans
ja que resumeix
moltes de les seves idees
és veritat o no
però em sembla
que mai va dir
aquesta frase
no hi ha cap constància
jo crec que és més maquiòlic
Sabonarola
Sabonarola sí que creu
que la fi
que és la
pot cremar
les fogueres
de les manietats
perquè la fi
que és divina
ho aguanta tot
Màquiavel
però fixa
150 anys més tard
un jesuïta
un escriptor espanyol
Baltasar
Graciel
afegint aquesta frase
va agafar la frase
de Màquiavel
150 anys més tard
i va dir
quan la fi
és lícita
també ho són els mitjans
bona aquesta
bona però
porta el desastre
porta el desastre
perquè tothom creu
que la fi
és lícita
i per tant diu
escolti
a quant s'han d'afusellar
per això?
ho veus no?
a l'altre
el fi justifica
els mitjans
i a l'altre no
quan la fi
és lícita
també ho són els mitjans
Màquiavel
que té aquesta malafama
i que genera
una paraula negativa
Màquiavel
va ser acusat
de corrupció
va ser torturat
per
sota aquesta acusació
que és una acusació
ara en diríem
de l'oufer
o com que ara hi se'n digui
i el van
perquè mai es va provar
que hi hagués cap corrupció
i en una novel·la
de Somerset Maughan
que parla de Màquiavel
Màquiavel
no és un cínic
però és algú
que ho relativitza tot
però hi ha una cosa
hi ha una virtut republicana
que
a la que mai traeix
és a dir
ell pot mirar per l'interès
però hi ha una virtut republicana
a la que mai traeix
que és
l'amor a la pàtria
l'amor a la pàtria
en el seu cas a Florència
diu
escolta
jo faré el que calgui
maniobraré
i tal
diu
però hi ha una cosa
que jo no faré mai
que és fer una cosa
que perjudiqui Florència
Florència
no els Medici
ni els nostres
a Florència
hòstia
és poc maquiavel·lic
en el mal sentit de la paraula
i per tant
el personatge
és més amable
i més
més horacià
més horacià
del que pot semblar
i no és estrany
que això
que els seus llibres
de teoria
són
entorn a Titus Livi
i són molt
entorn a això
abans
que aquest personatge
quan deies
Horaci no va voler
ser secretari
d'Octavi
d'August
lògicament
perquè
quan
ser secretari
d'August
era el primer pas
perquè August
després et manés
decapitar
15 dies després
és a dir
de les personalitats
egocèntriques
i tiràniques
més val
no estar-hi mai
massa a prop
perquè és el pas anterior
estar-hi molt lluny
però tampoc està
amb ales
no no
ni en vidià
donem vídeos
aclarim
que els nostres
ben trobats
oients
que són
intel·ligents
ho deuen saber
però
per si de cas
hi ha algú
que s'incorpora
a última hora
i no sap
el que és
l'offer
l'offer
és l'ús
d'accions legals
per causar
problemes
a un oponent
això està tret
a un oponent
no no
polític
o
que sigui
o econòmic
o comercial
en fi
de l'offer
en comencem
a saber bastant
ja en aquest país
concretament
a nivell polític
i probablement
a altres
però sí
sí
i després
el poder econòmic
aviam
abans de donar pas
al Joan i al Josep
m'agradaria fer
un petit resum
Sabonarola
el que practicava
i tu ho col·legeixem
eh
practicava
denunciar la corrupció
els abusos del poder
les injustícies
les qualitats
els assajos
els pecats
i va ser
la seva màxima
exigir
per estirpar
aquells mals
les fogueres
que hem parlat també
de les nazis
eh
que avui és com a mora
eh
avui les novel·les
eh
del Bebel Platz
eh
crema llibres
crema llibres
Sabonarola
no només
crema quadres
per això et dic
Botticelli es diu
que porta
que porta ell mateix
quadres
no no
i la
la foguer de les vanitats
és que
dient a tothom
escolti porti
les seves riqueses aquí
que s'incremarem
la seva vanitat
eh
sí
les riqueses
és a dir
tot
jo en diria més
les frivolitats
no no no
vull dir
que la riquesa
la riquesa
no és
no és pecaminosa
no la riquesa cultural
sí
bueno sí
sí
no no això
un quadre
en ell
això
venim dels
Medici
que
que
diem-ne
són de mànica
molt ample
molt ample
i per tant
la reacció
puritana
contra la corrupció
necessita que hi hagi
corrupció abans
si no
no funciona
però el que porta
és un cop de pèndol
i llavors
Sabonarola
en aquest sentit
és un
però
Maquiavel
es carrega
Sabonarola
en unes cartes
per on
cauen
els sabonaroles
del món
diu
són molt puritans
menys quan els toquen
ells
home
el Llorenç
i llavors
aquí és on es lia
la cosa
el Llorenç
de Medici
el Llorenç
de Medici
és el que va portar
el sabonarola
sí
perquè convenia
després li crema
els quadres
els llibres
els versos
de Pedrarca
teles
disfreses
cosmètics
boticeli
però
en un moment determinat
en què
ell
Sabonarola
ja hem denunciat
alguns tipus de comportament
dels Medici
per nepotisme
per afavorir uns
per ser injust
en un conflicte
que se li presenta
Sabonarola
fa en sector
el mateix
i llavors és quan
Maquiavel
diu
ei
això no s'hi val
això no s'hi val
és a dir
el purità
el seu risc
és
que
predica la puresa
dels altres
però llavors
ha d'acreditar la seva
perquè si no acredita la seva
l'hem parida
és a dir
un predecessor
de l'estat islàmic
en coses
en coses
de Khomeini
sí
és a dir
en aquesta idea
que el poder polític
és d'origen religiós
religiós
i d'objectius
religiós
ell diu
no
continuem ser una república
i tant
però
república de Déu
i qui és
el president de la república
que no és el terme
que existiria
qui és el...
Jesús Crist
ei
el 1714
a Barcelona
quan
diem-ne
queda vacant
el lloc
de capità
general
de la defensa
barcelonina
perquè ara
no em surt el nom
perquè de nom de carrer
diem-ne
en Villarroel
bueno
en Villarroel
exacte
en Villarroel
el Consell de Cent
nomena capitana general
de la defensa
de Barcelona
la mara de Déu
de la Mercè
sí
diguem-ne
que
de mèrits militars
tots en tenien
diguem-ne
discutibles
Saperé
Saperé
Aude
Saperé
I see trees of green
Red roses too
I see them blue
For me and you
And I think to myself
Proper diumenge
12 de maig 2024
Eleccions al Parlament de Catalunya
Imprescindible portar el DNI
i memòria
La llengua
La cultura
El 155
El dèficit fiscal
De vegades
on sap
de quin costat
està
simplement veient
els que estan
a l'altra banda
Ni oblit
ni perdó
La realitat
supera la ficció
I think to myself
What a wonderful world
Joan, què?
Saperé Aude avui, eh?
Saperé Aude
Jo, ja que
per continuar
el que ha dit el Ferran
però sense buscar-ho tan complicat
només demano
que vagin voti
que no es quedi a casa
simplement
Bé, continuem
Que votin DNI i memòria, eh?
