Cinema sense condicions
. . .
. . .
. . . . .
. . . .
. . . . .
. . . . . .
i això fa referència
i aquesta cançó
pertany a una de les pel·lícules
d'un gran director italià
del qual avui parlarem força bastament
i que a més a més
parla molt bé d'aquest programa
perquè la cançó es diu
This must be the place
un lloc per a quedar-se
molt bé
doncs vinga, comencem el programa
ell ha anticipat que avui parlarem
del Paolo Sorrentino
que és el director d'aquesta pel·lícula
de la qual ha posat la banda sonora
farem com sempre tres parts
primer parlarem dels estrenes
de les coses que hem vist noves
de les que s'estrenaran aquest divendres
i els que possiblement s'estrenaran més endavant
val la pena dir que aquest és el penúltim programa
del trimestre
estem en el segon trimestre d'aquest any
i la setmana que ve
ja s'hauria l'últim programa
i després ja la prendríem
després de setmana santa
l'últim trimestre
de cinema sense condicions
però no parem de fer cap setmana
no?
la setmana vinent és...
bueno, farem les vacances pel mig
llavors farem les vacances pel mig
però els ullers no notaran
perquè és aquest dimens
clar, tens raó
no hi havia caigut amb això
no hi havia caigut
és veritat
no farem vacances
en qualsevol cas
jo sí, jo em penso
anar a fer-me vacances
perquè tinc ganes de...
no estarà el dimarts vinent llavors
no en tindrem aquí
sí que tindrem
sí, sí, sí
a més a més
el dimarts vinent
hi ha una sorpresa
perquè ve l'Andreu
com ve acostuma a veure
a vegades una vegada
al trimestre
o una vegada
i ens porta a un tema
us ho diré al final
sorprenent
sorprenent
m'ha sorprès
el tema que proposa
per parlar ell
la setmana que ve
que seria l'última
sorpresa
d'aquest trimestre
llavors, com sempre
deia que faríem tres parts
una primera part
que parlaríem de les estrenes
o el que hem vist
una segona part
que seria el tema
del senyor Paolo Sorrentino
i l'última part
que seria
d'aquelles pel·lícules
que hem tingut temps a veure
de la seva filmografia
que en té ja unes quantes
i que totes elles
doncs tenen un cert interès
o un cert prestigi
inclús a nivell
de crítica
i de prestigi
i de premis
que han guanyat
en diferents llocs
què heu vist
així d'estrenes
per començar?
heu vist alguna cosa?
tu què has vist?
jo per fi
he anat al cinema
a veure
no, no
estic anant
últimament
moltes vegades
per motius
de deures
que ens posem aquí
a anar al programa
doncs seguirem posant deures
sí, sí
ja em va bé
perquè així m'obligo
una miqueta més
però a part també
hi ha altres programes
en els que participo
i de fet
sortint d'aquí
ja us vaig anunciar
que intentaria arribar
i ho vaig fer al final
d'anar cap allà
perquè no era tan complicat
arribar-hi
allà a prop de Sants
hi ha un cinema
a la calle
al carrer Béjar
concretament
sí senyor
sí senyor
a prop d'això
de l'estació
zoom fake
sí
com ho diríem això
en català
jo diria
zoom zeig
no?
si ho diríem català
suposo
no sé
no sé
si és alemany
perquè és una paraula
que no sé
no he investigat
així d'on ve
ni per què
però no havia anat mai
la veritat és que
bé
em va agradar molt
sí
és un cinema
que li diuen
també bistró
o una cosa així
bueno
que tenen restaurant
a l'entrar
tenen un restaurant
però que tampoc
no té gaire a veure
amb el cinema
ho porta gent diferent
tot i que estan units
i estan coaccionats
diguéssim
coaligats
no coaccionats
no coaligats
perquè si una persona vol
doncs pot anar
allà a aprendre alguna cosa
també veure una pel·lícula
allà
res al costat
i no havia entrat mai
la sala molt bé
vaig anar a veure
una pel·lícula
que es diu
que es va estrenar
la setmana anterior
que es diu
tots els camins de Déu
una pel·lícula
petitona
petitona per pressupost
però molt gran
en el que
es va explicar
i en tot el que
es pot treure
de la pel·lícula
la gràcia
d'anar-hi a aquesta sessió
és que una associació
que jo no coneixia
de res
que em va resultar
com a mínim
interessant conèixer
que es diu
Dream Barcelona
doncs organitzava
l'avinguda
el fet que estigués allà
la directora
Gemma Ferraté
i també va venir
un productor
que ja conec
que és el que ha muntat
New Dindi
la productora
que és l'Àrit Zibriant
que també havia produït
tot el camí més llarg
per tornar a casa
per tant
és un productor
que ja ha tingut els seus èxits
ja en els Gaudí
com a mínim
va guanyar
va guanyar
sí
allà va en parlament
sí
juntament amb el director
amb el Sergi Pérez
que estava allà
i bueno
això organitzava
aquesta associació
que us dic
Dream Barcelona
i us ho dic
perquè és significatiu
el fet que sigui
una associació
una agrupació
no sé ben bé
com està catalogada
de persones catòliques
i dintre del col·lectiu
gai-lesbià
és a dir
que el que volen
és reivindicar
que Déu
doncs estima
a tothom per igual
i això dintre
de la temàtia
d'aquesta pel·lícula
és a dir
dintre del fet
que una persona
ha volgut narrar
els tres dies
que no queden registrats
en cap document
així
de la Bíblia
en cap llibre
dels que conformen
la Bíblia
que són els dies
que transcorren
entre que
Judes
li fa el petó
cobra les monedes
traeix
o traïciona
no sé com es diu
traeix
em sembla
a Jesús
el seu amic
i el moment
en què decideix
acabar amb la seva vida
llavors
aquesta directora
decideix
que aquesta història
és interessant
explicar-la
i el més
curiós de tot
és que decideix
fer-ho
com si es tractés
d'una pel·lícula
d'Agust Bansant
de Last Days
és molt similar
la manera
com està tractada
la història
els personatges
molt minimalistes
en plans
molt senzills
però al mateix temps
molt efectius
apropant
la càmera
i l'acció
als espectadors
i la veritat
és que és una pel·lícula
molt suggerent
molt suggerent
és a dir
tu veus allà
que el Judes
es troba
amb un altre personatge
i comences
a pensar
interpretacions possibles
de tot el que li ha passat
vaig arribar
a un pel·let tard
i em vaig perdre
justament
el que ella
després explicava
i que li vaig demanar també
que expliqués
per telèfon
perquè no va poder venir
a l'MHC
l'endemà
del dia següent
a la Gemma
que expliqués
el començament
i és que el començament
està fet
amb un format
més panoràmic
més ampli
per veure
el passatge bíblic
veus ja
les dues coses
el que passa
quan li fa el petó
i el que ell
decidís fer
al final
per acabar
la seva vida
i la resta
de la pel·lícula
és un format
més curtet
que potser
segurament
Pol ens pot parlar
una miqueta més
que s'està posant
força de moda
de nou
el format 4-3
més d'allò
que hi ha moltes pel·lícules
de format petit
que l'estan mirant
d'utilitzar de nou
Hauha
per exemple
va ser una
que servia
aquest
també ho va fer
narrativament
però Nolan
no?
Xavier Dolan
el de Momi
sí
és veritat
no he vist
aquesta pel·lícula
la podrien posar
la pel·lícula
és vertical
fins a un moment
però
tota la pel·lícula
pràcticament
és vertical
clar
i l'interessant
és que el format
tingui això
tingui un significat
també
és a dir
tingui un valor
determinant
narrativament
i bé
pel·lícula recomanable
després d'haver vist
dos dies abans
l'anomalista
que van comentar aquí
i que jo penso
que és una pel·lícula
de la que s'ha de parlar
molt més
perquè et queda aquí
en el cap
i bueno
li hem d'anar
donant voltes
a mesura que vagi
passant el temps
i que la més gent
la vagi veient
o persones
que coneixem
doncs
bé
són les dues pel·lícules
que he anat veient
que he vist
darrerement
i aquest diumenge
vaig anar a veure
La Jovinetza
Jaud
que és la que comentarem
després
amb el Sorrentino
Pol
digue't
què has vist
alguna cosa nova?
