Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
És un bruixot fiable, creïble i entranyable.
Fa vuit dies, el dijous 23F, el nostre convidat d'avui, que està assegut al meu costat amb el seu somriure característic, va commemorar el seu aniversari.
En Joan, en Josep i jo, en Ferran, que som l'equip que pensem i dissenyem els benvinguts, benvolguts i ben trobats, en nom i representant els oients us diem...
Felicitats!
Va ser el protagonista del programa Namoro 70 del 13 de gener d'enguany.
Com no ha canviat res en la seva biografia, perdó, sí que ha canviat. Ja consta en el seu DNI un any més.
Però no es nota en la seva figura.
Per tant, tornaré a fer la mateixa presentació que li vam fer ara fa set set setmanes.
Avui, el nostre convidat ens continuarà relatant els últims 50 anys de la història nocturna a Barcelona.
Mestre en l'oci nocturn, reunint com ningú la societat burguesa i la classe alta catalana.
Ell ha inventat, dissenyat i portat a terme el que va ser la unió de la discoteca amb la restauració.
Forma part de la història de la societat barcelonina a partir dels anys 70.
Sembla un dandy anglès.
L'acompanya una actitud cavallaresca, un aire aristocràtic.
Tot el que ho envolta està rodejat d'un gust refinat, bombimbant, llest,
amb un somriure permanent, sempre amable i sempre atent.
Ignasi Riboy Masur, benvingut. Com estàs?
Hola, bon dia.
Parlant d'aquesta manera, Ferran, jo estava buscant el personatge per aquí i no el trobo.
Doncs aquest personatge...
T'estic mirant, ja està al meu costat.
Jo dic, bueno, deu ser un convidat.
Que m'he inventat.
Deu ser un nom invisible.
Que no hi és.
Per tant, m'agradaria que me'l presentessis,
perquè, bueno, és que jo crec que no existeix al món aquest personatge.
Doncs aquest personatge per mi existeix.
I el defineixo.
I està aquí al meu costat.
A un metro meu mirant-los als ulls, que es diu Ignasi Riboy Masur.
Bueno, doncs moltes gràcies.
El proper dia portarem un mirall molt ben pensat.
No, portarem el personatge que el buscarem entre tots.
No, no, no, que el buscarem entre tots.
Jo m'ho faré això inclús a buscar-ho i mira que tracto gent, potser el trobo.
Escolta, prou.
Crec que no.
Però potser el trobo.
Jo ja l'he trobat.
Ah, doncs tu l'has trobat, estic molt bé sentit.
Fa uns quants anys, no diré, perquè et conserves fantàsticament.
Sí, les conserves no m'ha agradat massa.
No t'ha agradat massa.
No.
Però tu estàs en formol, has fet el dia 23, fa un parell de setmanes, uns anys,
i estàs fresc, fresc com una rosa.
I et dius Riboy Masur, de nom Ignasi.
Això és el que em va tocar al néixer.
No ho vaig escollir jo.
Mira, avui, i tu ho saps, ens hauria d'acompanyar el Josep Hilario, el creador.
Gran amic, gran amic nostre.
Gran amic teu, no?
Gran amic nostre.
I tant, i tant.
I a més, ha sigut el protagonista d'aquest programa dels nou primers divendres de mes, no?
Malauradament la salut, malauradament la salut, de tant en quant et jugo una mala passada.
I avui, curiosament, tres persones tenien que estar en aquest estudi
i cap de les tres i ja estan.
El Josep, el Josep Hilario, que jo hi comptava amb ell i em feia molta il·lusió,
de compartir l'entrevista i el diàleg amb tu, no pot estar.
Des d'aquí li diem que es recuperi ràpid.
El nostre col·laborador i company del programa, el Joan Mateu,
també per una indisposició, no ha pogut estar.
I un tercer convidat, que tenia d'estar aquí, perquè tu eres i representes l'empresari,
el geni, el dissenyador.
I l'altre, que es diu Pere Caballé, era el teu client,
a l'home nocturn de les nits barcelonines,
i que ens hauria acompanyat per veure aquests 50 anys teus
des del punt de vista seu com a consumidor,
i també, malauradament, una gamografia òsia, des d'aquí, diríem.
Ja ho saps.
Si haguéssim tingut el Pere Caballé, que és una desgràcia no tenir-lo,
estaria molt més descansat, perquè xerraria i totes les coses.
També.
Però tant això, seria un descans important d'aquest temps.
Des d'aquí a tots tres els desitgem que es recuperin ràpid i que es recuperin bé.
No és tant, ho anticipo.
Mira, tinc la mosca darrere del nas.
Jo no sóc el Bruixot, com el Carles Rius,
perquè ell a les vuit entrava a fer la gamografia òsia,
ara m'acaba d'enviar un missatge dient
encara hi sóc, perquè li vaig dir
quan surti, vine cap aquí, que nosaltres estarem amb l'Himnasi
com a mínim una hora i quart amb ell,
i no m'ha dit res més.
Jo encara confio, encara confio,
que quan acabi la seva prova,
igual es pot apropar,
i farem aquesta conversa que tu dius,
ens descansarà perquè el Pere xerra molt.
Però aquí qui té aquest xerratx, tu ets el protagonista.
Per tant...
No, no, ja m'agrada que arribi el Pere.
Bueno, doncs no sé si arribarà.
M'aniré a fer-ne un cafè i un whisky.
Això no, tu...
M'endresa i xerra.
Aviam, Inési, en l'anterior programa
tu ens vas explicar com una persona
lliessencia d'endret per la Universitat de Déu,
tu et vas convertir en el rei de la nit barcelonina
gestionant l'oci en les discoteques
més elegants i de moda en aquell moment.
I a partir d'aquí recordo una mica
que els oients tinguin present
la família Ribó i Massó,
composada per cinc germans,
la Maria, el Xavier,
precisament el Xavier,
avui com memora el seu aniversari.
Sí, felicitats des d'aquí, Xavier.
per una celebració una mica a l'estil àrab, sí.
Árab o gitano.
Bueno, sí, a l'internet del món nostre
és més vegetano que està més a prop.
Ja, ja.
El Lluís i el Rafel, els cinc d'itagriuses, no?
Tu eres el de la nit.
Però aviam,
tu aniràs posant en el relat
l'ordre, els records, les dades
i les dates concretes.
A l'últim programa vam parlar del Xarri Max,
que és on d'alguna manera vas començar,
l'ex-gay club.
Vam parlar dels Ribelinos
i ens vam quedar amb la Pantdown.
Després parlaré jo de la Pantdown,
però el que és important és que parles tu.
Quins records tens de la Pantdown?
Bueno,
jo, és que els records que tinc
a la meva vida són records
que hi estan molt junts
entre un lloc,
tu, l'altre, una persona,
les altres persones.
és a dir, no et quedes
amb un record concret
de cada actuació,
de cada moment,
de cada dia,
de cada persona.
Per tant,
els records de la Pantdown
són uns records,
com d'altres puestos
que tu has citat
i altres que després van venir,
són uns records molt agradables,
perquè jo crec que tinc una...
jo no sé si dir-ho virtut,
qualitat o defecte,
que jo procuro en recordar,
a més,
els records bons,
no els dolents,
perquè considero
que en aquesta vida,
quan tens que recordar,
té que ser,
quan has estat
còmodo,
has disfrutat,
has col·laborat,
has aportat
i estaves allí present,
sense cap importància.
I això és el més...
el més sèrio
que pot haver a la vida.
Crec jo, eh?
I això potser és una cosa
que arribes
quan ja tens 80 anys.
Quan tens 50,
jo crec que és al revés,
que tens la importància,
que dius,
jo estic aquí,
soc el més xulo,
el més guapo
i el més important.
i això ho canvies després.
Té que ser impossible
de dominar,
de viure,
de poder
només recordar
el dolent.
Té que ser tremendo.
Si el ser humà
no tinguéssim la capacitat
d'arxivar
o deixar amb estampai
el dolent,
seria impossible viure,
perquè tothom,
per molt bona vida
que ha existit,
sempre tindràs.
Evidentment.
I això em recordo una mica,
fugim una mica d'estudi.
Jo ho recordo
quan estudiava,
si hi havia
6, 5,
7 assignatures
en un curs
a la universitat,
un suspens
o 5 aprovats
no et compensaven
el dolor
d'un suspens.
Entens?
Per dir-ho d'una manera.
És a dir,
hi ha vegades
que
el dolent,
encara que sigui
una sola cosa,
té un pes
molt superior
a lo bo.
Per això et dic,
si no oblidéssim
o poséssim
en memòria
el subconscient,
el dolent seria impossible
viure.
i jo comparteixo amb tu
que tu dius
jo per on he passat
i les coses
que he creat
m'agrada
recordar l'humor,
no l'odoneu.
Per això la pregunta era
quins records tens tu
de la Pantdown?
Bé,
jo els records
de la Pantdown
tinc,
són diferents,
són molt diversos.
Records
de la gent
que vam estar
formant un equip,
dels quals
ja vaig,
no sé si vaig explicar,
que dels sis
que érem inicialment
des que es va obrir
ho feia
amb una comissió
per dir
una paraula
adequada
o adient,
perquè en català
és adient.
Jo a poc a poc vaig...
Aquí el,
el nostre
corrector lingüístic
ràpidament
et soltarà.
No, és que parles
un català
de Barcelona
i després
et vas millorant
una mica
amb el català
autèntic.
molt més difícil
perquè ara
s'hi has pensat
que no.
És difícil
perquè no el pratiquem.
Perquè tampoc
hi penses.
Però clar,
dintre d'aquesta
comissió,
doncs,
de les sis persones
que hi érem,
només quedo jo.
I això
et fa...
No,
et fa recordar
el que has viscut
amb les altres
cinc persones.
Amb alguna
més a fons
i amb altres
més superficial.
Però
això és un dels records.
Evidentment,
això són records
interns
vintre de l'actuació
i de
com funcionava
el local.
I després
hi ha els records externs
que són
quan reps
la gent
i quan
veus
que la gent
està disfrutant
i quan veus
que la gent
protesta
per algun tema
i aleshores
jo això
t'he dit abans
no me'n recordo
de cap protesta
de cap
i t'ho dic
en sèrio.
Sí que te'n recordes
però
no me'n recordo.
T'ho dic
de veritat
perquè jo
la passo
dintre
de la reserva
espiritual
meva
i es queda
allí dintre.
En canvi
els bons
no
perquè són
quan tens
contactes
dintre
de lo bé
que han estat
les altres
persones
també
però tant
els records
que tinc
són
fantàstics
va ser
un lloc
que va sortir
espontàniament
espontàniament
com totes
les coses bones
perquè quan tu
vols programar
una cosa
quan tu vols
dir
ara això
ho faré
d'aquesta manera
perquè sortirà
d'aquesta altra
normalment
la fas
ho intentes
fer
però no surt
com tu esperaves
i quan la fas
amb la intenció
però sense buscar
el resultat
perfecte
és quan les coses
les vas lluitant
i les vas perfeccionant.
