Fins demà!
Fins demà!
No tindrien sentit si no els compartiríem.
Per tenir una conversa mena, distreta i divertida, il·lustrada, interessant i entretinguda,
és imprescindible un conversador que tingui en la seva personalitat tots aquests adjectius
i que, a més, els sàpiga comunicar amb coneixements profuns dels temes a tractar i dialogar.
Doncs avui, en el programa número 75 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
tenim aquest conversador, concretament conversadora.
Sense moure'ns físicament, ens traslladarem a 1.400 quilòmetres des de Sant Just.
Viatjarem a una regió europea de 13.600 quilòmetres quadrats
i de 6,6 milions d'habitants,
és a dir, una regió 2,5 vegades més petita que Catalunya,
però solament amb un 12% menys de població respecte al nostre país.
És la regió dels creadors de Tintin i els pitufos,
Arger i Peyu,
del pintor surrealista René Magrit,
del cantant Jacques Brel i el ciclista Edi Merck.
Destí turístic fantàstic,
amb història, art, patrimoni i natura.
Per compartir aquest destí no he trobat una conversadora millor
que la responsable de comunicació i premsa
pel turisme a Flandes i Brussel·les,
Ángeles Alonso Missol Gerrash.
Benvinguda, com estàs?
Benvinguda, ben allada, no sé com es diu ben allada,
ben trobada, ben trobada.
Com?
Ben trobada.
Fantàstica introducció, moltes gràcies, molt agradable.
És un plaer venir d'aquí i estar per conversar amb vosaltres.
Àngels, com tu saps, aquest programa és en llengua catalana,
però sabent que no és la teva llengua,
tu respon a l'idioma que et trobis més còmode per comunicar millor.
Tinc que dir, benvolguts soients,
que l'Àngels és madrilenya de naixement
i que parla un català, pel meu gust, fantàstic.
Ja l'aneu sentint, però jo tinc que dir,
perquè de tant en quant ella em diu
és que hi ha paraules que dubto,
doncs escolta, que et trobis millor,
utilitz el català, que és el nostre idioma,
i si no trobes la paraula, no et preocupis, que aquí t'ajudarem.
A més, tenim un corrector lingüístic de bandera,
que és el Jetsam.
Que és el Jetsam.
I, aviam, Àngels, com hi ha tant per explicar,
què et sembla si organitzem en blocs temàtics?
Fantàstic.
Doncs mira, començarem per la meitat de Bèlgica,
la regió flamenca.
D'entrada, Flandes o Flanders?
Segons la llengua, què estiguem parlant?
Doncs si parlem català, parlarem de Flandes.
Flanders és en anglès,
i si volem parlar flamenc,
diurem Vlandern,
que és el nom a la seva...
Sí, autèntic seria...
Vlandern.
Veus com entens?
Aviam, aquí ja poso la meva opinió personal.
Jo ve que els noms són noms,
i és London és London, no Londres.
I, escolta, i Girona és Girona, no Girona.
Cadascú amb el seu punt, ho entens?
I, bé, jo puc admetre que tu et diguis àngeles
i jo et dic àngels.
Però amb els noms, els toponímics que se'n diu,
són els toponímics i...
L'important també és entendre'ns.
Doncs avui podem parlar de Flandes, si voleu,
o de Flandern, com preferiu,
però el que és important és que és aquesta regió del nord de Bèlgica...
Això, on està situada? Prima pregunta.
Prima pregunta.
Anem.
Flandes està situada al nord de Bèlgica,
és el litoral de Bèlgica,
és la regió del que fa frontera amb el que és el Mar del Nord.
Després té els Països Baixos,
o comúment coneguts aquí com a Holanda,
però són els Països Baixos d'una banda,
de l'altra banda està França,
i al sud de Flandes trobem la regió belga de Balònia.
perquè, com tots sabem, Bèlgica té tres regions.
està el nord-Flandes, com estàvem parlant,
el sud-Balònia,
i al mig tenim la regió central, la regió de Brussel·les capital.
Són tres regions,
i també són tres llingües que no corresponen amb les regions exactament,
però sí que tenen relacions.
Les tres llingües oficials de Bèlgica
són el francès, en la part sud de Balònia,
el flamenc, a la part nord, a la part de Flandes,
que el flamenc és flamenc,
o bé holandès,
o bé el nom oficial de la llengua,
que és neerlandès,
en realitat és la mateixa llengua
a la que parlen als Països Baixos i a Flandes,
i després tenim a Brussel·les,
regió capital,
allà la regió és bilingües,
parla francès i flamenc.
Quina és la tercera llengua?
La tercera llengua és l'alemany,
perquè hi ha una regió al sud de Bèlgica,
a la part de Balònia,
hi ha uns cantons de l'est,
que es diuen,
que fan frontera amb Alemanya,
i allà també es parla l'alemany
i és considerada també llengua oficial del país.
Doncs són tres llengües oficials,
a Bèlgica i a Flandes,
el flamenc, com estaven dient.
Com s'arriba?
Com s'arriba a Flandes?
Des d'aquí, a Flandes,
es pot arribar,
a Flandes no està com veu d'elles,
no arriben ni a 1.500 quilòmetres,
doncs estem molt a prop,
podem trigar quin mitjà de transport
ens agrada més.
El més ràpid, l'avió volant.
Podem agafar l'avió a l'aeroport,
hi ha vols des d'aquí,
des de Barcelona, per exemple,
que arriben a l'aeroport de Brussel·les,
i el que és molt pràctic
és que al mateix aeroport de Brussel·les
podem agafar un tren,
perquè hi ha l'estació de trens,
que ens porten a totes les principals ciutats de Flandes.
I, si no, també podem agafar trens per arribar-hi.
Es parla que d'aquí a poc hi haurà trens
que uniran Europa
i, doncs, més trens nocturns
que arribin, que serà bon per tots.
I, si no, en cotxe, evidentment.
Com parlaven una mica de la regió,
d'on feia frontera i tal,
podem també dir una mica
les principals ciutats, si vols.
I així ens ubiquem una mica.
Ho tinc preparat.
No fas l'espoiler,
perquè ho tinc preparat.
Això m'has de controlar,
perquè jo faig molts espòilers.
No, no, fantàstic.
Simplement, per seguir una mica
el que havíem dit sistemàticament l'entrevista
i, sobretot, que els oients
ens vagin ubicant
amb els temes que nosaltres volem desenvolupar,
abans que ens exposis
a les principals ciutats
i als trets més importants de la regió,
com és de fàcil moure's?
per a Flandes.
És molt fàcil.
I això està realment...
A Flandes és una regió,
ho has dit abans,
no és una regió gaire gran,
és una regió petita,
i és una regió molt bé comunicada,
i allà, el mateix que deia,
que per arribar-hi podem agafar
diferents mitjans de transport,
una vegada que estem allà,
el millor mitjà de comunicació
és el tren.
de transport, perdó,
de transport és el tren,
perquè des de l'aeroport tenim tren,
com dèiem,
a totes les ciutats,
entre totes les ciutats hi ha comunicació també de tren,
són llínies molt freqüents,
són ràpides,
i també és que la distància és molt petita entre ciutats,
estem parlant de distàncies,
d'una mitjana de 50 quilòmetres
per anar d'una ciutat a una altra,
ciutats que cadascuna té el seu propi ambient,
doncs que val la pena,
també,
en un mateix viatge,
combinar una mica,
una visita a algunes de les ciutats.
Per això t'havia preguntat,
perquè amb uns altres indrets
et dirien,
no, no,
el millor és que agafessis un cotxe,
o et moguis,
o bueno,
hi ha autobusos,
però jo sabia que
esteu molt ben intercomunicats
amb el ferrocarril.
Sí,
hi ha també,
pels més actius,
també.
La bici.
Exacte.
Però ja en parlarem.
Però ja en parlarem,
ja en parlarem.
Perquè la bici,
tant al vostre país
com als Països Baixos,
està molt a l'edat.
Curiosament,
als Països Nòrdics,
la bici,
mira que fa fred,
però està molt a l'edat.
Per uns s'escalfa adonant.
Sí,
però jo també entenc
que, per exemple,
a Espanya,
costa,
perquè Espanya és molt costargut,
és molt muntanyós,
però ja en parlarem.
Ja en parlarem,
ja en parlarem.
I vore'ns,
ara sí que ve
la introducció,
les pinçallades
i els atributs.
Jo t'he triat,
mitja dotze,
potser set,
ho estirarem a set,
llocs,
i evidentment,
tu ets la que fas
el ritme de tota l'entrevista,
però jo t'he triat set,
i segur que n'hi haurà més.
Comencem pel més important,
amb el seu nom original,
en Verpen,
conegut per envers,
en català,
o en veres,
per la gent que parla
altre idioma.
Vinga,
què?
Què?
Què passa?
a la vora del riu Escalda.
Què ens expliques?
Bueno, en veres,
mira,
estàvem parlant de tren,
hi ha una cosa
que només una...
Quan qualsevol
arriba en veres
i arriba en tren,
que és el que s'ha de fer,
va veure
la Catedral de las Estaciones.
Doncs és
una estació de tren
tan maca,
tan gran,
tan impressionant,
que només la sortida,
quan un arriba
a l'andana
i agafa les escales,
per pujar,
per sortir
i arriba tot
i va veient
un rellotge allà
que posa allà
envers,
que posa també
el símbol d'envers
perquè...
Mira,
parlarem de...
Ara que has mencionat
el nom d'envers,
estem a l'estació
que vam arribar,
vam al rellotge
amb unes manetes
i per què unes manetes?
Doncs això és
perquè el nom d'envers
té una llegenda,
envers que en flamenc,
com bé deies tu,
és Antwerpen
i Antwerpen
diu la llegenda
que, bé,
que l'envers
està
junt
al riu Escalda,
el riu Escalda
era navegable,
però abans
s'havien de pagar
impostos,
unes taxes
per poder navegar
i passar
per envers,
pel riu,
al tros d'envers.
Hi havia un gegant
que posava la mà
perquè els vaixells
pagassin,
si pagaven
podien passar,
si no pagaven,
no passaven,
fins que un soldat romà
anomenat Bravo
amb B's,
amb dos B's,
Bravo es va
cabrejar molt
i va
tallar la mà
al gegant.
Talla la mà
al gegant,
llança la mà
al riu
i allibera la ciutat
d'aquest gegant
que feia
pagar taxes.
Aquest gest
de llançar
la mà
al riu
és
ant,
hamth,
mà.
Verpen,
en irlandès,
és lançar.
I això,
aquest gest
de llançar
la mà
va donar nom
simbòlicament
perquè
històricament
podríem discutir,
és una altra discussió,
avui simbòlicament
ens fixem en això,
llançar la mà
i aquell llançar la mà
fa nom
d'Antwerpen
i a la plaça
major
d'Anvers
trobem
una font,
una gran font
amb un gegant,
amb un soldat romà
i un gegant
als seus peus
i una gran mà.
Això vol dir
que des de
que aquesta història
s'inventa
el símbol
de la ciutat
va ser la mà.
A l'etat mitjana,
per exemple,
no hi havia
aquests artistes
que signaven
les seves obres,
hi havia els gremis
i els gremis
de les ciutats
tenien símbols
i per exemple
els símbols
dels gremis
d'Anvers
era la mà,
cada vegada
que hi havia
un tapís,
una estatuïlla,
qualsevol artesania
que es feia
venia signada
per una mà,
era un símbol
de qualitat
de la ciutat d'Anvers.
Doncs trobem les mans
a l'estació de trens,
trobem les mans
a molts edificis
de la ciutat,
trobem mans
a les pastisseries
on fan galetes,
bombons,
xocolates de mans,
trobem moltes mans
a Anvers
i arribem a Anvers
doncs aquí,
a aquesta estació
fantàstica.
Anvers
és una gran ciutat,
és una ciutat
molt cosmopolita,
és una ciutat portuària,
és una ciutat portuària
de mar,
malgrat que no té mar.
El que té
és el riu
Escalda,
que és un riu navegable
per grans vaixels,
però des d'Anvers
fins a la desembocadura
del riu
i el riu desemboca
als Països Baixos
són 40 i escaig quilòmetres.
Una mica com a Rotterdam.
Una mica com a Rotterdam,
doncs gran port,
gran port marítim,
malgrat que no tingui mar.
I al riu
li dona molta vida,
molta cosmopolitisme,
no sé com ho dius,
molt bé, molt bé.
I també ha fet
que també Anvers
hagi sigut
una ciutat molt comercial,
això també ha propiciat
que a l'edat d'Oro
o d'Anvers
hi haguessis molt artistes
on la gent
que vagi a Anvers
descobrirà
una ciutat barroca
amb uns edificis
impressionants.
Una ciutat d'artistes
és la ciutat
del pintor Rubens.
I Van Dic.
I Van Dic, també.
I els grans pintors barrocs.
Va ser una ciutat
també que encara
els dissenyadors
té una escola de moda
que també és molt activa
i que també té allà
un museu de la moda
que també és molt interessant.
Doncs van,
la gent que vagi a Anvers
va conèixer
una catedral fantàstica,
moltes, molts museus
que realment
li agraden molt.
