Cinema sense condicions
Lingle хотя in short
Bona nit.
Bona nit.
La darrera pel·lícula de 1976 que va dirigir el director Elia Kazan.
La música aquesta està composada per Maurice Jar.
Bé, però abans d'entrar a parlar d'ella,
bona tarda, Abiel.
Com estem?
No et sento.
No tenim vinguda.
Bona tarda.
Bona tarda, benvingut.
Tens alguna cosa per parlar-nos?
No, no.
Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, Bona tarda.
Bona tarda, Ignasi.
Què tal?
Bona tarda.
Molt bé.
Bé, doncs aquesta pel·lícula va ser seleccionada per l'Ignasi
i li passo la paraula perquè ens introdueixi en el tema.
Doncs sí, és una pel·lícula que em fascina com si aneu observant totes les que parlen del cinema dins del cinema.
És un tema que a mi particular...
Del cinema dins del cinema a Hollywood.
Sí, d'això va, sobretot.
Perquè el dia de la langosta en cert mesura encara que tangencialment...
També, també.
També abordava el tema.
I també la va ser proposada per mi.
Vull dir, és un acte inconscient però també conscient, totes dues coses.
Bé, l'última, Magnate, és una pel·lícula fascinant
i jo diria que no tant pels resultats d'ella en si mateixa
com pel fet que és fruit per començar d'una novel·la que no està acabada
i que estava menys acabada
menys acabada del que ens fa creure l'editor
és a dir, el responsable de la primera publicació
perquè hi ha hagut dos
una altra que és més honesta
i que ha deixat el 1999, si no malament recordo
i que d'alguna manera les coses les deixa molt més penjades
perquè el que hi ha és moltes notes del Fitzgerald, del Scott Fitzgerald
pel que fa a la novel·la.
Però malauradament li va sorprendre, va tenir un atac d'acord
i es va morir amb 44 anys, 4 anys després que es morís Irving Talbert
que tot apunta a que, és a dir, no és que Fitzgerald ho digués explícitament
però tot apunta a que el Monroe Star que interpreta el Robert De Niro
és un tresubde, un alter ego de l'Irving Talbert
que realment és...
En Irving Talbert, aquí la part fascinant del material
és el típic taikon, de l'as taikon, no?
és el típic mogul, no?, que també es diu
un dels típics moguls del Hollywood dels anys 30
de fet ell és un home que ja va començar molt jove
amb vint i pocs anys, als anys 20
però es va morir
tenia també el cor delicat
és curiós, eh?
El cor del Fitzgerald, el cor del Talbert
Talbert no és que fos un gran amic de Fitzgerald
però Fitzgerald tenia un cert contacte amb Talbert
que era un home com molt admirat
el nen Marvellas, li deien, no?
pel fet que, de molt jove, era el típic mogul que ho decideix tot
decideix el guió, la història que vol fer
decideix el director, decideix els actors
decideix com el guió s'ha de modificar si la cosa no rutlla
ho decideix, la promoció, ho decideix tot
era com, bueno, era tal com d'alguna manera els mogul
el que passa és que el Talbert ho encarna d'una manera
que és que ni cap altra
i tot això associat al fet que malgrat la seva joventut
deixo d'aquí el sobrenom
malgrat la seva joventut, com és el cas del De Niro
encarnant el Monroe Star
era un home assenyat
perquè moltes vegades fins i tot el Louis B. Mayer
tenia idees de bomber
eren gent
això amb los actores son un asco
del Hedge
un dels grans guionistes legendaris de Hollywood
queda molt més clar
és a dir, estaven com un veritable llum
però Talbert posava seny
li posava seny al Carl Emle
quan als anys 20 treballava per Universal
i posava seny
tot i que li costaven batalles
amb el Mayer, el Louis B. Mayer
que després es va associar i va fer Metro Golding Mayer
i evidentment el Talbert
que primer va començar amb Mayer
després va continuar amb Metro Golding Mayer
fins que li va fallar el cor
la qüestió està que aquest home
es va barallar moltíssim
moltíssim amb Mayer
i de tot plegat
parlem molt de la novel·la
perquè és que és el cuit de la pel·lícula
de tot plegat
en Fitzgerald
en dóna compte la novel·la
solament que el Harold Pinter
que és el guionista
perquè hem de dir
que tot això és una iniciativa del San Espiegel
bueno, l'adapta ell
sí
però el Harold Pinter
no es mulla
és a dir
ell es creu
el que l'editor primer
el de l'any 41
diu
la novel·la de l'any 41
quan surt
està
tot a punta
que està manegadeta
per l'amic i editor
d'en Fitzgerald
està molt manegadeta
és a dir
està molt més completa
del que veritablement
en Fitzgerald la tenia
i aleshores
doncs bueno
el Harold Pinter
en algunes coses
no es mulla gens ni mica
i per tant
també això és el que té
d'encant la pel·lícula
que és ambigua
és a dir
és ambigua amb tot
és ambigua amb la
Kathleen Moore
que és aquesta noia
misteriosa
de la qual
de la qual s'enamora
el Mughul
no?
el
Star
el Robert De Niro
és ambigua
el paper del Robert Mitchum
perquè
a la novel·la
està molt més clar
que el Robert Mitchum
li vol treure el joc
amb Talbert
així literalment
a la pel·lícula
això no es veu
no es veu
sembla que
molt diluïda
en tot cas
actua
actua cap al final
de la pel·lícula
com a conseqüència
que està començant
a fer el burro
bé
hi ha moltes
hi ha moltes ambiguitats
no?
