A l'Àdio de Sant Just,
l'Àdio de Sant Just,
jo crec que avui hi ha una...
A l'Àdio d'Esper,
a l'Àdio d'Esper,
l'Àdio d'Esper.
A l'Àdio d'Esper,
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
El nostre convidat d'avui neix a Camporrells,
petita localitat d'Òsca amb 123 habitants censats en l'any 2021.
El seu pare treballava en la fàbrica de farines familiar,
però com que el negoci anava a la baixa,
va decidir emigrar a Catalunya amb la seva dona i els seus quatre fills petits,
el Manuel, el Lluís, la Maria Teresa i l'Anabel.
Van arribar a Barcelona i els van establir a Tornallà,
un dels municipis que envolten la gran ciutat i que d'àracter eminentment obri.
Enginyer de professió,
ha desenvolupat una àmplia carrera en el món de la televisió i les comunicacions,
sempre darrere de les càmeres.
Actualment presideix Universal Televisió,
que és una consultora multimèdia amb Sebo Barcelona que treballa amb grans grups internacionals.
Va participar en el llançament de Canal Satèl·lit Digital,
ha dissenyat projectes de televisió al Perú i altres projectes com Antena 3 Internacional i Terenotícies.
Consultor dedicat a les telecomunicacions, expert en televisió,
Lluís Campó i Vidal. Benvingut. Com estàs?
Molt bé. Moltes gràcies per convidar-me.
i, bueno, espero que passem una estona molt agradable i interessant pels oients.
Segur que sí.
Els teus dos cognoms ens porten immediatament al món de la televisió,
però Lluís Campó i Vidal, encara que sempre està relacionat amb l'univers catòlic
i en el territori de les comunicacions,
tal com he dit, no ha estat present mai davant les càmeres com el seu germà Manuel,
sinó sempre al darrere.
Benvolguts oients.
Escoltin el currículum del nostre entrevistat.
Jo agafo aire per explicar-vos.
Que comença com a enginyer entre els anys 78 al 86
amb el Departament Tècnic d'International Computers Limited.
Després de abandonar aquesta empresa i fins al setembre del 89
va desenvolupar la tasca d'enginyer
en el Departament Tècnic Comercial de Digital Equipment Corporation.
Durant la dècada dels anys 90 va treballar a Ràdio Televisió Espanyola
com a assessor de programes.
Treballa en Economia i Estatègies com a director general.
Empresa Waterhouse com a consultor de telecomunicacions.
En Antena 3 Televisió com a director de projectes internacionals
i de televisió digital.
En Cable i Antena com a director general a l'Amèrica...
Bé, etcètera.
Funda i presideix Telenium en febrer del 1998.
És una empresa madrilenya de tecnologia i serveis
que abandona el juny del 2016
després de 18 anys i 5 mesos de gestionar-la.
Actualment divideix el seu temps entre la gestió
tal com havíem dit de l'Universal Televisió i altres empreses
i portar a terme una passió amagada.
Entre consultories i projectes televisius nacionals i internacionals
ha trobat temps per dedicar-se a escriure i a realitzar documentals.
Que jo sàpiga, 8 llibres publicats, dossiers, documentals...
Lluís, on treus el temps?
Bé, penso que tinc 24 hores com tothom.
El que passa és que no veig futbol,
amb la qual estalviu moltes hores a la setmana.
No vaig a missa, que també m'estalviu algunes hores.
i, bueno, intento...
Treballo a casa, bàsicament,
i ara més encara, després amb el tema Covid.
Penso que tothom ha entès que el teletreball funciona
i no fa falta agafar un avió
i dedicar-li un dia a viatjar per fer una reunió
que pots fer amb una hora tranquil·lament
per videoconferència, no?
Amb la qual cosa això et dona molt, molt temps.
I intento aprofitar-lo.
D'entrada no m'enganyis,
perquè jo sé moltes coses teves,
ja et conec molt.
Tu dius el futbol,
però tu ets soci de l'OSCA, no?
I un forofo, entre cometes,
de tots els esports que es fan a la Polícia d'OSCA.
O no?
Bé, a veure, ara m'han fet una proposta
de ser...
Bé, hi ha un grup que és una fundació
que té el 60% de l'OSCA, no?
De l'OSCA Futbol Club, eh?
Sí, del...
Del club de futbol.
Que està a segona divisió ara,
però que de vegades ha pujat a primera.
Poques, però sí, però puja.
Poques.
Pujen, estan un any,
baixen...
A ser sort.
I diuen, nosaltres subimos a primera a saludar.
I després baixen i tornen a saludar dos anys més tard, no?
I em van fer una proposta de ser conseller de l'OSCA.
Però bé, jo la veritat, de veritat, de veritat,
no soc molt aficionat al futbol.
Vaig ser, però quan vam negociar els drets de televisió
amb els clubs de futbol de tota la Lliga,
ja vaig perdre una miqueta l'afició.