I a més,
jo diria
que és molt coneguda
pels diamants.
També.
Evidentment.
els diamants
tant a Holanda
com a Bèlgica
totalment.
curiosament referències.
Totalment.
I aquesta història
és molt interessant
perquè la història
dels diamants
o la tradició
dels diamants
a Flandes
va començar
a Bruxes.
Al principi de tot
era Bruxes
perquè al principi de tot
abans d'aquesta edat
d'oro de Anvers
va ser l'edat d'oro
de Bruxes.
I Bruxes
tenia també canals
i tenia canals
navegables
i tenia moltes rutes
comercials
amb tot el món
en realitat
amb els navarros
amb els italians
tenia un consulat
de Bilbao
bé, després parlarem
de Bruxes.
Consulat de Bilbao?
Sí.
Sí, sí, sí
perquè havia
molt comerç
a l'edat mitjana
Bruxes
era al Manhattan
del nord.
I aleshores
allà és on
arribaven també
les pedres
dels diamants
i on van començar
a haver
un munt
de talladors
qualitatius
que van començar
a tallar les pedres
d'una manera
que era molt
qualitativa.
Què va passar?
Que els canals
de Bruxes
s'han anirà
enfonsant
la navegació
va complicar-se
Bruxes
va entrar
en una època
més de caída
i el comerç
va començar
a florir
a Anvers
doncs
va ser
quan comença
quan acaba
l'edat dorada
de Bruxes
comença
l'edat dorada
d'Anvers
tot els talladors
de diamants
es van instal·lar
a Anvers
i després
amb les guerres
mundials
i amb tots els jueus
i a més a més
va prolferar molt
ara hi ha
moltes més
nacionalitats
que treballen
allà
al món
del diamant
però és una història
que ara
que vas
no sé
Anvers
és només
centre de comerç
de diamants
el 80%
dels diamants
que es comercialitzen
al món
passen per allà
però sobretot
també
per al segell
de qualitat
tan distintiu
del tall
que hi ha
un tall
que és el tall
d'Anvers
doncs si compres
un diamant
aquí a Barcelona
i et diuen
no està tallat
en vers
té un segell
de qualitat
carai
aviam
que com hi ha
tantes coses
explica
fem un petit
resum
d'Anvers
i diria
que
els jocs
més destacables
per visitar
i tu en coneixes
i els amplies
la plaça major
l'ajuntament
la catedral
la casa de Rubens
el museu
el plantín
Moretus
exacte
el museu
de les velles arts
el museu
del diamant
sí
amb això
ja vas bé
amb això
tenim un munt
de coses
a fer
la casa
important
per als amants
de l'art
la casa de Rubens
ara mateix
està tancada
per renovació
doncs hem d'esperar
un parell d'anys
a que es torni
a abrir
totalment
reformada
perquè els monuments
cal mantenir-los
perquè siguin
actualitzats
però es poden
seguir les
i després
van dir
no té museu
no
no té museu
però té moltes obres
amb importants museus
de la ciutat
sí
i sí
i a la plaça major
és interessant
també
totes les cases
gremials
que ja és una placeta
amb un ajuntament
impressionant
i després
estan les cases
les típiques cases
esglonades
així
i cada casa
perquè abans
les cases
no tenien
número
això és
de Napoleó
això ve després
però abans
el que tenien
era un símbol
per reconèixer
i era el símbol
de la casa del gremi
que habitava
o que treballava
en aquell lloc
doncs veiem
aquesta plaça major
així
amb totes
els tejados
esglonados
teulades
això que no em venia
tu
tranquil
i amb un
un angelet
o un sant miguel
o bueno
depenent
segons
el que fos
el patró
o el símbol
del gremi
doncs allà està
és una plaça
molt molt maca
i la font
que parlàvem
d'aquesta font
de Bravo
que dona nom
a la ciutat
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
i després tenim molts barris
el que
envers és que dona
per molt
és una ciutat
que realment
dona per un viatge
per una escapada urbana
és fantàstica
per exemple
tenim barris
molt històrics
com aquests
del centre
de les cases gremials
que estem parlant
però també tenim
aquests barris
més modernos
del port
on s'estan
trobant
edificis
antics del port
que ja no estaven usats
i ara s'estan reformant
ja no vas
per exemple
a una fàbrica de cervesa
que s'ha instal·lat allí
allà
de persones molt joves
que estan recuperant tradicions
o tenim
el ZUT
la zona on està
el Museu de Belles Arts
el Real Museu de Belles Arts
que deies abans
que ho van obrir
l'any passat
i allà
és on estan
totes les galeries d'art
on hi ha exemples
de modernisme
d'art nouveau
és un barri
totalment diferent
o tenim
un barri nou
també
que era
un barri
que s'ha regenerat
i que està ara
florint
com molt ecològic
com aquests horts
amunt
a les taulades
dels edificis
estan allà
inclús estan fent
uns tomàquets
nous
Pact
el barri
es diu Pact
i aquests tomàquets
que conreuen allà
es diu
el tomàquet Pact
hi ha
molts cuiners
que s'estan instal·lats allà
doncs
sí
hi ha molts barris
doncs
en verd
es dona
per
per diversos dies
sí
fantàstic
aviam
per erocions
per erocions
vinga
bruixes
bruixes
vosaltres
el nom autèntic
de bruixes
no diran bruixes
en català
però és
bruixi
bruixa
bruixa
bruixa
que s'escriu
jo diria
amb dos g's
exacte
bruixi
bruixa
exacte
exacte
és una paraula
vikinga
sembla
sembla
que sigui
una paraula
vikinga
i que fa
al·lusió
també
a tots
bueno
amb aquests
canals
i amb aquests
a los muelles
en realitat
dels canals
i els ponts
sí
bruixa
era la paraula
original
diuen que
és la ciutat
amb obres
arquitectòniques
més notables
totes
són importants
però
sembla que
estan més concentrades
a bruixa
i que
un dels pols
d'atracció
turístic
són els canals
el que tu estaves dient
explica'ns
coses
sí
aquesta és
la postal
típica
de bruixes
és que jo tinc
que es posar
la postal
perquè no hi ha
que sàpiga
on s'ubiquen
és fantàstica
perquè
a més a més
bruixes
és com
un lloc
tan
tan ideal
on tanta gent
vol anar
i perquè realment
és tan maco
això que deies
de les casetes
després de
tota la
com es diuen
los adoquines
llambordes
llambordes
llambordes
les llambordes
els canals
aquesta dimensió
tan petitona
de la ciutat
que abans
estava
amurallada
ara
és un canal
que fa
la volta
de bruixes
bruixes que té
un centre
el centre urbà
de bruixes
són 20.000 habitants
és molt petitó
però està ple
de casetes
fantàstiques
i d'una arquitectura
com deies
molt molt
molt atractiva
bruixes
és molt més
que això
això és fantàstic
i això és el que veiem
només arribem
i agafem
la càmera
de fotos
que et veig ara
amb la càmera
de fotos
també aquí
i totes les fotos
a bruixes
surten maques
perquè realment
és una concentració
homogènia
molt molt maca
i cal
la meva recomanació
recomanació
és
de
fer aquesta passejada
pels llocs
més tradicionals
i més típics
però després
adentrar-se una mica
als barris
que hi ha
darrere de la
de la plaça
de l'Ajuntament
darrere de la plaça
de la Basílica
de la Santa Sant
que és fantàstica
i anar
a aquests llocs
aquells canals
i carrers
dels comerciants
antics
que són
com deien
està el Muelle
de los Españoles
i el Muelle
de los Italianos
i els antics
consolats
i l'edifici
on va néixer
la Bolsa
com coneixem ara
la Bolsa
que era una taverna
de la família
Terbörse
i la família
Terbörse
tenia
com una taverna
on els comerciants
comerciaven
i van començar
a comerciar
amb valores
en aquest edifici
i per això
es va denomenar
Bolsa
Börse
Borsa
Bursa
Bolsa
i després
va ser en Vers
tornem a en Vers
una altra vegada
on per primera vegada
van construir allà
un edifici ja
de la Bolsa
ja amb una finalitat
ben clara
que era de fer
aquest comerç
un edifici que ara
per cert
és un restaurant
fantàstic
però a Bruxas
jo recomano
fer un poc
aquesta passejada
per les zones
més tranquil·les
una vegada
que ja hem vist
el Beateri
tan maco
i tots els carrerons
típics
fem l'altra banda
de la ciutat
molt més tranquil·la
plena de botiguetes
d'artisans
locals
de coses
fetes a mà
i amb molta qualitat
fantàstic
és a dir
aviam
com a resum
diríem
que
Bruxa
si l'anem a veure
hem de veure
els canals
l'Ajuntament
del segle XIV
el palau aquest
del Bruxer
Brijer
crec que l'he pronunciat
relativament
la catedral
de Sant Salvador
la basílica
de la Santa Sanga
tu deies
i el Beateri
i el Beateri
i amb això
ja tenim una idea
que els oients
que ens escolten
diuen
a Bruxa
Bruxer
sí
això és el tronc
això és el tronc
i
no podem oblidar
que Bruxas
va ser
a la seva època dorada
va ser un lloc
on molts artistes
estaven allà instal·lats
els artistes
que es deien
els primitius
primitius
flamencs
doncs
jo aniria
també
sí
aniria
al museu
Groningen
perquè
allà
els amants
de l'art
van veurant
tots els grans
artistes
i primitius
flamencs
doncs
és un museu
no molt gran
és petitó
però és un tresor
i a més
Bruxer
té
mil habitants
com el nostre poble
com s'enténs
deú
l'av
I see trees of green, red roses too, I see them bloom for me and you.
And I think to myself, what a wonderful world.
I see skies of blue and clouds of white.
The bright, blessed day, dark, secret night.
And I think to myself, what a wonderful world.
The colors of the rainbows, so pretty in the sky.
A host on the faces of people going by.
I see friends shaking hands, saying, how do you do?
They ain't really saying, I love you.
I hear babies cry.
I watch them grow.
They learn much more.
Then I never know that I think to myself.
What a wonderful world.
You are a NinjaT ambiente.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
Do you know that I both agree.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
What a wonderful world.
Bona nit
Bona nit
Fiasullo, nascuda a Bolònia, capital de l'Emilia Romana, Itàlia, diplomada en Economia Internacional, pertany al grup United Peace Voices, cantant de cançon i cançonete.
Va gravar en el 2013 aquesta versió de la nostra sintonia.
Tornem amb l'Àngels.
Ens havíem quedat a Bruges, no?
Ens havíem quedat a Bruges.
A Bruges.
Bueno, ara...
Agafaré Gant.
Molt bé.
Vosaltres dieu Gant, no?
Gant.
Gant.
Gant.
El equip de futbol.
Ciutat que està establerta a l'enclavament de dos rius, no?
A l'Issia, a l'Escalda.
Veus?
Sí.
I està a, com tu deies, està a mitja hora entre Bruges i Envers i Brussel·les.
Està al mig de camí de tot.
Està allà.
Sí, està a 50 quilòmetres de Bruges, 50 quilòmetres de Brussel·les i uns 60 d'Envers.
O sigui que allà ve al mig, està la preciosa Gant.
Doncs, Àngels, expliquem les coses d'aquest.
Gant és una sorpresa pels que la visitin.
És una ciutat molt monumental.
Històricament té molt pes.
És allà on va néixer, per exemple, l'emperador Carles V o Carlos I.
Ell va néixer allà.
Era una ciutat molt important.
Què veuen els visitants quan hi arriben?
Arriben a l'estació, agafen un tramvia.
Ara vam agafar el tramvia, que encara no l'hem agafat pel nostre viatget per Flandes.
Ara agafem el tramvia per anar al centre.
Agafem el tramvia número 1.
I vam deixar un canalet al nostre costat.
I arribem al centre, al castell Gravenstein.
I el Gravenstein és el castell dels Condes.
Avui és un museu, però és una fortalesa medieval allà al centre de la ciutat.
És molt impressionant quan la gent la veu.
I a prop del castell està el barri del Patershall.
És un barri que era molt humill, era on estaven els treballadors dels castells.
Però avui és un centre on hi ha molts restaurants i on hi ha carrerons molt petits, molt agradables per passegerir.
I tenim el riu i allà el pont de Sant Miquel.
I baixem el pont i ens col·loquem allà al costat del riu i alcem la mirada i vam veure tres torres.
Veurem allà, perquè Gant és també la ciutat de les tres torres.
I és com molt icònic.
I és el pont de Sant Miquel, perquè una de la iglesia de Sant Miquel és allà al costat.
I tenim el Corenley, que són els muelles, no?, el que està al costat del riu.
Sempre molt animat.
Gant és una ciutat amb molta gent jove.
Té universitat també, és una ciutat on hi ha molt moviment.
i combina molt bé aquesta part històrica com l'ambient juvenil.
És una ciutat molt, sí, molt animada.
I és una ciutat on també trobem molts negocis tradicionals i molts edificis que no s'han reconstruït,
que són originals, i tenim botigues de mostassa autèntica, i tenim galetes, i una lonja, no sé com es diu la lonja.
Llotja.
Llotja, és veritat.
I tenim la llotja de la carn i la llotja del pescat.
A la llotja del pescat...