el Sam Spill
li va encantar
el projecte
agafa el Pinter
després li diu
el Mike Nichols
però el Mike Nichols
diu que té
un altre projecte
que es diu
Fontan
una cosa així
i
ho deixa córrer
i al final
acaba amb Cassand
que per cert
és que
és el final de tot
l'último magnate
és el final
del Fitzgerald
és un homenatge
a un ja afinat
com és l'Irvin Talbert
amb el qual
no tot tenen simpaties
però tal
i és el final
cinematogràfic
de Cassand
no físic
no
trigarà molt
en morir
trigarà molt
però
és curiós
que ell està
va morir
als 94
efectivament
el 2013
una cosa així
una barbaritat
però
aquesta pel·lícula
que és del 1976
és curiós
que
fins ara
del 2076
al 2013
s'adonia
però
el Cassand
ja portava
2003
va morir
2003
exacte
2003
va
va néixer
en 1909
24
eres 27 anys
27 anys més tard
jo sabia que hi havia un 3
sí sí
jo també
però bueno
el que
està clar
és que Cassand
s'adona
que ja havia deixat
ja havia deixat
el cine
de fet
li fa mandra
quan el Sam Spiegel
el crida per fer
l'última magnat
i diu
ostres
i comença a veure
que
no pot fer
no pot
fer
res amb el guió
perquè
el Sam Spiegel
té el Harold Pinter
idolatrat
i no
això
aquí no se toca
absolutament res
esclar
els actors
bueno
va aconseguir posar
el Robert De Niro
perquè el paper
del Robert De Niro
l'havia de fer
justament el Jack Nicholson
que fa simplement
un paper secundari
de sindicalista
dels guionistes
important
però secundari
però absolutament secundari
important
important dins de l'ambigüitat
perquè evidentment
l'únic que tenim clar
és que sí
és comunista
però tot el tinglado
o per què l'odi
que té l'estar
els guionistes
entra dintre
també d'una valoració
sobre el contrari
és curiosament
del Kaffen
contra el capitalisme
molt més incrementada
que Fitzgerald
Fitzgerald
no és tan directa
amb el tema
de comunisme
versus capitalisme
i el miro
ell en aquesta pel·lícula
critica els dos sistemes
tant el capitalisme
com el comunisme
la pel·lícula queda
ben clar
ridiculitza el comunisme
amb el personatge
que crec
que tot el rato
està obsesionat
veu comunistes
per tot arreu
este era comunista
no no
la pel·lícula
té un
un vetllat to
a favor dels comunistes
bellat
tampoc és que sigui explícit
però
la mala consciència
el va perseguir
tota la vida
sabia que algú diria
sí però mai es va desdir
mai es va desdir
és a dir
ell va començar
a garlar
que va durar gust
denunciant
fins i tot
a Lee Strasberg
amb el qual va formar
l'actor
s'estudiar
és que
és molt bèstia
és molt bèstia
a Lee Strasberg
i la seva dona
és a dir
a tots dos
és a dir
una cosa
absolutament
passada de rosca
va començar
a garlar
que va donar gust
i clar
i després
tot tenen justificacions
no
la llei del silenci
i totes aquestes
pel·lícules
que venen a dir
o viva zapata
viva zapata
que venen a justificar
en alguna mesura
la delació
una cosa que francament
tractant-se de Lee Strasberg
a mi em sembla
bastant injustificable
però bé
i tant
aquest és un altre tema
en fi
que li he dit això
anirem dient coses
de la pel·lícula
realment és fascinant
amb moltes coses
amb molts detalls
amb moltes notes
que Fitzgerald va deixar
i que
encara haguéssim fet
la història
bastant més bèstia
després potser
les diem
molt bé
molt bé
no
jo trobo que
ja
jo soc un dels defensors
tu saps
tu saps que
en el moment que vaig
defensar zapata
diguem
en aquesta mateixa emissora
ja fa un temps
saps que soc un gran
defensor i amant
diguem
del cinema
de Cazan
també
bueno
el pas és que en aquesta pel·lícula
veig poc Cazan
veig molt
no és estrany
una pel·lícula
que està en la línia
com t'ho has dit abans
d'una altra pel·lícula
que passa 10 anys abans
que seria
la plaga de la langosta
però que en realitat
està en aquesta línia
i potser en aquest sentit
potser com a pel·lícula
és hasta més ben construïda
més distreta
i més coherent
la plaga de la langosta
que aquesta
perquè aquesta
es queda a mig camí
una mica amb tot
i en el propi Cazan
i penso ben aquí
i sap greu
ell mateix es queda a mig camí
segurament pel que dius tu
per les limitacions que té
de no tocar guió
que ell sempre ha sigut un home
que ha tingut
els seus guionistes
que han treballat
per les seves pel·lícules
efectivament
per tant ha controlat
molt bé aquest tema
i per tant en aquest cas
això se li escapa
de les mans
llavors intenta
el que fan els grans creadors
perquè ell jo penso
que malgrat tot
és un gran creador
que és d'entant en tant
salvar els mobles
és a dir
hi ha alguna escena
que dius
ostres aquesta escena
té aquell pes
té aquella densitat
té aquell manera
d'abordar les coses
que no són
la manera normal
que un creador
normalet
de Hollywood
faria
sinó que té
aquesta extra
d'autoria
que li posa
una d'elles per mi
per exemple
és la discussió
la conversa
o els silencis
inclús
de la conversa
entre Nicholson
el sindicalista
diguem
que ve de Nova York
amb la
amenaçar el mercat
de Los Angeles
perquè no deixen
de ser dos capitals
que tot i ser americanes
cadascuna funciona
amb el seu ritme
Brimmer
el Brimmer
que és el que fa
el personatge
que s'enfronta
en aquest espai
que li han creat
per la negociació
la filla del cap
de l'estudi
del director
del mitjum
li crea aquest espai
perquè es trobin
i parlin
i hi ha un moment
que sembla que no
passa tot un arc dramàtic
aquesta conversa
des dels silencis
fins a un cert grau
de com de coqueteix
fins i tot
que em va recordar
aquest moment
concret del coqueteix
després les hòsties
que hi ha al final
ja no
ja se'n van d'aquest guió
però el moment
del coqueteix
i els silencis
i tal
i qual
comunista
sí però no
em va recordar molt
l'escena de Zapata
novament em vaig a Zapata
en què
el Zapata va
a casa dels pares
de la seva promesa
a demanar-los la mà
i es produeix
una situació
amb la promesa
els pares
i la mare
i l'àvia
que està en un racó
que s'ho mira tot
en una cara
de circunspecció
total
i que tal
que vaig pensar
ara
aquí veig
perquè s'assemblen
la plantejament
de l'escena
res a veure el contingut
però sí el plantejament
i segona
perquè en allí
sí que hi veig
un punt d'autoria
igual que n'hi ha
amb altres elements
però són més
més subtils
no tant de construcció global
notes que la construcció global
de la pel·lícula
no depèn d'ell
ni depèn del que faci
o no faci
sinó que
ja hi ha un guió
segur en Pinter
aquí pesa molt
el fet
que no es pogués
tocar res
del que ell havia
donat per bo
i això fa que
esclar
en aquest cas
perdoneu
no s'hi senti còmode
no s'hi senti còmode
tot i així
té coses destacables
la pel·lícula
però després
anem destacant
ja sabeu que em fa
