Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Els nostres pobles i les ciutats, les nostres roques i el vent que ens mou.
Aquesta escala és el teu racó.
La nostra gent t'està esperant.
Ara és el moment de gaudir de Catalunya amb els 5 sentits.
Catalunya és casa teva.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
A la nostra gent t'està esperant.
A la nostra gent t'està esperant.
A la nostra gent t'està esperant.
A la nostra gent t'està esperant.
A la nostra gent t'està esperant.
A la nostra gent t'està esperant.
A la nostra gent t'està esperant.
A la nostra gent t'està esperant.
A la nostra gent t'està esperant.
A la nossos holarsoris a lesi.
I see these blouses of green .
Red roses too.
I see them blue .
For me and you.
I see the garden is blue .
I think to myself .
What a wonderful a world.
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Científicament, la malaltia de l'Alzheimer
la causa una sèrie de mutacions d'un sol gen
en els cromosomes 21, 14 i 1.
Cadascuna d'aquestes mutacions
fa que es formin proteïnes anormals
i cadascuna d'aquestes mutacions
exerceix un paper en la descomposició
de la proteïna amiloidea.
Aquesta descomposició forma part d'un procés
que genera formes nocives de plaques amiloides
que és un jagell distintiu de la malaltia d'Alzheimer.
Aquesta explicació científica la corroboren els científics
que creuen que hi ha molts factors que influeixen
en quan comença i com evoluciona aquesta malaltia neurodegenerativa.
i que fa que morin les cèl·lules nervioses,
dites com neurones,
i s'atrofiïn diferents zones del cervell,
que no és una malaltia contagiosa,
però sí progressiva i reversible.
L'Alzheimer es va descriure per primer cop
com malaltia neurodegenerativa l'any 1906
pel psiquiatre i neuròleg alemany Eloise Alzheimer,
del qual la patologia rep el nom.
La primera persona a ser diagnosticada va ser August Detter,
pacient de l'Oise Alzheimer en el 1901.
És la demència més freqüent,
doncs estadísticament la pateixen 7 de cada 10 casos
de persones diagnosticades amb demència.
A Catalunya, avui, hi han diagnosticats 100.000 casos.
A Espanya, 700.000.
I en el món es sobrepassen els 50 milions de persones
amb aquesta afecció.
Per parlar, aprendre i prendre consciència,
avui està present en el mini estudi de Ràdio d'Esvern
la Fundació Alzheimer Catalunya.
Eulàlia, Sònia, benvingudes.
Moltes gràcies.
Hola, gràcies.
Com esteu?
Molt bé.
Aquí a punt de parlar.
En primer lloc, voldria enviar una cordial salutació
a Aurora Santín, que és la directora general
i avui no ha pogut estar present amb nosaltres
en aquest programa radiofònic.
I la primera qüestió se la plantejarà a Eulàlia,
que, entre altres coses, és la presidenta d'Honor.
Eulàlia, qui sou Alzheimer Catalunya Fundació?
Bé, Alzheimer Catalunya Fundació, som una entitat
que tenim una missió molt determinada,
que és donar suport, orientació i visibilitat,
principalment a les persones que pateixen
algun tipus de demència.
Alzheimer, ja, com m'has comentat molt bé,
és la més, diríem, més prevalent,
però parlem de demències en general
i, sobretot, els cuidadors, que en diem nosaltres,
principals, que són la majoria d'ells familiars,
que estan al costat, i també els professionals,
que també tenen els seus temes a l'hora d'haver de cuidar,
de tenir una formació molt específica.
És una fundació que, en principi, era en associació,
i va néixer d'una inquietud de professionals
de diferents àmbits, des d'àmbit de la medicina,
la psicologia, el treball social, infermeria,
quan, en un moment determinat,
ningú de nosaltres coneixia el que era l'Alzheimer.
Va haver-hi una conferència important a Barcelona
i, en aquell moment, doncs, qui feia la xerrada principal
va dir que la malaltia d'Alzheimer era aquesta malaltia tan coneguda
i tots de coneguda, no era res per ningú de nosaltres,
això era cap a l'any 87,
i una sèrie de professionals que ens trobàvem
que venien persones que no acabàvem d'entendre,
que venien diagnosticades amb coses pròpies de l'edat,
arteriosclerosi, i no és propi de l'edat
oblidar el nom dels teus éssers estimats,
no és propi de l'edat, doncs, jo què sé,
posar-te el pijama damunt de la roba, eh?
Hi ha una sèrie de trets que no són habituals ni normals,
i unes famílies realment, com diríem,
desmuntades la paraula per entendre,
a punt de claudicar amb un llenguatge més professional
que ja no sabien què fer ni podien perquè no els hi dormien,
perquè es perdien per una sèrie de qüestions.
Arran d'aquella jornada vam començar,
que la va fer la Diputació, concretament a Barcelona,
a les Llargs Mundet,
vam començar activant-se una sèrie d'edit de professionals
i aquí va començar, va ser el primer nucli
del que després seria l'associació
i el que després seria la fundació.
Amb els anys de treballar era totalment voluntari,
desinteressat, tots teníem les nostres feines,
però ens trobàvem i miràvem, doncs,
de donar visibilitat, a part de la malaltia,
sobretot a les famílies en aquell inici,
que després hem anat canviant,
i també, sobretot a les persones,
que estaven patint en aquest moment la malaltia aquesta.
Amb el temps, com que vam anar canviant
i, a més a més, ens vam convertir,
a part de donar aquest suport,
fer grups de suport des d'un bon inici,
així, doncs, així a l'any 88,
va ser quan ens vam inscriure com a associació,
ja vam començar a fer suport,
teníem fins i tot una biblioteca específica,
amb un local petitet que ens deixaven els amics de la gent gran,
uns dies a la setmana,
i al final amb un centre al carrer Estúries,
que compartíem amb l'associació de malalts de sida,
o sigui que ha sigut una evolució bastant llarga,
i en aquell moment, doncs, bé,
com a associació tots anàvem predicant,
per dir-ho d'alguna manera,
per donar coneixement de la malaltia,
per donar coneixement del que passava,
perquè la gent entengués a les persones,
perquè la gent entengués a les famílies,
i amb el temps ens vam convertir, també,
a més a més, en entitat tutelar,
que llavors es deia així, ara ha canviat la llei,
i el ser entitat tutelar ens va semblar
que potser seria bo fer el canvi a fundació,
i cap al 2004-2005 ens vam convertir,
o vam intentar, doncs, ser fundació,
ho vam aconseguir,
i vam presentar la fundació,
concretament el Palau Robert,
amb un acte que va ser molt maco,
llavors, pels que hi érem,
a més a més, la presentació la va fer en Xavier Graset,
se li havia mort la mare d'Alzheimer,
feia just una setmana,
va ser un acte molt emotiu,
per partell i per tot el públic,
no havia vist mai tanta gent encorbatada plorant,
però, i a partir d'aquell moment,
som Fundació Alzheimer Catalunya,
hem anat creixent,
donem molta força, sobretot, a la persona,
partim de la persona,
dels seus desitjos, dels seus interessos,
i sobretot, molt de suport,
que això ho explicarà molt bé la Sònia,
a tota la part, doncs, d'aquest cuidador,
que pot ser un familiar,
com a vegades és un amic,
com és la parella, vull dir,
depèn una mica.
l'Eulàlia Cucurella és gerontòloga,
antropòloga, màster en qualitat assistencial,
i treballadora social.
Quina és la vostra missió?
l'emició, una mica, ja l'he dit,
és aquest suport,
aquest donar visibilitat.
Però la vull remarcar,
perquè quedi ben palets,
el motiu de per què.
Sí, molt temps abans,
una mica, dèiem,
el nostre lema és donar veu
a qui no té veu.
Però no és que no tingui veu,
és que la persona que pateix la malaltia
en un moment determinat
no pot expressar el que sent,
com se sent.
A vegades ho expressa, doncs, amb un gest,
però has de saber llegir aquest gest, també.
I no tothom sap llegir aquests gestos.
Per això també fem molta formació professionals,
perquè sàpiguen com, no?,
com captar, com saber,
com viuen allò que els diem o fem.
o com podem arribar a captar nosaltres,
com se senten en un moment determinat
enfront a una actuació.
Això ho ensenyem als familiars,
fent tallers.
La Sònia, doncs,
porta tot aquest àmbit, no?
Però, vull dir,
la nostra missió seria com aquesta, no?,
acompanyar,
acompanyar, donar suport,
mai substituir, mai,
però donar suport, sobretot,
a la persona i, sobretot,
a qui el cuida al costat.
I també molt als professionals.
Perquè a vegades,
potser jo,
perquè he estat professional també del sector,
sembla, doncs,
com si el professional, no?,
no sabés, no captés,
i el professional també té molts sentiments
envers la persona
i també pateix en moments donats
quan veu que aquella persona pateix
i no sap explicar-nos realment
el que està sentint.
Per tant,
donem molta formació als professionals
per poder captar professionals
a tots els nivells, eh?
Per això s'agraeixo tant
que m'hagueu donat el suport
amb sensibilitat i amb bona energia
quan no sé pronunciar
la paraula assistencial.
Farem un test.
Farem un test.
La Sònia és una gran especialista en això.
Quines i què són les demències?
Què em vol respondre?
Doncs jo mateixa.
A veure, al final,
les demències són un tipus de patologies
que provoquen una pèrdua
neurocognitiva, no?,
de manera progressiva.
Això provoca que al final
les persones vagin tenint una merma
i un augment dels dèficits cognitius
que al final es veu traduït també
en una falta d'autonomia
en les activitats
i la manera de funcionar en el dia a dia.
Llavors, demències hi ha molts tipus, no?
Com deies tu al començament,
l'Alzheimer és la més freqüent,
abarcaria aproximadament el 60 o el 70%
dels diagnòstics de demència que hi ha,
però hi ha de molts tipus
en base a què és el que causa
aquest inici de deteriorament.
Tots tenim bastant clar,
no, que quan parlem d'un Alzheimer
és un tema que, sobretot al principi,
ens crida molt l'atenció a nivell de memòria, no?
Aquests oblits,
aquesta falta de recordar
doncs què és el que he fet fa poc temps
o què és el que he de fer
durant el dia d'avui o de demà,
però en base del tipus de patologia
aquests símptomes inicials
poden ser diferents.
Ens trobaríem des de demències per Parkinson,
demències vasculars,
demències per cossos de levi,
que sí que és veritat
que quan ja hi ha una evolució
i ens trobem en fases ja més moderades
o així de la patologia,
s'assembla amb força,
però sí que poden tenir
alguns símptomes diferencials,
sobretot inicialment,
o en el que és el transcurs
i la progressió de la malaltia.
Digues, digues.
Sí, no,
que m'agradaria afegir
que la Sònia
ha fet una gran descripció,
però a vegades,
Vox Populi,
durant molts anys
s'ha confós
la demència amb malaltia mental
i això sí que penso
que és important
que ho diem aquí
amb un mitjà,
que qui té una demència
no és un malalt mental
i això és important de saber
perquè sense voler
a vegades la societat
barregem o canviem
i que les demències aquestes
poden ser primàries,
com molt bé ha comentat,
però que n'hi ha unes de secundàries
que són produïdes
per algun altre fet,
com pot ser un tumor al cervell,
com pot ser abans,
encara n'hi ha,
però la sífilis,
vull dir,
l'abús d'alcohol,
l'abús de droga,
algun element d'aquests
que provoca a la llarga
una mort de neurones.
És a dir,
per simplificar-ho
i deixar-ho clar,
una malaltia mental
pot estar produïda
per altres malalties
que no tenen res a veure
amb el cervell
però que afecten el cervell.
És correcte, això?
I una demència
és una malaltia
que es desenvolupa
al cervell.
Ho dir per tenir-ho,
per deixar-ho clar.
El que passa
és que la malaltia mental
és una malaltia
que ja és de la persona
com si diguéssim
que aquesta derivació
que jo he comentat
serien demències també,
però produïdes
per una altra...
És el que jo he dit.
Per una altra malaltia.
La Sònia Maimó
és neuropsicòloga
especialitzada
en envelliment
i demències
i actualment
és la directora
de l'àrea de persona
i família
de l'Alzheimer
Catalunya Fundació.
jo he apuntat aquí
que
Ronald Reagan,
la Rita Haibo
del Salton Heston,
el Jean Wilter,
el Charles Bronson,
el Peter Folk,
Adolfo Suárez,
el Pasqual Margall,
el Jordi Soletura,
la Carmen Sevilla
i darrerament
la nostra veïna
aquí de Sant Jus,
la Carmelias,
que amb 71 anys
va comunicar públicament
fa uns mesos
que l'havien diagnosticat
la malaltia.
El fet que aquestes persones
conegudes,
ja he agafat unes quantes,
de les que he anat
i hi ha gent
i trobant per internet,
doncs
fa gent pública
la seva malaltia,
contribueix
a acabar amb la credència
que l'Alzheimer
afecta de manera preferent
els que tenien
o tenen un nivell social
o cultural més baix.
Jo diria que ningú
se salva
que li pugui tocar
i això
obre portes
per comunicar-ho
i deixar de sentir
que és una cosa tabú
o què he fet jo
per mereixer.
I això
ho extrapolaria
amb el càncer.
Aviam,
jo tinc,
se m'ho coneixen
moltes preguntes.
Quins són els principals
o els primers símptomes
i quins senyals d'alerta
hauríem de tenir en compte?
La Sònia?
L'Eulàlia?
Jo mateixa,
si vols anar complementant.
Us podeu esplejar
perquè tenim
tot el programa.
Tenim molt de temps
i a més
quan acabem el programa
obrirem
un torn de preguntes
amb el Joan i el Pep
i a qui s'ho vulgui afegir.