Del peix.
Del peix, perdó.
Del peix.
Que encara està viu.
Es fa com...
No sé si en català és com en castellà, que peces quan encara està viu i pescado és quan és mort.
No ens liem, el corrector...
Jo diria que tot és peix.
Encara no fem tanta diferència.
Tot és peix.
Tot és peix, clar.
Doncs la llotja del peix és l'actual oficina de turisme de Gant, molt interactiva, molt moderna, i l'edifici és maquíssim sobre el riu.
I la llotja de la carn és un centre on es venen productes, es venen i es degusten productes típiques de la regió.
Tenen uns pernils especials, tenen formatges, tenen mel, tenen mostassa, com parlaven.
Doncs a Gant saben disfrutar molt bé de les coses bones de la vida.
I tenim també curiositats, per exemple, ara que parlen d'aliments i de productes, els dijous, si és dijous, si estem a Gant, és dia vegetariano.
Ara, mira, jo tot això ho tenia preparat per la gastronomia, les cols, les sandíries, i el dia vas a dir, tu no, però si toca ara...
No, no toca, no faig, spoiler, és una petita nota perquè després, al final, parlarem de què vol dir ser dia vegetariano a Gant.
Però, sí, i el que veurem també al centre, una de les torres, correspon a la Catedral de Sant Babon.
I la Catedral de Sant Babon és un lloc on jo recomanaria a tot visitant que entressi,
perquè té un centre de visitants que es va inaugurar fa el 2020,
un centre de visitants per conèixer la història de la catedral, la relació amb la ciutat,
i la història de la magnífica obra d'art, que és la joia de les joies,
que és, segur que ho coneixes, el retaula de la relació de l'anyell místic.
Que jo diria que la icona del teu telèfon està inspirada.
Sí, sí, la tinc allà. M'agrada molt, és una obra d'art meravellosa.
Són, em sembla que són 14 taules pintades a l'oli.
I allà en Van Eyck, parlàvem abans que els primitius flamencs,
els pintors primitius flamencs, estaven a bruges instal·lats, sobretot,
però els germans Van Eyck van pintar aquest retaule.
i que els visitants van quedar, bueno, ficaran meravellats pels colors,
per l'ús de la llum, de com encara a dia d'avui reflexen aquests colors,
aquesta finesa, on hi ha tots els detalls que trobem al retaule,
de vegetació, dels detalls de les flors, de les ropes, de les joies, dels reflexes.
És increïble.
I s'ha construït, es va construir aquest centre de visitants
per tenir primer, i d'una manera de realitat augmentada,
també tenim una molt bé feta,
doncs arribes al centre de visitants, et posen les ulleres,
i vas fent la visita,
i quan ja coneixes la història,
deixes la realitat virtual per entrar a la realitat realitat,
i allà et trobes davant del retaular,
i és com una experiència de tu a tu amb el retaular,
que és una meravella.
Doncs això és una experiència que s'ha d'aprovar
quan els amants de l'art, evidentment,
que cadascú té les seves passions.
Que bé que l'expliques, eh?
I la sensibilitat.
És que ens hi trobem.
Això és el que deia a la presentació.
Que no hi ha res com un bon conversador
amb un pèl de sensibilitat que et pugui traslladar a aquests llocs.
Aviam, si resumim, Agán,
quan el visites,
tu és parlant del castell dels Comtes, no?
El moll dels arboristes, què?
Sí, fantàstic.
És just, estan situats front of front.
El del blat.
El del blat, el del gra i el dels arboristes.
I allà que trobem,
a part de les vistes meravilloses,
el que trobem també són moltes vegades
ja joves allà que estan toman una cervesa,
clar, estem a Bèlgica, estem a Flandes,
allà la cervesa fluye.
Ja arribarà la gastronomia.
Però ja arribarà, ja arribarà.
Ja parlarem d'això.
La catedral de Sant Babu.
La catedral.
El barri de Paterson, no?
Paterson, sí.
Total, que només ens falta ja anar i posar el peu a terra.
A mi em volia comentar dues coses més que curioses
que són emblemàtiques.
Una, tu deies les jambordes,
que normalment es coneix pel pavés.
El pavés belga,
que és molt emblemàtic de Bèlgica.
Total.
I a més terrorífic pels ciclistes.
Ah.
Quan es fa la volta a Flandes, per exemple.
Total.
El tur que a vegades surt d'allà
és tremendo el que arriben a patir
perquè les jambordes que aquí encara tenim a Catalunya
hi ha certs llocs a Barcelona.
Jo recordo, quan era jove,
que hi havia molts carrers amb jambordes.
Ara només queda un lloc a Barcelona amb jambordes.
El Josep, que és un expert,
després ens ho explica.
Per a vosaltres és molt comú.
I de retruc també a Alemanya.
Hi ha una part d'Alemanya,
sobretot la part més occidental de l'Alemanya,
la que toca.
La que toca.
Molts carrers, des d'aquí és gran.
Jo que vaig viure ja relativament a prop,
els carrers estan empadrats, empaders, amb jambordes.
Amb jambordes.
És que sembla, una vegada em van dir,
que és un paviment que va molt bé per la pluja.
Mira, jo recordo el Josep, que està aquí,
que em va ja veure,
i es quedava al·lucinat,
que deia, és que està tot ple de verdet.
Sí, exacte.
Sí, sí.
Els, no sé, a les juntes de les jambordes.
Sí, les juntes de les jambordes,
allà absorbeixen una...
I l'altra cosa que ho volia comentar,
que curiosament,
que veia això amb l'aigua,
una curiositat,
que això és bastant normal.
Les ciutats més importants
sempre estan al costat del riu.
Estem parlant de Bèlgica,
que precisament,
si alguna cosa no li falta a l'aigua,
tant per dalt com per baix,
a dalt,
perquè diria que sou la regió
amb menys dies de sol de tota Europa.
Però, bueno, clar,
allà teniu molta aigua.
Allà tinc molt a dir,
i no faré espòiler,
ho diré ara directament, ja.
300 dies a l'any,
nublats.
Saps què diuen els belgues?
Ells diuen que tenen
quatre estacions en un sol dia.
Perquè és veritat,
no és veritat,
és veritat i veritat,
però el que sí que és veritat,
és veritat que plou.
Però el clima és molt canviant
al llarg del dia o dels dies.
És difícil trobar un dia
o dos dies seguits
que estigui plovent
des del matí fins a la nit,
jo no ho he trobat mai.
Que plogui,
que plogui,
sí,
que plogui i plogui
i torni a plover,
a ploure,
sí.
Però és veritat
que com és tan,
una regió tan plana,
com deies abans,
és el Mar del Nord
que entra.
Bueno,
quan tens una mica de vent,
clar,
si hi ha núvols,
se'n van,
si hi ha sol,
se'n va també,
si hi ha pluja,
se'n va,
si no hi ha pluja,
ve la pluja.
Doncs el clima està sobre Flandes
canviant tota l'estona.
No, no,
té molt mèrit,
depèn del caràcter
i també de la,
entre cometes,
sensibilitat atmosfèrica
que tingui cadascú.
Jo he vist que a Alemanya
m'he passat un tatge
39 dies
sense veure el sol,
clar,
per un lletí.
No,
això és dur.
De vegades,
sí,
i de tenir,
de veure aquest gris,
de tenir,
així com un sostre gris
sobre el cap,
això és el que...
39 dies...
Sí,
això és que es fa difícil.
A Alemanya,
nosaltres encara teniu menys dies de sol,
però bueno,
tenim el sol al cor.
No,
això no és broma,
no és broma,
no és broma.
No,
però el que sí que tenim,
el que sí que tenim,
això cadascú,
cadascú al seu cor.
Però no,
el que sí que tenim
són molts cafès
i molts restaurants.
O sigui,
el que val la pena
és,
abans ho parlaven,
quan fa fred,
quan el clima no acompanya,
els interiors
són tan agradables,
tan acollidors,
que realment,
bueno,
hi ha alternatives
quan les coses
no venen.
com planejades.
Arribem a la quarta,
que no significa
amb aquest ordre,
sinó
la gaixada
al mig,
perquè és,
d'alguna manera,
la teva terra,
la ciutat
de
Leuven.
Com ho he de dir,
usado,
és
lovaina
en castellà,
però és
Leuven,
Leuven,
com la pronunciació
correcta?
Leuven.
Leuven.
que és la ciutat
universitària
per excel·lència,
no?
Per excel·lència.
la vostra universitat
és de les més antigues,
no?
Farà...
Correcte.
El 1400.
El 1400,
si,
alguna cosa així,
és de les més antigues,
sí.
I,
bueno,
aquí,
us pots explicar tot,
clar,
el més conegut de la vaina,
a part de tot el centre universitari,
etcètera,
el Grotem,
el Grotem,
el Grotem,
el Grotem,
jo,
no?
Bé,
escolta,
és tot teu,
la teva ciutat,
aviam,
ho aclarirem,
l'Àngels és madrilenya de naixement,
però descendència flamenca,
de segon,
que un nom es diu Berlaix,
Berlaix,
pronunciat,
la seva mare de l'Ovaina,
i ella que ha passat molt de temps a l'Ovaina,
no?
I encara tens família,
al...
Tinc família,
tinc família.
Perdona,
Leuven.
Leuven.
Ja.
Explica'n,
explica'n,
de la teva terra,
de la teva ciutat,
millor dir-ho.
Leuven és fantàstica,
és una ciutat petita,
està molt a prop de Brussel·les,
està a 20 i pico kilòmetres de Brussel·les.
Tots estan,
el que dèiem,
totes estan...
Totes,
totes estan.
A 30,
sembla que estiguin a 30 kilòmetres.
Totes estan.
I allà el que trobem és un ambient...
Ah,
és curiós també,
l'estació de l'Ovaina va estar redissenyada per l'arquitecte,
Solà Morales,
l'Espanyol Solà Morales.
Doncs tenim ahir moltes també rastros d'aquí allà.
Solà Morales,
entre altres coses,
un grandíssim arquitecte,
però juntament amb el,
que no recordo aquell de València,
estava també especialitzat en fer ponts.
Sobretot el...
Com es diu el de València?
Calatrava.
Calatrava.
Calatrava, veus?
Sol que aquí tenim una activa.
Fantastiu.
O sigui,
que veus, no?
Sí.
Que també tenim alguna cosa bona en aquest país que esportem, eh?
A part,
el sol no l'esportarem,
però tenim...
El necessitem aquí també.
Això m'hi diré.
Va,
explica'ns coses.
L'Ovaina i aleshores és una ciutat petita,
com deia,
és una ciutat universitària,
com tu deies,
i això què vol dir?
La Universitat de L'Ovaina
no és un edifici en un lloc o un campus i ja està.
No.
Està disseminada per tota la ciutat.
Això vol dir que són com col·legis universitaris.
Aquí tenim el de dret,
aquí el d'una altra cosa.
És com...
Està disseminat per tota la ciutat
i això vol dir que els estudiants estan...
passejant per la ciutat
o traslladant-se per la ciutat
amb bicicleta.
I és un ambient molt característic
d'això de passejar per la
i trobar-se els estudiants
que estan amunt i a dalt
d'una banda a l'altra,
sobretot de dilluns a dijous,
els cap de setmana.
Molts estudiants...
Això és molt típic de Flandes
que els joves,
quan acaben l'escola
i van estudiar a la universitat,
van a la ciutat universitària,
o sigui, a la ciutat universitària,
no ciutat universitària,
a la ciutat on és l'universitat.
Allà lloguen un pis d'estudiants
que es diu a Cot,
i al Cot són mini apartaments
d'estudiants,
una habitació en un edifici
d'habitacions,
però no són residències,
són pisos normals,
però per estudiants.
I allà lloguen l'habitació,
al Cot,
i normalment,
els caps de setmana,
tornen a la casa dels seus pares
o als seus llocs d'origen.
I així,
l'ambient de l'Ovaina,
per exemple,
l'ambient universitari,
és sobretot
de dilluns a dijous.
I després ja,
els caps de setmana,
és una mica més tranquil.
Divendres és el dia de mercat,
que es posa a diversos carrers
del centre.
L'Ovaina té un beateri,
no hem parlat dels beateris,
i és un fenomen
que a mi em fascina
a Flandes.
A l'edat mitjana,
hi havia dones
que ficaven soles,
perquè els marits,
els pares,
els germans,
els fills,
marxaven a les cruzades,
a les guerres.
A les veguines.
Exacte.
I les veguines,
aquestes dones,
que volien fer,
clar,
per no ficar soles,
soles,
doncs van fer comunitats
de dones.
Clar,
al principi,
comunitat de dones,
l'església,
bueno,
van arribar a un pacte
amb l'església
per poder realment
viure en comunitat,
i l'església va posar
certes condicions
que va ser,
perfecte,
però el recint
ha d'estar tancat a la nit,
podeu viure allà,
soles,
en comunitat,
però el recint
es tanca a la nit.
Heu de tenir
una dirigent,
un tipus d'abadesa,
o que sigui una persona
que també estigui
en contacte
amb l'església,
heu de tenir
una església també,
i heu de fer
uns vots,
i són vots
que són temporals,
no són com les monges
que són vots
de por vida,
sinó aquí són
vots temporals,
que són el d'obediència
i castitat
mentre estiguin
al beateri.
