Cinema sense condicions
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
O sigui, abans que aquesta, ha fet The Witch, La Bruja, el 2015, The Lighthouse, El Faro, el 2019, The Norman, L'Home del Nord, el 2022, i finalment Nosferatu.
De fet, des que va veure ell, quan era aficionat al cinema, la pel·lícula original de Murnau, ja va quedar captivat per ella, per la seva atmosfera,
i llavors va pensar que era una pel·lícula que obria molts camins, i alguns d'aquests camins ha aconseguit amb el temps.
Ell diu que està molt content d'haver-la madurat, i que en principi, després de la primera, de La Bruixa, la seva idea ja era, ja havia fet tenir un guió preparat i tal, era fer-la,
però que va quedar molt content al final de no fer-la, d'anar pensant en ella i anar madurant el guió que tenia, anar-lo ampliant,
i fins i tot he sentit, por ahí, que s'està parlant de que sortirà la versió que suposo que ja deu tindre feta,
de més de tres hores, que seria la versió del director, diguéssim, el final cut, o...
Sí. Molt bé. Llavors, dit això, bueno, una cosa que avui va una mica trasbalsat, és que no...
És el fred, també, no?
És la cança, és el fred, una mica...
En primer lloc.
Sí, les emocions...
Escolteu, a l'equip habitual, els comandaments, bona tarda, Jan.
Què tal?
Com ha anat aquestes festes?
Ha anat molt bé, com totes les festes, crec que van bé, per tothom.
Sí, sí, és veritat, és un...
Perdoneu que m'ha saltat, m'ha saltat un anunci, la cançó dura 8 minuts, i...
I ha saltat, no ha pogut fer res.
Ha saltat la notícia.
No passa res.
Aquestes coses...
Ha saltat la notícia.
Això també ho fem a vegades, no m'estranyaria que tu ho fessis també per demostrar que estem en directe.
Estem en directe, som humans.
Som humans.
Parlant de directe, tinc baixet aquest micro, em sembla, no em sento.
Em sento molt baix.
Ara, ara...
Ara, ara millor.
Ara sento millor, d'acord, perfecto.
Molt bé, bona tarda, Anastàcia.
Bona tarda, aquí he provat micros.
La pregunta també va per tu, com ha anat aquests dies?
Bé, agitats, com són sempre, no?
Com a nivell de família, molta família amunt i avall, moltes trobades, moltes festes, moltes celebracions.
A mi l'edat que tinc comença a ser un tema que em cansa una miqueta, però també al final, el saldo final, que es deia allò, saldo, és bo.
O sigui que finalment, quan arribes al final, finalment tampoc m'he passat tan malament i no ha passat res greu, doncs endavant.
Bé, aquí està, que l'important és superar-les sense baixes.
No, jo també podria dir que no, des de fa anys ja tampoc són unes festes especialment motivadores per mi,
però sí que és veritat que el trencar una mica amb l'activitat normal, per exemple, tots aquests dies de festes,
d'entremig de festes, o sigui, tant les primeres de Nadal, les de Cap d'Any i les d'Arreix,
entremig no tenim passes de premsa. Això vol dir que són unes quantes hores més disponibles a la setmana.
Dedicar-se a si mateix, una mica.
I llavors, esclar, com aquell que no vol la cosa, tres o quatre llibres han caigut i me'ls ha llegit.
Molt bé.
Que és sempre, per més, molt important.
Aquesta sí que la vaig fer jo a menys...
Carregar bateries.
Jo a menys ritme que tu, jo sóc més lent llegint, però sí, sí, també, també. Sí, sí, està bé que ho fem.
També he vist coses a la Filmoteca. Abans estàvem parlant una mica de preparant el programa
i dir-vos, doncs, el que li he dit a l'Anastasi, que he tingut el plaer de veure restaurats
Los Golfos de Saura, una de les primeres pel·lícules que pensàvem.
Abans dels golfos només va fer un curtmetratge.