Ignasi
recordem els clients
i ara
els clients
els suyents
que up and down
els clients
si home
clar
perquè
estic tan
inmiscuit
amb el que tu expliques
que fins i tot
em fas canviar
les paraules
que tinc pensades
per explicar
que up and down
una de les discoteques
més emblemàtiques
de Barcelona
va ser un local
de categoria
en la teva època
entre el 1981
i el 1996
avui afegim
que
el down
és a dir
la planta inferior
era cosmopolita
però la de dalt
a l'up
era elitista
tant
que estava prohibida
l'entrada
a qualsevol cavaller
que no portés americana
pels que no portaven
la requerida peça
tenia tot un armari
de diferents talles
per prestar
i no agualir-li
la nit
a l'espectacle
i en darrer extrem
qualsevol
dels porters
es prestava
cedir-la
al client
és correcte això?
bueno
recordes
sí
evidentment
teníem xaquetes
per fer
l'americana
l'americana
és un nom així
molt
jo se'm va dir
que hi ha una xaqueta
que pot ser
de moltes formes
i
si no
te portaves
una xaqueta
no podies
no podies entrar
això està claríssim
que era un sistema
per
mantenir
un cert
no sé
una certa
qualitat
dintre
de la gent
que estava allí
quan la qualitat
està dintre
de la persona
però clar
teníem que posar
alguna norma
i d'aquesta manera
també podíem
controlar
no era allò
dir no
vostè entra
vostè no entra
vostè si té
el carnet de soci
i ha entrat
entra
ara
té que vestir-se
d'una altra manera
i després hem vist
que en aquests anys
hi ha hagut una evolució
de la manera de vestir
que precisament
s'ha canviat
totalment
i aleshores
el parlar
per entrar
en una discoteca
molt elitista
que sigui
tens que posar-te
una xaqueta
i a mi
què m'està dient
vostè
jo porto
la cartera plena
i vull pagar
i vull
és molt diferent
inclús
jo
per exemple
ahir vaig anar
a un restaurant
de prestigi
de Barcelona
que abans
necessitava xaqueta
per entrar
i ara ja no
però ho van canviar
i ho van explicar
perquè el joc
que ell
no
el Zalacain de Madrid
fa poc
van treure aquesta norma
i ells van dir
si Zalacain ho fa
nosaltres
ho tenim que fer
perquè és el mateix públic
que
que Zalacain de Madrid
i per tant
va canviant
la xaqueta
era una
era un motiu
una norma
però clar que ho recordo
ara que el porter
li deixés
una xaqueta
això ja
això ja no ho recordo mai
això és el que m'expliquen
perquè els portells
eren molt més forts
que la clienta
i per tant
eren més voluminosos
més corpulents
no m'invento
això m'ho han explicat
clients
un d'ells
que no està aquí
no és possible
que en un moment donat
és l'anècdota
simplement
jo ho deia
com a anècdota
i com ho ha explicat
per reafirmar
la idea
que a la discoteca
a la Pandao
local
digue-li com vulguis
a la Pandao
feia tot el possible
per contentar
i estar al costat
del client
o sigui
per posar
les menys pegues possibles
dintre d'una norma
selectiva
per exemple
per a Pandao
van desfilar
tota la farandula
nacional i internacional
pels dos pisos
de la mítica sala
van passar personatges
com el Julio Iglesias
el Maradona
el Kevin Costner
el Ronaldinho
el Pedro Almodó
o l'Alejandro Menabar
per allà
van desfilar
des de l'Anna Bergón
i l'Alessandro Lecchio
fins a la Sara Montiel
o l'Anna Belén
però també
persones
o vi personatges
com l'Enric Lacalle
l'Antonio Català
l'Enric Carulla
el cirurgià
l'Antonio Tapia
el nostre estimat amic
Antonio Vives Fierro
la Tita Cervera
el Pepe Navarro
per fer-se una idea
ben trobats soients
en aquell local
s'acabaven les nits
dels convidats
de prestigi internacional
que l'Àngel Casas
portava el seu programa
de televisió
l'Àngel Casas
que va ser una cosa
amb l'Àngel Casas
amb l'Àngel Casas
que va començar
l'Àngel Casas Show
que venien a sopar
amb els actors
normalment eren actors
tipus
Hudson i companyia
i venien
i venien
després del programa
venien a sopar
sense cap interferència
de premsa
ni cap interferència
de la gent
o sigui
en plan
com si estiguessin
a casa seva
sí, sí
a Pendaum
va ser durant
la seva assistència
al local
de referència
de Barcelona
que passaven
tots els famosos
el que dèiem
que anaven a la ciutat
fossin nacionals
internacionals
però mira
tu ja no hi eres
però l'Apendaum
va suspendre pagaments
al març del 96
però l'expedient
es va aixecar
5 mesos més tard
va patir 6 embargaments
per part de l'Ajuntament
de Barcelona
va tancar definitivament
les portes
el 30 de juliol del 2008
després
de 27 anys
de funcionament
què recordes tu
de la teva època
que va ser
la primera
la...
o quantes vas estar?
vas estar
un any?
jo vaig estar
quasi 5 anys
quasi 5 anys
des del començament
jo vaig començar
per agafar el local
a pobres
jo el vaig explicar
l'altre dia
i des del funcionament
vaig estar
quasi 5 anys
que és com
posar en marxa
una...
jo sempre he dit
el mateix
símil
poses en marxa
una locomotora
la fas funcionar
la fas anar ràpid
acabar més ràpid
i aleshores
quan ja estava
molt ràpid
la deixes
però no la deixes
perquè tu vulguis deixar-la
si no la deixes
perquè
dintre de la teva
inquietud
t'ofereixen
un altre tema
en un altre lloc
i aleshores
la deixes
conscientment
la deixes
però la locomotora
funcionava ja
a 300 per hora
aquest és un altre
dels paral·lelismes
que jo veig
que tens
amb el teu íntim amic
i quasi quasi
formant part
de la família
que és el José Lario
que sou creadors
i quan les coses
funcionen
sembla que
com si us avorriu
o teniu altres fites
i altres idees
perquè
el cap us vull
amb nous projectes
i ell ens ho ha explicat aquí
el Josep
ens ho ha explicat aquí
que quan
ja tenia una cosa
ja tu alment en marxa
sembla com si
ja s'avorrís
i llavors
tenia que crear una altra
i a tu
també
venen a buscar
i aleshores
entra dintre
del que tu estàs pensant
és diferent
perquè el Josep
es dedicava
al tema
escrit
i en canvi
em dedicava
al tema
de parlar
o sigui
de parlar
amb la gent
o sigui
de tractar
personalment
que és diferent
però bueno
canvies
primer perquè
vas evolucionant
però si de repente
t'ofereixen una cosa
que entra dintre
del que pots evolucionar
ara res quan
dius
bueno
doncs
canvio
per què no
en aquest món
tens que fer moltes coses
i tu ets un mestre
tu ets un mestre
que molt eónic
però les tens que fer
com he dit abans
si vols fer-les programat
segur que començaràs
a
el que no pots
és anar
tot el dia improvisant
no no
no parlo d'improvisació
parlo de dir
bueno
és que ara
quan faci això
arribaré a
que allà
no
per fer això
tinc que fer-ho
d'aquesta manera
pam pam pam pam
el teniu tot controlat
després arribarem on sigui
el teniu tot controlat
és la millor manera
de no controlar res
no saps on t'arribarà
jo sempre he dit
que les coses
la pandau
va sortir
sense
cap de nosaltres
era conscient
del que podia ser
perquè hi havia
puestos
que la gent
de Barcelona
hi anava
hi anava molt
i hi havíem anat
nosaltres també
i va sortir
doncs va sortir
una cosa
naturalment
novedosa
mira aquí hi ha
una persona
i un personatge
perquè una cosa
és la part
personal
i l'altra cosa
és la part pública
que va tenir
conjuntament amb tu
molta influència
en la societat
barcelonina
que va ser
l'Oriol Regàs
l'Oriol Regàs
que va morir
fa 12 anys
el 2011
sí
entre uns altres
exactament
tu que vas
l'Oriol va ser
el creador
del Bocatxo
va ser el president
de sort
de l'Ignasi Ribó
el creador
del Bocatxo
si no recordo malament
parla de memòria
en Tim Muldi
amb la Teresa
Gimpera
em sembla que m'enseia
bueno sí
no sé si ho vaig explicar
que el Bocatxo
és de l'any 67
sí
la pandèmia
és del 82
sí
són 25
15 anys
15 anys
sí
sí
el Bocatxo
va néixer
i això
jo no ho vaig viure
perquè jo estava estudiant
estava acabant la carrera
però
el primer president
de Bocatxo
va ser
de la societat
de Camerón S.A.
que era la societat
de Bocatxo
va ser Antoni
de Senillosa
que era un grupet
que eren 5, 4, 6
l'agost i 20
bueno
això va ser posterior
per si el seu base
va ser
el Joan de Sagarra
o un d'aquests
no recordo aquí
què van fer
aquesta societat
van anar a buscar
el local
hi havia la Teresa
Gimpera
entre altres
i
entre tots
van dir
això ho he explicat
pels senyors
eh
que era el primer president
i van dir
bueno
ara
qui portarà
aquest tema
perquè nosaltres
no anirem a estar
cada dia
al despatx
i tard
i
algú d'ells
no em va dir
qui
va dir
això que explico
és exactament
l'Antoni
si el passa
és que va morir
sinó
algú va dir
bueno
hi ha el Regàs
que no té feina
en aquest moment
que ha estudiat
a l'Osant
hosteleria
i el podríem
posar
al front
d'aquest tema
i així
es va néixer
la figura
de l'Oriol
que era
un gran
un gran
i ho diré sempre
un gran
organitzador
de les idees
que a ell
li agradaven
que és molt diferent
de les que tens
sinó
un gran
observador
i escoltar
les idees
i les que li agradava
un gran
les feia servir
o sigui
les portava a terme
d'una manera
incansable
perquè dormia
molt poc
i tenia
una organització
perfecta
va crear
una organització
perfecta
però
dintre de l'inici
del bocaccio
ell va ser
la persona
que va anar
a buscar
perquè
portés a terme
el que volien fer
aquest grupet
inicial
després va convertir
en la voz divina
la voz divina
etc
etc
ha dit una cosa
que no l'arriba a entendre
a l'Ignasi
dius
no és el mateix
agafar les idees
que t'agraden
de les idees
que tens
normalment
les idees
que tens
són les idees
que t'agrada
o no
bueno
hi ha gent
que serveix
per idear
hi ha gent
que serveix
per desenvolupar
les idees
això és com un tren
la màquina
hi ha els vagones
i ser un bon vagó
és fantàstic
no tothom
n'és per ser màquina
i si no hi ha
un equip
no facis
per això et deia
el tren
només la màquina
no val per res
i els vagons
sense la màquina
tampoc
però és que
inclús els jugadors
deportius
individuals
tenen un equip
a darrere
ja no dic un equip
de futbol
un tenista
un golfista
que juga ell
té el psicòleg
el preparador
físic
començant pel Cadi
començant perquè li diu
les coses
durant el partit
i durant tot
l'equip
que no coneixem
per tant
sense equip
no hi ha res
jo el que vull dir
és que
hi ha gent
que pot dir
que per què
diga aquestes coses
però jo
poc no ser sincer
des del meu punt de vista
que pot estar equivocat
però jo l'he viscut
les idees
que són dels demés
quan tu ets observador
i veus
o observes idees
que t'agraden
perquè no les havies pensat tu
el que dic jo
és que no les has pensat tu