Sí
a part de fer
el tour
per la vida
del Sorrentino
doncs
vaig anar a veure
una que estarà anant
a l'1 d'abril
que és
Madame Marguerite
a veure
és una pel·lícula francesa
que de fet adapta
la història
d'una dona
és un cas real
de la Catherine Font
americana
l'únic que ho han portat
al territori francès
que també
té una narrativa diferent
però que
va
que als anys
vingut
trenta
hi havia una dona
burgesa
que
li agradava
cantar òpera
que passaven cercles
tancats
familiars
i sobretot
entre els amics
burgesos
i com que era
una beneficiària
d'aquestes
que donava diners
a la gent
més carrega
li cridava l'atenció
doncs tota la gent
l'aplaudia
quan en realitat
no cantava gens bé
i el conflicte
entra
quan ella decideix
sortir
diguéssim
a la ciutat
al món
i mostrar-se
com a cantant
és una mica
el que
juga molt
amb allò
del vestit de l'emperador
allò de
tothom
tothom la segueix
però en realitat
després
al moment
d'adonar-se
que vol sortir
al món
tothom s'escandalitza
aviam què passarà
i el que
a part de guanyar
quatre premis
César
i que
el bo és que
ara a l'abril
s'estrena
aquesta versió francesa
però
al maig
s'estrena
l'americana
amb Meryl Streep
de protagonista
però la pel·lícula
realment
jo la vaig trobar
total
la pel·lícula
farà de la cantant
sí
de mal
de mal
perquè jo crec que
també juga molt a això
perquè és una pel·lícula
que
és un drama
però molt humorístic
però aquest humor
de l'incòmoda
o sigui que
et transmet
la incomoditat
de
hòstia
per què no s'entera
que està cantant malament
està fent malament
però
jo vaig veure el trailer
i vaig veure que
amb el trailer
es veia aquest conflicte
que tu ja pintes
sí
però
jo crec que era
el màgic
de la pel·lícula
i potser també
és el màgic
a vegades
que té el cinema francès
que a vegades
el llenguatge
ho maquilla tot
però
és una història
que no ridiculitza
el personatge
perquè és un personatge
que no és allò
el que és
no té més quindar
és un personatge
que és el
pobret
o
és innocent
en aquest sentit
jo crec que
és una pel·lícula
que
que lliga molt bé
evidentment
perquè també parla
molt d'òpera
i el tema musical
ho tenen molt ben cobert
i jo crec que
era una de les
coses que volia relacionar
també amb Sorrentino
que després ja
si ho parlem
però és l'ús
de la música
precisament
no només la música
sinó la musicalitat
dels plans
o de la narrativa
que Sorrentino té
doncs aquesta pel·lícula
i també ho té
llavors és
no sé
sí, sí
una cosa que jo
m'he sorprès més
o que considero
que és la característica
més destacada
del Sorrentino
és l'ús
del llenguatge
cinematogràfic
en el sentit de
moviments de càmera
que són esplèndids
són
una delícia
estan realment
aconseguits
és a dir
lligant-ho amb la música
és a dir
que ho acompanya
moltes vegades
una música
extraordinària
preciosa
que lliga perfectament
amb les imatges
jo he vist
ahir va ser
i al matí
una pel·lícula
que estrenen
el divendres
aquest divendres
que
em va sorprendre
eh
confesso
que és una pel·lícula
que es diu
El Regalo
The Gift
en anglès
una pel·lícula americana
del Joel Edsonton
jo no sabia ni qui era
no era conscient
que era
era un actor
de 65 pel·lícules
ha fet
d'actors
65 pel·lícules
el que passa
que és un actor
que sempre ha fet
com de secundari
investigant
després de veure
la pel·lícula
perquè em va sorprendre
favorablement
vaig veure
que era el Tom Butchman
que és el marit
del Gran Gatsby
el marit
de la noia principal
és ell
és el que fa
d'això
a Éxodos
diòstic rei
es feia de Ramsés
a l'episodi tercer
de Star Wars
també tenia
paper
però sempre
com a personatge
secundari
no t'hi fixis tant
llavors aquí
jo no em vaig
vaig veure la pel·lícula
no sabia
perquè un dels tres personatges
principals que surten
és ell
com a actor
a més a més
de com a director
i
haig de confessar
que m'ha sorprès
és a dir
confessar que és una pel·lícula
que trobo
recomanable
és el primer
llargmetratge
d'ell mateix
amb un guió seu
li han donat
fins a aquest moment
ell ha rodat
altres guions
que havia escrit
jo
destacava com a actor
però no sabia
a més a més
era guionista
hi ha tres o quatre guions seus
que els han fet
altres directors
i aquest és el primer guió
diríem
basat en una història
d'ella
que ell mateix
dirigeix
per estrenar-se
com a obra prima
estem
en realitat
davant d'un
thriller clàssic
però en el bon sentit
de la paraula
clàssic
amb molt bones actuacions
destaquen
jo diria
tres actors
primer la Rebecca Hall
que suposo que recordeu
que és la de
Vicky
Cristina
i Barcelona
la que feia
amb l'escara
de John Hanson
feia de Cristina
i la Rebecca Hall
feia de Vicky
i després hi havia
el Javier Bardem
doncs la Rebecca Hall
és la que feia de Vicky
i la que aquí
interpreta el paper principal
però aquesta nana
la Rebecca Hall
ha fet el director
d'Orient Grey
i el trucó final
i moltíssimes pel·lícules
no sé si són 60
però són moltíssimes
i l'altre xicot
que també és una cara
molt coneguda
que quan la vaig veure
jo no sé
jo sabia que l'havia vist
però no sabia exactament
amb quines pel·lícules
havia vist
que és el Jason Betterman
després mirant
he vist que havia fet
85 pel·lícules
no suposo que sempre
com a protagonista
però és una cara
que et sona
que la tens familiar
i el tercer personatge
important
el tercer actor principal
de la pel·lícula
és el mateix director
el Joel Edgerton
que jo mentre veia la pel·lícula
no era conscient
que ell era el director
confesso
és a dir
no ho sabia
la història
s'engega
a partir
d'una parella
que lloga un apartament
en una nova ciutat
on van a parar
i un dia el marit
quan ha arribat
en aquesta nova ciutat
es troba pel carrer
a un antic company
de classe
la relació
que comença
com una cosa
més o menys normal
es complica
de tal manera
que no ho explicaré ara
perquè justament
és el kit de la qüestió
i el que fa
realment interessant
i amb un gran suspense
la pel·lícula
és un thriller
però un thriller
amb una enorme quantitat
de dosis de suspense
i de gir
inesperats
que et sorprenen
i que no t'esperes
i per tant
és un film
d'atenció
ben portat
que t'agafen molts moments
per sorpresa
i no saps
què pot passar
arribar a passar
tal com les coses
es desenvolupen
per tant
és una pel·lícula típica
o diríem
adequada
per aquells senyors
com al meu cas
que ens agraden els thrillers
que ens agraden
les pel·lícules
de suspense
i en aquest gènere
jo diria que
a diferència
d'altres pel·lícules
que darrerament he vist
d'aquest gènere
doncs jo diria
que és una de les pel·lícules
bastant més bones
que les que últimament he vist
és a dir
és una pel·lícula
amb un panorama
que tenim actualment
de cinema
no m'atreveixo a dir
mariocre
però que no destaca
cap cosa
doncs especialment
jo diria que aquesta
és una pel·lícula
aconsellable
és una pel·lícula
que podries aconsellar
de dir
doncs
val la pena
veure-la
per la seva autenticitat
dintre del gènere
pel seu realisme
per la seva coherència
i fins i tot
pel seu final sorpresa
que no t'esperes
no és per tant
una obra mestra
ja ho dono per anticipat
però
com deia fa un moment
però una època
en què predomina la cosa
doncs
bastant cursi
bastant tonta
o bastant mediocre
és un film
que pot
es pot aconsellar
sobretot
com ja ho he dit
i ho torno a destacar
si sou amants
diríem
del gènere
de suspència
del gènere
més o menys
de tríder
jo he vist això
i n'hi he vist un altre
però l'altre em fa por
començant a parlar
perquè és una pel·lícula
que estrenaran
dintre de 3 o 4 setmanes
és una pel·lícula alemana
que es diu
El cas
Fritz Bauer
que s'estrena
crec a finals
a mitjans d'abril
aquest senyor
era el tinent
coronel
és el cas
diríem
de com
van
empresonar
el desaparegut
Adolf Edgman
que com sabeu
era el tinent
coronel
de la GSS
responsable directe
de la solució final
sobretot a Polònia
i del transport
dels deportats
als camps de concentració
alemanys
durant la segona guerra mundial
aquest senyor
va desaparèixer
no sé sabí on estava
i aquest és un
el Fritz Bauer
tot està vist
des del seu punt de vista
és un fiscal general
alemany
que es proposa
diríem
recuperar
o empresonar
o jutjar
a tota aquella gent
que ha tingut un paper important
durant la segona guerra mundial
en el Camp Nasi
que per tant
han sigut
gent que ha tingut
una
i que va ocasionar
ell mateix
ser un dels fundadors
o els que va instigar
els famosos processos
d'Alsby
és la pel·lícula
d'escriu
molt
és molt correcta
no és una gran pel·lícula
però es pot veure
pel tema
sobretot perquè
informa de moltes coses
que desconeixes
com per exemple
com va ser el procés aquest
d'aconseguir
finalment trobar-lo
que estava l'Argentina
amagat
i com el van agafar
i finalment
el van jutjar
a partir de l'Alemanya
dels anys 50
ell
aquest personatge
aquest fiscal
que després era jutge
era d'origen jueu
i ell
com a persona
doncs molt implicada
en una època
en què a Alemanya
en els anys 50
tothom volia oblidar la guerra
i ell comença
a voler fer coses
per investigar
i veus com li posen traves
a totes bandes
doncs ell continua
amb la seva investigació
i finalment se'n surt
per tant
és una pel·lícula
que en podem tornar a parlar
perquè la faran
a mitjans d'abril
i fins a...