El de pobreza no,
no era obligatori.
Doncs a les veguines,
tenien els beateris,
que són els llocs
on vivien,
tenien,
clar,
les riques tenien
gent,
altres dones
que treballaven
per elles,
les pobres
hi van a treballar
a cases d'altres dones,
hi havia cases grans,
cases petites,
hi ha diferents tipus
de beateris,
el de bruges,
per exemple,
que parlàvem abans,
que ho hem mencionat,
és un jardí
i que al voltant
del jardí
hi ha casetes,
allà són totes iguales,
totes blanquetes,
és un lloc
molt recollidet,
molt maco,
i encara viuen monges allà,
ara són monges,
monges,
però per exemple,
en totes les ciutats
hi ha beateris,
però el de Lovaina,
que ara pertany
a l'universitat,
són edificis
per als estudiants,
professors,
professors invitats,
allà és com un poble
a un extrem de la ciutat,
ara és el centre de la ciutat,
en realitat,
amb els seus carrerons,
les seves places,
els seus canals,
els seus ponts,
la seva església,
s'ha de visitar,
perquè és molt impressionant
i aquest fenomen
és molt interessant
de conèixer
i d'apreciar-ho,
i de fotografia també,
perquè són molt tranquils
i són molt pintorescos també.
Doncs a Lovaina
anem al beateri també.
T'agrada,
una de les coses imperdonables
és oblidar-se la càmera de foto,
ja l'hem a paper.
Sí, no, no,
s'ha de portar.
O sigui, com hi ha llocs que dius,
bueno, no,
però aquí compren una postal
i tot flam des,
eh,
mirar les ciutats que hem parlat.
Sí, sí, sí,
són fantàstiques.
Fem un petit resum
de la teva ciutat materna.
Grote Marc,
l'escrista de Sant Pere,
l'Ajuntament.
L'Ajuntament.
Que no has volgut parlar,
però per mi és imponent.
És una joia.
Hi ha totes les estatuïlles
que té,
totes les estàtues
de totes les persones
importants per la ciutat.
Hi ha gent d'aquí també
que està allà representada.
De l'Aken Hallen.
Sí.
El Saló dels Teixits.
Total.
Al col·legi,
al Fandale,
no?
O Fandale.
És un dels...
Sí, Fandale.
L'esclésia del teu sant preferit,
el Sant Miquel,
no?
I el Beateri.
Sí.
El Beateri, no?
Sí.
I el Beateri,
el Beateri també,
sí.
I, bueno,
i d'això parlarem,
sí,
després parlem d'altres cosetes,
d'altres tres horets.
Tu, matè,
ets tu, eh?
No, a l'Ubaina entrem a les esglésies
i després parlarem d'algun tresor
que tenen aquestes esglésies.
Doncs canviem de ciutat.
Vinga.
i ens n'anem a Meixelen.
Sí.
Més coneguda per Malines.
Exacte.
Ciutat molt important a conseqüència
de les diferents condicions històriques,
com ser la capital dels Països Baixos,
centre neuràlgic de poder clerical
i ciutat de la qual l'emperador Carlos V
va viure bastant temps, no?
Exacte.
Bueno, explica'ns, Malines, què?
Malines, aquesta...
Meixelen, que jo sempre he dit,
i soc molt pesat i reiteratiu,
canviar els noms de les ciutats no...
És Meixelen.
Conegut per tothom per Malines, no?
Doncs Meixelen.
Explica'ns coses de Meixelen.
Això és important, això que dius dels noms,
quan les persones que viatgin
busquen el web que hi ha de trens,
que està fantàstic perquè està superbé detallat,
fins al punt de dir de quina andana arriba
i de quina andana surt,
i com sempre a les mateixes andanes,
doncs les persones, és molt fàcil ubicar-se.
Però és molt important saber els diferents noms
que tenen les ciutats en diferents llengües,
perquè de vegades algú va buscant l'Uvaina
i, no sé, mira per allà...
Ah, sí, l'Uvain.
Però és que tenim l'Uvain-la-Neuve al sur de Bèlgica,
que, per exemple, a Balònia és l'Uvain-la-Neuve,
i tenim l'Uvain.
I si algú no està ben avispat,
doncs pot ja haver-hi confusió.
O va buscant Malin, en francès,
i on vol anar-hi és a Mechelen
i no trobar Mechelen,
o buscar Mechelen i trobar Malines,
doncs això sí que és veritat,
que és important veure bé
i tenir, no sé, la idea
que si aquí hi ha noms per a les ciutats
en diferents llengües.
Malines és una ciutat,
és com deies,
havia sigut la capital dels Països Baixos
a l'època de Borgonya.
I Carlos V va viure allà,
va viure allà quan era petit,
perquè va ser la seva tia,
que era la governadora dels Països Bajos,
i ella va ser la governadora
que el nen va anar a viure amb ella
i amb altres germans seus,
perquè aquesta tia va educar aquests nens.
I per què?
Perquè aquesta tia era una dona molt cultivada
i amb molts interessos,
que es va envoltar dels savis de l'època,
els científics, els lingüistes,
i va donar una educació a aquests nens.
Per què ho explico?
Perquè això vol dir una mica de...
Avui, Malines és una ciutat petita,
meravellosa i una sorpresa,
però a l'època dels Països...
on era allà la governadora dels Països Bassos,
era com era d'important que...
Bé, és allà on està el bisbat,
que tu has mencionat també el bisbat.
I què trobem avui a Malines?
Mechelen.
Mechelen.
Mechelen.
Què trobem avui a Mechelen?
Bé, arribem en un moment,
perquè està també a 25 quilòmetres de totes,
a 25 quilòmetres d'envers.
La catedral.
La catedral.
La catedral de Sant Rombaud.
Exacte.
La catedral de Sant Rombaud,
que té una torre que és sensacional,
on es pot subir a la torre...
Pujar.
Pujar, això.
Es pot pujar a la torre
i des de l'alt,
si el dia és clar,
molt, molt clar,
podem veure fins a l'atòmium de Brussel·les.
Imagina't,
perquè està allà una planície total.
Si no,
la pujada és meravellosa.
Per què?
Perquè anem a poc a poc
i vam trobar un campanari fantàstic.
Té el típic Carillon,
aquest instrument,
i l'Escola Internacional de Carillon és a Malines,
que ha celebrat el 110 aniversari l'any passat, em sembla.
I les campanes que hi ha,
el sistema de l'horloge,
com gira i quan gira,
com arriba el punt en què toquen les campanes,
això és realment fantàstic.
És una experiència molt maca.
I veure la posta de sol,
la posta del sol?
Sí, molt bé.
La posta de sol allà des de la torre,
des del balc de la torre,
és molt maco.
La catedral és fantàstica.
Té també un canal,
té una passejada molt maca
que tenen pel centre de la ciutat.
Es diu Passear sobre les aigües,
perquè és com una plataforma transparent
i pots anar per allà
i sembla que anessis passejant sobre l'aigua.
Com el bon enge Josep.
Com un enge Josep.
Tots sants.
I també és una ciutat
que està molt bé pensada
per visitar amb família.
Tenen una passejada especial
pels nens,
una motxilleta allà ompleta.
Bueno, això,
a Gent o Gent,
també ho tenen a diverses ciutats,
però a Malines tenen això,
tenen un museu de les joguines,
tenen uns voltants de la ciutat
molt verds
i per fer passejades a peu,
amb bicicleta,
per les voltants de la ciutat.
I tenen,
a dins de la ciutat hi ha una sèrie
d'esglésies monumentals també,
impressionants,
i tenen unes obres de Rubens molt bones.
Bueno,
tenen una tradició molt important
a Malines,
que és la manufactura de vit,
que són els tapissos.
Sí,
el taller de restauració.
Sí, exacte.
Hi ha dues coses,
per l'esculptat,
no vull interrompre,
però me les van explicar,
no les he volgut,
però m'ho crec,
que nosaltres aquí a Barcelona
tenim,
el Josep ens el corregirà,
tenim un carrilló,
que són,
per unes dates,
el carrilló del Palau de la Generalitat.
Sí,
el carrilló.
I que,
les persones que el toquen,
sembla ser,
no sé si és obligatori o no,
però han d'haver passat
per aquesta escola
de carrillons,
de Meixelen.
Ah,
de Meixelen.
perquè sembla ser
que és la referència,
aviam,
escolti,
d'alguna manera,
com,
escolti,
vostè per tocar
a les,
per dir-ho,
eh,
a l'escola,
ai,
a l'escola,
a l'orquestra,
al Liceu,
té d'haver passat
pel conservatori,
jo diria que avui hi ha
interès,
però tens d'haver passat
pel conservatori
de prestigi,
d'alguna manera,
per poder optar,
o són punts adicionals,
a les oposicions,
doncs aquí
deu passar
per allò que m'han explicat.
Torna-ho a patir.
M'ho crec,
no ho sabia,
però és l'escola,
jo crec que hi hagi
moltes escoles
de carillons
pel món,
però primer,
primer tampoc hi ha
tants carillons
pel món,
però és veritat
que és de renom
internacional
i les vegades
que jo he visitat,
i és molt petita,
l'escola,
no és internacional
de carillons,
però és petita,
i les vegades
que jo he vist
sempre hi ha
alumnes de tot el món
que estan allà
aprenent totalment,
i és molt curiós
perquè jo no sabia
com es tocava el carillon
fins que vaig arribar ahir,
perquè jo escoltava
les campanes
i no ho havia imaginat,
però és com un piano
així com que es toca
amb punyos
així,
pum, pum,
és molt curiós,
molt maco també
de veure
com es toca.
O sigui,
que ja podem dir
que la gent
que vagi
al Mejelen
estem germanats
pel carillon
i que vagi
a Mejelen
en totes les coses
per aprendre
com es toca el carillon,
si no,
pocs llocs
podran veure
com...
Jo m'aproparé
al de Barcelona,
al carillo de Barcelona
per veure...
No sé si és visitable,
evidentment,
és audible,
no sé quins dies,
però visitable,
no ho sé,
no ho sé.
L'escoltàvem.
El que és segur,
el Josep i el Josep
en alguna ocasió
sí que deu ser visitable,
perquè normalment no,
perquè està posat
en un lloc,
però sí que es pot sentir.
A més,
cada tres anys
hi ha uns congressos
de les ciutats
que tenen carillons
i totes les coses.
Aviam,
resumint,
de Mejelen,
la catedral,
l'esclésia de Sant Joan,
la de Sant Pere,
la de Sant Pau,
l'escola de carillons
i aquest taller
de restauració
de tapissos,
exacte.
Aviam,
i per finalitzar
aquesta part,
perquè si no,
el Joan i el Josep
tenen d'explicar
coses molt interessants
i ens vegem
per del seu temps,
una ciutat
que té molt poc
anomenada,
però jo recordo
haver estat un cop
i em va agradar molt.
Com us diu?
Kortrich?
Oh, sí.
Kortrich.
Una ciutat
que no,
ciutat o poble,
ja no ho sé,
és molt petit,
no sé com li dieu vosaltres,
Kortrique,
Kortrich,
diria jo,
no?
Explica'm,
és la més occidental
de totes
les ciutats
flamenques.
Explica'm,
jo recordo
la imatge que tinc,
és molt petiteta,
històrica,
perquè és
miris per on miris
hi ha història
per tot arreu,
però l'Àngels
que ens explica
de Kortrich.
Sí,
és una ciutat
molt interessant
i m'agrada molt
que l'agafis,
sí,
perquè realment
no...
Perquè l'aspecte
és medieval
i em recorda molt
una ciutat
que jo tinc
idealitzada a Alemanya,
una de les moltes,
molt petiteta,
que es deia Rottenburg,
Rottenburg op de Tauor
i Kortrich
d'alguna manera
em recordo
una ciutat
medieval
o mitjaval,
no sé com es diu
exactament en català,
molt maca.
Explica'm.
Sí,
és molt maca,
nosaltres pronunciem
Kortrich,
el riu...
Kortrich,
com ho diu?
Kortrich.
Kortrich.
Kortrich.
I té com sempre
una plaça major,
els edificis,
les casetes,
té unes esglésies
que no són gaire grans,
però les obres d'art
que tenen a dins
són fantàstics,
perquè a Flanders
això és important
de poder veure les obres,
hi ha moltes obres
que encara són
els llocs
on s'han...
pels que es van crear,
doncs això és molt important.
I té també,
és molt curiós
perquè a Kortrich
tenen molta tradició
de...
El textil.
Exacte,
el textil.
Els draps de Flanders.
Els draps de Flanders
i en concret el lli.
El lli no?
És lli?
Lli, perfecte.
i hi ha un museu
dedicat al lli
que et mostra
com es manufactura,
com es produeix,
com es transforma
històricament,
creativament,
pràcticament.
Això és molt important.
I també té,
ara,
Kortrich està...
està en pleno...
Bueno,
no sé,
té una energia jove
molt atractiva.
Hi ha,
per exemple,
una petita illa
al riu
que es diu Buda.