sinó que les has vist
com te les expliquen
hi ha gent
que té moltes idees
jo per exemple
jo crec que tinc moltes idees
i les desarrollo fatal
però fatal
sense equip
en canvi ell
era al revés
al contrari
les rebia
i les desarrollava
tingues en compte
ja que has dit
la figura de l'Oriol
que l'Oriol i jo
no ens coneixíem de res
ho sé
de res
jo no havia parlat
amb l'Oriol mai
i ell amb mi tampoc
fins que
un advocat
que ja està mort també
que era del grup
dels sis
que t'he dit
era amic meu
i del meu germà
Xavier
i buscant
finançament
per desenvolupar
el local
que ja m'entregaven
va dir
potser
a l'Oriol
no li interessaria
no li interessaria
perquè estan
amb bocaccio
amb decadència
i no fa res
amb tot el dia
perquè amb decadència
allà estava al despatx
i no feia res
i quan em van presentar
l'Oriol Regas
que ens van presentar
va ser el dia
que vam anar a veure
el local
que estava a punt
de ser
acabat
acabat per fora
no estava decorat
i l'Oriol
quan va veure
el local
va dir
és el millor
que he vist mai
per fer
un puesto
tipus
club
privat
que era el que
preteníem
en aquell moment
i a partir d'ahir
es va il·lusionar
amb el local
que jo
l'havia portat
i va ser així
i on van a ser
després es van veure
cada dia
clar
no és un home
no era un home
i tu es portava
em sembla 6 anys
de diferència
ell era el 36
i el 42
però no era
un home de nit
no
era tot el contrari
jo en canvi sí
no era un home
de parlar amb la gent
excepte els seus rupers
que li agradava
i tampoc
es cansava
de seguida
a mi m'encantava
estar parlant
amb la gent
era un complement
i ho va reconèixer
ell
després quan jo
ja no hi era
a la vaqueria
un dia a dinar
m'ho va dir
Ignasi
tinc que reconèixer
que no
ja
fantàstic
bueno
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
en
no
no
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
indeed�号 no dizcode
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Wanda Maria Ferreira de Sa
coneguda com Wanda Sa
és una cantant i guitarrista brasileira
de bossa nova
activa des del 1964
fins a l'actualitat
amb 78 anys
el seu primer professor de guitarra
als 13 anys va ser Roberto Menescal
pioner de la bossa nova
posteriorment va treballar
amb Sergio Mendes i també
amb Marcus Balli
va estar casada amb el cantautor
Edu Lobo
i el Wall Street Journal la va descriure
com llegendària
la va anomenar com un dels secrets musicals
millor guardats de Brasil
doncs aquesta cantant i guitarrista
ha sigut en el programa d'avui
la intèrpret de la nostra sintonia
i l'intèrpret del nostre programa
es diu Ignasi Ribó
havíem quedat
quasi bé al final de la història
de la Pandaun
i com tu em deies
personalitzar
simplement
degut a la teva amistat
sincronia
i treball conjuntament amb l'Oriol
hem fet esment de l'Oriol Regàs
i per acabar el tema
i recordo que
com a història
que l'Oriol Regàs
va obrir el tropical platge
que pretenia ser la continuació
de la Pandaun
a la localitat de Gabà
però que amb aquesta aventura
gairebé es va arruïnar
jo diria primer
per aclarir
l'Oriol era un personatge
entranyable
amb molts defectes
com tinc jo
i com tens tu
i com té tothom
però que en canvi
entenia bastant bé
la gent
cosa que també és important
el tema del tropical
quan jo encara estava
dintre de la Pandaun
amb el comitè aquest
o comissió
que érem sis persones
es va presentar dues vegades
i les dues vegades
pel Marc Martí
el Marc Martí era el duenyo
del tropical
que ja el tenia el seu pare
i les dues vegades
vam dir que no
quan jo ja no hi era
que ja havia marxat
el Marc Martí
va tornar a la càrrega
sobre el tema
i va agafar just
en el moment
que la societat
que portava
la Pandaun
havia fracassat
amb el tema
de piscines i esports
perquè l'Ajuntament
va dir que mai
podria haver-hi
una discoteca
allí
perquè l'Oriol
ho tenia embastat
el grup 1
de la Pandaun
per fer el tema
de piscines i esports
i va agafar
l'Oriol
en un moment flux
amb la decepció
de piscines i esports
i aleshores
es va engrescar
amb el tema
de la Pantau
el tema
del tropical
si no
jo crec
que mai
mai
perquè ja havíem dit
que no dues vegades
mai
hagués fet
el tema
que va fer
pensant
que
Gavà era
centropé
i que era
can
i que els barcos
arribaven
de 40 metres
les hores
40 metres
era una enormitat
ara ja és
una cosa
ja diferent
perquè els barcos
vindien
amb les seves lanxes
a dinar
paelles
i tal
quan jo vaig dir
una vegada
que escolta
en aquella platja
que la coneixia bastant bé
només van els pescadors
amb una canya
de pescar
perquè no he vist
ni barques
de pescadors
allà
mai
com els que arriben
els llats
grans
però mai s'hagués
engrescat
si no
hagués sigut
pel fracàs
de piscina
que ja amb els anys
vas donant
en compte
que és pura realitat
jo sou jo
i mi circumstància
és veritat
moltes vegades
un vol fer
una cosa
el que tu deies
a més de les idees
però el que t'envolta
té tanta força
i té tan poder
que el que tu vols
queda totalment diluït
o queda absorbit
per el que t'envolta
i de totes maneres
Ferran
el Tropical
en aquests moments
funciona molt bé
amb un grup
que són els que ho porten
perquè també influeix
qui ho porta
la idea
com es desarrolla
i com es fa
la gestió diària
perquè la gestió diària
és importantíssima
a més és curiós
perquè és un club
fantàstic
preciós
que no fa propaganda
enlloc
i sempre
sempre està ple
sí sí
molt cuidat
fantàstic
aviam
canviem
de registre
no de tema
regins
el següent
bueno
aquesta va ser
el motiu
per la qual
jo vaig abandonar
el tema
i les accions
que teníem
ara les vaig vendre
el meu germà
Xavier
que estava amb mi
també les va vendre
perquè va dir
jo no puc estar
al consell
i seccionista
d'un puesto
quan és competència
del que el meu germà
va desenvolupar
a partir d'aquest moment
i per tant
hi ha lo millor
amb un consell
es parlen
i es parlen
de coses
que són
delicades
o
que poden
interferir
i va dir que no
i ho vam deixar
el regint
em va venir a buscar
Joan Gaspar
va trucar un dia
a través del
tono Martí
que era el seu
home de confiança
que el tono
va morir fa un any
era el seu
home de confiança
en el Zacarias
i tot
la Margassa
que era la societat
que portaven
d'oci
i em va dir
escolta Ignasi
que el Joan
volia tenir un dinar
amb tu
el Sofia
tal dia
bueno
jo vaig dir
molt bé
dinarem junts
i em presento
el Sofia
i em trobo
una taula gran
en la qual
hi havia Joan Gaspar
i hi havia
dos representants
de l'Antoni Asensio
de Zeta
d'Antoni Asensio
personalment
però que eren
dos persones
de Zeta
importants
una molt important
una altra
que tens
amb el Josep Hilario
una molt important
i hi havia
quatre o cinc
persones
a Barcelona
que jo coneixia
perquè venien
molt per a Pandau
i tal
financers
o digue-li
com vulguis
i hi havia
un personatge
que era
el Rafa Anson
de Madrid
que jo el coneixia
de la moda
Lip
amb la seva dona
immaculada
perquè havien coincidit
convidats
per la princesa
Esmília
la que feia
la moda Lip
amb l'estrella
a l'època meva
de l'estrella
bueno
i dic
bueno
però si hem quedat
amb el Joan Gasparra
que hi ha molta gent
i van començar
a dir
que volien fer
havien arribat
a un acord
amb la Regín
suposo que era
l'Antoni Asensio
que és el que tenia
a casa en Marbella
en aquell moment
la Regín tenia
la discoteca
Puente Romano
i que volien fer
a la Regín
que si els agradaria
que fos jo
que la portés
bueno
jo vaig dir
bueno
jo estic amb l'Oriol
a la Pandaun
i
estic content
i bueno
abans de prendre
una decisió
que la tinc
que pensar
tinc que parlar
amb l'Oriol
l'Oriol
estava a Madrid
aquell dia
estava a Madrid
i al sortir
del dinar
el Joan Gaspar
que és molt hàbil
com tots sabem
però molt hàbil
per convèncer algú
i fa firmar
i fa firmar
inclús
amb una paret
que després
es tira a terra
i em va dir
escolta
hi ha la Roser aquí
la seva secretària
fantàstica
la Roser
i si no t'importa
li faig fer
una carteta
i me la firmes
i em fa una carteta
la Roser
que no comprometia res
sinó que m'havien
proposat això
i que jo m'ho pensaria
i tal
a més això
i la vaig firmar
i vaig trucar
l'Oriol a Madrid
i diu
quan tornes a Madrid
torno demà
i diu
això era setembre
diu
doncs mira
ens podem veure
si vols
al golf del Prat
nosaltres
l'Oriol i jo
anàvem molt al golf
a la piscina del Prat
érem socis del golf
però no anàvem a jugar
sinó que anàvem a banyar-nos
a la piscina
aquella fantàstica
i vam quedar
a les 6 de la tarda
i li vaig dir
mira i això
i no sé què fer
no, no pots deixar
no sé
després al llibre
i vaig escriure
tot el contrari
però va ser ja
una mica rabiós
i vam estar
una setmana
una setmana
però quan dic
una setmana
és una setmana
sopant cada dia
entre el Via Veneto
i la Pantà
Déu-n'hi-do
amb l'Oriol
el Tato Escaiola
la Maria José
la seva dona
l'Eugenia Mora
que també va intervindre
perquè jo no marxés
i entre altres coses
i això és
exactament així
l'Oriol
en un moment donat
amb un sopar
era Via Veneto
i li va dir
escolta Oriol
diu
jo
això
em paguen
bastant més
em donen
una llibertat total
i tu
en el tema
de la Pantà
hi ha coses
que no tens
que ficar
i li fiques
i em va dir
no exactament
però
em va dir
jo estic disposat
a posar
les meves accions
de la Pantà
en garantia
que en això
no tornarà a passar
i jo li vaig contestar
dic
jo no entenc encara
com es pot posar
unes accions
o sigui
un tema mercantil
amb un tema
d'actitud
per tant
això és per dir
que no
que no tinc
que prendre
la decisió
i a final
la vaig prendre
i me'n vaig anar
a fer regins
que es va haver de fer
tot de nou
la vaga
que es va decorar
la meva dona
a les hores
l'Estrella Salieti
la regina
es va emprenyar
com una mona
perquè el seu decorador
francès
que es deia
Delamotte
Delamotte
que era un galli francès
molt simpàtic
gran
més gran que jo
i no ho va decorar
i havia fet
tots els seus locals
i jo vaig dir
al Joan Nic
i a l'ascensió
i vaig dir
jo si no ho fa
l'Estrella
jo no participo
i va fer l'Estrella
i es va obrir
l'any 86
el dia abans
de la final
famosa
de Sevilla
sí senyor
sí senyor
i ademés
teníem muntat
el dia següent
de la final
de Sevilla
un festival
amb la Copa d'Europa
enmig de la pista
de la discoteca
amb tots els jugadors
clar
era el Joan Gaspar
i ens vam quedar
i vaig pensar
mal assunto
hem començat malament
era un destí
no?