Val, de cor
amb DNI i memòria
Això ja s'entén que sigui així
però a més que votin
Bé, avui anem a fer història
fer una història recient i molt trista
o sigui, avui no farem
ni coses a vegres
ni ironies ni res
Abans vull començar
amb una cançó
no he trobat exactament
una cançó
referenciada
en aquest moment històric
però sí que posaré
una cançó
d'una
lluitadora
sud-africana
la Miriam Makeba
que en principi
va tindre una cançó
que no tenia res a veure amb lluita
que era molt divertida
que era el pata-pata
endavant amb el pata-pata
Kaiponga
Sakubuga
Satipega
Natsipa
Tatapat
Sakubuga
Satipega
Natsipa
Нatsipa
Ja
Natsipa
Ai
Baponga
Natsipa
I태
I
Pard
Ai
I
I
I
Míriam Maqueva, també coneguda com Mamà Àfrica.
Va ser una cantant sud-africana i activista dels drets civils.
I una persona que va lluitar contra el racisme durant tota la seva vida.
L'Apartheid era el seu objectiu màxim. Va morir als 76 anys.
Bé, 7 d'abril de 1994, 15 de juliol de 1994, el genocidi rolandès.
800.000 víctimes, en tres mesos, que es diu aviat.
Entre 100 i 250.000 dones i nenes violades.
D'aquelles violacions, segons Nacions Unides, van néixer més de 20.000 infants.
Dos milions d'exiliats.
93 persones encausades pel Tribunal Penal Institut Internacional.
62 d'elles amb sentència condenatòria.
850.000 persones jutjades pels tribunals del seu país.
430.000 acusades per haver comès assassinats, tortures o actes desionalitzats contra cadàvers.
Fa 30 anys, total 30 anys, d'aquest genocidi.
Sí, l'abril del 1994, ara fa 30 anys, una onada de violència va esclatar a Rolanda.
En només tres mesos, quasi un 80% de la població tutsi i milers de ciutadans hutus moderats van ser exterminats.
representaven l'11% del total de la població i quasi 4 de 5 tutsis que vivien al país.
Una altra minoria, els tuars, uns pigmeus caçadors, van perdre 10.000 dels seus 30.000 habitants.
I uns altres 10.000 van tenir que abandonar el país.
Els exiliats, tutsis, uars i hutus es van refugiar al Zaire, a Tanzània, a Burundé.
Però, què va passar per arribar a aquesta matança?
Escoltem alguns protagonistes.
Ara parlo, com el meu admirat Vicenç, ara parlaré en primera persona de la persona que ha relat els fets.
Són les tres de la matinada.
El meu nom és Júlia i dormo sempre amb un ull obert i la meva filla, de tan sols un any, arrapada al meu cos.
El marit i els meus altres dos fills, però van de descansar al costat meu.
Som en una ulla de l'escola tècnica Jikongoro.
De sobte, sentim un remol de cotxes i cops secs, trets i explosions.
Ens havien dit que l'escola era un refugi.
I ara ens trobem exposats a les mil·lícies extremistes hutus
que fa dies que sembren la mort i la violència per tot Rwanda.
El soroll dels vehicles, els cops de porta i els crits
desperten els centenars de famílies tutsis que ens amuntem a l'escola.
Ja fa dies que ens hem deixat sense aigua
i qui s'arrisca sortir és assassinat.
Un grup decideix sortir per prendre cara
i els atacants agafant pedres i paus
que troben pel camí els deixen sense vida.
Però no hi ha res pitjor que les bales o les granades
i els matxets dels militants.
Tots aquests aconsegueixen esponsar la porta.
Comença el bany de sang.
Amb una brutalitat maticuosa es cometen cada recor de l'edifici.
Maten joves, nens i vells.
No hi ha cap tipus de concessió.
Quan els militants entren a la nostra part del refugi
entren decidits a executar-nos.
El meu marit crida que jo sóc Hutu
i implora que a mi no em matin.
Sí, sóc Hutu, però em vaig casar amb un tutsi.
I aquest era un dels pitjors dos pecats que es podia cometre.
S'inicia una discussió entre els atacants.
Ens treuen de l'alba.
El passadís és ple de morts i homes armats brandant metxets.
Porto la meva filla embolicada al cos.
Ens ordenen que us hi donem la nena
perquè és filla d'un pare a tutsi.
Mentre reso per la meva vida,
un jove entre els assassins aixeca el metxet
i adverteix que matarà a qualsevol que gosi tocar-me.
Un desconegut m'ha salvat,
però m'atac i perdut
als meus altres dos fills i al meu marit.
El meu salvador assassí em porta lluny de l'escola.
La Juliet, que així ens es deia el nostre protagonista,
es va salvar de la matança de Murambi,
una de les més mortíferes del genocidi de Rwanda.
Aquella escola tècnica és avui un dels espais principals de records
dels 100 dies més cruels i tràgics
de la història del país i del continent africà.
A aquella matança s'hi van assassinar unes 50.000 persones,
majoritàriament tutsis, però també hutus opositors.
Es creia que les escoles i les esglésies
eren un lloc on en principi no es cometien matances.
No va ser així.
Avui, la Juliet Mukaka Banda,
la nostra protagonista i supervivent de la matança
de l'escola d'Hadji Konkoro,
és una de les guies del memorial que recorda aquells trets.
Però què passava a Rwanda?
El bucà, de bo diècnic, sempre el mateix,
fins llavors amagat, va esclatar el 6 d'abril del 1994
amb l'assassinat del president hutú,
Juvenau Ha'aviarimana.
Centenars d'anys enrere, els tuars, aquests pigmeus dels que hem parlat,
van començar a poblar aquestes terres.
Després van arribar els hutus, majoritàriament pagesos,
i finalment els tutsis, que es dedicaven a la ramaderia i a les pastures.
Far-ho est?
La convivència entre ells es va trencar al segle XVI,
quan els uïdors tutsis van emprendre unes violentes campanyes contra els hutus
per sometre'ls i convertir-los en subtits del Moana, el seu rei,
i de la noblesa tutsi.
Els tutsis eren minoritaris, però sempre havien acaparat el màxim de poder.
Per tal de poder conregar les terres i pasturar,
els hutus havien de subscriure l'anomenat ubujaic,
un contracte que els obligava a servir els senyors faudaus tutsis
durant generacions i generacions.
D'aleshores, en Sa, la minoria tutsi,
aproximadament un 14% de la població,
va anar conquerint totes les esferes de poder i els millors llocs de feina.
Veiem que ara, des d'un punt marxista, la història es va repetint, no?
Ara podríem parlar de moltes d'aquestes coses, també.
Bé, arriben els europeus. Arreglar-ho tot.
La primera potència que va trepitjar el país va ser la Imània, 1897-1916.
Però després de la Primera Guerra Mundial,
per mandat de la Societat de les Nacions,
va donar el control del país a Bèlgica.
Gairebé 20 anys després, el 1934,
els colons belgues van agrojar el recel entre ruandesos
imposant-los un carnet ècnic
i consolidant el privilegi dels tutsis,
que ocupaven les millors posicions en l'administració colonial
i oferien un relatiu bon tracte als pigmeus caçadors,
mentre continuaven considerant total i absolutament súbdits els hutus.
A mitjan segle XX,
l'administració belga va començar a virar la mirada sobre els tutsis
a favor dels hutus,
per equilibris i, sobretot, per interessos en els països veïns.
I perquè l'havid tutsi resistia el domini colonial
i l'assimilació cultural i religiosa.
A partir d'aquí, la disputa pel poder i el control dels recursos
i els territoris entre hutus i tutsis
van propiciar diverses revoltes i conflictes violents,
fins i tot després d'haver subit la independència el 1961.