ens l'han anticipat
una mica abans
de Setmana Santa
per veure-la
però en fi
no es pot dir
massa cosa més
es pot veure
però tampoc és una pel·lícula
doncs
que sigui
doncs
que res extraordinari
eh
tu aniràs a veure
Quiqui
Quiqui
jo sí
que ens trobarem tots
o què?
no jo no
jo sí
aviam
aviam que es cou
Quiqui
que aclarim
que és la
la darrera pel·lícula
eh?
es diu així
el Quiqui
i l'amor se hace
l'amor se hace
sí sí sí
el Paco León
sí sí
a més és una pel·lícula
d'episodis
no?
no sé
aviam que em trobo
bueno pues ja ens ho explicaràs
la setmana que ve
i de fet el divendres
el divendres
amb el David
infiltrats
el David Tomàs
sí
no sé si saps
bueno
sí sí sí
anem
anem al rodatge
de la 100 metros
aquí a
aquí a Sant Just
aquí a Sant Just
roden 100 metros
amb el Carre
amb el David Verdaguer
de fet també
amb el Dani Rovira
i llavors és
bueno anem allà
a fer una mica
el cotilla
agafar la càmera
agafar algunes entrevistes
a gravar el rodatge
però bueno
serà curiós
ja ja us ho explicaré
el dimarts
molt bé
doncs el dimarts
el dimarts
anirem l'Andreu
que tu no el coneixes
i que
i coneixeràs
i veuràs
doncs
té una sorpresa
un programa
ja us ho diré
doncs a què va a ser final
a veure a veure
si se'ns oblida al final
perquè el Paco León
aclarim
molta gent ja ho sap
però a part de ser
un dels actors
d'aquesta sèrie
d'ahir
em sembla
o de molta sèrie
però com a director
ja ha fet
com a mínim
dues
que són les dues
que és Carmina o Revienta
i Carmina
Carmina Llament
que la veritat
és que
diuen que està molt bé
les dues
està molt bé
ja us ho dic
jo que l'he vist les dues
es podria dir
que pràcticament
no sé
s'hauria d'analitzar
amb més calma
i amb més fredor
però inventa
una mica un gènere
inventa un gènere
en el sentit
que agafa una comèdia
que tampoc és comèdia
que és tragèdia
però tampoc és tragèdia
una tragicomèdia
però d'una manera
tot molt realista
molt posat
amb persones molt normals
que parlen
com la gent
que et pots trobar
al carrer
tot això
amb la presència
la veritat és que
important
i imponent
de la seva mare
que li dona una força
molt gran
a tot el que està passant
amb la seva germana
que més aviat
el que fa
és passar per allà
per lluir-se una miqueta
perquè ho fa molt bé
i és molt maca
però la mare
la veritat és que
és la clau
allà de les dues
tu les has vist també
jo vaig veure
la primera
per Netflix
de fet està
la vaig començar
i la veritat
és que
no sé si és una total mala crítica
però
diga
m'hauria agradat
que tingués subtítols
mira que et diré
perquè
la veritat
no s'entén
no s'entén
no s'entén ella
em costava molt
o sigui potser era jo
en aquell moment
per Netflix
allà a l'ordinador
però
sí
em distreia
em distreia
la pel·lícula
em distreia
perquè em costava molt
sí que és un inici
com a pla seqüència
bastant entre comèdia
i de cop potent
dramàtic
i tot
però
em va fer
bueno
al cap de poc
doncs mira
és una
cosa d'impendent
demà a veure
demà
suposo
serà diferent
jo crec
també demà
crec que és més comèdia
sembla
sembla ser que sigui
més una mica
més una comèdia
aquesta
i aquest divendres
vinent
s'estrena
l'última pel·lícula
del Dani de l'Orden
sí
del Pregón
del Pregón
que va fer
doncs aquestes dues
pel·lícules
així
que també en comentem molt aquí
Barcelona nit d'estiu
la primera
la primera nit d'hivern
que també vosaltres
vau anar a la presentació
i tot plegat
sorpreses
i que el Pregón
curiosament també
en David Tomàs
que és
l'infiltrat
en estat pur
vull dir
allà on pot
doncs ens vam infiltrar
vam entrar
amb el que és
l'screen test
de la pel·lícula
va veure
la possibilitat
d'entrar
en el cinema
Girona
i vam veure
una cosa
que em va fer gràcia
perquè jo no
bueno
havia sentit a parlar
de vegades
allò que fan
productora
sobretot
d'Estats Units
que posen
una sèrie de gent
de públic
i miren
davant
de les
escenes
que encara no s'han acabat
de retocar del tot
i encara la pel·lícula
no està acabada
com a mínim
el que era interessant
en aquest passi
del Pregón
i ara ja es pot parlar
ens van demanar
confidencialitat
i tal
però bueno
ara ja a punt d'estrenar-se
no té sentit
llavors veus la pel·lícula
quan encara
s'han de
corregir
s'han de fer
moltes cosetes
fins i tot
veus anotacions
allà dient
qui ha d'anar tal cosa
llavors
és maco
veure des de dintre
una mica
com privilegiat
com funciona això
la pel·lícula
és una comèdia
d'una
que intenta arribar
molt lluny
intenta parlar
de moltes coses
una comèdia
una mica
bèstia
bàrbara
sobretot
en alguns temes
del tema
del veganisme
per exemple
que apareix
que ja
m'agrada que sigui així
perquè és un tema
del qual s'ha de parlar
no diré qui és Vegà
a la pel·lícula
ja surt el tràiler
el tràiler
jo
llavors ho explico
sí que és veritat
no recordo ben bé
però recordo
que en el tràiler
surt el tema
i potser
mi el trenco allò el gel
perquè potser
és Alberto
sí, Alberto
és el Vegà
de la pel·lícula
de la parella
el que té la pel·lícula
és com a mínim
en la versió
que vam veure
no acabada
és un desequilibri
una mica gran
dels dos protagonistes
que són Alberto Romero
i el Buenafuente
massa, massa, massa
Buenafuente
massa, massa, massa
Alberto Romero
i els secundaris
queden allà
massa secundaris
intenta ser una pel·lícula
d'aquelles
de cinema
més o menys clàssic
català o espanyol
no sé
un Berlanga
per exemple
com a referència
però clar
la diferència
si es queda curt
m'estàs recordant
una mica
8 o 2
una mica aquesta
de tenim cares
però deixem
l'actor
el guió de qui és
el guió
no saps de qui és
són dels mateixos
jo diria que és seu també
jo diria que sí
entra a tenir de l'òrden
segur com a guionista
que jo sàpiga
hòstia, a veure
i Buenafuente també
jo diria que sí
a Barcelona d'estiu i d'hivern
són uns quants guionistes
però són uns guionistes
i després ell dirigeix
però
el pregon no ho sé
el pregon
ja no ho sé
no estic del tot segur
però les dues
les dues Barcelones
segur que són
no sé si eren 6 o 7
guionistes de l'escac
i ell
dirigint
sí
perquè allò era
la primera sobretot
com una mena d'exercici
també
de final de carrera
la primera d'escac
i bueno
però que es veu que
m'ho han enriquit molt
perquè jo no l'he vist
però tenia ganes de veure-la
i el que passa
és que no vaig poder
veure-la
quina?