jo sé
jo no he dit
un instant
va funcionar
bastant bé
i bueno
vaig estar
des del l'any 86
fins l'any 89
tres anys
a més
perquè jo
com m'has dit abans
vaig dir
bueno aquí
ja he fet
tot el que
tenia que fer
i vaig començar
a buscar un local
també pel meu compte
com vaig fer
amb la Pandauna
que el local
el vaig buscar
allò sol
a través del Carlos
Cabarrocas
que vaig explicar
que és el gran
artífix
que allà
fos la Pandauna
perquè sense
el Carlos Cabarrocas
allò no s'hagués fet
perquè no m'hagués dit
i hauria sigut
una altra cosa
bueno
total
que vaig començar
a buscar
i vaig veure
al costat del Hilton
un edifici
que estava pràcticament
acabat
que no estava inaugurat
que era del Núñez
i Navarro
i me'n vaig anar a veure
un segon
abans de començar
i ho anticipem
a l'Oliveri Hardy
acabem de parlar
dels regimes
simplement
una anècdota
si la meva memòria
no entreix
torno a patir
jo tinc poca confiança
però és la que tinc
tu vas ser
la segona societat
que vas fer
amb el Joan Gaspar
la primera
va ser
el Xarrimax
també estava
el Joan Gaspar
el Xarrimax
tenia un 5%
ho veus
i la segona
va ser
el Regins
no però jo
no hi era
el Regins
va ser l'únic
puesto
que jo
mai vaig tenir
ni una acció
eres
simplement
una sala de panta
era director general
i el que ho portava
el que portava
o sigui
una salariat
no accionista
i la societat
és ella
gran curma
ja està
per això
t'ho dic
perquè són petites coses
que no és que tinguin
més importància
però per situar
a l'Oient
d'aquella època
el paper
que tenia
en cada moment
el senyor
Nasi Ribó
no era accionista
a l'altre
el següent
sí
que vaig ser accionista
perquè el vaig buscar jo
el Regins
el tenien ells
i em van buscar
aquí hi ha un bingo
i el bingo
es pot fer regins
era el bingo del Sofia
era el bingo del Sofia
era el bingo del Sofia
ara sí
passem a l'Iberica
bueno
em vaig anar a buscar
vaig trucar a Núñez
em va passar
amb un tal
del Mau
Joan del Mau
si no recordo
que us deia Joan
que no estic segur
la teva memòria
és excel·lent
del Mau
i vaig començar a tractar
que era el jefe d'immobles
de lloguer
de Núñez i Navarro
de Núñez i Navarro
la part de lloguers
que és molt important
a Núñez
la part de lloguers
importantíssima
i vam estar com 3 mesos
3 mesos xerrant
a veure com fèiem
que pagàvem
que no sé què
que no sé quantos
bueno
i al final
firmem el contracte
de lloguer
a nom meu
amb la clàusula
que jo tinc 3 mesos
per dir
a nom de quina societat
si volia
es faria el contracte definitiu
i bueno
i el Núñez
que sabia tot això
el Gaspar
no li deia res
i es veia cada dilluns
perquè un era president
i l'altre vicepresident
del Barça
i dinàvem junts
cada dilluns
i el primer dilluns
que dinen
després d'haver firmat
jo el contacte
de lloguer
el Núñez
i diu al Joan
i escolta Joan
aquest noi
que treballa amb tu
sí
l'Ignasi
diu
saps que m'ha llogat
un local
ah sí
què vol fer
diu
vol fer una discoteca
al restaurant
i via no mar
bueno
a la tarda
hem trucat
a Roser
la secretària
del Gaspar
el rebot
jo li ha sigut important
el Joan et volia veure
i a la magia
que era el seu despatx
a darrere el Sofia
i bueno
ens veurem com sempre
a les 8 de la tarda
era l'hora que
si jo anava a veure el Joan
estàvem sense ningú més
i tal
i arribo
i el primer que em diu
escolta
m'ha dit el Núñez
que has agafat un local
i diu
sí
diu
per què l'has agafat
i diu
perquè m'he cansat una mica
el tema de gins
vull fer una cosa més petita
amb dos restaurants
i tal
doncs jo vull tenir majoria
el primer que em va dir
i bueno
doncs molt bé
què vols
el 70%
perfecte
però en dues condicions
una
bueno tres
una ja sonava presentat
la decoradora
tornarà a ser l'estrella
i jo vull cobrar
tant
cada mes
i la tercera era
que tots els números
es portarien
des del despatx
el Joan Gaspar
els seus
d'administració
i tal
que jo no volia
sàpigar res
dels números
i així va ser
i va néixer
Gamo
i van posar
no va néixer
tenien aquesta societat
que tenia el Gaspar
sense fer res
tenia una
que seia
Gamo Investment
SA
o sigui
vas al registre mercantil
Gamo Investment
SA
que era una societat
ja feita
i va ser
qui era la propietària
de l'Oliver Harvey
l'explotació
l'explotació
l'explotació
de l'Oliver Harvey
i això va ser
l'any 89
quan jo a la vegada
estava allà
preparant la vaqueria
que també va néixer
el 89
un va néixer
el 15 d'octubre
i l'altre
l'1 de novembre
si no m'equivoco
i a l'Oliver Harvey
tu vas estar
com a director
fins
o sigui
no
jo tenia una part d'accions
era el que portava tot
fins l'any 93
4 anys
que em vaig dedicant
a més a la vaqueria
a la vaqueria
perquè vam ampliar
la vaqueria
amb un tros
que tenia l'estrella
d'estudi
vam fer la petita
Boat
que dèiem Boat
que era la discoteca
petita
i llavors vas estar
des del 89
fins al 93
compaginant
sí
però més l'Oliver
que la vaqueria
que la vaqueria
però tu el 89
ja tenies pensat
i vas començar
a crear
no ja tenia la vaqueria
a la vaqueria
tenia majoria
i a la vaqueria
tenies majoria
sí
i com ho va escoltar
això tenir dos locals
que d'alguna manera
es feien
no
la vaqueria
no tenia
aleshores
discoteca
perquè hi havia
l'estudi
de l'estrella
enganxat
sí
però tenies el piano
el restaurant
tenia el piano
sí
tenia el piano
que va començar
a més
és que el piano
vaig comprar
el mateix piano
per la vaqueria
que per l'Oliver
un milió de pesetes
cada piano
acai
acai
no acai no
una altra marca
però semblava acai
molt semblava
bueno
vaig comprar un piano
per la vaqueria
i l'altre per l'Oliver
Hardy a la vegada
i va costar
un milió de pesetes
cada piano
l'any 89
l'any 89
un piano
un piano
6.000 euros
ara val més
piano
de mitja cua
sí
si
el que tinc ara
és un piano
és un piano
de paret
per dir
no
de paret
no
és un teclado electrònic
però tinc feta
tota la fusta
com si fos un piano
això sí
que no és veritat
perquè és com un piano
però és exacte
com un piano
dóna-se el pelo
això ho vaig fer al mató
també
o ja arribarem
aviam
acabem lo de l'Oliver Hardy
quins records tens
de l'Oliver
l'Oliver
el va fer
com un club anglès
un club anglès
en el qual
la gent
saps com si estiguessin
tinguessin
el seu whisky guardat
que no el tenien
i hi havia una llibreria
de llibres
que no existien
però que estaven pintats
perquè ho podia arribar
llegir el seu llibre
en centre on pur
en aquell moment
es podia fumar
a qualsevol llibre
això ho vas tenir
a la bequeria
eh
perquè tu a la bequeria
tenies la teva cava de purus
i jo no l'aconseia
sí
però l'Oliver no
però jo ho vaig fer
una mica
com un club anglès
en el qual
hi havia dos restaurants
un gran
que tenia una terrassa
que tenia una terrassa
fantàstica
fantàstica
i l'altra era dintre
de la part de ball
que era allà més íntim
i després hi havia el piano
que tenies actuacions en directe
el piano
el piano
el piano
o sigui
hi havia el Luqui Guri
i esperava venir el mira
està fotut
està per la mosca
i m'ho han dit
ja
el Luqui va ser
qualque més
o el Luqui
el tenies a Regins
sí
el Luqui
vaig explicar
l'anècdota del Luqui
del Quique Marín
li va
quan vaig a Regins
li vaig dir
Quique
tens que donar-me
a un pianista
perquè no
no conec
aquest món
i m'hi he dit
tinc el millor
dius
qui és
es diu
Luqui Guri
és el substitut
el continuador
de Tete Montoliu
té un conjunt
de jazz
molt bo
i tal
i tal
diu
és que vingui
i va començar
a tocar el primer dia
aquell piano
dels Regins
que era fantàstic
era preciós
allò sí
que era un piano
de debò
preciós
i comença a tocar
i al cap 10 minuts
es para
diu
què és el que passa
diu
que me'n vaig
diu
com que te'n vas
diu
si la gent xerra
i què et pensaves
tu no has estat
ballant un piano
això no és un concert
això tu tens
que guanyar-te
el públic
i hi havia
unes senyores
molt guapes
dones
de gent de bolsa
i de notaris
i tal
que estava allà
i el van començar
i el van quedar
a partir de les hores
va entendre
el que era un piano
i em va enviar
quan ella podia venir
em enviava
el Francesc Burrull
que va morir fa poc
i era un pianista
fantàstic
a passar-te'n'ha
que era el nas
tan gran
que era fantàstic
era Horacio Fumero
que tocava
el
contraba
i després
quan hi havia
el Festival de Jazz
a Barcelona
apareixia un americà
que tocava el saxo
i això
és un divertit
un pianobar
això és
és com
que ha de ser
un lloc
de música
en directe
no sempre
el mateix
perquè és un rotllo
ja
fent un petit record
del Luque Guri
que l'admiro
i me l'aprecio molt
i jo recordo
que el Luque
em deia
jo mai l'havia vist
en una partitura
i em deia
no no
si jo
tot ho tinc
el cervell
jo tinc
el meu heart
ell sempre deia
el meu hardware
és el meu cervell
i recordo
quan li va
donar
l'ictus
que va perdre
tot
o sigui
tot aquest hardware
que ell deia
va tenir
que tornar
a començar
a tocar el piano
de nou
i a aprendre
amb això
perquè tenia
malauradament
els genis
que tindrien
que viure
com un premi
adicional
a la vida
ara
el pobre
bueno
estic jugant
a Palamós
pren el sol
cada dia
pel que tinc entès
jo vaig parlar
tens que venir
un dia a Barcelona
i dius
si parlem
amb un amic meu
i baixaré
diga'm
i programem
amb la gent
perquè la gent
no que jo li pugui
dir a la gent
que vinguin
a recordar-te
i que sigui
com un petit
homenatge
a la figura
del que vulgui
i és
dels músics
com deia
sense perditura
i era capaç
de tocar
tot
tot
i
jo passava una nit
amb ella
que li ia per a Fusill
en un local
que tenia un piano
que és també
de clua
que ara està reconvertit
en un restaurant
molt bé
d'etapes
especial
molt bé
però ja no té el piano
però jo recordo
que ell era
capaç de tocar
des d'una peça de jazz
fins a una vanera
i era capaç
de tocar
des d'un bolero
fins a un rock and roll
al piano
una cosa
increïble
tu i jo
no toquem el piano
però sí
ja m'agradaria
a mi
sí
però molts pianistes
d'elit
que aquesta capacitat
de ser tan massa
són pianistes regulars
ja m'ho veia
el Quique Marín
t'enviaré el millor
sí
sí
sí
doncs des d'aquí
un record
mira veus
estem parlant
de personatges
que han anat passant
sí
sí
per la història
de la societat
i
el coneixia tothom
el món de aquí
era increïble
el coneixia tothom
i tenia un caràcter
una mica com tu
afable
discret
sí
el que passa
és que quan veia
algú que volgués cantar
i que començava a cantar
no no
tu no estàs
etxa
per a cantar
no estàs etxa
per a cantar
i s'emprenyava
l'altra persona
bueno
però ell
no tenia maliet
per dir
bueno sí
però ho deia molt clar
sí
sí
aquí n'heu escatat
venia la Laura Simó
sí
que és com la Laixa Minelli
home clar
o la Mone
la Mone
clar
que a part era moníssima
i venia la Mone
que aquestes cantaven
venia molt sovint
a cantar
als regins
és un piano bar
on participava tothom
i tal
i això no
no ho sap
ho vas intentar fer
i ara passem
a un altre regista
a la Bequeria
sí
a la Bequeria
et vaig tenir un pianista
molt bo
comercialment
comercialment
que va morir
pobre
i el tindria ara
si no hagués mort
que es deia
Josep Maria Mira
i tant
que aquest sí
aquest deixava cantar
a tothom
a tothom
i pensava
que et tendies
dos busquis
perquè ell anava a comissió
sí
ja pots cantar
i si no sabies cantar
no et preocupis
que es posava a tocar
perquè no es donés compte
a la gent
que quasi no sabies cantar
tot el contrari
tot el voltant
de Luqui
el Luqui volia
els millors
al seu costat
i aquest
venia gent
que em deia
oi Luqui no nos dejava cantar
però Josep Maria
sí
pues hay que volver otra vez aquí
però el Mira
el Mira
el Josep Maria
té molt mèrit
perquè mai
entre cometes
li treia la il·lusió
al que volia cantar
no mai
el Luqui
el Luqui deia
escolta
vostè no en sap
soc jo
el que em sé molt de piano
i vull al costat
gent que sàpiga cantar
com jo sé tocar el piano
però el Mira
era un pianista
el perfecte comercial
per un piano
que també és difícil fer això
sí
i ara
totes les comparacions
com diuen
són odioses
lògicament sí
molt més complert
no significa
que el Mira
no sigui
molt més complert
el Luqui
que el Mira
com a pianista
com a qualitat
de piano
i capaç
de tocar
i capacitat
jo no entenc
el piano
perquè jo
soc un profano
amb el tema
de la música
però la gent
que entén
ja tu
ella
sonava diferent
ja ja
la vaqueria
records
bueno
la vaqueria
és dels puestos
més divertits
que he tingut mai
perquè era una
combinació
de gent
la vas tenir
des del 89
fins al 2013
la vaqueria
era una combinació
que hi havia
el canalla
amb el gitano
amb el pijo
amb el fumador
amb el duque
amb el no sé què
i no sé quantos
ja m'ho deien
i és que este sitio
és tan canalla
però a la vez
tan agradable
sí
perquè ella es barrejava
en l'altra societat
i no passava mai res
amb el
sí sí
amb el
amb la classe
que no arribava
a la mitja
jo no parlo ara
ni de calés
ni de portar
la xaqueta
millor o pitjor
parlo de cap
sí sí sí
de mentalitat
i aleshores
bueno
mai es va barrejar ningú
mai va haver cap problema
i tothom participava
el que volia
anava a ballar
amb una nena
que portava
o el que volia
escomava un puro
allà a la part
de la dreta
amb el piano
i l'altre
jo recordo
les nits
jo recordo
les nits
amb un periodista
que jo també
el tenia
com a referència
que malgratament
va morir
el Joan Marril
sí
el Joan
amb el seu barret
que venia
amb un altre
que també s'ha mort
que feien
el programa
junts
de ràdio
venien de Catalunya
ràdio
que era
el
com es diu
el que va tenir
problemes
amb el teatre
el van acusar
ah sí
amb un
amb un deceu
sí
va morir
fa 6 mesos
o 7 mesos
bueno
que va tenir
els problemes
com es deia
com es diu
ara
que era director
del teatre
i a mi
ara
no en surt
ostres
el lapsus
la memòria
segur que ens vindrà
abans de cada veu
venia sempre amb ell
el Joan Barril
i venia també
amb un amic meu
que l'he portat aquí
amb el Xavi Roig
que l'he portat aquí
un parell de vegades
ara no surt
ja ens sortirà
aquest director
de teatre
que dius
Joan Ollé
Joan Ollé
era Joan Ollé
i venien els dos junts
que ja no podrà
més junts
a Catalunya
ràdio
el cafè de la república
el cafè de la república
molt bo
exactament
sí
el Joan Barril
venia molt
molt sovint
el Pedrito Ruiz
els seus convidats
perquè va haver
una època que tenia
un programa
sí
y a las horas
venia després
del programa
la Rocío Jurado
es presentaba
de repente
desde Hierbabuena
un día
presentaba
un chándal
y vengo
el Maseba Filla
el Antonio David
y el Marit
el guardia
el
el turero
el Marit
al Ortega Cano
el Ortega Cano
y no
es que venimos
directamente
del aeropuerto
pero como sabemos
que aquí
no va a entrar
nadie de prensa
digo
ya sabes Rocío
que en los sitios
que yo tengo
no entra
nadie de prensa
que ella no quiera
o sea
que esto está
clarísimo
i van venir
te enviaré una caja
de Matarromera
aquel día
em va a dir
Matarromera
és un vi boníssim
però que ella
era accionista
encara estic
esperant la caixa
ara tinc
no era mai
però m'ho va a dir
aquella nit
m'ho va a dir
te enviaré una caja
de Matarromera
parlant de vins
i tot això
no sé si reclamar-li
ara una mica
tens que afau
una escala molt alta
per arribar al cel
a mi em falta poc
no no
escolta
ja en parlàvem abans
és que ens ho passem bé
mentre estiguem aquí
mira
és una de les coses
aprofitant
que tinc la turi
t'ho dic
mirant-te els uns
que jo
he explicat
a la teva escena
tens una grandíssima
virtut
o qualitat
o característica
m'agafa
l'adjectiu que vulguis
que jo per exemple
l'admiro molt
saps estar sempre
al teu lloc
per exemple
tu ara deies
i ets fiable
ets creïble
tu deies
no
i els meus locals
que a tot arreu
hem fet un petit repàs
gent coneguda
gent famosa
gent que li agrada
venir a casa teu
per tenir un pèl d'intimitat
deies
jo aquí
entre la premsa
que vull
no entra
qui vol
és correcte això
no?