De pel·lícula llarga és el primer.
La pel·lícula és la primera. Estraordinària, molt bona.
Sí, sí, sí.
Després, o sigui, tu veus aquesta, jo l'havia vist ja fa 50 anys, però, clar, revisitar-la
ara remasteritzada amb la veu tocada, la...
La banda sonora, diguem, neta i...
Perfecte, sí.
Ah, sempre.
I llavors et dones compte com després van sortir de la mà del propi Saura, pel·lícules com
De prisa, de prisa, per exemple, que estàvem molt en una línia de continuació d'aquesta.
Sí, sí, sí.
També es veu la influència de Bunyuel amb Saura.
I tant.
Bé, és una pel·lícula molt bona.
Molt bé.
També una altra és sempre a la Filmoteca i remasteritzades, o restaurades, millor
dir.
Vaig veure L'Espírit o la Colmena, de Víctor Rerice.
Sí, ja et veu la veu.
Una pel·lícula de 1973, fantàstica.
També la Filmoteca la passava aprofitant que està fent un homenatge a la Teresa Ximpera,
que jo diria que és el seu millor paper, però de llarg, de llarg.
El més seriós, on està ella també millor, i el que ella també està més seriosa i més
actriu.
Està més actriu.
I més actriu.
Correcte.
Les altres, va ben utilitzada a vegades, i ella té una frescura a vegades interessant
i tal, però bueno, com aquesta no està enlloc, és impecable.
Sí, sí.
I després vaig veure una que ja és una miqueta més, una pel·lícula d'aquelles
del que s'anomenava l'Escola de Barcelona, de Vicente Aranda, Fata Morgana, també
dintre de la sessió d'homenatge a Teresa Ximpera.
Clar, clar.
Però si veieu Fata Morgana i veieu L'Espírit o la Colmena, comprendreu això que diem, que
L'Espírit o la Colmena és molt més actriu que amb l'altre.
L'altre s'està aprofitant una persona que té una bellesa natural, que sap estar
davant de la càmera, i sobretot que ja portava fent publicitat, i llavors era un reclam
també per la pel·lícula, etcètera.
És la diferència, tant que, ho parlava abans una miqueta, en el cinema, que a Madrid
va arrencar a fer en aquella època una sèrie de directors, alguns que venien de l'Escola
Oficial de Cinema, d'altres que no venien de cap Escola Oficial de Cinema, no és el
cas del Saura, venien per lliure, i en canvi aquí a Barcelona sorgeix aquest moviment
que la gent d'avui en dia de l'ESO ni saben ni que va existir, que és el que es va dir
Escola de Barcelona, que no volia dir que a Barcelona hi hagués una Escola de Cinema,
sinó que, per exemple, no hi havia cap Escola de Cinema, i era un moviment, un moviment
que bevia, bé, bevia una mica del free cinema, bevia una mica dels francesos de
L'Ovelbach, però que en realitat era un cinema de pijos, una mica, entre tu i jo, és
el que abans comentàvem.
Hi ha obres menors, obres majors, és veritat dintre del propi moviment, i Portavella
que va una mica per lliure, perquè Portavella en el fons està allà, però no està allà.
Jo diria que és netament un vers lliure, perquè no té lligam, jo crec, i a més a més...
I ell li agrada que el vinculi.
Bueno, és que ell té la seva obra molt compacta, molt seva, i és singular.
Sí, sí, sí, per tant, bé, en aquest cas sí.
Altres potser avui en dia, com tu dius en aquest cas, aquesta pel·lícula, que ja fa molt
temps que no ho reviso, el Fata Morgana, realment és, jo la recordo ja en el seu moment,
com una pel·lícula, que ens fascinava en aquells que encara eren molt joves, perquè
no enteníem res i pensaven que el no entendre significava que hi havia alguna cosa.
Que hi havia alguna cosa bona, ja.
Jo crec que no hi havia massa cosa.