Perquè era un altre negoci, no?
I, bueno, això em dóna temps.
Tu, aviam, comencem pel començament.
Tu arribes amb vuit anys a Cornellà,
des de Campos Rells.
Quins records tens de la teva infantesa, adolescència,
vivint al Baix d'Obregat, concretament a Cornellà?
Bé, nosaltres vam arribar
com una onada d'immigració,
de gent de molts...
Bé, de tota Espanya en aquell moment.
Llavors era una immigració d'Andalusia,
de Múrcia, bàsicament.
També d'Aragó.
Nosaltres vam arribar des d'Aragó
i vam anar a viure a un barri molt petit
que li deien...
Bé, era un barri que era...
Al principi va ser com una segona residència
de gent que vivia a Barcelona.
i llavors després es va transformar en barri,
però era un barri bàsicament de fàbriques,
algunes de fàbriques molt pesades,
tipus la Força amb una pol·lució terrible,
la Pirelli també i altres fàbriques d'allà.
I li deien el barri de les barraques,
perquè originalment eren barraques
de gent que tenia allà un hortet
i feia una barraqueta.
Van fer uns pisos
del Institut Nacional de la Vivienda,
penso que era,
i el meu pare va aconseguir un pis
perquè una altra família no l'havia volgut.
Llavors nosaltres vam arribar allà.
De fet, estàvem al poble,
va venir el meu pare aquí a buscar el futur,
i un any va estar a Barcelona.
I quan va aconseguir aquest pis van venir tots.
les memòries que tinc d'aquella època
són molt maques,
perquè hi havia molta solidaritat,
hi havia gent de tot arreu,
ens ho passaven bomba,
hi havia molts camps de cultiu,
llavors jugàvem a futbol i a tot,
i bé, érem molt pobres,
però érem molt feliços.
I també vam fer molts contactes
que perduren encara ara, no?
amb la qual cosa vam viure també situacions molt complicades,
perquè van haver inundacions del riu Llobregat,
i, bueno, ho vam superar tot.
Amb la qual cosa, bons records.
Fantàstic.
és important, eh?,
tenir bons records d'uns anys
que marquen la vida personal,
i que no només marquen la vida,
sinó que tenen una influència tremenda
amb el que seràs més tard.
I dic això perquè el teu pas
per l'escola industrial
entenc que et dona un perfil tècnic
per entrar dins el sector de la comunicació
juntament amb el teu germà.
És correcte, això?
Bé, de fet, no tant,
perquè nosaltres vam estudiar
la tecnologia, bàsicament.
Pots dir, jo no pots fer el tècnic.
Sí, però, diguem,
jo vaig fer una sortida
al món de la informàtica d'aquell moment,
que era un món molt en expansió,
que estava molt ben pagat,
que cada any et pujava en el seu 25%,
més o menys, no?
I el meu germà, en canvi,
va fer un salt,
o sigui, va acabar la carrera
d'enginyeria tècnica,
però va anar a l'escola de periodisme.
Perquè ell, a veure,
ell de petit volia estudiar periodisme.
No volia estudiar,
volia ser periodista.
De fet, hi ha una anècdota
que surt en un llibre
que he publicat,
que després parlarem,
que ell escrivia una crònica
i hi havia un equip de futbol
al barri d'una empresa
que es deia la Elsa,
que era una fàbrica de vidre,
que estava a Cornellà,
i jugaven al barri.
Llavors, feien el partit
i després anaven a prendre un vermut,
els jugadors, la Junta,
els espectadors a un bar i tal.
I ja quan anaven allà,
hi havia una crònica del partit.
I un dia,
el president d'aquest club
no li va agradar la crònica,
que passa moltes vegades
amb el que fan els periodistes,
que hi ha gent que no li agrada.
I es va enfadar una mica
i va dir,
bueno, on viu el que es cita això?
I li van donar una adreça
que estava a 40 metres,
que era casa nostra.
Va arribar allà
i clar, el meu pare es diu Manuel Campo
i el Manuel es diu Manuel Campo.
No, això ho ha escrit Manuel Campo.
Arriba allà,
truca a la porta,
era migdia,
nosaltres estàvem dinant,
va a obrir el meu pare
i diu,
oiga,
vostè és Manuel Campo?
Dice, sí.
Dice,
pues que sepa
que no m'ha gustado nada
el que ha escrit
i tal.
Digo,
un momentito,
un momentito.
Manuel.
Llavors,
el meu pare va cridar al meu germà
i va sortir allà
que tenia uns anys
i va dir,
a mi no me lo diga,
digaselo a ell,
que és el que l'ha escrit.
Llavors,
clar,
aquest home va dir,
pero como lo cito el niño,
joder.
I bueno,
i aquí va quedar la història,
es van posar a riure
i tal,
o sigui,
que a ell ja de petit
ja li agradava escriure.