Més que res.
Però,
però,
escolta,
no aneu
minces d'explicació.
Cap problema.
per no generar
amb la gent
angoixa
que a vegades
pensen,
m'he deixat,
no trobo tal
i ja se'n va anar
al neuro.
Ho veus?
Això mateix.
Per això,
intento,
jo com a neòfit
i a més aquí
com a entrevistador vostre,
deixar clar
les coses
que per una persona
que no en sap,
que no domina
aquest tema,
la diferència
entre demència
i malaltia mental,
la missió vostra,
i intentaré recalcar
perquè no ens emportem
i qui ens escolti
no pensi una cosa diferent
del que és la realitat.
Sònia,
tu mateixa.
Doncs,
a veure,
quan parlem d'Alzheimer
és el que dèiem abans,
no?
Moltes vegades,
vull dir,
tots tenim bastant clar
que és una malaltia
que té una afectació directa
sobre la memòria.
Tot i això,
també és veritat
que a vegades
no és el primer símptoma
que tenim.
Llavors,
sovint
el que hem de mirar
sobretot
és tot allò
que suposi un canvi
en quant al funcionament
que tenia
o estem tenint
nosaltres mateixos
sobre com actuàvem
o com fèiem
les coses abans.
Llavors,
canvis d'estats d'ànim
que en principi,
per exemple,
no tinguin una causa,
no?
Que no creiem
que tinguin
un fundament objectiu.
Aquesta,
per exemple,
apatia,
el fet de...
Estar com més despistat,
no?
Aquest típic d'ostres
és que, mira,
se m'ha passat per alt
que tenia aquesta visita mèdica
o que avui m'esperava
en algun lloc.
moltes vegades també
iniciem aquest tipus
de deteriorament cognitiu
per problemes de llenguatge,
no?
El típic efecte
de la punta de la llengua
que en un moment o altre
ens passa absolutament a tots,
no?
Ostres,
doncs ara,
si home,
com es deia això
que tinc aquí sobre la taula,
no?
que a tots...
És el que deia l'Eulàlia,
no és qüestió
que cada vegada
que tenim qualsevol petit
fallo,
no?
O despiste,
anem corrents,
no?
A fer una consulta mèdica,
però sí que quan veiem
que se'ns van ajuntant
més d'un símptoma,
per dir-ho així,
sempre està bé
o no està de més
poder fer una consulta
bàsica
al metge capçalera,
per exemple,
perquè ens digui
si realment hi ha alguna motivació
que pugui estar causant
tot això.
al final
serien totes aquestes coses
que també d'una manera indirecta
poden afectar
la nostra capacitat
d'atenció.
Llavors,
sí que a vegades
es solapan
moltes vegades
amb, per exemple,
símptomes depressius,
perquè quan a nivell anímic
no estem
en el nostre millor moment,
sí que és veritat
que prestem menys atenció
a les coses.
Si jo no presto atenció
a les coses que faig,
és més freqüent
que se m'oblidin
o que tingui
aquests petits errors
i de més.
Per tant,
sempre s'ha de mirar
en context,
però sí que
totes aquestes
petites errades
que en un altre moment
potser no ens trobaríem
o el fet
de començar
a errar
en activitats
diguéssim
complexes
que nosaltres fem
en el nostre dia a dia
que ja no és una cosa aïllada
sinó que dius
ostres, no,
és que començo a tenir
un rendiment,
per exemple,
a la feina més baix,
és que tinc
que invertir més temps
a l'hora de fer aquestes coses,
és que hi ha potser
detalls que se m'escapen,
podria ser un bon indicatiu.
També
que la tenim en compte
que a vegades,
com molt bé deia la Sònia
amb el tema
aquest de les depressions,
hi ha hagut gent
diagnosticada
de depressió
que després
doncs no ha sigut
una tal depressió,
ha sigut un inici
de malaltia
i els han estat
com medicant,
que no dic
que és que tinguin errors
sinó que és que
hi ha un moment
que costa molt
saber el fil
entre una cosa i l'altra
i molt bé
com deia la Sònia
hi ha altres situacions
que també et bloquegen
això que dèiem,
que a vegades
diem amb els amics,
te'n recordes
quan parlàvem tot seguit?
Perquè ara sí,
aquell, no, allò,
aquell llibre,
i no ens surt el títol
de res,
però és molt important
doncs entendre
que també
l'estrès
bloqueja
perquè a vegades
ens hem trobat
amb preguntes
i sobretot la Sònia
que porta més
aquesta part
de familiars
que ens pregunten
si és contagiós,
no hereditari,
contagiós,
per què?
Perquè el cuidador principal
comença a oblidar coses,
comença a no saber
on t'ha col·locat les coses,
per què?
Perquè va estressat,
vull dir,
pensem que,
no?,
que cuidar
moltes vegades
és estressant,
quan un no dorm,
quan un no sé què,
llavors,
el cuidador
moltes vegades
està quasi
tan afectat
amb altres situacions
que molt bé
explicarà ella
que no pas
a la pròpia persona
doncs
que pateix
la malaltia,
no?
Llavors,
per deixar-ho clar,
tal com havia dit jo
al començament
i vosaltres
ho corroboreu,
no és una malaltia
contagiosa,
sí que és una malaltia
progressiva
i irreversible
fins avui,
és correcte això,
no?
Ja s'ha ben clar
quan es pot,
entre cometes,
prendre en sèrio
que he d'anar
a un neuròleg
amb les dades
que vosaltres
heu dit,
resumiu
en tres o quatre punts
quan poden saltar
les alarmes
per anar
a un neuròleg,
jo perquè no sé
pronunciar bé
programa
ni sé dir
qualitat
assistencial
correctament
no hi aniré
per ara,
aniré per altres coses
però per ara
no hi aniré.
Feu el resum.
Prefere diria
que respongués la Sònia
però sí que
quan a la pregunta
d'abans
lligava
amb que
per exemple
a la Fundació
una de les coses
podríem dir
si fóssim
al món empresarial
una de les línies
que hem obert noves
és tot el tema
de neuropsicologia
que la mateixa Sònia
i una altra companya
fan una sèrie de proves
amb entrevistes
i tal
per esbrinar
si realment cal
doncs
estem ja
començant
un inici
d'una demència
o realment
és una situació
i millor ho explicar
l'explicació
l'explicació
a veure
jo crec que així
i resumint-ho molt
i tenint en compte
que després
cada persona
és un cas
i que sobretot
el que dèiem
hem de comparar-ho
amb el rendiment
que jo podia tenir
fa un any o dos
perquè si sempre
tinc un molt mala memòria
doncs seguiré
tenint mala memòria
però sí que
el fet de tenir
aquests petits oblits
més referents
a la memòria
a curt termini
per dir així
de les coses més recents
aquest seria
com el primer símptoma
després
la desorientació
tant pel que fa
al temps
com pel que fa
a l'espai
és a dir
ens trobem que les persones
que estan iniciant
aquest tipus de deteriorament
cognitiu
tenen dificultats
per situar-se
en el moment
en què estan
pot ser el mes de l'any
la hora del dia
que és el que toca fer
ara mateix
segons l'horari
establert
i també
a nivell d'espai
perquè tenim més dificultats
a l'hora
d'orientar-nos
i arribar potser
a llocs
poc familiars
o fer recorreguts
que no fem
d'una manera freqüent
aquí si li sumem
també
al tema
d'aquestes dificultats
de llenguatge incipient
que inicialment
no són una cosa
preocupant
i el meu canvi
de rendiment
en quant a
l'eficàcia
que jo tinc
a l'hora de funcionar
en el meu dia a dia
per mi serien motius
suficients
com per fer
una consulta
al metge de capçalera
per veure
si s'ha de fer
un estudi
més a fons

de 10 vegades
que surts a casa
i 7
ten oblides
o les claus
o perdo objectes
i no forçosament
té per què ser l'Alzheimer
podria ser una altra història
o no saber
per què serveix
aquell objecte
o no saber
és la base
diríem
no
no coses
per veure les claus
i l'altre
no saber
per què serveix
aquí està
la diferència
un objecte
que sigui comú
perquè si
ens dones aquí
una clau
d'aquelles
especials
i això
perquè és
no
ha de ser
un objecte
normal i comú
jo crec que en qualsevol cas
sí que és important
sortir de dubtes
llavors
si
jo no estic tranquil
perquè veig que alguna cosa
està fallant
o tinc la impressió
que potser després
objectivament
no hi ha
no hi ha senyals
que m'estiguin indicant això
el fet de poder anar
al metge de capçalera
que ens farà com una petita entrevista
i un test de cribatge
si surt bé
perfecte
perquè jo podré estar tranquil
o en qualsevol cas
em diran
mira
sembla que potser
té a veure amb el teu estat d'ànim
amb el nivell d'estrès que portes
i per tant també podré prendre mesures
però inclús en el cas
que no estigui clar
si realment estem començant
un deteriorament cognitiu
el fet de tenir aquesta
mesura objectiva
inicial
ens permet
que si jo d'aquí un any
continuo tenint aquesta percepció
d'alguna cosa està fallant
quan torni al metge de capçalera
tindrem una dada objectiva
amb la que comparar
el meu rendiment
de fa un any
tenim ara
en aquest moment
a la fundació
ens venen moltes persones
perquè
concretament la Sònia
i d'altres
fan aquestes proves
fan valoracions
neuropsicològiques
de gent que està
angoixada
en un moment determinat
i llavors
doncs a vegades
marquem
doncs home
potser sí
caldria anar
ja
directe
a part del de capçalera
cap al neuròleg
o no
o vull dir
és
qüestió d'un moment
i tal
i cada vegada
tenim més gent
que ve a la fundació
en aquest sentit
no diagnostiquem
però sí que
podem orientar
en un moment determinat
ara
se m'han obert
moltes preguntes
que possiblement
seran repetitives
perquè
moltes preguntes
entren dintre
de les explicacions
que feu
però
tu
has explicat
Sònia
que
o tu dir-ho d'una altra manera
amb un test
de cribatge
es pot saber
si un
per exemple
amb un test del Covid
tu saps si tens Covid
o no
amb un test de cribatge
per al SEMER
es pot detectar
si és o no
o necessites altres coses
el diagnòstic
de qualsevol demència
és bastant més complex
que això
sí que
amb el test
que es comentava
per exemple
del metge de capçalera
que normalment
s'utilitza el MEC
o el Minimental
són unes bateries
que estan estandaritzades
i que tots els professionals
reconeixen
de la mateixa manera
et permet veure
si pot haver
una sospita
fundada
d'un inici
de deteriorament cognitiu
però després aquí
sí que és bàsic
el poder fer
una exploració
neuropsicològica completa
on no només mirem
la memòria
o l'atenció
sinó que
puguem fer un mapatge
de totes les funcions cognitives
i aquestes proves
i aquestes proves neuropsicològiques
sempre s'han de complementar
amb analítiques
amb proves de neuroimatge
i amb un seguit
de proves mèdiques
que el neuròleg
tenint tota aquesta informació
serà qui ens dirà
si tot això
és suficient
com per fer el diagnòstic
d'una demència
o si encara no hi ha
prou indicis
però necessitem
tota aquesta informació
és com
el 100%
100%
seria
una biòpsia
al cervell
i com que això
no ho podem fer
quan on està viu
doncs
com molt bé
ha explicat la Sònia
necessitem
una sèrie
de bateries
de neuroimatges
d'indicadors
que ens demostrin
que realment
en allà
i llavors
ens diagnostiquen
mitjançant això
com que cada vegada més
també la medicina
va evolucionant
la part més neuropsicològica
també
hi ha proves
més fidedignes
doncs
avui en dia
et diagnostiquen
ja molt
molt
filant
molt prim
però
fins fa uns anys
i al 100%
hi ha molta gent
que dona el cervell
eh
i a vegades
han estat diagnosticats
doncs no sé
jo conec un cas
d'una demència
Vicksbanger
donació del cervell
i quan et ve
després l'informa
doncs és un Alzheimer
amb vascular
perquè clar
la simptomatologia
és molt similar
vull dir
hi ha alguns tipus
de demències
doncs com
les frontotemporals
o així
que es donen
més a gent
més jove
que potser
la persona
no té tanta consciència
que té una demència
hi ha uns trets
una mica diferents
o canvis de caràcter
doncs si són
de demències
de cossos de levi
o de pit
però
el 100%
és atreure's
de biòpsia
i clar
això quan estàs
viu
no t'ho poden fer
perquè és just
si t'agafen
a una part
que puges
al nivell
més alt
del meu coneixement
un Alzheimer
vascular
Alzheimer barrejat
amb demència
vascular
què és una demència
vascular
és que la ignorància
és molt atrevida
i el desconeixement
cap problema
primer per mi
i després
i entenc que hi hagi
noients
que estiguen
a la meva nivell
la majoria
perquè són
puls
i són
elevats
però jo diria
que una majoria
deuen estar com jo
o sigui
anem a ras
i què és
un Alzheimer
vascular
a veure
al final
tenim
com veiem abans
molts tipus de demència
una són Alzheimer
l'altra són vascular
i sovint
ens trobem
que hi ha demències mixtes
que tenen components
de totes dues
en aquest cas
de la demència
tipus Alzheimer
i de la demència vascular
al final
les demències vascular
es donen
a persones
que han tingut
antecedents
de lesions vascular
és a dir
algun tipus
d'ictus
de derrame
d'algun tipus
de dificultat
circulatòria
que ha provocat
petits infarts lacunars
o alguna cosa així
que a vegades
aquests ictus
són recuperables
per dir-ho així
però a vegades
el sumatori
de diferents
patologies vascular
acaben desencadenant
en cascada
aquesta neurodegeneració
que hi entraria
en el camp
de la demència
llavors
hi ha Alzheimer's
purs
per dir-ho així
i Alzheimer's
que tenen part
d'aquest component vascular
perquè han tingut
en diferents moments
ictus
o infarts lacunars
que han afectat
a diferents àrees
del servei
Sònia
Eulàlia
a l'Alzheimer
el detecta
la pròpia persona
que el pateix
o l'entorn?