Hi havia també una voluntat de trencar, o sigui, llavors hi havia un cinema que en dèiem
popularment, se li deia l'Espanyolada, que és el que dominava sempre a les pantalles
quan hi havia una pel·lícula. Jo crec que és un cine que en aquells moments va ser
molt denostats, sobretot per la part progressista de la societat, i que després segurament
li va fer molt mal a una part ja més àmplia del públic, i diria que encara arriba fins
ara, amb gent de mitjana o més edat, en què diuen, aquesta pel·lícula que és espanyol,
o sigui, no, no, no, jo és que... Queda, queda, queda.
El cine espanyol, no, no. Tens tota la roca, queda encara una rèmora d'aquell tema que
ens va passar tant en aquell moment. Sí, allò va marcar molt, eh?
Ara és injust, perquè evidentment ara... Ara és injust, perquè no té res a veure,
res a veure. I llavors ja, vull dir, i en aquests moments s'està fent un cinema
interessant, un cinema bo, un cinema regular i un cinema dolent, com a tota la cinematografia.
Correcte. O normal, sí, sí. Molt bé. Doncs fet aquest pas, a mi m'agrada sempre
que puc posar una falca per la filmoteca, perquè sobretot els que ens esteu escoltant,
que sou joves, escolteu, és un preu molt interessant i penseu que allà es veu cine
sense crispetes, sense Pepsi, normalment amb unes condicions de projecció extraordinàries
que no t'entra ningú a partir del moment en què es diu acció, que comença la projecció,
és unes condicions òptimes i en molts casos, molts, cada vegada més, si és una
obra clàssica del cinema mood, procuren que hi hagi un acompanyament musical, que de vegades
és a càrrec de l'Anaït Simonian, una amiga nostra que ha estat aquí amb nosaltres i és
és una intèrpret fantàstica d'acompanyament de pel·lícules i pianista, bé, com la copa d'un pibí.
I després hi ha moltes vegades projeccions en què un equip de la producció
o bé expertos en la matèria, sigui director, fan presentació i posterior col·loqui,
que també il·lustra i, no sé, dona una cobertura important pel que no coneix aquella cinematografia
o aquell director o directora, doncs per fer-ne un seguiment, sàpiga d'on ve, quina és la seva filmografia.
O sigui, és molt interessant la labor que fa la Filmoteca en quant a difusió i sempre amb un nivell de qualitat extraordinària.
Aquesta és la part de Filmoteca, diguem, de difusió de pel·lícules.
Després hi ha la part de Filmoteca que es dedica a la preservació i a la conservació del material fílmic
que no està ni a Barcelona, això està a Terrassa i és un altre tipus de film.
I a més a més us diré una cosa, si a vegades podeu tindre, per exemple, veieu una pel·lícula
i teniu interès en sàpiguem més coses d'aquell director o d'aquella filmografia o això,
a la mateixa Filmoteca, al mateix edifici, teniu una biblioteca.
Una biblioteca que és única i exclusivament de cinema i que jo diria que hi ha una part importantíssima
del que pot existir publicat en cine aquí al nostre país, no?
Sí, sí, segur, segur, segur.
I després també hi ha una sala d'exposicions en què es fan exposicions temporals.
Ara, per exemple, se'n va fer una molt interessant sobre el cinema mater,
perquè és un tema que no és gaire conegut, però hi ha molts cineastes
que han fet els seus primers passos en cinema mater, no?
Sí, o alguns que fins i tot, sense fer el desplaçament després cap a la professionalitat,
van ser molt potents en el món del cinema mater.
tot ha el seu valor.
Molt bé.