Després,
al barri,
va,
bueno,
es va crear un centre social
i allà vam fer una revista
que es deia El Carrilet
i allà escrivíem,
o sigui,
és a dir,
que nosaltres ja vam començar
a escriure
quan teníem
setze anys,
o sigui,
ja publicàvem,
coses
i ja teníem
ell més,
no?,
més vocació
per la comunicació
i ja quan va acabar
la carrera
es va adonar a la carrera
d'enginyeria tècnica
es va adonar a la carrera
que volia ser periodista
i van allà.
El meu pare va dir,
jolín,
clar,
el meu pare estava treballant
en el sector de l'electrònica
i és
qui ens havia inspirat
a estudiar electrònica,
no?,
la meva mare
li va dir,
bueno,
però si és com
els artistes,
oi,
estàs aquí,
mañana estàs allí,
esto del periodismo,
saps?
i va dir,
bueno,
ho faré
i finalment
ho va fer
i li ha anat molt bé,
la veritat.
Però parlem del Lluís,
un dia parlarem
amb el teu germà
perquè,
ja t'ho dèiem,
amb el micrófono tancat,
una de les il·lusions
i m'imagino
que sempre serà
benvinguda
pels ullents,
podria ser
un programa
tu i el teu germà
per explicar-nos-a.
L'altra història,
el que no es pregunta
mai ningú,
que és el que hem parlat
a fora micro,
de
què llegeixen
els germans Campo Vidal,
en què s'inspiren,
el que no et pregunten,
però aviam,
tu explica,
Lluís,
que vas fer un curs
de guionista
de televisió
movi,
perquè de sobte
vas veure
que tenia molta relació
amb persones
de la televisió
i també amb guionistes
i et vas sentir
realment interessat.
Va arribar un moment
en què vas fer
una trama
d'un
d'un
telemovi,
no?,
i et vas plantejar
la possibilitat
de fer-la.
Tot això,
mentrestant,
no havies entrat
encara al 100%
o començaves a entrar
en el món
de la televisió,
no?,
però et vas adonar
que això era
massa ambiciós
per a un principiant,
així que vas decidir
fer una novel·la.
Vas pensar
que una novel·la
fóra una mica
més abordable
econòmicament
i vas tenir sort
en trobar un editor,
i amb el nom
Flama,
cosa que no és fàcil,
perquè els editors
reben avui
reben avui
centenars
d'originals.
Expliques
que no ha sigut
el típic individu
que ha volgut
ser escriptor
tota la seva vida,
però que el 1989
ja vas fer
una excursió
a l'escriptura
escrivint
el dossier
olímpico
de Haka,
o en Palmon,
el que tu estaves
explicant,
de les cròniques
del teu germà
de Pumbol del Barri.
I publiques
un llibre
en l'any 93
sobre personatges
rellevants
de la teva
terra d'adopció,
que es titula
300 motors
de Catalunya.
Que jo recordo
quan ho vaig llegir
que són,
vas agafar
300 famílies
o 300 personatges
que han fet
que l'economia
catalana
funcionés.
Correcte, això?
Bueno,
jo no sé
si tens
la connexió
a Pegasus
o què,
però
quasi saps
més que jo.
amb el barriquec
de la meva vida.
Primer,
que
el Lluís
l'admiro
i segon,
que si tenim
que parlar
en un programa
sèrio,
tenim que donar
informació sèria
i sèria
significa
contrastada
i que
sigui correcta.
No més o menys,
evidentment,
a vegades
les precisions
no tenen
la importància,
però sí
que el contingut.
Tot això
és per arribar.
el primer motiu,
ja que la mà
Sant Jordi,
del que m'agradaria
que fos
el gruix
de l'entrevista
amb tu,
no?
que és
arribes a escriure
al robatori
al Museu de Lí.
Benvolguts,
oients,
el robatori
al Museu de Lí
és una novel·la negra
amb dues
antíligues
creuades.
Una,
un homicidi,
i una altra,
un robatori
al Museu de Lí.
I com que
les històries policials
sempre estan de moda,
aquesta novel·la,
penso jo,
que podria acabar
sent un producte
sobre la televisió.
i així es tancaria
el teu cercle,
no,
Lluís?
Bé,
això seria
molt maco,
m'agradaria molt,
no?
De fet,
diguem,
l'inici
de l'escriptura
d'aquesta novel·la
va ser,
jo estava treballant
de consultor
per una editorial,
no?
I llavors,
bueno,
per una editorial
i també per
temes de televisió,
feien programes
de televisió
i tal,
no?
Llavors,
com tu deies,
molt bé,
tenia molt contacte
amb guionistes,
amb realitzadors,
amb directors
i clar,
per fer consultoria
has de comprendre tot,
no?