Jo suposo
que deuen ser les dues
però us faig la pregunta
perquè
amb el que explicava la Sònia
potser
potser
és un mateix
el que decideix
o el percentatge
més elevat
és d'un mateix
que sap
i jo sé perfectament
si tinc febre o no
no ho sap
el meu entorn
no sé
si això funciona
igual
jo crec que depèn
una mica
també
de les persones
de la pròpia
autoconònia
jo conec gent
que sense dia
la família
han anat al metge
com cinc anys
abans
d'un diagnòstic
total
perquè ja es notaven
doncs
que
jo què sé
doncs temes
això més
com els que ha explicat
la Sònia
de desorientació
de per exemple
doncs
de pèrdues de memòria
de coses d'aquestes
i han anat
han començat
a anar-se mirant
amb gent
que
ha pensat
que era normal
no
i ja
els han portat
el metge
antigament
normalment
portaven
a la persona
el metge
avui en dia
cada vegada més
tenim gent
que diu
he d'anar
perquè estic notant
per què?
perquè sortosament
hi ha més divulgació
com ara
gràcies a vosaltres
estem fent
una divulgació
del que representa
la malaltia
i tot això
o gent
que per exemple
a la família
diuen
és que li ha canviat
el caràcter
no li ha canviat
el que passa
que quan un se n'adona
que ja no fa
allò que feia
es posa de mal humor
li agafa el mal geni
m'explico
i llavors
doncs
això fa
que detectis
que aquí
hi ha alguna cosa
potser tu pots afegir
més elements
sí que és una mica
això que comenta
l'Eulàlia
però sí que és veritat
que en les demències
i en l'Alzheimer
en particular
sovint tenim
un símptoma estrella
que és el que anomenem
nosoagnòsia
la nosoagnòsia
és la falta
de consciència
de malaltia
i això provoca
que moltes de les persones
que estan començant
amb aquest tipus
de malaltia
més enllà
que ho facin
conscient o inconscientment
realment
no són conscients
de la davallada
que estan fent
més enllà
que en moments concrets
sí que diuen
ostres
no ho entenc
que despistat que estic
perquè últimament
no paro de perdre coses
no hi ha una interiorització
del que implica tot això
i d'estar passant
per aquest procés
neurodegeneratiu
i llavors això
fa que moltes vegades
sigui la mateixa família
que acompanyi
digués que alguna cosa passa
perquè
no ho entenem
però fa coses
que abans no feia

no ho entenem

no ho entenem

no ho entenem


no ho entenem
no ho entenem
no ho entenem
no ho entenem
no ho entenem



Stacy
Stacy Ken
nascuda a Nova Jersey
fa 54 anys
és una cantant
angloamericana
de jazz
nominada a un grammi
es va traslladar
a Anglaterra
després de la graduació
a Montcòlès
de Nova York
i al començament
dels 90
va començar
la seva carrera
professional
cantant regularment
el londinenc
Café Bohème
del Soho
que en aquella època
i encara avui
és una referència
el 31 de març
del 2009
va rebre de mans
de la ministra
de Cultura Francesa
Cristina Albanel
l'Orde de la Sars
i les Lletres
una condecoració
del govern francès
com a reconeixement
a la seva contribució
a la Sars
a partir de l'any 2013
comença a cantar
amb tota una sèrie
de referències
de la bossa nova
brasilera
Roberto Menescal
Marcos Valle
Edou Lobo
Antonio Carlos Joven
i és una de les intèrprets
de bossa nova
de referència
inclús
inclús
i com a curiositat
per la realitat
un perfumista francès
famosíssim
Jean-Claude Helena
que va ser el perfumista
exclusiu d'Hermès
des del 2004
cita Està-Siquent
com una de les seves inspiracions
amb un abstracte del llibre
La seducció
d'Helene
Siaolino
diu
es diu
que Helena
que és el perfumista
més eloquent
del món
capaç de traduir
les aromes
que crea
en poesia
diu de
l'Està-Siquent
diu
és aquest
el talent
que el distingeix
i professa
inspirar-se
en figures literàries
com Baudelaire
compositors
com de bossí
pintors
com Cessant
i cantants
de jazz
com Està-Siquent
dóna voltes
a les seves impressions
a reaccions
que desencadenen
records
i fantasia
o bé
tal com va afirmar
el crític
Stephen Holden
de New York Times
la senyora Kent
personifica
l'essència
de la saudade
tan persuasivament
com qualsevol
ídol brasilè
quan inclina
el cap enrere
i canta
suaument
tens la sensació
que és una dona
que viu el moment
i somia
amb força
i amb veu alta
doncs aquesta ha sigut
l'intèrpret
de la versió
de la nostra sintonia
en el nostre programa
que estem dedicant
a l'Alzheimer
reprenem
amb l'Eulàlia
i amb la Sònia
on ens havíem quedat
les explicacions
de la Sònia
i encetem
una
una nova
forma
de coneixement
d'aquesta malaltia
quins són els factors
de risc
per tenir aquesta malaltia
és hereditària
es pot prevenir
què respon?
a veure
a dia d'avui
Sània
la causa
la desconeixem
però sí que se sap
que el principal factor
de risc
és l'edat
però ens
sabem que
tots volem viure
amb un any
t'entropeixo
i saps que no m'agrada
però
s'ha detectat
malaltia d'Alzheimer
als 35 anys
sí
mira
d'això també parlem
avui
malauradament
amb 38 anys
diagnostiquen
la patologia
d'Alzheimer
tenim a la fundació
una amb 34
imagina't
o sigui
que no vaig de Sant Camina
és això
en principi
l'edat
diguéssim
a partir de la qual
el risc de patir
aquesta malaltia
es va
accentuant
és a partir
dels 65 anys
les demències
que es diagnostiquen
abans d'aquesta edat
que són les que anomenem
d'inici precoç
fins fa relativament poc
no eren gaire habituals
però sí que ens estem trobant
sobretot a la fundació
cada cop
ens arriben també més casos
i a dia d'avui
pràcticament
el 9%
de les demències
estan
amb persones
que són
més joves
dels 65 anys
cosa que fins ara
això doncs
no passava
a veure
altres factors
de risc
doncs el que dèiem
el fet de tenir
depressió
pot ser un factor
de risc
un nivell educatiu
baix
també sol ser
un factor
de risc
l'aïllament social
o la falta
d'activitat
cognitiva
són coses que no ajuden
sobretot perquè les persones
que sí que fan
com aquest treball
d'entrenament cognitiu
que tenen això
doncs
un nivell d'estudis
i de més
diguéssim
al final tenen
una reserva cognitiva
que tot i que els aparegui
la malaltia
tenen uns altres
mecanismes
per poder compensar
aquests dèficits inicials
llavors
a nivell de prevenció
que al final
és el que tu deies
no depèn
del que jo faig
de què he fet
perquè em toqui això
al final tots tenim números
perquè això
ens pugui succeir
però sí que s'ha vist
que igual que per altres patologies
el fet de tenir
una alimentació saludable
de fer exercici físic
de manera regular
que ajuda
tot el tema circulatori
el tema de tenir controlades
altres patologies de base
com pot ser
el tema de la tensió
el colesterol
al final sí que són coses
que s'ha vist
que se poden fer
de factor de protecció
per no acabar desenvolupant
aquesta malaltia
a la pregunta
de si és hereditari o no
en principi no
l'Alzheimer
no és una demència
que diguéssim
que ens passin
els nostres pares
o els nostres avis
el fet de tenir
entesades a la família
sí que ens pot fer
més propensos
a desenvolupar-la
però només
un 1%
de les demències
estan causades
per una mutació genètica
i llavors
en aquests casos
sí que jo en puc
fer una prova
si els meus pares
per exemple
amb 50 anys
han debutat
en aquest tipus
de patologia
i sabem
que té aquesta base genètica
tots els fills
ens podem fer
una prova
i saber si són portadors
d'aquesta mutació genètica
i si per tant
quan jo arribi
a certa edat
desenvoluparé
o no desenvoluparé
aquesta malaltia
per norma general
l'altre 99%
dels casos de demència
que ens trobem
no ens podem fer
aquest tipus de prova
perquè
veu causada
per una acumulació
de proteïnes
que no té
una relació directa
amb els gens
que a mi m'han traspassat
els meus pares
concretem
ni és contagiosa
ni és hereditària
majoritària
amb un 99%
no és hereditària
i amb un 100%
no és contagiosa
és correcte?
com es pot prevenir?
doncs al final
això
tenint un estil
de vida saludable
i sobretot
entrenant el servei
i sobretot
un tema
que ha comentat
molt bé la Sònia
molt important
les relacions socials
desenvoluparà abans
o sigui
si l'hem de tenir
i la tindrem
vull dir
no per fer molts sudokus
aquesta
ni per participar
una vegada
amb una xerrada
vaig dir que anava molt bé
per provindre
fer sudokus
i sopes de lletres
que ara també
ho estan desmitificant
i al final
a les preguntes
una senyora
em va dir
si em caldo de peix
o em caldo de pollastre
jo ho veus
jo li vaig dir
amb el caldo
que sigui
és curiós
perquè clar
a vegades
és que
normalment
per què coneixem
o per estudis
d'haver estudiat
determinades professions
o perquè ens hi hem trobat
vull dir
molts de nosaltres
però en general
és una malaltia
que la gent
va coneixent
a mesura
que tots aquests
que has anomenat
tu molt bé
al principi
i els que ens pertoquen més
anem veient
el que passa
però les relacions
socials
són bàsiques
fins i tot
per un bon
envelliment
o sigui
qui vulgui
mantenir-se jove
no cal que es posi
botox
sinó que tingui
relacions socials
que s'ho treballi
amb els altres
i com molt bé
deia la Sònia
aviam
i tu ho has comentat
molt bé
al principi
no és excloient
ni de
grans estudis
ni d'una economia
molt elevada
però que sí que és cert
com molt bé
deia ella
que aviam
si jo tinc una reserva
al meu cervell
no sé
posa't
de 500 paraules
i un altre
el té de 2.500
tots dos
podem desenvolupar
l'Alzheimer
però a mi se'm notarà
abans
perquè si n'he perdut
300
no em queden
altres vies
al cervell
ho explico així
amb un llenguatge
pla i planer
que puguem entendre tots
no?