Bueno, tal com hem dit abans, aquests dies no hi ha hagut passes de premsa,
però les dues setmanes abans de festes hi va haver una aglomeració gran
i d'aquí hem fet una selecció de pel·lícules que podeu trobar ara en cartellera
i que són, al nostre criteri, molt recomanables per diferents motius.
unes per la seva qualitat intrínseca, altres perquè toquen molt ben tocats els temes,
altres perquè hi ha unes interpretacions que justifiquen el visionat,
altres perquè són de filmografies no massa conegudes aquí,
però que ens porten al pàlpit d'uns països que, si no fos així,
no coneixeríem i ens hauríem de creure quatre notícies que,
totes les notícies que arriben ara per la tele,
amb tants canals intermitjors i tal,
i plataformes i tal.
Quan t'arriba a tu no saps si allò és fake o és veritat i tal.
En canvi aquí no, aquí tenim alguna pel·lícula que ara us comentarem.
I després també un parell de pel·lícules a tall d'exemple que són documentals.
Sí, ho has comentat.
Però el camp del documental, n'hi ha un que em sembla que tu l'has vist
i crec que en havíem parlat i estaràs molt d'acord amb mi.
Estic parlant, mira, començarem pel documental, ja que parlem d'ell.
Un documental de Wim Benders que es diu Anselm.
Sí, i tant, i tant.
Sobre Anselm Kieffer.
Escolteu, si teniu oportunitat de veure aquest documental,
és extraordinari.
No vam parlar, l'altre dia, una mica, de Kieffer?
Sí, em vam parlar en el moment, sí, de retruc.
De retruc, sí, sí, és veritat.
Però, no, dir-vos que, a veure, en el camp dels documentals
hi ha de tot igual que en el camp del cine.
Absolutament.
Però aquí la figura és molt important
perquè Kieffer és un artista,
sobretot escultor.
També ha fet alguna cosa de pintura,
però l'important amb ell és l'escultura
i, a més a més, l'obra gran.
Sí, sí.
Ell ha de pensar que, al final,
ha agafat 90 hectàrees
en un poble de França
i allà té unes naus terribles
d'una alçada.
Bueno, a dintre del documental
se'l veu com arriba i circula per dintre
amb bicicleta
i fins que no porta un rato circulant
no et dones compte que està ell allà
perquè allò és tan immens...
És un artista obert enmig d'ell d'aquesta immensitat.
Efectivament.
Sí, sí, és enorme, és enorme.
Hi ha molta cosa amb pedra, amb ferro, amb arbre...
Toca tot material pesat.
Sí.
Ell va néixer en 1945.
És un personatge controvertit, eh?
Sí, és.
I tingueu en compte que us diré
que va acabar comprant
aquesta immensitat de 90 hectàrees
a França
perquè durant molt temps
Alemanya va estar denostat.
Al seu propi país i no hi tenia.
Al seu propi país, eh?
Cap allà als 30 anys.
Que alguna cosa d'això li va passar també a Fassbinder, eh?
Sí, sí, també és cert.
Que per cert...
Que sepa que adopta algú
en algú artista extern
en l'any són els francesos els que adopten.
els artistes.
Té una gran facilitat per adoptar.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Clar, clar, clar.
No, és un...
A veure, ha sigut de sempre
hi ha país d'acollida
de gent que està molt preparada
per tot el que és la pulsió artística, no?
Sí, sí, bàsicament.
I aquest és el cas.
Bueno, doncs ell va tindre problemes
perquè va agafar
i va fer unes performances
i les va passejar
per cinc ciutats importants d'Europa
en el que en un moment determinat
feia el signe,
o sigui, com es diu, nazi.
Nazi.
La salutació.
Sí, sí, sí, sí.
Llavors, automàticament
el van tillar de neonazi
i ell
tota la vida
veia...
O sigui,
quan te posen un Sant Benito així,
després has d'estar
tota la vida desmentint-te
i tal.
Ell
per allà em va començar
per desmentir això.
Va ser per dir
a veure,
jo no he viscut el nazisme.
Jo he nascut
quan ja no hi havia nazisme.
Llavors,
el meu país
ha viscut
durant 20 o 30 anys
després del nazisme,
o sigui,
fins al 65
i cap als 68,
70
que ja entraríem.