Les Nacions Unides van exigir que es convoqués un referèndum
sobre la continuïtat de la monarquia tutsi.
El resultat va ser rotund
i va conduir el país cap a la república,
ara controlada per els hutus.
Centenars d'amivets de tutsis van abandonar el país
i van crear el front patriòtic ruandès,
el FPR,
més tard protagonista de les revoltes.
Passaven els anys
i les ferides entre uns i altres
s'agraejaven amb episodis constants
de violència i venjances.
A l'any 1972,
a la veïna Burundi
hi van morir més de 200.000 persones.
majoritàriament hutis a mans de tutsis.
Tot es va donar la volta en tot això.
El ressentiment contra la minoria tutsi
va créixer de forma exponencial,
exigint una reacció contundent
al llavors president Gregoire Callibamba.
Això va portar un cop d'estat
per part del general juvenal Javi Arimana.
L'any 1990,
dins d'una forta crisi econòmica
que va deixar sota mínims el preu del cafè,
la gran matèria prima que tenia Rwanda.
El FPR va iniciar una invasió de Rwanda
des d'Hoganda.
No va ser fins tres anys després
que es va signar un acord de pau,
l'acord de Ruxa,
que va propiciar un govern de transició
compost per hutus i tutsis.
Una pau circumstancial.
Les milices radicals hutus,
anomenades Interawame,
s'anaven organitzant.
Es van armar i seguint les crides
de la ràdio-televisió en lliure dels mil turons,
tal com es donaven a Rwanda,
el país dels mil turons,
van iniciar la caça del tot ser.
El detonant,
abril del 1994,
l'avió que transportava el president Javi Ramina,
juntament amb el president de Burundi,
Ciprient Llartamina,
va estar allà,
quan va ser batut en un atemptat d'auditoria,
no reivindicat i encara qüestionat.
Però davant de l'abans de les forces tutsis,
les milices hutus van trobar el moment ideal
per emprendre una repressària.
Els 100 dies més tenebrosos de la història
del país dels mil turons.
El desplegament d'aquestes milícies,
que controlaven, a més,
la policia i l'exercit,
va ser ràpid i minuciós.
A les grans ciutats es van imposar
controls a tots els carrers.
Als mercats i a les zones més freqüentades
es demanava el famós carrer d'identitat
que havien ideat els belgues.
L'aspecte físic era més inqüestionable.
Els hutus, generalment,
eren de mena robusta
i encara molt rodona
i pell molt fosca,
mentre que els tutsis
tenien una pell molt clara
i el nas i els llavis més fins.
Els controls hutus
atacaven certes persones
simplement pel seu físic.
En aquests controls,
els tutsis eren executats sense vacilacions.
Al camp,
les milícies anaven poble per poble,
a caçar,
ben bé a caçar,
els famílies tutsis
que intentaven esquivar les ràzies
refugiants a les esglésies,
considerades com a llocs segurs.
No hem d'oblidar
que més del 90% dels ruandesos són cristians.
Però aquests llocs sagrats
tampoc van ser segurs.
La matança de l'escola de Morambi,
explicada en primera persona,
ens ho demostra.
així com l'acumulació de població tutsi
en estadis de futbol i grans edificis,
ideals per poder perpetrar execucions en massa
i en poc temps.
Mentrestant,
el front patriarctic tutsi
també responia en violència,
però potser de forma menys sistemàtica.
En definitiva,
morts per totes les bandes.
No va ser fins al 22 de juny,
quan ja feia tres mesos i mig
que havia començat el genocidi,
que l'ANU va autoritzar França
a desplegar una missió
de 2.500 soldats
per restablir l'ordre de la Rwanda.
La presència d'aquestes tropes
va evitar,
no va evitar,
al contrari,
perdó,
va evitar
que el govern francès
fos acusat d'haver intervingut
en defensa dels jututs.
Si no recordo malament,
fins al...
No sé si va ser el Pompidou
per reconèixer
que tot això
havia estat d'una salvatgeada.
Per què?
Qüestions econòmiques.
Al final,
tutsis i jututs moderats
van formar un govern provisional
d'unitat nacional.
Però els diferents camps
refugiats morien
per les malalties
i els assassinats van continuar.
Es van celebrar judicis
davant del Tribunal Penal
Institucional Internacional
que es va crear
amb la resolució
955
del Consell de Seguretat
de les Dacions Unides.
Aquest tribunal
va condemnar
62 persones
i va absolve
14
durant els 21 anys
que van estar en funcionament.
va ser molt criticat
i acusat d'aplicar
la justícia dels vencedors
per no haver perseguit
el vida principal
del front patriòtic,
Pau Kagame,
avui president del país.
i president del país.
Què dir,
en mig de les matances,
el juny i juliol
del 1994,
l'interès
de bona part
de la societat
es centrava
en el Mundial de Futbol
dels Estats Units,
que acabaria guanyant
el Brasil
de Romàrio
en la final disputat
el 17 de juliol.
Justament
quan es posava fi
als cèndies més
salvatges
i inhumans
que han viscut
els adormits
volcans de Rwanda.
Però,
una cosa positiva,
per primera vegada
el Tribunal Penal
va considerar
genocidi
la violència èclica.
A més,
va complir
dues fites més.
La primera acceptació
de culpabilitat
entre crims de genocidi
de la història,
en missió feta
pel exprimer ministre
d'interí
del govern rolandès
Jan Kambamba,
condemnat
a cadena perpètua
i la creació
d'una unitat
per estudiar
els crims
amb implicacions
de gènere
comerços
durant el genocidi
de Rwanda.
Recordem la definició
de genocidi
segons la Convenció
de l'Ànul
article número 2.
Soc de vita
perpedrat
amb la intenció
de destruir
total o perxalment
un grup nacional,
ètnic,
racial o religiós.
Gràcies.
Violència ètnica,
violència religiosa,
violència cultural...
Pep, tu què?
Violència què?
Avui jo ja vaig fer
el meu cup de violència
amb el meu dos de vaques,
tota l'explicació
dels botjins
i això que no vaig fer massa...
No m'hi vaig,
no m'hi vaig...
Fins i tot
el Vicenç,
que és una persona
pacífica,
amb el Sabonarola
s'ha lluit també.
Bé,
doncs jo
parlaré avui
del transport públic
a Barcelona.
Una altra forma
de violència.
Sí,
però és diferent, sí.
Amb la Rodalia,
ja m'ho explicaràs.
Bé,
a dintre de la ciutat.
Amb el tramvia,
l'autobús i el taxi,
em te quedaré jo.
Déu-n'hi-do.
Bé,
la nova Barcelona
que va sortir
després de l'enterroc
de les muralles
necessitava un transport públic
eficient
i el necessitava
de manera urgent.
Calia establir
uns itineraris,
una freqüència de pas,
uns volums de passatgers,
una cosa que el fes útil.
Estalçament
Urgell ja ho era,
però necessitava
que a més a més
fos útil.
I tot això
no va sortir de cop.
Però l'aparició
dels vehicles de motor,
fossin de vapor,
de benzina,
de gasolina o elèctrics,
van anar
doncs
arrecurant els vehicles
de tracció animal
fins que aquests
van desaparèixer.
Sembla que el primer tramvia
va néixer a Gales,
al poble d'Oistermoth,
el 25 de març
de 1807.
Els primers serveis
van ser amb cavalls
i l'aspecte
era el d'una diligència
amb rodes
de vagó de tren,
aproximadament.