m'agrada fer una mica
la radiografia
minut per minut
cada x minuts
de dir alguna cosa destacable
però ara ho deixaria
una mica
perquè el Pep
digui
digui també la seva
a mi
la pel·lícula
no l'havia vist
des que l'havia
l'havia vist
quan la van estrenar
ostres
doncs d'un i dos
sí
i la veritat
em va decebre
perquè
crec que és una pel·lícula
que té moments
com tu has dit
o comparteixo
molt bons
o sigui
l'arrencada
de la pel·lícula
la primer quart d'hora
o mitja hora
em sembla
genial
o sigui
t'enganxa
hi ha
el que tu dius
Ignasi
el joc aquell
de les pel·lícules
aquestes
que t'agraden
de cinema
dintre del cinema
em sembla
que està
molt
molt ben fet
i després
hi ha una altra cosa
que també m'agrada
molt de la pel·lícula
després diré
perquè no
no m'ha acabat
de quallar
una altra cosa
que m'agrada molt
és que
amb aquesta pel·lícula
la Paramount
a part de posar-hi els estudis
hi va posar
pasta aquí
i es nota
o sigui
és una pel·lícula
d'aquelles
que no està feta
en quatre jaus
aquesta pel·lícula
va costar cinc milions
i mig de dòlars
però
segurament
no és casualitat
que la recaptació
es va quedar
amb un milió
de butxer
sí
va ser un fracàs
sí
però
Catherine diu
a les seves memòries
que
ho va veure de seguida
es va adonar
que clar
com que al Pinter
no li fotia
ni punyeter cas
tot el tema
de l'idili amorós
amb la dona
misteriosa aquesta
la Kathleen
a Catherine
li volia posar
més
és a dir
li volia fer
que per exemple
l'Star
tingués més iniciativa
quan ella s'està
anant
perquè està dient
que s'ha de casar
amb un altre
i adeu
és a dir
que l'Star
intentés
seduir-la
no ho fa
l'únic que fa
és escriure una carta
i això
és de Pinter
no de Catherine
és
sí
jo penso aquí
que
potser sí
que la pel·lícula
hauria de ser
una pel·lícula
de dues hores
i una pel·lícula
de tres hores
i llavors
també
aprofitaríem més
la nòmina
perquè clar
tenim aquí una nòmina
que hi ha
Robert De Niro
Robert Mitchell
Teresa Russell
Jack Nicholson
John Moreau
Dan Andrews
Tony Curtis
Ray Millen
Donald Plissons
Angélica Houston
Peter Strauss
John Carden
John Carden
en un paper molt curiós
John Carden
molt curt
John Carden
és una legenda
ell
absolutament
ho parlàvem abans
fora d'antena
que per exemple
Donald Plissons
té dos moments
però són bons
boníssims
molt bé
Toni Curtis
té un parell d'altres
de moments
també
està a favor
en canvi
jo et dic una cosa
si fos
Ray Millen
em passaria
una mica
com el
Ter Stegen
amb el Barça
de Xavi
li diria
escolti
quin paper em dóna
perquè és que hi ha un moment
que està
cinc minuts
en una escena
donant voltes
donant voltes
al voltant del mitjum
el mitjum va fent la seva
i al final
es veu que devia protestar
i al final
li donen una frase
està parlant
justament
des de la perspectiva
capitalista
dels guionistes
que interessa
mantenir-los separats
com estan
que no facin
una unió
perquè els guionistes
representen
que ja s'estan movent
volen cobrar més
perquè es veu
el tema continua estat
perquè del Hollywood
d'ara
que no té res a veure
ni de bon tros
amb el d'aquella època
passa exactament igual
però
cada moment
s'adapta
el problema
a les circumstàncies
en aquests moments
són les plataformes
que han vist el rotllo
i han dit
no
aquí ara
anem a escurçar
res de 20 capítols
i tal
no no
ens interessen
4 capítols
6 capítols
8 capítols
que és el que es ven
i el que la gent pot aguantar
i el que la gent pot aguantar
i sobretot
pagar poc
i pagar poc
és a dir
jo no sé per què
l'ofici d'escriptor
que trobo que és
un dels més
meravellosos que hi ha
en el sentit
que amb les paraules
estàs construint
bellesa
i construint
continguts
perquè
socialment
i particularment
a l'estat espanyol
però
de fet
es veu que és
també
a Hollywood
no
o en fi
pocs escriptors
es guanyen la vida
només a escrit
és que és molt lamentable
no
retribuir
l'esforç
d'un escriptor
com cal
és que a sobre
estan maltractats
molt maltractats
estan mal pagats
però estan maltractats
no
això m'ho canvies
no
aquí
bueno
però
què és això
o sigui
l'autoria
no
pensem
deixeu-me un detall
ràpid així
pensem que l'escriptura
de guió
creiem que s'escriu
el guió
no
el guió s'escriu
moltes vegades
hi ha moltes versos
i el que dius tu
el director
diu la seva
el productor
encara segueix dient la seva
amb un pes diferent
del que tenia en aquell temps
però encara segueix dient la seva
i el que sí
hi ha una cosa curiosa
és que quan veus el guió final
resultat de totes les intervencions
de tothom
veus un guió multicolor
perquè cada reescriptura
de guió
s'escriu sobre un paper
d'un color diferent
de manera que
el paper blanc
que és l'inicial
es guarden els fulls
de la primera
i de l'escriptura
però la resta són
grocs
blaus
roses
fúcies
és a dir
i veus un guió
que te'l mires de costat
i aquí es va
paranoia pura
i no en època digital
no
no
aquest era molt
no sé si us mentem
ara que ho dius
en època digital
l'escriptura
amb color també de pàgina
segurament
no t'estrany
i aquí hi ha una altra cosa
amb tants cracs
de la interpretació
compte també
perquè a lo millor
hi ha un d'aquests
interessos
que diu
no perdona
jo això no ho dic
jo diré això
sí
sempre hi és això
pot ser-hi
i tant
perfectament
pot ser possible
i hi ha una cosa
que em va fer
una mica
de llàstima
i és
el paper
i el tracte
que li donen
a la Jean Mago
jo crec que
és un paper
que ella
si pogués
hagués esborrat
de la seva carrera
doncs
Catherine
diu que va ser
una de les poques
amb els passis
privats
dins de Hollywood
és una de les poques
que es va acostar
apassionadament
això ha estat una marxa
ho diu Catherine
saps què passa
que ens arrastra
a vegades el personatge
el personatge
d'ella
efectivament
que està així
com dius tu
és un personatge
que està permanentment
insegura
i per tant genera
aquestes crisis
desubicada
tu la veus més desubicada
pot ser
pot ser
no no
no pot ser
també que hi estigués
però també el resultat final
igual amb ella
a la seva desubicació
puntual
després ja queda
li va el personatge
que a mi no el trobo
que li vagi malament
totalment
encaixa perfectament
li va bastant
perquè en el fons
el que fa és acomiadar
finalment el director
és a dir que
els llengües diuen
que de fet
la Muró
està fent
de Marlène Diedrich
i el Toni Curtis
de en Jean Gabel
Jean Gabel
ho he dit bé
és perfecte
el teu anglès
millora per moment
que dolent
que és
a mi
un dels aspectes
que més
m'interessa
de la pel·lícula
com m'interessen
de les pel·lícules
del cinema
dins del cinema
és el personatge
del Mogul
perquè tal com
deuria ser
Vintalber