I això
és un nucli creatiu
on molts joves
s'han instal·lat allà
per crear
les noves empreses,
empreses
sobretot creatives.
i ja,
no sé,
jo vaig estar
a l'estiu
allà
i hi havia,
saps,
aquestes amaques
que posen
a l'herba
i una mica
de música
i allà
estan beuant
alguna cosa,
hi ha un cafè
o un restaurant
i després
estan treballant.
Hi havia un ambient
molt atractiu,
una energia
molt jove
i després,
com això,
com al costat
de tota la part històrica
i tota la part més medieval
que comentaves,
realment
fa de Kortrich
una...
Bueno,
doncs és una escapada
fantàstica
si es va per la zona,
si s'està per allà.
Evidentment,
no és medieval,
però em va recordar
en un barri
de Dinamarca
que jo el tenia idealitzat,
però és un altre estil,
que era cristiania.
Ah, sí.
Kortrich,
d'alguna manera
amb la gent jove,
la manera d'interpretar-ho,
per mi tenia
una certa...
no sé,
similitud.
Sí.
Tornos a patir,
arquitectònicament
no té res a veure
de cristiania.
No,
però que et va
transportar allà.
Fantàstic.
Farem una petita pausa musical.
Fantàstic.
El Joan segur
que et podrà fer preguntes
i serà el seu torn.
Ma nel editada.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jean-Baptiste Frederic Isidor, Tuls Tilemans, bruselenc, va néixer el 1922, va morir als 94 anys, guitarrista, harmonicista, compositor belga de jazz.
important, eh?, important perquè, mira, un blanc, entre cometes, jazz, que el 1952 als Estats Units es va convertir en membre de la Charlie Parker's All Star.
que és un referent al jazz important, no?, va tocar i va grabar amb músics de la talla d'Ela Fitzgerald, el Quincy Jones, el Bill Evans, el Paul Simon, el Billy Joel, l'Aster Gilberto de la Regina, Jacob Astorius i l'Estivy Wonder.
Stevie Wonder, que ha declarat que és confes admirador de la música a l'armònica de Tilemans, diu que ha sigut el seu mestre, no?, Stevie Wonder.
Total, que l'ús de Tilemans, de l'armònica i particularment de la guitarra, la Rickenbacker, 325, a finals de la década dels 50, va motivar, amb un jove que es deia John Lennon, a fer servir els mateixos instruments.
El 2001, aquest senyor va rebre el títol de Baró del rei Alberto II de Bèlgica, i el 2005 va ser anomenat el títol de De Groste Belk, el belga més important.
Doncs aquest senyor, el Tuts Tilemans, ens ha deixat la música aquesta del brosset, amb record de la visita de l'Àngels al nostre programa.
Fantàstic.
Fantàstic que l'hagis trobat.
Bueno, i ara, ara és el temps del Joan, que ens expliqui, que pregunti, tot el que vulguis.
Ferran, gràcies. Àngels, també.
Jo gastaré una mica del meu temps perquè tinc alguna curiositat.
Amb la teva explicació del viatge, clar, per mi em passaven les imatges que jo recordo,
que em penso que tres vegades he anat per Flandes.
Aquesta ciutat última no la coneixia, també és veritat.
Però jo no volia parlar de geografia, volia parlar de la lingüística.
Clar, jo la primera vegada, sobretot, quan vam entrar a Flandes, jo penso que va ser a Molines,
que buscàvem alguna cosa.
i, lògicament, amb la idea nostra, Bé, Flandes és una noció sincestat, com Catalunya.
I, bueno, vaig parar amb un senyor es pocarrer i amb el meu francès els vaig preguntar,
doncs, no sé què, el que estàvem buscant.
Bé, els senyors em van dir que si volíem continuar parlant, tenien que parlar amb anglès.
ells ja entenien que jo, el flamenc, no entenia ni idea de què es deia, no?
I clar, això una mica comparat amb Catalunya, segurament, perquè canviem en molta possibilitat d'idiomes,
em va flapar molt.
Vaig pensar, aquesta gent no canvia la seva llengua.
Continua sent així, no?
És que la situació no és exactament igual que aquí, en el sentit, bueno, en molts sentits,
però en el sentit que quan parlaven de les diferents llengües oficials que hi ha a Bèlgica,
això no vol dir les llengües oficials que hi hagi a les regions.
És a dir, a Flandes l'única llengua oficial és el flamenc.
Sí que és veritat que el francès s'estudia a les escoles i els nens saben francès i la gent coneix la llengua.
Però no és una llengua que s'utilitzi ni que s'escolti en el dia a dia de la regió, per dir-ho d'alguna manera.
En canvi, l'anglès és una llengua que és més semblant al flamenc i que també s'estudia,
i que, lògicament, l'anglès és una llengua molt popular.
I jo, l'experiència que jo tinc és que els flamencs parlen superbé l'anglès
i el francès ho han estudiat a l'escola quan era petits, però després no ho han practicat.
Aleshores, tampoc és una llengua que ells coneguin molt bé com la coneixen
i alguns les parlen meravellosament bé, però no és una llengua que es trobin al dia a dia.
I comparat amb aquí, la meva percepció aquí és que la llengua castellà-catelà conviuen una mica,
depèn dels llocs, de les famílies i de l'ambient de cadascú en una proporció o altra,
però no és com semblant al francès.
Aleshores, arribar a parlar francès allà...
A Brussel·les és diferent, eh?
A Brussel·les és majoritàriament francès i allà el que és...
És molt... no hi ha cap problema.
Però no es pot...
És com si arribes a Polònia, al sud de Bèlgica, i parles flamenc.
Els nens ho han estudiat i hi haurà persones que la parlin molt bé.
Però no és aquesta convivència de llengües, no...
O sigui, per ells, parlar francès...
No sé, a vegades pot ser que tu tinguis més experiència en francès
que ells segons amb qui et trobis al carrer, no?
És això una mica.
M'estàs dient que, en principi, cada regió federal, per dir alguna cosa,
té una llengua oficial només, excepte Brussel·les.
Exacte, Brussel·les, que és oficialment una llengua...
Brussel·les les té totes.
Sí, i això es veu... és molt fàcil de reconèixer...
No, no, l'alemany...
Francesc i flamenc, ja hi ha màstric.
Sí, és molt curiós perquè, per exemple, es pot veure símbols al carrer,
els noms dels carrers.
Sí, sí, això ho ha dit.
Si tu camines per Brussel·les, veuràs que tots els noms,
totes les plaques de nom estan en els dos idiomes.
però si camines per Flandes o per Balònia,
només veuràs el nom del carrer en la llengua de la regió.
Vol dir que Balònia, l'única llengua oficial és el francès,
i el Flandes és el flamenc.
Exacte.
D'aquí ve el que jo he repetit.
Dir Mejelen, Löwen, Kortrid...
Si no, la gent després s'està tard.
Acabant amb això,
el fet aquest de només tenir un idioma, diguem-ne així, propi,
vol dir també que no hi ha hagut massa migració
de la part francòfona de Bèlgica cap a Flandes?
Perquè Flandes ara és rica,
però era la regió més pobra, diguem-ne,
aixins anys enrere, no?
A diferència de Catalunya,
Catalunya ha rebut molta immigració interna.
A Flandes entenc que no ha sigut així.
per això es considera més vellengua.
És un tema que no conec en profunditat
i aleshores tampoc vull dir coses que no siguin realitat,
però el que sí que és veritat és que, com bé deies,
hi ha hagut un moviment, abans al sud de Bèlgica,
a Balònia, estaven allà moltes mines,
la industrialització va ser allà,
i Flandes era molt més agrícola
i no era una regió rica.
Clar, després hi ha hagut una evolució
i Flandes ha tingut també tot el que és
la indústria farmacèutica,
la indústria d'assemblatge de peces,
de motors i d'automòbils,
i molta, bueno,
s'ha desenvolupat d'una manera,
ha hagut de trobar solucions
a la seva situació,
bé, doncs l'equilibri ha variat,
i això de la immigració,
clar, hi ha immigració,
hi ha immigració a Flandes,
però no et sé dir
de quina proporció
ni aquestes coses.
Sé que hi ha, clar,
al sud de Bèlgica
sí que hi ha molts espanyols,
per exemple,
que van anar per allà,
i sé anècdotes curioses,
per exemple,
però no té res a veure
amb l'industrialització,
però saps,
els nens de la guerra,
de la guerra civil d'aquí,
des del País Basc
van anar molts nens...
i a Catalunya també,
la meva tia va estar a punt d'anar-hi.
Sí, ah, sí,
ah, que curiós.
Ja estava al tren i tot,
i els pares es van arrebentir
quan ja estava pujada al tren,
la tia petita,
tenia set anys o sis.
Uau,
aquestes històries...
a la guerra mundial,
i els es queda a la guerra mundial
i es queden sense cap tipus de contacte.
Uau.
Bé.
Sí, però és un tema
que estic molt interessat en conèixer,
així que m'has obert una porta
per investigar una mica,
i si hi ha ens trobem,
parlem d'això.
Parlem d'això.
Bé, angels,
no sé com és,
gràcies al flamenc,
espero que ho hagués vist tu.
Danku.
És molt fàcil de recordar.
Ah, danku,
com una mica,
com a amany,
vaja.
És una amarreja d'alemany,
per el truquet...
I nèrlandès.
D'alemany d'anglès.
Thank you.
Ah, thank you.
I danke.
Thank you.
Thank you.
Ah, mira, sí, sí, thank you.
Doncs, thank you, angels,
i continuarem parlant.
Gràcies a tu.
Bé, estimats soñents,
intentaré avui fer-ho curt,
perquè m'he menjat molt de temps
i no vull pas que el Pep es quedi
sense el que en requereix.
Això sí,
voldria començar amb una cançó,
amb una cançó que simplement
no és una altra cosa
que un record
a la quantitat de morts
que hi ha hagut al terratrèmol
de Turquia i de Síria.
I és una cançó que és
Alebuja,
de Owen Alcoyne.
I és una cançó que el Lord
but you don't really care
for music, do you?
It goes like this,
the fourth, the fifth,
the minor fall,
the major lift,
the baffled king composing,
Aleluya, aleluya, aleluya, aleluya.
Bé, en record d'aquestes grans catàstrofes
i tota la gent que ha mort o que patirà molt,
patirà endavant a partir d'això.
42.000, hem dit avui.
I a rius, clar, i a mostres, no us comptem,
però poden arribar a ser-nos 150.000, tranquil·lament.
Parlaré molt ràpid, però ara he de 3 o 4 curiositats.
O sigui, avui no farem ni història, ni farem geografia,
i hem tingut una persona que ens ha explicat molt d'aquests temes,
sinó d'aquestes curiositats, que hi ha gent que sap i hi ha gent que no sap,
que molta cosa és la gent, d'altra no, a quin va una o dues.
Sabíeu que a la segona meitat del segle XIX,
les potències colonials, especialment el Regne Unit, França, Bèlgica,
fos directament, fos a través d'empreses,
enviaven expedicions d'exploració a Àfrica.
Molt sovint tenien un impuls inicial religiós o geogràfic,
però acabaven esdevenint la punta de llança del domini europeu
sobre els pobles aflicans.
Ja que hem parlat de Bèlgica, no podem olvidar el rei de Bèlgica,
amb aquest tema, i el Congo.
Els exploradors es van fer molt famosos,
i l'opinió pública dels seus països
seguien les seves aventures amb David.
Un dels milioners i geogràfic més destacats de l'època
era l'escossès Dr. David Winston,
que buscant les fonts del Niu
va enviar una darrera carta el 1866.
Des d'aleshores no se'n va saber res més.
Un periodista, un galès que va créixer als Estats Units,
d'anar amb Henry Morton Stanley,
va convèncer el diari de New York Times
perquè el finançés.
Tres anys després, una expedició va començar a buscar Livingston.
Stanley va fer un recorregut des de Sanfibur
fins a Ujiji, un poble de Tanzània,
al costat del llac Tanganyika.
I assegurant-se que les seves crítiques
arribessin a Nova York puntualment,
la notícia i ara la notícia,
va pronunciar la famosa frase.
El doctor Livingston, suposo.
En les memòries de Livingston,
la trobada no va ser tan poc entusiasta,
ni tan sols es va produir el dia que va ser tot tan vell.
Però, des de quan la realitat ha impedit
que es publiqués una bona notícia?
Parlem d'un hotel,
un hotel molt famós a París,
l'hotel L'Hotècia.
L'hotel L'Hotècia és un dels hotels de més buxa de la ciutat.
Però, hi ha gent que ho sap, però molta gent no ho sap,
també va ser al centre o a la central de l'Adwer,
al servei d'espionatge de l'exercit alemany
i de la policia segreta, la Gestapo,
entre el 1940 i el 1944,
quan l'ocupació nazi de París.
El L'Hotècia va deixar de ser hotel
per convertir-se en el quartel general
de l'espionatge militar nazi.
I a més d'un obligat punt de trobada
entre els oficials alemanys i els culabristoristes francesos.
Pocs dies abans de l'ocupació alemanya,
el dia 14 de juny,
curiosament,
Charles de Gaulle,
com a principal dirigent
de les forces de la França lliure,
havia fet nit a L'Hotècia.