I en lloc
d'estendres per Europa,
primer va ser adoptat
per Amèrica.
El 1832
s'inaugura
el tramvia a Nova York
i el 1858
ja el trobem
a la ciutat de Mèxic,
a l'Habana,
a Santiago de Xile
i entre el 59
i el 68
a Rio de Janeiro,
a Buenos Aires,
Callao,
Lima,
a Montevideo
i a Europa
el 1854
a París
i a Dusseldorf
el 1876.
El tramvia
a Barcelona
arriba el 27 de juny
de 1872
amb la inauguració
de la primera línia
entre el Pla de la Boqueria
i el Josepet,
la actual plaça de les Eps.
Si ho mirem
des de la nostra perspectiva
potser no li veiem
tanta utilitat,
és més aviat lent,
les vies ocupen
un lloc a la calçada,
la tracció animal
era comuna
a tot arreu
en aquella època.
Cavalls i mules
tenien molta força
i són perfectes
per arossegar
grans pesos.
I el que ara,
com que no hi estem acostumats
i ens ho hem mirat
d'una altra manera,
les vies
eren un avantatge.
El baix coeficient
de fregament
entre el carril
i la roda
permetia
menors força
i els animals
i un consum energètic
molt menor
respecte
als transports
sobre paviment
amb rodes
de fusta
o de ferro.
El no circular
a l'amunt
de les llambordes
també era més còmode
pel passatger.
No vibrava,
diguéssim,
el vehicle.
El 1879,
la línia
Madrid-Aleganés,
va ser la primera
de l'estat
que va utilitzar
la tracció a vapor.
El fum i el soroll
van fer que aquest sistema
no fes fortuna
com a transport
a dintre
de les ciutats.
El tramvia Barcelona
sí,
va tenir èxit
i va comptar
amb una de les xarxes
més grans
i eficients d'Europa.
La primera línia
que feia servir
vehicles de dos pisos
va ser construïda
i explotada
per l'empresa
de Barcelona
Tramways
Company Limited,
que era
de capital britànic.
I l'any següent
una nova línia
comunicava
a la Boqueria
amb la Barceloneta
i el 1884
una tercera línia
anava fins al Poble Nou.
Davant de l'èxit
altres empreses
van provar sol
i van aparèixer
a Tramways
de Barcelona Sants
i a Sant Andreu
de Palomar,
la línia de Circunvalació
impulsada
per la Societat Catalana
de Tramways
el 1837
i algunes més.
En conjunt
tot era una mica caòtic.
Alguns dinàries
es duplicaven
i no hi havia
un criteri unificat
amb l'ample de vies.
També va tenir
un cert èxit
de vapor
primer en màquines
importades
d'Anglaterra Suïssa
i després
en el 1884
la maquillista terrestre
i marítima
va fabricar
dues màquines
de vapor
per al tramvia
de Sant Andreu.
Algun accident
a Berries
i el ja esmentat
soroll i fum
van fer que l'Ajuntament
posés limitacions
per circular
per certes zones
més residencials.
La petició
de l'altramvia elèctric
va posar fi
a aquests problemes.
Vilov i Sant Sebastià
el 1896
i el 1897
van ser els primers
de les ciutats
a electrificar
els seus tramvies
a la península.
Madrid i Barcelona
s'hi van posar a l'hora
però aquest cop
Madrid va passar
davant
i va inaugurar
els nous tramvies
el 3 d'octubre
del 1898
mentre que Barcelona
la primera línia
electrificada
de la circunvalació
va iniciar
el seu camí
el 26 de gener
de 1899.
El canvi
ja va ser irrevencible
i el 1907
tota la xarxa
de Barcelona
ja era elèctrica.
El servei
va millorar molt,
la possibilitat
comercial
i la fiabilitat
dels cotxes
van augmentar
però tot això
va exigir
fer una notable
inversió de capital
que a l'edat
va afavorir
l'inici
d'un procés
de concentració
empresarial.
De la dotzena
d'operadores
que hi havia
al començament
de segle
es va passar
a la pràctica
d'iconificació
d'una sola empresa
a partir de 1911.
El 10 d'agost
de 1905
es constitueix
a Brussel·les
l'empresa
de la Tranways
de Barcelona
S.A.
amb un capital
belga
i alemany
d'11 milions
de francs.
Ràpidament
la nova societat
va anar absorbint
les altres
que operaven
a la ciutat
i tot va culminar
el 1911
amb l'adquisició
de la Societat
de Tranways
de Barcelona
de Sant Andreu
i Extensions.
La xarxa
de la ciutat
arribava
a 125 quilòmetres
de vies
i es van unificar
en la seva amplada
a l'ample internacional.
Les xarxes
van ampliar
i modernitzar
progressivament
en règim
de monopoli
i aquí apareix
un altre mitjà
de transport
que vol fer
la competència
al tramvia
l'autobús.
Podríem dir
que els autobusos
són una mena
d'evolució natural
de la dirigència
que va passar
de la tracció animal
al motor de vapor
i al de gasolina.
Tothom tirarà
igual al seu molí
i aquí és difícil
dir quin és
el primer autobús.
Segons uns
el primer sistema
de transport públic
organitzat
apareixen antes
el 1826.
El primer ômnibus
d'atracció mecànica
va aparèixer
el 22 de avril
del 1833
a Londres.
Els carruatges
de vapor
eren menys propensos
a volcar,
viatjaven més de pressa
que els de tracció animal,
eren més econòmics
de conduir
i causaven
menys desperfectes
a la superfície
de la carretera
a causa
dels seus neumàtics
amples.
I a Barcelona,
què va passar
amb els autobusos?
Primer fareu-n'incís
per dir que parlar
únicament
del transport
de superfície
del metro
i en van parlar
amb altres programes.
Deixem-me recordar
un parell de Londres.
Després del de Londres,
el metro de Sarrià
és el segon
més antic del món,
que es va inaugurar
el 1863
i les locomotores
eren de vapor.
Sis mesos abans
ho havia fet
el de Londres.
I en un inici
no estava pensat
com a tren urmà,
sinó de rodalia,
però l'absorció
de Gràcia,
Sarrià i Sant Gervasi
va canviar
la seva naturalesa
i es va convertir
en el primer ferrocarril
urbà de l'Estat.
Es va certificar
el 1915
els impulsors
de la Canarenca
van crear
la companyia
de ferrocarrils
de Catalunya
van aconseguir
el control
del tren
de Sarrià,
el van modernitzar
i l'any 1929
el van soterrar
coincidint
amb l'exposició.
A la vigila
de la inauguració
els responsables
van anar
que els trens
no podien entrar
a les estacions
ja que havien fet
les andanes
massa amples.
Durant tota la nit
van estar treballant
en equips d'obrers
i l'endemà
es va fer
la inauguració
com si no hagués passat res.
També van parlar
de línies de metro
amb les seves vicissituds
amb les seves estacions
fantasma
etc.
Tornem a la superfície
i parlem
d'autobusos.
La Catalana
era una empresa
especialitzada
en rípers.
Els rípers
eren diligències
col·lectives
sense vies
que circulaven
estirades
per dues
o quatre mules.
I els responsables
de la Catalana
van veure
la possibilitat
de competir
amb els trenvies
quan van descobrir
una novetat
que circulava
per París
del 1905.
Uns vehicles
de dos pisos
amb motors de gasolina.
Dit i fet.