I em faltava
una miqueta d'experiència,
vaig fer un curset
a l'SGAE,
pagant,
no cobrant,
però,
i,
bueno,
i la profe
em va dir,
ostres,
has fet una,
una proposta
d'història
de tres fulles
i tal,
què t'he sentit?
per què no escrius
alguna cosa,
un guió,
era un guió
de TV Movie,
no?
Jo,
com que coneixia
bastant
el món de la televisió,
perquè ja havia estat
treballant
en TN3
i Televisió Espanyola
i tal,
i el món
de la televisió
és molt maco
per fora,
però,
has d'anar amb compte
amb els drets,
jo he trobat
que tu
agafes,
imagina't,
un guió
molt maco,
el portes a,
l'ho proposes,
aquest guió
passa per 50 mans
i després has perdut
els drets,
no?,
d'alguna manera,
perquè un altre
t'ho copia
o et copia
una seqüència,
etcètera,
etcètera,
no?,
i jo vaig dir,
bueno,
doncs faré una novel·la
que amb la qual
ja em quedo
amb els drets
i a partir d'aquí
funcionem.
No obstant això,
vaig presentar la novel·la
per fer una TV Movie
i després vam fer una TV Movie
que van copiar molt,
però són coses
que ja no pots
no pots litigar
perquè no té sentit,
no?,
i llavors això era
sobre una,
bueno,
el robatori
al Museu Dalí,
jo que tinc
com altra gent
un apartament
a la Costa Brava
molt petit,
hi ha gent
que té
que té
grans mansions
i són molt rics
i tenen barco
i tot això,
jo no arribo a això,
jo arribo a tenir
un apartament molt petit,
però m'agrada molt
la Costa Brava
i molta gent
que venia
a Calella de Palafrugell
em deia
ostres,
podríem anar
al Museu Dalí
i jo anava
al Museu Dalí
i clar,
al principi
m'agradava molt
però després ja
a la cinquena vegada
ja estava molt cansat
i jo em quedava fora
i pensava
com podria
tornar-li
aquest favor
dolent
d'estar
anclat
al Museu Dalí
i vaig dir
bueno,
doncs m'invento
el robo
al Museu Dalí,
vamos a robar
el museu,
no?
Bueno,
vaig fer
aquesta novel·la
la protagonista
és una noia
de Cornellà
ara en parlarem
ara en parlarem
perquè hi ha dues coses
abans que continuïs
que vull deixar ben clar
la primera
m'has donat una gran idea
i ho deixo públicament
escrit
o que quedi reflectit
que tant Ràdio d'Esvern
com el senyor
Carlos Rius
si agafen
la idea
d'aquest programa
nosaltres
drets d'autor
perquè resulta
que aquí estem posant
nosaltres
tot un equip
d'investigació
en marxa
per traslladar
a ullents
que siguin agradables
als ullents
contents
i resulta
que després
ens ho copien
i aquí no veiem
un euro
no?
Bueno,
què he de dir?
Hem de ser generosos
hem de ser
no, no,
però què dir?
escrit
i palès
aquesta és una cosa
i
abans de que continuïs
perquè
deixa'm que expliqui
una mica
la història
de l'Alexia
després tu
la desenvoluparàs
total
però
com et va començar
a l'afició
a escriure novel·les
és el que dèiem
tu no havies volgut
ser escritor
a la teva veu
així com el teu germà
sempre volia escriure
però tu eres
molt més
tècnic
i
sempre
la prova
vas començar
amb departaments
tècnics
d'informàtica
després ja
vas
col·locar
dintre de la televisió
i
i medis de comunicació
però
jo també
he anat escrivint
de fet
vaig escriure
moltes octavetes
però no
l'assignava
no l'assignava
evidentment
i
o sigui
jo
havia estat
a la revista
aquesta
que diem
el carrilet
després
el pensament
de Cornellà
i després
això
molta
publicació
política
en el seu moment
i
i també
després
quan vaig tenir
la meva filla
jo cada dia
cada nit
li explicava un conte
cada nit
que estava amb ella
li explicava un conte
diferent
i llavors
tot això
bueno
doncs són
idees
sempre
m'ha agradat
explicar
i tenir una miqueta
imaginació
i compartir-la
amb altra gent
el que passa
que aquesta novel·la
doncs bueno
vaig veure que potser
era el moment
d'escriure-la
em van animar
també
em van animar
aquesta profe
i vaig dir
bueno
doncs per què
no la faré
vaig escriure
moltes versions
i
també estava
molt basada
a Cornellà
els orígens
de l'Alexia Hurtado
vaig generar
un personatge
després em va anar
molt bé
perquè
diguem
caus bé a la gent
o sigui
quan escrius
o sigui
jo abans
havia fet
molts projectes
molt importants
molt interessants
però ningú et deia res