Quan el meu cervell
busqui
aquella paraula
no tindrà una reserva
però en canvi
si en tinc 2.500
i n'he perdut
500
me'n queden 2.000
el meu cervell
és prou llest
com per buscar
altres vies
i donar una paraula
similar
o fer una explicació
d'allò
i l'altre diu
ah sí
vols dir tal cosa
i tu quedes
com una reina
ningú t'ha notat
que tens
aquesta pèrdua
cognitiva
i aquí ve
ve la cosa
doncs per no perdre
el memorial
comentàvem
a micròfon
tancat
que el Ronald Reagan
la filla
de la Rita Hayward
que van ser
concretament el Ronald Reagan
el primer que va fer públic
la seva malaltia
explica'ns-ho
explica'ns-ho
el Ronald Reagan
el primer que va fer públic
amb una carta
a ell
quan li van diagnosticar
la malaltia
que hi havia el Johnny Wismuller
el Tarzan també
el Tarzan també
i aquest
va fer un deteriorament brutal
pobre tan fort
i que el veiem
en aquelles pel·lícules
tirant-se
i cridant
jo sí que tenia la veu
doncs sí
doncs
Ronald Reagan
és el primer
que va tindre en compte
el cuidador
que nosaltres diem
aquest familiar
que un té el cantó
com a persona clau
a l'hora de patir
la malaltia
perquè ell
en el seu comiat
parlava
que agraïa
tot el temps
perquè ara encara
podia fer-ho
i potser després
no ho podria fer
perquè la seva capacitat cognitiva
no arribaria
a poder-hi escriure
i llavors ell va dir
que esperava
que totes les persones
i famílies
que pateixen
malaltia d'Alzheimer
tinguessin el suport
i tal
tal tal tal
per tant
va fer
com diríem
avui en dia
un pac
perquè realment
la malaltia
es pateix en conjunt
es pateix
la persona
però els que estan
al voltant
la Sònia
pot explicar molt bé
perquè porta
tot aquest
tot aquest àmbit
i
la filla
de la Rita Hayward
la Rita Hayward
jo això si ho recordo
que era petita
i quan hi havia
aquestes revistes
no sé si era
l'Ola
llavors
o lectura
o el que hi hagués
la tatxaven
d'alcohòlica
de no sé què
perquè anava com
d'espantinar
de vegades
anava
fins que
la seva filla
ella era filla
de la Jasmina
Can
era filla
en aquell moment
de l'Aga Can
i de la Rita Hayward
i la Jasmina
va ser la que
va entomar
les regnes
i va generar
la primera associació
de familiars
de malalts
d'Alzheimer
a través
de
i va donar
aquest valor
a Rita Hayward
com a persona
malalta
no persona
ni alcohòlica
ni
ni que hagués
doncs això
no dedicat
a una mala vida
sinó que realment
allà hi havia
la malaltia d'Alzheimer
ara dius això
mira
que
que tinguem constància
l'última ràdio
que va fer
una entrevista
a l'Àngel Casas
vam ser nosaltres
i l'Àngel
recordo
que m'explicava
fort també
fora de micro
anècdotes
de les seves entrevistes
amb el seu programa
l'Àngel Casas
i em deia
que
dos persones
li havien impactat
moltes
però dos sobretot
una va ser
el Rau Hatz
que
el va trobar
totalment estrany
amb aquella entrevista
i és perquè
l'havien comunicat
hores abans
que tenia el SIDA
quan era una persona
que jo havia parlat amb ell
era amable
dit seratxera
era un senyor
i ho vaig veure
perquè això
jo que no soc un professional
noto
si a l'entrevista
del que està
aquí al meu costat
hi posa sentiment
o només cobreix
l'expedient
això es nota
i em deia
i també la Rita Hayward
i després em vaig assabentar
que
li feia preguntes
i tenia
com l'absor
i després em vaig assabentar
que
pensava que era
alcohòlic
i no
era la malaltia
per tant
hem deixat constància
el nostre programa
a la ràdio d'Esver
que moltes vegades
una equivocació
de definició
d'aquella persona
que és molt fàcil
dir
aquell dia
no tenia el dia
inspirat
o aquell dia
anava
tocat de morro
perquè va dir
d'alguna manera
no
és perquè
és que moltes vegades
jutgem sense coneixement
i és una de les
hem de fer justícia
al que veia
clar que també
des de la fundació
insistir molt
amb aquest pensament
comunitari
d'entendre
que una persona
quan té una malaltia
d'aquest tipus
una demència
estem parlant
de l'Alzheimer
però demències
en general
no fa les coses
perquè vol
i ens pot ofendre
potser amb una paraula
o ens pot
jo què sé
qualsevol cosa
que ens sentim
i hem d'entendre
per això que
costa molt
doncs
normalment
el cuidador
i estàvem parlant
de relacions socials
i tal
els amics
deixen de vindre
a veure't
t'aparten una mica
perquè
és que no sé
què dir-li
com que no em respon
és que no sé
i van deixant
de banda
la persona
però van deixant
de banda
aquest cuidador principal
perquè com que
està convisquent
amb la persona
doncs també li neguen
aquesta relació social
i això és molt important
per això és un tema
que a la fundació
doncs
quan procurem
doncs com ara
que estem aquí
amb un mitjà
que comunica
a tota la gent
que escolti el programa
doncs
insisti molt
en una cosa
que és la comprensió
la comprensió
doncs
del cuidador
sobretot
també
i tant
i tant
mira un altre
no sé
no diria mite
però no surt la paraula
però un altre
malentès
que podríem tenir
que ho estava explicant
també la Sònia
i tu
Lòlia
que l'Alzheimer
no és una malaltia
que afecta només
a les persones
d'edat avançada
majoritàriament sí
però
que cada vegada
i això passa
com
tota una sèrie
d'altres malalties
de càncers
que cada vegada
són més joves
quan dius
no no
això no toca
per exemple
el càncer de pròstata
s'estan descobrint
càncers de pròstata
amb
persones de 40
i 45 anys
sí sí
quan
menys de 50 anys
fa 20 anys
enrere
és una excepcionalitat
llavors
hem parlat
de tantes coses
que ara
què se'm ocorreix
quins són els tractaments
adients
o actualment
existents
adients
seria el poder
tot el que hem explicat
és a dir
que pugui ser
regressiu
la malaltia
no n'hi ha cap
tractament
seria perfecte
però
mira
ara se'm ocorreix
i us interrompeixo
dieu
que la biòpsia
no està permesa
el cos
està permès
fer-te una biòpsia
al fetge
per saber
si tens un càncer
en canvi
el cervell
no està permès
perquè si t'agafen
el trosset
que tu tens bé
doncs et poden deixar
sense visió
sense parla
sense uïda
és lògic
les punxades
del cervell
explica en Sònia
doncs bueno
el que estàvem comentant
sí que a dia d'avui
malauradament
no hi ha cura
perquè aquesta malaltia
per tant
els tractaments
que existeixen
són limitats
el que intenten fer
a nivell de tractaments
farmacològics
sobretot
és una mica
el poder compensar
els dèficis
que està tenint la persona
perquè pugui funcionar
de la millor manera
o de la manera
més autònoma possible
durant el màxim
de temps
llavors
realment hi ha
poquets fàrmacs
que es puguin utilitzar
estaria posar
el Donepecilo
la Rivastigmina
la Galantamina
però bueno
que és el que dèiem
que no curen
en qualsevol cas
no reverteixen
els dèficits
ja existents
però sí que miren
una mica
de donar
com aquest extra
perquè el servei
pugui continuar
funcionant
de la manera
més eficaç
possible
amb un enlentiment
exacte
perquè no hi hagi
una progressió ràpida
d'aquesta
aquesta mica
què significa
ho entens
però hi ha moltes coses
que es tenen
que mesurar
aquí està el problema
que quan parlem
de fàrmacs
pots comparar
amb la gent
a la que no tractes
llavors
els estudis
que es fan
és
aquesta persona
que sí que se li està
donant aquesta dosi
de Donepecilo
per exemple
versus aquesta altra persona
amb un perfil
similar
que no l'està prenent
sí que veiem
que el que no rep
tractament
té una progressió
més ràpida
i per tant
un augment
dels símptomes
que en el cas
del tractament
farmacològic
o no es donen
aquella mesura
o aconseguim
com estabilitzar
part d'aquest
deteriorament
al màxim
de temps possible
seria el que s'està
procurant
de moment
com que
com molt bé heu dit
hi ha cura
el que està dient
la Zoni
és que
si jo prenc
un tractament
la davallada
serà més al final
per entendre'ns
sí que aniré fent
petits esglaons
però durant més temps
tindré
el que podem considerar
una certa qualitat
de vida
fins al final
que en canvi
si no prenc el tractament
és una davallada
total
i molt més temps
sense aquesta
qualitat de vida
hi ha altres tractaments
que ella
és a dir
anem concretant
avui
la medicació
serveix
per ralentir
l'evolució
o la progressió
de la patologia
és correcte?
sí
com creieu
que
s'ha de dir
correctament
per no fer-hi a ningú
patologia
malaltia
mira
és el mateix
sí
al final
malaltia
exacte
ara se m'ho correix
m'ha vingut
una de les persones
que m'ho entrevistar
era de la raça negra
i jo
havia pactat
amb ella
aviam
de color
negre
i ja està
sí
a mi
digue'm
que sóc de la raça
i en el fons
si tu ho analitzes
té tota la raó
que és això
de raça
de color
jo sóc negre
igual que és que blanc
i igual que el que té
el cabell roig
i el que és moreno
malaltia
patologia
tot és correcte
no s'ofèn a ningú
si diu
tu ets un malalt d'Alzheimer
o tens la patologia
de l'Alzheimer
m'has entès
sí sí
a veure aquí sí que
les sensibilitats
són molt personals
això està clar
i sí que per exemple
en tot el que és
la bibliografia científica
hi han hagut també
transformacions
en quant a aquests termes
ara per exemple
no parlem de
persones d'amens
per exemple
que queda
com amb aquesta connotació
negativa
sinó que ara parlem més
de persones amb demència
o com jo havia sentit
en algun moment donat
els Alzheimers
què vol dir
els Alzheimers
que és
una malaltia
que té dos cames
cada camí
això és molt fort
i jo ho he sentit
amb grans professionals
a grans xerrat
perquè els Alzheimers
no sé què
esclar
això em fa un mal
al cor
i segur que la Sònia
encara més
que se'ns posa
una pell de dina
que és això
imagina't
per l'èxit
de les persones
tildar
dir a una persona
de ment
boig
boig
malalt
encara no té
pel que ho escolta
la mateixa
connotació
dir aquest
o jo estic boig
a dir
jo estic malalt
encara que al final
la defensació
sigui el mateix
encara que al final
volgui dir
que tu no estàs bé
amb uns paràmetres
crec que hem de mirar
termes
que no et despersonalitzin
vull dir
jo puc tenir
un Alzheimer
una demència vascular
però això no em defineix
com a persona
per tant
ningú vol
que em diguin
jo seré l'Eulàlia
que pateix un Alzheimer
exacte
m'explico
ara ho estic
no seré l'Alzheimer
que té dos cames
i va caminant
ara en aquest cas
per senyor
ni la boja
ni la boja
d'Equits
aquí està la cosa
sí
fantàstica
i hi ha
les altres teràpies
sí
a nivell de tractaments
hem parlat d'aquesta part
més farmacològica
que sí que això que dèiem
fàrmacs específics
per a les demències
doncs hi haurien aquests
que us hem comentat
però sovint sí que
es donen altre tipus
de fàrmacs
més per controlar
la part d'estat d'ànim
o de possibles
trastorns de conducta
i de més
és freqüent
que es pugui donar
algun ansiolític
algun antipsicòtic
quan hi ha
deliris
o al·lucinacions
més per controlar
els símptomes conductuals
i psicològics de la malaltia
i després hi ha
l'altre gran
bloc de teràpies
que serien
les teràpies
no farmacològiques
que s'ha vist
que el fet
de compaginar-les
o combinar-les
amb aquests fàrmacs
diguéssim
que ens permeten
obtenir
majors beneficis
dintre del que són
intervencions
no farmacològiques
hi hauria
això des de
l'estimulació cognitiva
a la musicoterapia
a les teràpies
assistides amb animals
la reminiscència
totes aquestes
llunyar
etc
farem un apartat
quan tornem
després d'aquesta
petita pausa
que
té molt a veure
amb una paraula
que tu has anomenat
i jo tinc
preparades
diversos temes
per encetar
que és
la musicoterapia
a la musicoterapia
quan el món
se transforme
lentament
quan el cupo
no se asome
en el relló
quan busques
una cara
entre la gent
i se esconden
les palabras
en tu voz
quan encuentres
a un extraño
en el espejo
i en el cielo
de la noche
brilles
el sol
quan no te sientes
mal
que un trazo
viejo
no te asustes
que la brilles
esperándote
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
para luchar
siempre a tu lado
contra el miedo
y el dolor
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
en la aventura
en la aventura
de tu vida
somos mucho
más que dos
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
no te olvides
no te olvides
no te olvides
no te olvides
no te olvides
aquí estoy
aquí estoy
yo
cuando viajen
tus recuerdos
en el viento
y le roben
a las flores
el color
cuando no te quede
más
que sentimientos
en tus ojos
buscaremos
el amor
cuando el río
se apodere
de tu mente
y te pierdas
en los mares
del temor
cuando sientas
que te lleva
la corriente
no te asustes
que en la orilla
esperándote
estoy
yo
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
para luchar
siempre a tu lado
contra el miedo
y el dolor
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
en la aventura
de tu vida
somos mucho
más que dos
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
no te olvides
no estás
solo
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
para que no se
te olvides
que no te olvides
aquí estoy
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
para tenerte a mi lado
dentro de mi corazón
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
siempre cerca de ti
caminando
caminando los dos
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
caminando hasta el fin
de la mano los dos
aquí estoy
yo
aquí estoy
yo
no te olvides
no estás
solo
aquí estoy
yo
no te olvides
no estás
solo
aquí estoy
yo
la música
pot ser
una aliada
contra la
SEMER
no obstant això
els tractaments
que reben les persones
afectades
poden paliar
alguns símptomes
i millorar-ne
la qualitat de vida
un d'aquests
tractaments
és la música
la música
la música
la música
teràpia
les teràpies
no farmacològiques
són un bon complement
a la medicació
per afavorir
el benestar
de la persona
afectada
això és el que diuen
són tractaments
que poden aportar
beneficis a l'àmbit
de la comunicació
amb l'entorn
i ser ajuda
pel control
dels trastorns
en la conducta
associats a la malaltia
i la música
la música
n'és una
és el que estàvem parlant
el títol
de la cançó
i la història
i el tema
l'Eulàlia
ens ho explicarà
més que res
hi ha bastantes cançons
que parlen de la malaltia
d'Alzheimer
inclús algunes en català
però mira
en aquest moment
hem triat aquesta
perquè va ser una
de les primeres
que la música
era molt animada
i això és important
malalties
en què en un moment
donant la família
i si l'han escoltat
hauran vist
que hi ha moments
que agafen ganes
fins i tot
de ballar
i també és molt important
la lletra
perquè parla molt
que quan la persona
doncs espera
el que sigui
no t'amoïnis
jo estic al teu costat
jo seré
el cor que t'estima
la mà que t'acompanya
i la ment que pensi
per tu
quan no puguis pensar
en un moment donat
i aquesta cançó
la va fer aquest