Les fricules de primeres
del Fassbinder,
per exemple,
són del 62,
63.
Tota la producció
important alemana
comença en aquestes...
Aquí,
o sigui,
hi havia...
Després encara
durant més,
però clar,
era un tema
absolutament tabú.
Tabú,
tabú, tabú.
No es podia parlar.
Sí, sí.
I ell diu,
jo crec que un...
I després
ho es senvia
que té entre la pel·lícula
quan agafa
i desmenteix
el filòsof
Teodoro Adorno
que
hi va haver un moment
en què va dir
després
d'Auschwitz
no té sentit
que
ja així
que es pugui fer
poesia.
Poesia, sí.
Home,
a veure,
és d'aquelles
farasses lapidàries.
Molt lapidàries.
Però que clar,
després,
mare de Déu,
les coses
donen moltes voltes.
I tant.
cada
quinze anys
o vint
hi ha generacions...
I una pèrdua de memòria,
més a més.
Efectivament,
sí, és així.
En aquest cas,
en positiu.
És a dir,
perquè si realment
fóssim esclaus
de totes les barbaritats
que han fet els homes
des de la història
més primitiva,
no faríem res.
No hi hauria progrés.
No hi hauria progrés.
Per tant,
jo crec que en aquest sentit
és bo conèixer,
però superar-ho
i què millor
que superar-ho
que amb l'art.
Amb creativitat.
Amb creativitat.
Que és el sentit
de l'any.
Per això dic que
aquesta pel·lícula,
aquest documental
per mi
és molt important
perquè ens mostra
la lluita interna
i l'acció externa
d'un personatge
compromès
amb el seu temps,
però sobretot
que mantén
en tot moment
un estat d'ànim
de ferro.
De ferro,
de ferro.
Que no es deixa
brincar
cap a una banda
o cap a una altra
per contentar
aquest o amb aquell.
I aquest punt de vista
sempre,
que em sap a l'altre
i també ho comentàvem
tu i jo,
el punt de vista aquest
aparentment fred
que no ho és
d'un altre creador
que és Venders,
el propi director
que té aquesta mirada
que parés Venders.
És que s'ajunten aquí
dos creadors.
Aquesta obra
doblement creada
pels dos cantons
el que mira
i el que ejecuta
o que està davant.
Que tots dos
van per lliure.
Que tots van per lliure
els dos.
I això en canvi
que creï una unitat
tan gran
i que l'obra
sigui tan interessant,
tan maca de veure
que et deixi
aquesta sensació
de plenitud
quan acabes de veure-la.
Quan t'han explicat
simplement
la creació
amb si mateixa.
Com és?
Com és un acte creatiu?
I això per mi
és meravellós.
El millor cinema
per mi
és el que parla
de la creació.
Per mi tot cinema
que parla
d'una manera o altra
a un nivell o a l'altre
de creació
per mi
és el que a mi
almenys
és el que més m'interessa.
Efectivament.
Bé,
l'altre documental
us he parlat
de dos documentals
es diu
Ciento Volando
de Arantxa Aguirre.
Arantxa Aguirre
agafa
una actriu
basca
la
Jonel Laspior
i
la posa
com a
conductora
de
tres o catorze
personatges
que
ens aniran parlant
de
la vida
i obra
d'Eduardo
Chillida.
Eduardo Chillida
coincideix
això
amb el centenari
del seu naixement.
és a dir que és una pel·lícula
homenatge
però
jo diria que
aquesta pel·lícula
confesso
que l'he vist
tres vegades
i vaig parlar
amb l'Aranxa
el que passa
és que ella viu a Madrid
llavors
clar
hi ha un problema
de logística
que
no hem
pogut superar
massa bé
perquè la connexió
hauria de ser telefònica
i
no
no
ens acaba d'agradar.
Nosaltres
ens agrada
amb estudi
o bé
si és possible
en un hotel
en un lloc
on puguem gravar
però
comportar-nos
com si estigués
amb l'estudi.