i tal com és
Star
a la pel·lícula
el Robert De Niro
és un Demiurc
és el Demiurc
l'estudi
és ell
tot passa
i el Robert Mitchum
a la novel·la
el personatge
Brad Bradley
Pat Bradley
em sembla que es diu
a la novel·la
de fet
és que se'l vol carregar
molt abans
del que ho fa
a la pel·lícula
que sembla que sigui
com a conseqüència
que el Mogul
comença a desbarrar
i per tant
el que m'agrada
és aquesta època
daurada
de Hollywood
on
era l'infern
perquè estic convençut
que pels actors
que no eren famosos
tota l'estructura
de l'Star System
entre els moguls
que eren uns espavilats
i uns aprofitats
el Mayer
l'Emily
i Déu
i sa mare
tots
tots
absolutament
tots
tots aquests
que eren moguls
que es deurien passar
a quatre pobles
perquè clar
la verticalitat
i l'actitud
dictatorial
deuria anar
és a dir
picaven a la taula
i tot deu firmes
vull dir
i Talbert
era així
Robert De Niro
de fet
a mi no em sembla
un personatge
tan admirable
perquè s'ho té cregut
i és
Robert De Niro
el paper
és absolutament
estic d'acord
és un personatge
odios
fins i tot
però s'ho té
molt cregut
però té moments
té moments
que com per exemple
hi ha un
en què diu
a veure
entre 30 o 40 pel·lícules
que una pel·lícula
si perdi diners
és bo
és bo
fins i tot
això té molta amica
sí perquè
en pel·lícules
d'arriassaig
és un pèl
intel·lectual
no gaire
perquè veieu
que també
podem fer això
no està bé
aquesta debilitat
d'ell davant
després
del fet de l'amor
fa que prengui
més força
el fet
que és tan fort
en el tema
del que toca a ell
que és el cinema
és a dir
és molt fort
en el cinema
però després
en el tema
de l'amor
aquí se li envà
una mica
l'olla
perquè ja des del
el cul de fodre
que té
ja solament
en la primera vegada
que veu aquesta noia
encara que el fet
és que li ha
recorda la seva dona morta
també hi ha un tema
que tots sabem
cada cop passa
és a dir
hi ha aquests moments
de fascinació
per una dona concreta
que fa que
arribaria potser
a perdre
l'Oremos
i realment
l'arriba a perdre
una mica
l'Oremos
i arriba a descentrar-se
per tant
a mi això sí que m'agrada
aquesta dualitat
en la personalitat
del personatge
tan fort
i tan dèbil
al mateix temps
el que passa
és que
l'important
de la novel·la
i de la pel·lícula
de resultes
l'important
de la novel·la
és que Fitzgerald
quan l'estava escrivint
ignorant que evidentment
li quedava molt poc temps
de vida
de fet
ell
està fent
una venjança particular
perquè
Fitzgerald
en aquell moment
estava en plantilla
de la Metro
i el paper
de Braxley
del
Donald
el paper
de Braxley
és ell
encara que
en José Luis Guarné
té la teoria
que la va recollir
perquè en Guarné
era un crític
que era
molt més que un crític
era un escritor
i un erudit
sobre el cinema
de primer obra
una primera espasa
i tant
a nivell europeu
una gran pèrdua
per aquest
de la crítica
catalana
doncs
ell creu
ell creu
que en realitat
Fitzgerald
encara que
ell s'està
veient en Bradley
Fitzgerald
s'està
basant
en una discussió
molt forta
que es veu
que va haver
entre l'Hilwin Thalberg
i el Huxley
l'escriptor
d'Un Mundo Feliz
molt forta
de la qual
es deduïa
en Fitzgerald
era sincer
a si mateix
perquè
és a dir
la novel·la
sembla que estigui
admirant
a Star
el paper
del Robert De Niro
però en realitat
li té
com el Braxley
Braxley queda ferit
perquè
què li ensenya
De Niro
al guionista
el famós escriptor
que de cop i volta
ha aterrat com a guionista
perquè representa
que Donald Pleasence
és un escriptor famós
reconegut
i fracassa
fracassa com va fracassar
Fitzgerald
i fracassa com va fracassar
Huxley
tot i que van fer guions
no saben
escriure cinema
sí, sí
aquest és el tema
i en Fitzgerald
es va adonar d'això
encara que ho fa
amb una certa
amb una certa ferida interna
no saben fer guions
i com ho representa
això surt a la novel·la
amb aquella història
que
està la novel·la
que explica
no, no
està la novel·la
però només una vegada
la pel·lícula
surt dos
al final
al final
que és allò
de la història aquella
que li diu
imagini's que vostè
està esgotat
en el seu despatx
de cop i volta
entre una dona
que
llença tot el que
conté el seu boso
damunt la taula
ho torna a ficar tot
menys
tres monedes
tres níquels
tres níquels
i uns guants
que immediatament
els llença
hi ha una diferència
respecta
la novel·la
respecta
la pel·lícula
que és que
en aquell moment
hi ha una trucada
de telèfon
l'agafa
la protagonista
la noia
la dona
que entra
i diu
sí
ja me n'hi desfet
i a continuació
ja me n'hi desfet
i a continuació
gens els guants
el foc
és a dir
aquí hi ha marro
hi ha marro
però no el sabem
i a més a més
resulta
que al final
el
el primer home
que està allà esgotat
el guionista
representa
s'adona que hi ha
un altre home
que també
està observant
a la dona
és a dir
dos homes
i una dona
en l'habitació
i
pràcticament
només s'adona
el primer
que hi ha
altres dos
que passa que la pel·lícula
al final
ho acaba
que aquest home
se'n va cap a la dona
i s'abracen
bé
què ens ve a dir això
el cinema
no són paraules
són imatges
i associacions
d'idea
i associacions
el llenguatge
el llenguatge
és diferent
i aleshores
el Braxley
li pregunta
i per què volia
la moneda
what was the nickel for
exacte
i aleshores
el Robert De Niro
diu
no sé
per anar al cinema
i diu
i aleshores
el Braxley
admet
doncs
està clar
que el cinema
no és per mi
i el Robert De Niro
diu
no estigui vostè
tan segur
perquè
si no
no m'hagués preguntat
per què servia
la moneda
l'estat trigat
és l'inici del vici
en el cinema
és l'inici
no estigui tan segur
tot i que al final
el Braxley representa
que llença els papers
i se'n va
emborratxo
no
vull dir
absolutament begut
i tal
compte perquè són elements
és curiós
són elements
que estan parlant
del Hollywood del moment
perquè Fritgeral
escriu la novel·la
mentre encara era guionista
de la Metro Holding Mayer
estan parlant de coses
del Hollywood del moment
o sigui
això és impagable
perquè
és informació
de primera
i aleshores Fritgeral
barreja
les històries
del Huxley
la seva pròpia
la seva pròpia relació
amb el Talberg
vull dir
ho barreja
absolutament tot
a mi em sembla
no sé
què opineu vosaltres
per mi em sembla fascinant
pel grau
a mi aquest tipus
de cosa que m'ha pegat
no
vull dir
trencar la quarta paret
però pot ser que no agradi tothom
vull dir
és una cosa que no sempre
això refreda a vegades una mica
aquesta escenificació
perquè tu has explicat el contingut
però és clar
hem d'imaginar que
això ho està explicant
el productor
Nico
perdó
De Niro
i ho està explicant
anant d'un cantó a l'altre
i d'això fent tots els papers
de l'Auca
exacte
els que no fa
són els papers dels altres
però ell sí que va d'un cantó a l'altre fent-ho
i al final també
el matís de final
és que al final
el que fa és jugar
amb uns incerts externs
que tenen a veure
amb la casa
on està
la filla de Mitxo
per entendre'ns
la que ha sigut la seva
la seva fascinació
que finalment se n'ha anat
s'ha casat
i està
reproduint dos moments
que quan ella rep la carta
que De Niro li ha enviat a ella
per intentar
fer l'últim esforç
si aconsegueixo
que aquesta dona torni
i ella està
aquesta carta
la tira al foc
i el cert que hi ha
que tira
els guants al foc
és la carta
que ella tira al foc
i la persona
l'home
que hi ha a l'habitació
és el seu marit real
que finalment
ella es va casar
és aquest matís
a mi sí que m'agrada
aquest tipus de llenguatge
ara pot no agradar
pot ser un llenguatge
que trenqui
una mica l'organització
jo a mi
el que m'ha sorprès
sense haver llegit la novel·la
és que això
ho fes
ho escrivís
al Fins de Déu
jo pensava que
el ser tan cinematogràfic
era una aportació
neta i pura
de
de
o de
de
de
directament
no no
està la novel·la
està
Solveng
la
però només una vegada
ja
ja
ja
com
com ha dit
l'Anastasi
en l'escena
en què ell fa
tots els papers
de l'ouca
i al final
que se l'imagina
ell se l'imagina
ja
amb altres personatges
ell
ell
el seu amor
platònic
per dir-ho així
i el
i el que serà
el marit
és curiós
perquè al final
sí que ho corporitza
i recordo que també
el Pleasens
diu
diu
diu
bueno i tot això
com acaba
no
tot això com acaba
i el Robert De Niro
que ho repeteix al final
li diu a ell
al Pleasens
però després
ho diu ell mateix
al final
diu
no tinc ni idea
jo només faig pel·lícules
bé
la qüestió és que
clar
m'he de mostrar
que no
la literatura
és una altra
no sé
saps què passa
a mi
Elia Cazan
el recordo
dels visitantes
del compromiso
d'Esplendor en la hierba
riu salvaje
baby doll
Zapata
digues Zapata
Zapata
viva Zapata
Alès de l'Event
un tramier
tramvia llamado de seu
pànico en les calles
és que
ha fet tantes pel·lícules bones
hi ha dos nivells
i aquesta
la troba una pel·lícula
amb un
en un
diagrama
diguéssim
oscilant
sí
fugir baixa
una mica
sí sí
fugir baixa
no
no li trobo
una
ell sabia
un sostingut
el dia
que va haver
una cosa molt curiosa
perquè
la pel·lícula
acaba
com tots sabeu
amb el Robert De Niro
que se'n va
cap a dins
cap a dins
un negre
d'un estò
cap a dins
un plató
a la novel·la
el personatge
d'Estar mora
en un accident d'avió
tot i que no és una part escrita
està només en notes
i agafeu-vos fort
el Harold Pinter
va fer el guió
un guió
com es veu
pràcticament de ferro
no va escriure un final
no es va veure
el Harold Pinter
no es va atrevir
a escriure un final
aquest final
del Robert De Niro
anant per un estudi
amb els carrers buits
i ell solet
entrant a la foscor
del plató
se'l va inventar
en un mateix
en el mateix dia
que ho va rodar
és a dir
jo això
com ho acabo
mentre s'estava dient
per mi
per ell
no?
mai més
és a dir
ell
era l'últim dia
de rodatge
i s'estava dient
a ell mateix
que no faria cinema
mai més
i és veritat
no ho faria
aquest final
com que sabem
quan ho estem veient
sabem que és el final
de la seva carrera
sí que és un final
de carrera
estic completament
de llor
molta gent
se l'ha carregat
i a mi
és tot el contrari
ell aquí
va tancar
va tancar la seva obra
però és un desenjàs
magnífic
simple
simple i magnífic
perquè què vol dir?
que l'era dels moguls
s'ha acabat
sí sí
realment perquè
ja no és la força negra
que dius
va cap a dintre l'estudi
i fonem el negre
no
ell es fica en el negre
i aquell negre
se'l menja
se'l menja
el negre dintre el plató
enorme
mai millor dit
mai millor dit
a mi és de les moments
que m'emociona
la pel·lícula
a mi em sembla
un desenjàs
extraordinari
tenint en compte
que no hi havia final
o sigui
el guió no tenia
el guió no
el pinter no va escriure
el desenjàs
una cosa que em deixa
absolutament perplacs
no pots tocar
ni una coma del guió
i resulta que
al director
no li dones
el desenjàs
clar
difícil
perquè la novel·la
no el té
tot eren notes
només havia fet
sis capítols
és a dir
que està
la novel·la
quan va sortir
l'any 41
potser una mica
aquests desajustos
poden venir
de l'origen
no estem parlant
d'una autoria
sinó que hi ha hagut
un esbarretj
de gent
està toquetejant
molta gent
ha toquetejat
el material
moltíssim
no el Hello Peter
tot Déu
el primer editor
l'any 41
ja l'està toquetejant
perquè
ah
i una
amb notes
perquè no està escrit
agafeu-vos fort
com sabeu
la Teresa Russell
fa de
Caterina
Caterine Moore
Caterine Bradley
no?
ah no perdona
ella no
és la filla
no Caterine no
com es diu?
no Caterine no
es diu
el nom
ara
ara t'ho dic
Cecília
Cecília Brady
Cecília Brady
Cecília Brady
Brady
o Brady
Brady
Brady seria
Brady
ah em pensava
que era Bradley
no és Brady
és igual
la filla del Robert Mitchum
la que representa
que és el superior
de l'estar
del Robert De Niro
tot i que sembla
que mani més
el De Niro
que no pas a ell
creativament
més fort
però la pel·lícula
està ambigua
és a dir
el Robert Mitchum
fa un paper
d'home pacient
que li deixa fer
perquè com que és un geni
i ho fa tot tan bé
doncs jo no m'hi fico
ja li va bé
hi ha resultats
ja em sap
que hi ha un moment
que ho diu
tot i que l'idol
al final li passa la factura
tot i que l'idol
l'idol
que no
des de Nova York
que és on està la central
no li estiguin reconeixent
amb ell
res
és a dir
tot era
pel
per l'estat Albert
per dir-ho
per dir-ho
una manera
doncs bé
la filla
que és el paper
que interpreta
la Tereza Russell
s'acaba caçant
amb l'estat
amb les notes
es caça amb l'estat
perquè secretament
ell està enamoradíssima
del
del
del
del
fa bastant evident
aquella escena
tan interessant
quan ell ja està
molt borratxo
després de la discussió
amb el
amb el
allò
amb el
sindicalista
acaba borratxo
com una cuba
i ella
l'acarícia
li acarícia el cabell
el porta a la seva habitació
sense pretendre res més
que cuidar-lo
aquesta escena
marca bastant
que ella en el fons
està
enamoradíssima
d'ell
a la novel·la també
i es cacen
es cacen
però resulta que el pare
el pare d'ella
se'l vol
hi ha un moment
que contracta un assassí
se'l vol carregar
el que passa
és que l'estat
se'n surt
del
se'n surt
de l'intent d'assassinat
se'n surt
i alhora
ell planeixer matar
el
el Robert Mitchell
per entendre's
el paper del
el paper del
Brady
Brady
aleshores
però
amb ell
a l'estar
li agafen
se'n penedeix
o sigui
li comença a agafar
un mal rotllo
però resulta
que
entre que decideix
aturar
perquè ell
arriba a contractar
l'assassí
li dona les ordres
te malmates
o sigui
te malcarregues
però ell
ha d'agafar un avió
amb tan mala sort
que aquest avió
s'estavella
i ell mora
en l'accident d'avió
perquè
estava a punt
de dir-li a l'assassí
no el matis
no el matis
tirant enrere
però resulta
que l'avió
o sigui
l'avió cau
ell mor
en l'accident d'avió
i per tant
la Cecília
Brady
es queda
sense pare
i sense brit
es queda
sense ningú
això
aquesta era la idea
la idea
del Fitzgerald
tant que això
no està ni escrit
ni cap d'estiu
ni en la pel·lícula
notes
és la part de les notes
sobre la novel·la
d'en Fitzgerald
no està malament
és l'altra pel·lícula
és l'altra pel·lícula
és el que et deia
que potser és una pel·lícula
que hauria de ser
de 3 hores
i tindria un gruix
més
tampoc sé si és una pel·lícula
que seria més
per Alcázan
jo penso que Alcázan
agafa aquesta pel·lícula
una mica a contrapèl
no sé si seria més
Cazaniana
la pel·lícula
amb la fórmula
que m'acabes de dir ara
no ho sé
no anava camí de ser
és més com de gènere
és més de gènere
és una situació de gènere
hem oblidat abans
Amèrica-Amèrica
em sembla
Amèrica-Amèrica
és excepcional
un altre també
de justificadora
també justificadora
sí
sí
m'intriga això
que dius del Mugul
perquè Tikkun
jo m'he pres
allò de saber
d'on venia
ve del Japó
del final del segle XIX
de 1850
el Taikon
el Taikon
és un xogun
en realitat
és un dictador
del Japó
és el xogun
que és el procés aquest del dictador hereditari
més a més
que era un dictador que passava
aquí també n'hi han hagut alguns
i si no directament ho ha semblat
de pares a fills
és a dir
un dictador hereditari
per això
aquest se li donava
aquest nom també
de Taikon
però tu havies dit Mugul
veus Mugul
jo no ho sabia
Mugul és una paraula
entre els crítics
és una paraula típica
veus
és molt de crítica
jo no la conec
els Muguls
són els grans
els grans
estem parlant del Meyer
estem parlant
evidentment del Selznick
de gent d'aquest nivell
les bèsties corrupies
exacte
de les bèsties pardes
dels fundadors
els Muguls
són els fundadors
de les cinc grans productores
sí, sí, sí
clar
molt bé
i clar
i el Thalberg
d'alguna manera
ho era
encara que era
el segon
perquè el primer
era el Meyer
però és que ell
ho decidia tot
pensem que hi ha una escena
hi ha diverses escenes
que són en aquest sentit
són significatives
i molt cinematogràficament
tenen interès
al minut sis i pico
veiem una bateria
de sales de muntatge
com que és el meu ofici
enseguida em va treure
que es veuen
tot de despatxets
com cubicles
molt petitets
amb cada una
la seva moviola
que és aquella moviola
antiga americana
que es diu
moviola
més d'aquí va venir
el nom de moviola
que és una bèstia
que feia un soroll de por
que fins i tot
quan hi ha el travelling
que va seguint
totes les sales
una darrere a l'altra
amb tots els muntadors
treballant
amb la seva pel·lícula
i era així
era així
mentre era molt ficats
a dalt
en funció
que l'estudi
els anava a passar
en un material
pensem
que en algun moment
de la pel·lícula
es diu
que es van produir
aquell any
16 pel·lícules
en aquell estudi
teòric
del STAL
les dades
les dades encara
són més besties
hi havia alguna productora
de l'any 40
que havia arribat
a produir 40
40 llars matratges
és que la televisió
era incipient
als Estats Units
hi era
però era incipient
és a dir
la producció audiovisual
no feia mal encara
el consum audiovisual
era el cinema
era el cinema
és clar
és una cosa que ara
evidentment
ja no se sap ben bé
ni què és
també em va fer gràcia
el moment en què
es veu clarament
això que deia
el poder del productor
en la sala de projecció
passen dues coses divertides
no divertides
significatives
una d'elles
és que el productor
es veu clarament
al principi
quasi de la primera
minut 12 o 13
ell pren la decisió
de quina és la presa bona
això normalment
és funció total
i absoluta
avui en dia
del director
el director
per això va guanyant
el seu moment
el final cut
és a dir
la decisió final
és del director
aquí no
aquí Estal diu
la sisena és la bona
i no en parlem més
i després l'altra divertida
és aquesta
que realment
en l'estat de muntatge
al final
de projecció
descobreixen mort
el muntador
en la pel·lícula
aquest moment
perquè no volia molestar
és que està mort
i com ho sorprèn
el mitjum
amb una fredor
probablement
el muntador
un dels muntadors
de tota la vida
de la productora
i el mitjum
se'l queda mirant
com si fos
un bitxurrano
és a dir
es diu que
Casen
ho va fer expressament
per criticar
aquesta actitud
tan capitalista
inhumana
però diuen una cosa
que també està bé
no sé qui és la veu
que ho diu
dels molts que hi ha
a la sala
diu
ha mort
li vol dir
algú l'ha sentit
fer alguna cosa
diu
no no
segurament no volia molestar
que és molt propi
del muntador
que ha preocupat
per no trencar
la línia
diguem narrativa
no vol ni morir-se
públicament
això és poc creïble
probablement
la transició
ni s'ha donat
em va fer gràcia
com un muntador
aquest detall
escolta
estem a tres quarts
tenim alguna suggerència
tenim una cosa
en el cap de la sèrie
en el cap de la sèrie
sí
no per
quin temps tenim ara
44
jo dic perquè
a veure
està a la recta final
al festival de cant
però en tot cas
la setmana que ve
en parlaríem
perquè ja tindrem
el palmarès
i podrem parlar
una mica
de què és
el que ha causat
més bona impressió
allà
en principi
sí
hi ha sèrie
hi ha sèrie
no sé si
evidentment
per cobrir
d'aquí al final
siguem sincers
en aquest sentit
no sé si arribarem
a final
però sí que
us voldria
també aconsellar
a part de la sèrie
un documental
que després vaig veure
jo també tinc
aquesta mala consciència
a vegades
de veure massa sèrie
de cop em poso
a veure documentals
més seriosos
i més d'autor
llavors parlaria
d'una cosa
i de l'altra
perquè les dues
són de plataforma
i per tant
les dues tenen
i té accés
al públic
i les dues
a més a més
són de film
és a dir
tant la sèrie
com la pel·lícula
documental
són de film
i la pel·lícula
potser l'heu vist
a vosaltres
que és
Bardar per Agnès
que és aquest documental
sobre ella mateixa
que el fa ella mateixa
bé
la sèrie concretament
és Sherwood
Sherwood
el famós bosc
de Sherwood
de Robin Hood
de Robin Hood
estem parlant
d'aquest bosc
en principi
perquè
la localitat
on passa
està al costat
del bosc de Sherwood
de fet està enganxada
al bosc de Sherwood
la localitat
és exactament
Nottinghamshire
que
bé
llavors
la història
té interès
primer
és una sèrie britànica
ben confeccionada
com la major part
de les vegades
està situada
a l'edat mitjana
no no
què va
això pot enganyar
perquè realment
no té res a veure
efectivament
no
està situada
amb la segona
d'edat mitjana
que hi va haver
que és la tapa Thatcher
molt bé
va ser la tapa Thatcher
però de tots els menys
la sèrie està situada
a l'actualitat
però bevem
d'uns fets
que van passar
a l'etapa Thatcher
a l'era Thatcher
i això la fa
a l'era Thatcher
exacte
i això la fa
especialment interessant
sabeu que el cinema anglès
ha tingut a bé
de fer una quantitat
de metratge tremendo
pel·lícules interessants
a més a més
d'aquesta etapa Thatcher
revisitar-la
és a dir
s'ha revisitat
per molts directors anglesos
que l'han tornat
a revisitar
i sempre
penso que les pel·lícules
curiosament
que tenen a veure
amb aquesta etapa
tenen el seu interès
sempre recordo
la de l'Stifan Furius
que a mi
mi lavanderia
però ara no recordo
mi querida
o mi pequena lavanderia
mi pequena lavanderia
mi querida lavanderia
sí
mi querida lavanderia
i després han de divertir
el que també hi ha anat molt
ha sigut a revisitar això
críticament
el Ken Lodge
el Ken Lodge
el Ken Lodge
evidentment
és el seu
el seu magma
sí
és el seu material
de treball bàsic
el seu material
pot recordar
en algun moment
això
en l'actualitat
perquè la revisitació
que es fa
és puntual
són flashbacks
que es veuen
dels fets
que van passar
en aquest poble
degut a un enfrontament
entre miners
que volien
anar vaga
i que van anar-hi
i els que estaven
al contra
per tant els esquirols
allà hi va haver un enfrontament
molt fort
i ja la Thatcher
va decidir
enviar
en el seu moment
la policia
lundirenca
els bovis
a dissoldre
tot aquell moviment
i la policia lundirenca
va fer
veritables barbaritats
és a dir
sense cap metodologia
va anar a matar
va anar a tirar
una mica
a tota terra
i es van
va ser a encarregar
uns i altres
és a dir
no va anar
va anar aturar
evidentment
es va aturar
momentàniament
el problema
però el problema
va continuar
alarbat
durant 35 anys
i ens trobem
amb un
Nottinghamshire
ara
avui en dia
el 2002
en què
encara
existeix
aquest enfrontament
encara hi ha
els que quan estan
al bar
quan hi ha un moment
d'escalfament
per l'alcohol
o pel que sigui
s'enfronten els altres
i els diuen
esquirols
o viceversa
és a dir
que en aquest ambient
passen coses
més trípiques
de sèrie
és a dir
hi ha un assassinat
hi ha un segon
assassinats
diversos
que no sap
d'on venen
i van en paral·lel
amb tota aquesta
construcció política
d'aquell moment
i d'intentar
reconstruir
què va passar
exactament
en aquell moment
si hi havia
algun espia
infiltrat
que algú
la policia
hagués ficat
dintre del poble
per descer el moviment
també des de dintre
per tant
té diverses capes
té diverses capes
i trobar una sèrie
amb diverses capes
no sempre és fàcil
i en aquest cas
jo crec que hi és
els actors
com sempre
absolutament
solvents
no ho sabria dir
el nom de ningú
però no m'ho havia ocupat
diguem de dir
qui és aquest
ni qui és l'altre
tots són quasi diria
pel que he vist
una mica de cinema
diria reconeixibles
sense ser
primeres figures
i dius
ah mira
aquesta
l'inspector
l'he vist
no sé quan
però l'he vist
i no solament
amb sèries
del mateix
de plataforma
sinó
fins i tot en el passat
com a actor més jove
les dones
magnífiques
totes les dones
de la pel·lícula
és a dir
de la sèrie
estem parlant
d'una sèrie
del 22
super recent
una sola temporada
sis episodis
d'una hora
que tanquen
és a dir
no hi ha aquí
no hi ha possibilitat
de continuïtat
com no facés
un miracle
perquè el fet
que volen explicar
és exactament aquest
què va passar
en el passat
aquell dia
com ho intentem
anar reconstruint
a mida
que anem avançant
en paral·lel
en dues històries
més d'assassinat
que no tenen res
a veure un amb l'altre
però que la policia
s'empenya
en dir que potser
sí que tenen a veure
i van per pistes
a vegades equivocades
això la fa molt interessant
també és a dir que jo penso
que estem davant d'un producte
francament ben confeccionat
i interessant per ser vist
a Filmin
que és un canal
com ja sabeu
que sempre defensem
defensem molt
Sherwood
Sherwood
S-H-E-R
B-O-O-O-D
Sherwood
el bosc de Sherwood
famós
de Robin Hood
també apareix
un personatge
episodicament
que és un personatge
important a la pel·lícula
per això
que fa una miqueta
de Robin Hood
a la pel·lícula també
o sigui
fa el paper
modernitzat
diguem
de Robin Hood
llavors l'altra
és aquesta
de tant en tant
això que deia
de la mala consciència
escolta i ara
tornava a veure una altra sèrie
diferent
hem acabat aquesta
ara
no
jo sabia que
van passar 4 o 5 títols
interessants de documentals
i aquest de Bardà
per a Agnès
a mi
Agnès Bardà
sempre m'ha interessant molt
des de Cleo
de 5 a 7
fins a l'última
és a dir
és una directora
que a mi m'interessa
és diferent
és una directora
trobo que molt honesta
molt sincera
sense manies
també
i a mi
veure aquesta dona
davant de la càmera
amb diferents fets
que en principi
ser una pel·lícula
estan en Udina
perquè
és ella parlant
al públic
des de diferents auditoris
es nota que hi ha una fragmentació
del discurs
un dia està
a la seu de Cartier
que va apagar la pel·lícula
parcialment
Cartier
a la fundació
o un altre dia
està en una universitat
un altre dia
està en un altre lloc
després hi ha moments
que ja s'han construït
perquè ella pugui seguir parlant
a la platja
o en un local determinat
però hi ha moltes
que són davant
d'un públic real
que l'escolta
i que realment
es va muntar
perquè ella pogués explicar
ella el que fa és fer un recorregut
a la seva carrera
des de principi i final
i en ordre
fabulós
i en ordre
impecable
per tant és com una lliçó
biogràfica
molt
és una lliçó biogràfica
de com explicar
ella i les seves pel·lícules
i les seves pel·lícules
quin millor per explicar-ho
quin millor que ella mateixa
almenys dona la seva versió
Agnès Pervarda
Agnès Pervarda
a més a més
és una persona
que té una obra
molt coherent
molt coherent
això és una de les coses
a agrair
a Agnès Pervarda
que és això
i després descobrim
que jo no ho sabia
si sabia que era fotògrafa
però no li havia vist obra
llavors en un moment determinat
ho fa venir bé
interromp
aquest arc
diguem
temporal
i introduís la seva obra
de fotogràfica
i realment molt interessant
perquè és especialment interessant
és als anys 40
que va ser a dedicar-se
a la fotografia
i realment és molt interessant
el sentit
que són fotografies
molt maques
o sigui
molt fortes
molt potents
i no deixen de ser
fotografies d'actors
de la comèdia francesa
perquè ella es va dedicar
a cobrir
la fotografia fixa
diguem
de les obres de teatre
que representaven
el teatre nacional
per tant
són fotos purament d'això
tenen una gran qualitat
i després hi ha altres
que no ho són tant això
i després
les seves accions
que jo tampoc coneixia
va fer una sèrie d'accions
diguem
per exemple
fer una casa
de cel·luloides
és a dir
performance
sí, les performance
una mena de performance
i instal·lacions
més que instal·lacions
i n'hi ha dos o tres
realment molt interessants
i coherents
novament
amb la seva manera
de veure el món
perquè són molt
de cinema també
construït una casa
amb el seu sostre
les seves parets
i tal
totes en pel·lícula
que cau
per laterals
construint parets
la pel·lícula
que cau
i el sostre també
pel·lícula que es cobreix
em va ser molt maca
molt interessant
tendre
i realment
sé que és una pel·lícula
que malgrat que ha dit
després de l'anterior
pugui semblar
després de Sherwood
jo veuré Sherwood
i aquesta no m'interessa gens
us proposo
que feu l'esforç
perquè realment
val la pena
val la pena
fer l'esforç
a vegades
tu has vist
un documental previ
però molt
molt poc
abans de morir
en què agafa
un fotògraf
un noi jove
agafa-li una furgoneta
també en parlem
i es dediquen
a posar
fotografies
gegants
en els edificis
en parlem
aquesta en parla
també
perquè són les últimes
i ella en torna a parlar
explica com va anar
el coneixement d'aquest noi
com es va fascinar per ell
ella és una dona
que té una gran capacitat
de fascinació
es fascina
o sigui
la gent l'interessa
la gent l'interessa
el que motiva amb ella
la primera pulsió
de fer qualsevol cosa
és la gent
o sigui
ella pot tenir algú
que el sol fet de conèixer
ve aquell personatge
fa que faci una pel·lícula
sobre aquell personatge
i en aquest cas
és interessant
veure aquesta pel·lícula
perquè retroba una mica
el seu ofici
el seu vell ofici
de fotògraf
tot i que en aquest cas
es fa assistir
d'aquest noi jove
que li fa com una mica
d'alter ego també
i recobreix
els edificis
clar perquè fan realment
com una mena
de polaroix gegants
aquesta la podem veure
a film
sí aquesta també
es pot veure a film
el que passa és que
la veritat
el pressupost
d'aquesta pel·lícula
deuria ser elevat
no perquè sigui car
filmar dos persones
amb una furgoneta
anant pel món
sinó per les fotografies
de sota s'han de tenir
un cos important
sí
perquè forren
rebent
parets del poble
tot un edifici
sense una fotografia
i han de molt interessants
bé
proposta
a part de Sherwood
veiem si
tenim temps
aquest
com altres comentaris
molt interessants
que hi ha
en tots aquests canals
Netflix també en té algun
però a més una línia
menys autoral
les de Netflix
a filmen
sempre
aquesta línia
més d'autor
sí
sí
sí
no t'hi massa cosa més jo
a veure
jo avui he anat a veure
ja la vaig veure
a la setmana
ai
el BCN Film Fest
però avui he tornat
perquè
a mi és un personatge
que
sempre m'ha interessat
em refereixo a
Frida Kahlo
no sé si
no sé si la vas veure
no veig
poder
sempre és un personatge
interessant
és una pel·lícula
que està feta
per la cadena
aquella anglesa
Exhibition
on screen
aleshores
la qualitat
està dramatitzada
o no
no
o són els quadres
i les explicacions
millor
i després
8 o 10
comentaristes
de diferents sectors
alguns
millors que altres
parlant d'ella
i parlant
de la seva obra
no
jo diria
que és una pel·lícula
que pel que
té un coneixement
lleu
o
molt
molt per sobre
de Frida Kahlo
val la pena
perquè situa el personatge
des del moment
que va néixer
el seu pare
era alemany
i
era un fotògraf
llavors
ell
va estar
tenir una predilecció
per ella
llavors
li va fer
moltes fotografies
i
ella
es va fixar molt
amb com col·locava la càmera
i tal
després
als 18 anys
ella va tindre
un accident terrible
en què va xocar
un tramvia
contra un autobús
horrorós
una barra
del tramvia
li va travessar el cos
li va travessar
una cosa
absolutament
un empalament
vaja
és que va ser un empalament
per dir-ho així
suau
això va comportar
que la resta
de la seva vida
va tindre
també
incapacitat
per poder
per poder
tindre fills
sí
dos o tres
avortaments
i
tot això
la va portar
a tindre
que pintar
en unes condicions
terribles
i precisament
un 40%
de la seva producció
són autorretrats
i aquests autorretrats
tenen molt a veure
amb el que va aprendre
amb el seu pare
posant per ell
no?
el pare li anava dient
com et tenies que posar
i tal
i llavors ella
va anar muntant miralls
per poder-ho fer
bé
la pel·lícula és interessant
se salta
algunes coses
importants
de la seva biografia
passa una mica
de puntetes
o sigui
ella és una dona
que va tindre
primer
es va juntar
amb el Rivera
amb Diego Rivera
el moralista
sí
bueno
el moralista aquest
quan el moment
en què ella
ja va quedar
mermada físicament
i va agafar
van protegir
Trotsky
no?
em sembla que
li van donar
això puc
es van
separar tres vegades
i es van casar
dues vegades
o sigui
era una cosa
que
amb orodi
no
és que ella
no podia viure
sense ella
tenia una
Diego dependència
però bueno
ella va tindre
trobades
amb dones
amb el mateix
Trotsky
també
està documentada
ah sí
va tenir una relació
amb la història
sí
com la Tina Modoti
el Trotsky
estava amb la seva dona
perquè els van acollir
a tots dos
vull dir que
sí però
no ni tonta
la té tothom
van agafar
el típic hotelet
que sempre hi ha
en fi
bé
llavors
hi ha un recorregut
per
sobretot
set quadres
perquè en surten més
però és allò de
i també va fer aquest
i aquest
però
s'estudien
sis o set
ja dic
el que no coneix
en profunditat
el que el coneix
en profunditat
segurament
trobarà que és
una pel·lícula
amb algunes coses
que no arriben
a donar el to
i la pel·lícula
com es diu?
Frida Kahlo
Frida Kahlo
i el director
qui és finalment?
és una directora
que es diu
Ali Ray
i aquesta mateixa
directora
és curiós
al mateix festival
BCN
va fer
Mary Cassatt
pintant
la mujer moderna
jo
el que voldria fer
és simplement
una incisió
per dir que
recordem que
la Salma Hayek
va fer
Kahlo
el llarg metratge
de Kahlo
on s'explica
amb força
cosa interessant
un apunt
jo com a complement
evidentment
estava bé
estava ben documentada
i la Salma Hayek
va fer un esforç
important
per aproximar-se
amb ella
jo tinc
una amiga meva
la Gloria Montero
que ha estat aquí
al programa
fa un temps
que
fa
escriu llibres
i també
és escriptora
d'obres de teatre
i va fer una obra
sobre Frida
que es diu així
Frida
i es va representar
aquí a Barcelona
una cosa
estem sobre el temps
per la setmana que ve
sí
qui li tocava
em toca a mi
no
no