i a més
t'explicaré
una anècdota
d'això
a la vaqueria
hi havia un dia
estava sopant
el Reijer
venia molt
amb els seus amics
amb els seus amics
holandès
Frank Reijer
era el entrenador
d'aquell moment
era entrenador d'albassa
i es podien
amb un recop
no sé si
comaven el mar
jo això no ho vull
era corregut
però és que
no estava primit
comava canutus
i de repente arriba
un amo del Canària
que no recordo el nom
molt coneguda
amb algun cantant
que és Ibaute
Carlos Baute
i dues persones més
també
de Modena Farahonda
i darrere
tres càmeres
de gravar
de filmar
i d'uns micros
i tal
que es quedaran a la porta
perquè sabia
que no podien entrar
que no podien entrar
i aquells venien a sopar
bueno
i jo vaig pensar
ara que li dic
que el Reijer
perquè venia molt subint
i vaig pensar
ara quan surti
a lo millor
es pensar
que jo he trucat
a la prensa
i jo no m'he trucat mai
a la prensa
i li vaig dir
i li vaig dir
Fran
que no te creas
porque están esperando
fuera
que es para estos
de aquí
que estan aquí
en la mesa
que tienes aquí cerca
i tal
i ara quan sortia
el Reijer
que se'n van abans
que els altres
jo vaig anar
al pis de dalt
que tenia el despatx
i un balconet
per mirar
a veure si passava alguna cosa
quan te vas sortir
el Reijer
no li van fer
ni puto caso
és com si sortís
o jo
o tu
que sigui
que
buenas noches
buenas noches
i vaig pensar
entonces
para qué te has preocupado tanto
i diria
però estaves allà
i la cantana
aquesta canaria
jo diria que era la Rosana
no, no era cantana
era model
una
Ariana
Ariana Artiles
veus
com la teva memòria
Ariana Artiles
que era molt guapa
molt guapa
o sigui que
aquesta
bueno pues
la vaqueria
era un puesto canalla
divertit
la gent feia
el que li donava la gana
no es pot dir
però
aprenien el que volien
i entre altres coses
els puros
i era una època
que és molt difícil
que torni
perquè ens han tallat
jo saps que
jo tocava la campana
i tant
i tant
i tant
i tant
vaig dir
aquí no se fuma
mentre sigui
l'hora de dinar
o de sopar
i no et deixava fumar
i a les 3 de la tarda
jo sortia
amb una campana
grossa
tocava la campana
i tothom
amb els puros
preparats
al costat
descoberts
i a les 11 de la nit
el mateix
i ho vaig treure
vaig veure un dia
com
hi havia un valor nou
que sortia
a la bolsa
de Nova York
i tocava la campana
i vaig dir
això la campana
m'agrada
i vaig fer-ho
pels puros
i tothom
oi Ignacio
toca la campana
que solo faltan 3 minutos
i jo
no no
faltan 3 minutos
aquí somos
sajones
a l'hora en punto
no somos hispanos
i a més
era
i era tan agradable
perquè no només
podies dinar a gust
sinó que a més
després
la gràcia
de jugar
les partides
de domino
amb aquella taula
que tenies de mar
allò era fantàstic
no era un puesto
canalla
un puesto
que la gent
no troba a faltar
i jo també
és que les coses
que vas deixant
no han tingut rellet
no però disfrutaves
era menys
hay que tener
una chaqueta
hay que no sé
que
ojo que aquel
el duque
del marqués
de no sé quantos
te está mirando
allí
te mirava el marqués
o la chaqueta
no la llevaves
i no passava res
i a més com tu dius
era canalla
era des de
era des de
l'individu
amb la seva amant
fins als famosos
fins la gent
d'incògnita
que no eren famosos
ni tenien la seva amant
sinó que anaven
i gent que era famosa
que venien
acompanyat
sí
també
no hi havia cap problema
bueno
era
canviem de local
o sigui
s'acaba la bequeria
el 2013
i te'n vas
al mató
al mató
sí
perquè em venen a buscar
per dir que no funcionava
i tal
i bueno
i el mató
si no recordo malament
comences
el 2000
el primer és el 14
el primer és el 14
fins a finals del 16
fins a finals del 15
perdó
del 15
perquè al 16 ja no
ja estàs
un any
escans
dos anys
dos anys
14 i 15
sense és
bueno
sí
dos anys
sí
vaig arribar al novembre
vaig fer una festa
per la Pilar Eire
el desembre
perquè presentava un llibre
encara no estava acabat
el saló
de la beca
i li vaig fer un sopar
que em va encarregar ella
per presentar un llibre
que havia escrit
aleshores
i va ser el desembre
el primer de desembre
del 2013
que el restaurant de baix
fantàstic
home
aquell era el costo
que vam decorar més
per veure els partits de fútbol
amb la barra que tenies
i els pobres
i els pobres
home clar
era el lloc
com ja sàpia
i els pobres
són sillons enormes
que fantàstic
allò l'estrella
ho va fer molt bé
l'estrella
la teva
és dona
que te l'havies portat
a tots els locals
per on t'ho has passat
tenen el segell
de l'estrella
després ho vaig dir
que el tema
de la Pantdown
quan vam decidir
que el decorador
seria el Federico Correa
que va ser una cosa
de l'Oriol
que es va empenyar
amb el Federico Correa
i el Milà
que feien societat
vam anar a agafar
el Federico
i me'l vaig portar
a París
amb l'estrella
els tres
perquè el Federico
veiés
boats de París
Castell
Regín
Laventure
i sàpigués
una mica
perquè ell havia decorat
el Reno
i havia decorat
altres coses
però no
el que tenia
que ser discoteca
i vam anar els tres
a viatjar
una nit
a París
amb el Federico
que era un senyor
increíble
era molt simpàtic
el Federico
Total
la teva
el teu record
del Mató
explica'ns
alguna anèndota
Bueno
el Mató
és un tema
que jo havia anat
pràcticament
una sola vegada
mira que feia anys
que estava obert
però com jo
jo soc una persona
que estic als meus locals
m'és molt difícil
d'altres puestes
hi ha que haver
un aconteixement
determinat
o l'exili
i quan em va
venir a buscar
l'Hernan
que era el que tenia
l'arrendament
del Mató
doncs vaig pensar
mira
no està mal
aquest puesto
és una torre
l'estrella
farà el de baix
i podem fumar
i ja està
i vam estar dos anys
vaig estar dos anys
no vam voler renovar
perquè potser
ens hi costava
massacar
que és el que jo penso
i aleshores
bueno
vam marxar
amb una espècie
de discussió
sobre el contracte
per què dius
que els hi resultava
massacar?
perquè jo
li vaig demanar
molts calents
ara?
per continuar
els hi vas demanar
van passar
de fer X
a fer doble X
perquè jo tenia
tots els números
d'abans
i tenia
tots els de després
i a l'acabar
el Mató
em vaig trobar
i dic
bueno
i ara no tinc feina
el que és curiós
és que
tots els locals
que tu has anat deixant
no han tornat
a ser
mai més
bueno
el Mató
en aquests moments
ho porta el grup
però no té
el moviment
i jo que t'he sigut
en final
per tot arreu
no té el mateix
ni glamour
ni cuina
ni
bueno
i l'Oliver Hart
té el grup
el Dragaluz
el Fons d'Inversió
han fet
un restaurant vegan
o no sé
tornem-hi
tornem-hi
es diu
green no sé què
i bueno
és molt bonica
el fet de la terrassa
continua a ser molt bonica
tornem-hi
jo t'estic
dient
des de
o a partir
que tu deixes
els teus locals
sí
però jo
amb això discrepo
ja m'agrada
que discrepo
sí Ferran
és que hi ha molts locals
cada vegada
hi ha més locals
a Barcelona
però cada vegada
és molt més forta
sí
però és el que t'anava a dir
i em sembla
que en parlàvem abans
tothom es pensa
que perquè sap
què
un parell de plats
i es pot dedicar
a la restauració
i no va així
no va així
quants restaurants
no han pogut
sobreviure
a la pandèmia
amb el Covid
i hi ha molta oferta
de restaurants
però hi ha molt canvi
de propietaris
d'amants
de restaurants
sí
però jo no m'he considerat mai
un restaurador
m'he considerat mai
un home
de
de connexió
amb la gent
i de fer divertir la gent
jo sempre ho he dit
mira
amb el Vilallonga
amb el José Luis
em parlava molt sovint
i em va fer una entrevista
per una revista
que és allà
Panorama
que era el Grupo Z
va fer una pagina
i tal
i jo d'ella
això ho ha inventat tot
com sempre
i d'ella
i d'ella
bueno
és que tens una habilitat
com tenia Regín
quan empeixó
que fa contenta
a la gent
i jo
és que José Luis
vamos a veure
i jo
els llocs
que tinc
és casa meva
i estic fent
una festa
cada dia
i el que vull
és que no hi hagi
problemes
i que es divertir
molt
a sobre és una festa
que no els convides
que et paguen
bueno
és que te queixi així
tu tens
la diversió meva
és veure com es diverteix
els altres
és fantàstic
aquesta és la diversió
jo no soc d'aquells
que tenen puestos de nits
i que se prenen
una botella de whisky
es van a divertir ells
i van a veure
a quantes nenes
han conquistat
aquella nit
no
que és la gran diferència
i que per això
jo dic
que t'admiro
perquè
conjugues
el que jo crec
que té a ser
la restauració
o
el passar-s'ho bé
que és
fer-ho bo
i fer-ho bé
que molta gent
no ho arriba a entendre
perquè
fer-ho bé
i fer-ho bo
estem d'acord
la gran diferència
que pot haver
i la unió
per mi
que és
és fonamental
perquè
un local
una oferta
tingui èxit
per això et deia
el de la restauració
avui
hi ha persones
poder
jo també ho analitzo
degut a la necessitat
que no tenen
una altra alternativa
de treball
que diuen
bueno
jo almenys
sé fer un ou ferrat
però
que pocs llocs
et presenten
un ou ferrat
en condicions
o una altra
lluita francesa
és veritat o no
parlem de dues coses
que no són d'alta cuina
però
que pocs llocs
no és el normal
que un lloc
sempre et faci
un bon ou ferrat
o una bona truita
jo típic
que cobro la pensió
per endavant
que ofereixen
10 anys
i monto el bar
amb la meva dona
però
això són bars
de barris
i de
tal
que també
tenen que existir
sí
jo sempre
la restauració
és com el complement
de la diversió
sí
o sigui
és molt important
és molt important
en un local
que tu arribis
hi hagi gent
jo vaig cap a prendre una copa
bueno
però ja veig
que hi ha gent sopant
perfecte
saps que jo
el regint
volia posar
uns maniquís
a la pista
a la discoteca
que era molt gran
que estava a baix
se'n va acordar
aquí vam posar
uns maniquís
vestits
que
es posin
a diferents taules
i així
quan arriben els primers
que ja està ocupada
ja està ocupada
molt bé
i al cap d'un temps
quan comença a arribar
ja més gent
agafa un maniquís
i els guardes
però
vaig preguntar
el preu del maniquí
era caríssim
maniquís ben fets
no podia posar
un minot de pira
una escombra
amb els cabells
i a posar
els mariquís
que semblessin
els pijos de regins
no, no
per clar
no vas a posar
una cosa malament
i vaig pensar
però si em costarà caríssim
el Gaspar
es tornar a boig
que va ser
el vaig trucar
abans d'ahir
per dinar amb ell
deu estar ja
una mica
no, no
estava bé
no vam quedar
que m'ho diria
a veure els dies
més o menys
no, és una mica
ell
és una mica
més gran que tu
78
és més jove
ho va dir
dic
ja tens 77
diu
no, ja tinc 78
3 anys més jove que jo
i tant
jo ja sabia
que era més jove
però a la 77
li vam quedar
que dinaríem junts
un dia d'aquest
per parlar
de les coses bones
i ell em va dir
també de les dolentes
dic
aquestes són les que
jo no m'ho
jo me'n recordo
ja me'n diràs tu
que no m'ho recordo
això vaig dir
abans d'ell
que estava al cortinglès
i no sabia
i mira
trucaia al Joan Gaspar
i vaig trucar
feia temps
eh
feia molt de temps
que no posava amb ell
total
concluïm que la restauració
tu i jo pensem
que també és diversió
és correcte això?