No ha pogut ser això
però
ella va estar
molt contenta
vam estar parlant
jo
ja et dic
l'he vist tres vegades
cada vegada
m'ha agradat més
és d'aquelles explícules
sí
perquè cada vegada
incorpores
el que ja havies captat
incorpores
noves dades
una nova lectura
això
ho tinc pendent
perquè tu
quan em vas dir
la pel·lícula està circulant
i en aquests moments
el dia 10
el divendres
dia 10
van fer
les primeres projeccions
a 25 o 30 cines
de tota Espanya
amb el cas
de Barcelona
bueno
per la perifèria
de Barcelona
també volta
però no ho recordo
però
Barcelona
cinemes verdes
perfecto
sí
perquè la pel·lícula
està produïda
una part important
a contracorriente
l'Adolfo
aquí
crec que l'ha encertat
i
bé
de què va
ja ho veureu
és la
la història
i vida d'ell
i sobretot
la ubicació
deixant de banda
l'inici
i el final
de la pel·lícula
que és
les tres escultures
del peina del viento
deixant de banda
aquest inici
cluenta
molt preciós
hi ha una cosa
que m'agrada molt
i és que parla
de que
Chiguita
de que
ell era
d'un país
que tenia
el mar negre
la costa negra
i és veritat
que les pedres
i les roques
del Cantàbric
en contraposició
al que tenim aquí
al Mediterrània
que és
aquell blau
i el blanc
de les onades
i tal
allà
és molt més fosca
també els cels són més foscos
i això condiciona
l'aigua
i els verds
són impactants
perquè clar
hi ha molt més verd
bé
deixant de banda
aquest inici
i aquest final
després tot l'altre
és
el que seria
el que va comprar
per fer
la
les seves hectàrees
diguem
les hectàrees
la secció
expositiva
del que
s'anomena
xillida l'eco
que està
al terme
municipal
d'Ernani
i aquí
em sembla
que són
5 hectàrees
és un jardí
cuidat
al detall
i veureu
dintre
de la pel·lícula
s'explica
que fins a tal punt
perquè
una cosa
que tenia
el xillida
també
igual que
Anselm Keiffer
també fer
obra
potent
en quant a
sobretot
obra pesada
molt ferro
molta forja
els 4 elements
eren importants
l'aigua
el mar
el mar
cantàbric
el vent
el foc
i
quina em queda
terra
i la terra
i la terra
naturalment
perquè
també
feia producció
amb granit
i amb pedra
exacte
si podeu
no us la perdeu
és una pel·lícula
és una pel·lícula
extraordinària
i amb la que també
s'aprèn molt
i després
no solament
es queda la cosa aquí
o sigui
xillida
era gravador
era un home
extremadament pulcre
o sigui
tot el que era de pulcre
quan feia gravats
que us veus impecables
amb el trast
tan perfecte
i tal
amb el que després
s'ha fet amb l'exposició
i amb l'exigència
que els hi feia
per reformar
aquest que seria
del segle XVI
de finals del segle
de finals del segle XVI
que
el mateix arquitecte
ho explica
i diu
bueno
no no
és que ell em deia
no no
esto no
tiene que ser así
hay que mantener
estas vigas
una cosa es veu
extraordinària
i fins a tal punt
arribava
tot el que era
el cuidado
el manteniment
de tota la part
de jardí
i arbrat
i tal
que
junt
amb la Pilar
la seva dona
que va ser molt important
a la seva vida
el mateix xillida
està enterrat allà
el xillida
la Pilar
i
el que era
el jardiner
fins a tal punt
se l'estimaven
i estava aquell home
integrat
aquella obra seva
amb aquella obra
d'alguna manera
formava part a ell
també
del
és molt
recomanable
Ciento volando
d'Aranja Aguirre
i ara
si passem a pel·lícules
es pot trobar
una pel·lícula
com aquesta
que hem començat
a parlar abans
Nosferatu
Nosferatu
ja diem
per una banda
hi ha la revisitació
del Nosferatu