i fas una novel·la
i dóna glamur
i llavors dius
està
emotiva
ja ja
fas una novel·la
tocant
punts claus
un d'ells
al museu
de l'I
que ara en parlarem
però
vull que
els urgents
recordin
que la persona
que estem entrevistant
que està sentada
aquí al meu costat
sempre ha tingut
una inquietud
tant social
com política
des de ben petit
activista
100%
ell diu
que la primera
entre cometes
escritura
que va fer
era
doctevetes
no diguem literatura
però o sigui
degut
al seu activisme
social
a dintre
del poble
on vivia
aquí al mig del
Baixo Bergat
que era Cornellà
en qualsevol cas
i recordo
que t'he dit
que el 89
fas la teva
incursió
a l'escriptura
fent el dossier
olímpic
de Haka
del teu
de la teva
contrada
i abans
de començar
a escriure
la novel·la
ja
agafes el rodatge
amb els 300
motors de Catalunya
un llibre
que
té
la teva
impremta
amb l'escriptura
però sobretot
la teva
empremta
de documentalista
d'investigació
de saber qui és qui
que posteriorment
ho estàs a dat
amb altres llibres
que després en parlarem
un d'ells
de la nostra estimada
Costa Brava
el primer que escrius
sobre
o tenint referència
a un lloc emblemàtic
com és el Castell de Cap Roig
però
jo t'havia dit
o t'havia preguntat
com et va començar
la teva afició
a escriure novel·les
i tu m'estaves explicant
m'has fet l'espoiler
del que jo volia explicar
perquè després te ho amplis
que Robatori al Museu de Lí
publicat precisament
per Flama Editorial
novel·la negra
és una història
protagonitzada
per una dona
Alexia
Hurtado
doncs
el Lluís Campó
ha anat construint
amb detalls
sobre els personatges
reals
de diverses dones
prenent coses
de Quirallà
fins a compondre
una inspectora
cap de brigada
de la recerca criminal
dels Mossos d'Esquadra
carregada
de personalitat
una dona
de fort caràcter
filla d'immigrants
extremenys
i que ha estat capaç
d'ascendir
en l'escala social
en Lluís
diu
que és una dona alfa
les dones
han de lluitar
molt més
que els homes
per assolir
certes posicions
i l'Alexia
li serveix
al Lluís
per assegurar
que el futur
és de les dones
amb aquest personatge
es donen diversos missatges
per mi
el principal
potser
és el que Miterran
ja va donar
en una frase seva
l'home del futur
serà una dona
què em penses d'això?
jo penso que
que sí
que estem arribant
i
i arribarem
és bona aquesta frase
molt bona
l'home del futur
serà una dona
és
i ho va dir
fa igual
30 anys
o 40 anys
amb la qual
encara
no estem
al futur
però
jo penso
que estem
arribant
amb la qual
sempre
és una
garantia
d'igualtat
i
s'està produint
jo he treballat
molt
al món
de la televisió
bàsicament
i al món
de la consultoria
he treballat
molt
amb dones
i la veritat
és que tinc
molt bona relació
i molt bona
experiència
de la forma
de treballar
de totes les
companyes
que han estat
amb mi
i mantinc
molt bona
relació
amb elles
perquè
les admiro
perquè són
molt intel·ligents
inclús la meva filla
ja fa temps
que
m'ha fet
el sorpaso
intel·lectual
i
que a mi
m'encostava
jo no volia
reconèixer
davant d'ella
però
però ara ja
és impossible
de pensar
escòlica
jo penso com tu
és
a més
com són tan diferents
són complementàries
a nosaltres
treballar
amb les dones
estem generalitzant
que sempre hi ha
excepcions
les que menys
és fantàstic
perquè t'aporten
nosaltres
podem anar
amb dues idees
elles t'aporten
22
i alternatives
i
en fi
que
deixem-ho
perquè si no
els soviens
també es creurà
que
però tornem
a aquesta dona
que es diu
Alexia Hurtado
la teva prota
que en un principi
pensa escriure
cinc llibres
portes quatre llibres
quatre
vinga
explica'ns coses
de l'Alexia
jo en tinc moltes
per explicar
però ets tu
que l'has parit
jo al final
que soc un actor
l'Alexia
és una miqueta
un resumiment
d'això
d'una persona
que
que
ve d'una
una família
d'immigrants
que estudia
psicologia
que se'n va
diguem
que estudia
inglès
i se'n va
a Miami
i llavors allà
treballa
amb la policia
de Miami
és a dir
és una
noia
emprenedora
que no es queda
a viure
amb els pares
sinó que
sinó que
afronta
els reptes
i els guanya
no?
