Fins demà!
Fins demà!
Avui, avui fem un petit miracle i convertim els nous primers divendres de mes en deu divendres.
Avui acabarem un cicle d'entrevistes amb l'editor de referència de revistes en el període de la denominada transició política.
Transició que encara avui no se sap a què i a on.
El nostre convidat va fer el disseny editorial de publicacions com Bocatxo, Barrabàs, Por Favor, Interviu, El Jueves, etc.
És creador de més de 100 productes editorials i ha sabut captar el que volia el públic lector en cada època.
En les nou entrevistes anteriors ha deixat ben clar que ell és un creador, mai ha sigut un home de continuïtat ni de rutina.
Una vegada definit i assentat el model de la revista, ell ha cercat un equip directiu adient, deixa la publicació i engega nous projectes.
intel·ligent, culte i creatiu, ínclit, il·lustre, insigne, egrègia, enginyós, oberrim, rellevant i més adjectius foren necessaris per qualificar a Josep, Hilario i Font.
Benvingut, com estàs?
Molt bé, un divendres més.
Avui?
Què passa? És el desè divendres, dels nou primers divendres de mes l'hem convertit en deu.
Vale, molt bé, d'acord.
I ja te'n dissipo i no s'acabarà aquí, eh, perquè tinc coses pensades...
Bueno, jo pel que he sentit que deies, ara em deixaràs tranquil una temporada, ja m'està bé.
Josep, aviam, fem una mica de repàs històric.
A l'Espanya dels segles XVIII i XIX, les gacetes satíriques, costumistes, eren les que despertaven l'interès del públic.
Tot això, després de la Guerra Civil, entre 1941 i 1977, els espanyols van necessitar l'humor de la Codorniz.
Moltes persones començaven el dia llegint les vinyetes de premsa, on els humoristes deixaven el seu peculiar enfocament de la realitat.
A tot això va contribuir la censura de llavors, sobressortint aquells que pel seu enginy i esforç eren capaços d'eludir les dificultats.
En els darrers anys d'aquest període, és quan es produeix la curta però intensa etapa d'una revista que era l'Herman Olobo,
que va desembocar al final de la transició en el jueves, i amb l'eclusió d'aquest tipus de revistes.
Sens dubte, l'humor i la sàtira són llenguatges de llibertat.
Però, Josep, l'humor ha de tenir límits.
Bé, l'humor jo diria que, com tot, jo crec que tot ha de tenir límit.
Perquè si partim del punt que la teva llibertat comença o s'acaba quan comença l'altre,
això vol dir que hem de respectar, respectar-nos els uns als altres.
I, en el fons, jo crec que, per el nostre concepte de la vida actual,
els deu manaments es converteixen en un,
que és no vulguis per tu, no vulguis pels altres el que no vols per tu, per dir-ho d'una altra manera.
Però es vol dir també això que, realment, com dius tu, sí, l'humor té un límit.
Quin límit posaves tu en les teves publicacions?
Bé, això també, aquest límit, perquè fixa't, per exemple, et poso un exemple.
Personalment, jo posava un límit a l'humor escatalògic.
I, en canvi, moltes de la sàtira catalana, sobretot, d'abans de la guerra...
Igual que la valenciana, eh?
Era escatalògica, precisament.
I valenciana, també.
Però, per això, clar, quan tu apliques un concepte personal,
al final el que tens que fer és frenar-te, parar i dir,
bueno, escolta, aquest és el meu, però no és el de tothom.
Deixem la porta oberta perquè hi hagi possibilitats a altres humoristes.
Clar, el meu exemple, quan jo vaig començar a ficar-me en el món de l'humor,
era el panx inglès.
Clar, el panx inglès, que té una història de quasi 300 anys,
era un producte on hi havia tot aquest humor inglès
que no saps si és àcid, si és per bombar.
O sigui, i llavors aquest humor, a vegades es confon i es diu que és un humor intel·ligent.
Bé, doncs sí, potser sigui un humor intel·ligent,
però jo crec que l'humor tampoc té que circunscriure's a la intel·ligència.
L'humor té que ser explosiu.
Una cosa t'ha de fer gràcia de cop, d'entrada.
No pots tenir que dir, oh, és que té gràcia perquè si mires això i estudies allò
i tu ho compares com tal cosa, llavors és divertit.
No, o ho és o no ho és.
I ho és d'entrada o no ho és d'entrada.
Per exemple, jo et poso a posar un exemple,
on et sembla una cosa molt particular.
Últimament a mi m'han preguntat,
o alguno m'han preguntat,
què era el meu sexi de la meva dona.
I jo vaig contestar que és la forma de riure.
perquè és explosiva.
I entra directament per les orelles, però se'n va al cor.
Que maco.
Ara que tenim, veus,
ja sents el somriure de la teva dona
que està avui al nostre costat dels estudis,
la Vivian.
Fantà, que maco.
T'ha agradat?
Molt.
T'ho tenia preparat, eh?
Que consti.
Ella ho sabia?
Explica-li, que ho havíem estudiat tu i jo
a l'últim sopar de puros.
Vivian, no t'emportis la decepció,
perquè ha sigut com el seu humor,
totalment explosiu.
Bueno, explica'ns més coses, total.
El resum és que l'humor ha de ser explosiu,
que l'humor ha de tenir límits.
Per mi els límits és l'educació,
o la bona educació,
o el que tu deies,
no faltar al contrari.
Més d'una vegada recordo
que hem comentat
en els anteriors 9 programes amb tu,
que tu utilitzaves molt més la sàtira
que l'humor barrué,
el que dèiem aquesta història
de les teves publicacions,
que d'alguna manera
ve també indicada
o posada
pels que tu contractaves,
pels humoristes,
que ara no és el mateix
un humorista barrué,
per dir-ho d'alguna manera
que un humorista fi.
Els humoristes que tu triaves,
els que vas tenir sempre
a primera fila,
des del Peric fins al Forges,
eren humoristes
que no eren barrués.
No, però primerment,
la major part dels que jo vaig conèixer
o jo vaig introduir
no eren barrués.
Si vas a mirar, potser
cadascú tenia la seva personalitat
o cadascú tenia el seu punt.
Per exemple,
no és el mateix
l'humor, per exemple,
del partitat
del Lluís Martín
del Jueves
que l'humor
del
del Forges.
Té que a veure,
són humors
en un punt de partida
o en un
en el fóndum
molt
personals,
però que reflexen
com són ells.
o sigui,
quan un humorista
fa molta broma
de la religió,
sempre t'has de preguntar
què li passa?
és ateu
o està, diguem,
com fos
amb la religió?
Perquè jo no crec,
perquè quan un presumeix
d'ateu,
precisament és com allò
dius,
di'm del que
de la religió.
Per tant,
mai saps exactament
per on va,
però per exemple,
no és el mateix
l'humor
de l'Oscar Nebreda.
l'humor de l'Oscar Nebreda
és aquest tridener
que dic jo
és espontàni,
és frota,
vull dir,
li surt,
vull dir,
és així,
és com un globo
que va fent,
xirriant,
no?
Clar,
no té res a veure,
per exemple,
i curiosament
no té res a veure
amb el de l'Iba,
que era el seu soci
i amb qui van començar,
vaig començar
tots dos a fer
les tires dels comens,
a fer,
diguem,
el barrabàs,
no?
Però és com penetraven,
hi havia,
perquè realment
al final
som sensibles
a diferents
formes de l'humor
i som sensibles
a diferents
forces d'humor
perquè l'humor
crec que de veritat
incideix
molt profundament
en els nostres sentiments,
més que la paraula
i més que la música.
Va,
això també.
Bé,
és una manera de pensar.
Doncs mira,
tornem a la paraula aquella
que t'he dit,
el nom propi,
el substantiu,
la sàtira.
La sàtira
és definida
en freqüència
de manera estricta,
com un gènere
o forma literària,
encara que en la pràctica
sigui també trobada
en les arts gràfiques
i arts escèniques.
encara que generalment
es pensi
que tota sàtira
hagi de ser divertida,
l'objectiu principal
de la sàtira
no és l'humor
en si mateix,
sinó l'atac
a qualcom que l'autor
fortament desaprova
usant l'enginy
com a arma.
Per exemple,
tu estaves parlant
de la religió.
de la religió
doncs és això,
no?
Sí.
A l'atac
a qualcom que l'autor
fortament desaprova,
no?
Una característica
molt comuna
de la sàtira
i gairebé
específica seva
és l'èmfasi
en l'ús
de la ironia
o sarcasme,
però la paròdia,
la exageració,
la justaposició,
la comparació,
l'analogia,
el doble sentit
són tots sovint
utilitzats en parts.
Sí, però pensa una cosa,
la ironia i el sarcasme
són agressius,
la sàtira no.
Bé, sí, sí,
pot ser, sí, sí.
I això és un punt
de partida pel tema.
Per exemple,
de l'humor
que estàvem parlant abans,
amb la seva forma
d'introduir,
de fer-te pensar,
per mi,
el número 1
és el peric.
Les frases del peric,
la forma d'entendre...
Encara avui,
encara avui
són vigents.
Exactament,
per tant vull dir-te,
i en el fons
quan coneixies el personatge,
a mi em va sorprendre,
perquè jo el peric
l'havia conegut
amb un...
amb un hàbitat,
per dir-ho així,
del que jo no...
del que no esperava
el que després va ser.
Lo cual vol dir-te
que en el fondo
no prejusguis a la gent,
perquè no saps mai
amb el que et trobaràs.
I jo puc dir-te,
Ferran,
que més d'una vegada
he ficat la pota.
O sigui,
he pensat que una persona
podia ser o no podia ser
i m'ha sorprès.
I generalment,
clar,
per què m'ha sorprès?
Perquè m'ha sorprès
en positiu.
En negatiu
no m'ha preocupat mai,
pensar que tothom
té les seves febleses
i que això no és...
forma part de la vida,
no?
Però el que m'ha sorprès
en positiu,
després me n'hi ha alegrat molt,
no?
Però no m'ho esperava,
per dir-ho així,
no?
És el risc que un té
quan jutja una persona
sense conèixer-la.
Exacte.
I un, per exemple,
és el peric,
no?
I l'altre és,
per exemple,
el...
Bé,
ara no em surt el nom,
que és un escriptor
que ara pràcticament
és el número 1 aquí
i que té,
entre altres coses,
té...
està considerat,
em sembla que és
el cavalló de la Legió
en Déu Nord,
que és el...
De França,
clar.
Sí.
Bé,
ara no em surt el nom.
Bueno, ja sortirà.
Però ja sortirà.
Però vull dir,
és el mateix cas,
vull dir,
trobo que és una persona
que la vaig conèixer
de jove
fent una columna
de certa manera
del Boccaccio
i que avui en dia
no té res a veure.
Avui en dia
és una de les...
de les grans figures
de les lletres espanyoles
o catalanes.
Sí, guai,
que viu.
Viu, no, no, viu.
Acaba de publicar ara
una...
una novel·la,
acaba de publicar ara
una novel·la
que està basada
en el nom d'un hotel.
Ara,
i...
Quants detalls,
doncs no.
Sí, però...
Jo personalment no hi caig.
No preocupis,
que l'equip de producció
del programa
ho trobaré.
amb els noms
soc fatal.
Sí, sí, sí.
És novelista,
escriu novel·les ara.
Sí, sí, sí.
Què?
Escriu novel·les ara,
aquest senyor.
Sí, sí, sí.
Enrique Villamata.
Enrique Villamata.
Enrique Villamata.
Enrique Villamata.
Enrique Villamata.
Enrique Villamata.
Villamata.
Doncs el Rick Villamata
jo li he conegut de jove
i la veritat
no donava un duro per ell.
Però...
I realment
acui,
xapó.
No ens parlem
perquè fa anys
que no ens han parlat,
però des d'aquí mateix
el felicito
una vegada més,
trobo,
que m'ha sorprès
i agraeixo
com ha contribuït
en certa manera
en el món de la novel·la
o en el món de la forma de pensar.
I jo recordo
en un dels anteriors programes
deies que una persona
que també
que t'havia sobtat moltíssim
escrivint
amb les teves revistes
era l'Adolfo Marcillac.
Ah, sí.
Jo recordo
que en deies...
Igual que el Marcet
en deies, no?
Aquest ja és...
o el Manolo
o el Manolo
però
que et va sorprendre
també va ser
la doctora C.
Molt, molt.
Realment,
quan a Marcillac
li vaig demanar
una col·laboració
i em va fer
les primeres col·laboracions
em va sorprendre
realment
el bé
i el profund
que era escrivint
i al mateix temps
el irònic
perquè
tornem a el mateix.
Vull dir,
quan tu fas una publicació
a veure,
quin és l'objectiu?
L'objectiu
hi ha diferents...
poden ser
diferents objectius.
Un objectiu
pot ser informar.
un objectiu pot ser
opinar.
Però
per mi
un objectiu principal
no és tant
una cosa ni l'altra
sinó el conjunt
de fer
que la persona
que està llegint
reflexioni,
valori allò
i sigui
ell el que pensi
i el que opini.
amb això
tu dius
el periodisme
jo recordo
la facultat
de periodisme
abans
de la senyora
i hi havia
el lema
aquell que deia
ben clar
informar,
formar
i entretener
són les tres
els tres adjectius
que qualifiquen
el que ha de ser
la comunicació
o la premsa escrita
o la premsa oral.
Però llegeix-los
al revés.
Entretenir
a formar
e informar.
Sí, sí.
Perquè si tu no entretens
ja no entren,
ja no segueixen,
ja no busquen
el que estem dient.
Que és, per exemple,
el que jo
a vegades
ara et podré
donar-te un exemple.
Hi ha una persona
que és molt amiga meva
que és el director
de La Vanguardia.
Sempre has tingut
els teus amics
i jo els puc comptar
com a directors
de La Vanguardia.
Alguns.
I amb el gran que he fet.
amb el conde
sempre has tingut
una relació.
Posem un exemple.
Ara que soc molt amic
del Jordi Joan.
Però també soc amic
de l'anterior.
Bueno, a veure uns quants
al Tàpia
i no sé què.
No, no.
Què?
El Carau.
Què?
El Màrius Caral.
També molt amic
de Màrius Caral.
Però bueno,
tots dos,
en el seu moment
i en les seves etapes,
han escrit
el bitllet
de la pàgina 2
de La Vanguardia.
Sí.
Doncs bueno,
ho sento molt,
però el Jordi Joan
és avorrida.
I en canvi
de Màrius Caral
és molt divertida sempre.
Algunes, eh?
Quasi totes.
Quan va fer
allò de la princesa.
Sol ser divertit.
Al mateix temps
potser és menys profund.
El Jordi Joan
potser és més profund,
però
va més directe al tema
i a molta gent
li costa entrar.
Li costa entrar
perquè no té el punt
que t'entreté ningú
que et crida l'atenció
o que et dona
com fa el Màrius,
que et dona
un punt de partida
que et fa gràcia,
t'interessa,
i llavors hi arribes
a lo millor
a res,
però està allà.
Et llegeixes.
Bueno,
per mi
jo preixo tots dos
i me'ls estimo
tots dos,
per tant,
què vols que et digues?
No,
però
em quedo
reservat
a la meva memòria
el que tu m'has dit
que hi havia
a la facultat
de periodisme
i encara suposo
que deu estar
a la facultat
de ciències
de la informació
que em dius
i això és al revés.
És
informar,
formar
i entretener-nos.
El primer
és entretenir
perquè si no
ja no dones
l'entrada
a la informació
i si ja no dones
l'entrada
a la informació
no pots formar
la gent
amb les idees
que vols expressar.
Mira,
farem un...
Aprofitant això
vull fer
una explicació
que m'ha sobtat molt
ja que tu
estàs aquí al davant
poder explicar
als suyents
la importància
de la sàtira
a la literatura
catalana.
Els orígens
de la sàtira
catalana
escrita
es remunten
a la poesia
medieval
per el que ja
ha anat a llegir.
Després de la literatura
popular
oral
durant la renaixença
van néixer
les revistes
satíriques.
L'humor
va sobreviure
a les dictadures
de Primo de Rivera
i de Franco.
Va arribar
a l'esplendor
durant la transició
democràtica
que ho estaven parlant
i més tard
es va tragedar
a la ràdio
o la televisió
que ara en parlarem
i ara
s'està infiltrant
a les noves tecnologies.
Els orígens
es remunten
als bufons
i als poetes
medievals
com ara
Guillem de Cervera
Francesc
Ximenis
Bernat Metzen
Sant Turmedes
Jaume Arroz
Joanot Martorell
o el rector
de Vallfogona.
Més endavant
l'humor
es va infiltrar
a la literatura
popular
oral
i a les auques
i durant la renaixença
va haver-hi un individu
que es deia
Albert Llanes
que va fundar
el primer periòdic
humorístic
que es deia
Un tros de paper
a l'any 1865
o sigui
imagina't
això fa més de 150 anys
i en el qual
escrivia
un tal Robert Robert
considerat
el primer
periodista
costumista
modern
en llengua catalana
i estic agafant
una mica
de protagonisme
als meus
dos companys
i amics
de coses
que explico
d'històries
però
ja també
de tant en quant
com ells també
em foten cullara
jo també
en aquesta època
en aquesta època
del Robert Robert
va sorgir
a les revistes
com
L'Onoi de la Mare
L'Ambustero
L'Asa
La Rambla
L'Omestre Titas
L'Oborinot
o La Xanfaina
Els escenaris
els escenaris
de llavors
triomfava
un tal
Frederic Soler
Serafi Pitarra
amb el seu teatre satíric
i a l'Opiso
que destilava humor
amb el seu art
gràfic i plàstic
durant la primera
república espanyola
van néixer
clàssics
com
La Campana de Gràcia
L'Equella de la Torratxa
i El Pepito
i amb una forta càrrega política
la setmana tràgica
es va poder seguir
a través de la revista satírica
Cucut
que va ser assaltada
pels militars
des de llavors
o ja llavors
els militars
i la cultura
sembla que han tingut
sempre
mals lligams
Dels temps
del pistolerisme
del terrorisme
i de la guerra del Marroc
són l'Estabet
la Cucafera
i els epigrames
de Josep Maria de Sagarra
Durant la dictadura
de Prima de Rivera
que van ser
aquells set anys
entre 1923
i 1930
va emergir
la revista esportiva
satírica
El Xut
i va ser també
en aquesta època
quan el ventrílog
Josep Torres Virralta
més conegut
com Toresqui
va esdevenir
el primer
pioner
de l'humor ràfic
a Radio Barcelona
ara del món radiofònic
vull dir
avui
l'estudi
Toresqui
de Radio Barcelona
és una referència
dintre del món radiofònic
amb la segona
república espanyola
va aparèixer
la mítica revista
El Benegre
i es va popularitzar
l'humor
de Joan Oliver
més conegut
com Pere IV
i quan va esclatar
la guerra civil espanyola
l'humor català
es va posar al servei
de la república
va ser el gran moment
d'autors
com Pere Calders
i Abelí Artis
Genè
més conegut
com Tisner
amb la derrota
republicana
l'humor
es va tornar
blanc
i costumista
i es va trobar
refugir
als diaris
el refugí
que van trobar
fàcil
per l'humor
en aquell temps
no hi havia
moltes més coses
que en els diaris
no?
Era en el som temps
del Nenotaire
que tu coneixies
molt Joaquim Montanyola
a la Vanguardia
la revista espanyola
l'Acadonit
que hem parlat
que s'imprimia
l'Acadonit
s'imprimia a Barcelona
a partir
de la llei de premsa
del 1966
el Correo Català
i el Telesprès
van acollir
una nova generació
de Nenotaires
s'encapçalada
ja pels teus amics
el Cesc
i el Peric
artistes comis
com la Marisa Pere
el Joan Capri
i el Cassen
es van fer populars
gràcies a la televisió
i els discos
el moment d'esplendor
de la premsa satírica
va arribar
amb la transició democràtica
l'any que va morir
Franco a Catalunya
s'editaven 6 revistes
d'humor
el Matarratos
el Barbàs
el Papus
per favor
moltes gràcies
i una revista
amb botifarra
que no
jo no la recordo
però
amb les dades
que jo he anat
buscant
em surt una revista
que es deia Botifarra
a tu et sona?
no
jo tampoc
no n'hi sentia mai
jo tampoc
però bueno
surt amb les dades
de les hemeroteques
i és el que jo he trobat
total
que en un mercat tan reduït
molts dibuixants
i humoristes
coincidien en diverses publicacions
i s'incorporava
una nova promoció
de periodistes
i ninotaires
així
es barrejaven autors
i aconsegrers
com Guà
Espanyella
Conti
Montanyola
Panyarroia
Escobar
Xifrer
Blanco
Grau
Vázquez
i Matías
Guiu
tots aquests
suposaturs
deus haver conegut
amb nous valors
llavors
com es deien
Raf
Manel
Ferrer
Beltran
Pujal
Vallès
Oli
Peric
Gim
Banyeres
Vázquez
Montalbal
i Joan Mercè
entre altres
a l'any 1977
hi va haver un atemptat
fascista
amb bomba
contra el Papus
encara que també
va néixer el jueves
l'única revista
que encara sobreviu
a l'any 1978
i que marca una ficta
històrica
pel que fa
a la xifra
de revistes satíriques
en noves capçaleres
com la Pipa d'en Roc
el Benegre
el Pou Calent
el Corredor Sant Coc
el Cementir
el Babell de Gràcia
el Ginset
o la Bimba
jo de totes aquestes
i a mi he quedat
sempre amb les teves
sí
no, no
la transició
es va acabar malament
per la premsa satírica
el 1976
hi havia set publicacions
en castellà
i cap en català
i el 1981
només en quedaven
tres en castellà
i cap en català
als cinc anys
havien desaparegut
deu revistes
en castellà
i vuit en català
i en aquell moment
l'humor
trobava nous espais
a Catalunya Ràdio
a la televisió a Catalunya
i al teatre
i d'altra banda
no sé
herois de bebé
van renèixer
a la televisió
o al cinema
com
Quico el Pobre
i el Màquina Baja
el teu temps
abans de la mort
d'en Franco
les sàtires
se centrava en l'esport
la televisió
i els costums
el que tu explicaves
però durant la transició
els principals protagonistes
de les sàtires
van ser els polítics
amb excepcions
per exemple
el rei d'Espanya
semblava que era intocable
mai fèieu broma
llavors
parlo amb l'època
de la transició
sobre el rei d'Espanya
era intocable
avui
continua sent intocable
el que és tocable
entre cometes
l'emèrit
però si tu fas
si jo aquí
fes una broma
i em poso
jo amb mi
amb l'actual
rei d'Espanya
jo no sé
si em cauria
una moto
o em fotrien
a la garxola
amb l'emèrit
jo crec que ja es pot dir-la tot
però amb el rei d'Espanya
avui
el 2022
no sé si encara és d'aquells intocables
bé
crec que en realitat
aquí
es produeix un tema
un fet
simplement
de que
directe o indirectament
Franco instaura
la monarquia
perquè per molt que diguin
és ell qui decideix
que restaura
la monarquia
amb la persona
d'un dels fills
de don Joan de l'Urbun
per què fa això?
perquè en el fons
el que sí està clar
pel que jo sé
pel que he llegit
i fins i tot
per una carta concreta
de la que tinc referències
perquè l'he vista
i l'he llegida
Franco era monàrquic
i això és una cosa
que la gent
potser necessitaria saber
teniu que pensar
que per exemple
el rei Alfonso XIII
va ser padrí
de casament de Franco
i en segon lloc
quan ja
el rei Alfonso XIII
estava a Roma
li escriu
una carta a Franco
i l'encabeix
dient
querido Paquito
i li demana
que instauri
altra vegada
la monarquia
però amb la figura
de don Juan
per tant
si això
encapsulat
no et deixa ben clar
que aquest senyor
al marge
de la seva neta
del seu gendre
del que tu vulguis
i tota la parafernàlia
del tema
i del moment
s'instal·la
la monarquia
és perquè ell era monàrquic
a partir d'aquí
la transició
crea un cert respecte
a la figura
perquè
no sabem
el que serà
ni el que ens espera
ni com es comportarà
i
i passat els anys
i a pesar
del que
últimament
hagi ocorregut
no
tenim
que oblidar
que aquest país
durant
X anys
després de la transició
més que monàrquic
va ser
Juan Carlista
perquè
el personatge
que
va interpretar
la monarquia
del moment
va donar
un vis
que alguns
han considerat
borbònic
i altres
l'han considerat
purament
castellà
per dir-ho així
o madilenyo
d'un personatge
d'una certa
soltura
i que
més o menys
es va
ficar
dintre
del tarannà
de molta gent
d'aquesta època
no estic valorant
el rei
com a rei
l'estic dient
simplement
diria molt senzill
que va caure bé
i a vegades
caure bé
és més important
del que sembla
a partir d'aquí
durant uns anys
la premsa
en particular
i qui va contribuir
la ràdio
també i tal
i tal
i tal
i tal
i tal
i tal
i tal
i tal
i tal
i tal
i tal
i tal
van
acceptar
la base
que el rei
era intocable
per què?
Perquè
les febleses
conegudes
dels reis
també
eren simpàtiques
i això
ja és molt
complicat
perquè quan tu dius
que això era simpàtic
cuidat amb les feministes
per exemple
cuidat amb una sèrie
de conceptes
que avui en dia
han agafat
una importància
que no tenien
o que no volíem
que tingués
Ferran
és molt complicat
crec jo
que és molt complicat
però
quan tu em dius
que ara sí
que et pots ficar
amb el rei emèrit
però no
amb l'actual
jo crec que la qüestió
no està aquí
perquè últimament
o en certs moments
el jugador
s'hi ha ficat
d'una manera
o d'una altra
i ha tingut
els seus problemes
i ha tingut
els seus problemes
potser perquè al final
igual com t'hi he dit
aquests conceptes
que són
a lo millor
molt
d'estar per casa
de dir
no, és que caia bé
és que
les seves febleses
eren simpàtiques
doncs ara també
podries dir
doncs que
et diré jo
que
que el mateix
que
que
que
que
lo que
lo que
lo que
ara tenim
doncs
doncs
mira
ui
ara m'has obert
un meló
de preguntes històriques
que possiblement
algun dia
es resoldran
la primera
tu dius
que Franco
era monàrquic
però
la pregunta
és
com és
que tria
a Juan Carlos
quan té
la seva neta
casada
amb una altra
és l'Alfonsa
i decideix
que el rei
sigui el Juan Carlos
que no és directament
implicat amb l'Alfonsa
això és una pregunta històrica
que algun dia
algú en s'ho explica
és molt senzilla
l'Alfonsa és homosexual
si es casa amb la filla
amb la neta
això no té res a veure
però l'Alfonsa és bisexual
o és homosexual
i això per Franco
sí té una certa importància
en el seu moment
ben apreciat
el senyor
Josep Pilar Llufon
a part de ser
un editor
i un periodista
de referència
és un historiador
no
és que en realitat
es dona la casualitat
que jo sé
jo sé
que Alfonso
és com a mínim bisexual
perquè he conegut
a uno de sus
amantes masculinos
punto
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
ja ho veus
i era un model
de banyoles
això
estem fent
el sàlva-me
de Sant Just
el sàlva-me
de Sant Just
ara aquí
escolta
almenys que Sant Just
es ven
sàpiga la veritat
d'algunes coses
tu
ja que no arribem
més lluny
que la vorera
ja m'has resolt
un dels dubtes
que tenia
que dormia
igual
pots comprendre
però ja que tu
me l'has dit
com és possible
que
Franco
nomri el Juan Carlos
quan té
directament
implicat
casat
en la seva neta
un altre borbó
ja està
ho has definit
clar
és un
bueno
per el que fos
digues
perquè no va ser
el don Juan
però clar
no
el don Juan
no home
no però lògicament
com a monàrquic
tenia que escullir
el don Juan
que era
la natural
però és que
i les relacions
no eren massa bones
aviam
Catalunya
reemprèn
les explicacions
que fèiem abans
va viure
un trasbassament
de l'humor
en paper
a la ràdio
o a la televisió
i el lideratge català
a la indústria humorística
escrita
es va traslladar
a la indústria audiovisual
en el cas
de la televisió
a Catalunya
l'humor
va devenir
quasi un monopoli
si no recordo malament
de l'Andreu Buenafuente
del Miqui Motto
del Toni Soler
en aquella època
i alhora
que va integrar
un humor teatral
amb les companyies
de la Cubana
el Degoll de Goma
el Tricicle
i els comedians
hi ha programes
programes de TV3
sense títol
Malalts de la tele
La Cosa Nostra
Plats Bruts
Polònia
van aconseguir
grans audiències
sí
efectivament
i d'alguna manera
l'humor
es va substituir
de l'impres
el visual
visual
a la televisió
per entendre's
a mi per exemple
particularment
i a la ràdio
cada un
li agrada
un o un altre
a mi per exemple
m'agrada molt
el Buenafuente
sí
m'ha agradat
una cosa
tan casual
com les Tresines
sí
i tant
crec que són punts
en aquest sentit
no vull dir-te
clar
bueno
aquest és
cada un
per exemple
hi ha gent
que ha seguit
molt el Polònia
jo no segueixo
el Polònia
sí
però en canvi
vaig
seguir
les Tresines
diràs
de què vas
doncs no
doncs
no sé
per què no segueixo
el Polònia
doncs
no sé què dir-te
potser perquè
l'estètica
del Polònia
no m'agrada
sí
sí
en canvi
poso un exemple
jo soc un seguidor
del Saturday Night Alive
de Nova York
de què vas
una cosa
és super elitista
i l'altra
sí
però són dues maneres
a vegades
d'entendre l'humor
diferent
un tipus d'humor
no
a més és curiós
perquè
a casa meva
jo el Saturn
el tinc
que posar d'amagat
perquè a la meva parella
no li agrada
mira
quan humoristes radiofonics
com el Josep Maria Bax
el Jordi Estadella
el Buenafuente
van passar la televisió
a la ràdio
van tenir un relleu
perquè quan aquests tres
que dos
malgratament ja no estan
amb nosaltres
com són el Bax
i l'Estatella
a la ràdio
els va rellevar
una nova generació
encara estan avui
com l'Alfonso Arús
que també s'ha passat
a la televisió
el Quim Morales
que l'ha passat
de RAC1
a 8TV
a RAC105
i des del 2021
està titular
a Catalunya Ràdio
com a humorista
o l'Oriol Parreño
que era
el guionista
i el que feia
tots els missatges
i l'edició
del Foraster
o del Paisano
amb el Jorge Calabalado
no
el Jorge Calabal
o el dels Morancos
que no em surt
el Jorge Calabal
em sembla que es diu
no?
Bé
que estem així
que l'humor
per sort
ens fa riure
que l'humor
ens dona bon ànim
que l'humor
passa
de tots els medis
que abans
només eren l'escrit
posteriorment
la ràdio
després la televisió
i ara
les xarxes
no?
hem fet un petit
recorgut
al que ens interessa
en el país
que és el nostre
el que tenim aquí
al costat
de tota
l'evolució
de l'humor
passant per la sàtira
catalana
que al començament
tu deies
escatològic
que jo vaig provar
que jo vaig
evitar
per dir-ho d'alguna manera
però molt
molt d'aquests
humoristes
començant pel Pitarra
eh?
sí, sí, sí
no, no
precisament
tenien
l'escatologisme
el que vull dir-te
per això et dic
que té tantes aristes
té tantes
és polièdric
vull dir
tens tants punts
de referència
que hi ha moltes
diferències d'humor
i moltes maneres
que t'entri
o de concepti
ara
també et dic una cosa
aquest salt
a la televisió
i a la ràdio
i tal
em sembla perfecte
vull dir
ojalà
i que saltarà
a la xarxa social
però cuidado
a la xarxa social
cuidado
amb lo que passi
en l'humor
a la xarxa social
perquè aquí sí
que el punt
de límite
entre
el que està bé
la sàtira
i el que no és sàtira
l'ironia
i el que no és ironia
el punt
va ser
serà
el que està passant
en aquests moments
que els congressistes
s'insulten
en realitat
en realitat
no és una anomalia
això està passant
a tots els congressos
de tots els països
del món
perquè l'actualitat
t'ha portat
fins a aquest punt
però en certa manera
això sí que és culpa
de les xarxes socials
perquè ha desfigurat
una sèrie de paraules
i una sèrie de conceptes
i les xarxes socials
cuidar d'un
el que poden
en el moment
que l'humor
intenti ficar
espero que no passi
per dir-ho d'una altra manera
Fem una petita pausa
i continuem
perquè és un tema important
l'humor
a les xarxes socials
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
i pensi a myself
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pa prison
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
Fem una petita pausa
La petita pausa
Mika Nakashima
és una actriu i cantant
de pop jazz originària del Japó
nascuda
fa 39 anys
era la tercera filla
és la tercera filla
una família molt significativa
al Japó i des que era
una xiqueta
Mika somiava ser una famosa cantant
i ser una estrella
en la seva adolescència
va decidir no assistir a l'educació superior
per estar concentrada al 100%
a fer el seu somni
realitat
que era fer una carrera musical
tot això
li va sortir a l'estrellat
quan va ser triada
entre dos més de 2.000 joves
per protagonitzar
una heroïna de la sèrie de televisió
Fidu
un nom en japonès
Fidu
que tria d'una cançó d'amor
en espanyol
i Mika va fer el seu debut
com a cantant
signant un contracte
per gravar el tema principal
de la sèrie
d'aquesta sèrie de televisió
és un personatge
o millor dit
una cantant
especial
per moltes coses
entre altres
es va convertir en un artista
de revelació
guanyant premis
a la millor
nova artista
al Japó
pràcticament
tots els premis
a la música nipona
i
a mi de les coses
que més m'han sobtat
de la
de la seva història
de la seva biografia
i és jove
amb 39 anys
és que té
un problema
a les orelles
a la oïda
i així i tot
afina tremendament
fins que els metges
li han detectat
li han fet
els mil i un tractaments
per curar-li
un problema
amb el timpen
i avui
sembla ser
que pot tornar
a cantar
amb garanties
que no es quedi
sorda
que no perdi
la oïda
total
que
l'any 2006
a causa
de
l'huracà
Katrina
a Nova Orleans
ella
que és
molt amant
del jazz
va llançar
un
disc
que es deia
All Hands Together
en col·laboració
amb la finalitat
de donar suport
a la reconstrucció
de la ciutat
de New Orleans
després del pas
d'aquest huracà
doncs bé
dintre de
aquesta col·laboració
per recaudar
fons
va gravar
la cançó
What a Wonderful World
que és la que hem sentit
en la seva versió
de la nostra
sintonia
total
que fa un temps
com ho he explicat
que es va anunciar
que
ella aturava
totes les seves activitats
com a cantant
per enfocar-se
a corregir
el defecte
a les orelles
i mira
tant que tal
és curiós
després
el corrector lingüístic
em dirà
si és veritat o no
quan tens
un defecte
a l'oïda
es diuen
un defecte
a les orelles
no és un defecte
als oïdus
o a les oïdes
no és a les orelles
total
que la cantant
que va patir
o que està patint
un problema
a la Tompa d'Ustaki
condició
per la qual
li és difícil
continuar cantant
des d'aquí
i malgrament
de la seva
gravació
de la nostra
sintonia
li desitgem
que se li curi
aviat
i que aquesta japonesa
que té
gran èxit
al Japó
torni
torni
a poder cantar
Josep
tornem
tornem
tornem
al que havíem dit
de les xarxes socials
de la que estaves
ara
explicant
de la japonesa
de la licana
Casima
no
realment
són curiositats
del Japó
quan jo vaig estar vivint
a Argentina
amb els meus pares
l'any 52
i 53
hi havia una cantant
japonesa
que cantava
tangos
i no sabia
el castellà
simplement
els cantava
no sabia
el que cantava
però els cantava
a Sevilla
quan jo
es deia
Ranco
Fushihama
bona memòria
veus
no te'n recordaves
de l'Enrique
Vilamates
però
en canvi
recordo
molt bé
doncs jo
recordo
una cantant japonesa
de tangos
abans de jubilar-me
està jubilat
tu
amb molta il·lusió
encara de fer coses
però
a nivell
laboral
l'anèndote
l'anèndote
recordo que a Sevilla
que anava
cada tres mesos
perquè teníem allà
tota una part
del nostre comerç
em van portar
una vegada
als agents
representants
que teníem allà
a un tablau
flamenco
dos japoneses
ballant flamenco
increïble
i
al darrere
dos japonesos
tocant la guitarra
flamenca
increïble
això és de les coses
que jo he vist
a la vida
això és la globalització
te n'explico
una altra
doncs
ja que estem
en aquest terreno
a veure qui guanya
amb el Xavi Miseracs
bon fotògraf
amb el Xavi Miseracs
a Estambul
anem a sopar
i volem
a veure
un lloc
que hi hagués
la dança
del vient
del vient
i vam anar a un lloc
perquè a més
els va fer gràcia
perquè hi havia
un tablón
a fora
explicant
les actuacions
i a més
de
bailarines
de la dança
del vient
hi havia
un personatge
que havíem vist
algunes vegades
a París
que es deia
Don Vences
que era
un ninot
i vam dir
mira aquest ja sabem
qui és
coneixi-te'l'ho
i vam tallar
hi havia
quatre bailarines
de la dança
del vient
i tres van acabar
la nostra taula
eren d'Almeria
les tres
la globalització
o sigui
que jo et parlo
de l'any 71
mira
que dius això
ja veus
que està
tot això
fora
del
fora
de context
però
em ve de gust
explicar una anèndota
que vaig viure
amb els meus fills
amb el meu fill petit
amb unes festes
de la Mercè
farà
doncs poder
uns 30 anys
o 25
a la plaça
a la plaça
Sant Jaume
i Castells
i d'enxaneta
un nen
negret
i recordo
que li vaig dir
al meu fill
veus
això per mi
és la integritat
són exemples
de la integritat
estàvem parlant
de la globalitat
o la integració
vull dir
la integració
que un
clic
clic
ho entens
jo suposo
que aquell
l'enxaneta
d'hauria
d'haver nascut aquí
o no
no ho sé
el que sí és cert
és que
d'enxaneta
hi havia
una persona
diferent
amb el color
de la pell
del que estem acostumats
per dir això
igual que dèiem
dels japonesos
del flamenc
o de
les almerienses
de la lançadora dintre
aviam
no ens perdem
tornem a les xarxes
tornem a les xarxes socials
a les xarxes socials
el perillós
o el perill
que poden comportar
la seva
integració
ara ho dic bé
no l'he integrit
la integració
a dintre
de
la comunicació
i en el cas
que estem parlant
del que pot ser
humor
perquè pot ser
tremendament destructiu
sense
que al darrere
hi hagi
una marca
una signatura
un nom
què creus?
no sé
anem per parts
perquè això és bastant més complex
en primer lloc
les xarxes socials
que
podríem
fer una llista
i dir coses a favor
i en trobaríem
i coses en contra
i en trobaríem
però
per mi
una de les primeres coses
i les primeres coses
que em preocupen
a les xarxes socials
és quan un
es pot inventar
un personatge
i deixar de ser
qui és
per inventar-se
ser un altre
perquè això
té dues lectures
el que ho fa
com a broma
ho fa
ser molt conscient
de qui és
i tot el que fa
i el que en el fons
t'està dient
que no està d'acord
amb el que és
i que vol ser
una altra cosa
i això ja crea un problema
crea un problema
probablement
que no acaba
revertint a la xarxa
amb si
però que hi és
i és en profunditat
perquè això
pot fer molt mal
és com ara
per exemple
totes aquestes
apps
de lligar
clar
amb qui lligues
hi ha qui li surt bé
hi ha qui li surt malament
hi ha qui s'exposa
moltíssim
o sigui
no sé
crec que aquí
pots parlar de tot el dia
sobre aquest tema
i et trobaries
amb tot
i amb
amb lo perillós
que pot ser
però
ja
feta aquesta llista
i amb aquesta llista
hi ha les coses
a favor
i les coses
al contra
tu
o si vols revertir
el món de l'humor
jo et diria
que el problema
de l'humor
a les xarxes socials
té també
és molt complex
perquè primer
és un humor
diguem
natural
de la persona
o de la persona
que fa
que diu alguna cosa
o és
o és copiat
o és d'un altre
o simplement
aprofita
la quantitat
d'informació
que tenim
al nostre arredador
per utilitzar
l'humor
d'altres
i no el propi
perquè no el té
te dones compte
de lo que estem dient
de lo complicat
que és
és per fer
un debat
però un debat
un debat
que no
que mai
tindrà
un consens
si a sobre tu
ara
impliques
aquestes actituds
actuales
del machisme
feminisme
del si és si
el no és no
i el tal
i el qual
imagina't
on estem entrant
això
és un agujero
és un autèntic
agujero negro
l'inferno
de dante
l'inferno de dante
es queda petit
de lo que pot haver
aquí dintre
de dolent
o sigui
jo crec que en el fondo
el problema més greu
és que
que a la llarga
si no anem amb cuidado
i no hi ha una sèrie
de proteccions
o d'autoproteccions
les xarxes socials
es poden convertir
en un autèntic
destructor
de la societat
tornem al black hole
tornem a l'organic
el meu forat negre
amb tu
Antena 3
es funda
el 25
el dia de desembre
del 1989
el 25 de desembre
Antena 3
va ser el primer canal
privat televisiu
on emetrem obert
i ve
la meva pregunta
aquesta
del meu forat negre
mental
Josep
no has tingut
mai ganes
de fer televisió
tu estaves a dintre
no
mira
des del primer moment
que vam fer
la societat
de fet
amb l'Antonio Ascensio
l'Antonio Ascensio
sí volia la televisió
la prova està
que va ser
dels que van entrar
amb Antena 3
però bueno
volia la televisió
perquè
bueno
vam intentar
un moment donat
ja mentre jo hi era
el crear
o sigui
es podia fer
una sèrie
de pel·lícules
amb la Carmen Sevilla
es va parlar
en aquest tema
es va parlar
de tenir
una societat
que es deia
Televisió NSA
amb això
ho estic dient tot
clar
a partir d'aquí
jo
no era el meu tema
és el mateix
el més curiós
jo t'he dit sempre
que hi ha una qüestió
per les
per les circumstàncies
jo m'hi
he convertit
o vaig ser
en un moment
em vaig convertir
en un editor
de revistes
quan jo t'estic dient
a tu
que jo
sóc lector
de llibres
i no de revistes
i sóc lector
de diaris
i de llibres
però que també et dic
en canvi
quan a mi
em van proposar
fer el diari
per al grup OZ
jo no el volia fer
jo li vaig dir
a l'Antonio
precisament
Antonio
a tu t'agraden
els diaris
fes tu el diari
deixa'm a mi
amb les revistes
que és el que em trobo
ja em va bé
si haguéssim seguit
junts
ja no puc dir-te
què hagués passat
ni a on haguéssim
anat a parar
i tal
perquè
vaig insistir
que jo fes el diari
i vaig ser jo
que al final
hi vaig dir
doncs me'n vaig
i tu vas posar
l'Antonio Franco
exacte
jo vaig posar
l'Antonio Franco
com el primer director
del periòdico
però vull dir-te
per què
bueno
ara dius
però clar
perquè no volies
fer el periòdico
i després
en canvi
vaig fer l'Eco
per això
vaig fer l'Eco
perquè les circumstàncies
a vegades
no és que t'obliguin
però
et porten
aquí
però
una de les coses
per les que jo
no volia fer el diari
és perquè per mi
el diari
significa treballar de nit
i jo soc molt dolent
per la nit
o sigui
jo soc diurn
tu per la nit
fumes puros
exacte
tu has dit
i fumo puros
però no dormir-me
per tant
ja t'estic contestant
jo soc diurn
jo puc estar a les 6 del matí
i estic cantant de la vida
però a les 7 de la tarda
a mi se m'apagan els llums
i amb l'Antonio Alcéncio
teníem aquest problema
perquè ell era tot el contrari
jo li deia
coi
dedica't i tu a la nit
no me facis dedicar-me a mi
perquè
per mi
treballar el diari a la nit
és
quedar malament amb la família
són moltes coses
que no m'agraden
a mi m'agrada
al revés
bé
en canvi
tu dius
vas fer l'eco
sí
però en canvi
de certa manera
vaig fer l'eco
acceptant
que hi havia un director
que no hi era el director
i segona
que precisament
per circumstàncies
pràctiques
el diari
i això va ser un error
l'eco
tancava el primer
és el que tancava
més d'hora
les últimes notícies
o dir que a les 12
t'anaves a dormir
si et miraves
des d'aquest punt de vista
tampoc era tan greu
treballar fins a les 12
però
si havia de treballar
si treballava
i va ser un error
perquè l'eco
hauria d'haver sigut
a revés
el que tanqués l'últim
si volia ser un tabloide
tenia que ser
al revés
però bueno
tant que l'últim
la prova
quants números
vas editar
de l'eco
molt pocs
l'eco va ser un any
va ser un diari
no no
i que consti
que jo m'ho vaig passar bé
amb l'eco
no no
era
la part
a veure
jo recordo
perquè
perquè hi havia aquest punt d'humor
que a mi m'agradava
jo li
jo insistia molt
en ficar-li
per exemple
jo recordo
un titular
tu si te'n recordes
que hi havia un moment
que el Barça
tenia
volia fitxar un jugador
que es deia Carambe
que el va fitxar al Madrid
al final
te'n recordes
no?
doncs nosaltres
si recordes l'eco
l'eco
el que jo vaig fer
és com establo
d'inglesos
que la contraportada
és la secció d'esports
o sigui
tu podies començar
per la teva
la secció d'esports
com fan els inglesos
i jo recordo
aquella època
que vaig posar un titular
que era
Caram, no ve
per dir-te
a mi m'agradava
aquest tipus de broma
o com a exemple
quan publica
a la infanta
li gusta el balomano
aquests són titulars meus
o sigui
al marge
ja d'aquí
quan estava mal
exacte
a la infanta
li gusta el balomano
i coses així
o com van publicar
la foto
de la
com es diu això
del feto
de
de qui en publicà
mòs
era una que estava embarazada
sí
no sé d'una
no em recordo
bueno
és igual
i no ho era
era qualsevol
saps què vull dir
però bueno
aquest tipus de coses
però bé
l'eco
el problema que va ser
que en un moment determinat
vam
vam crear una
vam
el Bladi
que el vam posar
de director
perquè jo
partia de la base
que tenia aquest sentit
de l'humor
que a mi m'agradava
i que
el mouríem
i el tindríem
ell va tirar
cap a l'Eparicient
i l'Eparicient
és altra cosa
saps què vull dir
és un diari
és el diari
de la ciutat
és el vivir en Barcelona
o el vivir en París
i això no era el tema
el tema
era el tabloid ingles
que és el que al final
el
és el que
el Javier Godó
i jo havíem parlat
perquè el Javier
sí té aquest sentit
de l'humor
jo t'ho he dit
moltes vegades
el Javier Godó
sí té aquest sentit
de l'humor
sí sí
la teva admiració
pel Condé
sempre sigui
exacte
aviam
com avui
és l'últim
programa
aviam
l'últim
l'últim programa
Josep
i l'Ari Forn
perquè jo vindrem aquí
per altres temes
tinc
l'interviu
que d'alguna manera
ha sigut
la teva publicació
posem
no la millor
sinó la més venda
la més tirada
la més reconeguda
el tinc aquí al damunt
com el pots veure
15 anys d'història
i
la portada
de la Pepa Flores
de la Marisol
aquí hi ha
15 anys d'història
de les
de l'humor
florido
de les fotos
despullades
pregunta curiositat
totes
totes
van ser
acceptades
per les persones
que es deixaven fotografiar
recordo
la Lola Flores
que
va dir de tot
però recordo
que tu també
em vas dir
les fotos
de la Lola Flores
van ser ella
aquí
a canvi
de sentit
es notava
que aquelles fotos
estaven fetes
arran
ni fondo
desenfocat
i de tu
a tu
és a dir
totes
les fotos
que publicava
l'interviu
totes
estaven
consentides
o pagades
estaven
pagades
estaven consentides
per les protagonistes
correcte això
consentides
totes
benus pepa flores
bona
recordo
que ho vas dir
bueno
aquestes fotos
se les va fer
el Juan Carlos
Gollanes
el seu home
no
les va
les va
les va encarregar
el seu marit
i
el César Lucas
que de fotògrafo
llavors
com va ser
si ella no estava
consentida
o si ella
no va consentir
les fotos
despullades
això us duria
costar moltes
era la seva imatge
en realitat
el fotògrafo
ens va vendre
les fotos
per tant
el problema
el tenia
el fotògrafo
o sigui el fotògrafo
no vosaltres
l'editorial
d'entrada
podíem tenir-lo tots dos
ah per això
no
i no el vam tenir
doncs perquè no el vam tenir
perquè ja s'havia creat
unes circumstàncies
que afavorien el tema
si tu vols
però la veritat
és que tornes a la pregunta
que m'has fet
jo crec que les fotos
consentides totes
pagades
potser no totes
perquè hi ha gent
que volia sortir
sense pagar
clar
sinó que simplement
per ensenyar
per estar interviu
per ensenyar
això mateix
per ensenyar el pit
ja li suposava
una publicitat
era un escaparate
d'un milió d'exemplars
en el seu moment
ara
la que no va ser consentida
és la primera
estic mirant aquí
sabem que després
no li va molestar
i potser inclús
li va ajudar a vendre
el disco
que tenia
en aquells moments
aturat
però en canvi
jo sé perfectament
que el seu
en aquell moment
la seva parella
el Gades
va posar per les parets
bueno
perquè les fotos
eren anteriors
per això
per exemple
estic tefanejant
i aquí
hi ha fotos
des de la Sofia Loren
fins a la Marenin Monrou
despullades
aquestes eren anteriors
la Marenin Monrou
us ho deuria vendre
a alguna agència
això són comprades
i la Sofia Loren
suposo que el mateix
en canvi
hi ha altres
que es veu clarament
la Sílvia Tortosa
de totes maneres
exacte
tu es m'haig de dir una cosa
jo no
a veure
tu recorda
no olvides
que jo només vaig estar
3 anys a l'interviu
i després
el que hagi passat després
van tenir els seus problemes
o no els van tenir
però el que jo vull dir-te
que en general
en general
i no parlo només d'Espanya
el problema
de segons qui
en determinades fotos
i mira
ara més encara
tal com està el tema
del feminisme
i tal
vol dir
podria haver-se creat
una sèrie
de conflictes
tremendos
perquè vale
d'acord
tu publiques una cosa
que te la s'ha vengut
una agència
l'agència
t'hauria de demostrar
que tenia
el permís
de la persona
generalment
la persona
no tenia el permís
però resulta
que si estava
en un sitio público
se li podien
agafar fotos
però encara
que no
no ho autoritzés
bueno clar
hi ha tota una llei
aquí al rededor
depenent inclús
de segons quin país
de segons quina
de quines situacions
i tal
que ho canvia tot
i després ve la segona part
el que després li feia gràcia
que havia
que sortir
no sortir
el que passa
el que deixa de passar
en aquests moments
per exemple
clar
jo trobo per exemple
en aquests moments
em sembla que ho comentàvem
potser ho comentàvem ahir
o potser ho comentàvem
aquest dematí
a primera hora
que dius
bueno a veure
anem a veure
què diuen els feministes
quan veuen
per exemple
la portada del disco
de la Beyoncé
o la forma en què
va la Rihanna
actuant
o la forma en què
clar
doncs llavors
escolta
hi estan d'acord
no hi estan d'acord
forma part
de l'exhibicionisme
forma part
del negoci
és el
per exemple
hi ha una cosa
més senzilla
quan ara estem parlant
per mi una lei
que està
se n'està parlant
i que no sé
com sortirà
al final
que és la lei trans
la lei trans
per mi
la trobo
molt perillosa
molt difícil
a més
perquè té
té
té de tot
té
xirria
per tots els costats
però la meva pregunta
seria
bueno
tu que estàs
apujant
alguna de les feministes
tu que estàs
apujant
aquesta lei trans
quan estigui aprovada
tu et passaràs
el seu nome
tu ho aplicaràs
a la teva persona
ho aplicaràs
al teu fill
o a la teva filla
com ho veuries
no ho deies
sentir-les
perquè una cosa
és parlar
i aplicar una cosa
als altres
però quan ho tens
que pensar
de què faries
no continuem
no?