de fa més de 100 anys
1922
de Murnau
per mi
començo per dir això
per mi
el de Murnau
la emoció
perquè me l'he tornat a passar
m'he tornat
he fet els deures
m'he passat al Murnau
i m'he passat
al Erdog
Erdog
també
una versió
del 70
70 i alguna cosa
més
fins al 80
també és bona
amb Klaus Kinski
un bon record
amb Klaus Kinski
Isabel Atxaní
un altre boig perillós
i Bruno Gans
i el Gans
sí, sí
a veure
el Kinski
fa una
readaptació
ai
el Kinski
el Herzog
fa una readaptació
claríssima
a l'Alemanya
del Mite
del Blanc i Negre
i el Mut
i en alguns moments
està tan identificat
sobretot
el Klaus Kinski
amb el Noer Rec
aquell
amb Max Verrec
un personatge
que va fer
un personatge
que va quedar
trastocat
pel seu propi paper
que el va assumir
fins al final
de no es fer a tu
llavors
queda una mica
la pel·lícula
submesa
la còpia
a l'original
sí que hi ha el color
sí que hi ha
algun moment
més
diguéssim
impactant
perquè
hi ha
clar
la limitació
del cartell
quan t'has d'explicar
amb el cinema
i aquest rítmic
que crea
el fet d'haver de llegir
a la Cina
això no deixa de ser
vist ara
amb els ulls d'ara
no deixa de ser
clar
és una incomoditat
però
tot i això
ja dic
per mi
està
Murnau
a dalt de tot
intocable
sí
sí
sí
perquè la visió
del Murnau
és que
acabes
i no saps
si plorar
si me la torno a passar
ara mateix
una altra vegada
és impressionant
és una película
sí
segur
i
llavors arribem
amb aquest d'ara
tenint en compte
que
Murnau
li va posar
nosferatu
per no posar-li
Dràcula
perquè si li posava
Dràcula
a la viuda
de Bram Stoker
li tenia que pagar
i de fet
la viuda
de Bram Stoker
aconsellada
li va agafar
i li va fotre
un plate
i ens sembla
que al final
va guanyar
i es va carregar
però no va
poder amb totes
una bona part
de les còpies
sí
sí
no seria això
sí
sí
va fotre
perquè el personatge
veu totalment
del Dràcula
només va canviar noms
va canviar noms
i situacions
sí
sí
però la base
és la mateixa
doncs llavors aquí
si agafem
si tenim en compte
que en realitat
és el mite
del conte de Dràcula
la Tepes
de la història
etc
Transilvània
clar
hi ha un altre
element
important
entremig
que és el Dràcula
de Coppola
sí
que
bueno
el Dràcula de Coppola
és
potser
en algun aspecte
és una mica
quits
però
és sublim
té coses sublims
i tens raó
amb les dues coses
o sigui que has dit dos paraules
sublims i quits
i les dues hi són
a la pel·lícula
perquè hi ha un element quits
però és un element quits
que controlat
controlat perquè
és inovilitable
és que esclar
Coppola aprofita
que et fa
el Dràcula
i et posa
el naixement
de la barraca de cine
sí
sí
és que
tot
ho diga tot
allà
és aquest amor
pel cinema
tot està allà
tot està allà
el vestuari
té una estètica
i tal
i finalment
o sigui
dits aquests tres
i ja
deixant de banda
només poso de banda
el Dràcula
de Murnau
aquest
està a dalt
a dalt de tot
amb una altra lliga
especial
els altres tres
el Dràcula
de Herzog
i el
Nosferatu
de Herzog
i el Dràcula
de Coppola
estarien
molt ben situats
i jo els posaria
en línia
amb aquest Nosferatu
de Robert
aquest Nosferatu
amb l'últim
amb l'últim
quan el vegi t'ho diré
però suposo que tens raó
i suposo que tens raó
a veure
per mi
és un Nosferatu
que hi ha
en algun moment
en què alguna cosa
em grinyola
també és veritat
que si
ens mostra
dues hores
i 18 minuts
i ja t'he fet
les tres hores
sí
però clar
l'ideal seria
veure les tres hores
i llavors en parlem
no?