Van obtenir
el permís
de l'Ajuntament
per canviar els rípers
que feien el trajecte
de la plaça Catalunya
a la plaça Trilla de Gràcia
passant per la Rambla
a Catalunya.
Suposo que
perquè passés de Gràcia
i passava el trenvia.
El 1906
ja circulaven
els cinc primers òmnibus
i no cal dir
que van causar
gran expectació
i van tenir molt èxit
perquè en molt sentit comercial
la Catalana
oferia un bitllet
cinc centis més barat
que el trenvia
i abans de les set del matí
el trajecte costava
la meitat de preu.
Mariano de Foronda
el segon marquès de Foronda
que era el director
de la companyia
de tramvies elèctricos
de Barcelona
va veure de seguida
el perill
que suposava
aquella novetat
pels seus tramvies
i va lluitar
amb tots els mitjans
per bloquejar
els flamants òmnibus.
Denúncies a l'Ajuntament
pel soroll
la pudor
el fum
la gran quantitat
d'accidents
això de Reyes
era fals
també ho era
que circulaven
a molt més
dels 8 quilòmetres
per hora
per mesos
aquells vehicles primitius
perquè aquells vehicles primitius
tenien molt poca potència
i els costava molt
aquell trajecte
que tot era
encara que no fots
era tot costarut
l'alment de nada
de Barcelona
a la Gràcia.
Aquelles altes pressions
fetes de sota mà
pel marquès de la Foronda
devia ser
com una mena
de Florentina
de l'època
van fer
agafar por
als usuaris
i l'Ajuntament
hi va posar traves
i finalment
el 1908
la catalana
va fer fallida.
però era clar
que l'autobús
era amb bon invent
i que millonaria
i que tornaria
i així va ser.
El tramvia
sense cap competència
va continuar creixent
però la ciutat
també
també ho feia
i cap a l'any 20
el tramvia
es veia desbordat.
L'Ajuntament
insistia
en la necessitat
d'augmentar els vehicles
i quan que els tramvies
del marquès
no donaven abast
també era
una època
després de la Primera Guerra Mundial
que se deixaven
també
matèries primeres
etcètera
doncs va donar
un altre potellat
als autobusos.
La campanya
de desprestigi
i denúncia
es va tornar
però es va imposar
la realitat
i es va crear
i consolidar
la companyia general
d'autobusos
de Barcelona.
I el marquès
de la Foronda
que era un gat vell
va canviar de tàctica
i el 1924
va decidir
que com que no podia vèncer
el millor era
liar-se amb l'enemic.
Va comprar accions
a la nova empresa
fins que va aconseguir
el control.
Eliminada la competència
va fer que tramvies
i autobusos
fossin complementaris.
A l'any 30
1930
apareixen
els nous autobusos
amb el segon pis cobert
i això els feia semblar
encara més grossos
i més forts
i la por
que volquessin
que el mateix Foronda
havia ajudat
a escampar anys abans
va tornar a aparèixer
i per vèncer
aquesta por
la companyia
va construir
una plataforma
on posàvem
un autobus
i l'inclinava
fins a 30 graus
sense que volqués
perquè vegi
per donar
aquesta sensació
de la seguretat.
El marquès
de la Foronda
havia sigut militar
va lluitar
a la guerra
de les Filipines
i també es va dedicar
a la política.
Tenia un caràcter
dur o autoritari
que li va provocar
més d'un enfrontament
amb els treballadors
acomiadava
vaguistes
contactava esquirols
i si calia
conduiria trenvies
per aturar
una protesta
o una vaga.
Com és això?
No teniu?
Per lo civil
o per lo militar
eh?
Per lo penal
o per lo civil
Ell tampoc era
gaire estimat
a la ciutat
va estar al front
de la companyia
de trenvies
del 1902
fins al 1931.
Tampoc les autoritats
republicanes
el veien amb bons ulls
i el van obligar
a dimitir.
Val a dir
per això
que no va fer
malament del tot.
Potser no va fer
tot ell
i els seus col·laboradors
però en el seu mandat
es van introduir
mesures i millores
tècniques
que es van limitar
a la majoria
de companyies
del país.
Creació de parades fixes
abans
el tramvia
el parades
com si fos un taxi.
Numeració de línies
o avenços
en la creació
d'horaris
o introduir
els bitllets numerats
per facilitar
el control
van ser algunes
de les seves aportacions.
Els cap i cua.
Una darrera curiositat
ell va ser
un gran col·leccionista
de bitllets de tramvia
i de trens
però tan coneguda
la seva afició
que popularment
el col·leccionisme
de bitllets
i de transport
era conegut
com a
forondotelia
aquesta paraula
mai ha estat
acceptada
per la Real Acadèmia
espanyola
en canvi
sí que existeix
la paraula
provenient del català
que et trucaves
de dir ara
cap i cua
és com un palíndrome
numèric
podríem parlar
de tramvies
durant hores
els diferents recorreguts
el que fa més voltes
que el 29
dels diferents models
el tramvia
de dos pisos
que gairebé
ningú recorda
ja que l'autobús
de dos pisos
sembla que
sempre
ha tingut més bon record
i va circular
més temps
els tramvies
de dos pisos
o imperials
van ser molt comuns
amb tracció animal
no van tenir
tant èxit
després
de l'electrificació
excepte
a Anglaterra
i les colònies
jo recordo
tramvies
de dos pisos
a Hong Kong
i una altra
excepció
a Barcelona
on amb les reformes
successives
van circular
diferents models
començant
pels de tracció animal
adaptats
després
al motor
de gasolina
fins a cobrir
el segon pis
igual que els autobús
i aquests darrers
van circular
fins a començaments
dels 60
del segle passat
els tramvies
de dos pisos
tenim un record
difuminat
perquè recordem més
els autobusos
les jardineres
sí
però els tramvies
de dos pisos
jo recordo
més vegades
els jardineres
els autobus
de dos pisos
clar
però s'ha dit
que els de dos pisos
ens esboraven
la memòria de l'altre
però jo sí que recordo
vagament
perquè per casa
passaven
de tramvies
jo estava fart
de veure tramvies
i de sentir-los
quan giraven
per la ronda
cap a la plaça
universitat
feien un nyec
que se't clavava
a l'orella
però jo ja estava
acostumat
i dormia igual
però se sentia molt
sí
un altre
d'aquests més recordats
eren el que deies
tu Joan
les jardineres
van circular
de 1906
fins al 1963
eren tramvies
oberts dels costats
que donaven
un toc alegre
i festiu
perquè anunciaven
l'arribada
del bon temps
cada que la seva
funció era pràctica
ventilació
en temps de calor
tothom recordo
els tofillos
de la gent
amb el braç aixecat
aquella
l'oreta d'aixella
el 1906
es va encarregar
Can Girona
l'empresa
metal·lúrgica
del Poble Nou
la construcció
de la primera sèrie
de tramvies
elèctrics
jardinera
per reforçar
el servei d'estiu
i les diferents
línies
del front marítim
l'empresa
de Girona
que ja parlàvem
del Girona
torna a sortir
la matinada
del 19 de març
de 1921
a un quart de quatre
entrava a les cotxeres
d'Horta
l'últim tramvia
clàssic de Barcelona
quedava únicament
el tramvia blau