les dues
tant una com l'altra
ah no no
em diuen que
sobretot la segona
la de Barcelona nit d'hivern
sí
estava molt bé el guió
sí
el guió
aviam
jo crec que sí
realment
aviam
aquí hi ha una cosa
que és que
escac hi havia fet
una pel·li abans
en comptes d'un munt
amb
no sé si eren
per dir alguna cosa
12
10 o 12 directors
que es deia
Pass it Love
Pass it Love
sí la vaig veure
que és molt
jo crec que era un intent
de Barcelona nit d'hivern
o d'estiu
un intent vull dir
perquè és un
és aquest d'un pupurri
de personatges
en aquest cas
una pel·lícula per episodis
però
però els personatges
eren pocs
eren dos
un noi i una noia
el que eren molt
eren els realitzadors
ah sí
va per episodis
però cada episodi
està dirigit
per un director
que són mesos de l'any
quan es coneix
una parella d'estrangers
que fa molt
però sí que recordo
que era molt
era massa
diguéssim
el pastelón
massa
i a més
el fer la direcció
de cada capítol
d'una persona diferent
està bé
perquè enriqueix la pel·lícula
però
si no es manté
una mica de narrativa
jo quan la vaig veure
a la UB
em vaig colar
perquè vam fer un passe
d'aquests com el teu
aquest que has dit
i
em va sorprendre
però d'extranys
de dir
bueno
no sé
és algo raro
però ara veient
les Barcelones
és un
és un
és un guió
madur
o sigui
és un guió
mira
precisament
això que deies
de mediocritat
en el cinema català
i espanyol
eren dos pel·lis
que pensava
hòstia
estic veient
a veure
estic veient
és el que es diu
no
és l'off actor
el catalán
però mentre
o sigui
les actuacions són bones
la direcció d'actors
és bona
la fotografia
vull dir
és una pel·lícula
que s'aguanta molt bé
i vaig sortir al cine
jo tinc amics
que l'han vista
tant una com l'altra
i sobretot de la segona
m'han parlat molt bé
és a dir
que les feien els matinals
del Verdi
que és on jo volia anar
i al final no vaig poder anar
i sé que van anar-hi
i m'han dit
oh escolta
recomanable
m'he passat molt bé
hi ha diverses històries
però que estan molt ben lligades
estan molt ben lligades
i sobretot
a veure
és la típica pel·li de cares
o sigui
és la que et trobes
des de la carulla
fins al personatge
fins a l'actor
que va
no?
no me'n recordo ara
com és
l'Àlex Moner
si trobes des del més jove
el més gran
de la cantera catalana
però
però no no no
és una pel·lícula
molt bé
o sigui
jo crec que molt bé
això ho has dit
perquè parlaven
de pel·lícules corals
i segurament
segurament aquestes
són les que
estan més ben aconseguides
respecte al guió
respecte a l'acabat
de la pel·lícula
respecte
però recordes
com vam anar a veure
a Incidències
per exemple
era una pel·lícula
també coral
però el personatge
per exemple
el Mickey Sparbe
allà
no té res a veure
i fa un paper
molt semblant
de futur pare
o de futur
de parella
fa un paper
molt semblant
però és que
acaba sent
el guió i la direcció
amb el mateix actor
perquè és brutal
o el paper d'Alberto
dins de
no he vist el pregon
però el paper d'Alberto
dins de Barcelona
d'Hivern
comparant amb l'Alberto
a Ocho Pejos Catalanes
no té res a veure
llavors aquí
jo crec que aquí
hi ha un esforç
jo crec que
està molt desaprofitat
i no sé
està molt
massa
com la Sardà
la Sardà també
és un personatge
que està
dret
de la història
llavors
Barcelona i d'Hivern
em va agradar
les vaig veure
no molt seguides
però bastant seguides
llavors vaig pensar
hòstia
com canvia
com canvia
en qüestió
de guia i direcció
i sí
Incidències
que segurament
no l'havíem comentat aquí
Incidències és l'Oll Estrell
no?
no, no
de Corbacho
i del
i del
Frank Rutt
és la tercera pel·lícula
d'aquesta parella
que va estrenar el 31 de
de desembre
jo només he vist Tapes
Tapes em va agradar molt
Tapes està molt bé
Cuvards
és un altre registre
completament diferent
que és una cosa
que li van preguntar
perquè estaven allà
el dia de la presentació
de la pel·lícula
una comèdia
costumista
li vaig preguntar jo
que és la primera
Tapes
podíem dir
més o menys
l'estil de Carmina
en certa manera
però bé
molt diferent
la pel·lícula Coral
també
del que estem parlant
ara molt
en aquests últims minuts
Cuvards
que és un drama social
molt potent
molt bèstia
sobre el tema
del bullying
a les escoles
que està tractat
amb molta fermesa
i és polèmic
per tot
per la manera
com acaba
per la manera
com està desenvolupat
és una pel·lícula dura
i ara
han volgut fer
la comèdia
bandarra
i ells mateixos
ho deien
i han arriscat molt
i potser no els ha sortit
una cosa rodona
de fet
els espectadors
que estàvem allà
no sabien molt bé
com agafar algunes escenes
potser
potser hauria calgut
donar algun altre
tipus de gir
a la pel·lícula
però jo penso
que era valenta
era col·locar dintre
d'un espai molt petit
una sèrie de personatges
en una situació
en principi
que no tindria
per què ser més
més estranya
que un trenc
s'atura
però que apareixen
tota mena
de prejudicis
tota mena
d'històries
tota mena
d'enfrontaments
entre ells
gent que
que passa
de tothom
i que en aquell moment
té una opinió
molt directa
davant d'un altre personatge
vull dir
acaben creant-se
com una petita societat
amb tots els prejudicis
que tenim a fora
allà dintre del temps
és que veus
així explicat
queda bé
el que em preveixo
és que potser
en qüestió de diàlegs
és que la pel·lícula
intenta ser-se
tu pots explicar pel·lícules
no dic que sigui el cas
exactament
però pots explicar pel·lícules
que t'hagin semblat
avorridíssimes
o dolentes
les pots explicar
de què van
o inclús què busquen
i clar
després dius
hòstia
perfecte
però no sé
incidències
jo crec que
a mi em va acabar
mig camí
total
però si et fixes
és el tipus de registre
que li volen donar
el registre seria
l'equivalent
a Airbag
o a pel·lícules
d'aquest estil
és a dir
és una pel·lícula
que sorprengui
l'espectador
que el tingui pendent
d'unes situacions
que és
estranya
que és bàrbara
que no és la
que no és
el comportament habitual
de les persones
perquè és una mica
exagerat
però que sí que ens
podem acabar sentint
reflectits
per allò que estem veient
és a dir
jo penso que té
el seu mèrit
amb el temps
no m'ha quedat
en el moment de veure-la
també em va resultar
incòmode
i vaig pensar
que no estava