Quan torna
a Barcelona
o a Cornellà
té l'oportunitat
d'entrar
els Mossos
d'Esquadra
i va escalant
i a partir d'aquí
arriba a ser
la inspectora
jefe
d'investigació
criminal
dels Mossos
és molt curiós
perquè
jo vaig escriure
aquesta novel·la
que és un somni
tu vas somniant
la novel·la
en definitiva
és
l'estriptis
d'un somni
que tu has tingut
i que poses en comú
amb l'altra gent
el que passa
que tu fas
escolta
és que m'agrada molt
aquesta frase
llavors
aviam
tornant a repetir
perquè farem un petit
una petita
posem una cançó
i és que
ens donarà temps
a reflexionar
com ho has dit
això?
a veure si ho dic
igual que abans
estriptis
no
que és un estriptis
del que tu penses
i ho poses en comú
amb tothom
I see trees
of green
red roses too
I see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
and clouds of white
the bright blessed day
the dark sacred night
and I think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
I see friends shaking hands
saying how do you do
they really say
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
they learn much more
than I'll ever know
and I think to myself
what a wonderful world
yes I think to myself
what a wonderful world
a wonderful world
com a Tom Jones
Tom Jones és un cantant
de música pop
galès
82 anys
tot un personatge
i després farem la comparativa
amb la seva competència
que ja els anticipo
va ser i és encara
engelbert hamperdin
un altre britànic
que escoltarem també
la versió de la nostra sintonia
més tard
però ara, més important
tornem amb el Lluís
estàvem parlant de l'Alexia
i estava explicant
que era una dona alfa
i recordàvem
que les dones
personatges o autores
són demanades per les editorials
perquè són grans lectores
el Lluís diu que
les seves amigues sempre parlen
del que escriu
que opinen amb detall
que l'envien missatges
i que els seus amics menys
les dones formen avui
la gran audiència de la literatura
i després
amb la teva novel·la
hi ha el Museu de l'I
i la repercussió de la novel·la
al mateix museu
i amb els Mossos d'Esquadra
que tu m'expliques
que et van dir
que et volien conèixer
què opines de tot això?
Bé, quan vaig escriure la novel·la
primer vaig fer una prèvia
i la vaig enviar
a unes 20 persones
homes i dones
i el que passa sempre
l'ansietat
de l'escritor
que tu escrius
i esperes una reacció
immediata
del personal
i per tu
és el més important
perquè la novel·la
es ocupa
la teva il·lusió
d'aquell moment
però potser
per una altra gent
no és el més important
si reben la novel·la
i tal
i jo
clar
vaig posar al costat
del telèfon
i l'endemà
esperar
les crítiques
les opinions
i no trucava
ningú
va passar el temps
i
em van començar
a trucar
amigues
però
cap
cap
home
i al final
un que
fins aquell moment
era el millor amic meu
que ja va deixar de ser-ho
aquell dia
el vaig convidar a dinar
vam estar dinant
parlant
de coses vàries
i no sortia el tema
jo volia que
la iniciativa
l'aprenés ell
i al final
li vaig dir
bueno
què t'ha parecido
la novel·la
i diu
no està mal
però
me gusta más
Graham Greene
i d'avui
i que té a veure
Graham Greene
o de la negra
però dir
ostras
o sigui que
una mala experiència
el convides a dinar
no et llaceix el llibre
i el comentari
que et fa
grotesc
desanima
però bueno
a pesar d'això
continuem
el que sí
és cert
que moltes amigues
alguna exnòvia
o esparella
em va dir
escolta
l'Alexia
soc jo
no
perquè
molta gent
es trobava retratada
i al final
per això
et dic
que és un estriptease
perquè tu es creus
de coses
que has tingut experiències
un altre em va dir
és que
està molt bé
però no hi ha sexe
dic
home
és que jo només parlo
de les coses
que conec
saps?