Poc s'imaginava Bucicó,
la promotora de la construcció de l'Hotè L'Hotècia,
que tres dècades després que s'inaugurés,
l'any 1910,
els nazis ocuparien el seu establiment.
Aquest hotel de luxe,
d'estil Art Nouveau,
es va crear per acollir els molts clients
que arribaven a París
per comprar els grans maquetzems
o bon marxar,
que ella mateixa havia posat en marxa
amb el seu marit aristit.
O sigui, es va crear hotel
perquè hi havia al mercat
aquests grans maquetzems,
els primers que van haver,
doncs a París amb aquests boens.
Allò que diem,
a principis del segle XX
ja existia la venda creuada.
Habitació?
Compras.
Durant el període d'entreguerres
es va convertir en punt de trobada
d'artistes i escriptors.
Per això van passar Picasso,
Matís, Saint-Exupéry,
Mauro, Andrigit,
entre molts d'altres.
També donada la seva proximitat
a l'Assemblea Nacional
i al Senat,
era punt d'encontre
de nombrosos polítics
i funcionaris del rang.
Amb l'alliberament de París,
la propietat de l'hotel
va posar el hotel
a disposició de la resistència.
Es va convertir
en un centre de refugiats
que havien estat alliberats
dels camps de concentració nazis.
Establiment, doncs,
de l'agenda,
que sobreporta el nom
que els romans van donar
a l'actual París.
Com a curiositat,
en el moment de l'ocupació alemanya,
els treballadors
del celler de l'hotel
van calar un amagatall
per guardar-hi
nombroses botelles
de grans vint francesos
que l'hotel
tenien a la seva carta.
Amb objectiu lògic
d'evitar que els oficials
alemanys
se les poguessin veure.
Aquests grans crus
van sobreviure
a l'ocupació
i, potser,
van poder ser
devastats
per resistents
i deportats
que van ocupar l'hotel
quan la ciutat
va ser alliberada.
Així que, realment,
potser algú,
després de passar
alguns anys
un camp de concentració,
es va poder prendre
un bon cor.
Sabíeu que
els que es trati,
els que es trati,
els cantors masculins
més famosos
dels segles XVII i XVIII
s'obrien compartir
orígens.
Eren fills
de famílies italianes
pobres,
els quals,
quan tenien
entre 7 i 9 anys,
se'ls drogaven vi,
lauden
i opiàssis
més forts
i se'ls ficava en un bany d'aigua
bollent total
abans que algú
proverit de bisturí,
pinces i fil
els estirpés,
els obstruís
o els escanyés
dels testicles.
La castració
era el preu
per convertir-vos
en intèrprets.
Aquesta operació,
mortal
per les infeccions
que podia causar,
impedia
que el jove
produïs testosterona
i canviés de veu
en arribar a la pobertat.
Un to infantil
s'uniria
a la potència pulmonar
de l'adult
per obtenir notes
en resòfomania.
A part de la cirurgia,
els programes
d'estudis musicals
eren esgotadors
i molts castrats
que també eren víctimes
de bullying
per part
de condeixebles
fugien
dels conservatoris
i orfenats.
Eren pocs
els que aconseguien
triomfar.
Sembla que el costum
d'atrofiar nens
remunta
al cicle cinquè
a l'imperi romà
d'Orient.
A l'acord
pontifícia
al segle XVI
i XVII
era força habitual
malgrat
la condena oficial
de l'església.
Eren necessaris
per cantar
nous oficis
per això
els tenien
ja que les dones
tenien prohibit
fer-ho.
A finals
del segle XVIII
es calcula
que a Itàbia
escapaven
de dos mil
a quatre mil
nens
anualment.
Quan els que es treti
fossin estèrios
no significa
que no tinguessin
ereccions.
Sovint
transvestis
per executar
papers femenins
a les òperes
fascinaven
tant a homes
com a dones
del dinatge.
Elles
es diu
que els preferien
com a amants
per evitar
quedar-se embarassades.
El darrer
castrati
conegut
Alexandro Moreci
empleat
del Vaticà
va morir
el 1922
deixant
força
enregistraments
de la seva veu.
Aquest art
escabrós
es varà
extingint
al llarg
del segle XIX.
Tinc més anècdotes
però si no
com que el Pem
no tindria temps.
Només
el meu comiat
sobre dos temes
d'aquests
d'actualitat
que sempre
em fan
recordar coses.
Primer
bé
parlem del nostre país
i parlem
de la separació
de poders.
Una vegada més
el Tribunal Suprem
actua
com a defensor
de les agències
pàtrees.
Amb la seva intervenció
fa el paper
abans atribuït
a l'exèrcit
actuant
amb esperit
de vengança.
Més que
de justícia
hi ha molt manteniment
d'això que en diuen
la unitat
de la pàtria.
Espanya
un estat de dret?
Preguntem-ho.
Un altre tema
que aquest és
molt menys significatiu
però em fa
una mica de gràcia.
Censura prèvia.
estem en Carnaval.
És l'època de Carnaval
i ara resulta
que hi ha ajuntaments
que volen prohibir
segons quin tipus
de lletres de cançons.
Com en qualsevol tema
que afecta
les llibertats individuals
a qui no li agradi
que no hi vagi
o que no escolti.
No oblidem
que Carnaval
vol dir
disbauxer.
Festa de la carn.
Passions.
És sexista
segurament
però tant sexista
per el que fan
els homes
com les dones.
I
aquí queda
el barbúet.
Gràcies.
Què?
Avui què?
Molt bé.
Mira,
amb ganes d'anar a viatjar a Bèlgica
i tornar a treballar.
Ja anirem,
ja anirem.
Sí, sí.
Només una petita part
de donar les gràcies
a la convidada
que parlàvem del carilló
de la Generalitat.
Es pot sentir
des del carrer
a les 12
i a les 6 de la tarda
cada dia
de dilluns a divendres.
Sí,
perquè el temps per fora
passa que el trànsit
i tot això
com que ningú guarda silenci
però ja en digues
que se sent més o menys bé.
I hi ha
doncs una temporada
no sé si és cap allà
al juny o així
que fan algun concert
que des del Pari
dels Tarongers
s'hi pot assistir
i és gratuït
és qüestió
i abans de buscar
ja donen la pàgina web.
Sí, sí.
És a la primavera, no?
Sí.
i un concert més
es fa per la Mercè
i coses així.
Però jo sàig
que són coses
que aprenem aquí
a part de Flanders
que el carilló
de Barcelona
de dilluns a divendres
dos tocades de carilló
que deuen ser
de 20 minuts
o...
Una cosa així, sí.
Quan és per Nadal
són més cançonetes de Nadal
i fa diferents.
O sigui
que d'alguna manera
hi ha un carillonista
sí, sí, sí.
Sí, sí.
És que es diu.
Sí, sí.
Té 49 campanes
i pesa quasi 5.000 llibres.
Uau!
Però sí, en un moment.
I a l'intèrpret
per dir-ho d'alguna manera
segur que ha passat
per l'escola
de Melina.
Bé, doncs
tornem
a més coses
de Barcelona
però seguint el tema
i avui vull parlar
d'alguns personatges
curiosos.
En els d'altres programes
hem parlat
d'epidèmies
i de presons
i tot i que sempre
buscava dades
poc conegudes
i curioses
però no deixen de ser
uns temes
no gaire alegres.
els personatges
curiosos de la ciutat
són més divertits
el que passa
que molt sovint
aquesta gent
tenen una història
trista
al darrere
amb aquesta vida
estavegant
que porten.
Alguns són
contemporanis
i els hem vist
altres són encara
propers
i sabem
qui han sigut
i alguns ens sona
el nom
però no ubicaríem
gran cosa més.
Si féssim
una classificació
de personatges
n'hi ha un
que guanya
de carrer
que és la Monjos
qui més qui menys
té una petita idea
de qui era la Monjos
una pora dona
que es passejava
per la Rambla
maquillada exageradament
amb una falcap.
La Monjos
va néixer
l'any 1851
al carrer
de la Cadena
un carrer que ha desaparegut
per fer la construcció
de la Rambla
del Raval
i va morir
a l'Hospital del Mar
el 15 de setembre
de 1940.
Per tant
els nostres avis
així
l'han conegut
l'han vista
vaja
nosaltres no
hem sentit parlar molt
però
hi ha gent
que sí que l'ha vista.
Es deia Dolors
i tothom li deia Lola.
En quant als cognoms
la cosa ja és més complicada
el seu nom
deien que era
Dolors Bonella
Alcázar
o Alcánzar
depèn de la transcripció
o Dolors Vega
Massana
segons altres fonts.
hem de pensar
que a partir
que ella vivia sola
sense família
el carnet d'identitat
va aparèixer
després de la seva mort
fins al 1946
no hi havia carnet d'identitat.
Es va triar
el primer model
per concurs
però el primer
no es va expedir
fins a l'any 1951.
les cèdules personals
i altres documents
semblants
eren uns impresos
complimentats a mà
i després
a màquina d'escriure
sense foto
fins als anys 30
en fa l'efecte
i que a més a més
s'hi posava el nom
al domicili
l'edat
que deia aquella persona
que tenia
sense cap més
i una descripció
feta avui
del titulat
d'aquella persona
de la persona
que l'expedia
altura
alçada
color dels ulls
color del cabell
forma de la cara
si tenia
alguna cosa
que hi de l'atenció
com alguna
cicatrius
o marques de naixement
etc.
o sigui que era una cosa
molt
molt poc segura
vaja
de vegades
inclús per fer algun tràmit
havies d'acudir
a la policia
o a l'ajuntament
amb dos veïns
que ha de fer
cindres testimonis
per demostrar
que eres tu
perquè
no hi havia
altra manera
i això fa que sigui
molt difícil
de seguir la pista
a determinats personatges
com aquest
a la mona
em sembla que treballava
de modista
o cosidora
i que una vegada
anant a lliurar
una feina
amb la seva filla
de 4 anys
la nena va morir
atropellada
per un cotxe de cavalls
i en aquest moment
la nostra Lola
es va embogir
i a partir d'aquí
la història es complica
era mare soltera
i segons uns
el pare de la nena
era fill
d'una de les cases
on va servir
o treballar de cosidora
la família del noi
la van acomiadar
per evitar l'escàndol
una altra versió
diu que la família
del pare
li van prendre
la nena
per tal que tingués
una educació
com cal
encara hi ha
versions més recargolades
que diuen
que
arrel de la mort
del pare
de la criatura
tot i no haver-la reconeguda
els avis
li van prendre
la nena
i bueno
i encara una
i si no n'acabem mai
que darrere
de la mort
de la nena
hi havia la família
adinerada
que si l'atropellament
fos
provocat
que l'errovela
del segle XIX
bueno
si llavors
clar
no hi havia
tantes coses
feien safret
la gent anava
rentant-se freisos
i cadascú
explicava
el que volia
doncs una mica així
sigui com sigui
aquesta desaparació
de la seva filla
la va embogir
va perdre la feina
va començar
a bagarrejar
pels carrers del Raval
amb un monyo
descurat
amb aquest maquillatge
exagerat
vestit
amb colors cridaners
portava faldilles llargues
també a vegades
anava amb una mantellina
o un ventall a la mà
el seu capteniment
no va ser mai conflictiu
sempre cantava
i es dirigia a la gent
per demanar caritat
o per si volien sentir
una cançó
si la resposta
era negativa
girava cui
i anava cap a un altre cop
cap a un altre cantó
com moltes d'aquestes persones
hi ha una gran majoria
que les ignoren
altres que les rebutgen
i unes quantes
que les ajuden
possiblement en aquells anys
la gent disposada
ajudar
era bastant més
que no pas ara
de totes maneres
la llegenda
tendeix a mitificar
totes aquestes coses
algunes floristes
li deien una flor
per lluir-la al monyo
o un petit ram
i passat el temps
donava la sensació
com si les floristes
se l'haguessin afillada
no a la monyo
però bé
és veritat
que tothom
li tenia
un cert carinyo
es movia pel Raval
refrescava
en alguna font del barri
o a canaletes
i passejava
per la Rambla
i agafava el tramvia
56
fins a la bordeta
aquesta era la seva
color
conillat
amb poques variacions
i aquest terrenar pacífic
i alegre
va fer que la gent
s'acostumés
i no se'ls feia estrany
creuar-se amb la monyo
pel carrer
Teresa Pàmies
explicava
que en un bombardeig
durant la guerra
va intentar inútilment
fer-la anar cap al refugi
i que ella
la va ignorar
el periodista
Josep Maria Lladó
narra com el passeig
de Gràcia
amb Diagonal
es va aturar
un tiroteig
entre militants
de la CNT
i la UGT
durant els fets
de maig del 37
per deixar passar
la monyo
que ella passava
per allà
entre mig
com si no passés res
i van fer un alto
el foc
per no matar-la
l'escriptor
Maurici Sarraíma
no s'estava de dir
no tenia
ni de molt
l'aspecte
d'aquestes dones
viciades
gengonioses
era una persona
agradable i simpàtica
ella sabia
que era la monyo
que tothom la coneixia
i en tenia prou
sabia que era algú
i vivia a la seva manera
i l'actriu Mari Samper
que havia interpretat
el personatge
de la monyo
explicava
que a l'època
corrien per la zona
personatges
que eren
la riota de la gent
com la Maria
Tanfarinada
i altres
que de vegades
algú confonia
amb la monyo
però l'equí
durava poc
perquè la monyo
era especial
quan ja no es va
poder valdre
va ser acollida
a la casa Caritat
i finalment
va morir
ingressada
a l'Hospital del Mar
el seu enterrament
va ser tot un esdeniment
a Barcelona
i el fet
que fos pagat
anònimament
va encara fomentar
més la llegenda
de diferents versions
de la seva vida
us explicaré
una última versió
de la seva biografia
tan poc creïble
com algunes de les altres
agafeu les crismetes
que comença la pel·lícula
la Lola
era filla
diuen
d'una família
benestant
de la Bordeta
que la volien casar
amb un ama ric
i molt més gran
que ella
s'hi va negar
i la família
la va fer fora de casa
i fins i tot
li van prohibir
dur els seus cognoms
diuen que per això
aquesta diferència
de noms
Dolors Bonell
Alcázar
i no va recuperar
els seus noms veritables
vega ma sana
fins que fóu ingressada
a l'Hospital del Mar
va trobar una feina
en un palauet
en un palauet de la Gran Via
a tocar del Passeig de Gràcia
propietat d'uns contes
els fills dels quals
la va deixar embarassada
els avis de la criatura
aprofiten
per fer fora
la nostra ruïna
i quedar-se la nena
ella tornava
cada dia al palauet
i agafada
a la reixa del jardí
cridava reclamant
la seva filla
fins que va embugir
una història
tant lacrimògena
com inversemblant
si més no
amb aquests noms
i amb aquests emplaçaments
una família
van estant de la bordeta
de que ningú
té constància
un palauet
al centre de Barcelona
prohibirà d'uns contes
de que ningú en parla
l'únic palauet
que queda
en aquesta zona
és del Cine Comèdia
i no eren contes
per tant
no crec que fossin
aquests senyors
i si
els cognoms
evidentment no lliguen
tampoc
per tant
tot és una cosa
més o menys inventada
bueno
sigui com sigui
la Monius
va deixar petjada
ja en vida
el Teatre Sir Barcelona
tocada al Palarel
va presentar una obra
sobre la seva vida
i més no una part
i en algunes representacions
sortia ella mateixa
al final
a saludar
té com a mínim
una sardana dedicada
a l'any 60
1960
en Rudi Aventura
va gravar
la cançó
tot recordant la Monius
té una figura
al Museu de la Sera
un musical
una pel·lícula
l'any 66
amb Julieta Serrano
com a protagonista
a la cançó
d'en Jaume Sisa
qualsevol nit pot sortir el sol
apareix la Monius
de Bracet del Pinotxo
un vi de la Bodega Bat
amb seu a Cardedeu
que a la vora vins diferent
hi ha una endominació
a terra alta
que es diu la Monius
un restaurant
al carrer Montaner
es deia Cala Monius
un altre
al carrer Hospital
que es diu la Monius
aquest em sembla
que encara és obert
un anunci
d'una casa de mobles
del carrer
Conde de la Salto
ara nou de la Rambla
i pel tipus d'anuncis
crec que seria
en vida d'ella
i no sembla que hagués cobrat
per la seva imatge
recordeu que he dit
que ell agafava el 56
i anava cap a la Bordeta
no sabem què hi anava a fer
si és que anava a recordar
si és que realment
havia nascut allà
no sé
doncs anys després
l'any 67
l'Ajuntament va posar
en funcionament
l'autobús 91
que feia el recorregut
de la Rambla a la Bordeta
i tot seguit
la gent
el va anomenar
la Monius
se li han dedicat
articles
de diaris
revistes
capítols de llibres
programes de ràdio
entrades a l'Enciclopèdia
també a la Biclopèdia
i molts blocs
dedicats a Barcelona
crec que queda ben clar
la frase
és més conegut
que la Monius
bueno
m'estàs molt amb ella
però
és un personatge
que s'ho valia
hi ha altres
que tothom anomena
però no el coneix
ja també hi arribarem
en segon lloc
únicament
perquè és el que ve
després del primer
parlarem
d'en Ramon Julibert
Ramon Julibert
de moments
no els diu ningú
però aquest personatge
és contemporani nostre
va morir el 2013
sempre pensava
que feia menys anys
però
el 2013
i recordo
que vaig llegir
la notícia
de la seva mort
com que no és un concurs
ja us diré
qui és aquest senyor
era aquell senyor
que cantava òpera
al metro de Barcelona
si l'havien estat
alguna vegada
al carrer Aragó
al metro
al metro
de Bacet de Gràcia
actualment
que recordo
que portava
un mocador
a la mà
amb el Pavarotti
per anar-se
portava el mocador
i portava un bolígraf
i tal
sí, sí
si l'havien
ni que fos un cop
el recordareu
era un amal
prim
ben vestit
afaitat
lluïa un bigoti
acurat
i sempre encorbetat
en cap moment
tenia la sensació
de tenir al costat
un cap d'aire
ni un borratxo
es movien
uns moviments ràpids
que més aviat
semblava
i nerviosos
que semblava
més aviat
una mica
el gruixomar
duia la mà
aquest mocador
que deies tu
i un bolígraf
un bolígraf
d'aquells big
que feia servir
com una mena
de batuta
o de micròfon
que se l'acostava
i se l'apropava
per donar impuls
a la seva veu
poques vegades
l'havia sentit
cantar una peça sencera
gairebé sempre
el trobava fent escales
i més d'un cop
vaig deixar escapar
al metro
per agafar el següent
i sentir
veure si havia començat
anava a la seva
ell no es ficava
amb ningú
tampoc vaig veure
que ningú mai
es fiqués amb ell
i això que molts cops
en lloc de cantar
de l'andana
ho feia per les escales
que donaven
a l'andana
allà baix mateix
i tothom li passava
pel costat
es veu que
el que és brinat
venia de bona família
va estudiar a la salle
va seguir estudis
de practicar
d'ATS
va viatjar al Regne Unit
i a Alemanya
va treballar d'ATS
i de camioner
es va casar
va tenir un fill
se separa
i torna cap a Barcelona
aquí es va casar
i va tenir tres fills
suposo que una persona
doncs així
devia ser una mica difícil
la convivència
amb ell
no sé si va tenir
sort amb la dona
o no la va tenir
al principi sembla que sí
perquè van arribar a tenir
tres fills
però
després
doncs
també es va separar
vivien pensions
etcètera
etcètera
de tota manera
ja dic
no sabem
què el va portar
ell primer va estar
vuit anys
cantant
al Parc de la Ciutadella
fins que un dia
el lloc que ella
anava d'allà
s'hi va trobar
un nou a mort
i va decidir
canviar d'ubicació
i el del llu-llu
és natural
després va anar
a la plaça Catalunya
i finalment
va provar
unes quantes estacions
i es va quedar
a la del Passeig de Gràcia
l'any 1982
es va fer una actualització
dels noms
de les estacions de metro
que en Josep Maria Espinàs
va producar un llibre
explicant el nom
i el perquè
d'aquests canvis
jo em pensava
que inclús
era ell
la persona
que li havia acabat
de fer-los
però no he trobat
no he pogut corroborar
només per curiositat
l'estació
que ens ocupa
Aragó
va passar
a Passeig de Gràcia
té sentit
si som de fora
Aragó no ens dona pistes
en canvi
si entre Catalunya
i Diagonal
ens trobem
el Passeig de Gràcia
que els uneix
i aquella parada
del mig
és Passeig de Gràcia
em sembla que això
doncs
és bastant
bastant lògic
jo hauria fet
un altre canvi més
l'estació d'Espanya
li hagués parat
l'estació del mal nom
però bueno
això són coses meves
en Ramon Julibert
va concedir-la
algunes entrevistes
poques
on va explicar
algunes coses
com la del difunt
de la ciutadella
o que està cantant
al metro
és com fer
que era en qualsevol lloc
per tant
doncs
cantava allà
i s'ha acabat
que cantava
vuit hores diàries
per enfortir
les cordes vocals
era com si fes
com si anés
al gimnàs
ell estava allà
vuit hores cantant
per si algun dia
el cridaven a l'odiceu
entre altres coses
també va explicar
que se sentia ben pagat
amb algun aplaudiment
i el sonriure
d'un infant
o algun viatger
li donava uns carmers
d'eucaliptus
o una mica
de xocolata
també tenia complicitat
amb els emplears
del metro
que el deixaven passar
i alguns maquinistes
li portaven galetes
cafè
trepanys
o refrescos
amb el pas dels anys
aquestes petites recompenses
es van anar fent
més i més necessàries
freqüentava
el centre
Assis de Sarrià
ell esmorzava
i li rentaven la roba
ell deia
que era admirador
de Caruso
d'Hipólito Lázaro
i que jugava
força bé
als escacs
no el van cridar
mai al liceu
però va protagonitzar
un documental
estrenat el 2014
després de la seva mort
deia l'home del metro
sembla que actualment
es pot veure per filming
com que no en soc soci
doncs no ho sé
però si busqueu
l'home del metro
filming
és possible que hi sigui
el seu cos
llei de vida
es va anar gastant
i el metge
li recomanava
que deixés de cantar
els seus pulmons
van aguantar
per un bon dia
amb una operació
de cataractes
va derivar
amb unes complicacions
cardiovasculars
i deixava morir
i com passa sempre
un cop mort
van aparèixer articles
que parlaven d'ell
ara ha sigut més fàcil
trobar coses
a partir del 2014
i tal
que abans
i fins i tot
un maquinista jubilat
de transports municipals
va demanar
a l'ajuntament
o a transports
que posessin una placa
o una estàtua
a l'estació
va fer una recollida
de signatures
en va fer bastantes
però no
l'estàtua
no ha tingut èxit
la proposta
i hi ha alguna placa?
no
no
no sabem res
encara
i ara anem al tercer
per ordre d'aparició
aquest personatge
tothom el coneix
és com la Muñoz
però ningú té ni idea
de què era
ningú
la gran majoria
de qui va ser
o què va fer
jo tampoc
fins que un dia
però ja et vaig anar
a la Viquipèdia
a buscar-ho
per descobrir coses
i després vaig anar continuant
i ja després mira
ara es parla una miqueta d'ell
es deia
en Josep Molera
era més conegut
pel seu lloc de naixement
que tothom li diu
pel seu lloc de naixement
excepte on va néixer
estem parlant
del noi de Tona
el noi de Tona
el noi de Tona
i tot i així
el noi que els coneixia
de naixement
ha estat el seu poble
el noi de Tona
que li deien
en Patet
que era el nom
de la seva casa
de Pairal
si alguns diuen
sembles el noi de Tona
què hem de fer?
hem d'estar contents
ens hem d'enfadar
perquè exactament
doncs no
no sabem ben bé
què feia
l'historiador
Jean Maria Soler i Sabater
deien un article
de fet
el cap i casal
encara hi ha qui recorda
la frase feta
sembles el noi de Tona
per referir-se a algú
que parla molt i molt
tal vegada
per convèncer l'audiència
a propòsit
d'alguna idea
sorprenent
i la variant
sembles el noi de Tona
que tot ho dona
per caricaturitzar
qui acabava
malbaratant el patrimoni
de manera forassenyada
què en sabem d'ell?
ell va néixer
el 1851
i segons aquest mateix
espòiler
que ja he fet
doncs
a Tona
i va morir
pobre
el 1925
a Barcelona
va dur una vida normal
era preciat a Tona
per la difusió
que feia
de les aigües termals
de la vida
i tot va canviar
en la tercera guerra
carolina
1872
1875
tenia 20 i pocs anys
i és fet presoner
i pel motiu que sigui
el van afusellar
tallar davant
dels que van afusellar
i de sobte
els que van afusellar
comencen a discutir
d'altres coses
més importants
que n'obliden d'ell
i ell se'n va a cam
els ajudeu-me
expliquen que va estar
12 hores corrents
fins que el van trobar
esgotat
o extenuat
sí, sí, sí
suposo que en aquest moment
no se li van creuar
els cables
i a partir d'aquí
el que es coneix
de la seva història
ja es barreja
tenia una memòria
prodigiosa
va recórrer el país
segurament propiciat
per un amic
que treballava
la línia
a Barcelona-Portbou
i el feia viatjar gratis
recitava discursos
a les fires
i festes majors
per alegrar
aquestes diades
i ho feia
amb prou èxit
i recollia monedes
per anar tirant
el podríem considerar
doncs
un monologuista
com els dava
diuen que si algú
li portava la contrària
agafava uns atacs d'ira
que el diuen
a destrossar la seva roba
però al cap d'una estona
apareixien
per calmament vestit
o sigui que ja devia
saber que ell
de 30 anys
li agafava això
i devia anar
doncs
amb una mala teta
amb un vestit de recanvi
una altra cosa
diferent
del que hem parlat
era la seva afició
arrencar dents
i queixals
i potser
s'hi havia dedicat
en una època
encara que hi havia
barbers
que es dedicaven
a fer aquestes coses
però ell era una mica
així
vèstia
a vegades
les arrencava
directament
amb les mans
i es veu que una cosa
que li feia gràcia
i feia
ai nens maco
vine aquí
que tens alguna cosa
la dent
i ho vam estirar-li
i arrencar-li alguna dent
amb algun nen
ja tenia una força
d'escolar
es veu que sí
sí
suposo que més dents de llet
però clar
però ho vaig
vull dir
era una cosa
i ell
ell
pràcticament
també era desdentegat
no en tenia cap ni una
s'ho havia d'arrencar
no t'estranyi
i li agradava
fer demostracions
de trencar nous
amb les genives
ell considerava
que les dents
que amb els anys
acaben de deteriorar-se
doncs
millor treu les abans
i així
ja t'estalvies
un problema
sí, sí
ja veiem que
pobre home
ben bé
no ho sé
amb aquesta biografia
tan sorrirista
i manca una imatge
per veure el nostre personatge
així que podem recórrer
a la Viquipèdia
en trobarem una o dues
i si t'hi fixem
sí que es nota
que no té dents
un mica així
amb la
amb l'alta xuclada
si anem al quadre
de Ramon Casas
la càrrega
també el podem veure allí
és aquell home
que està
als peus
del cavall
de la Guàrdia Civil
ell va fer de model
i aquest senyor
que hi ha a terra
és el noi de Tona
és una curiositat
el van trobar mort
a Barcelona
al carrer Ferlandina
no gaire lluny
de la Casa Caritat
tots aquests personatges
que ens hem fet nostres
tenen uns rarafons
amargui i dolorós
i sempre hi ha una part
veritable
i una part
de fabulada
el noi de Tona
va existir
va protagonitzar
una pel·lícula
el 1917
les aventures
del noi de Tona
i aquesta no va ser
l'única incursió
en el món de l'art
a part de sortir
al quadre
d'en cases
va fer algun disc
amb els seus monòlegs
una mica com el Capri
no passa
que no he trobat
cap gravació
ni han de l'època
però d'ell
no l'he trobada
segurament
algun dia
en sortirà
una o l'altra
la gent del carrer
sabem el nom
i no sabem la història
i bé
això doncs
hem posat una mica
un granet de sorra
o d'arena
que també és correcte
en català
acabaré
dient-vos
que a Tona
hi té una plaça
un gegant
i el premi
més important
que donen
al poble
o a la ciutat
de Tona
és el noi de Tona
com un premi
i acabo
no vull que els oients
en diguin
que en Josep
xerra massa
que sembla
l'any de Tona
i deixo-me
faran el privilegi
que Sant Just
sigui més conegut
que la Muñoz
La majoria
de mitjans
de comunicació
espanyols
han dit
que es crida
sa
Pedro Sánchez
a la desfilada
militar
va ser
llibertat
d'expressió
i que es crida
sa
Isabel Ayuso
a la complotència
és atacar
la llibertat
no voldrem dir
a aquests mitjans
que només és llibertat
la que volen
i diuen ells
la realitat
supera la ficció
Àngels
ja veus
estem intentant
que Flander
sigui tan conegut
com la Muñoz
com el noi de Tona
o com el cantant d'òpera
que ens deia
el Pep
a les estacions
de l'Escola
que curioses
anècdotes
m'agraden molt
aquestes històries
doncs tornem
al teu país
la bandera
de Flandes
que té
la llengua
i les urpes
vermelles
el moviment
flamenc
ho posa
en negre
és la mateixa bandera
però
en negre
bueno total
que Flandes
concentra
la major part
de la riquesa
nacional de Bèlgica
l'actual
economia
flamenca
està basada
principalment
a les exportacions
i Flandes
té la major
taxa d'exportació
per càpita
del món
poca broma
i això
ho tinc contrastat
és una zona
que destaca
tant en l'àmbit
industrial
com en el comercial
que són famosos
pels seus formatges
per la cervesa
i per la seva pintura
Flandes
té
el 57,9
el 58
de la població
total de Bèlgica
es parla
en el randès
denominat
també
flamenc
curiosament
és un idioma
que empre
fins a un 70%
de la població
belga
en front
d'Holanda
al segle XVII
Flandes
segueix
romanent
sota la influència
catòlica
d'Espanya
i en arquitectura
Flandes
passa del gòtic
al barroc
a causa
entre altres coses
diuen
de l'escàs
desenvolupament
del renascament
el renascament
és Itàlia
i concretament
la zona de Florència
la Toscana
i es van construir
amb el barroc
gran nombre
de convents
i abadies
de nombroses
ordres religioses
que ja es van instal·lar
per això
són tan famosos
els monjos
a Flandes
o a Bèlgica
però concretament
a Flandes
però com a èpoques
anteriors
la manifestació
artística
més destacada
més destacada
i rica
és la pictòrica
els grans mestres
de la pintura
Van Eyck
Bruegel
Rubens
i Van Dick
van néixer
i van dur a terme
els seus treballs
a Flandes
és correcte
això
de la teva terra
no tots els pintors
van néixer allà
però sí que és veritat
que van fer els seus treballs
van dur
sí
van viure allà
i això és fantàstic
per al visitant
d'aquesta experiència
de conèixer
la terra
que va inspirar
on van viure
aquests pintors
i on van crear
aquestes obres d'art
que després penjen
els museus
i esglésies
de Flandes
però també
de tot el món
Àngels
tenim
deu minuts
gastronomia
cicloturisme
natura
explica'ns
tot el que vulguis
de la teva terra
que ens encanta
jo convidaria
els amants
per exemple
de la pintura
ara que estem parlant
d'aquests pintors fantàstics
que tu
deies
els amants
de l'art
de la pintura
que s'apropin
a Flandes
per descobrir
aquests llocs
que encara
contenen
les obres
per poder seguir
les
com es diu
les trepitjades
del Rubens
a Anvers
petjades
petjades
les petjades
de
si trepitjar
és una altra cosa
les petjades
del Rubens
a Anvers
veure
la seva obra
els jocs
que el van inspirar
o el Bregu
a Brussel·les
els envoltants
de Brussel·les
si hi ha encara
passatges
i vistes
que es reconeixen
directament
de les obres
del pintor
o com era
aquesta
Bruxes
a l'època
on el Van Eyck
vivia
per allà
descobria
aquests museus
fantàstics
que hi ha
com el Real Museu
de Bèries Arts
d'Anvers
o el Granige
de Brussel·les
de Bruxelles
que dèiem
o en escada
de Gant
però també
animaria
i havíem dit
que parlaríem
també d'un tresor
a l'església
de Sant Pedre
de l'Ovaina
i és el pintor
Dirk Bautz
que és un dels primitius
flamencs
com Van Eyck
i allà tenen
una última escena
l'últim sopar
es diu en català
que per primera vegada
un artista
va col·locar
l'últim sopar
no en un lloc
idíl·lic
i religiós
sinó en una casa
flamenca
de l'època
aleshores
es poden veure
com era un saló
com era un comedor
inclús el menjar
que estan menjant
els apòstols
és típic
de la zona
i el que es veu
per la finestreta
que hi ha
és també
una vista
de l'Ovaina
i ara que parlem
de menjar
Flandes
és també
pels amants
de la bona taula
i dels bons productes
perquè la gastronomia
flamenca
pel seu lloc
hem parlat
de la geografia
hem parlat
del mar
hem parlat
de les distàncies
curtes
la terra fèrtil
tot això propícia
que els productes
siguin bons
que a través
de la història
hi ha
moltes
pobles
que han passat
per Flandes
amb bona gastronomia
amb passió
a les Borgonya
els agradava
molt menjar
als espanyols
que estaven allà
també
hi ha productes
que degut
al comerci
amb Amèrica
productes
que van arribar
a Flandes
com són
les patates
o el cacau
i tot això
i la creativitat
la passió
i la creativitat
dels artesans
i també dels cuiners
van fer
de la gastronomia
flamenca
una gastronomia
els flamencs
disfruten molt
amb una bona taula
amb bons productes
amb moltes receptes
que es reconegui
ben el producte
que són receptes
molt
tradicionals
però
sempre
amb un toc
d'innovació
i per exemple
la cervesa
que encara
es poden
visitar
no només
pot menjar bé
i en qualsevol
perquè
Flandes
té rècord
d'estrelles
Michelin
però també
té
uns postos
de patates fregides
al carrer
que són una delícia
o d'entrepans
que són deliciosos
no cal tenir
molts diners
o gastar-se
molts diners
per menjar bé
els productes
del mar
són fantàstics
com les gambes
del mar del nord
i la cultura
cervesera belga
que és un patrimoni
de l'UNESCO
per com
els flamencs
els belgues
perdona
en aquest cas
la cultura cervesera belga
com gaudeixen
en tot moment
com cuinen
amb cervesa
com tenen
una cervesa
especial
per a cada ocasió
el visitant
va poder gaudir
de fàbriques
autèntiques
de cervesa
a bruges
a malines
a envers
o algunes més modernes
algunes més tradicionals
a l'Uvaina
on està
ficada
l'Estel Artois
que és molt coneguda
aquesta és molt gran
però també petites
i molt artesanals
i com aquesta tradició
es va agradant
de pares a fills
però també
es van introduint
les innovacions
tecnològiques
a la Universitat
de l'Uvaina
que comentaven
també hi ha una rama
de Zitologia
amb Z
que és l'estudi
de la cervesa
per exemple
doncs
tots aquests productes
són també
un segill d'identitat
a Flandes
i el cicloturisme
acaba
un segon
gastronomia
ara tenim temps
sobte
que a Flandes
sigui la regió
tu ho has dit
amb més estrelles
o nominats
restaurants
amb estrelles
en nombrer
de Zitologia
de Zitologia
sí
de Zitologia
sí
arribem
arribem
sí
sí
arribarem
això
hi hem de parlar
però
cols de brusseres
les sandívies
m'has d'explicar
has d'explicar als soients
l'anèdota aquesta
de les sandívies
les cols de brusseres
no
jo volia anar
a una pregunta
que segur que tu la coneixes
trobes la resposta
com és possible
que una regió
com Flandes
que tu dius
anomenada
no sé si és la regió
si tu dius
veritat serà
amb més estrelles
micel·lín
per densitat
per densitat
de població
però la cuina flamenca
d'Espanya es coneix
la paella
per dir-ho de alguna manera
i d'Itàlia
es coneix la pasta
i de França
la cuina
de la crema de llet
per entendre'ns
què coneixem
de bàsica
què es coneix
l'esmulfrit
xocolates
però un plat cuinat
el que estic dient
l'esmulfrit
jo et presentaré
el waterzoi
la primera vegada
jo no sé
si els hem de l'havien sentit
és molt complicada
el waterzoi
és un plat típic
de can
només
és típic
de can
va néixer allà
i és un guis
tradicional
i popular
amb els peixos
que es pescaven
allà
als rius
de la ciutat
a més
amb peix de riu
amb peix de riu
fort això
i es feia
de peix
amb patata
o la verdura
que existeix
o si no
es fa ara també
de pollastre
i és molt bo
però té el truc
de fer
el pollastre
al seu punt
perquè si no
fica sec
repeteix el nom
pels ullens
waterzoi
que és com una barreja
i després tenim
les gambetes
del mar del nord
les quisquilles
són les gambes grises
que encara
existeix la tradició
de pescar-les a cavall
és tradició protegida
de per l'UNESCO
també
i es fan
gambes
croquetes de gambes
que jo
convido a tothom
a demanar-les
perquè són fantàstiques
no és com aquí
que pedim
unes gambes
unes croquetetes
per compartir
no
allà és un plat
són dos croquetons
amb una mica
de perigil
fregit
julivert
i croquetes
de gambes
amb aquestes gambes
es fan també
es farcen
tomàquets
tomàquets
rellenos
de gambes
farcits de gambes
són gambetes
molt petitones
amb salsa
mayonesa
una delícia
Àngels
tenim un minut
un minut
explica
als ullens
per què
tenen que anar
a aquesta regió
tan fantàstica
que es diu
flores
pel seu patrimoni
els amens
del patrimoni
l'art
per la gastronomia
i els turistes
que
costen molt
d'anar
sobre rodes
per practicar
el ciclisme
si són
molt
aguerrits
si volen
fer aquest
pavés
del que
parlaven
per emul·lar
les figures
dels esportistes
del tur
de Flandes
o si volen
fer unes vacances
sobre rodes
seguint una ruta
temàtica
icònica
amb bicicleta
i recorregir
per un recorregut
per la regió
i si és dijous
acabarà
agant
que és dijous
vegetarià
el dia vegetarià
això vol dir
que hi ha
molts restaurants
a totes les entitats
públiques
escoles
i cantines
de la ciutat
però com visitant
molts restaurants
trobareu
un menú vegetarià
com possibilitats
vegetarianes
perquè és el dia
oficial
vegetarià
de la ciutat
Àngels
un autèntic plaer
haver compartit
amb tu
aquest programa
gràcies per l'invitació
ben trobats
oients
ens retrobem
en el proper programa
del benvinguts
benvolguts
i ben trobats
I see trees
of green
Red roses
I see them blue
Ràdio Despert
98.1
Ràdio Despert
98.1
Ràdio Despert
La Ràdio de Sant Jus
98.1