especialment ben feta
però amb el temps
no m'ha quedat
la idea
que sigui una pel·lícula
dolenta
i per això
he parlat d'ella
d'aquesta manera
perquè el que vol reflectir
i la manera com ho fa
és valenta
i segurament
no aconsegueix
o escolta
no sé
si esteu d'acord
amb això
però potser
és avançada
de certa manera
el seu temps
i d'aquí a un temps
dius
a mi aquest tipus
de broma
és que no ho sé
és que no ho sé
has fet també una sèrie televisiva
que jo no la vaig seguir
no sé si la vaig seguir
per TV1
pilotes
no sé com es deia
pilotes
jo tampoc sé si realment
això estava bé o no
és a dir
no tinc ni idea
ens has agafat
no sé
perquè
jo sé que ells
vivien
bueno
si ara estan a Madrid
però ells són
d'Hospitalet
i aleshores
allà
tenien un cert
un centre cultural
o alguna cosa
on havien fet presentacions
i tal
i fins i tot
que havia passat la pel·lícula
i em sembla
que van rodar
la de l'escola
la van rodar
allà
a Hospitalet
en una escola
que hi ha
en una de les places
principals
del barri
i jo tinc la sensació
que
per mi
el que m'ha agradat
bueno
jo més he vist aquesta
però
la crítica
en general
l'opinió
que corre
una mica
és que
el millor
segueixen tapes
que l'altre
ha anat una mica
com
degenerant
o sigui
que no han acabat
de rodonir
de trobar
d'aconseguir
el que realment
buscaven
això és el que
hem arribat a tenir
aquí està
potser el tema
perquè quan els vam
entrevistar
després del passe
d'incidències
ells tenien molt clar
que aquesta pel·lícula
era
perquè la gent
de fet deien això
com que s'estrena
el 31
doncs mira
és l'excusa perfecta
per deixar
païr
torrons
i deixar la família
i anar al cine
però per passar un rato
sí que és veritat
que
ells ja deien
que no era una pel·lícula
amb pretensions
de fet
no és pretensiós
etapes
però vull dir
és que són gèneres
molt diferents
és diferent
tenir pretensions
i ser pretensiosa
no
vull dir
que és pretensiosa
però em refereixo
que és una
clar
són registres
molt diferents
aquí està
jo crec que ells dos
tenen
a part se'n tenen
molt bé treballant
vull dir
els van fer
l'entrevista conjunt
també
els van preguntar
com treballaven junts
com ho feien
per repartir-se
les feines
de direcció
i llavors
deien que és que no calia
hi havia tanta feina
per dirigir
una pel·lícula
que no calia
simplement cadascú
feia el que tocava
a cada moment
i si no ho feia
un feia un altre
que és una altra
de les coses
que també
em va resultar
i la veritat
és que em va agradar
moltíssim
parlar amb tots dos
són persones
fabuloses
vull dir
que els defenso
de totes totes
vull dir
el que facin
aniré a veure-ho
tant si el que han fet
fins ara
em pot convencer més o no
però penso que són dues persones
que tenen un univers
creatiu interior
i que ho van traient
i que van encertant
més o menys
i que van aconseguint
el favor del públic
o de la crítica
més o menys
però continuaran fent coses
perquè tenen
tenen allò
que els està bullint
a l'interior
i de moment
això han tocat
tres gènere diferents
i veureu
que els hi correix
a la següent
vull dir que
malgrat tot el que puguem dir
sobre la pel·lícula
que no va tenir
gens d'èxit
vull dir
va ser
un fracàs
és que es va estrenar
amb molts hits
al voltant
i a més
amb una mala època
sí
estava per allà
Star Wars
encara
que acabava d'estrenar
feia poc
hi havia molta història
per allà ficada
bueno
tot això
hem parlat
en moltes pel·lícules
doncs passem
anem al tema ja
o passem
anem al tema
si voleu
sí
o voleu
ja més coses
encara pendents
però jo no sé
jo us demanaria
mira una cosa
allò arriscada
sense condició
però jo venia pensant
sobre el Sorrentino
sobre el que em va provocar
la pel·lícula
de la
la joventut
de Llaut
o com es digui
i em sembla que
després de molt de temps
que el Jaume Vidal
que avui no ha pogut venir
que em va dir l'altre dia
que si podia venir
però al final ja es veu que no
em va proposar
entrar en programes de ràdio
ara ja porto uns quants
16-17 anys
no sé
em sembla que
que ara tinc una idea
més o menys
del que m'agrada veure
en una pel·lícula
i que això es pot ampliar
al que és una obra
de qualsevol tipus
una novel·la
o un
un quadre
una exposició
el que sigui
i moltes vegades
jo penso que
fins i tot en aquest programa
amb el Joan
concretament amb tu Joan
potser hem xocat
de vegades
perquè no teníem clar
quina era aquesta diferència
jo penso que ara
una mica la tinc més clara
cada vegada
ja he anat buscant
i per això de vegades
et faig preguntes
no, jo penso que
no estaria malament
ara intentar-ho
jo vaig a fer-ho
a veure què surt
i vosaltres
si voleu també
fer l'exercici
potser és una mica
sobtat allò
abans de començar
a parlar d'un tema
que ja té per si
el seu interès
però és explicar-vos
el que jo crec
que fa que una pel·lícula
m'acabi convencent
o no
i és una cosa molt senzilla
no m'allargaré
és simplement el fet
a mi m'interessa
que una obra
deixi
els interrogants oberts
és a dir
que posi
les coses
sobre la taula
que ens plantegi
una realitat
determinada
sigui la que sigui
i llavors
deixi que l'espectador
faci la seva versió
per exemple
la pròpia
Gemma Ferreter
l'altre dia
em va agradar molt
una cosa que va dir
que per cert
és una de les directores
de Pass and Love
em sembla que va ser
va fer l'episodi
sí
quin episodio
crec que octubre
ni ella se'n recordava molt bé
quan li vaig preguntar
per més no ho sé
però per contingut
sí que me'n recordaria
i era
un en el que
els dos es fan
la primera vegada
el primer petó
i tal
però bé
hi ha molts estils diferents
potser
sí
sí
doncs ella
la gent que estava allà
en la sala de cinema
després de veure la pel·lícula
i anava comentant
com se li deia
home doncs sí
això què dius
em sembla
és a dir
que és un creador
una creadora
que fa una obra
però que no li importa
per res
és a dir
no té una opinió tancada
això de ser així
sinó que deixa
que cada espectador
doncs posi
la seva cullerada
llavors l'obra
d'alguna forma
es va enriquint
i a mi això
crec que és el que em passa
amb les pel·lícules
i per això moltes vegades
segurament Joan
hem xocat
hem dit
bueno però és que aquesta pel·lícula
és molt bona o no
clar a mi una pel·lícula
que has parlat
The Gif
no era?
sí
que té un guió molt bo
que ho tanca tot molt bé
no però deixa un final obert
o sigui
en aquest cas
justament deixa un final obert
d'acord
doncs això ja m'agrada
una miqueta més
ja ho saps
ja però hi ha vegades
és que jo crec que
això és un tema
molt difícil
perquè per exemple
els finals aquests oberts
o els interrogants
és el clàssic
per exemple
el que deies
del thriller
o sigui aquests thrillers
però de finals oberts
o no
o interpretatius
simplement
potser tu pots arribar
a una conclusió
però no vol dir
que estigui obert
potser estigui tancat
però dona masses interrogants
com perquè
sigui a la simple vista
per exemple
m'ha vingut molt al cap
quan estàs dient això
Nemi
no sé si al final
l'has vist
no l'he vist encara
però mira potser és
el peli favorit
perquè realment
és
i mira si t'agrada
Holy Motors
tot i que Holy Motors
és experimental
és un altre rotllo
però
però
jo crec que el tema
dels finals
o sigui
més que finals
els interrogants
és que no estan al final
no és al final obert o no
no em refereixo a això
em refereixo a que el guió
el que faci és
anar tancant
és a dir
anar donant
la interpretació
de la realitat
que el director vol
i no permetre
que
ni tan sols els personatges
cosa que és molt curiós
que passi en algunes pel·lícules
puguin donar
la seva pròpia visió
de les coses
sinó que els personatges
són com titelles
del director
i jo crec que a Sorrentino
passa això
per això ho deia
hi ha una part
de l'obra de Sorrentino
que els personatges
no són titelles
els personatges
tenen vida pròpia
i se li escapa
al director
la interpretació
que cadascú pugui fer
tu veus el personatge
de les conseqüències
de l'amor
per exemple
i dius
on s'ha ficat aquest home
on s'ha ficat
i aparentment
que bé que viu
però en realitat
quan vas descobrint
de la manera com viu
com està tancat
com no pot fer absolutament res
et quedes al·lucinant
llavors el director diu
doncs vinga
vaig a desenvolupar
aquesta història
per cert
amb un pressupost
relativament petit
perquè encara no tenia
el pressupost que té ara
que jo crec que és
molt molt molt
molt elevat
no sé com ho ha fet
però ha arribat
a un punt tremendo
els actors
la escenografia
tot el que té
i això és un canvi important
tracta molt el tema
de la religió
potser té contactes
amb el Vaticà directe
perquè el deixin
entrar a tot arreu
perquè és espectacular
les imatges
que grava
m'he quedat al·lucinat
m'ha agafat el riure
i la tos
i també per això
he hagut de tancar
el micro
i llavors
jo crec que aquesta etapa
no les he vist totes
perquè tu en parlaves
una abans de començar
Pol
que no he vist
però concretament
aquesta que dèiem
de les conseqüències
de l'amor
la de Dismas Video Plays
hem començat
amb la banda sonora
de Talking Heads
i la d'Ildivo
que no he acabat de veure
que tu sí
però que estic
com a la meitat
jo també estic a la meitat
doncs mira
doncs ara Pol
el que ens explicarà al final
va
spoiler
bueno
llavors no
perquè és història
és història
de fet al final
mira
precisament potser t'agrada
perquè et deixa
ja no dic interrogants
perquè
no sé si et tallo
perquè és una pel·lícula
que tant a l'inici
com al final
està plena
de textos
de fet
és textos en negre
i que et va explicant
la història
un per posar-te en situació
a l'últim
també per posar-te en situació
però de l'ú
o sigui
et prepara
tu saps
cap a on està
en la pel·lícula
la pel·lícula
és el conflicte
que té el personatge
d'Ildivo
és el propi conflicte
que es crea
de judicial
és que de fet
és una pel·lícula
és el thriller judicial
de sempre
però
clar
com ho enfoca ell
però
que diguem
que és el Julio Andreotti
que està celebrant
la setena
vegada que guanya
les eleccions
és a dir
que jo crec que també
el Sorrentino
aprofita per plantejar
la frontera
entre la democràcia
i el que ja deixa de ser-ho
però
sí, sí
però és curiós
i el cas de l'Aldo Moro
també és com acaba la pel·lícula
amb el cas de l'Aldo Moro
o no?
perquè era l'assassinat
pel mig de l'Aldo Moro
sí, sí, sí
evidentment
a veure
és que no us ho vull comentar
però bueno
al final
al final
és que clar
com que és històric
però al final
vindria a ser
l'inici
d'aquest
o sigui
de quan ja li diuen
vale
cap a judici
són les seves declaracions
però són unes declaracions
que el personatge
com que ja heu vist
una part de la pel·lícula
és un personatge
fred
és un personatge
meticulós
és un personatge
cínic
sí, sí
molt cínic
que inclús ell mateix
el consideren
l'humorista
gairebé
que li diuen això
però és un personatge
així
i és un moment
que estàs veient
els judicis
estàs veient tot això
i no ho entens
o sigui
està una mica perdut
de dir
però a veure
un moment
l'estan jutjant
el tio
és una vacillada global
que està fent
és real tot això
o s'ho està plantejant
el director
sí, perquè ell està
com per sobre de tot
ell està per sobre de tot
és increïble
i clar
al final
de cop
tot allà
i et fot més text
i va passar això
i després va passar això
altra
i s'acaba la pel·lícula
però és una pel·lícula
tan i tan experimental
és una pel·lícula
de narrativa experimental
de muntatge
de plans
d'interpretació
és tan experimental
que inclús al final
m'he quedat com
hòstia, he acabat
no sé si és del tot resolutiu
però clar
no deixa de ser una adaptació
de la realitat
llavors
aquí ja és
jo confesso
com que tu facis
una declaració a principis
de quines són les coses
que t'agraden
si vols t'explico
molt dreument
les coses que
manen a mi
aviam
jo entenc que
a ell li agrada molt
les interpretacions
que jo faig
que puc estar equivocat
és a dir
a ell li agrada molt
la cosa experimental
perquè justament
és com molt obert
en molts moments
és a dir
el cine experimental
o sigui
no té una cosa
més o menys tancada
o més o menys
sinó que va al mateix temps
que està fent una pel·lícula
o una realització
o el que sigui
a ell li passa el mateix
si ho poso en les novel·les
doncs quan
ell permet
ell disfruta
quan ell li pot posar
coses de la seva convita
Joan, perdona
però jo
no parlava
de cinema experimental
tu dona la teva visió
no, és igual
és igual
la visió que jo tinc
és que a tu t'agrada
ho has explicat
a la fa un moment
estic resumint
que no he parlat
de l'experimental
no, bueno
deixem-ho
parlat de la narrativa
a tu t'agrada
quan tu pots
quan tu pots
posar-hi coses
de la teva collita
tu pots interpretar
això d'una manera
que no té per què ser
idèntica
a la del director
això sí
quan no puntifiquen
quan no puntifiquen
però pot ser una pel·lícula
completament comercial
a mi el que em passa
és que
aviam
jo valoro una pel·lícula
o no una pel·lícula
en el sentit de
què és el que m'aporta
sigui oberta
o sigui tancada
o sigui
si a mi
em fa pensar
si a mi
m'emociona
si a mi em fa plorar
si a mi em toca
si a mi em fa reflexionar
és una pel·lícula
que m'interessa
si no aconsegueix això
és a dir
si jo rellisco
per el que m'explica
i no m'aporta res
doncs no
no hi entro
llavors
doncs és simplement això
és a dir
per tant
tampoc entro en el tema experimental
simplement és
si a mi que sigui
sigui l'actor que sigui
em diu alguna cosa
m'aporta alguna cosa
em fa pensar en alguna cosa
i llavors
ho valoro
per exemple
per dir-te alguna cosa
Victòria
que és aquesta pel·lícula alemana
que vam estar comentant aquí
que val la pena
etcètera
té un final obert
però en canvi
com tota la pel·lícula
ha sigut una cosa
doncs que per mi
ha sigut sumament ben feta
ben realitzada
etcètera
doncs segueixo pensant
que és una cosa
que per mi és vàlida
llavors
és una interpretació
és a dir
jo
si aquella pel·lícula
la que sigui
em fa
aconsegueix això
tal
jo he vist
de les pel·lícules
del Sorrentino
tornant una mica
el tema del Sorrentino
quina és que?
he vist
les consonàncies de l'amor
mitja el divo
la gran belleza
i la joventut
aleshores
de totes elles
jo tinc la sensació
també
que
per part dels
la sensació que tinc jo
que puc estar equivocat
però la impressió
que em donen a mi
és un senyor
que té
no sé
de coses positives
que ara les destacaré
però que a mesura que va fent pel·lícules
ell va creixent com a director
per mi
està molt millor
per mi
la joventut
que les anteriors
és a dir
tinc la sensació
jo
que ho ha treballat més
que ho ha polit més
que ho té més
més afinat
que amb les primeres pel·lícules
concretament
a mi
les consonàncies de l'amor
i també les altres
des del punt de vista estètic
des del punt de vista
diríem
de moviment de càmera
de lligar
com el que dèiem al principi
la música
i la càmera
per mi és extraordinari
i a sobretot
diria que és genial
perquè poca gent
em toca
des del punt de vista estètic
com em toca a ell
és a dir
jo entenc
que hagi tingut molts premis
en molts moments
perquè la primera vegada
que veus una pel·lícula d'ella
et sorprèn
però la gran belleza
no et va agradar
a mi no
a mi
mira jo
és a dir que ha estat
una baixada
i després ara de cop
a la joventut
haurem d'analitzar per si
són com dos parts
però jo suposo que és perquè
perquè per mi
el tema que toca la gran belleza
que també considero que
com es diu
el Toni Servillo
és un extraordinari actor
és un extraordinari
perquè aquí fa un paper
completament diferent dels altres
en el divú
fa un paper
una cosa que no té a acabar amb l'altre
jo considero que
que
la gran belleza
per què no m'agrada?
perquè la veig massa diletante
la veig massa
massa
gent que vol aprofitar
doncs la gent de l'alta societat
i potser aquest ambient
no m'agrada
no m'interessa
m'és igual si fan
la Dolce Vita
la fan
i es passegen per on sigui
tot allò no m'interessa
llavors com que a mi no m'interessa
doncs ja no hi entro
en la pel·lícula
llavors potser sí que
des del punt de vista
estètic
estètic està bé
perquè estèticament
penso que segueix
amb el mateix
recursos que fa ell
que els té
té una gràcia immensa
per buscar els planos
buscar la forma de lligar
les imatges
això és
el millor que té per mi
llavors jo el que veig
des del meu punt de vista
molt subjectiu
és que
les constatacions de l'amor
tota la primera part
que és justament això
és per mi molt bo
boníssim
però en canvi
quan es passa
l'última part de la pel·lícula
la segona part de la pel·lícula
a una cosa d'acció
si us la recordeu
que hi ha
doncs tot allò
es perd
vull dir
allò no li va
no va amb el seu tipus de cine
llavors
considero que és una pel·lícula
que no té
del tot aconseguida
que ell
inclús descobreix
que allò no ho ha de repetir
perquè després no ho repeteix
la gran belleza ja no ho fa
i per mi la joventut
que és la que tinc la sensació
que és per mi
la més aconseguida
és perquè
això
el guió està més treballat
els personatges
són bastant més versemblants
i
l'estètica
està
diríem
en funció del que vol explicar
i a més a més
s'adequa
al seu estil
al que ell li va
llavors
jo crec que és un
director
a tenir molt en compte
és a dir
jo no
ho estem tenint en compte
no no
és un director
a tenir molt en compte
perquè si agafa un guió bo
farà una autèntica meravella
però per mi
s'hi torna
a les primeres
a la plantejament
de les primeres pel·lícules
a dir
sí
perquè
una mica
el que intentava dir el Pol
que bueno
m'està parlant una miqueta
abans d'entrar
que la joventut
i la gran belleza
estan en una línia similar
tot i que són diferents
i és veritat
el que tu destaca
però quan a temàtica
global
o sigui
és el que comentàvem abans
en realitat
jo he fet al revés
jo vaig veure
la gran belleza
a la joventut
quan es va estrenar
i la gran belleza
l'he vist avui
o sigui
això em ve ara
però
sí que a mi he fixat
que clar
fent-ho al revés
mentalment
les dues pel·lícules
en realitat
parlen
o sigui
el tema central
el conflicte
dels personatges
no va més enllà
del tema
de la creativitat
i de la inspiració
perquè són personatges
en general
buits
inclús el Divo
també
el Divo
el planteja
com un personatge
que
i ho diu
no sé si heu arribat aquí
però ell ho diu
jo no vull que em considerin
un polític
jo vull que em considerin
un home culte
llavors clar
és un personatge
que se sent buit
i són personatges
que tant a la gran belleza
és un personatge
que vol
bueno
pretén
reprendre
el tema
el tema de les novel·les
i precisament
a la joventut
els dos personatges
tant el Kane
com el Kittel
volen
un
va deixar
pels seus motius
el món de la música
i l'altre
pels seus motius
vol deixar
el món del cinema
però en un llistó
que potser
és el que vam comentar
amb la joventut
que era
que semblava
també
pel propi Sorrentino
deixar el llistó
de la joventut
però
això que estàs dient ara
Pol
a mi em sembla
que és una característica
de tota la seva filmografia
no només d'aquestes
perquè a les conseqüències
de la mort
també és un personatge
completament buit
buit per dins
buit per fora
buit per tot arreu
vull dir
és la buidor
feta persona
feta característica
i a les altres
també
i Dismas
no no
però espera
Dismas Video Plays
també li passa el mateix
el personatge del Sean Penn
és una gran figura
de la música
que en un moment determinat
passa a un esdeveniment
que vas descobrir
més endavant
perquè està així
que cau en la buidor
també més absoluta
vull dir
això és el que va reflectir
i això
emparenta curiosament
la filmografia del Sorrentino
a Mano Malisa
que també planteja
la mateixa idea
de la buidor
de la buidor
dels personatges
però al voltant d'un cultisme
o sigui
el personatge
la potència
que crec
que sempre
li dona
en els personatges
en els personatges
que més pateixen
o sigui
el conflicte és intern
però externament
són personatges
forts
potents
són personatges
amb caràcter
cultes
o sigui
són personatges
que s'eleven
respecte als altres
jo diria
de dues maneres
que en aquesta última
la joventut
en concret
no és exactament
per mi
des de la meva lectura
no ho veig
de la mateixa manera
que esteu apuntant
és a dir
per mi
els dos personatges
de la joventut
no són tan buits
com vosaltres
esteu pintant
en canvi
em semblen buits
els de la belleza
em sembla buit
el del divo
i les coincidències
de l'amor
em sembla buit
en una part
però
quan fa la decisió
final
del que fa
encara que
per mi
està forçat
la última part
de la pel·lícula
està com forçada
algunes de les accions
que ell fa
l'enriqueixen una mica
no el fan tan buit
el fan que és un senyor
que en el fons
té idees
o té
alguna cosa
per dintre
ha de fer una cosa
tapa't de nou
les orelles
ha de fer una cosa
completament
que el polva
tapant
les orelles
no
però el que fa
és tan desproporcionat
perquè la seva vida
doncs és el que
el que és
i que dius
bueno mira
vale
no està malament
però
però
saps què passa
que en realitat
ell
tinc la sensació
que es pensa
com que la noia
l'ha deixat
i es pensa
que tot allò
està molt forçat
per mi
es pensa que la noia
l'ha deixat
es pensa que
les coses
no són
com realment són
i aleshores
ell fa una decisió
doncs molt
doncs
molt bèstia
però no acaba de cap problema
però crec que no
hem de confondre
personatge buit
amb personatge pla
o sigui
els personatges evolucionen
el que passa és que
el personatge de per si
és un personatge
tant sigui de l'élite
burgesa
o de
en quins
ambients estigui
és un personatge que evoluciona
jo
hi ha una cosa
que vull
més o menys amb això
i és
jo tinc la sensació
que ell és molt conscient
que el que domina
des del punt de vista
cinematogràfic
és justament aquest estetisme
aquests personatges
que són com buits i tal
que llavors ho aprofita
per anar en sintonia
amb la seva estètica
i aleshores
en totes les pel·lícules
com que quan fa coses d'acció
no li funcionen
i en canvi
quan fa
com la joventut
o la vallgambereza
quan fa aquestes coses
més a menys
això sí que li funciona
doncs es tira
d'aquest fil
però
ell estan lluitant
per aconseguir
per exemple
el que fa
vol fer cine
vol fer una pel·lícula
que sigui el seu testament
fílmic
i en definitiva
té un objectiu
lluitar per una cosa
a mi no és un senyor buit
el que passa
que no li han funcionat
algunes de les últimes pel·lícules
però pensa que el que està fent
pot realitzar alguna cosa
i en el cas d'ell
ell no vol
i ara no explicarem
per què
ell no vol
fer-lo al concert
perquè hi ha una altra cosa
que ho esbrines
al final de la pel·lícula
que li impedeix
fer-ho
perquè té una
encara que ho faci al final
finalment ho fa
li impedeix
fer-ho
i que no explicaré ara
perquè em sembla
que és una sorpresa important
de l'última part de la pel·lícula
per tant
jo no crec que siguin personatges buits
en el cas de la joventut
i en canvi
sí que crec que ho són
en el cas de la gran belleza
i en el cas del divo
per altres conceptes
però sí que ho són
és a dir
estic d'acord
i a les conseqüències de l'amor
sí i no
és a dir
penso que
juga més a estar
depèn de com tu miris
perquè en definitiva
ella es troba en aquella situació
que li han fet posar
vull dir
ell no volia estar en aquella situació
ell l'han obligat
durant vuit anys
a fer allò
per les coses que han passat
és a dir
ella està com allà clausurada
està com tancada
està com a la presó
a dintre d'un hotel
i llavors doncs
és una cosa forçada
uns personatges
ara
digues
no
jo anava a dir
jo anava a dir
senzillament
tots ho volem parlar
va
jo anava a dir
que penso que és un senyor
que a mi m'agrada
és a dir
i m'agrada sobretot estèticament
és a dir
el que destaca
des del punt de vista
per exemple
la gran joventut
quan hi ha l'ogro
que em sembla boníssim
que el que és músic
es posen allà
i fa la música
dels vents
de les cabres
de les vaques
és brutal
allò
des del punt de vista cinematogràfic
és extraordinari
vull dir
allò és un ogro
de deu
és una cosa
aconseguidíssima
i com això
en té moltes de coses d'aquestes
la tria dels actors
és també esplèndida
en totes les pel·lícules
no amb aquesta no
amb totes
això sí que reconec
que està molt treballant
l'encadenament
de música
i d'imatges
és extraordinari
vull dir
en molts moments
et quedes sorprès
de la bellesa
que ha aconseguit
amb uns planos determinats
això és veritat
ara
el guió
per mi
el que més m'agrada
és el de la joventut
perquè totes les altres
trobo que fallen
en algun moment
hi ha coses que m'agraden
però en algun moment
no acaben de funcionar
és el meu punt de vista
i cap
digues tu
jo el que m'he fixat
veient aquestes tres pel·lis
la joventut
la gran belleza
i el divo
que són les tres que he vist
és que en les tres pel·lis
curiosament
repeteixen moltes coses
però curiosament
es repeteix una escena
que si no he vist el divo
fins a aquest tros
però les altres dues sí
que és que
hi ha un personatge
que desmunta l'altre
en pla seqüència
desmunta vull dir
que és una conversa
posa-li de tres
quatre
cinc minuts
per dir alguna cosa
rajant de l'altre
a la seva cara
si recordeu
la gran belleza
és la filla
del Michael Caine
del compositor
quan els estan fent
aquell massatge
que es queda clavada
davant de càmera
explicant
és que tu eres
així de pare
o sigui
li treu
aquest personatge
aquest personatge
buit
li retreu
i al divo
li passa també
que no sé si és un periodista
o no sé què
li diu
de tot
a ell
també traient-te
evidentment li treu
tota la merda
del tema de la màfia
i tot
però
com
hi ha més personal
o sigui
et desploma
el personatge
i
a la gran belleza
és justament
aquí és al revés
el personatge principal
desmunta
no sé si recordeu
la dona aquella
que diu
una novel·lista
que ha fet onze novel·les
i no sé què
la desmunta
o sigui
ell és com que
té aquesta constant
que he vist
en tres pel·lis
però
té aquesta constant
d'esplomar
de desmuntar personatges
que a priori
poden ser potents
i és el que comentava
justament
no són personatges
plans
sinó són personatges
que
de cara
a altres personatges
que es troba
són molt forts
però a dins
sempre hi ha aquest
costat fosc
ja sigui
és el que he vist
estàs trobant constants
que jo penso
en les altres
perquè per exemple
una que no heu pogut
veure cap dels dos
però bueno
que ja veureu
ja comentaré més endavant
que és aquesta
del Sean Penn
Dismas Video Plays
doncs passa també
una cosa similar
però tot a l'inrevés
és una escena
en la qual
aquesta que hem posat
al començament
els Talking Hands
estan tocant
Dismas Video Plays
i llavors
no veus
el Sean Penn
en cap moment
fins que ja està
acabant la pel·lícula
i també en omplir
la seqüència
perquè tot el videoclip
increïble
que grava el Sorrentino
d'aquesta cançó
impressionant
una de les coses
més espectaculares
que jo recordo
de com capgira
la imatge
i no saps ben bé
si l'escena
que estàs veient
és vertical
és horitzontal
si el decorat
ha girat
o com ho ha fet allò
llavors la càmera
quan tot això
aquesta espectacularitat enorme
amb la cançó
i amb la escenografia
doncs el retira
cap al públic
doncs al final de tot
veus un Sean Penn
que està mirant
i que també
la mateixa escena
ha acabat de desmuntar-li
si no tenia ja
prou desmuntada
la seva autoestima
allò ja acaba de matar-lo
però al mateix temps
el col·loca
perquè se n'adona
del que val la pena fer
no el que ell ha fet
però en aquest cas
és amb la música
exacte
no amb el diàleg
això és important
exacte
per això dic
però és una altra manera
de veure-ho
i a la pel·lícula
de les conseqüències
de l'amor
segurament també
és el mateix
que es desmunta
ell mateix
quan se n'adona
que tot el que ha fet
doncs és una cosa
absolutament absurda
però que va decidir
en un moment determinat
doncs passar per aquí
i que bueno
sí
al final decideix
que es revelarà
però clar
hi ha un punt
en el qual
la cosa no té
llavors ell mateix
també
doncs diu
vinga
doncs faré això
per desmuntar
tot el que ha fet
fins ara
perquè declarar
que la meva vida
no té cap mena
de sentit
i per intentar
donar-li
una lluentor
en aquell moment
jo
de totes maneres
amb el que estaves dient
donant
una rèplica
per dir-ho d'alguna forma
està molt bé
penso que
trobant les constants
del cinema
jo és que el que veig
d'aquesta última pel·lícula
de Llauz
i encara més
que en la Gran Velletxa
encara més
és que el Sorrentino
vol fer un guió magistral
és a dir
vol tancar-ho tot
vol anar sorprenent
a l'espectador
a mesura que van passant
coses
que t'estiguis
allò
obrint la boca
ah i això no m'ho esperava
però és que per mi
per mi personalment
això no té mèrit
perquè això està amagat
en el guió
vull dir
quin mèrit té
que l'espectador
vagi a descobrir una cosa
que els personatges
per dir-ho així
ja saben
el que per mi té validesa
i té força
és que els personatges
vagin descobrint
l'acció
a mesura que l'espectador
també la descobreix
això té un mèrit
crec jo que brutal
i això les conseqüències
de la mort passa
i això hi ha pel·lícules
que t'ho saben comunicar
d'aquesta manera
en canvi
si vas posant unes trampes
perquè l'espectador
pensi una cosa
però ah i després
resulta que és una altra
bueno
és un trencaclosques
és un mecanisme
de rellotxeria
per això
i llavors
no sé
és que aquí també juga
lògicament
i juga la generalitat
de pel·lícules
que un n'ha pot haver vist
el que li agrada
les constants
que més o menys
es repeteixen
i t'agraden
llavors
perdona
és que ho hem de deixar
oi?
sí, sí, és veritat
la setmana vinent
la setmana vinent
ràpid ja
la setmana vinent
ràpidament
l'Andreu
de què parlarà?
l'Andreu
parlarà
les millors pel·lícules
del cinema
que mai van existir
doncs vinga
ferim la setmana vinent
a reveure
bona nit