i bueno
o sigui que d'alguna manera
quan t'he definit
que l'Alexia Hurtado
tu la construeixes
amb detall
sobre els personatges
reals
de diverses dones
prenent coses
d'aquí i d'allà
no estava molt equivocat
no
jo estava copiant
experiències
de persones
per això
per això
coses que m'havien agradat
de persones
o frases
que m'havien agradat
d'algunes persones
i les
doncs veus
jo no he sigut
aquell amic
el que has convidat
a dinar
però que ha arribat
a percebre
la teva idea
de lo que era
l'Alexia Hurtado
ja ho veus
és a dir
ara veia
que em convidessis a dinar
ahí lo dejo
bueno
continua explicant
no
el tema
de les reaccions
vaig tenir reaccions
per una banda
els Mossos d'Esquadra
bueno
una
comissària
que precisament
era la cap
de Sant Feliu
que és tota l'àrea
sur
Barcelona sur
Cristina Manresa
va trucar
a l'editorial
i va dir
voldria conèixer
l'autor
d'aquesta novel·la
llavors
em van telefonar
jo li vaig dir
al meu pare
i el meu pare
com que coneixia
la meva activitat
de jove
va dir
home
si vols
t'acompanyo
ja quasi preparava
una fiambrera
perquè pensava
que se'm quedarien
els Mossos allà
una nit
o dos
tal
no
i dic
no no et preocupis
vaig anar
a veure-la
i va ser molt
simpàtica
i molt
molt maca
i em va dir
escolta
és que
l'Alexia
jo penso que
són coses
apareixen coses
que soc jo
també un altre
sí
sí
i em presentava
i em presentava
les novel·les
per això dic
fer novel·les
de vegades
t'obre moltes portes
i coneixes gent
molt interessant
i estic molt content
per això
una altra trucada
va ser del Museu de Lí
que van dir
que bueno
que
bueno
al Museu de Lí
els vaig trucar jo
els vaig dir
que
m'agradaria
fer una presentació
al Museu
de la novel·la
i em va dir
sí sí
i ara hem llegit
el qual
diu que
moltes grans
empreses
i companyies
estan molt a la guai
de què està passant
què parlen d'ells
i
jo li vaig dir
bueno
però no es preocupi
perquè
al final
les quadres
alguns
se recuperen
no
sí
això del roux
i
i
i finalment
vaig presentar
al Museu de Lí
i em va presentar
al cap de la policia
municipal
de
de Figueres
va fer la presentació
que també
escrivia
no
i
vam anar a prendre
una cervesa
abans
jo no la coneixia
i em va dir
escolta
és que he estat
llegint
la novel·la
i
i penso
que
que aquest robatori
tal com ho planteixes
es podia fer
i jo dic
hòstia
i què fem
escrivint novel·les
si ens podrien
forrar això
no
però bueno
va dir que no
que millor que no
per cert
la teva novel·la
està exposada
i es ven
a la botiga
del museu
sí
el senyor
Lluís Campo Vidal
està
a dintre
la botiga
del museu
per si algú
no té temps
adquirir-la
demà
que aprofito
mira et faig
un spoiler
demà
el senyor
Campo Vidal
o bueno
els germans
Campo Vidal
estaran
sota
o al costat
a la font de Canaletes
signant
exemplars
dels llibres
tant del seu germà
que després en parlarem
passin per la comunicació
com dels
dels vuit llibres
que tindrà
el Lluís Campo Vidal
a disposició
dels
dels lectors
que vulguin
adquirir
aviam
ja que
estem parlant
de l'Alexia
no perdem
el fil
l'Alexia
és
una inspectora
de referència
és desvelladora
d'anismes
tal com ho van ser
el Sherlock Holmes
el Hércules Poirot
el Sam Espade
el Felip Marro
el Pepe Carvalo
Pepe Carvalo
del nostre estimat
Manuel Vázquez Montalman
però
Lluís
jo només recordo
dos detectius
dones
que han tingut
un renom
a la novela negra
que va ser
Miss Marple
de Agatha Christie
i la Petra Delicado
de l'Alícia
Jiménez Barlet
i ara
l'Alexa Hurtado
correcte?
que jo ho sàpiga
jo no sóc una entesa
novela negra
tant en quant
doncs
però no és
el meu gènere preferit
però sí que
m'intento documentar
de saber qui és qui
i jo només he trobat
sobretot
la Miss Marple
això sí
de l'Agatha Christie
la Petra Delicado
perquè va tenir
la seva opció
però l'Alexa Hurtado
és la que
l'inspectora
que desveia
enigmes
bueno
jo penso que tu tens
un equip d'investigació
i de documentació
més bo que el meu
llavors
bueno
si tu
ho diu el teu equip
no?
no ho dic
jo només he detectat
tres
detectius
és curiós
mira
hi ha que demà
Sant Jordi
llibres
i llenguatge
i idioma
com detectiu
en femení
per mi no té
no és detectiva
una dona detectiu
suposo
el nostre corrector
lingüística
diu
la dona detectiu
però és que tampoc cal
segons quines coses
no però és que
quan posem
advocada
advocadesa
metge metgesa
però tampoc posem
periodista
periodista
no
sí sí
hem de ser una mica
curosos amb això
perquè de vegades
anem a Estats Units
i anem a visitar
l'Inoi
i l'Inoies
i això
doncs no
mira
s'ha estat bé
però aviam
tornem a l'Alexa Hurtado
explica'n coses
per què trias
el gènere d'intriga?
per què trias?
el gènere d'intriga
d'alvaro negre
digue-lo
volguis
bueno
és
és una forma
també
de comunicar
idees
jo penso
això
em van fer una entrevista
a la televisió d'Aragó
i la veritat
és que el periodista
ho va clavar molt
diu
bueno
és que
em va buscar un paral·lelisme
entre personatges
que apareixen a la novel·la
i personatges reals
i la veritat és que tenia
bastanta raó
amb això
llavors jo penso que
diguem
no sé
això
ara jo faré aquí una cosa
que no
no em puc comparar
però si tu mires
per exemple
molts escriptors
de novel·la negra
a Europa
bueno
des del bàsquet Montalbán
el Camitieri
diguem
tota aquesta gent
novel·la negra
mediterrània
són gent
que
havia estat
vinculat
d'alguna manera
a partits
d'esquerra
que no van
poder fer
realitat
el seu somni
i a través de la novel·la
ho expressen
i jo intento
ben vist
perquè mira
si recordant una mica
novel·la negra europea
tenim el
el
George Simenon
amb el
comissari
Megret
la Patricia
no la Patricia Jaime
és americana
no?