bueno
vaig tenir la sort
de conèixer-la
en el seu moment
i jo crec que era el 2013
que la van
començar a publicar
arran de com si fos
un himne
per la malaltia d'Alzheimer
perquè era un himne
més aviat
animat
per dir-ho d'alguna manera
dintre de la duresa
de la malaltia
i era aquest
Miquel Herzog
que
bueno
la cantava ell
tenia la dona
i crec que una filla
que
cantava la
la cançó
però la va
composar ell
és que
Olòria
la nostra capacitat
de percebre
produir
i gaudir
de la música
és una característica
universal
i a més
és una característica
universal
que està present
en totes les cultures
ens acompanya
al llarg de la vida
des de la primera infància
fins a la bellesa
i això
t'agradarà més
no t'agradarà
tindràs més cultura
menys cultura
però la música
t'acompanya sempre
a la vida
ara
estic fora de guió
però
me'n recordo
una anèndota
de Ramon Moragas
un
mira
el marit
de la senyora
que em saludava
el matí
que va morir
fa 20 dies
i
ell m'explicava
que
el gran pas
de la música
és quan
es descobreix
però
tens el pantagrama
que es pot
diu
però pensa
que 8.000 anys
abans de Jesucrist
els egipcis
tenien música
el que passa
és que no sabem
perquè com no ha pogut
ni quedar-se gravada
ni fer la palesa
amb un pantagrama
o escrita
però sí que ens consta
que la música
formava part
del que estem parlant
de la cultura
de la vida
d'una persona
hi ha programes
i explicacions
que sempre et diuen
la història musical
de su vida
com la banda musical
de
en qualsevol cas
que estem dient
que la música
és una de les experiències
sensorials
motores
cognitives
emocionals
més potents
i diverses
que un sadomà
on pot gaudir
és molt present
el que estem dient
i té capacitat
per abocar records
regular les nostres emocions
proporcionar confort
i allaujar estrès
penso que
pel malalt
de l'Alzheimer
o la persona
que se li ha domesticat
aquesta malaltia
i
al voltant
sigui
els cuidadors
sigui l'entorn
és molt important
aquestes quatre coses
i la música
em sembla que ho té
bueno
m'hi ha enrollat
amb tota aquesta història
que dels egitsis
no ha quedat gravat
però hi ha fets concrets
de la nostra vida
que els acompanya
una determinada
i ens queda gravat
el cervell
i això és el que la Sònia
doncs explica
no
d'aquestes
musicoteràpies
o aquesta teràpia
pel despertar
que avui en dia
s'està utilitzant
no
i m'explicàveu
que amb una cançó
concreta
amb el Bésame Mucho
quan li vau
posar
els auriculars
explica
explica
explica
aquí diu
el Bésame Mucho
ens ha sortit
el Bésame Mucho
quan estàvem comentant
perquè
és una cançó
que últimament
l'hem sentit molt
però
sí que és cert
que hi ha cançons
que ens porten
a moments importants
de la vida
i llavors
una de les teràpies
a part de la musicoteràpia
com a tal
que s'està fent
és aquest tipus
de música
molt triada
per cadascú
i que li recordi
algú ja no
la seva època
sinó
doncs no sé
el dia
o que es va casar
o que va
posar-se
doncs jo què sé
els primers pantalons
llars
o no
allò que sonava
que has pogut explicar
durant la vida
i et posen
aquesta música
i tu recordes
i això
entrant pel Youtube
doncs hi ha
des de
la senyora
de 99 anys
que cada vegada
que la mirem
o la miren
professionals
acabem plorant tots
que li posen
la música
al Youtube
no
perquè hi ha
memòries d'Àfrica
i quan aquesta senyora
duria ser jove
aquesta música
no hi era
però sí que és
una senyora
que arriba
a cosir
sense tenir fil
ni tenir agulla
vull dir
és quelcom
vull dir allò
o gent
com ara dèiem
besame mucho
gent
que els veus
doncs
amb una postura
de retraïment
cap endins
no voldria dir
fet el projecte
però així com molt
encongit
que no et miren
que no parlen
i poses
una determinada
cançó
i al cap d'una estona
aixequen els ulls
i acaben cantant
aquella cançó
o
verborejant
aquella cançó
no els hi surten
les paraules
potser però les
i això és clar
això és super emotiu
perquè és una connexió
en un moment determinat
i aconseguir això
és molt
la sona
jo crec que pot explicar més
va haver-hi un vídeo
que fa relativament poc
es va fer viral
d'una senyora
en una fase ja moderada
de demència
que havia sigut ballarina
i que li posaven
la música
no sé si era
d'ell de Núñez
el llac dels signes
i balla
i exacte
en la cadira de rodes
i la senyora
anaven intercalant
el vídeo
de la seva actuació
amb els moviments
que anava fent
i clar
després de tants assajos
i tal
encara recordava
quina era la coreografia
i la senyora
anava fent
des de la cadira de rodes
els llestos
i després
el que també
s'està fent viral
un gran director
d'orquestra
que convida
un ex director
d'orquestra
i com ell
dirigeix al costat
de l'altre
el seu aire
però és que
és que fa
allò que en diem
pell de gallina
de veure
com ho podem
al final
la música
és el que tu deies
és un llenguatge universal
que a totes les cultures
en tots els moments
està
existeix
que tots compartim
i entenem igual
i que quan
per exemple
el llenguatge
veiem que
va tenint dificultats
és una altra bona manera
d'establir aquesta reconexió
tant amb l'entorn
com amb la persona
diagnosticada
també
Sònia
l'Ària
tinc moltes més preguntes
però
hem d'anar acabant
hem d'anar acabant
perquè
perquè hi ha altres
el Josep i el Joan
si no se m'enfadaran
i
vull que expliqueu
la fundació
la vostra fundació
totes les dades
que s'ha de fer
per col·laborar
on esteu
com sou
ja m'entens
no?
Sí, sí, sí
i tant
doncs bé
aquí sí que
els llançaríem el missatge
a tots els que ens estiguin
escoltant
i ho puguin necessitar
que ens tenen a la seva disposició
per fer el que estigui
a la nostra mà
per intentar assessorar-los
o acompanyar-los
en tot aquest procés
nosaltres
des de la fundació
actualment
tenim tres àrees
d'intervenció
per un costat
com deia l'Eulàlia
tenim un àrea
de formació
més dirigida
a professionals
on els formem
perquè donin
una bona qualitat
de servei
i d'intervenció
a persones
amb deteriorament cognitiu
i a títol individual
o fins i tot
per exemple
centres
residencials
o centres de dia
on anem
veiem
i a partir d'aquí
generem
la formació
adequada
que necessitin
anem allò
el trajo a mida
que deien abans
una mica
perquè no tothom
està al mateix nivell
des de les altres dues àrees
donem ja
un nivell d'atenció
de servei
més dirigit
cap a la persona
amb diagnòstic
i cap a la família
des de l'àrea
d'ajudar i protegir
és des de la que
nosaltres com a fundació
assumim
el que abans es deia
la tutela legal
de persones
que per motius diversos
no tenen un entorn
familiar o social
que vulgui
o pugui assumir
aquesta tasca
i per tant
nosaltres veiem
perquè es defensin
els seus drets
les seves preferències
i perquè realment
tinguin una qualitat
de vida com és necessari
i des de l'àrea
de persona i família
que és la que
de la que jo
m'encarrego
és l'àrea
de la fundació
des de la que
donem diferents serveis
i activitats
orientades
tant a l'assessorament
per saber
com gestionar
moltes de les dificultats
que van apareixent
resoldre dubtes
sobre la malaltia
i també
hi ha una part important
més enllà
de les assessories
ve de tipus social
jurídic
legal
o el que calgui
de suport emocional
cap a les famílies
i cap a la mateixa persona
que està passant
per tot el procés
diagnòstic
llavors aquí
realitzem
des de grups
de suport
per famílies cuidadors
a visites
de psicologia
individuals
tant per la persona
diagnosticada
en cas que
sigui conscient
del procés
pel que està passant
i això li generi
un neguit
com per treballar
temes de sobrecàrrega
o d'estats
ansiosos
depressius
per part de l'entorn familiar
i després
fem realment
moltíssimes activitats
tallers
xerrades
de divulgació
tenim la família cuidadora
exacte
la xarxa cuidadora
que és un conjunt de voluntàries
que són familiars
que han cuidat
o estan cuidant
d'algun familiar
i que ara
després d'estar
amb nosaltres
a través de grups
de suport
de formacions
i demés
es veuen capaços
de poder
donar suport
a altres famílies
que estan iniciant
tot això
fem trobades culturals
per trencar
aquest aïllament social
que sovint veiem
que passa amb els cuidadors
que tenen mancada temps
si tinc poc temps
el prioritzo
per tant
tot el que és lúdic
social
és el primer que eliminem
i això sabem
que per l'estat d'ànim
i per poder
fer una bona gestió
de la malaltia
doncs a vegades
és imprescindible
mantenir-ho
Sònia
com poden contactar
amb vosaltres?
Dona adreça
dona telèfons
e-mails
doncs a veure
qualsevol persona
que vulgui
contactar amb nosaltres
o bé ho pot fer
telefònicament
trucant a la nostra
fundació
al 93 459 22 94
o bé enviant
un correu electrònic
a info
arroba
alzeimercatalunya
punt org
tot junt eh?
sí
sense guions ni res
torno al telèfon
al 93 459
22 94
o al correu electrònic
info
arroba
alzeimercatalunya
punt org
a nosaltres ens trobareu
a Via Augusta
al número 48
entre Sol Primera
a Barcelona
sí
és cantona de Trevesera
a la Plasidia
i després també
entrant al web
doncs
poden mirar
les activitats
sobretot
aquestes
petites píndoles
de formació
per familiars
també no
perquè
a través de la formació
no intentem
que el familiar
sigui un professional
però que sí
que sàpiga
com manegar les coses
i que se senti segur
se senti segur
perquè a més a més
amb els grups
i tot això
qui millor
et pot entendre
és qui ho està passant
i llavors
també tenim
una altra línia
que hem encetat ara
d'amics
de la fundació
la gent
es fa com sòcia
i llavors
poden pagar
molt poquet
al mes
que a més a més
sembla que vengui la cosa
però és així
és que repercuteix
perquè després tens
un descompte
d'un 75%
a Isenda
per la qual
el que dones
reverteix
encara dones
molt menys
però de cara
a la fundació
estem fent
una xarxa
important
de persones
que en diem
amics
de la fundació
que llavors
amb serveis
d'aquests
també
tenen
algun tipus
de benefició
de privitat
amb tota la part
d'atenció jurídica
i també
Repetim
la web
és
alzheimercatalunya.org
amb una H
intercalada
entre la seta
i la E
tal com és
la paraula
d'Alzheimer
alzheimercatalunya.org
allà
d'organització
d'ORG
abans de finalitzar
el capítol vostre
finalitzar
avui
perquè aquests micròfons
sempre restaran oberts
a mi m'han quedat
molts temes
i moltes preguntes
i dic temes
dintre del tema
d'Alzheimer
i moltes preguntes
a fer-vos
que aquests micròfons
sempre
sempre
restaran oberts
i abans que s'acabi
el programa
ho tornaria a dir
perquè
que dius valès
i abans que s'acabi
podrem donar les gràcies
que ens segueu convidat
Sí, però espera
que no s'ha acabat
la teva intervenció
perquè
perquè el Joan
i no sé si el Josep
també tenen preguntes
a fer-vos
abans que comencin
ells
amb els seus relats
els seus temes
i les seves històries
amb el seu programa
dintre del programa
Joan
que els hi vols preguntar
Ferran
no, sobretot
dureu les gràcies
crec que han sigut
molt clarividents
s'han explicat molt bé
hem conegut coses
que no coneixíem
han tancat també
taús
que en certa forma
tots portem a sobre
jo simplement
no és una pregunta
hi ha una frase
que sempre m'havia xocat
perquè suposo
que de petit
ho sentíem moltíssim
i jo voldria saber
si quan
els meus avis
per exemple
és que han mort
o tenien demència
senil
la demència senil
està inclosa
dins de l'Alzheimer
hi ha més coses
tothom tenia demència senil
és el teu malabat
clar, no hi ha dubte
és el mateix
mira, això
té molt a veure
amb el que deia abans
de la Leda
que gràcies a l'avenç
de la ciència i tal
cada cop s'acota molt més
al que és el diagnòstic
al final
si tots els Alzheimer
són demències
la paraula senil
al final
l'únic que indica
és l'edat d'aparició
per tant
com que
tot el que és senil
és a partir dels 65 anys
llavors qualsevol demència
que debutava
a partir dels 65 anys
se li deia demència senil
i ja no s'acotava més
ja no t'entraven a dir
si era un Alzheimer
si era una demència vascular
uns cossos de l'Evi
ara ens trobem
que també tenim demències
presenils
i que cada cop més
l'Alzheimer també
però al final
en resum seria
que
totes les demències
no són Alzheimer
però tots els Alzheimer
sí que són demències
i a més a més
quan va passar
allò de demència senil
llavors tot eren Alzheimer
és el que explicàvem abans
tothom tenia demència Alzheimer
després
investigant
hi ha tot aquest seguit
de tipus de demència
doncs que explicava molt bé
la Sònia
és el que hem explicat abans
amb la presentació
que el 70%
de les demències
són considerades
com Alzheimer
i hi ha un 30%
que són
d'altres patologies
jo preguntaria
moltes més coses
perquè tinc moltes dubtes
tornaran
ja ho sé
però bueno
simplement
sí que voldria aprofitar
que ara estem
on de sent força gent
perquè jo crec
que amb l'Alzheimer
la gent té molta por
de saber
si el pot tenir
jo potser aquí faria
una mica
un al·legat
un cant
a que la gent
si té dubtes
es posi en contracte
amb vosaltres
o amb el metge
al capsevera
encara que sigui
per fer aquest petit test
jo soc el primer
perquè esclar
jo soc una persona
d'una gran memòria
i ara em falla la memòria
penso
estàs acabat
potser a la meva edat
ja ha de ser així
però el pas d'anar
i dir
escolta
fes-me un text perversístic
fallar amb algú
no ho faig
per tant
aprofitant
que us hem tingut aquí
bueno
recomano a la gent
que realment
doncs
aprofiti
per mirar-s'ho
i no tindrà por
la Sònia fa uns tests fantàstics
si vols
ja vindré
ja vindré
segur que vindré
moltes gràcies
a vosaltres
molt bé
jo només
també
donar-vos les gràcies
per tot això
que ens heu clarificat
i una cosa
que és molt important
jo que he dit
acompanyar
l'acompanyant
que és molt dur
molt dur
quan veus
aquella persona
que te l'estimes
que ha sigut
un referent
que ha sigut un referent
de la teva vida
i normalment passa
també amb pares
i fills
sobretot
però
ho vull dir
que veus
que cada pare
només en tens un
i comences a cuidar-lo
molt
quan s'ha quedat sol
avui
només te'n queda un
no pots repetir
si tinguessis fills
faries
sis coses diferents
però un pare
només en tens un
i et queda aquell
i sempre tens
aquella sensació
que ho podries fer
més bé
que no d'allò
i realment
es pateix molt
i si és la parella
que has triat
per compartir la vida
l'acompanya
o l'acompany
de la teva vida
no vegis
però em refereixo
a aquestes coses
jo vaig patir
amb la mare
va dir les coses
així
i pensava
ostres
una persona com ella
i et caia
una llosa al damunt
que et deixava
com planxat
doncs moltes gràcies
per ajudar-nos
en totes aquestes coses
la teva intervenció
comença
ja que hem parlat
tant de la musicoterapia
què et sembla
comencem amb música?
és ideal
comencem amb música
una música molt diferent
de la que segurament
necessita
la gent malalta
d'Alzheimer
però
que marca una època
i va continuar marcant
endavant
We don't need no education
We don't need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teacher, leave them kids alone
Hey, teacher, leave them kids alone
All in all, it's just a end
Another break in the hall
Estimats oyents
pel tema que tocarem avui
no hi havia res millor
que començar
amb aquest àlbum
perquè és un àlbum
que és The Wall
de Pink Floyd
i perquè tocarem
el tema
del mur de Berlín
parlàrem una mica
de la seva construcció
de la gent
que va aconseguir fugir
tots aquests indrets
que ens porten
a tot això
però he volgut començar
amb el The Wall
perquè segur
segurament és un dels àlbums
més coneguts
de Pink Floyd
Pink Floyd va ser un grup
que es va donar a conèixer a Londres
el 1965
el seu líder
encara avui
en Roger Waters
però el sentit
del mateix
té poc a veure
amb el mur de Berlín
s'ha fet una icona
d'aquesta cançó
d'aquesta cançó
o sigui
o sigui
ens relacionem
no només amb aquest mur
si amb tots els que es fan
i es desfan
per tot el món
però
realment
ell no volia parlar
de res
de tot això
es tracta
d'un àlbum conceptual
que ens retrata
la vida
d'una estrella del rock
que es deia Pink
potser el mateix Waters
sotmet-se als traumes
que la vida
li va portant
la mort del seu pare
a la Segona Guerra Mundial
la sobreprotecció materna
l'opressió
de l'educació britànica
els fracassos sentimentals
la pressió
de ser un personatge famós
el pas
pel món
de les drogues
són per ells
els maons
maons
la paraula clau
d'un món
metafísic
que l'aïlla
i que construeix
per protegir-se
de la vida
però que el condueix
a un món
de fantasia
autodestructiva
de l'ou
es vol convertir
però
s'ha convertit
en un himne
de la repressió
la divisió
la separació
la imposició
recordem
l'hem sentit en anglès
recordem quatre estrofes
que
repetien
el que ja hem pogut sentir ara
no necessitem
la no educació
no necessitem
la falta
de control mental
hey professors
deixeu els nens
en pau
el cap i la fi
només ets
un altre
maó
a la paret
ja està
la música
ja tornarà a sortir
simplement recordar això
que encara que s'ha convertit
en l'icona
de tots els murs
i tota la repressió
la idea inicial
no tenia res a veure
amb tot això
13 d'agost
de 1961
bona part dels alemanys
tant occidentals
com orientals
estaven de vacances
però a l'alemanya oriental
ja feia temps
que tot estava canviant
més guàrdies fronteres
al carrer
més gent
que fugia
a la part occidental
més sensació de por
més sensació de desconcert
però
aquest dia
el dia 13 d'agost
era
va ser diferent
l'operació
rosa
estava a punt
de començar
a la una de la matinada
desenes de milers
de soldats
prenen posicions
al voltant
del barbent occidental
policies de fronteres
antidisturbis
secreta
treballadors
de la construcció
acompanyats
de 150 tones
de fiu ferro
els soldats
comencen
per els damerplats
el pas fronterer
més transitat
entre els dos barbents
i el cercat
de fiu ferro
es munta
per tota la frontera
sense que es toqui
ni un milímetre
la zona occidental
si hagués tocat
la zona occidental
hagués pogut ser
una declaració
de guerra
es suspèn
tot el transport públic
que porta
el barbent occidental
s'arrenquen
trams de via
s'agellen
estacions subterrànies
i es col·loquen
barreres
per tots els 43 quilòmetres
de la frontera interna
vol dir
dins de Berlín
i el 111
aquesta part
berlín occidental
de les zones rurals
de l'Emane Oriental
a les 6 del matí
del diumenge 13 d'agost
les tropes
s'han tancat
193 carrers
68 passos
fronterers
i 12 estacions de tren
missió complerta
tot això
en 6 hores
el mur
de protecció
antifeixista
segons la RDA
i de la vergonya
segons Occident
ja és una realitat
però com s'ha arribat
a aquesta situació
recordem
que el 1949
les 3 zones occidentals
d'ocupació
es convertiran
en la República Federal
Alemanya
la RFA
i la zona
d'ocupació soviètica
en la República Democràtica
Alemanya
la RDA
Berlín es va repartir
en 4 zones
entre les potències
guanyadores
de la Segona Guerra Mundial
Berlín Oriental
fou declarada
capital
de la RDA
i bon
de la RFA
l'antiga capital
es converteix
en dos blocs
amb ideologies
polítiques
econòmiques
i culturals
absolutament
divergents
és el que es va definir
com la Guerra Freda
entre 1949
i 1961
o sigui
abans de la construcció
del mur
uns 3 milions
de persones
abandonaren
la RDA
es tractava
de professionals
treballadors
joves
ben formats
47.533
durant les dues
primeres setmanes
de l'agost
del 61
uns 50.000
residents
de Berlín Oriental
treballaven
a la part occidental
eren
els anomenats
fronterers
ja a principis
d'agost
es va començar
a sol·licitar
aquests
fronterers
permisos
espacials
per accedir
a l'altra banda
però no era
suficient
l'amenaça
que representava
per l'economia
de la RDA
i la seva
planificació
era mortal
pels governants
orientals
només hi havia
una solució
impedir
el pas
i el pas
dels seus habitants
a la part occidental
la construcció
la construcció
del mur
va ser
va ser un segret
d'estat
només

no
no tenim coneixement
de tal intenció

guàrdies fronterers


germanes
amics
amants
amants
avis
tots dividits
per tanques
de fer el ferro
hi ha moltes fotografies
d'aquests
primer dia
però una
em crida
molt l'atenció
una mare
amb el seu fill
darrere
els filars
al verbin oriental
la resta
de la família
està a l'altra banda
i la mare
amb els braços
estesos
aixeca el fill
perquè ho puguin veure
per bous
l'únic recurs
era fugir
molts intents de fuga
van haver
durant els 28 anys
d'existència
del mur
alguns reixits
altres frustrats
bastants
amb morts
entre mig
ja el primer dia
del mur
més de 800 persones
van passar
a l'altre costat
saltant la tanca
aprofitant punts dèbils
forats
llocs encara
no vejuats
en Hans Conrad Schumann
era un guàrdia
forontarer
encarregat
de vitafogues
però ell no en tenia
el seu paper
s'acostava
al fil ferro
i veu al seu company
que vol comprovar
si està ben posat
no s'ho pensa
dues vegades
comença a córrer
i salta la tanca
en aquells moments
ell no sabia
que passaria
a la història
o ser captat
per un fotògraf
volant
entre els dos berlins
és una foto
molt característica
que és d'un poble saltant
la premsa occidental
publica el moment
en tots els diaris
del món
la frase
de l'Alemanya Oriental
fugen
fins i tot
els policies
en Hans
és el primer
bo
on escapar
però durant
els dies següents
77 companys
segueixen
el seu exemple
això que porta
porta
que les mides
s'han d'endurir
la vida d'en Hans
és un reflex
del que
va passar
i encara està passant
una mica
a Alemanya
és un reflex
de les vides
de molts ciutadans
de l'Alemanya Oriental
reorientar
la seva vida
o pervint occidental
i després
de la caiguda
del mur
visitar
els seus familiars
del sector oriental
on descobri
que molts d'ells
pensaven
que era un traïdor
deprimit
buscar refugi
en l'alcohol
i acabar
suïcidant
el reforçament
del mur
cimentació
torres de vejuvància
gossos
dobles parets
il·luminació
explosius
passadissos interns
xoca
amb les ganes
de fugir
de molts habitants
de la RDA
Bernau Erestresce
una artèria
de la ciutat
on el mur
passava
pel centre
del carrer
va ser famosa
precisament
per aquesta circumstància
els interiors
de les vivendes
formaven part
del berlín oriental
però les esceres
pertanyien
a l'occidental
els primers dies
els veïns
que volien fugir
només tenien
que sortir de casa
poc va durar
els bopos
van obligar
a abandonar
tots els pisos baixos
i van tapar
les portes
i finestres
amb molts
no així
amb els pisos aus
la fria
des Xulze
una velleta
sempre dic velleta
i tots són vellets
però bueno
una vella
de 77 anys
veïna
d'un quart pis
del carrer
en qüestió
va decidir
provar sort
després de tirar
per la finestra
les seves pertanences
més preuades
entre elles
el seu gat
es va penjar
a l'àmbit
de la mateixa
els guàrdies
fronterers
intentaven
entrar-la de nou
home a la sera
li agafava
les capes
finalment
la fria
d'aconseguir
deixar-se anar
de la mà
i cau
a la xarxa
que els bombers
havien posat
crits de joia
molts van seus intents
i molts variats
des de les cordes
fetes amb gençols
dels primers dies
a la construcció
dels túneus
cada vegada
més sofisticats
des d'intents
d'escavar el mur
fins passar nedant
al riu Esprit
frontera entre els dos
verguins
des de travessar-lo
amb cotxe
amagats a llocs
inverosímils
a llançar-se
amb camions
i furgonetes
contra el mur
des de crear
una xarxa
de passaports
occidentals
falsificats
per creuar
els pausos
fronterers
a crear cometes
voladors
per passar
per sobre
del mur
es van comptabilitzar
uns 500
intents de fuga
192 persones
van morir
per armes
de foc
200 van
resultar ferides
això segurament
deu ser molt més
però és el que
es va poder
comptabilitzar
mils d'elles
van acabar
a les presons
de l'Estaci
la policia política
de l'Aimari Oriental
els dies 3, 4 i 5
d'octubre
de 1964
57 persones
es fogaren
per un túnel
de 145 metres
feta
des del Berlín Occidental
sense que la policia
política
ni els seus
confidents
en tinguéssim
cap pista
aquest túnel
és visitable
si aneu a Berlín
aneu al carrer
és igual
Exxon Festers Estrasse
on hi ha autèno
número 29
i veureu realment
què van fer
que hi ha gent
per poder sortir
el 17 d'agost
de 1962
un jove
anomenat
Peter Fretcher
va ser tirotejat
quan intentava
creuar-lo
i va estar
agonitzant
més de dues hores
davant les mirades
indiferents
de les policies
occidental i oriental
i de l'exèrcit
d'Estats Units
el noi
va estar criant
a terra
de ningú
auxili
ajudeu-me
sisplau
els bopos
van avagar
que no volien entrar
dins de la franja
de la mort
per por que la policia
de l'Aimanya Occidental
es disparés
aquests
perquè tenien ordres
de no ajudar
els fugitius
fins que no estiguessin
dins del seu territori
diuen
que un oficial
nord-americà
es va donar la volta
exclamant
no és el meu programa
9 de novembre
de 1989
després
de 28 anys
de la seva construcció
amb manifestacions
massives
per tot
l'Aimanya Oriental
emigracions
de la RDA
creuant
Xecosobaca
i Hongria
canvis de dirigents
del CET
al partit governant
es promulogà
un nou decret
permetent
els viatges
a Occident
el dia nou
ja ha venit
el dirigent
del partit
Gunter
Xcabovsky
per error
o convicció
va anunciar
en conferència
de premsa
que totes les restriccions
havien acabat
saps que
tenim ja una certa edat
recordem perfectament
que tot això
ho vam veure en directe
per televisió
va dir
quan hi vam preguntar
quan no entra en vigor
hasta
donde yo sé
esto es
inmediato
sin demoras
i això
va provocar
que
milers de barulinesos
es van arribar
fins a un mur
i el van atrevessar
sense cap reacció
dels guàrdies
fronteres
però això
ja és una altra història
avui
aquests muris
història
reclam turístic
la famosa pintada
del petó
entre el Briafnaff
i el Honecker
matèria
d'historiadors
mau son
post que ho van patir
oblits
però per desgràcia
avui
si avui
encara queden
molts murs
per enderrocar
Mèxic
Estats Units
Israel
Gisordània
Gaza
les dues Corees
i barreres mentals
que separen
grups humans
Irlanda del Nord
Sud-Àfrica
Síria
inclús avui
és patent
a l'Alemanya
reunificada
els que
molts en diuen
el mur
dins del cap
la muralla
psicològica
seria una mica
com el franquisme
sociològic
per dir-ho
són molts
els ciutadans
alemanys
que continuen
sentint-se
ossis
alemanys de l'est
o
oessis
alemanys de l'oest
el costat oriental
continua sent més pobra
i molts
ossis
després de l'alegria
de la reunificació
troben a faltar
la seguretat
en la feina
la sanitat
l'educació pública
les residències
vocacionals
que l'estat
paternalista
de la RDA
els proporcionava
mai
s'acostumaran
a la competència
salvatge
del sector
capitalista
en fi
d'això es diu
hostalgi
l'història
és tossuda
es va repetint
hi ha molta
biografia
i molt
comprar-te sobre el mur
les fugues
l'estaci
la vida alemània
hi ha moltes pel·lícules
apunteu-ne algunes
Goodball and In
una gran pel·lícula
La via de vosotros
segurament
la més famosa
en tot això
Bàrbara
una pel·lícula intimista
però també
el puente de les espies
que és el pont
per on passaven
els intercanvis
d'espies
gràcies
gràcies a tots
i per despedir-me
sempre
la meva crítica
puntual
del moment
l'altre dia
va haver un debat
al Senat
el suposat
moderat
senyor
Feijó
sense arguments
seriosos
per debatir
va buscar
el camí fàcil
¿hasta
quan
el gobierno
pactará
como separatistas
que impiden
que los niños
catalanes
aprendan
i hablen espanyol
fins quan
tenim que
aguantar
aquestes coses
i
a la
llengua
i
a la
llengua
i
a la
llengua
i
a la
llengua
i
a la
llengua
i
a la
llengua
i
a la
llengua
i
a la
llengua
i
a la
llengua
Pep
avui
ja veus
anem de murs
eh
mur mental
mur de Berlín
serà un mur físic
però al final
el mur de Berlín
ho ha explicat ben bé
el Joan
també
té un repartiment
té
una connotació
dintre del cervell
tu què?
dintre del cervell
avui
algun mur?
avui
avui parlarem una miqueta
de sants i dimonis
a Barcelona
veus
però d'una manera
una mica més
desenfadada
eh
vull dir
em sembla que ens convé una mica
perquè en el programa anterior
vaig parlar de la credència
que molts barcelonins
tenien que Sant Pere
era un fumador empadreït
llavors que
hi havia gent que
enterraven l'avi
amb una pipa a la butxaca
i una mica de tabac
perquè aleshores
quan arribés allà
li fes la pilota a Sant Pere
i li donés
un lloc millor
com si fos una
fos un concert
o el que anava a veure
aquell bon senyor
no?
potser anava a veure
el cor dels àngels
no ho sé
el primer moment
que vaig llegir això
vaig pensar
que
que era broma
que havia agafat
un
una cosa
que no
que no tocava
un tema
del dia dels innocents
però no
vaig
vaig seguir buscant
i vaig veure
doncs que sí
sí
que era
era veritat
suposo que abans
hi havia
hi havia
molts capellans
no tots tenien
la mateixa vocació
hi havia capellans
en pobles petits
potser doncs
una mica allò
que dèiem
algú
com em deia abans
el Ferran
que és que jo he fumat
molt
i no sé si
això és pecat
i tal
i diu
no home
Sant Pere fuma
tranquil
i de base
aquestes coses
com que les diu
el capellà
això la missa
per dir-ho
d'alguna manera
entenedora
i suposo doncs
que això
aquesta mena
de taca d'olis
va fer gran
amb aquest aspecte
i amb molts altres
algunes coses
potser amb mala intenció
però aquesta doncs
sembla que
penso
perquè és tan infantil
aquesta cosa
n'hi havia moltes
però bueno
en el cas de Sant Pere
doncs la cosa no va quedar aquí
i sembla que va venir
de Magatotis
a Barcelona
i va fer molts conversos
va portar una imatge
de la Mare de Déu
feta per Sant Lluc
aquesta Mare de Déu
nosaltres
segons la llegenda
de la nostra venerada
Moraneta
o sigui
que per posar
a inventar coses
que no ens quedem curts
segons la tradició
la nit del 24 al 25 de març
de 1178
la Mare de Déu
acompanyada per Sant Pere
i Sant Pau
es va aparèixer un sacerdot
que havia acudit
a l'agradal de Tortosa
per fer les pregàries del matí
i la Verge
es va donar a conèixer
i li digués
soc la Mare de Déu
i com a penyora
de l'amor que tinc
els debots de Tortosa
us deixo aquesta cinta
amb la que vaig senyir
no sabem quan va començar
aquest relat
vull dir
implicar Sant Pere i Sant Pau
amb l'acompanyament a la Verge
el de Sant Pere fumador
segur que va ser
després del 1492
perquè abans no coneixíem el tabac
Sant Pere potser sí
però perquè era sant
i aquestes coses
però un altre encara no
també es deia
que com a porter del cel
Sant Pere feia festa
tots els dijous
i Sant Pau el substituïa
els que morien en dijous
es creia que tenien sort
ja que com Sant Pau
no tenia tanta pràctica
en aquest menestrer
tenia més maniga ampla
i era més fàcil
entrar al cel
aquesta cadença
tampoc no sabem
quan va començar
però segur que va ser
abans dels 600
no de l'any
sinó del cotxe
perquè un cop van treure
els 600
va començar la setmana
la setmana anglesa
i la festa va passar
el dissabte
jo de petit
encara havia
el començament
d'anar a escola
encara havia fet festa
els dijous
després ja va passar
ràpidament
els dissabtes
bueno
he fet una mica
de broma
en tot això
ja que hem vist
des dels ulls
del segle XXI
sembla tot una mica
infantil
però hem de pensar
que estem parlant
d'unes edats
d'uns anys
molt enrere
i que l'analfabetisme
era molt gran
però en aquests moments
s'imagina un sant fumador
l'acostava al poble
la visita d'un sant
tan important
ens feia creure
que érem un poble
elegit i estimat
per Déu
i tal com hem dit
tothom que hi ha
cegament el que deia
el capellà
que tenia estudis
i era un home de Déu
encara hi ha
un altre pas
de Sant Pere
per Catalunya
es deia que
per evitar
que les seves listes
fossin profanades
uns monjos
se les van endur
de Roma
i les van portar
a Sant Pere de Rodes
canviem de tema
i passem
d'un sant
a una santa
gairebé
tothom sabem
que Barcelona
té dues patrones
Santa Eulàlia
i la Mare Déu
de la Mercè
el que no sap tanta gent
és que en realitat
les copatrones
de Barcelona
són tres
la Mare Déu
de la Mercè
Santa Eulàlia
i Santa Madrona
Santa Eulàlia
era la patrona
de la ciutat
ja des de l'edat mitjana
Santa Madrona
des de 1564
i la Mare Déu
de la Mercè
des de 1684
Santa Madrona
té uns orígens incerts
tan incerts
que no figura
ni el martirologi romà
sembla que era
originària
de Tessalònica
on va morir
màrtir
la tradició
de casa nostra
la fa
barcelonina
nascuda en una
vila romana
al peu de Montjuïc
i en cada òrfana
va anar a viure
a Tessalònica
i així ja
que tornes a posar
en el seu context
i que vagi fent
la Santa
no tornarà a Barcelona
fins després de morta
quan uns mercaders
que portaven el cos
cap a França
com a relíquia
han de fer escala
a Barcelona
per una tempesta
sobtada
la Santa
mostra la seva intenció
de quedar-se a la ciutat
i cada cop
que els mercaders
volen continuar el viatge
esclata una tempesta
que ho fa impossible
tot això passava
si és que va passar
als voltants
de l'any 1992
gairebé 700 anys
després de la seva mort
i a Montjuïc
hi van haver
unes quantes ermites
ara tan sols
en queda una
molt malmesa
i dedicada
precisament a Santa Madrona
que està situada
en el terreny
del Palauet al Beniz
on se celebra
encara un aplec
cada primavera
la devoció de Santa Madrona
va anar en augment
i tot això
va convertir-la
en una santa
multitasca
copatrona de la ciutat
advocada
contra les febres malignes
protectora de navegants
ajuda en els afers difícils
invocadora de la pluja
patrona dels hortolans
i possiblement
mendeix algú
sembla que la resta
de la santa
havien trobat
el mar escut repòs
però el repòs
que li podia oferir
una ciutat
amb una història
com la nostra Barcelona
resumirem una mica
el programa
que li esperava
Pirates
Guerra dels Segadors
Guerra de Secessió
Guerra del Francesc
Bullangues
Desamortització
Setmana Tràgica
Dictadura de Primo de Rivera
Segona República
18 de juliol
La Colau
Home, aquest no
Durant la Setmana Tràgica
es va perdre
el valor relicari
que havia finançat
l'Ajuntament
aleshores
semblava que
qualsevol record físic
de la patrona
havia desaparegut
però un ciutadà
anònim
va aparèixer
amb una petita relíquia
que és tot el que ens queda
d'ella
Per alhora de tot això
tenim les llegendes
us explicaré potser
la més curiosa
La fama i la devoció
de Santa Madrona
va ser molt gran
Algunes poblacions
de terra endins
la invocaven
per qüestions de sequera
Els mariners
després de sobreviure
una tempesta
o un naufragi
plaguinaven
fins a l'ermita
i a fer-li un exbot
que normalment
era un vaixell
una reproducció
del vaixell
en què viatjaven
Aquest esclat de fer
no va agradar gens
el dimoni
que va projectar
esfondrar la muntanya
i va convocar
els dimonis
de tot arreu
per tal de subscavar
una mina
que esfondreix
Montjuïc
Reunits a les hortes
de Sant Bertran
a tocar
de l'actual poble sec
es van dirigir
a l'indret
on havien de començar
la gran mina
Tot just havia començat
quan la nostra santa
va sortir
de la seva capella
i fent el senyal
de la creu
els va foritzir
de tots
i no van tornar
mai més
Aquella antiga pedrera
va ser anomenada
durant molt de temps
forat del diable
o cau del diable
Montjuïc
ha sofert molts canvis
possiblement
els més dràstics
van ser
a l'exposició
del 29
i que es van obrir
nous camins
en van tancar
d'altres
algunes de les antigues
pedreres
que havien proporcionat
pedra
a la ciutat
per fer tants i tants
edificis
es van romplir
el forat del diable
va quedar
encara
sense romplir
i ja el coneixem
amb un moment
diferent
que potser
ja haureu endivinat
és el Teatre Grec
o sigui
el Teatre Grec
doncs
es creia
que havia de començar
la gran mina
que havia d'ensorrar
a Montjuïc
l'estiu vinent
quan aneu a veure
la nova programació
de la Grec
en apagar el mòbil
abans de començar
tanqueu els ulls
imagineu-vos
una munió de dimonis
malmetent l'escenari
i Santa Madrona
fent el senyal
de la creu
provocant la fugida
dels dimonis
que amb els ajudeu-me
si l'espectacle
escollit
del Grec 23
no es fa pes
aquesta visió
es que va davant
es creix
i us emplaço
fent-ho saber
aquí a la ràdio
de Sant Jus
i voldria
que uns i altres
voldria dir
que uns i altres
ens hem retrobat
unes
unes horetes abans
d'una manera relaxada
i amable
una temporada més
l'activitat del dimoni
no es va aturar aquí
el dimoni
segueix fent coses
per tot arreu
els campanars
de Santa Maria del Mar
i Santa Maria del Pi
també van veure entorpida
la seva construcció
per la seva acció
en el cas del Pi
la construcció del campanar
no avançava
el que es feia
per un cantó
es derrumbava
per l'altre
i finalment
el mestre d'obres
desesperat
va oferir
la seva ànima
al diable
que la va acceptar
ràpidament
i va dir que
en arribar a l'esglou número 100
es consumaria el pacte
tot va canviar
i les obres
van començar a avançar
com mai
i aviat es va arribar
a l'esglou número 99
i el mestre d'obres
molt morri
va aturar les obres
del campanar
i es va dedicar
a la resta de l'església
tant va ser així
que es va morir
sense continuar el campanar
i el mestre d'obres
que va venir al darrere
les va acabar
perquè ell no tenia
cap compromís
amb el diable
Santa Maria del Mar
va passar una cosa semblant
la temporada passada
us vaig explicar
d'un carrer
que va ser destruït
per les obres
de la Via Eletana
l'edifici del Banc d'Espanya
que nosaltres
ja hem conegut
com la seu central
de la desapareguda
caixa de Catalunya
era el carrer
de l'Infern
on va escapar
d'aquest tenebrós
d'indret
en Pere Botero
que era català
però aquest Pere Botero
el que és curiós
és que és un personatge
de veritat
que ha existit
i tota aquesta llegenda
que ell va començar
a explicar
no la va poder seguir explicant
perquè la Inquisició
li va prohibir
una cosa rara
o alguna cosa
s'havia pres
aquest bon senyor
però així va anar
si fa una fa
la llegenda
és aquesta
el carrer
Josep Torres
del barri de Gràcia
s'alça la façana
de la casa
coneguda popularment
com
Candimoni
o la casa del diable
segons
els expliquen
el seu propietari
fou Agustí Atzeries
que va
iniciar la seva construcció
al final del segle XIX
quan va voler reformar
el vell edifici
que allà hi havia
Agustí Atzeries
era un pròsper home
de negocis
però sembla ser
que quan tenia
l'immoble a mig fer
un gitano del barri
li va llençar
una maledicció
i es va arruïnar
l'home estava tan entusiasmat
amb aquell nou casal
que estava construint
que va dir
que vendria l'ànima
el diable
si aconseguia acabar-ho
només pronunciar
aquestes paraules
el maligne
se li va aparèixer
veu que sempre va així
i amb dos
van signar un pacte
a la casa
a canvi de la seva ànima
pels dies després
a l'empresada
li va tocar la loteria
que en diem la grossa
amb els guanys del premi
va poder acabar la casa
i fins i tot
li van quedar diners
per viure folgadament
és per això
que s'explica
que l'home
en agraïment
el favor que li va fer
el diable
va demanar a l'arquitecte
que feia la reforma
que fes esculpir
caps de dimoni
i motius demoníacs
a les llindres
de les portes
i a les finestres
i a més a més
segons diuen
va col·locar
uns grans plafons
pintats
que mostraven
part de la vida
del dimoni
i escenes de l'inferm
l'efíge d'un dimoni
la passada
a la casa
a costitzeries
encara es conserva
altres a més
asseguren
que el pas del temps
mai ha afectat l'edifici
i que tot
ja haver partit
l'abendó
i haver sofert
algunes bretolades
al llarg dels anys
ha continuat tan imponent
com quan el van acabar
sembla que en aquest cas
el dimoni
va sortir triomfant
ja que la llegenda
no ens explica
cap trip i joc
per part dels senyors
de dies
per escoposir-se
del compromís adquirit
normalment
el dimoni
queda com un babau
la persona
que s'ha compromès
amb ell
no passa
pel lloc convingut
i fa passar un gat
o un gos
o un ruc
que trenca l'encanteri
i ja pot passar
tothom pel pont
com per exemple
a Catalunya
en tenim més
d'un
anomenat del diable
o troben un altre
subterfugi
que els permet
acabar el campanà
o allò
que fos objecte
del pacte
el dimoni
no escarmenta
i en lloc
d'especificar
que ha de passar
una persona
demana
que el primer
serviu que passi
li llibra l'ànima
i així ja dóna peu
que li prenguin el pèl
a més
no té cap assessor
que li digui
que els animals
donen ànima
i el pacte
no és vàlid
vés a saber
potser això
és cosa
de diables
de segona
i n'hi ha d'altres
que fan les coses
millor
pels seus interessos
dic això
perquè la figura
de l'exorcista
encara és vigent
a l'església catòlica
vol dir que hi ha
un dimoni
veritablement perillós
molt diferent
del dimoni
dels pastorets
i d'aquestes
llegendes
dirigides
a la gent senzilla
Joan Pau II
va dir que
l'infern
no existia
el dimoni
sí
els dimonis
desnonats
no sé on van a parar
les clavegueres
de l'estat espanyol
o potser no
perquè estan massa
plenes
en Benet XVI
li va esmenar
la plana
i va dir
la salvació
no és immediata
ni arribarà
per tots
l'infern
és una possibilitat real
publicava el punt avui
de l'agost
de 2018
que a petició
del papa francès
que el bisbe de Girona
va anomenar
el rector de Roses
com a nou exorcista
figura que feia
molts anys
que no s'havia creat
es veu que tots
els capellans
seguint unes normatives
ben especificades
poden practicar
exorcismes
però sempre
amb el consentiment
del bisbe
i seguint unes pautes
que estan perfectament
definides
he sabut que
mossèn Cinto
va practicar
exorcismes
cosa que no va agradar
ni al bisbe Moragas
ni a la família
Cormillas
en aquell temps
la ciutat catalana
vivia en unes condicions
molt dures
que van afavorir
un ambient anticlerical
que es va manifestar
entre altres
en diversos actes
anarquistes
la de Luita Brera
maçònics
i també espiritistes
i encara que Verdaguer
sempre va apelar
les seves pràctiques
eren totalment
fidels
a les directives
marcades
pel pontífex
tot això va competir
en altres mesures
que el bisbe de Ví
canviés
a 1895
la policia
ha de tenir
en Verdaguer
per tal
de recloure
a la gleba
per la força
i que fos suspès
a Divinis
el 23 de juliol
de 1896
explicat això
dels exorcismes
amb la màxima serietat
després del premi
a part de la meva intervenció
perquè
no he volgut
aprofundir molt
per no ficar
els peus
a la galleda
perquè és una cosa
que sembla
que bastant sèria
però procurant
que quedi
clar
el tractament
diferent
pel part de l'església
d'aquests dos tipus
de dimonis
i fins aquí
això d'avui
ara us explicaré
un parell
de cosetes
sobre
sobre la llengua
i acabarem
L'altre dia
anava passejant
pel parc
quan de sobte
vaig trobar
un senyor
que em va mirar
sense gens
d'espera
va venir
el Barrut
i em pregunta
convençut
si el trobava
molt barrut
Molt bé
ara el senyor
Barrut
us explicarà
quatre coses
sobre la llengua
tenim
el mot cap
en castellà
molts d'ells
diuen
de cabo a rabo
i en castellà
diem
de cap a cap
en llenguatge
en llenguatge
mariner
les cordes
tenen dues puntes
que s'anomenen caps
i això ens pot ajudar
a recordar
el cap d'any
i el cap de setmana
també vol dir
que en català
el 31 de desembre
i l'1 de gener
tots dos són cap d'any
també el dilluns
i el diumenge
o dissabte i diumenge
com a conjunt festiu
són caps de setmana
un mot més agradable
que l'altre
això sí
el mot capicua
en castellà
curiosament és capicua
amb accent a la U
és una paraula adoptada
del català
és un catalanisme
tots els idiomes
tenen un grapat de paraules
menllevades d'altres
algunes es veu clarament
o en capicua
o alioli
altres
l'has de fixar una mica més
bajel
que ve de veixell
manjar
que ve de menjar
i molts altres catalanismes
els has de buscar
buscar o cercar
buscars un castellanisme
acceptat
articles especialitzat
com ara
enyoranza
reloj
averia
o pincel
que també són paraules
d'origen català
com a curiositat final
us diré un catalanisme
que us assobtarà
i que segur
ningú
encara que estiguessin
fins la setmana que ve
dient-ne
no el diríeu mai
és la paraula
Quixote
Quixote
vol dir
persona que està dispuesta
a intervenir en asuntos
que no li atañen
en defensa de la justícia
això ve de Don Quixote
però ja
pieza de l'armadura
que cubria el muslo
o parte superior
de les bancas
de les caballerías
que en català ve de
cuixot
doncs el cuixot
és el Quixote
i fins la setmana
vine
Avui hem parlat
de murs
i de dimonis
tant
el mur de Berlín
com el del desconeixement
de la malaltia
de l'Alzheimer
hem parlat
de dimonis
com el comportament
del ser humà
Eulària
Sònia
moltes gràcies
per estar aquí
una vegada més
amb una de les nostres dites
la compliu
amb escris
el cos del voluntarial
és impagable
Aquests micròfons
resten oberts
sempre per vosaltres
i a mi
personalment
m'hi quedan moltes preguntes
el Joan també ha dit
que també
és que ens queda
molt desconeixement
perquè vosaltres
ens l'aneu posant al dia
Moltes gràcies
Moltes gràcies
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Fins demà!
Fins demà!
Podríem dir, no sé si 10 anys
però gairebé
de nou a Raios d'Esvern
Hem tornat
La gent ho estava esperant
Més vells, més savis
M'ha costat entrar a la ràdio perquè hi ha tota aquesta gent
amb les pancartes i això
Com s'ha filtrat la policia?
No ho sé
Estic plorant d'emoció
Doncs
Si ens recordeu que segur que ho feu
Nosaltres som
Beats98.1
Mike Devil
Mike Devil, els controls
Cal dir que jo m'he fet més vell
però l'estudi també
no ha canviat res
És exactament igual que fa 10 anys
És una càpsula del temps
Una càpsula del temps que m'ha anat bé per agafar
perquè clar, portar d'una manera regular
igual que fa 10 anys
però de la mateixa manera
I Lucho Bonaro aquí també
Bona nit a tothom
I he de dir que l'estudi del costat està totalment renovat
El que ens han deixat aquí en el gallinero
El gallinero com mereixem
És el que mereixem
I el que et preferim
Sí, ens trobem bé en aquests llocs
Aquests antros, doncs molt bé, bona nit
I dono pas a S.U. Belzebluur
Hola, què tal?
Com estàs?
Doncs bé, plorant una miqueta
Tinc un tema ocular
Sí, ja et veig, ja et veig
Però crec que és emocional també
Una mica sí
Aquesta mirada profunda que m'estàs fent ara mateix
Pura i brillant
Bé, exacte
És bona nit o bona tarda?
Vull dir, ara estem informats
Nit, nit, ens amatem a la nit
Veig que estàs poc informat
Ens amatem a la nit
Molt bé, però el que senti el podcast
el pots sentir al matí
Com vulgui
Ah, bé, bé, bé
Sí, tant, quan vulgui
Llavors caia la boca, xaval
Bé, bé, bé
Bé fort, aquest, eh?
També tenim la companyia especial
Sempre, sempre, sempre
d'una persona influencer total
de música en general
i algú que compartís amb nosaltres
tot el seu coneixement
quan l'apretem
que és el...
Rubén Garanties
Moltes gràcies, molt bona nit a tothom
Que no Rubén García, eh?
No Rubén García
No Rubén García
Rubén Garanties
Rubén García sona davanter
de segona divisió
Sí, a l'avés
O el Leganés
Eh, va bé
El Leganés és una mica més high
però jo el veig
Lutxador
Zafan
Bueno, corre poc
El veig també, eh?
Una mica palomera també
Però està bé, està bé
Doncs bona nit a tothom
Un plaer tornar a ser aquí
amb tots vosaltres
i a compartir
quan m'ho demaneu
i quan no m'ho demaneu
Això és el que faràs habitualment
Per tant, no et costarà
Podem explicar la subhistòria
una miqueta
de per què hem tornat
Sí, molt bé
Endavant, endavant
Va haver una miqueta de...
Bueno, va sorgir tot
el BBK d'aquest any
el festival BBK Live
a Bilbao
excel·lent cartell
i excel·lent venue
per fer un festival, la veritat
Vols dir que això té interès per la gent?
No té cap interès per la gent
Però ho direm
Però ho explicarem igual
Ok
I vam decidir
que volem tornar a fer
fer ràdio
o a fer comunicació
i vam dir que
bueno, que la idea potser
seria fer un podcast
Vam preguntar
a algunes persones
jo concretament a un cojí meu
que com hauríem d'enfocar
El que viu a Còrdoba?
No
Un que viu a Barcelona
El d'Orba
I ens va dir que
bueno, que féssim
Som una gent grandeta
que sobretot
que no pontifiquéssim
que no donéssim lliçons de res
i vam decidir fer
el contrari
Exactament
Exactament
I avui intentarem fer el contrari
que...
Farem molt de mal
que la gent jove ens demana
i intentarem ser sobrats
faltons i orgullors
Molt bé, bàsicament perquè
no s'escolta ningú
probablement
i per tant tenim aquesta llibertat
que s'escoltarem
nosaltres mateixos
o la teva mare
potser Lluís o així
Sí, em va dir que sí
i la meva tieta també
La tieta, molt bé
Bueno, doncs
no faltem molt
perquè són gent gran
i no...
Jo obligaré la meva família també
Molt bé, molt bé
Els nens també?
Sí
Jo els meus fills també
els obligaré lligats a menjar
Jo això poso el cotxe
de pujada
Però no diràs que ets tu
O sigui, ho posaràs
però serà com una
una distòpia
pels teus fills
Sentirà la meva a son pare
i no la reconeixerà
Exacte
Bueno, sí
però no el podrà entendre
Bé, bé, bé
després d'aquesta introducció
no esperava menys
de vosaltres
Una mica
què és Vits 40.0?
Què venim a fer a aquesta hora?
És 40 o 48?
40
40, 40.0
És un rang
que hem considerat
perquè som ja passats
els 40
bastant més els 40
però encara hi som
Bé
No hem mort
No hem mort
que ja no està mal
no tenim cap pictus
a la dia d'avui
encara
Amb aquesta vida que hem portat
A Rimmies sí
tenim alguna
A Rimmies sí
Però bueno
Però solucionades
No permet
fer la vida normal
Veig que s'esprimem birres
com si no véssiu
un mañana
No, no, no
No?
Vale, d'acord
Doncs tenim un programa
que la idea
és fer-lo un cop mensual
aquesta trobada
aquí a Ràdio Desvern
i compartir música
que sempre anem descobrint
a la part que
doncs la idea
Un moment
ha hagut aquí un gas?
M'ha semblat?
Ah, s'ha servit
Perdó, perdó
Lo típic dels novatos
El Rubén és molt espantadís
És molt espantadís
Així que també pensem
que a aquesta hora d'emissió
parlem d'un tema
que volem debatre
internament
amb tots vosaltres
S'hem dispostes
a rebre trucades
en directe
en rigorós directe
per debatre
La centraleta
igual es col·lapse
No sé si
Les xarxes socials
Podem comentar a Twitter
Si ens voleu criticar
feel free
vull dir
ens importa una merda
Exacte
Sí, sí, sí
Bueno, exacte
I a partir d'aquí
doncs jo crec que
la introducció està feta
si us sembla
i podem entrar ja
al liu
havíem dit
aquí
prèvia al programa
de cada un de nosaltres
començar amb un tema
que compartíem
amb els ullents
Novetat o no
dèiem abans
és igual
sinó un tema
que us vingui de gust
ara
o esteu escoltant
recentment
i si voleu
comencem pel Rubén Garantia
que és un home
sempre
Savi
Savi
Avi
Seria la
Avi gairebé
Avi per definir-lo
seria Savi
Avi
Savi, Avi
Sí
I veig que has portat
dos temes
desconeguts per mi
completament
com no puc ser d'una altra manera
i segur que són boníssims
Què portes
cabronazo?
Doncs
començarem pel primer
un nom
certament no gaire conegut
Però un moment
un moment
Per què portes dos temes
tu?
O sigui tu t'emporta un
i t'emportes dos
No, no, no
de fet
he portat un
i he posat un de backup
Un de backup
Sí
No, un, un
Està bé
Està bé
Però de fet
de backup tenia tres
Un dos
Estuarsen de Novouten
Però un
Oh
Ja nens escoltant
Però no
Ens centrarem
en el primer
que és un senyor
que es diu
Dave Monolith
No
Estàs passant el primer programa
Va, sí
Podria portar Dave Monolith
que per ser està publicant coses interessants
Interessants és la paraula
Correcte
Però no
És Lloidis
que és el sobrenom
d'un autor americà
Productor
Que probablement
pugueu conèixer com a
Huerco S
Que va treure un disc
Huerco
Oh
Huerco
Boníssim
Va treure un disc d'àmbient
meravellós el 2017
Fosc, fosc
Molt fosc
Excel·lent
Molt fosc
Molt fosc
Téu
Téu
Téu
Téu
Téu
Téu