evidentment que sí
ja d'entrada
ja d'entrada
menjar
és un plaer
per tant
és una diversió
no tothom pensa igual
però els que gaudim
d'una bona restauració
d'un bon menjar
pensem
que també és una diversió
és que el que fa bé
és que s'està divertint
és que t'estic dient
és que no només
és fer-ho bo
és també fer-ho bé
tu veus
tu vas a Via Beneto
i el monge
era fantàstic
havia sigut
el mètre
el cambrer
i va comprar el local
i després fantàstic
amb les genelles
s'ho passava pipa
i ara el seu fill
el Pedro
també
ahir vaig estar amb ell
és que tens que gaudir
tens que gaudir
i anava a Seguria
i el Jesús Errasti
que era company meu
de facultat
hi havia la mare
a la caixa
i el Jesús
que ho portava
es divertia
prenent nota
i parlant amb tu
i dient-te quatre coses
i tal
que és la divertit
és l'Ignasi Ribó
d'un altre
sí, sí
d'un altre local
i de restauració
mal assumpte
perquè sempre dic
que m'hauria agradat
ser cuiner
o sigui
sàpiga de cuinar
i sàpiga tocar el piano
com a mi
i sàpiga tocar el piano
són les dues coses
si milloro el piano
que la cuina
Ignasi
per finalitzar
l'última aventura teva
va parlar
l'últim programa
i avui per finalitzar
bueno
és un puesto
on es pot prendre
unes copes
obrim a les 12
tanquem a les 12
a les 3 de la matinada
pues batem un cocktail
molt bo
i donem
alguna cosa
a menjar
dintre del que
podem fer
sí
perquè teniu el problema
aquell de la cuina
però bueno
teniu el problema
a la cuina
que espero
solucionar aviat
i tinc el cuiner
molt bo
des de fa
30 anys
i tant
que t'acompanya
i creu en tu
al mató
amb mi
i que va començar
amb el Jaume de Provença
que el Jaume de Provença
un restaurant
o i tant
un restaurant
un restaurant de referència
i a més
salsero
i el Paco
el cuiner que jo tinc
és salsero
fa unes salses
bueno
fantàstiques
el cafè de París
la salsa d'anxogues
no sé què
una cosa increïble
i és el que tinc
i fa el que pot
que crec que fa bastant bé
jo també faig el que puc
jo amb això
del que fa
faig el que puc
amb els anys
ja he après
que un té que fer
el que deu
no el que pot
sinó
el que deve
però bueno
hi ha moltes vegades
que el que deves
no pots
pues hago lo que debo
dentro de lo que puedo
això mateix
molt bé
la explicació lògica
concretant tant
lo que debo
dentro de lo que puedo
y si pudiera más
algo todavía más
porque debo más
i después del Fanzibar
què?
después del Fanzibar
ah pues
jo mira
jo l'altre dia
estava pensant
jo t'ho dic
perquè com ets
el Fanzibar
el Fanzibar
comences el 2000
el 2020
el 2020
un mes abans
de la pandèmia
tu et passes 5 anys
que jo recordo
entre el 2015
del Mató de Pedrales
bueno no
vaig col·laborar
amb el Pescadito de Val
vas i col·laborar
que també recordo
vaig obrir un local
a la carrera Loreto
al costat de Toto
que era la vaquería
la vaquería
sí
pero aquí estaba
todo al costat
de las señoras
las señoras
no volían na
no volían
las señoras
que en teoría
son mes señoras
en teoría
el que es amigo
no volían na
y que pues
yo tengo la mevadona
que es pintora
y la otra día
y le diré
mira Sandra
me voy a dedicar
a hacerte de marchante
voy a conectar
con los que yo conozco
y vamos a empezar
a hacer
al que tengas un marchante
que se vaya
que te prepara
una exposición en Madrid
otra en Ibiza
o si puede ser
en París
avui dia
l'art
sí
però
per lo menos
que vengui alguna cosa
el nostre comú amic
l'Antoni
l'Antoni
que diu
l'Antoni
una referència
amb uns preus
que són una conya
jo el que vull
és
si tens entrada
amb gent de l'art
fas unes posicions
els quadros
estan molt bé
i amb un preu
molt raonable
que el Ibiza
era molt car
el Toni
que pinta molt bé
i és una referència
perquè va crear
o ha creat
una
és que
amb els tres
un estil
tenia tres o quatre
que estaven sempre
allà al restaurant
aquell que la feia
el Jorge
de la millor pasta
que he arribat a menjar
jo recordo
el Jorge
és que sembla
que estem fent
aquí
unes coses
el Jorge Seraphini
quan era l'època
de l'otòfona
allò era
ja no està llen
jo estava mig vuit
jo estava mig vuit
no està llen
no
perquè si no
li caies
a l'americana
fora
això mateix
era l'americana
sense americana
bueno
si ho deia ell
no estan
no estan reservades
i va arribar
el Pasqual Maragall
això ho explica
el Luis Ferro
que estava el Luis Ferro
allà sopant
i arriba el Pasqual Maragall
amb una altra parella
i la Diana
i no el deixaven
no li donaven taula
i el Luis Ferro
diu que es va aixecar
i diuen
el Jorge
i dir
eh Jorge
que ser alcalde de Barcelona
ell no el coneixia
i aleshores li va donar taula
això ho explica
el Luis Ferro
i jo no ho vaig viure
per tant
però si ho explica
l'Antonio
jo m'ho crec
ho explica l'Antonio
sempre com a cosa
del Jorge
que jo sé que ho sabia
el Jorge
és tremendament selectiu
no li caies bé
això mateix
la teva dona
que és l'alemana
la que estava a la cuina
perquè la cuina
no era ell
no no
ell era l'italià
que posava la cara
la gràcia
i la idea
el tracte
però la cuinera
era la seva
es va jubilar
farà 3 anys
es dedicava als quadros
que es dedicava
que amb l'Antonio
perquè l'Antonio i companyia
anaven molt allà
i ell es portava a Alemanya
els quadros
i els hi feia
unes introduccions importants
de quadros
el Jorge
que tenia molta
ja ja
és molt simpàtic
és un plaer
parlar amb tu
bueno
sort hem tingut
que no ha vingut
el Pere
perquè si no
ah no no
jo hagués estat
fumar amb el puro
perquè al jardí
suposo que es podia fumar
aquí es pot fumar
el puro
bueno
però aleshores
això no és el puro
que no ha fumat cap
aquest matí
m'ha enviat un whatsapp
dient que
no ha pogut venir
després de la prova
perquè ara tenia
una reunió
a Cornellà
i que li ha sigut
impossible
poder venir
després de la prova
en qualsevol cas
Ignasi
torno a repetir
és un plaer estar amb tu
és un plaer
haver compartit
un programa
amb les teves vivències
que sàpigues
que si algun dia
tens ganes
de xerrar
tens ganes
de comunicar
explicar anèndotes
aquí tens sempre
els micròfons
tu sap que tinc
tantes ganes
que vull venir
amb el cavaller
de casa meva
a part d'ell
o no
doncs mira
t'accepto el repte
i el cavaller
fem un programa
aviam
si el Josep Hilari
el nostre
fer una entrevista
a tres
tu a l'empresari
al consumidor
Pere Carballer
i al Josep Hilari
aniran sortint
moltíssimes anèndotes
no indiscrecions
no indiscrecions
sí però són divertides
també
això mateix
si són
que es poden explicar
divertides
llavors ja no són indiscrecions
són coses divertides
bueno són divertides
Ignasi
moltes gràcies
et deixem tranquil
i esperem
i desitgem
que tornis
moltes gràcies
Ferran
cuida't molt
no perdis mai
aquest somriure
i see skies
of blue
and clouds
of white
the bright
blessed day
the dark
say goodnight
and I think
to myself
a
a
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i carrer Enric Granados.
Podia ser carrer Bonaventura Cabres Ribau
i carrer Granados.
Fa molts anys,
amb el Congrés de Cultura Catalana,
vam intentar que
els noms dels carreres de Barcelona
tinguessin nom i que un nom.
Jo, inclús, em vaig fer
les targetes al carrer Tamarit,
en lloc francès de Tamarit,
però l'únic lloc que posa francès de Tamarit
són les meves targetes.
Ara tampoc es fan servir les targetes,
o sigui que tal és.
Però bé, doncs,
això és una anècdota més, no?
El nomenclator ens diu
escritor, economista, tequígraf i polític.
El nom Bonaventura,
Carles Ribau i Ferriols.
1798-1862.
I recordat majoritàriament
per la seva oda a la pàrtia, no?
El nomenclator moltes vegades
m'ha ajudat a buscar
altres noms que ha tingut al carrer i tal.
I aquí també n'ha tingut fins a sis.
però a trossos.
Primer tram, segon tram, tercer tram,
quart tram...
Però com que no sé ben bé
quins trams eren
i tot això no m'he acabat d'escatir,
doncs el dia que ho trobui
ja en parlarem.
Ja ens ho explicarà.
Ja en parlarem.
No vull dir disbarats.
També em va quedar molt l'atenció
perquè és un carrer llarg
que arriba des de l'Eixample
fins a Sant Gervasi
i com que l'Eixample
es va anar fent a trossos,
doncs suposo que a mesura...
Ara el van destrossant a trossos.
Ara també, sí, és veritat.
És una pena, però és així.
Però bé, què hi farem?
Doncs això, quatre trams
i ja veurem quin és, quin és quin
i per veure...
Ara m'ha quedat a mi la curiositat.
Bé, si pugem pel Carribau,
a la dreta, al número 1,
hi havia l'Oxeteria La Valenciana.
Una obxeteria de referència.
Molta gent sortia del cinema
i anava a fer l'Oxeteta
o gent que passava per allà, etcètera, etcètera.
Estava des del 1910
i un bon dia,
em sembla que va ser l'any 2000,
l'any 2000, sí.
Va passar, doncs, el número 16
perquè, doncs, l'edifici aquell del número 1
el van remodelar, el van arreglar,
van dir que tornarien,
però no van tornar.
Suposo que els negocis ja li van haver allà.
Potser, doncs, no sé si hi ha de propietat,
si hi ha de propietat,
potser els hi van donar molts calés
i si hi ha de lloguer,
potser els hi van demanar masses.
Ja estic parlant per parlar,
no sé què va passar.
Però bé, tant és.
El que passa és que el negoci sí que els hi ha anat bé,
va funcionar
i, doncs, ara, diguéssim,
té tres coses.
La orxeteria a la Valenciana,
la marca, per a mi,
de fruits secs,
dietètica i pastisseria,
que també són ells,
i la marca Severino Cortés,
que és un dels germans
que porten això,
que també pastisseria, xocolata, etcètera,
i que tenen l'obrador i botiga
molt a prop al carrer Diputació
entre Arribau i Montaner.
Els quatre passes més amunt
tenim dos cinemes,
davant per davant.
A la dreta tenim l'Aribau Multifines,
encaixat a la universitat.
Aquest.
i enfront a l'antig.
Sí.
Però és més antic aquest, eh?
El...
En canvi, el més conegut.
Bé, el més...
Sí, sí, clar.
Mira, Josep, ara...