el Tom Ripley
és americana
el que penses
és que va viure aquí
perquè als Estats Units
va quedar
farta
de com la tractaven
l'Andrea Camilleri
amb el comissari Montalbano
que fan
la dona León
que també
és americana
però també
va venir a viure
aquí a Venècia
també perquè
se les va tenir
amb el comissari Brunet
i se les va tenir
amb els americans
el Philip Kerr
amb la Bernie Gunter
més o menys
són aquests
i aquests
tu dius que
tenen
un cert
passat
perquè
jo
per això
jo que et conec
hi ha coses que sí
però tu
ets transparent
poca cosa
tens de negre
el dic de negre
no dic de color de pell
sinó de
de mentalitat
fosca
bueno
hi ha com una mena
de tendències
que dius
seran
certes
al 100%
o al 80%
per exemple
si tu comparas
la novel·la negra
mediterrània
amb la novel·la negra
diguem
escandinava
que funciona molt
a la novel·la negra
escandinava
no dinam mai
i en canvi
a la novel·la negra
mediterrània
començant
pel
Bàcet Montalbán
i tal
jo per exemple
faig un suquet de peix
que va sortint
és a dir
que diguem
la gastronomia
juga un paper
o sigui
són paràmetres
que dius
bueno
no és que siguin
seguits
i obligats
però són
penso que
tendències
que ens donen
una pista
d'un tipus de novel·la
o un tipus de novel·lista
no?
Home
ara què dius això
a l'escosès
per a s'anys
de novel·la negra
el Felip Kerr
diu que
amb el seu personatge
el Bernie Gunter
un personatge
caracteritzat
per les seves
contradiccions
internes
diu
que sempre
està
en una
corda
fluixa
moral
perquè és un
supervivent
però la supervivència
té un preu
vull dir
que aquesta relació
tormentosa
que no gaudeixen
dels plaers
com per exemple
els mediterrans
perquè
el Manolo
va fer
contra el Blanc
a part d'escriure
novel·les
periodistes
era un gastrònom
un gastrònom
a vegades
penso que era més
gourmand
que gourmet
però bueno
i el Montalbà
no?
i tu
el teu soquet de peix
també
i això
ben trobats
soients
us asseguro
que la persona
que entrevistem
és de menjar
frugal
i més
des que l'han
descobert
ara recentment
que té la pressió alta
però mai ha sigut
un gran tripero
ho eres
quan eres jove
ara ja no
ara com no passes gana
quan eres jove
passava gana
per això et digui
que llavors
tu podies tot
ara soc anys de peix
cosa fina
bueno
aviam
tornem-hi
estàvem amb l'Alexia
Hurtado
la prota
de quatre
de les teves novel·les
jo tinc
per si volen saber
els nostres
ullents
jo tinc
i recomano
el Rouen al Museu de l'I
que va ser la primera
Barcelona
zona cero
Alexia
i los magnates
de la comunicación
i la tablet
màgica
correcta?
correcta
diferències entre les quatre
aviam
si demà
un
un dels ullents
vol anar a comprar
un llibre teu
evidentment
el primer
de la sèrie d'Alexia
seria el Rouen al Museu de l'I
però quina cronologia
els recomandes
per llegir?
no
jo penso que seria
interessant
perquè estan escrits
amb ordre
per això
i llavors
el Rouen al Museu de l'I
parla una mica
sobre
l'art
no?
és el motiu
Barcelona zona cero
parla sobre
l'especulació immobiliària
no?
hi ha una altra
que no sé si has
col·locat
Alexia i los magnates
de la comunicación
parla sobre
els grans
grups de comunicació
que és aquí
on
molta gent
veu similituds
amb personatges
reals
de
diguem
del món
de la comunicació
no?
i
la tablet màgica
parla més
de tecnologia
de tablets
de futur
no?
és a dir
que cada
un dels llibres
té un sentit
i té un tema
que no és molt explícit
però que està darrere
que és com una capa
fem una petita pausa
escoltem una altra versió
i continuem
amb un altre registre
parlant
amb el Lluís Campó
i Vidal
Lluís Campó
Lluís Campó
Lluís Campó
Lluís Campó
Lluís Campó
Lluís Campó
Lluís Campó
Lluís Campó
Lluís Campó
Lluís Campó
Lluís Campó
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit