Ràdio d'Esperm
Ràdio d'Esperm
Ràdio d'Esperm
Us explicarem històries i curiositats del món
Us relatarem històries i curiositats de Barcelona
Els jotes, en Joan i en Josep
Han preparat 90 minuts radiofònics
Que de ben segur seran aments i divertits
Bentroba't soients
Pareu tranquil·lament la oïda
Que gaudireu
Joan, Josep, els micròfons
Són vostres
Gràcies Ferran
Passa-t'ho bé, estiguis on estiguis
I per vostès, estimats oients
Abans de començar un programa
Potser una mica més seriós
O diferent dels que hem fet fins ara
M'agradaria posar una cançó
D'un grup que a mi particularment m'agrada molt
I que van ser un dels
Cantants o conjunts blancs
Que més van fer
Poulos
Endavant
M'agradaria posar una cançó
I'm so tired of crying
But I'm out on the road again
I'm on the road again
I ain't got no woman
Just to call my special friend
You know, the first time I traveled out
In the rain and snow
In the rain and snow
You know, the first time I traveled out
In the rain and snow
In the rain and snow
I didn't have no Pharaoh
Not even no place to go
And my dear mother left me
When I was quite young
When I was quite young
And my dear mother left me
When I was quite young
When I was quite young
Esteu sentint un conjunt relativament conegut
Es deien, es diuen perquè encara actuen
Canethead
I un dels èxits més memorables de la seva primera època
On the road again
Parlant una mica d'aquest conjunt
Van ser un dels pares del blues en blanc
Van tindre mestres i van tindre companys
Sobretot els de raça negra
Jo en voldria destacar un
Que era el famós John Lee Hooker
Un gran cantant
I sobretot si voleu saber més dels Canethead
A part dels molts de discos que tenen
Aneu a Gustoc
Van participar molts anys al festival d'Augustoc
El més important potser el del 1969
I ja podreu realment davant i pausa
Amb la seva música i amb les seves cançons
Aquesta banda de blues rock
Va néixer a Los Angeles el 1965
Com he dit abans continua actuant per aquests escenaris
No ha canviat mai el seu tipus de música
El que sí ha canviat és els seus components
Han passat molts components per Canethead
Potser el més famós perquè encara continua
És un saxofonista i un músic magicà
Que sempre es nomenen tots els discurs
Que es diu Fito de la Parra
Endavant, acabem i comencem el programa
Com hem dit al començament
Avui ens posarem una mica més seriosos
Més transcendents
Més envoltats d'història
Parlarem dels càters
I de la seva presència al nostre país
Situem-nos una mica
Podríem remuntar-nos a la Pèrsia del segle 8è
Abans de Crist
On Saratrusta va desenvolupar el mazdeisme
La primera religió monoteïsta de la història
A l'antiga Anatòlia
Hauríem de parlar de Manes
Fundador del monicaïsme
Que rebutja la superabilitat de l'home
Respecte a altres habitants del planeta
Seguidors seus
Foren els bogomolistes
Del poble bogomil
Que creien en un dualisme radical
El Déu creador del seu i del bé
I el creador de la terra
El Déu del mal
Crist va ser enviat
Del Déu del bé
Per ensenyar a la humanitat
Com salvar-se de les urpes
D'aquell senyor d'aquests món
Els aliats dels quals
Eren l'Església ortodoxa
I les autoritats seculars
Trasgedats a Occident al segle XI
Els missioners bogomils
Basaven la seva doctrina
En dos elements
Que gravitaven el món medieval
I depenent de Roma
Una església
Que nedava amb riquesa
I un feudalisme
Que oprimia els seus servents
I on la pagesia
Era la classe més perjudicada
Aquesta forma de pensament
Va reblar fort augment
A les valls piranenques
Del Yangadoc
I d'aquí sorgir el catarisme
Històricament
Es designen com càters
O les dones i els homes
Adeptes o familiaritzats
Amb aquesta religió cristiano-mediavol
Cristians que no veneraven la creu
Instrument de suplici
Pels càters
El món material
Era una il·lusió diabòlica
I una presó
Per les ànimes bones
Predicaven els preceptes evangèlics
Sobretot l'evangèl de Sant Joan
Rebutjant els sacraments catòlics
L'únic bé
El regne de Déu
Que no és d'aquests món
L'església càtera
Amb un escenari
I un terreny
Força propici
Alts nivells sociocultural
Del poble
Feudalisme
Poc opresor
Gestes
I trobadors
Suports de les grans famílies
Els contes de Tohoja
Es van desenvolupar
Per tota l'Occitània
Baixant-se
En la seva proximitat
I exemplaritat
Proper als fileus
Fomentadora del diàleg
Del repartiment de béns
De la pau
Tan diferent
De l'església catòlica
Distant dels feligresos
Amb uns ministres
Que negaven
En l'abundància
I guiada per una obsessió constant
De sistematització
De la fe cristiana
I elaboració
De dogmes
Definitius
I indiscutibles
La topada
Era inevitable
Fogueres
Inquisició
Matances
El ritual
Càter
Escrit
Per Vicent
Gilien
El postulant
És introduït
Al lloc sagrat
On es desenvolupa
La cerimònia
En mig
D'un profund silenci
Les dombroses torxes
Enceses
I disposades
Al llarg dels murs
Representen
Les estrelles
Símbol
Del món còsmic
El ritual
És l'element
Més important
De la concepció espiritual
Dels càters
Basat en tres principis
O cerimònies
La transmissió
De l'oració dominical
El diumenge
Era dia festiu
Pels càters
L'ofici
A parellamuntum
Una viturgia
De peritència
Col·lectiva
Confessió pública
Una vegada o més
El consolamentum
O baptisme espiritual
Baptisme
Esperital
En Occità
Únic sacrament pràctic
Per aquesta religió
Es deia
X
Vol rebre el baptisme espiritual
Pel qual
A l'Església de Déu
És bona
L'esperit sant
Mitjançant
La santa oració
A la imposició
De mans
Dels bons homes
Ja sabeu
Que l'expressió
Bons homes
És l'expressió
Més utilitzada
Pel món
I per la gent càtera
Tretze
Eren els mandats
Que tot creien
Haber de seguir
I respectar
Com si fossin
Els deumanaments
De l'Església
Vaja
No els comentarem tots
Però sí que m'agradaria
Comentar-ne tres
Els números
Nou
Deu
I onze
Què diu el número nou?
La negació
De la figura
De Jesús
Com un Déu
El Déu
Saber que la missió
De Jesús
Va consistir
A revelar
Als homes
Que adorant
El Creador
Aquest personatge
Terrible
De l'Antic Testament
Era en realitat
Satanàs
A qui
Sense saber-ho
Rendien homenatge
Ja que no era possible
Que el totpoderós
I bon Déu
Hagués creat
Un món
I els éssers
Humans
Que hi eviten
Que portin
Dins del seu germen
La pròpia destrucció
Onze
Rebutjar
Els sacraments
Sobretot
L'Eucaristia
Atès
Que aquesta última
Pretén
Tancar Déu
En un tros
De matèria
Pep
Jo sé que tu
De temes càters
En saps molt
Per tant
Si vols intervenir
Escolta
En tota la tranquilitat
Intervé
I fem una mica més
De diàleg
Que no pas la història
Realment era una cosa
Molt trencadora
Per l'època
Perquè clar
L'Església catòlica
A vegades amb la por
I totes aquestes coses
Ells aquí
Pau
I tot així
Seran una mica
Una mica
Hippies
De l'època
Per dir-lo
D'aquesta manera
És un tema
Molt interessant
El dels càters
Bé
Fins aquí
En principi
No ha passat res més
Que explicar una mica
El que era
La doctrina càtera
Encara no sé
El papa
Encara no havia fet
Cap creuada
La farà
I en parlarem després
Però
Continuem una mica
Amb tot això
Els bons homes
Estaven convençuts
Que l'infern
Es trobava a la terra
Per tant
Creien
En la reencarnació
Només
Una regla
Molt estricta
L'últim
Escaval
Aquests viatges
De l'ànima
A través del més enllà
S'havia de fer
En el cos
D'un home
Durant uns 3 dies
Es deixava
Una porta
Oberta
Per facilitar
El trànsit
Cap al més enllà
De l'ànima
Del difunt
Encara avui
Es mantenen
Nombrosos llocs
Del llanguedoc
I inclús
Els cantons suïssos
Del balé
I dels grisons
La tradició
De treure
Una teula
De la teulada
De la casa
Per posar
Fàcil
La sortida
De les ànimes
És bastant comú
Amb aquests cantons suïssos
Fins i tot
A llocs
De la Garrotxa
Sense dir-ho
Quan hi ha
Un lloc
Una casa
Ha quedat buida
Perquè s'han mort
Deixen algunes finestres
Obertes
Durant una temporada
Ningú diu
Que sigui
Per una cosa espiritual
Però
És una cosa
Que ve de
De molt enrere
És una tradició
Dels seus ancestres
Que ja ho tenien posat
I que ho continuen fent
Exacte
Sense creure-hi
I ho creuen en molt fons
La doctrina càtera
Permetia el suïcidi
Encara que només
S'havia de dur a terme
Quan es desitjava
Assumir la dimensió espiritual
Tot abandonant
Els dirams
De la matèria
Hi havia una forma
De suïcidi ritual
Que els seu vigesos
Anomenaven
Endura
Curiós nom
Després s'ha donat
A temes de motos
I coses d'aquestes
Al practicar-ho
No s'arribava
A la mort immediata
Sinó que es practicava
De jun i prolongat
D'uns dos mesos
De durada
Obrir-se les venes
Submergir-se
De manera alternativa
Amb anys de coventa i freda
Fins a arribar a una congestió pulmonar
Llençar-se per un precipici
O embrinar-se
Era moltes vegades
Un suïcidi compartit
A diverses coves
De varieja
S'han trobat
Osteres
Que devien ser
D'una comunitat
Càtors
Per distendir-los una mica
Els càtors
Feien això
I avui
Nosaltres anem als espàs
A barrejar la temperatura
De les aigües
Fem pònting
Etc, etcètera
Etcètera
Tampoc ha variat tant
Tot això
No podia ser
Escaptat
Pau Vaticà
Ho va declarar una heretgia
I va organitzar la primera crevada
En territori occidental
D'això en parlem
Després d'una mica de música
Música càtora
Endavant
Música
No què m'ont tapé
Robertus
A quel què m'ont tapé
Chlaurès
Si j'hove pas mes
A quel què m'ont
A nous ségure
Bufo ségure
Et l'ou què m'ont
A qu'èribus
N'est pas pas plus
Est-à-cô
Que se dise
L'îmo
Nostre
Paris
Hey
Miami
Débou
Nos camos
L'ouçulier
Que calme
L'ouest-te
C'est-à-cà-tars
C'est qu'on
Qu'est-t'un
Pas-à-tars
C'u bon
O des
Histori
A m'éli
C'u peut-être
L'unas
Ça passe
L'ouest-te
L'ouest-te
L'ouest-te
L'ouest-te
Música occitana
Parlem una mica
de l'occità
L'occità
o llengua d'oc
és la llengua romànica
pròpia d'Occitània
la llengua dels trobadors
model per la cultura
i la literatura
catalana
fins al segle llençal
Segons la Generalitat
hi ha 3 milions de persones
que poden parlar
de l'occità
A França
no té cap
reconeixement legal
Avui
el podem situar
a 4 contrades
bastant concretes
Al terç sud
de França
es comencen
a veure
noms de carrers
comerços
i escoles
amb occità
sobretot
a la capital
de l'autosa
la vall d'Aran
llei de l'occità
aprovat per la Generalitat
el 2010
les valls
occitanes
a Itàbia
franges
del Piamont
de la Vigúria
i curiosament
també
una mica
el Principat
de Monec
Mira que ella
tenia un tamany
de territori
que es parlava
era 3 quartes parts
gairebé
del que és actual
l'actual França
perquè realment
els van fer creure
que allò era
un patuà
que diuen ells
i que no té cap mena
de
cap mena
d'allò
com el Chapurreau
que diuen
els
els aragonesos
de la part
l'aragonesa
que era una cosa
que no tenia
cap valor
una llàstima
Sí
tal com diu el Pep
en principi
segurament
era la llengua
més culta
que es parlava
França
o el territori francès
però clar
com que
no va guanyar
sempre el poder
és el que és important
i la centralització
francesa
va ser tan brutal
va quedar
un idioma
totalment marginat
quasi desaparegut
i
difícilment
recuperació
Continuem
anem al principi
de la carahuà
de Papal
contra els Càters
la reacció
del Papat
va ser ràpida
substitució
de les autoritats
eclesiàstiques
dit l'Eugène Guedoc
i contactes
amb el rei
Capet de França
Felip
segon
August
Creuada
oberta
any
1208
El compte
de Tolosa
Ramon
VI
temerós
de perdre
les seves posicions
i la seva gent
s'uneix
en un primer moment
a la creuada
Comença
la repressió
ni Càters
ni Catòlics
foren perdonats
vigiers
Carcassonne
Menervà
Arnau
Amauric
director espiritual
de la creuada
en resposta
als seus soldats
sobre com distingir
els uns
dels altres
va responger
Mateu-vos a tots
Déu
Adalt
reconeixerà
els seus
El papa
ha de signar
Simó de Montfort
com a cap
de la conquesta
del Llenguadoc
A finals
del 1209
ja havia
rebessat
més de 400
poblacions
El compte
de Tolosa
que de nou
havia tornat
a adoptar
una posició
ambigua
fou cridat
pel papa
a explicar-se
Les seves
explicacions
no acontentaren
les autoritats
eclesiàstiques
i el 6 de febrer
del 1211
fou excomunicat
Només quedaria
el camí de la guerra
Ramon VI
que veia
que res
no podia aturar
la marxa
de Simó de Montfort
solicit ajuda
militar
al seu cosí
Pere el Catòlic
Aquest
il·lusinat
amb el dia
de formar
un territori
aragonès
català
i angladocià
i preocupat
per la pretració
cap al sud
d'un rei francès
intervengué
a favor
del seu protegit
Com veieu
ja al segle XIII
existia
la geopolítica
i la geoestratègia
Els dos exèrcits
s'enfrontaren
el 12 de setembre
de 1213
a Morat
a prop de Tolosa
Semblava
que la superioritat
catalano-aragonesa
s'imposaria
però
una imprudència
del rei Pere
li va provocar
la mort
i el seu exèrcit
davant la notícia
s'enretirà
cap als Pirineus
L'any 1215
es celebrarà
el quart concili
del veterà
amb tres grans
i únics objectius
la reforma
de l'esgrésia
la reconquesta
dels sants llocs
i acabar
el maragiat càtera
Totes les terres
de Ramon VI
van ser lliurades
a Simó
de Montfort
Ramon VII
fill del Comte
volia recuperar
les terres
del seu pare
El xoc
entre el nou Comte
i el Montfort
es va produir
la Icaire
on el primer
es va imposar
infligint
als croats
la primera derrota
en camp obert
Colèric
Simó de Montfort
es llençà
sobre Tolosa
assaixat-la
entre 1217
i juliol
del 1218
aquesta confrontació
el va portar
a mort
fó abatut
per una pedra
a l'eum
i enterrat
a l'interior
de l'esgrésia
de Sant Nazar
dins de la cita
de Carcasson
on encara
el podem veure
1218
1228
20 anys
de guerra
com s'ho
s'ha d'acord
doncs com sempre
amb un matrimoni
orquestrat
una filla
de Ramon VI
Joana
fó casada
amb un dels germans
del rei de França
al fons
del Poetier
el comte
de Tolosa
fó fregelat
públicament
davant de la catedral
de Notre-Dame
i enviat
a lluitar
a Terra Santa
el llanguadoc
és incorporat
a la corona francesa
i un nou papa
Gregori IX
decideix acabar
amb tot el que soni
a catarisme
tots surten guanyant
el 1231
es crea
el Tribunal
de la Santa Inquisició
amb set articles
d'obligat compriment
només en comento dos
el segon
que deia
que ningú
tingui en el seu poder
en llengua vernàcula
els llibres de la Bíblia
si fos així
que no triga
portar-los al bisbe
en un termini
de vuit dies
per ser cremats
immediatament
que els habitatges
dels heretges
siguin
cremats
i destruïts
els altres
de més van
per la Tistió
Déu-n'hi-do
la repressió
dirigida
dirigida pels dominics
es va batre
sobre els càters
terror
fogueres
execucions
assassinats
desterraments
de terra santa
judicis
en ocasions
el poble occità
es rebabà
contra els inquisidors
això va esconseguir
acordes
on va massa popular
llinxar
dos membres
del Sant Ofici
i sobretot
a Montsegur
fortaleza
coneguda
com
la sinagoga
del diable
i aixempre
d'una tanàst
resistència
a la imposició
a la submissió
al desequilibri
moral
i social
el 16 de març
de 1244
10 mesos
després
de l'inici
de l'intens sexe
16, perdó
un total
de 225 persones
van perdre la vista
entonant
càntics de glòria
mentre es dirigien
a la foguera
a Vindret
on es creu
que estava
la mateixa
podreu llegir
els càters
els màrtirs
del pur amor
cristian
això sí
diuen que
quatre perfectes
fugiren
portant
el Sant Grial
però això
ja és una altra història
com a recomanació
hi ha moltes
rutes càteres
tant a Catalunya
com a França
del sud
els en recomanem una
el camí
dels bons homes
és una ruta dura
perquè 18 etapes
i va del Santuari
de Carauta
a Montsegur
la darrera
de les gorges
de la Frau
al camp dels Cremats
només són
16 quilòmetres
val la pena
fer aquest esforç
Pep
què dius
de tot això?
molt bé
és molt interessant
la ruta dels càters
els castells
és un paisatge
molt interessant
tant si
per una cosa
o per una altra
val la pena
fer-la
realment
i això ha sigut
sempre igual
exacte
s'han imposat
les coses
per la força
i la cultura
aquesta
de la por
i endavant
l'església
va actuar
d'aquesta manera
i la Inquisició
va prosseguir
tot
res de dir
els càters
bé
es van posar
de moda
en principi
si és la paraula
més correcta
van passar
molt de saps
i ara
sembla que la història
està revisant
molts temes de games
i es poden trobar
moltes publicacions
es poden trobar
molts llibres
que parlen
d'aquest tema
jo n'havia muntat
algun
els interessats
ara falta
que el trobi
perquè en tants papers
sempre és complicat
oblam
oblam
bé
ja sóc
ara no el trobo
perquè tinc
molts papers
a davant
però bé
n'hi ha molts
i són molt interessants
per tant
feu excursió
llegiu
mireu documentals
que n'hi ha molts
sentiu música occitana
i entreu
en aquests temes
de la història
que sempre val
la pena
recordar
que som
i on venim
gràcies
i passo
la paraula
al Pep
perquè continuï
aquest programa
i see trees
of green
red roses too
i see them bloom
for me and you
and i think to myself
what a wonderful world
is the only one
I see them well
just come one
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta vegada parlaré de la Fira de Sant Pons, la Sardana es diu Concerola i estem situats aquí al peu de la muntanya, és l'època de les herbes remayeres, de les flors, o sigui que tot s'hi diu.
La Fira de Sant Pons és una fira que se celebra a Barcelona, és una fira mil·lenària dedicada, com hem dit, a les herbes remayeres i se celebra des de l'edat mitjana i al segle XVI es va fer escaure amb el dia de Sant Pons, l'11 de maig.
Aquesta fira ha passat per diferents emplaçaments, la plaça de Sant Miquel, el carrer de Sant Cugat del Rec, els voltants de l'esbreja de l'Hospital de la Santa Creu, i des de 1817 es manté en el seu emplaçament actual, el carrer de l'Hospital, no aire lluny d'alguns dels seus anteriors emplaçaments.
Sant Pons és el patró dels arbolaris i dels apicultors. Altres poblacions de Catalunya també fan una fira tradicional per aquesta data, i també a Barcelona en alguns barris, com ara Sants, el Poble Sec, es fan també des de fa uns 20 anys unes petites fires, que no tenen aquesta tradició ni aquesta antiguetat,
i això no vol dir que alguns barris, quan havien sigut pobles independents, també fessin la seva fira de Sant Pons amb més anomenada.
Ens acostem al final de la primavera, la natura està exuberant, és el moment de màxima floració de les herbes medicinals, és el millor moment per celebrar una fira d'aquestes característiques.
Hi ha qui vol trobar-li les arrels de la festa de les ofrenes que feien els romans a la deessa Flora, divinitat de la floració, que de ben segur ja venien d'acomuneracions semblants més antigues i d'altres indrets, com tot passa sempre.
Tornem a casa nostra. Nosaltres, tots venim de pagès, però no dividir la terra, va sorgir la figura de l'hereu, i molts cops els altres fills, si no entraven a l'exèrcit o al clargat, anaven a les ciutats a fer un ofici,
o les noies a servir fer de minyones per guanyar-se la vida, o fer-se de monges.
Si no se'n sortien, sempre podien tornar a la casa Pairal, on sempre serien acollits per l'hereu.
Per pura supervivència, els pagesos, sobretot els que vivien amb masies més apartades, havien de ser autosuficients,
i una de les coses que els ajudava a ser-ho era el coneixement de les herbes remeieres,
perquè d'ara s'havien de guarir els solets fins que no podia venir un metge,
o fins tot el mateix veterinari havia de fer les feines.
Per desgràcia, a partir d'un moment tot això es va considerar que era una cosa antiga,
que feia de poble, i en pocs anys es van perdre un munt de coneixements
que s'havien passat de pares a fills, o més aviat de mares a filles potser,
però bé, és igual.
Molts encara tenim records de les infusions de l'àvia, menta, camamilla, punyol, cua de cavall.
Per cert, el punyol es diu així per Sant Pons, o Sant Poni en Occità,
que estàvem parlant ara dels occitants,
doncs el punyol és l'herba de Sant Pons.
Ah, i em deixava l'aigua timolada, el timó, la farigola,
que també anava pels cops.
Jo recordo, doncs, de petitet, doncs, que n'havia fet servir força,
perquè de vegades em abandonaves un cop o altre,
i sempre l'àvia en tenia a la farmaciola.
Ens trobem, doncs, davant d'una fira important,
que implicava tota la ciutat.
No era una fira de barri, ni de parròquia, ni gremial.
A les herbes remayeres i a la mel s'hi van anar afegint
a rops, fruites confitades, herbes aromàtiques,
botulets de primavera, formatges, etc.
Durant uns anys, a l'actualitat,
podies trobar mel de fora de Catalunya,
encara se'n troba,
o fins i tot un guent del tigre,
provèiem de la Xina.
També podem trobar productes de medicina
i cosmètica alternativa.
Tal com es feia abans,
es celebra una missa
i es treu la imatge de Sant Pons en processó
i es beneixen les parades.
Aquesta imatge
estava a la capella de l'Hospital de la Santa Creu,
fins que aquesta capella va ser desconsagrada,
va passar a ser una sala d'exposicions,
i la imatge es va traslladar
a l'església de Sant Agustí,
on es custodia.
Tot i que els darrers anys
les parades han disminuït molt,
la fira segueix bastant viva
i visitada per molta gent.
Abans, moltes escoles,
agrupaments, escoltes,
esplais, associacions de tota mena,
compraven fruita confitada a l'engròs
i la venien a la menuda
per tal de finançar les seves activitats.
Han deixat de participar,
suposo per les normes higièniques,
que s'han anat implantant
any rere any,
la necessitat de tenir el carnet de manipulador,
l'import de la taxa
per posar la paradeta, etc.
No cal dir que també
han desaparegut molts pagesos
que cultivaven o recollien
aquestes herbes.
Malgrat tot,
la fira per viu
i molt poques vegades
s'ha deixat de fer,
darrerament per la pandèmia
i abans,
el 37 i el 38,
amb motiu de la guerra civil.
Suposo que amb la guerra del francès,
amb la de successió
i amb altres pandèmies,
doncs,
també devia passar
coses semblants.
què en sabem
de Sant Pons?
Perdona,
que et talli
una consideració.
La festa,
més o menys,
quan es va començar a celebrar?
A quin segle?
Cap al 1600,
és molt antiga.
I aleshores,
si el tenia en compte
la gent que hi participava,
gent que
sabia tractar les herbes,
que coneixia remeis
per moltes coses,
la Inquisició
no s'hi va ficar mai.
No.
Perquè, esclar,
semblava que fossin bruixes,
no?
Les que podien fer tot això.
Suposo que per això
es feien,
doncs,
a Reser de Sant Pons.
No era la Fira d'Estiu,
la Fira de Primavera,
sinó que era la Fira de Sant Pons.
Si hagués sigut la Fira de Primavera,
suposo que hagués tingut
una vida molt més curta.
A Sant Pons
els hi donava la quartada,
per dir-ho d'alguna cosa.
Ja,
penso això,
dius,
bueno,
si les bruixes les camaven
perquè simplement
seguien tractar
malals
i malalts
amb verbes,
aquesta gent
podien considerar bruixes,
segons el pensament
inquisidor de l'època,
no?
Potser el fet de fer
a Barcelona també
una societat més gran,
potser estava més cobert
una mica d'aquest tipus de política.
Sí,
suposo que tot va influir
una miqueta en tot això,
no?
Molt interessant.
Dèiem això,
que Sant Pons
era un sant que sí
que va existir,
era fill d'una família
pagana benestant
i es va convertir
al catolicisme.
Va renunciar
a les seves riqueses
i es va dedicar
a la predicació.
Va aconseguir
tantes conversions
que els romans
el van perseguir,
capturar i martiritzar.
Va ser mort a Simiès,
prop de Nissa.
tan a prop de Nissa
que avui Simiès
és un luxós barri
residencial de la ciutat.
Tot això passava
al segle III.
Les seves reliques
van ser portades
al monestir de Tomers,
al Llenguadoc,
al 1937,
no,
900,
i van donar nom
a la ciutat
que canvia
pel de Sant Pons
de Tomieres.
El bisbe
valerià de Simiès
va escriure
al segle V
diversos sermons
sobre el bisbe
Pons
i els miracles
esdevinguts
per la seva intercessió.
Sobre l'abadia
s'aixeca
més tard
la catedral
de Sant Pons
de Tomieres.
La devoció
de Sant Pons
es va estendre
per la província,
va arribar a Catalunya,
al nord d'Itàlia
i a molts altres indrets.
Per fer el Sant Més Nostre
va sortir la llegenda
de la suposada visita
de Sant Pons
de Barcelona
fugint dels seus perseguidors.
En veure tanta misèria
i malalties
entre la població
es va posar a preparar
pocions amb herbes
remeieres
que ells coneixia molt bé
per tal de lleugerir
el sofriment
de la població.
Això li va fer guanyar
el respecte
i l'admiració
dels barcelonins
que a partir d'aquell moment
van començar
a celebrar
una fira d'herbes
en el seu honor.
Sant Pons
es convertia així
en el patró
dels arboristes
i apicultors.
El dia de la seva festivitat,
l'11 de maig,
tenen lloc arreu
de Catalunya
fires on es venen
meles,
herbes remeieres,
aromàtiques
i fruites confitades.
Joan Amades
ens confirma
molt del que hem dit
i encara ens explica
més coses,
com per exemple
que a més de ser
el patró
dels arbolaris
i apicultors
és el protector
contra les xinxes
i tota mena d'insectes.
Molta gent
comprava manats d'herbes
que després de ser beneïdes
posaven
sota el llit
amb l'esperança
de veure els llibres
de paràsit
durant tot l'any.
També hi havia la creença
que si el dia de Sant Pons
es feia una neteja
a fons de la casa,
Sant Pons
evitava l'entrada
de xinxes
i d'altres
d'insectes
durant la resta de l'any.
Les llegendes,
però,
tenen un inconvenient.
No tenia
autoconegut,
tothom hi pot
ficar cullerada
i a vegades
es poden atribuir
a un sant
bestieses
com la que ara
us explicaré.
Quan algú
desitjava
la mort d'una altra persona,
fos per la raó que fos,
si anava
a la capella
de Sant Pons
i resava
durant 13 dies
seguits
un pare nostre
aconseguia
moltes vegades
el malèfic propòsit.
O sigui,
que ja veieu.
Era fàcil.
Sí,
molt senzill.
L'Església ortodoxa
també venera a Sant Pons
i ho celebra
el 5 d'agost
que es correspon
al 18 d'agost
del calendari gregorià.
L'Església catòlica
celebra la festivitat
de Sant Pons
el dia 14 de maig.
Excepció de Catalunya
que no sabem per què
ho fem el dia 11.
Hi ha dos oficis
desapareguts
que podem relacionar
d'alguna manera
amb aquesta fira.
els baladrers
i les trementinaires.
L'ofici de trementinaire
va ser una activitat exclusiva
de la vall
de l'Avança
i Truixent
de la comarca
de l'Alt Urgell
que es va desenvolupar
durant els segles
19 i 20.
No estem parlant
d'una cosa
ni els coneixements
que venien
però no van sortir
de la zona
fins, suposo,
quan ja no tenien
tan perill
de ser preses
per bruixes
les pobles trementinaires
com parlàvem abans.
Era una feina
exercida
majoritàriament
per dones
i tenia
com objectiu
complementar
l'economia domèstica
de la família
portar-ne liquidesa
en forma de diners
en un context
on els intercanvis
monetaris
eren molt escassos.
Les trementinaires
solien pertany
a les famílies
més pobres
de la vall
ja que a les classes
més acomodades
hi devien enviar
a les seves dones
a guanyar cèntims.
Es dedicaven
les trementinaires
en paraules seves
a anar pel món.
Elles en deien
anar pel món
desplaçar-se
per Catalunya
també van arribar
a l'Aragó
i al sud de França
i també cap
al País Valencià
però
no tant
com per la casa nostra
diguéssim.
Seguien uns dinaris
prefixats
amb la finalitat
de vendre
la trementina
és de remeieres
i altres productes
de muntanya.
Venien
te de roca
corona de rei
escabiosa
serpolet
orella d'os
bolets secs
oli d'avet
i de ginebra
etc.
I la trementina
era el seu producte
principal
el que els va donar nom.
La venien
per desinfectar
ferides
de persones i animals
i també tenien
moltes propietats
medicinals.
Es tracta
d'una substància
que s'extreu
de la resina de pi
i l'engüent
es fabrica
afegint-hi
pega grega
l'oli
i oli d'oliva.
Malgrat el seu prestigi
envoltat de misteri
les trementinaires
no sortien de casa
amb el producte fet.
Compraven part dels ingredients
de les drogueries
al llarg del seu viatge
i anaven preparant
la trementina
in situ
amb la qual cosa
s'estaliaven
carregar la pomada
durant tot el trajecte.
Poques trementinaires
hauran arribat
a la fira de Sant Pons
però ben segur
que algú
que haurà comprat
els seus productes
hauria vingut
fins aquí
a revendre'ls.
L'altre...
Ara la fira
ara fa temps
que no hi vaig.
Realment
aquest tipus de productes
devuen estar
molt més controlats
que abans.
Jo recordo
quan hi havia anat
que es cauria
una mica de tot
des de
paramedicines
fins a meus
menjars
i robades
ara com es controla
tot això
deuen tindre
que passar
algun tipus
de...
Sí
mira
hi vaig anar
expressament
a veure què passava
perquè vaig pensar
que em fa gràcia
i no haveria pogut
anar per la pandèmia
vaig anar-hi
expressament
l'altre dia
sí
com que suposo
que han de tenir
carnet de manipuladors
els que venen això
hi ha molta mel
hi ha uns
que venen
d'estramadura
que tenen
4 o 5 paradetes
i venen també
pastes
i altres coses
hi ha mel
del Pirineu
de Montserrat
de molts llocs
de per aquí
el que s'ha perdut molt
és la fruita confitada
fruita confitada
vull dir
que vaig veure només
dos o tres
tres paradetes
quan abans
el que dèiem
abans
qualsevol
l'agrupament
escolta
compraven
unes llaunes
de 5 o 6 quilos
i tal
i ara doncs
sí que estan
tots allò
estan ben
ben controlats
els trementineires
perdó
anàvem a parlar
dels baladers
els baladers
han quedat al diccionari
com a cridaner
això feien els baladerers
cridaven les seves mercaderies
per carrers i places
es
en
Bona nit, reprenem, doncs.
Estàvem parlant dels baladers.
Li hem dit que baladeria ha quedat al diccionari com a cridaner.
Això feien els baladerers.
Cridaven la seva mercaderia per carrers i places per tal de vendre-la.
Aureli Campany, va ser també un gran folclorista,
va escriure una monografia sobre aquests personatges
i explica que no es limitaven a cridar per anunciar la seva mercaderia.
Cada un tenia la seva pròpia cantarella,
a fi que la gent de lluny ja coneguessin que havia arribat el venedor amb el seu producte.
Fou força freqüent veure els carrers de Barcelona als segles XVIII i XIX
la presència habitual de baladerers
que oferien a les mestresses barcelonines
una selecció de productes de la terra
com aramel, maduixes, parapostes, creixons, llatugues, espinacs tendres,
per les amanides, etc.
Aureli Campany, en un exercici d'història oral,
compilar algunes de les invitacions que feien els baladerers.
No patiu que no em posaré a cridar, però
allò, dones, enciams tendres, dones, qui compra maduixes,
dones, cuiteu, cuiteu, bona mel.
Pels carrers de la ciutat com tal,
fins i tot durant les primeres dècades del segle XX,
comptant amb una presència força notable
aquests orbolaris que oferien manats d'herbes oloroses.
Els baladerers i talmentinaides són avui oficis perduts,
quan a la Solona Vella havien donat una particular animació
als carrers de la ciutat,
especialment entorn de la Fira de Sant Pons,
on es ven mel, fruita confitada,
herbes remeieres i aromàtiques.
Tornant al que m'havies dit de la Fira,
hi vaig anar,
sí, es venen coses de parafarmàcia,
coses de perfum, essències i tal,
però com a mínim és gent una mica que s'hi dedica,
vull dir que no és un aficionat que posa la paradeta.
El menjar s'ha perdut bastant
i el que dèiem,
jo trobo faltar d'anar a comprar
perquè les poques botigues o poques parades
que encara tenen fruita confitada,
doncs se'ls acaba la fira.
La fira és llarga
i si vas a partir de les 7 de la tarda
ja potser ja no trobes barcops,
ja no trobes ametlles,
en canvi queden sempre les cireres i les taronges,
que això ho trobes tot l'any,
fins i tot als supermercats,
encara que no tinguin la mateixa qualitat.
Clar, és que jo recordo,
jovenet, ja no de petit,
que esclar, era un espectacle anar a la fira.
Potser perquè no hi havia tantes coses per anar,
però passejar només per allà,
veure l'ambient, sentir els olors, els colors,
tot això era espectacular.
I ara fa temps que no hi vaig
i per allò que em dius sembla que ja no és popular,
que hi va una mica gent o interessada en el tema
o potser que gent que vol comprar algun del producte aquell
per revendre, potser, no ho sé, se m'ho correix,
però és una pena.
No molt per revendre,
però la gent sí que sí que hi va,
per això la gent segueix anant a comprar mel
i a comprar, doncs, algunes herbes i tal,
suposo que cada cop menys,
perquè la gent prefereix més posar un sobret
amb aigua calenta que no posar, doncs, quatre fulles.
I també el que deia abans
que s'han perdut molt els venedors.
Clar, si no hi ha gent,
no hi ha les àvies de les masies
que anaven a recollir les herbes,
doncs el jovent no està per anar a recollir herbes.
I és el que passa.
És una llàstima, però...
i és això.
Així i tot,
pensem que val la pena,
sobretot,
els porcelonins i la gent
que no té massas dificultats
en baixar la gran ciutat,
m'haurà d'aquestes temes del transport públic.
Baixeu, baixeu,
quan toca i aprofiteu.
D'acord?
Gràcies, Pep.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dins del Serraio trobarem coses tan interessants com la Puerta del Sabudo, el Divan, que eren els llocs de reunió del Consell Imperial i, sobretot, avarent, una figura musulmana i turca per excel·lència que no es pot deixar de visitar.
També conté les grans col·leccions del tresor, on hi ha peces meravelloses que ja continuen.
Moltes més coses dins del Serraio, però en canvi del barri, en canvi del barri per anar al barri de Sultanamet, potser el barri més cèntric de la ciutat, com a mínim de la ciutat antigua, i on hi ha dues o tres coses que no podem deixar de veure.
La joia, Santa Sofia, Vicentina, 1.400 anys, església ortodoxa, mesquita durant l'imperi otomà, museu amb Ataturc i novament mesquita des del 2020 amb Erdogan.
Fins l'any 1520 va ser l'església més gran del planeta. A partir d'aquesta data, l'honor va correspondre a la catedral de Sevilla.
A Santa Sofia hi ha enterrat un duc venecià, Enrique Dándolo, que va lluitar a les ciutats durant la quarta creuada, 1205.
Ahir es deu l'expoi de bona part de les obres de l'església. Bon exemple són els cavalls de Sant Marc, que avui presideixen la façana de la catedral de València.
També es troba a Santa Sofia la columna que plora, de marva blanc i amb un forat al mig sempre mullat.
Suor de Sant Gregori, diuen uns. Hi ha grimes d'un sultà, comenten els altres. El que està clar és que tot turista s'hi acosta i es mull els dits.
La cisterna basílica, o cisterna de Llerebatan. Aquesta cisterna, que de fet es pot visitar des de fa uns 30-35 anys, abans no es podia visitar, és una autèntica meravella.
Es caracteritza pels seus caps de medusa, que en parlarem més tard, és de l'època de Justinià i conté 336 columnes que sostenen l'immens dipòsit d'aigua, nada menys que 100.000 metres cúbics d'aigua.
Dues de les columnes presenten caps de medusa, monstre mitològic amb serps sortint del seu cap. Diuen que convertia en pedra qui les mirava als ulls.
Potser per això estan convocades de cap per avall i mirant als costats.
A la cisterna es celebra una vegada l'any un dels concerts més importants i vistosos de la temporada musical mundial.
James Bond i Michael Mandon ho han vist.
Hi posem una mica de música d'aquests senyors.
Hi posem una mica de música d'aquests senyors.
Hi posem una mica de música d'aquests senyors.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
té més de 500 tendes
té més de 60 carrers
encara hi ha alguns cafès
que realment hi ha alguns patis
que són molt interessants per descansar
es té a veure
i pots veure les parets i unes pintures
que abans en les mateixes bosses
i coses que venien ho tapaven
o sigui que també té la seva part bona
que no m'ho carrego
però el que passa és que perd la poesia una mica
dins d'aquest barri
afrontaré ja perquè dona la part més nova
Jaupon Gàbata
el Cuerno de Oro
que ens conforma també encara que ha canviat molt
aquí també recordo moltes
edificacions de fusta
avui pràcticament no en queda cap
però bueno, es té a veure
es cremaven casualment
es anaven cremant
perquè esclar, l'especulació
a Estambou ha sigut molt forta
i fora d'aquí queda
sense sortir encara d'aquesta zona
una altra mesquita molt important
que és la mesquita de Subeimán
una altra mesquita de les grans
de sis minerats
on es troben les tombes
de Subeimán
i de la seva dona
la Roxabana
i també la tomba de Sinan
que era l'arquitecte imperial
un dels arquitectes més importants
de la gran època d'Estanbul
hi ha moltes més coses
canviem una mica de barra
i en diem quatre
si anem a la part moderna
d'Estanbul
bueno, hem de passar per la Torre Gàbata
la Torre Gàbata és una torre veneciana
al costat del pont Gàbata
ja ho diu
una torre que actualment
a part de visitable
es fan servir per fer sopars
i danses del vientre
i cosetes d'aquestes
en plan turístic
en plan turístic totalment
encara que avui sigui un hotel normal
només per la història
es té que entrar
a prendre un cafè
on té
a l'Oté Opera Paz
lògicament
on va viure
la Baga de Cristi
tant de temps
jo recordo
que com a anècdota
que vaig anar-hi
cada vegada hi ha anat
però una vegada
era una escala
de quasi un dia
i no sabia
que hi havia
hagut una inflació brutal
i vam anar quatre
a prendre allà un te
i vaig pagar
13 milions
de liras turques
13 milions
de liras turques
que em sembla
que venia a ser
unes mil pessetes
encara no
clar, escolt
hem estat parlant d'un temps
que a part d'això
a Torria
sempre hi havia
estats d'excepció
nosaltres havíem anat
diverses vegades
a Estambul
amb estats d'excepció
aquí hi havia soldats
i publicies
per les terrasses
era molt curiós
a les afores
s'han de veure
moltes coses
però algunes també
perquè a mi m'agraden
particularment
en citaré una
que és
la mesquita
del sultan Ellup
és una mesquita
d'un santón
aquest sultan
molt venerat
on es té que fer
o es tenia que fer
una cua molt llarga
i on quan entraves
on t'estava enterrat
el sultan
no li podies donar
mai l'esquena
tenies que sortir
mirant sempre
amb el sultan
a més
al costat mateix
pujant una muntanyeta
hi ha un cafè
el cafè del
Pierre Votier
el Pierre Votier
era un escriptor
francès
enamorat d'Estanbull
que va escriure
moltes coses
sobre la ciutat
i que deien
que cada tarda
per veure
com el sol
se n'anava
prenia el seu te
des d'aquest cafè
un privilegiat
era un privilegiat
un privilegiat
d'aquella època
no hi ha dubte
i com a cosa
totalment diferent
el nou palau
el palau
del Malvatge
que encara que sigui
del 1856
s'acosta molt
a l'esprendor
dels palaus
de París
i d'Itàlia
altres coses
que s'han de fer
bueno
no deixeu de fer
un passeig
pel Bòsford
per anar
a l'altra banda
hi ha constantment
barcos
de tots tipus
i menes
que atreveixen
a Bastret
i a l'altra banda
a part d'alguna cosa
interessant
de mesquites
i restaurants
té segurament
una de les millors
postes de sol
que es poden
veure a Estambul
a darrere
o als grans
mesquites
però els que tenen temps
doncs bueno
passegeu també
pel Mar de Màrmere
el Mar de Màrmere
estan
les Illes del Príncep
són sis illes
en què no es pot conduir
per elles
i que tenen
molta història
sobretot
una d'elles
la illa de
Bullocada
per què?
perquè ja va estar
exiliat el Trotsky
una vegada
va sortir
de la Unió Soviètica
amb aquestes illes
només circulen
cavalls
i carretes
Edirne
una ciutat
amb una mesquita
meravellosa
Galipoli
amb tots els records
de la guerra
i de la batalla
de la primera guerra mundial
i per acabar
doncs bueno
us recomano
danses tradicionals
es poden anar a veure
com ballen
els dervitges
que és molt interessant
hi ha més danses tradicionals
el Fassiu
una altra dansa
típica d'allà
hi ha quantitat
i quantitat
de llocs
per anar-hi
per veure-ho
us diria més coses
però en principi
jo crec
que amb això
ja
en tenim prou
no us parleu
d'aquesta ciutat
els que heu estat
fa molt temps
no la coneixereu
a pitjor
o sigui
realment
segurament
ara és molt
moderna
ara els taxis
ja poden
ja porten
taxímetre
no pots
regatejar
era molt divertit
que era
però bueno
és molt
ha crescut
moltíssim
hi ha molts edificis
és un caos
sempre ho ha sigut
però ara és un caos
total
ara
disfruteu d'ell
val la pena
val la pena
molt bé
doncs aquí us deixo
de moment
amb aquesta cançó
de la música
del bond
i dieu-vos
que ja l'he trobat
que un dels llibres
més interessants
que he trobat
sobre la Catalunya
càtera
és d'un senyor
que es diu
Jesús
Ávila Granados
molt interessant
gràcies
endavant
molt bé
ara ens continuarem
venim d'Orient
d'Istanbul
i seguirem
per l'Orient
però
sense bones
de Barcelona
ara ho expliquem
si passegem
per la Rambla
i recordem
tot el que hem vist
sense entrar
en temes històrics
cada un de nosaltres
podria explicar
moltes coses
com més edat
més coses
diferents
i hem vist
faré un repàs
de dalt a baix
sense pensar-m'ho gaire
i segur que ens recordarem
molt grapat
i vosaltres
estimats oients
també
i veurem
que segur
que m'han deixat
algunes
recordo
els bancs
al voltant
de Canaletes
amb el seu
cobrador
i els neteja sabates
amb la seva caixa
per posar el peu
i guardar els estris
les animades discussions
de futbol
al peu dret
al mig del passeig
davant de la font
i també hi havia una
de toros
menys concorreguda
a l'alçada baixa
a l'alçada
a l'art del teatre
els magatzem Sèpum
el seu llegendari
Rei Blanc
al voltant de Nadal
el Simago
un altre
un altre magatzem
de Cines
ens recordo
tres
no sé si hi havia
algun altre
però tres segur
i el més
el més
conegut
el capitol
el conegut
camp pistoles
per la quantitat
de pel·lícules
de vaqueros
i d'indis
que es feien
perquè nosaltres
no en deien pas
westerns
d'aquestes pel·lícules
i les actuacions
de l'enyorat
Pepe Rubiani
les parades
d'ocellaires
les gàbies
d'ocellets petits
les gàbies
de hàmsters
amb la seva
roda obsessiva
les tortugues
els bossets
alguns ocells
més grans
com lloros
o cocatues
les floristes
amb les seves
antigues
amb les seves
antigues parades
que era
pràcticament
com una taula
i els cercles
verds
posats
amb una mena
de cavallet
que després
es transformarien
en immenses
corones de flors
hi ha personatges
que formaven
part del decorat
el xèrif
la dona
amb la rata
de goma penjada
a l'esquena
que espantava
els vianants
la ballarina
de flamenc
amb més anys
que matusalent
els mariners
americans
els com un
Sant Pau
amb la seva
gorreta blanca
i els pantalons
acampanats
o els italians
més baixets
i la gorra
amb la seva
borra vermella
al mig
sempre envoltats
de noies
del país
l'esclègue
de Badlem
la pirreina
el polviorama
amb els rellots
de l'acadèmia
de ciències
que ara marca
l'hora oficial
de Barcelona
el mercat
de la boqueria
el pla de l'os
amb les rajoles
del dibuix de Miró
que sembla que portin
allà tota la vida
i ara estan acompanyades
del memorial
de l'atemptat
del 2017
l'entrada
al carrer Ferran
amb l'armeria
en Melistany
convertida ara
en un búrguer
l'entrada
a la plaça Reial
amb la mítica botiga
de fotografia
Casa Arpí
també desapareguda
el teatre principal
la cúpula
Venus
i el frontón
el monument
de Pitarra
les prostitutes
el convent de Santa Mònica
tants anys tancat
i ara sala d'exposicions
que també ja fa
un bon grapat d'anys
que és obert
perquè els anys passen
les dreçanes
colons
les golondrines
segur que tots tineu
els vostres records
i haureu trobat
a faltar
alguna cosa
jo ja me n'he adonat
que me n'he deixat
dos o tres
deixem els records
i centrem-nos en un hotel
que trobem
baixant a la dreta
és l'hotel Oriente
per això dèiem
que seguiríem a Orient
tot li diem
Hotel Orient
li hem catalitzat
el nom
i passem per davant
gairebé
sense adonar-nos
de la seva llarga façana
ja forma part
del paisatge
de la nostra Rambla
és el número
45 de la Rambla
Rambla del Centre
o Rambla de Caputxins
aquesta és l'adreça actual
anteriorment
entre altres coses
havia estat un convent
la desamortització
de Mendizábal
i la coneguda
crema de convents
de 1835
va canviar radicalment
el passatge
de la ciutat
i també lògicament
molt el de la Rambla
va sorgir la dita
en Barcelona
el mejor urbanismo
el anticlericalismo
un italià
amb molta visió
Franco Durio
veient la immillorable
situació del convent
va comprar l'espai
el 1841
i va instal·lar
la luxosa
Gran Font d'Oriente
inaugurada
el 1842
el pati
de l'anticlustre
s'hi va instal·lar
al servei
de Diligències
de l'Oriente
d'Espanya
que feia
trajectes llargs
entre els quals
hi havia
el que arribava
fins a Madrid
fins i tot
van fer portar
Marbre de València
una regió del Piemont
per a la decoració
del nou edifici
actualment
subsisteixen
encara que molt modificats
el clustre
i part del refetor
que formen part
del menjador
de l'Hotel Orient
gràcies a la remuneració
de l'edifici
projectada
el 1881
pel mestre d'obres
Eduard Fonseré
a la planta baixa
hi ha el cafè
amb un gran saló
de festes
el Saló Condal
que més d'endavant
es va dir Salón Royal
o Salón Dorado
que en realitat
és el pati
del clustre
de l'anticolègi
el saló
es cobrir
amb un sostre
de vidre
i es decorar
amb estàtues
de famosos artistes
com Enric Clarasó
i Rafael Atxer
era un pas important
el que s'estava fent
es passava
de les pensions
hostals
i petites fondes
a uns espais
més grans
més luxosos
i amb més serveis
van donar pas
a la gran fonda
i a l'hotel
es va passar
del passar volant
del viatger de negocis
del fugitiu
que vol passar
desapercebut
al viatger
amb diners per gastar
i amb temps lliure
per fer-ho
estem parlant
del començament
dels turistes
un dels primers viatgers
il·lustres
que van passar
per l'hotel Orient
va ser Hans Christian Andersen
que ja era força reconegut
a la resta d'Europa
però el cas a nostra
i a Espanya
va passar totalment
desapercebut
cosa que
va fer notar
un xic decebut
en el seu diari
era l'any 1862
la gran fonda
ja estava plenament consolidada
igual que l'escriptor
que tenia 58 anys
va ser espectador
des del balcó
de la seva habitació
de la gran inundació
que va patir la Rambla
el 15 de setembre
d'aquell any
ell mateix explicava
com sentia
els crits de la gent
com passaven avall
taules i cadires
de cafès
de més amunt
persones agafades
als arbres
per salvar la vida
i fins i tot
va veure com més d'un
barceloní
era engolit
per un col·lector
de clavegaram
situat més avall
cap a les Drassanes
malgrat tot
se'n va anar content
de la seva visita
i comparant amb la resta
del seu viatge
va dir que Barcelona
era el París d'Espanya
hem parlat
del Mavre italià
que es va importar
per la seva construcció
per les reformes
de 1881
però no havíem dit
que va ser el primer
a tenir il·luminació
de gas
Anderson
no va ser l'únic
client famós
la llista és molt llarga
en direm uns quants
bastants
Rubén Darío
Santiago Rossinyol
Ferdinand de Lesseps
Errol Flint
i la seva tercera esposa
Patrice Wymon
Imperio Argentina
Julián Gallarre
Renata Tebaldi
Caruso
Carlos Galdel
Maria Calas
Franz Litz
i Manolete
Manolete
el torero
sempre que venia a Barcelona
s'estatjava a l'hotel
i si no es n'havia definit
com a mínim
anava allà
a vestir-se de luces
un personatge peculiar
que també va fer una estrada
de pràcticament un any
era
Muley Afiz
un soldat
desposseït
del Marroc
que hi va viure
gairebé tot el 1912
mentre que Puigdiga de Falc
li construïa
un magnífic xalet
a la Vora Nova
que actualment
és l'Ambaixada de Mèxic
Muley Afiz
va regalar un elefant
al zoo
la Júlia
molts no haureu sentit parlar
la pobra Júlia
va morir de gana
durant la guerra
doncs aquest personatge
tot sovint sortia al balcó
de la seva habitació
de l'hotel
i amb la seva gelava blanca
es distraia
llançant monedes
als viaments
abans que l'Orient
passés a ser propietat
de la família Gaspar
concretament
el pare de Joan Gaspar
el propietari
era Esteve Sala
Esteve Sala
va ser el 24è
president del Barça
aquest home
era tan admirador
d'en Josep Semitier
que li va assignar
una habitació
i manutenció
vitalícia
a l'hotel
no sabem
si en va arribar a fer ús
i si li va treure
quan se'n va anar al Madrid
durant la guerra civil
l'hotel va ser
col·lectivitzat
i reconvertit
en hospital militar
i banc de sang
tot això
va seguir
tot i això
va seguir allotjant
els corresponsals
de guerra
la darrera bomba
feixista caiguda
sobre Barcelona
detonar damunt
de l'hotel
que patí
greus desperfectes
el llavors propietari
Josep Gaspar
va fer reconstruir
l'ala afectada
i havent recuperat
el mobiliari
que havia estat requisat
va reobrir
les portes
de l'establiment
recorda
el seu passat monàstic
el soterrani
encara es conserva
en el celler
en part de la cisterna
la cripta
amb unes pintures
morals
i els nínxols
on s'enterraven
els religiosos
també hi ha dues galeries
de túnels
es diu
que tots els monestirs
de la Rambla
estaven connectats
per túnels
obres posteriors
i sobretot
la construcció
del metro
van destruir
aquesta xarxa
secreta
de comunicacions
sembla ser
però
que el túnel
que uneix
l'hotel Oriente
amb la font d'Espanya
al carrer Sant Pau
encara existeix
ens caldrà esperar
que en Ferran
entrevistindria
amb en Joan Gaspar
per si ens ho confirma
i si pot ser
que ens hi convidi
a veure-ho
l'Orient
pertany actualment
a la cadena
Atiram
que manté l'hotel
amb qualitat
i el prestigi
de sempre
ara
recolarem
i donarem
una ullada
a l'origen religiós
de l'edifici
però primer
escoltarem
una mica de música
a l'origen religiós
i donarem
a l'origen religiós
i donarem
a l'origen religiós
i donarem
a l'origen religiós
i donarem
a l'origen religiós
i donarem
a l'origen religiós
a l'origen religiós
Un crit
i una sola veu
visca la pàtria
La nostra terra
és previnida
El gran moment
és arribar
D'hora els ultratges
i una bandida
Ningú ens tendrà
la nostra llibertat
Joia
que ha inflamat el cel
pals i ginesta
Vola
sobre el front
l'estel
de la senyera
Tenim les penes
per estimar-la
I en la tempesta
del combat
Tenim els braços
per defensar-la
Ningú ens tendrà
la nostra llibertat
Molt bé
Acabem d'escoltar
L'he interpretat
per Ramon Calduc
El cant del poble
Com que hem parlat
de la guerra
El cant del poble
El cant del poble
es va
es va intentar
volia aventura
gasol
que fos
l'himne nacional
de Catalunya
per substituir
els segadors
Es va encarregar
la lletra
Amadeu Viva
Jancel Clavé
que ja havia fet
algun treball
sobre això
i la lletra
Joan Maria
de Sagar
No va tenir
molt d'èxit
i es va estrenar
cantant
per l'Orfeo Català
però el públic
al final
va fer un clam
i va reclamar
els segadors
Clar que també
eren unes èpoques
molt dures
i una cosa
més de fascinació
però jo trobo
que el cant del poble
a mi m'agrada
i trobo
que és més enerdidor
és una mica
més tirana
marcellesa
per dir alguna cosa
Tornem a la història
i reculem
per buscar
l'origen religiós
d'aquest edifici
de l'Hotel Orient
Es tracta
de la col·legiata
de Sant Bonaventura
antic col·legi
de franciscans
de Barcelona
situat a la Rambla
a prop del carrer
de la Unió
És el solar
de l'Hotel Orient
Ens trobem
en una Rambla
molt diferent
de la de 1840
La muralla
de la Rambla
ja inútil
encara no s'ha derrocat
aguantarà
uns quants anys més
L'espai guanyat
per la segona muralla medieval
de meitat del segle XIV
costa d'omplir
Les guerres
i les pandèmies
pesta, còlera, tifus
han fet minvar
la població
i el que hauria pogut ser
un eixample ple de palaus
i cases benestants
estem fent una mica
de geografia ficció
d'urbanisme ficció
resta ple de camps
de Conreu
amb cases
majoritàriament humils
i les edificacions
militars
religioses
el van ocupant
La Rambla
encara està molt lluny
des de venir
aquest gran passeig
Les mateixes muralles
al capdamunt
eviten que en època
d'aiguatge
esdevingui
una gran torrentera
com hem passat
que va passar
el 1862
quan
va veure
totes aquelles desgràcies
al pobre Anderson
A partir de la desfeta
de 1714
aquestes muralles
en lloc de ser una defensa
són una cotilla
que ofega la ciutat
Alguns convents
i casernes
passaran a ser fàbriques
els camps de Conreu
aniran desapareixent
i amos
encarregats i obrers
viuran molt a prop
els uns dels altres
Fums
pudors
sorolls
malalties
faran que fins i tot
les autoritats més ineptes
s'adonin
que s'han d'enrocar
les muralles
trigaran encara
des del 1600 i pico
que està fent-se això
uns 200 anys
tornem al nostre
convent
el convent
es fundava
el 1627
fa una donació
Pere Canals
i la seva
Moller Àngela
i li dona
el solar
el duc de Cardona
l'església
fou beneïda
el 1634
i el col·legi
començar a funcionar
el 1635
perquè no s'acabar
del tot
fins al 1764
per disposició
del fundador
n'eren administradors
els consellers
de la ciutat
era un gran edifici
amb dos claustres
on residien
habitualment
24 estudiants
el col·legi
es va posar
sota l'advocació
de Sant Bonaventura
els fasciscans
el destinaren
a l'estudi
de la teologia
i de la filosofia
principalment
també disposava
d'una selecta biblioteca
i la dotació
fundacional
era destinada
a mantenir
com hem dit
24 estudiants
nombre
que gairebé
sempre estava
cobert
de qui sortien
els religiosos
franciscans
de tota la província
el 1823
el col·legi
va ser enderrocat
juntament
amb el convent
caputxí
i entrem
en l'època
anticlerical
es va
enderrocar
per fer-hi
una plaça
dedicada
a los héroes
espanyoles
però l'any següent
els franciscans
el tornarien
a ratificar
l'octubre
de 1834
amb el pretext
de l'epidèmia
de còlera
el governador
es deia
Hierve
ocupar
el col·legi
i el fa instal·lar
a les oficines
de la policia
i del govern civil
la trentena
de membres
de la comunitat
va haver de marxar
a Correcuita
i van deixar
els seus béns
a les monges
del convent
de Jerusalem
on ara hi ha
la plaça
de la Gardunya
pensem que
el mercat
de Sant Josep
també era
un convent
a la Boqueria
aquests monges
ja no van tornar
i de l'important
biblioteca
sabem que
563 volums
van passar
a la Universitat
de Barcelona
com que no hi havia
comunitat
el juliol de 1835
quan es van cremar
amb la crema
de convent
no va ser víctima
de les flames
no tenien monges
aquí cremant
no valia la pena
gastar llumins
però durant
la balot
del 5 d'agost
va ser saquejat
i amb els seus mobles
i documents
que hi quedaven
es va fer una pira
on es va cremar
el cadàver
de l'assassinat
general Bassa
el general Bassa
era el governador
militar de Barcelona
que va fracassar
en l'encàrrec
del capità general
de perseguir
capturar i castigar
els autors
de la revolta
del dia de Sant Jaume
assassinat
per els insurgents
va ser arrossegat
pels carrers
i finalment
cremat
com acabem de dir
a la pira
amb els mobles
del convent
tot seguit
les oficines policials
estalladaran
el convent
dels Trinitaris
calçats
i ocupar
el col·legi
una milícia urbana
fins al 1840
el 1836
l'estat
havia intentat
guanyar diners
tot traient
el col·legi
a subhasta pública
però no va poder fer
el duc de Medina Seli
reclamar
com a legítim
sucessor
de la casa
de Cardona
i Aitona
la qual
havia seguit
els terrenys
als franciscans
amb l'única finalitat
d'ubicar-hi un col·legi
per tant
o li tornaven
o no es podia
subhastar
entre 1838
i 1841
els terrenys
de l'antic col·legi
van ser ocupats
per la societat
de Barcelonesa S.A
més tard
convertida
en la maquinista
terrestre i marítima
hereva històrica
de la fàbrica
Bona Plata
situada al carrer Tallers
que havia estat
incendiada
el 6 d'agost
de 1835
pels mateixos treballadors
per poc
que les màquines
els prenguessin
els llocs de treball
el temple
s'havia enderrocat
i només quedava
d'en peus
la part del convent
aquí
entra en joc
l'italià
Franco Durio
que compra el terreny
i instal·la la luxosa
Gran Font d'Oriente
amb això
hem tancat el cercle
Curiosa història
la dels monestirs
de Barcelona
Sí, de Boteu-Orient
també
però esclar
jo de Boteu-Orient
penso que no hi he entrat
no hi he pres mai res
però sé que tinc
el record
de quantitat de llibres
de la Guerra Civil
perquè és que els corresponsals
estaven allotjats allà
Sí, sí
Molt bé
doncs ja
estem acabant
jo despediré
la meva part
en principi
abans de despedir
voldria posar
una cançó
que també
a mi m'agrada molt
una mica
per ballatra
per música també
per ballatra
perquè no deixar ser
d'una forma indirecta
un cant
a qualsevol
en contra
de qualsevol tipus
de guerra
i ara
per desgràcia
en tenim
una molt important
i altres
no tan conegudes
però també
molt desgraciades
endavant
escolteu
la cançó
del soldadet
que a través
d'un ull de bou
veu que volen
uns falsiots
i no és que
hi entengui
molt el soldadet
però que volin
els falsiots
deurà voler dir
que la terra
és a prop
i tan a prop
deu ser
que baixa
el capità
intenta
no semblar
nerviós
mentre acaba
la instrucció
concentreu-vos
un soldadet
sigueu prudents
i arrapeu-vos
a la vida
amb les umles
i amb les dents
ja cobert
els homes
resen
i fa una ment
poc convençut
al soldadet
i acarici
el seu fusel
intentant
no pensar en res
des de proes
van fent grossos
els turons
un soldadet
valor, valor
que depèn de gent
com la sort
del món
però si una bala
en amiga
creu el vent
i em travessa
i em travessa el cervell
es planteja el soldadet
les donades
les donades
m'arrossegaran
i mil peixos
de colors
gritaran
per devorar
a la meva
i és quan pensa
jo m'amago
quan no mirin
jo
m'amago
però sempre
m'amago
i el vaixell
i el vaixell
s'està aturant
les comportes
s'han obert
i en un segon
un sinund
el man
de soldats
disparant
a l'infinit
amb un soldadet
al mig
que carrega
mentre insulta
l'enemic
i entre bomba
i bomba
tot
li va prou bé
fins que una cau
just al costat
primer es diu
sort
d'aquest anat
però després
sent a l'esquena
un dolor estrany
i al tocar-se-la
li queda
tot el braç
de cap de sap
gira el cap
a banda i banda
seu a la sorra
i descansa
i mentre arriba
el coi
de metge
el soldadet
es tranquilitza
repetint
què farà
on anirà
si sobreviu
aniré
amb la mare
ben vestit
i abans que res
li hauré de dir
que em perdoni
per tractar-la
sempre així
aniré
a la margarida
a fer-li un fi
per només
veure-li un riu
que l'estimo
més
del que
m'estimo
a mi
heu sentit
la cançó
del soldadet
dels Manel
i bueno
vull fer com un homenatge
perquè algun dia
no hi hagi cap soldadet
que tothom pugui estar a casa
amb la seva mare
amb la seva dona
i amb els seus fills
i per acabar
bueno
aquelles idees
que tinc jo
cada setmana
perquè cada setmana
passen coses
i cada setmana
passen coses
més estranyes
i més
absurdes
amb tota la ironia
que això comporta
em despalleixo
amb aquest comentari
el Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
dicta
una nova
ordre d'execució
en contra del català
no pararan
fins a convertir
el nostre idioma
en residual
i folclòric
però la part
més ridícula
i vergonyosa
és que l'escrit
del Tribunal
conté
greus
i repetides
faltes
d'ortografia
quin país
som més seriosos
els nostres
Pepe Gotera
i Otílio
Chapuzas
a domicílio
o
Mortadeu
i Filamón
agència d'informació
que institucions
com el Tribunal Superior
o el CNN
o CNI
perdó
sort que Vox
vol anomenar
aquests nou tenista
Valcaraz
fill predilecte
de Mursa
vergonya
liana
gràcies

El malpassar
del temps
vaig observant
que
la joventut passa
la immaduresa
es supera
la ignorància
es cura
amb l'educació
però l'estupidesa
l'estupidesa
dura per sempre
mireu
i compteu
la quantitat
d'estúpids
que ens envolten
avui
no hi ha ficció
tot és
realitat
ràdius
de ser
98.1
les
ràdius
de ser
98.1
i