només ho deixem
no, no
perquè penses
o jo penso
totalment com tu
és a dir
quan ara estic veient
la rebaixa
que proposen
per un defecte
de llei o no
pels condemnats
per violació
jo sempre
poso
mentalment
la premissa
de dir
el jutge
que està autoritzant això
si sí que és la seva filla
què faria?
entens?
el violador
de la filla
del jutge
aviam
i ara
li treuen la pena
en fi
posem una mica
d'humor
ja que comencem
després
comencem
a la seva filla
mira
comencem
el nostre Nadal
un camell d'orient
entra a la ciutat
carrega la gepa
un sac ple de regals
pregunta el seu rei
quin cap n'hi han de seguir
però l'home està ben adormit
el camell vol despertar-lo
amb un crit
que no desperta en la nit
disculpitat si es te'n podria orientar
som ànims de reis
com vostè ja sabrà
un nen i una nena ens estan esperant
portem uns paquets de molt lluny
pel rei ha caigut en un somni profund
ja estic tant per tu
trimba el camell
trimba-rimba pel canal
descansa al balcó del pis principal
es topen per l'aigua que li han preparat
pel rei demà del carreró
el camell no vol malgastar l'ocasió
de castaumes
neules
i un tur
i els meus seris troben el riu
allà entre la bolsa
travessen un riu
però no queda temps
i sempre vols-ho fa
amb les dents
peu en cura del sac
una bicicleta
de cules llampats
unes nines
roses
i un sol
o no Jessica
no ho fa
Un camell d'Orient surt de la ciutat
La gepa i la bogera buida de regals
El riu es desperta i pregunta on estan
Volta estar tranquil, majestat
Contesta la grèstia avançant per l'asfalt
Ja la vida he d'arribar
I el sol bastrutint i el rei s'agraeix croncant
I el sol bastrutint i el rei s'agraeix croncant
Avui, que és l'encesa de llums del nostre estimat poble de Sant Just
Comencem, ja que estem amb el mestre Josep Hilario
Comencem, Josep Hilario
Comencem amb el nostre petit Nadal
O comencem el Nadal amb una cançó de Nadal amb sàtira
O millor dit, una cançó amb humor
Que és difícil de trobar, aquesta cançó dels Manels
Un camell d'Orient, que té la gràcia de dir
Un camell d'Orient entra a la ciutat
Carrega la gepa un sac ple de regals
Pregunta al seu rei quin camí han de seguir
Però l'home està ben adormit
El camell vol despertar-lo amb un crit
Que es perta la nit
Disculpi, taxistes, em podria orientar
Som a nit de reis
Com vostè ja sabrà
Un nen i una nena ens està esperant
Portem uns paquets de molt lluny
Però el rei ha caigut en un somni profund
I estic tan perdut
I continua molt més
Però he triat aquesta cançó de Nadal
Perquè té la gràcia de la sàtira
Que avui estem parlant amb el mestre Josep Hilario
I el Joan, abans de tancar aquesta primera part
De l'entrevista amb ell
Li voldries fer un parell de preguntes, no?
Sí, gràcies Ferran, Josep
Com sempre, encantat que tinguem aquí
I encantat de sentir-te
Jo et voldria satisfer una curiositat
I fer-te una pregunta
La curiositat és quan estaves parlant
De diferent gent que vas contractar
El seu humor, que se'n representa molt
Amb altes gràfiques
Ells realment, sense dibuixar i sense escriure
Són molt diferents?
O ja es nota que allò que són
O aquella manera de ser
Estrejadarà amb les seves cinyetes
O amb el seu humor?
Depèn
En principi no
En principi
En principi és sorprenent
Perquè, per exemple, pensa una cosa
El Jesús Luis Martín
Per exemple, del jueves
Jo el vaig treure de treballar al banc
Ell estava treballant en un banc
I vaig dir, tu, deixa el banc
Dedica't a fer a Nino Taire
Que ho fas millor
I que tens molt
I li va sortir bé
No recordo haver aconsellat a ningú
Diguem que li hagi sortit malament
Si l'hi ha aconsellat, ha sortit bé
Si no, no l'hi ha aconsellat
Ni li he dit res
Això és l'única cosa que puc dir-te
Però també et deia
Allò sorprenent
Que jo no veia
El gir d'humor del Peric
No el vaig sapiguer veure
Quan vaig estar a Bruguera amb ell
Peric
Tu ho saps
Un caràcter agra
Trist
Pucilànim
I els seus dibuixos
Que tots eren de pensar
No eren
Però tenia aquest humor explosiu
Quan el llegies
Clar, és que costa una mica veure
Les figures que he conegut
O que he llegit
O poc contacte que he tingut
Dius, es reflexa amb el seu humor
Bé, era una curiositat
Jo crec que no
No hi ha una reversió
Causa-efecta directa
Potser sí que personatges
Com el Forges
L'Antoni Fraguas
Potser sí que té aquest
Aquest per anar
Una mica
Aquesta raresa
Hi ha ell mateix
Però
No sé
Jo no entenc, per exemple
D'on treu l'humor el Cesc
Perquè mira que és més trí
Com a persona
És trínic com el Peric
Com el Peric
I una pregunta molt ràpida
Aquesta és rapidíssima
Has provat dels límits de l'humor
Charlie Hebdo supera els límits
Com?
Charlie Hebdo supera els límits de l'humor
La revista francesa
La que va tenir el bombasso
Charlie Hebdo
Per publicar els versos satanits
Charlie Hebdo
Jo crec que
Per mi
Pensa que molts dels humoristes
Que hem estat parlant
Són seguidors del Charlie Hebdo
Jo potser ho era més del punch
Però també
També havia comprat el Charlie Hebdo
Perquè en el fons
El Charlie Hebdo reflexava
L'humor
Del
Com es diu
De l'Ibar
I d'alguns d'aquestes
Per tant
Estava a aquest punt
Jo crec que
Jo crec que
T'hauries de posar
Amb la pell
De França
Que és diferent
França té una
Una immigració
Una immigració brutal
I té un percentatge
De
De gent
O d'islamistes
Molt important
I
Que
Precisament
Perquè
Sempre que
S'ha de la valoració
És difícil
Seguir sent
Islamista
En un país europeu
Quan un emigra
O al revés
Et deixes
Convèncer
Per el que
Per tant
El que continua
Practicant la seva religió
En un país estrany
És que
No s'adapta
O és que
Té la valentia
De seguir
Sent com és
El meu decidiment
És bastant complex
Per dir
Estim d'acord
Amb això
Per tant
Jo crec que
El Charlie Hebdo
Es va equivocar
Va entrar
En un tema
Potser
Per seguir venent
I que no
No va respectar
El sentiment
D'una part
De població
Que hi ha prou feina
Tenia
D'estar a França
I d'intentar
Integrar-se
O conviure
A França
Perquè no és tan fàcil
Jo estic d'acord
Per mi sí que va
Tres passats
Extrems
Es va aplicar
En revisió
I en vol profeta
No en revisió
En vol profeta
Però jo diria
Que avui
Si hi ha
Algun tema
Molt difícil
I que pot
Passar
La línia vermella
Fàcilment
És la religió
Perquè la política
El sexe
I tot l'altre
Es pot admetre
Però una creença
És molt difícil
Molt difícil
Sobretot si ets
Si ets d'una creença
I a més fanatiu
Però és que a més
Perdona
Una cosa
Una cosa
Per què si Mahoma
O l'Islam
Respecta el cristianisme
Per què el cristianisme
No respecta l'Islam
Oh i tant
Sí
Això també té raó
Sí, sí
Ara sí, Joan
El teu espai
Tot teu
Gràcies, Ferran
Estimats soients
Avui, com que Ferran
S'ha dedicat
A fer parts d'història
I ens ha dret
Possibilitats
A nosaltres
Avui, pobre de viatges
Està rabiós
Està rabiós
Està rabiós
Estem molt a prop de festes
I què millor que recórrer el món
En un moment com aquest
Avui farem un programa distès
Agradable
Anirem a diversos indrets
De quatre continents
Quatre
Me'n salto un
Llocs on potser
No tindrem oportunitat
D'estar-hi mai
Però sí que podem viatjar
Amb la imaginació
Ah, la imaginació
Recordem el maig francès
La imaginació
És poder
Don't shed a tear
For me
No

My world
My world
1972
Bidges
Què he dit dels australians Bidges?
Grup de referència als anys 70 i 80
Estava format pels germans Gips
La seva discografia és molt extensa
I el seu darrer disc
Poc conegut es diu
This is where I came at
Gravat el 2001
La mort d'en Maurice
El 2003
Un dels bessons
Posar fi a la seva carrera de superventes
Comencem
Què us semblaria passejar per l'Argentina?
I què millor que el Perito Moreno?
Una vivència personal
Quan jo vaig estar-hi
Pensava que Perito
Era el nom del senyor Moreno
Però no era la seva professió
En Francisco
Pascaccio Moreno
Era un científic argentí
I allà
Tots som perits
La glacera
Fé una part del Parc Nacional
De les Glaceres
Té 727.000 hectàrees
De superfície
I està declarada
Com a patrimoni
De la humanitat
És un gran riu de gel
Que enfonsa els seus blocs
De diferents tonalitats de blau
Dins les profunditats
Del llac argentí
3 quilòmetres d'ample
Per una dotzena de llarg
I 60 metres d'alt
Al lloc conegut com
El Canal dels Tèmpanos
Avança 100 metres cada any
I va desprenent blocs de gel
Des de la ciutat del Cavafate
A pocs quilòmetres
Es pot sentir el soroll dels trencaments
Aquesta meravella
Està a la província
De Santa Clara
On, per cert
Domina el clan Kirchner
El parc
Té moltes altes glaceres
Per mi
Més espectaculars
Que el Perito
Un creu de paullà
Que us portarà
A les d'Avies de
Dietma
Popsava
I Espegatzini
Sortejant blocs de gel
De tots els blaus possibles
I pels enamorats
Del tren que neu a l'escalada
Allà teniu
El Fitch Roy
Muntanya de 3.375 metres
Una de les més velles de la Terra
Escalable
Sempre quan el temps acompanya
Anem a la fi del món
Usuai
Usuai es considera la ciutat més austral
Del mateix
Centro industrial
I en passat colonial
Va ser presidi d'esterrament
Per a condemnats argentins
I ells
Es van encarregar
De construir
La ciutat
El port
I el tren
De la fi del món
Només a 7 quilòmetres
Salsa la glacera
Martial
I un cop de pedra
Al parc nacional
De la Terra
Per a la foc
Què millor que passejar amb el tren
O navegar pel canal de Bigel
Rodejat de tots tipus d'animals marins
A la isola dels pàjaros
Pètreus
Gavines australs
Gavines cuineres
Cormorants industrials
Imperials
Pingüins magalànics
A la de los lobos
Elefants marins
Llops marins
Morses
Lludries
Tonines
Des del port d'Ushuaia
Només de novembre a març
Es pot arribar a l'Antàrtida
Mil quilòmetres
I dos dies de navegació
Això sí
A un preu astronòmic
També com a vivència personal
Jo em pensava que això era
Bufar i fent polles
Me'n vaig a una agència de viatges
Em diuen el cavall
I bueno
El segon estava al carrer
A la vegada
I hi ha dies que no els guanyaves
Hombre
I tant
Per descomptat
El millor
Visitar una pingüinera
Passejar entre milers d'eixamplars
Veure els seus nius
Saber que una vegada nascuda
Si les cries marxen
Però tornen sempre al mateix joc
Per fecundar
I amb la mateixa parella
Coneixer la seva distribució del treball
I sobretot
Contemplar-vos
Permetre que se t'acostin
Que juguin
Que et mirin amb curiositat
Que et toquin
Ah, i també
Que et robin
O t'intentin robar
És una de les experiències més gratificants
Que es pot tenir
Si teniu oportunitat
No us ho perdeu
Com a acomiadament del continent americà
Fem una parada a l'Avana
A l'aterrar l'Europort José Martí
Revolucionari, polític, escriptor, poeta, pensador
Conegut com a apòstol post-cubans
I descendència l'Avanciana
I està a l'impressió
D'haver arribat a una ciutat en reconstrucció
Carrers deteriorats
Ruïnes de velles immenses mencions
Cotxes antics
Jovent reunit al costat del Malacó
Una atmósfera difícil de definir
Però que fa que disfrutem de la ciutat
Malgrat les ferides causades per les restriccions
Els seus barris
Miramar, El Vedado
O sobretot
L'Avana Vieja
Declarada patrimoni de la humanitat
El 1982
Joia colonial
Conté més de 300 edificis
D'alt valor històric
Cultural
És un grassol de cultures
Colors, religions
Molates i molats
Vells de somriure tranquil
Murris a la casa del turista
Ginateres
Escolars amb els seus uniformes revolucionaris
Joves pioners
L'únic barri on l'important esforç de restauració
Es podrà dir que alluirà algun dia en tot el seu esplendor
No podem marxar de la ciutat
Sense dinar amb un dels seus paladares
Ara tant de moda que se'n parla tant
Tampoc sense prendre un mojito a la bodeguita d'en Medio
Encara menys sense un daiquiri a la floridita
A sota d'un retrat d'en Hemingway
Ballar salsa o tropicana
Veure les onades estavellar-se el malacó
I després volar
Benvinguts a Siem Reap
On?
A Cambòdia
Al centre de l'imperi Gemer
Ciutats milenàries amagades entre frondoses selves
Ruïnes de temples sagrats apuntant al cel
Estàtues de divinitats mig tapades per la vegetació
Sí, ens trobem a Angkor
Un tresor arquitectònic abandonat a finals del segle XVI
Devorat per la selva
I al seu centre el temple d'Ankor-Bawad
Habitat per monjos budistes
El temple representa el màxim exponent de l'arquitectura de l'imperi Gemer
Està considerada la major estructura religiosa mai construïda
D'una extensió d'uns 200 quilòmetres quadrats
I en l'època de major esplendor
Habitat per més de mig milió d'habitants
De persones
Fou construït pel rei Suryar Manan II
A principis del segle XI
Com a temple estatal
I meusueu per quan eres morir
Fou dedicat a la daitat hindú
S'ha mantingut com un centre en religiós important des de la seva fundació
En primer lloc hindúista i després budista
El seu significat en llengua Gemer és
Ciutat del temple o ciutat de temples
L'explorador francès Henri Mujo
A finals del segle XIX va deixar escrit
Un d'aquests temples
Un rival del de Salomó
I erigit per algun antic mitevàngel
Podria tenir un lloc honorable
Al costat dels nostres edificis més bonics
És més grandiós
Que qualsevol que ens hagin deixat grecs i romans
I superior a qualsevol construcció egípcia
La millor manera de recórrer tot el complex d'encorro
Sí, sí, amb bicicleta
I com que estem a prop
Per què no arribar-nos al delta del Mekong?
El riu Mekong és un dels més llars del sud-est asiàtic
Té la friolera de 4.350 quilòmetres
Des del seu naixement al Tibet
I travessant Xina, Myanmar, Laos, Tailàndia, Cambòdia
I finalment al Vietnam
La zona del delta
A només 70 quilòmetres de Ho Chi Minh
És coneguda també
Com el drac dels nou caps
La seva bellesa és sorprenent
Vers camps d'arròs
On famílies senceres
Submergides fins a la cintura
I avivades amb el barret cònic tan característic
Que els protegeix tant del sol com de la pluja
Treballen en mitjans tradicionals
Per aconseguir l'or blanc
Motor econòmic de la zona
I base de la seva alimentació
A l'arròs
El cor comercial del delta
És el mercat flotant de cantó
En aquest lloc trobarem els millors productes de la zona
Anís estrellat i perfumat
Arròs negre
Marisc
Herbes medicinals
Fruites
Verdures
Tot ofert per pagesos
Pescadors
I venedors
I mentre llisquem pel riu
Amb un campant
Sentim el soror de la salva
Els crits dels seus habitants
La navegació d'altres barcasses pel riu
El rumor de l'aigua
I també
El napalm
Les bombes
I la música dels helicòpters d'apocalipsis nou
Entonant les valquíries
Ens sembla veure el coronel Walter
I Carlts
Fins demà!
Qui no coneix aquest tema?
Les Vauqueries de Richard Wagner
Un dels temes centrals de la pel·lícula Apocalipsis 9
Continuem
Excavada en pedra vermella i amagada dins d'un quasi inaccessible ball
Petra, en àrab albetra
va romandre a Viena el basalbení històric durant segles
Fins que un explorer suïs, anomenat Johan Badger
va donar amb ella l'any 1812
Més de 2.000 anys abans
el poble nevateu la va modelar fins a convertir-la en la seva principal ciutat
Més de 800 monuments han estat recuperats
Inrepartits per turons, valls i congostos sota un sol abraçador
El camí del Cic, el camí més important, és l'estreta goa de més de 100 metres d'alta formada per la natura
i que durant molts anys va ser l'única entrada a l'antiga ciutat
A dins, el tresor, el carrer de les façanes, el teatre romà, l'estombra reiaus, l'església visentina i l'ascensió monestir
són referències bàsiques de l'antic capital dels nevateus
I pensar que aquestes meravelles es van fer mitjançant el cobriment d'impostos al pas de mercaderies?
Acostem-nos a Turquia, amb l'antic balneari de Pamuc Calé
Un joc de terrasses superpostes, constituïdes per a grans estats circulars tots comunicats
conformen un anfiteatre d'excepcional bellesa
En aquest antic balneari, l'aigua, ric en calci, brolla a 35 graus
En funció de la llum que reben, les piscines de roca blanca agafen diferents tonalitats
creant un paisatge màgic
Molt a prop trobarem les ciutats de Hieràpolis, fundada al segle II abans de Crist
Entre les seves ruïnes, destaca el temple de Povo, el teatre i la gran necòpoli romana
Era una de les ciutats balneàries més apreciades pels patercis romans
Desconec com deu estar ara
si el canvi climàtic l'ha afectat molt
però l'aigua era molt escassa quan la vam visitar
En aquest cas, en Pep també estava aquell dia
D'esquillada, passem pel continent africà
Ja hi tornarem, té moltes coses a veure i comentar
però em voldria parar al costat d'Uniu
el gran riu que dóna vida a una bona part del continent
De més de 7.000 quilòmetres de llargada
i amb el seu deute que banyen les ciutats del Caire i l'Exendria
ens pararem, però, a Swan
on té una amplada menor que en altres punts
però potser és el tram d'Uniu que atessora més bellesa
Illes com les de Kitschener, avui Jardí Botànic
Ebefantina, on encara es poden veure les ruïnes de l'antiga capital de Núbia
en temps dels farons
Ràpids, que ens acosten a la dita primera catarata
Dunes, fabúes de verdes, de beves blanques
lliscant per una superfície d'aigua impecablement blava
I què millor que prendre'ns un té al costat del riu
Disfrutant de l'aposta de sol per darrere del mausaveu de l'Aga Can
Tornarem... em queda Europa
però, com que em diuen que tinc poc temps
em deixo a part d'Europa i algunes coses més d'altres continents
que, de veritat, val molt la pena
Deixeu-me despedir, com sempre, amb alguna curiositat de les meves
El Mundial de Qatar, ja em vaig parlar un dia
del que penso del Mundial de Qatar
Bé, el Mundial de Qatar segueix el seu camí
amb declaracions de persones que fins ara considerava serioses
com en Xavi Hernández
defensant els valors de l'amirat
Viure per veure
Finalment, per despedir-nos
sempre toco temes polítics, socials
i avui també em vull tocar un molt generalista
Ara, fa poques setmanes, va tornar a sortir el tema dels Gau
Els Gau, pur terrorisme d'Estat
per moltes justificacions que busqui el senyor Barrià Nuevo
Per cert, condemnat a deu anys de presó
i indultat als tres mesos
Aclamat a la seva sortida per Felipe González
i tota la plana major d'Apsoe
Quina diferència entre altres, indus i altres condemnes
Gens, gràcies
Crec que ens tornarem a parlar abans de Nadal
però si no, tingueu un bon pont amb aquesta setmana tan llarga
i si no poguéssim parlar, us desitjo
la millor, millor, millor de les festes
Gràcies
Ens tornarem a parlar, segur, Joan, que tu tornaràs
And I think to myself
What a wonderful world
Josep
Adéu-vos-ho
Tu mateix
Molt bé
La setmana passada, per problemes tècnics no vaig poder estar
Et vam recordar
Moltes gràcies
L'anterior vam acabar amb una cosa bastant trista
allò que parlàvem d'aquells nens polonesos que havien estat a Barcelona
Però crec que valia la pena fer-los una mica de justícia
amb ell i la persona que els va cuidar durant aquells deu anys
Però avui farem, seguirem el tarant mar del programa que és més alegre
Tot i així hi ha alguna coseta
però també és divertida avui
Avui parlarem d'un hotel emblemàtic de Barcelona
És l'hotel majèstic
No és un antic convent
No està situat en un edifici singular de segles pretèrits
El trobem en ple eixample
En un dels punts més cèntrics, més ben comunicats
i envoltat de les millors botigues de la ciutat
És una situació privilegiada
Però també té la seva història i les seves curiositats
Com tot
És una història molt diferent de l'hotel Oriente
que explicava en un altre programa
Dos hotels emblemàtics de la ciutat
que ha donat el seu estil
Encara que tenen un punt en comú més desconegut
Tots dos van ser fundats per italians
Situem-nos al voltant de l'any 1880
L'eixample de Barcelona ja és un fet
Si més no sobre el plànol
I la borgesia de la ciutat va emplint les illes d'aquest plànol
El cap de vall del passeig de Gràcia
No és quant dic el cap de vall
Vull dir el cap de vall
Em refereixo a la corella del passeig de Gràcia
Fiballer i el portal de l'Àngel
Perquè, com hem explicat en altres programes
La plaça Catalunya no la contemplava el senyor Cerdà
I per tant el passeig de Gràcia
Arribava fins al portal d'Avança
Després tot això va haver-hi
Aquestes remodelacions
Inclús es van tirar terra
Alguns edificis que ja estaven fets
A la plaça Catalunya
I va haver-hi un canvi
Fins i tot de numeració
Dels edificis del passeig de Gràcia
La plaça Catalunya
Que deien
No estava prevista
L'actual Fontanella
El carrer Fiballer
L'actual Fontanella
Anava de Rambla de Canaletes
Al carrer Vilgou
Actual Via Laietana
I quan es va decidir aquesta forma
La plaça Catalunya
Va passar tot això que he dit
Edificis construïts enterrocats
Polèmica
De cara a la plaça Catalunya
Una polèmica
Potser encara no és tancada del tot
Perquè ha quedat bastant
És molt gran
I així molt emblemàtica
Però jo la trobo una mica llatxota
I només li falta
Doncs el cor d'inglès
Per acabar-ho d'adobar
Però bueno
Això també et són gustos
Vull dir
Però
Si no ho dic rebento
En aquell indret
Actual Fontanella
I Portal de l'Àngeles
Va construir
La casa Joan Baixelles
Un edifici de planta principal
I tres pisos més
Com feien moltes famílies benestants
L'edifici
Era conegut amb el nom del propietari
I encara podem veure
A les llindes de moltes portes d'entrada
Les inicials dels primitius propietaris
Per tot Barcelona
En Joan Baixeres
Tenia la intenció de viure
A l'espaiós principal
I dedicar el lloguer
A la planta baixa
I als habitatges
Dels tres pisos superiors
Era una cosa que feia molt
La gent burgesa
Un principal
Perquè
Com que no hi havia
En principi ascensors
El principal era
Com diu el seu nom
El principal
I podien fer
Unes grans finestrals
Que es vegeixin
Els sostres pintats
Si es podia haver
Algum moble
I tal
Per demostrar
La seva
La seva puxança econòmica
No?
Aquest Baixeres
Sabem que era germà
D'Àngel Baixeres
L'arquitecte i urbanista
De l'Ajuntament de Barcelona
D'ell no en sabem
Gran cosa més
Només que tenia
Prou diners
Per fer-se construir
Una casa com aquesta
I segurament
Que tenia bon ull
Pels negocis
No he trobat
Cap altra cosa
D'ells
Veient la necessitat
D'hotels
A Barcelona
Va vendre
La propietat
A un empresari
D'Alià
Hercule Katsiami
Que va transformar
L'edifici
En un hotel
I va ser inaugurat
El 1897
Amb el nom
De Gran Hotel
D'Inglaterra
L'hotel
Va ser un èxit
Des del primer moment
I gairebé
Sempre estava al complès
L'italià
Va veure
Que amb el creixement
De la ciutat
Calia buscar
Un lloc situat
En el que diríem
El rovell de l'ou
I certament
El va trobar
El mateix passeig
De Gràcia
Cantona
Al carrer València
Encara hi és
I el canvi de local
Es va produir
El 1917
El nou hotel
Es va inaugurar
Amb el nom
De Gran Hotel
D'Inglaterra
Majestic
L'any 1940
Va adoptar
El nom
D'hotel
Majestic
Naturalment
La dictadura
No podia permetre
Que el nom
De la pèrfida
Avion
En l'hotel
Més important
De la ciutat
Estigués
Bé
Va venir
Amb un comentarista
Amb un partit
De futbol
De la selecció
Espanya
Anglaterra
Fa molts anys
Que va dir
Estàvem aquí
Espanya
Contra la pèrfida
Avion
I va haver
Incluso
Un problema
Diplomàtic
L'hotel
D'Anglaterra
Va canviar
Damos
I va seguir
Sent
L'hotel
Bristol
Fins al 1927
Per fer-se
L'hotel
D'Anglaterra
Al que estava
Al capdavall
Del passeig
De Grècia
Que si algú
Encara no l'endevinat
Va ser comprat
Per la companyia
Telefònica
Que va aterrar
L'edifici
I en va fer
Un de nou
Exactament
El conegut edifici
De la Telefònica
Per davant
Del banc d'Espanya
El nou lloc
Com hem dit
És immillorable
Ha canviat
Damos
I de gestors
Parlo l'altra vegada
De l'hotel
Més estic actual
Vaig d'un dalt
D'una punta a l'altra
Ha canviat
Damos
I gestors
Diverses vegades
Durant molts anys
Va ser regentat
Per la família
Sol de Vila
Que vivien
A l'última planta
Ara no sé
Com està
La cosa
No importa
Suposo que ells
Estan bé
Però ara han fet
Totes aquestes coses
Que fan
Amb les empreses
Actuals
Però bé
No és una cosa
Que importi
Pel que estem explicant
La veritat
És que la gestió
Durant més de cent anys
Ha sigut molt bona
Actualment
És un hotel
De cinc estrelles
I de gran luxe
L'hotel va ser
El primer establiment
De nova planta
Que es construïa
En una persona
Amb expansió
Amb l'eixample
En construcció
I en un passeig de Gràcia
Que ja s'havia consolidat
Com a bolivar comercial
De firmes
Barcelona
La finca
Sobre la qual
Es va aixecar
Ocupava els nombres 70
I 72
Del passeig de Gràcia
150 habitacions
120 cambres de bany
I una pensió completa
El maig de 1918
Quan va obrir
Costava
12 amb 50 pessetes
I l'habitació sola
Cinc
Amb un duret
Podies anar a dormir
A l'hotel majèstic
Era en altres temps
I altres economies
Lògicament
L'àmplia oferta
De salons
I restauració
El va convertir
En un dels establiments
Preferits per la bolivia catalana
Per salar tot tipus d'actes
Actes socials
Banquets
Terraments
Comunions
Noces d'or
Portades de llarg
Etc
Etc
Homenatges
Congressos
Balls de màscares
També
I era famosa
També la seva
Rebella
De cap d'any
Molts personatges
Coneguts i famosos
Han passat per les seves habitacions
I molts més
Pels seus menjadors
En commemoracions
I homenatges
En citaré un grapat
Antonio Machado
García Lorca
León Felipe
Picasso
La reina Maria Cristina d'Hosburg
Joan Miró
Ernest Hemingway
Charles Trenet
Sara Bernat
Robert Capa
I podríem seguir així
Fins
Déu-n'hi-do
La salada
És un lloc molt cèntric
De luxe
I encara ara
Ara comencen a anar
Les persones així
Més d'incògnit
Amb altres hotels
Més modernets
Que han fet a Barcelona
I tal
Però vaja
Aquests tenien el seu prestigi
Només que
Una cosa no treu l'altra
La guerra civil
Va trencar tot aquest gran mur
Que amb la salada
Això de l'Exposició Universal del 29
Havia col·locat el Majestic
Com a un dels establiments capdaventers
Per celebrar
Esdeveniments i congressos
Com deia
La guerra
Doncs mira
Va ser incautat
Per la Generalitat
Si hi va instal·lar
El Consolat de la Unió Soviètica
I el Comissariat de Propaganda
Hi va rebre personatges importants
I cronistes estrangers
L'hotel tenia telèfon i telègraf
Que això el va fer un punt de comunicació
Immillorable
En aquella època
S'hi han fet moltes reformes
Com ara la integració a l'hotel
De les finques del costat
Poques coses queden
D'aquell hotel original
Un cop passes la porta
Amb el concert amb casaca
I barret de copa
En conjunt
I quan entres a l'hotel modern
I de superluxa
Amb totes les novetats
I comoditats
Va ser el primer hotel
De Barcelona
Amb un restaurant
Amb estella Michelin
Tenen molta cura
Tenen
Molta cura en la publicitat
I només cal posar
Hotel Majestic
A internet
Sortiran tota mena d'articles
Tota mena de bombo
I autobombo
Però estan merescut per ser-ho
Això
L'any 2019
Barreba el premi
El millor esmorzar
D'hotel d'Europa
En aquell moment
L'equip de cuina
Estava assessorat
Per Hernando Jovany
També repartides
Per tot l'edifici
Tenen unes mil obres d'art
I organitzen visites
Guiades
Pels nostres interessats
Per la gent del carrer
No
Pels de dintre
Pagant Sant Pere
Canta
Sí
Tots tenim al cap
Aquelles imatges
D'aquelles dones
Enjuïades
Amb els seus
Gossos ridícols
Amb llacets
Arribant a l'hotel
Doncs molt bé
Des del gener
D'aquest any
El Majestic
Ofereix un tractament
VIP
Very important pets
Per les mascotes
Fins a 8 quilos de pes
Pets, eh?
Pets
No persons
Pets
Pets
Pel mòdic
Preu de 45 euros
Per nit
La mascota
Disposa d'un terretor
De benvinguda
Que no sé qui
Ligeixi el grup
O la maestressa
Directament
Però
Una joguina
Llepolies
Una ampolla d'aigua
Un llitet còmode
Un parell de vols
Per l'aigua i el menjar
I si tot això
Us sembla poc
Tenen lliure accés
A la terrassa
Per contemplar
Les magnífiques vistes
De la ciutat
I també el bar
I per pensar pipí
A més
El Majestic
Disposa
D'una suite
De 465 metres quadrats
Amb dos dormitoris dobles
Empleables
A tres
Sala menjador
Amb sofàs
Per 14 persones
Bar i servei
De majordom
Cotxe de luxe
Amb xófer
Per desplaçar-se
Per la ciutat
A l'estiu
Un servei de trànsfer
També en vehicle de luxe
Permeten anar a la platja
Al distinguit
Beach Club
Gabà Mar
Tot això
Per només 15.000 euros
Al dia
Igual aquelles
12.50
Passaites
De l'altre
Quan es va inaugurar
Però bé
Tot això
Va canviant
Ja queden lluny
Aquelles nits electorals
De convergència
I el pacte
Del Majestic
Etc
Etc
Com dèiem
Tots els hotels
Tenen les seves històries
Rares
Curioses
Picants
Divertides
Tristes
De tota mena
I fa anys
En una visita
Per la ciutat
Concretament
Pel barri de Sant Antoni
Ens em van explicar
Una de molt interessant
Que té el seu origen
El Majestic
No vaig dubtar
De la seva veracitat
Però la vaig veure
Tan
Tan interessant
Tan divertida
Que em segons quines coses
Que no sabia
Si el que ho explicava
I posava més pa
Que formatge
O
Per fer la visita
Més interessant
No realment
Amb el temps
Doncs
Amb alguns articles
Del diari
Amb altres llibres
I així
I com que veig
Que és certa
Us l'explico
L'any 1940
Mitja Europa
Està ocupada
Pels nazis
Tornem amb els nazis
Com l'altre dia
Però
La cosa avui
És més divertida
Un dels països enviïts
Era Bèlgica
Amb l'Epol III
Pare de Balduíno
Com un titella
Al servei de Hitler
Els ministres
Intenten reunir-se a Londres
Per formar
Un govern democràtic
A l'exili
Amb la gesta
Apostolonant-los
Arriben a Barcelona
El primer ministre belga
Sobert Pierrot
I Pol-Henri Spach
Ministre d'Aferes Estrangers
Amb la intenció
D'arribar a Londres
Via Lisboa
Aquest el Pol-Henri Spach
Era el pare
De la Caterina Spach
L'actriu
L'actriu
Són els fundadors
De l'UE
Evidentment
Hostetjats
Estatjats
Veuen com passen els dies
I el permís
Per despassar-se
A Lisboa
No arriba
Per altres camins
Els altres membres
Del govern
Ja hi eren
Havien arribat a Londres
Per fer doncs
Aquest govern
A l'Agrili
Estan custodiats
Per la policia espanyola
Per teòricament
Protegir-los
No cal dir
Que l'objectiu real
Era tenir-los controlats
I impedir el viatge
Arriba la notícia
De la visita de Himmler
A Madrid
El 19 d'octubre
Que després
Vindrà a Barcelona
Llavors se'ls disparen
Les alarmes
Ja que la possible deportació
El va fer present
I els dos polítics
Decideixen fugir
Van pensar que potser
Doncs per quedar bé
Amb Himmler
Llavors aprofitarien
Per estradir-los
I aquí intervé
Maurice Henning
Un ciutadà belga
Que fa més de 50 anys
Que viu a Barcelona
En aquell moment
A la Gran Via
A prop del carrer
El carrer Ocafort
Que juntament
Amb el cònsul belga
Va implicar altres belgues
I catalans
Per dur a terme
A la fugida
No es tractava
Només de salvar
La vida dels dos polítics
Es tractava
De reconstruir
El govern a l'exili
I aquest veí
Del barri de Sant Antoni
Maurice Henning
Aconsegueix
Una camioneta
A Chevrolet
I gràcies als seus contactes
En pocs dies
La camioneta
Disposa d'un doble fons
On dues persones
Poden atreveçar
La península
Alegudes
Amb un mínim
De garanties
De comoditat
I un parell
De foradets
Per poder
Fer les seves necessitats
Sense haver d'aturar-se
Com a mínim
Les menors
Anar al darrere seu
Si s'ha d'anar al darrere
Per t'aigua
El pla de fugida
Es posa en marxa
El dissabte 19 d'octubre
Els dos polítics
Havent dinat
Diuen els policies
Que els vigilen
Que ja se'n poden anar
Que aquell dissabte
Ja no sortirà
Els dos policies espanyols
Que havien fet una certa amistat
Amb els belgues
Que fins i tot
Els havien convidat
Un parell de vegades
A dinar a los caracoles
Se'n passen la mentida
I contents
Sembla que van dir
Que inclús s'aprofitarien
Per anar al futbol
Segurament aquell dia
Jugava l'espanyol
Al cap d'una estona
Perlot i espac
S'enfilen a la camioneta
Conduïda pel seu compatriota
I comencen un viatge
De més de 24 hores seguides
Tornem al magèstic
El diumenge al matí
Arriben els espavilats policies
I no troben
No troben els seus
Vigilats
Per dir-ho així
I pensen
Lògicament
Que poden pensar
En anar a missa
I ja tornaran més tard
I passa el temps
I comencen a preocupar-se
Una noia del servei d'habitacions
Que es deia Ramona
No se'n sap res més
Ja expliquei tot això ara
Posa tota mena de traves
I excuses
Per atardar l'entrada
Als policies a l'habitació buida
I llavors deia
Ai la clau no la tinc
La vaig a buscar
Que no la troben
No sé què
I tal
Perquè sembla que aquesta noia
Doncs
Va fer tot això
De moto propi
Perquè
Ara ja amb la Ramona
Sí
Perquè el seu promès
O el seu marit
L'havien mort
Els nacionals
A la guerra
I llavors va ser una mena
De dir
Doncs mira
Doncs els d'acord
Una mica el nostre
Bé
Doncs
Ja no s'he entestat
Ah sí
Els policies encara creuen
Un possible secret
I per si encara
Hi ha algú que dubti
Que estem parlant
De la policia franquista
Escolteu el següent
Truquen al cap de policia
Que no s'hi pot posar
Ja que han anat els toros
O sigui que ja estem
A les 5 de la tarda
He anat al dematí
Veia que no tornaven de missa
Que la cosa s'anava allargant
La noia aquella els hi pren el pèl
Que els dos mortadelos
No tenen res més a fer
Que esperar
Que sigui l'hora
I truquen al cap de policia
Que aquell senyor
Estava els toros
No se'l podia molestar
Així com així
Quan està a Palès
Que han fugit
Ja és massa tard
I amb el nivell integral
Demostrat
Fins al moment
Tot és inútil
El viatge
També té les seves anècdotes
Només sortir de Barcelona
En Maurice
Veu una parella
De la Guàrdia Civil
Que va a peu per la carretera
I amb una sang freda
Digna d'en James Bond
Atura el cotxe
I s'ofereix a acompanyar-los
Va decidir
Que si les coses
Anaven mal dades
Al Majestic
Els hi va donar
Una capacitat intel·lectual
Una mica més gran
Amb els policies
Que estaven allà
Que els havien vigilat
Doncs
Si feren un control
De carreteres
Qui dubtaria
D'un conductor
Que porta una parella
De la Benemèrita
Al costat
Condueix ràpid i segur
I cap a les 6 del matí
Del diumenge
Arriben a Madrid
Tavia que amb l'arribada
De Himmler
Hi haguessin controls
A les carreteres
Però per sort
Passen entrebancs
I ja només queda
La frontera en Portugal
Cal confiar
Que el doble fons
Hagi quedat ben dissimulat
I encara
Un darrer cop de sort
No us ho perdeu
En Morís
Que té passaport diplomàtic
Sovint feia viatges
A Bèlgica
Per encàrrec de l'ambaixada
Se portava una mica
Com la valisa diplomàtica
Que ara es porta en bavioll
Portava alguns documents
O algunes coses
I per facilitar el tràmit
I les inspeccions
Tenia aquest passaport
No era cap falsificació
Ni res
I allà es troba
Un funcionari
Amb qui havia coincidit
A la Junquera
I a Portbou
Entre saludacions
Comentaris
Copets a l'espatlla
I dir que el món
És un mocador
I que la feina
Maixa't on et portarà
El funcionari
El deixa passar
Sense gairebé
Ni mirar la camioneta
Hombre,
No sé què
Amigo
Pam, pum
Va, se passa
I obert per lot
I Paul Enris Pack
Aterren a Londres
El dimarts 22 d'octubre
Del 1940
En un vol
Des de Lisboa
Arriba unes hores abans
Que Himmler
Pugi a Montserrat
A la cerca del Sant Granada
Recuperada la llibertat
El primer ministre belga
I el seu ministre d'Esteriors
Estaven en la posició
Internacional adequada
Per declarar
Que Bèlgica
Està en guerra amb Alemanya
I el quòrum necessari
Per formar el govern
Tenen el quòrum necessari
Per formar el govern a l'exili
Per tant
Tot ha sortit com volia
En Maurice
Va tornar tranquil·lament
A Barcelona
No sabem si hi ha una camioneta
O amb un altre mitjà
Per eliminar proves
Els policies de Barcelona
No sabem si van ser castigats o no
No se sap
Aquella gent
I el que sí sabem
És que Franco
Va expulsar d'Espanya
L'ambaixador belga
I el trapella del cònsul
Que es deia Mar Jotard
Va seguir conspirant
A Barcelona
Fins al 1947
El 4 de maig
De 1988
Es va posar a l'Hotel Majestic
Una placa
Que en català i anglès
Parla de la fugida
De dos ministres
Amb la col·laboració
Del cònsul Jotard
De Maurice Hennig
Ni paraula
Per tant
Des de Ràdio d'Esvern
Aquest petit homenatge
A en Maurice Hennig
Que vivia al meu barri
Al barri de Sant Antari
Amb el que has dit
Davant
Doncs vaig trobar
A part de l'explicació
Que em van fer
Aquella visita
Per la Barcelona
Un article d'ara
D'en Llibert Ferri
Del 16-12-2017
Desapareguts i trobats belgues
A la terra de Goya i Franco
A la pista dels petits i grans belgues
En el passat espanyol
1800-1975
És un blog
Volandès
Que evidentment
Em vaig posar el botonet
De traduir
Perquè si no
Poques coses
Que n'hagués pogut explicar
I un altre llibre
Històries surprenents
De Barcelona
De Jordi Rovira
De l'educació a l'arca
A butxaca
De les pàgines 117 a 120
Per tant
Tot això
Al veure que
Tot coincidia
Vaig pensar que era
Una cosa prou divertida
Com per explicar
Fantàstic
Aviam
Varios apunts
El que has explicat
I estima
Que t'he agafat una mica tard
Si no
Aquest senyor
T'ho podria editar
Amb les seves revistes
Perquè
Són històries
Increïbles
I molt més divertida
Que la de l'últim programa
Totes són
Interessants
Interessants
No, l'interès no el trec
Però
Allò era l'ho dic
Recordo el primer
Que ens ha dit el mestre
Que
Hem de començar
Amb una notícia
Perquè sigui entretinguda
Hem de començar
Amb una història
Perquè sigui entretinguda
I
Si una cosa o una altra
Els temes són entretinguts
Aviam
Volia fer un petit apunt
Que a més m'ha fet
Molt d'il·lusió
Que avui ha sigut parlat
Del Majestic
Perquè el Majestic
Benvolgut Sollens
Forma part de la vida
Del Josep
De la seva vida personal
Perquè el seu pare
Havia tingut
Era el fotògraf oficial
Del Majestic
I com a anèndote
Fa 60 anys
Quan era una mica
Més jove que ara
Jo recordo que a Barcelona
Hi havia tres hotels
Emblemàtics
Galismàtics
Agafem l'adjectiu qualificatiu
Que vulgueu
Pels actors
Pels famosos
Per la High Society
Que eren el Ritz
L'Avinguda Palas
I el Majestic
I recordo
Que hi havia un hotel
Que era l'hotel dels Toreros
Que era l'Oriente
Encara me'n recordo
Que era de la família Gaspar
I aquell era l'hotel dels Toreros
Estàs d'acord mestre?
Un altre punt que volia fer
Respecte a la secció del Joan
Joan, tu has parlat de La Habana
Joan, t'asseguro
Que si algú pot parlar
En propietat de La Habana
I de Cuba en general
El tenim al nostre costat
President d'Epicur
I t'asseguro
Fundador
Ai, fumador
De collites senceres
De puros abans
O no
Sí, sí
Collites senceres
De vega alta i vega baja
Ha sigut
Una vegada parlant a Nova York
Amb l'editor
De la revista americana
Cigar Aficionado
Que és la emblemàtica
I més o menys de la que
Teníem com a competència de figur
Ell em va ensenyar
La seva cava de puros
Que tenia una quantitat important de puros
I em va preguntar
Com era la meva
I jo la vaig dir
La porto aquí dintre
Malifumada
Fumador de collites senceres
De puros abans
Molt bé
Com una última cosa
Ja que hem parlat
Del Majestic
I de coses
A més dir-ho
És que jo
Al Majestic
Hi vaig debutar
Com a fotògraf
Ajudant el meu pare
Per això he dit
Que era un hotel
Que amb la teva vida personal
Jo tenia 16 anys allà
I les fotos van sortir bé
No hi ha cap problema
No hi va haver cap queixa
I al nen
Li havien regalat una màquina
De retratar
I van dir
Aquest senyor que en sap tant
T'explicava com va
Jo buscava el senyor
I el senyor de jo
M'ha faltat una cosa
Ja estic
La pivar roba
I els seus espies
En guany
El 18 de desembre
Farà 31 anys
De la Marató Solidària
De TV3
18er disc
El tinc en les meves mans
Des de sempre
Una característica
Definitòria
Del disc
És que les cançons
Són adaptades al català
I hi participen
Artistes de gran reconeixement
Que aprenen la llengua
I col·laboren
En la jornada solidària
Posant-hi la veu
El castellà
Hi torna a ser present
Cosa que no passava
De feia 10 anys
I torna a ser present
A una cançó
Vivir mi vida
De l'artista portorriquen
Marc Anthony
Que un tema
Que no és pas original seu
Sinó de l'algerià Calet
Que el cantava en francès
Però el que
M'ha cridat més l'atenció
És que aquest tema
Triat per cantar-lo en castellà
L'interpretin els concursants
D'Euphòria
Euphòria
Que és el concurs
Que ha estat pioner
En la projecció
D'una nova generació
D'artistes en català
I que els concursants
D'un programa d'èxit
De TV3
Participin en el disc
Cantant en castellà
És com una autèntica contradicció
Com aquesta edició
Servirà per recaptar fons
Per les malalties
Cardiovasculars
Ja va bé
Ajudarà a tractar
Els que defensem
La nostra llengua
Dels possibles censurs
Cardíacs
Degut a aquesta decisió
La realitat
Supera la ficció

De la teva revista
Per mi
No eren ni les tetes
Ni els escàndols
No era degut
A donar carnassa
Al populatxo
Es basava en quelcom
Molt senzill
Que sembla oblidat
Reconeixer el propi públic
Saber on és
Com és
Acceptar-lo com és
I enviar-lo
Un senyal
Et veiem
I volem parlar amb tu
Qui torni a encertar-la
Amb un reconeixement semblant
Tornarà a connectar-hi
Els rebuts
Que certes èlits
Senten davant
De les xarxes socials
Indica que de moment
Això no passarà
Josep
Hilario
Ifon
Ha sigut un orgull
I un plaer
Haver-te tingut
Durant deu programes
Ens has fet
De professor
I comunicador
Extraordinari
Gràcies Josep
Benvolguts
I bentrobats oients
Us esperem
Us esperem
En el proper programa
Que segur
Segur
Serà interessant
I gaudirem
De la vostra companyia
Per cert
Moltes gràcies
Perquè ens comuniquem
Que cada dia
Tenim més oients
I que el nostre programa
Està cada dia
Més ben acceptat
Per vosaltres
Els oients
Que ens ens segueixen
Els benvinguts
Benvolguts
I bentrobats
What a wonderful world
I see skies of blue
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark sacred night
And I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They really say
I hear babies cry
I hear babies cry
I hear babies cry
I watch them grow
They learn much more
They learn much more
They learn much more
Than I'll never know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes
Yes
I think to myself
What a wonderful world
Oh
Oh
Oh
Oh
Yeah
Oh
Everybody, under the sound of my voice, raise your hands and believe in love.
Music Club Seleccion.
If you believe...