que recorria
a l'avinguda
del Tibidabo
de la Baix
aquest va ser inaugurat
el 29 d'octubre
de 1901
juntament amb el funicular
operat per la societat
anònima Tibidabo
impulsats tots dos
pel doctor Andreu
que havia promogut
el parc d'atraccions
del Tibidabo
i la urbanització
de l'avinguda
l'any 79
el tramvia blau
passa a ser propietat
de l'Ajuntament
per tal de permetre
la seva viabilitat
i potenciar
el seu caràcter turístic
però el gener
del 2018
va fer el seu
darrer viatge
teòricament
de manera provisional
havia tornat a la circulació
al cap de dos anys
portem sis
i el més calent
és a l'aigüera
tot sembla
que estem publicats
i el nou projecte
ha d'incloure
l'urbanització
de l'avinguda
del Tibidabo
des de la plaça
Kennedy
fins a la plaça
de l'Octubre
el nou traçat
de la via
rehabilitació
de les cotxeres
del servei
i la remodelació
dels cotxes
del tramvia
i fons del TMEB
expliquen que
per dur a terme
aquesta restauració
caldrà l'autorització
del Departament de Cultura
perquè ha declarat
que aquests vehicles
són patrimoni històric
ferroviari
i com a béns culturals
d'interès nacional
per tant
han de complir
tota una sèrie
de clàusules
fets i resultats
tot parat
si no es produeixen canvis
tot a punt
que el cost de tot plegat
s'enfilarà
fins als 19 milions
la veritat
seran 30
i aquesta última xifra
ha fet de pública
segons transports públics
de Barcelona
ho tenim clar
és més car
el camp del Barça
farem un tramvia
que doni voltes
el 5 d'abril
el 2004
el tramvia convencional
va tornar als carrers
de la ciutat
i les dues xarxes actuals
tramvats i tramvesors
estan en un procés
d'unificació
en això hi ha
la divisió d'opinions
i ho deixarem aquí
vull recordar
que per acabar
la cosa
que de tant parlar
sembla que tots
l'hagin viscut
la vaga dels tramvies
del 51
aquest va ser
el boicot
dels ciutadans
de Barcelona
van fer
a la companyia
tramvies
a partir
de l'1 de març
d'aquell any
tot va començar
per l'augment
del preu
de viret
un greuge comparatiu
que s'estabilia
amb el preu
del mateix servei
a Madrid
naturalment
era un malestar
que venia de lluny
i va suposar
una de les primeres
manifestacions massives
contra el règim
tot va acabar
amb la destitució
del governador civil
Eduardo Baez
Alegria
de l'alcalde de la ciutat
Josep Maria Albert
Espujol
i l'anel·lació
de l'augment
dels bitllets
Tots hem sentit
explicar aquell diumenge
que tot i que plovia
en acabar el partit
del Barça
tothom va tornar a peu
malgrat que el governador
va ampliar els voltants
del camp
de trenvies
ja dic
n'hem sentit
parlar tant
que sembla que hi fossin tots
però
jo no hi era
estava a punt d'arribar
però encara no
jo encara no hi era
bueno
acabarem parlant dels taxis
el carril bici
el deixem
per una altra reencarnació
els primers taxis
amb motor de gasolina
van aparèixer a Barcelona
el 1906
al mateix temps
que els autobusos
és un començament modest
una sola parada
a la Rambla
amb sis cotxes
que van haver de conviure
encara amb els carrelatges
de lloguer
l'ossegats per cavalls
fins al final
de la primera guerra mundial
igual que amb els autobusos
alguns dels primers taxistes
eren antics conductors
de cotxes
de cavalls
i des d'aquell 1906
comencen a passar coses
augmenta la circulació
amb el nombre de cotxes
pocs de particulars
cotxes de lloguer
cotxes de luxe
per ocasions especials
com ara casaments
portades de llarg
valls
altres recepcions
etc.
i davant de tot això
la Guàrdia Urbana
imposa la matriculació
de vehicles
a partir del 1907
el 1910
per afavorir
la venda d'automòbils
les empreses del Ramb
van crear un servei
de lloguer
de cotxes
o taxis
amb conductors propis
que rebien el nom
de cotxes de plaça
el 5 de juliol
va començar el servei
amb 21 vehicles
i la companyia general
va pagar 250 pessetes
a l'Ajuntament
en concepte
de llicència
i impostos
en 8 anys
el 1924
les parades de taxi
ja eren 60
no queda clar
quan l'origen
del carret
de conduir
es va instaurar
aproximadament
el 1900
i en la comunicació
del primer carnet
s'indicava
que el permís
de conduir
hauria d'estar expedit
pel governador
de la província
on visqués cada ciutadà
i es feia referència
que per obtenir
el carnet
caldria passar
una sèrie de proves
o respondre
algunes preguntes
encara que no es donaven
exemples exactes
i no sap ben bé
quines coses
serien aquestes
quan un ciutadà
passava les proves
de rigor
havia de fer el pagament
de 15 pessetes
això sí
15 pessetes
per obtenir el carnet
això sí que quedava clar
entre el 18
i el 1930
es van donar
les condicions
per assolir-ho
tot això
per exemple
no es podia
patir qualsevol tipus
de malaltia
a la vista
ni a l'oïda
suposo que també
perquè
hi havia abans
aquelles ulleres
de cul de got
que devien distorsionar
molt
i segons quines coses
no podies
l'edat màxima
per conduir
déu-n'hi-do
eren els 77 anys
que en aquell
l'esperança de vida
no era tan
nosaltres també
ens quedem
dos telediaris
ara no hi ha
ara mentre tu
tinguis nassos
de presentar-te
no ho sé
encara no sé
com va
però em fa la teuta
no no
ara no hi ha
límit
no hi ha límit
ara falta
que hi ha
espacis
les proves
però no hi ha
límit
i com no podia
ser d'altra manera
les dones
necessitaven
a més a més
de tot això
el permís
dels pares
o del marit
no sé
qui va ser
la primera
barcelonina
que va conduir
el cotxe
però l'estat espanyol
va ser
Emilia Pardo Bazzan
escriptora
i gran lluitadora
pels drets
de les dones
ho va fer
el 1904
als 53 anys
per demostrar
que les dones
eren capaces
de fer qualsevol
altra cosa
que poguessin
fer els homes
la primera
catalana
que va tenir carnet de conduir
va ser Clotilde Godó
Pellegrí
nascuda a Igualada
el 1855
1885
i que moria Tiana
el 1988
103 anys
conduint
almenys va conduir
per la vida
com va poder
el seu pare
va ser alcalde
d'Igualada
i ella
va ser pianista
de Sheble
d'Enric Granados
la seva fama
de pianista
i amant
d'Enric Granados
ha deixat enrere
l'anècdota
de ser la primera
de dona
amb carnet de conduir
i no he trobat
la data
que li van donar
però suposo
que seria
cap a mitjans
dels anys 20
del segle passat
va tenir una vida
molt curiosa
era de Sheble
d'En Granados
va tenir
de deixar
els 19 anys
perquè la seva mare
la va casar
amb un tio
que la maltractava
va tenir dos fills
se li van morir
molt petits
i es va
es va separar
i va
i va obtenir
la nul·litat
del matrimoni
son pare
tenia molts calés
i el papa
Pius de Zé
va intervenir
tot en una cosa verta
després es va tornar
a casar
quan mort
havia sigut amant
d'Enric Granados
casualment
ella per ajudar
perquè Enric Granados
sempre anava
una mica curts d'Hermilla
doncs
li va pagar
el bitllet
del vaixell
a la dona
perquè l'acompanyés
i es van morir
tots dos
quan va ser
torpedingat
el vaixell
ell encara
se va tornar
a casar
i es va tornar
a separar
però bueno
si ja som figues
una altra part
vaig trobar tan curiós
que m'ho vaig acabar
llegint
per damunt
una mica
la seva biografia
perquè surt
a diferents llocs
l'exposició
tornem
tornem
a la
tornem
a la qüestió
dels cotxes
aproximadament
per aquestes dates
el 1924
l'Ajuntament
de Barcelona
crea un codi
de circulació
que entre altres mesures
feia obligatori
l'ús del taxímetre
d'aquí el nom
de taxi
taxi, taxímetre
cinematògraf, cine
amb moltes coses
d'aquestes
també era obligatori
portar pintada
sota la finestreta
dels passatgers
una ratlla
de diferent color
segons el que es cobrava
per quilòmetre
blanca
40 cèntims
per quilòmetre
vermella
50
groga 60
blava 80
s'havia suposat
que també
depèn de la qualitat
del cotxe
que aturaves
l'exposició del 29
va aprofitar
un creixement
exagerat
de la flota
de taxis
que anivien
gairebé 4.000
per una ciutat
d'aproximadament
un milió
d'habitants
Déu-n'hi-do
tots aquests vehicles
competint
amb els trenvies
els nous autobusos
l'encara més nou metro
van provocar
una autèntica
guerra de preus
acabada l'exposició
com era de preveure
moltes companyies
van
van
van
tancar
i el 1930
el juliol
l'Ajuntament
va establir
l'obligatari de tot
d'un mínim
de dos
de dos anys
d'experiència
per obtenir
la llicència
de taxista
i la tarifa
única
de 60 cèntims
per quilòmetre
que eren els de la ratlleta groga
aquella ratlleta groga
es van ampliant
fins que s'han quedat
amb el color
els taxis d'ara
on veu que són
els taxis de Barcelona
o si segons on vagi
són els d'Alexandria
que també s'en tenen
el mateix color exactament
que els de Barcelona
no sé per què
si hi va haver
algun taxista de Barcelona
que és d'allà
com a curiositat
els taxis d'Alexandria
no sabem el què
al començament
de la guerra civil
la CNT
va confiscar
les cooperatives
més importants
i va col·lectivitzar
tots els taxis
la manca de combustible
i els recanvis
va portar a la suspensió
del servei
el 39
es restableix
el negoci
i la poca quantitat
d'automèl·les
les que s'han de combustible
va dur
a la reutilització
de cotxes
de direcció animal
i el gasogen
aquella mena
de gran dipòsit
caldera
que generava
gas alimentat
de fustots
llenya
carbó
i closques d'ametlles
i a partir d'aquí
la història ja és coneguda
a Parco
i aturo el taximetral
fins a les setmanes de veu
la filosofia
en majúscula
representa l'esforç humà
per obrir-se a pas
a les tenebres
amb la sola llum
de la raó
és la tècnica
que disciplina
i ordena
el pensament
però la filosofia
modesta
i en minúscula
és també
la radical
aspiració
a una vida
lliure i autònoma
i genuïnament
humana
que només
és concebible
com una vida
conforme
a la raó
Vicenç
saps que et dic
que
s'hauria d'afegir
al teu currículum
a la teva biografia
historiador
i filòsof
perquè tot això
sapereia
o Déu
i ens has donat
una lliçó enorme
mira
quan has parlat
del paral·lelisme
o del
versus
Nicolau
Maquiavel
versus
Girolamo
segona rola
se m'ha ocorregut
que si algun dia
que és molt difícil
no tens idees
o no saps què fer
hi ha un altre
paral·lelisme
que l'ha de tocar
la teva pluma
i la teva
intel·ligència
és a Warfare
de dos matemàtics
filòsofs
i astrònoms
contemporanis
el Giordano Bruno
versus
Galileo Galilei
ahí lo dejo
apuntat per si de cas
que pot ser
pot ser
pot ser també
un tàndem
fantàstic
saps que et dic
que
l'agradora de Sant Jordi
que és una distinció
de la Generalitat de Catalunya
que es va crear
el 1981
en la finalitat
de distingir
les persones
naturals o jurídiques
que pels seus mèrits
hagin prestat serveis
destracats a Catalunya
en la defensa
de la seva identitat
o més
generalment
en el pla cívic
i cultural
està perdent el temps
sense pensar
en Vicenç
en Villatoro
i la molla
mira Vicenç
saps què deia Aristòtil?
Aristòtil deia
que la grandesa
no consisteix
a rebre honors
sinó
a mereixer-los
i tu
te'ls mereixes
moltes gràcies
I see them blue
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
Vinga
al final
ets l'últim entrevistat
del benvinguts
benvolguts
i ben trobats
tindrem encara
tres programes
encara
però
no tindré sentat
aquí
a un historiador
un filòsof
un escultor
un professor
com tu
digue'ns
explica'ns
l'últim missatge
pel benvinguts
en veu del Vicenç
No, a veure
jo crec que aquesta taula
té coses
extremadament exemplars
i per tant
haver-hi estat
i haver escoltat
i haver après
i en ocasions
també haver discrepat
ha estat un honor
i ha estat
i ha estat
la participació
en una cosa
que té
valor d'exemple
és a dir
jo crec en la paraula
crec en la paraula
crec en la
capacitat que té la paraula
de vehicular el pensament
crec en la
crec en l'intercanvi
de les paraules
i per tant
si pareu de fer això
feu alguna altra cosa
però feu
feu
jo crec que
hi ha un moment
en el Gato Pardo
en el que
en el príncep de Salinas
se li ofereix
un càrrec públic
i ell diu
que no
diu
vostès ho faran
potser millor
diu
però pels sicilians
el problema no és fer-ho millor
o pitjor
el problema és fer
és a dir
fer és una cosa
sospitosa
és una cosa
i per tant
jo crec que estem
en un
període de la història
en el que fer
és sospitós
com en l'època
del Gato Pardo
bé
només ho dic una cosa
feu
feu
Vicenç
m'emociones
aviam
avui
avui hem viatxat
amb
iocacions
a les Llatines
pel Canal d'Ugell
a l'Anaixement
per Àfrica
amb trens
trenvies
autobusos
i metros
hem viatxat
amb els
amb els oyents
com
en manca de tres programes
recordo que demà
avui
important perquè has vingut tu
però demà
11 de maig
el dia més dolç
de l'any
el dia de Sant Pons
mira
va néixer
el Salvador Dalí
i va néixer
el Joan Margarit
el meu estimat
i recordat Margarit
i va néixer
el Camilo José Cela
i va néixer
l'Andrés Iniesta
i saps què et dic
i a més
vaig néixer jo
i per molts anys
per molts anys
per molts anys
ben trobats
ben trobats
soients
percebarem
en la idea
de la creació
d'un museu
salut i ràdio
diumenge
recordeu
votar
amb el DNI
i amb la memòria
aviam
vejam
a veure
aviam
consultant les coses
bona setmana
salut i ràdio
i love you
i hear bakers cry
i watch them grow
they like much more
than I'll never know
and I think to myself
what a wonderful world
yes
I think to myself
what a wonderful world
oh yeah
la ràdio de Sant Lluç
98.1
Bona nit
benvinguts a Bits 40.0