T'interrompo, però...
Recordo l'Aribau
que va ser
al cinema
on vaig veure,
i em van deixar entrar d'estranquils
perquè no tenia l'edat,
una pel·lícula que en aquell temps
em va impactar molt
i la van inaugurar l'Aribau
i no sé si en aquesta pel·lícula
es va inaugurar el cinema,
que es deia
What's Science?
Sí, sí, sí.
Són aquells flasos
que de tant en quant
l'única neurona
sembla ser que no està equivocada.
Sí, sí, sí.
Doncs, bueno,
doncs això.
Doncs primer parlem de l'altre.
Parlem del que està
pujant a la dreta, no?
El...
l'Aribau Multifines.
Aquest cinema
es va inaugurar en 1912
amb el nom de Cine Royal.
Tenia una façana modernista
que és curiós de veure
amb alguna fotografia
que actualment
aquesta façana modernista
doncs potser no ens agradaria gaire.
Hi ha coses modernistes
que sí que agraden
i aquesta doncs més aviat
sembla més aviat un pastís.
No sé,
si potser doncs remodelada
i vista doncs amb colors
i no amb una fotografia vella
de blanc i negre com la lliç
potser ens agradaria a més
o la trobaríem ja una cosa
així,
però segur,
segur que quan el van tirar a terra,
no és...
bueno,
el van tirar a terra
perquè va quedar molt malmès
per les bombes
que va tirar per la universitat
tota aquella zona
va estar molt castigada
quan la guerra, no?
El bombardeig precisament
del març del 38
el que el va deixar tan malmès
i també va fer força mal
dintre de la universitat.
Van fer obres ràpidament
i el 9 de febrer del 39
acabada la guerra
un carí de Barcelona
van obrir
amb uns anuncis que deien
Viva España
Arriba Franco
i en les pel·lícules
Una noche de amor
i El secreto
de Charlie Chan
no té més
però vull dir que
no els hi va servir de res
tot el Viva Franco
Viva España
Arriba Franco
i tot aquest romanço
perquè els hi van obligar
a tancar el cine
i a canviar el nom
perquè el cine royal
no podia ser
llavors va ser
el cine central
el cine central
ja és el que hem conegut nosaltres
era un cine de barri
amb les seves dues pel·lícules
i el nodo
i que durant la setmana
també hi anaven
doncs forces estudiants
o que feien campana
si la pel·lícula estava bé
o per descansar
quan acabava
i diria
doncs veus que em toca
una mica l'aire
veig una pel·lícoleta
i me'n vaig cap a casa
no?
Aquest
no li va servir de res
i el 9 d'octubre
va ser quan va tornar
del 39
es va obrir
amb el nom
de cine central
després d'això
va anar tirant
i va tancar
el 1972
el 1978
l'empresa Balanyà
va comprar el local
per fer un cine
de cap i de nou
perquè allò havia quedat
doncs s'havia tancat
el cine era llets
ara com era
això
doncs
per fora
era llets
no tenia cap cosa
no feia goig
com el de
com el de davant
diguéssim
el compra
en Balanyà
i l'Ajuntament
va modificar
l'ús del solar
va paralitzar
les obres
va haver d'indemnitzar
en Balanyà
i va donar
el terreny
a la universitat
va ser una despesa
inútil
perquè la universitat
no en va fer cap ús
va quedar allò
tancat
deixat
que van protestar
els veïns
perquè deien
que hi ha
panaroles
segurament
alguna cosa
d'aquesta
devia haver
no m'estallaria
llet
però finalment
l'any 1993
en Pere Balanyà
tornava
la càrrega
es posa
en contacte
amb el rector
que era en Pere Bricall
i van arribar
a un acord
per construir
aquestes quatre
multisales
que ell tenia en ment
i fer tres pisos
i aquests tres pisos
els donava
a fer
com una permuda
els donava
a la universitat
i així
i així va ser
i encara funciona
ara
encara funciona
així
a la vorella
del davant
tenim el cinema
a Ribau
aquest ja va obrir
el 7 de desembre
del 62
que també ara
és del grup
en Balanya
la primera pel·lícula
va ser
com tu has dit
molt bé abans
Watch Side Story
va estar només
que 95 setmanes
en cartell
gairebé
dos anys
fins a l'octubre
de 1964
va ser un èxit
un èxit excepcional
m'has fet tan feliç
Josep
corroborar
que la meva
la meva única neurona
encara té
alguna dada
creïble
m'has fet feliç
bueno
doncs mira
molt content
doncs això sí
va ser molt
va ser
doncs això
va ser un èxit
total
quan portaven
un any
de l'estrena
van
van convidar
en en George
Shakiris
que va
que va venir
aquí a Barcelona
per fer una mica
de comomenació
i per agrair
l'acollida
del públic
en Shakiris
va guanyar
un dels 10 Òscars
d'aquesta pel·lícula
em sembla que era
el millor actor
de repartiment
la pel·lícula aquesta
es va tornar
a projectar
el 71
es va tornar
a projectar
el 82
i el 2012
amb motiu
del 50è aniversari
del local
la mateixa versió
la mateixa versió
la del 2012
que érem subtítols
en anglès
i subtítols
la versió original
subtitulada
les altres
la del 82
i del 71
suposo que devia ser
la doblada
perquè és el que feia
normalment
el cinema aquest
vull dir que no
era un cinema gran
són dues sales
però era un cinema molt gran
amb la cortina
que s'obria de costat
que normalment
les cortines
s'obrien pel mig
i aquesta
doncs s'obria
s'obria al costat
jo recordava
en aquella època
de cines emblemàtics
i grans
que hi havia al Coliseum
hi havia l'Ocell
te recordes?
l'Ocell
el Waldorf
també era grandot
el Waldorf
i el Ribou
eren els quatre
per mi més grans
com a grans
però també hi havia
el Cossau
no, ara
la veritat
és que si vols que digui
la veritat
no recordo
els tamans grans
però vull dir
eren grans
l'Ocell també
era molt gran
ara és un súper
però si passes per allà
i entres
et queden quatre o cinc
butaques
perquè la gent
mentre es fa cua
el pa
pot seure
amb una butaca
d'aquella època
això sí
jo recordo
aquí
ara que dèiem això
que segurament tu també
devies venir
que vam anar a veure
la Semina del Diablo
una matinal
amb la Maia Farrou
i el Ramon Polatski
no, no
però la Maia Farrou segur
ella sí
la Semina del Diablo
doncs aquesta
doncs la vam anar a veure
una matinal
aquelles matinals
que valien 25 pessetes
i després
quan sorties
tenies temps
d'anar a fer el vermut
amb altres companys
n'havien fet
n'havien fet
moltes
moltes
moltes
i a més era un programa doble
o sigui
que entraves allà a les 10
bueno depèn
no
aquestes no
les pentinals
eren els cinemes d'estrena
jo recordo
però jo recordo
matinals de programa doble
no no
abans era un altre món
tu anaves
amb una
amb una
al cinés
et perdies
l'una estrena
i te n'anaves
al cap d'uns mesos
i bueno
agafo
i agafo
el metro
el tram
me'n vaig a Horta
a veure
aquesta pel·lícula
perquè se'm va escapar
quan la feien
quan la feien
d'estrena
el meu pare
que explicava moltes vegades
que era fotògraf
a l'època
del mes
de les comunions
i així
tenia molta feina
i de vegades
doncs
no podia
no podia anar al cine
un cap de setmana
amb la mare
o així
i moltes vegades
jo recordo
que anar
a sortir
al balcó
i cridar-lo
perquè
la telefonaven
d'un dels hotels
que feien una festa
i volien al final
que hi havia uns parlaments
o que hi havia
un pastís
i volien fotògraf
i és clar
fotògraf
era una peça
del restaurant
que no podies
no podies
dir que no
o sigui
mitja volta
i adeu
i llavors esperar
més endavant
i agafar
la moto
que era el meu pare
que tenia una moto
i anar-se'n a Horta
a veure aquella pel·lícula
que s'havia perdut
aquell dia
això sí que ho recordo
també recordo
haver-me hagut d'afaitar
la barba
per haver anat
jo doncs
un dia que el pare
no hi era
a fer les fotos
perquè llavors
el fotògraf
no podia portar
barba
perquè si hi havia
un pel a la sopa
que fos del cuirer
no fos ni del cambrer
ni meu
bueno
totes aquestes grans sales
s'han perdut
però bueno
què hi farem
al carrer Arribau
i als seus voltants
sempre hi ha hagut
llibreries
de vells
importants
una d'aquestes
és la llibreria Estudio
que està una mica
més amunt
de l'antic cinema central
però hi ha
ara hi ha la cantonada
després de la nova
elxeteria valenciana
abans d'agafar
el carrer Diputació
vull recordar
que a l'altra cantonada
dir això
a Montaner
hi havia hagut
una fruiteria
aquelles fruiteries
que hi havia abans
fruiteries de luxe
que llavors tenien
tenien
les millors
cireres
jo recordo
i segur
que tu
ho corroboraràs
hi havia
dues fruiteries
que per mi
era un somni
el poder
passar per davant
de l'aparador
i pensar
que podia menjar
una mandarina
una pera
una poma
una estava
al costat
del teatre
Tívoli
al carrer
Casp
i l'altra
estava al carrer
Montaner
podia tocar
en travessera
que també
era una alta
fruiteria
d'aquestes
que tu dius
sí
sí
eren
les Carmen Miranda
de High Level
de la nostra época
exacte
doncs aquesta
que jo parlo
no era ni la millor
ni la més gran
però era una d'aquestes
una mica així
que trobaves
aquelles coses
que no trobes
i com que
hi havia passat
moltes vegades
per davant
la tinc molt present
i la curiositat
que volia explicar
era que en aquella època
per Nadal
el producte estrella
era la pinya americana
perquè abans
era la pinya americana
de la pinya de llauna
hi ha totes pinyes americanes
on vulguis
i de diferents marques
jo què sé
boníssimes
també
sí, sí
no, no
això és veritat
però vull dir
jo recordo
com aquesta cosa curiosa
que semblava que
per Nadal
amb els torrons
i d'aquelles coses
la pinya
una pinya americana
semblava que feia
una festa
una mica especial
era luxe
que sí
sí, sí
doncs bé
com canvien les coses
doncs això
girem la cantonada
i ens trobarem
a part del record aquest
del pobre
de la
de la
de la
de la
de la friteria
ens trobem
a
com se diu
al
el
sex shop
es permès
que
no tinguis
bona memòria
per un sex shop
això és correcte
sí
bueno
el sex shop
es queda l'atenció
ara no
ara no queda l'atenció
però fa uns anys
sí que era una cosa
era una cosa estranya
però la persona
sempre ha estat pionera
en moltes coses
i el que la gent
no sap
que en una d'aquestes coses
la persona ha estat pionera
en la pornografia
sí, sí, sí
la pornografia
a meitats del 1800
entrava a Barcelona
d'amagatotis
per França
hi ha doncs
postals
baralles
baralles de cartes
caixetes
de paper de fumar
amb
diga
és que hi havia doncs
caixes de llumins
amb caricatures
de jugadors
de futbol
i coses d'aquestes
però es veu que hi havia
aquestes doncs
amb noies
llogeres
que em diràs
una caixetea
un paper de fumar
una caixeta de paper de fumar
era una mica més gran
que una fotografia
a tamany de carnet
allà si poses una
una senyora
per grassoneta
que estigui
despullada
doncs
molta cosa
tampoc no
però clar
em
em fa gràcia
perquè
estic pensant
carai
els bolsaronins
una colla
de fogots
però hem de pensar
que estem parlant
d'una època
que totes aquestes coses
el jovent
s'anava
a la plaça
universitat
els estudiants
esperaven
per allà
i
que les noies
pugessin
al
al tramvia
per veure'ls-hi
el turmell
veure'ls-hi
el turmell
doncs
una caixa
de llumins
amb una senyora
que li podies
veure més o menys
tot
o més
que aviat
ho intubies
doncs clar
amb aquell llumet
cada cosa
té les seves coses
hem de recordar
l'altre dia
parlàvem de
quan va començar
aquí la gent
a fer turisme sexual
a Tailàndia
i no parlem
de les anades
a Perpinyà
a l'últim o tanto
en París
una colla de fogots
tot arreu
és que tots
tots som iguals
a totes les èpoques
bueno
doncs
parlarem
alguna més cosa
aquesta així
després
doncs
a partir de 1890
apareixen a Barcelona
algunes publicacions
autòtones
pujades de to
amb fotos i dibuixos
de noies lliureres
de roba
i molt
molt escrit
moltes coses així
com
d'acudits
però vull dir
una cosa
que ara
ho llegim
i dius
és que això
no fa ni gràcia
però
era el que hi havia
a l'època
els dibuixos
eren més explícits
que les fotos
perquè he buscat
he buscat
per internet
si hi havia així
i esclar
doncs
ves la foto
d'aquella noia
a unes senyores
esclar
amb roba interior
perquè aquella roba interior
que era
una mena de pantalons
bombatxos
fins a
gairebé fins al turmell
carregats
de puntes
i tota una sèrie de coses
que dius
mare de Déu
i això
estava considerat eròtic
exacte
exacte
era el precursor
del que
em
o del
Josep Pilar
i amb l'interviu
sí
i tant
l'interviu
haguessin enviat
a l'infeld
directament
directament
no
perquè és clar
aquelles coses
i a més a més
eren fotografies
en blanc i negre
i de no
de no molta qualitat
els dibuixos
eren més fàcils
com el manga
que llavors dibuixen
el que volen
i ja està
però tot i així
tampoc no era
cap cosa
i les explicacions
en el seu moment
feien gràcia
però
tu mires ara
dius
mare de Déu
senyor
bueno
doncs
això deia
a part de l'humor
l'estètica
ha canviat
aquelles noies
aquelles senyores
doncs
semblava més
que havien sortit
d'un quadre de Rembrandt
que no precisament
de l'interviu
que estàvem parlant ara
es veies
molt grassonetes
però és clar
sí
és el que agradava
a la gent
i també
hem de pensar
en la moral
de l'època
i doncs
senyores
els matrimonis
tenien la senyora
per
per
per tenir
els que tenia
i llavors
exacte
i llavors
si volien passar-s'ho bé
doncs ja
ja li posaven un pis
si era un industrial
li tenia calés
per fer-ho
també
doncs
molt de temps
quan un noi
doncs
feia 18 anys
hi havia un tiet
o un amic de la família
i tal
que doncs
que se'l renduia
en una casa de barrets
per saber
que era la vida
són coses
ara que
ara ens sembla
ara
si apretes un botó
el mòbil
i trobes
el que vols
és un altre món
direm aquella expressió
d'en catalana
que no he trobat traducció
en un altre idioma
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
sí, sí, sí
doncs això
aquí a Barcelona
doncs es van començar
doncs a fer
tota una sèrie de coses
i
no sé
no sé què més
en tot això
ja podem deixar-ho
per
allò
la Unió Catòlica
un diari espanyol
a l'Hitat de Madrid
veus com tens temes
per explicar-nos
no ens sorracis
no
el que no volia
era doncs
ja fer més merder
amb tot això
de la llum apagada
i dels camisons
enforadets
i que les coses així
doncs
la Unió Catòlica
un diari espanyol
a l'Hitat de Madrid
d'ideologia catòlica
molt conservadora
protestava
per l'indigna
i vergonyós
comerç
de làmines
i fulletons
pornogràfics
que es feia a Barcelona
el 1906
el papa
el papa
eh
Pius de Z
va demanar
a una comissió
barcelonina
de fabricants
de llumins
que el van anar a veure
que no posessin
imatges lessives
a les caixes
de llumins
una mica
com deia
el dels papers
de fumar
però les caixes
de llumins
encara millor
perquè una caixa
de llumins
de l'època
doncs
la fotografia
seria com
un tamany
d'una fotografia
de carnet
tu ara posa-hi allà
i em diràs
que hi veus
mira utilitzant
un símil
i un acudit dolent
se l'agafaven
amb un paper
de fumar
sí
sí
sí
suposo que devien
fer promocions
del tipus
compri 10 caixes
de llumins
i li regalem
una lupa
perquè si no
no sé
el 1913
la premsa nord-americana
es queixava
del gran volum
d'obres
con cup i cents
providents
de Barcelona
o sigui que
imagina't
aquí la qüestió
doncs
de
de la indústria
del llibre
sempre ha anat
força bé
el ministeri
de governació
va dictar
una reial ordre
per acabar
amb les registres
obscenes
que va ser ratificat
per Alfons XIII
el mateix
que encarregava
pel·lícules
pornogràfiques
als germans
Baños
de Barcelona
aquestes pel·lícules
es consideren
l'inici
de la filmografia
pornogràfica
a l'estat espanyol
i sembla ser
que en Alfons XIII
no tan sols
finançava la filmació
sinó que també
n'era el guionista
això va
els reis
els borbons
han d'anar per gaire més
les famoses pel·lícules
van estar desaparegudes
més de centen anys
són tres pel·lícules
les que s'han trobat
fins que misteriosament
van aparèixer
en un convent de València
per què en un convent
de València
no ho sé
però van aparèixer allà
potser algú
amb secret de confessió
les va portar
o les tenien allà
guardades
jo què sé
eren tres
el confessor
consultorio de senyoritas
i el ministro
la Generalitat Valenciana
es va fer càrrec
de la restauració
i es conserven
a la Filmoteca de València
són tres pel·lícules mudes
d'uns 30 minuts de durada
en blanc i negre
naturalment
i les protagonistes
eren prostitutes
i xulos de l'època
no hi havia
un comerç
encara
d'actrius de destape
com van haver-hi després
o agafaves
una senyora
que s'hi dedicava
o no hi havia pel·lícula
els guions
dintre en compte
el guionista
doncs tampoc
són cap joia
sexe i erotisme
pur i dur
el gust del consumidor
que era ell mateix
el confessor
tracta d'un capellà
que aprofita
la intimitat
de les confessions
per tenir relacions sexuals
amb les feligreses
fort
fort eh
sí
tal com han anat
després les coses
vull dir
ja t'estava inventat
consultorio de senyoritas
és la història
d'un ginecòleg
que aprofitava
la seva feina
per beneficiar-se
a les seves pacients
també gran varietat
en el tema
no s'hi va matar gaire
i el tercer
aquesta segona
sembla que diuen
que del punt de vista tècnic
diuen que era
la millor de les pel·lícules
no sé
aquesta no les he vist mai
no sé si estan penjades
en algun lloc
o no
no ho he buscat
i la tercera
el político
doncs no cal tampoc
novetats al guió
que ens explica
la història
d'una dona
que va al ministeri
per evitar l'acomiadament
del seu marit
i la millor manera
que troba
per evitar-ho
és ficar-se al llit
amb la persona
que el podia fer fora
que l'havia d'acomiadar
o sigui que ja veus
com deia l'acudit
allò
estimats germans
doncs
les banyes
són com les dents
quan surten fan mal
però després ajuden a menjar
està bé
està bé
els germans banyos
tenien els millors estudis
i els mitjans
més avançats del moment
banyos banyes
sí
potser la proximitat
amb França
feia que també
tinguessin alguns contactes
amb la gent
perquè allà
es van fer els primers
festivals de porno
i que sé que es feien allí
dient porno
però no
i potser allà
trobava material
per proveir
amb el senyor
amb el senyor
rei
és l'anomenat
cinema coxon
cinema porc
sí
exactament
bé
diuen
diuen
que
suposo que un cop exilat
l'Alfons XIII
va visitar Hollywood
i
amb
Douglas Fairbanks
que era
un
de l'època
un galant de l'època
va fer d'anfitrió
i es va interessar
per un actor
en
Fati
es bucle
aquest Fati
era un que feia pel·lícules
com en
Sherlock
com en
Buster Keaton
va ser molt amic
d'en Buster Keaton
i era un tio
grassonet
Fati vol dir grassonet
i la paraula Fati
sense dur que estigués
i amb i llatina
ha quedat
al català
el català
està molt Fati
ara no es fa servir gaire
però
F
A
T
i llatina
i llatina
perquè va quedar així
perquè era el Fati
veien el Fati
que era el grassonet
de les pel·lícules
i va quedar
és per curiositat
aquest bon home
doncs que
havia arribat a firmar
un contracte
d'un milió
de dòlars
a l'any
per fer pel·lícules
en blanc i negre
i mudes
i tota la pesca
doncs es va veure
embolicat
va fer una festa
amb un
amb un hotel
es va morir allà
va morir una noia
d'uns 30 anys
llavors
el van acusar
que si l'havia violat
que s'havia fet
unes pràctiques sexuals
que no sé què
no sé quantos
sembla ser que
a l'hora de la veritat
li van fer la vida impossible
i va morir amalgat
però el que després
s'ha vist
que possiblement
era un muntatge
aquella noia
va morir
perquè havia tingut
feia poc
un avortament
i no sé què
tota una sèrie de coses
molt tristes
la curiositat
de la cosa aquesta
és quan ell
al fons 12
a 13
perdó
al fons 13
s'interessa
perquè
en Dalgas Farber
li explico una mica
la història
en aquell moment
tota la història
dolenta
i el comentari
del Riva
diu
pobre
si això
li pot passar
a qualsevol
va bé
estem parlant
dels bonbons
així s'ho he llegit
vull dir
no sé si és veritat
la història
o no
però
tenint en compte
el protagonista
no m'estranyaria
etcètera
però bueno
què hi farem
però
tornem cap a
cap a
cap a tot això
la primera guerra mundial
la primera guerra mundial
també va a favorir
l'indústria pornogràfica catalana
sembla que en una redada
es van confiscar
12.000 llibres porno
en diversos idiomes
el 23
diverses llibreries
van ser multades
per difondre
pornografia
i l'any 24
es van confiscar
5.000 llibres
d'un editorial
i 3.000 exemplars
del llibre
Sorsicalipsis
escrit per un sacerdot
ex-sacerdot
evidentment
que originàriament
era molt i molt
conservador
va ser expulsat
de l'església
i va acabar sent
un anticlerical
furibund
o sigui que ja veus
i el Gamasutra
no es pot considerar
pornografia?
Bona pregunta
Sí
Bona
Teòricament
també hi ha moltes problemes
que també t'ho van dir
com una mica
d'educació sexual
Sí
Però bueno
Una paraula
que va estar molt de moda
i que va acabar sent adoptada
per la Real Acadèmia Espanyola
en canvi
no per l'Institut d'Estudis Catalans
és la paraula
psicalíptic
o psicalíptica
Sí
Hi ha una paraula
jo també
jo l'havia sentit
alguna vegada
però és a dir
que ha quedat
està formada
per dues paraules gregues
però inventada
a primers del segle XX
No la trobareu
ni al Quixot
ni al Tirant l'Oblanc
però sí que
amb algun coplet
amb alguna comèdia picant
que es deia abans
de començaments
del segle XX
Les dues paraules
són
que ve de
de psico
és com psico moro
figada moro
doncs psico
bé
és full de la figuera
agafat amb el sentit
d'orgosexual femení
i l'altre
líptico
o una cosa així
perquè el meu grec
que vol dir
fregar
estimular
untar
i si calíptic
es va usar
com a acudit verd
o com a cosa obscena
ningú s'ha atrevit
la paternitat
de la parauleta
i fins i tot
hi ha algú
que diu
que va ser un error
que qui ho va dir
volia dir apocalíptic
pura anècdota
bueno
fantàstic
fins i tot
Josep
ens ensenyes
noves paraules
sí
són coses
són coses
molt curioses
i tot això
ve per la
per la llibreria
aquesta
Gea
sí
que just al davant
hi havia
començat
les parades
de llibres
de segona mà
sí
estaven
tota aquesta cosa
aquesta llibreria
té tota una història
que doncs
ja en parlarem
un altre dia
perquè
hi ha molta cosa
ja dic
mira
he tornat a fer campana
no he entrat a la universitat
i només he fet un carrer
i quan
escoltar Pedro Sánchez
durant la seva visita
a Ucraïna
dient
que la invasió de Putin
és intolerable
perquè ni cap país
ni ningú
pot obligar
la força
i menys amb les armes
a estar unit
amb algú
no sé per què
em venen a la memòria
més de 300 anys
empresonant
culpejant
i perseguint
a la gent
que decide
voler matxar
d'un país
que en diuen
Enya
la realitat
supera la ficció
avui
avui
al nostre programa
hem tornat a parlar
de la història
de la nit
barcelonina
en forma de discoteques
recordo
benvolguts
oients
el programa 70 i 77
que ja el compendi
des de la visió
i la creació
de les discoteques
per part de l'Egnasi Ribó
i hem passat
pel començament
del carrer Ibau
sexe
erotisme
i pornografia
abans d'acabar
al programa
anem darrere
la idea
de la creació
d'un museu
per Sant Just
d'Esbar
ben trobats
oients
ens retrobem
en el proper programa
sigueu feliços
la ràdio de Sant Just
98.1
ràdio d'Esbar
98.1
en poema