amics oients
què tal
com esteu
bona nit
bona nit
bona nit
avui fa
bueno feia
diré dos mesos
perquè com fem
tres setmanes així
més o menys
que no hi ha
érem els quatre
és una cosa
que vam tenir
durant bastantes setmanes
programes
i han hagut baixes
Ruben Garantia
el Luigi
l'anterior
Luigi no s'ha notat tant
però
els que no fallem
ho sabia
els que no fallem mai
són els bons
exacte
ara penses més
que ets un home
que ja ho dèiem
fora d'antena
que jo et dediques
a Catalunya
ràdio
sóc radiofònic
ha donat el salt
ràdio d'esvern
ja no t'arriba
sóc radiofònic
em van fer una oferta
em van dir que anés
amb el Peyu i el Jair
ara que s'acaba el programa
doncs ara faràs
un espíritus
la nova Neus Rossell
la nova Neus Rossell
Neus Rossell
Neus Rossell
no
Neus Rossell
Neus Rossell
vinga hola
Neus Rossell
molt bé
ahí estamos
bé bé
doncs
un abraçada
des d'aquí
exacte
nois
doncs tenim
tot l'escalf
tenim avui
un programa
més diria que clàssic
però no clàssic
de la mala manera
sinó que tenim novetats
tots quatre
hem portat
cançons
música
i després tenim especials
diria no
segur tenies un parell
però farem un o
bé no sé
el que doni temps
jo us explico
el que tinc
vinga va
la setmana passada
perdó
el programa passada
no m'interessa
ja vaig fer l'espòiler
ja vaig fer l'espòiler
de
Desmuntant Mites
sí
de dues cançons
de Fontaine's DC
i una de L6
Som System
que us sorprendrà
i després he portat
una secció
que he preparat bastant
i no vull dir res
amb això
perquè es pot quedar
pel primer programa
molt bé
però que ets tocar la fibra sensible
perquè són versions
de cançons
de Radiohead
que m'han girat al cap
ah sí
compro
compro
endavant les dues
endavant les dues
endavant les dues
sí
i després tenim
el teu clàssic
també especial
però jo
sabeu que soc
bastant
més humil
l'audiència
ha parlat
i generós
que l'ESAU
això sí
sempre ha passat això
jo diré
afegiria que
Rubén
el teu especial
dona un punt de qualitat
normalment
només per la
això ho dieu vosaltres
no?
sí
no és difícil
d'estar
nosaltres
mira si és bona persona
l'últim programa
m'està parlant
del teu
ho vaig sentir
molt bé
per cert
la teva secció
i la vam
la vam
llavors per compensar
el Miki va explicar
una merda
d'un robot
no no
cuida
va ser fantàstica
ei respect
li vaig explicar
al Rubén
respect absolut
perquè
bravo
sabia que tu m'entendries
vaig plorar
en aquest documental
molt bé
curiosity
no pot ser
perquè no t'havies plorar
good night
opi
ahi no
opportunity
curiosity
era l'anterior
perdó
opi
meravellós
documental
total
respect for
el vaig veure
molt bé
salut
salut
salut
a guiem
salut
i tant
i tant
i a les vostres
fills
us estimem
molt bé nois
doncs
si us sembla
fem
inici
del programa
hem gastat
no massa
tres minuts i mig
estem millon
per què és la deriva habitual
avui anem bé
exacte
heu escoltat el nou tema
d'Arcade Fire
que han publicat
el primer
no he sentit
passo d'Arcade
ja comencem
l'has cancelat
no no està bé
està bé
bon debat
passa a ser Arcade
perquè ja et fa ràbia a ell
et fa ràbia al grup
o què
sí
bueno
ja ha tingut problemes
així
d'acusacions
d'abús
home ha tingut problemes
han tingut problemes
les que es follava ell
però bueno
bueno
això que es follés
bueno
si era consentit
cap problema
però el problema està
que no us semblava
que fos cal sentit
que havia un abús de poder
exacte
que havia un espècie
ha salido
és cert
és cert
ara ha fet una mica
patinada
té una pinta
que el jutge ha pensat
que no era suficient
i per això
l'ha exculpat
bueno
l'ha exculpat
per tocaments
va haver-hi
però vale
doncs ja està
no no
o sigui
que ho has reconegut ell
vale
però consentit
segons ell
és consentit
ja està
bueno
però musicalment
ara mateix
jo estic tocant el Rubén
però és consentit
ei
sí
farem una foto
per pujar-la
a l'instagram
bé
però Arcade Faller
també deia que era consentit
clar tio
ell ho ha dit
i a veure
aquí és la paraula
d'un contra l'altre
no conec el cas
tan en profunditat
i tampoc hi ha una sentència
diria
van ser rumors
però no sé si ha anat
més enllà
jo crec
o sigui
en el meu cas
és Wim Butler
m'encanta com a músic
sí
com a persona
em fa una mica rabieta
sempre me n'ha fet
sempre
ell i la dona
però m'he sigut molt fans
el que de Faller
que sí que sí
que musicalment
em flipen
però que ells són
de rull
i els circense
em sobra un poquit
però parlem del tema
o no?
bueno va
posem-lo
el tinc aquí
a veure què us sembla
posem uns minuts
no pensava
no era una tria
que pensava posar
però bueno
ja que n'hem parlat
té tot el sentit
es diu
Year of the Snake
l'avançament
i són així
és veritat
no en tot
que és allò
el primer de les escoltes
que l'he fet
no és aquesta èpica
que també està bé
ja no abusar
de l'èpica
perquè ja està una mica vist
i per tant
potser a veure què us sembla
hem de dedicar-li
un minut o un minut i mig
a això nou
d'Ark of the Fire
i per tant
ooooh
i knew that you would
i knew that you would
i knew that you would
in the seas and the strangers
when we were in danger
i reached out to you
like you knew that i would
like you knew that i would
it's a season of change
and if you feel strange
it's probably good
sí
bé
bé
no
és un fragment
molt inicial
molt inicial
sí
sí
de veritat
són
cinc minutets de cançó
i bueno
no té una super progressió
m'ha semblat
però bueno
pensa que sona bé
donem una oportunitat
de Catfire, no? Sempre. La mereixen.
La qualitat musical la tenen
i vagi per davant que hem sigut
supermercats. I recordem que els lives
són bastant...
Recordo el primer de la Sao,
el concert que vam fer petit allà a l'inici.
Jo ho vaig veure des de la valla perquè no em va donar temps.
Jo vam entrar. Estàvem allà, sí, sí.
Ua, xaval, va ser guapo, allò.
Jo ets de dir que dos dels meus favorits
de All of Time són els dos primers de Catfire.
Em sembla increïble.
Total. Sobretot, són una obra mestra.
I tant.
Ja. És cert,
jo que tenim una mica el mateix feeling tots.
Bé, doncs, seguim.
Noi González o Rubén o
segur que voleu que posi de vostre amic.
Bueno, jo tinc una...
Tinc algunes novetats, però...
Té una referència creuada, vosaltres.
Sí, sí, sí, ho he comentat.
Bueno, no sé, també està a primavera, saúna, aquesta referència?
Dijous.
Bueno, va, va, deixem començar per una altra.
Me les perdré les dues, per gilipolles,
volíem dir-ho.
Sí.
Bueno, no, volia, de fet, posar dos,
que són dos retorns bastant, penso,
que il·lusionants,
que són dos grups veterans,
com Tortois,
que em va sorprendre molt,
i tu vas a dir-ho.
I tu vas a dir-ho.