clar
clar
val
si regalment la seva
verció real
des de les tres hores
és això que hauria de ser
perquè hi ha exigències
però dit això
tot i mancant
el que ens pugui aportar
o no
aquest tros de metratge
que acabarà sortint
segons diuen
dic que aquesta pel·lícula
té uns valors
extraordinaris
sí
és una pel·lícula
de terror
és una pel·lícula
de misteri
és una pel·lícula
en què
s'acceix
a l'espectador
té bones interpretacions
sobretot
la filla
Lily Ross
Depp
la filla
del Johnny Depp
sí
amic també
d'aquest programa
sí
el Wilhelm Dafoe
el Bill Skargar
que és
aquell actor
de caràcter
que el veiem
molt sovint
i mai sabem com
se diu
però que realment
sí
perquè és una mica
un actor que està
per tot arreu
però una mica
complex
aquí
fa el paper
de Dràcula
fa un paper
en el que
també es posa
molt
amb el compte
però
no amb el nivell
en què s'hi posava
el lector
de Murnau
de perdre
la xaveta
sinó que aquí
és ell
que posa
el seu cos
a disposició
del director
és a dir
pràcticament
la cara
amb Rofenes
se li veu
és nocturnitat
és la foscor
el contrallum
i després
bueno
no anirem aquí
a donar més pistes
però ja veureu
és un nosferatu
que el que ha aconseguit
per mi
un dels valors
més importants
és que
el pots veure
sense deixar
de tindre present
perquè ell mateix
ha volgut
de forma expressa
que hi hagi coses
del Murnau
que estiguin aquí
carrers
situacions
calcades
que repeteixen
no hi ha cap problema
amb això
però és un nosferatu
diferent
sí
sí
de tal forma
que
canvia també
la importància
dels personatges
comencem
per dir
que
el personatge
central
d'aquest nosferatu
no és nosferatu
no és nosferatu
és
Lili
Lili
Lili
la
la
la
la
nòvia
del que
seria
Jonathan Harker
que aquí
no me recordo
quin nom
li posa
també
per mantindre
una mica
la línia
del nosferatu
primigen
sí
sí
sí
és un personatge
molt important
des del minut
1
de la pel·lícula
ja ho veureu
agafa un protagonisme
la dona
de
Jonathan Harker
i
aquest protagonisme
va
evolucionant
dintre de la pel·lícula
de tal forma
que
ella es converteix
amb la
amb la
amb la protagonista
sí
és molt interessant
molt recomanable
una altra pel·lícula
Emilia Pérez
de Jacques Odiard
aquesta
aquesta pel·lícula
és una pel·lícula
que està
ha tingut problemes
al seu país
cinematografia
francesa
colombiana
mexicana
mexicana
perdó
fins al punt
que
els mexicans
que són molt seus
però que es veu
momentanament
l'han prohibit
perquè
allà
aquestes pel·lícules
amb tanta potència
de l'element
femení
o trans
es veu que no pot ser
no pot ser
una altra pel·lícula
és molt important
per mi
és de les 5 millors
pel·lícules
que he vist
en tot el 2024
parles de l'Emilia Pérez
Emilia Pérez
jo no dic res
de tot això
perquè no veus cap
de la pel·lícula aquesta
o sigui
em vas donar més
que una cartellera
també per mi
en aquest cas
havia d'arribar
el teu moment
perquè
ja veus que
començo a tindre
la veu cascada
parlant de la veu
hi ha una pel·lícula
que és d'aquestes
que us he dit
és una òpera prima
d'Hindú
està filmada
a la ciutat de Mumbai
és de Pajal Kapadia
i es diu
La voz que imaginamos
extraordinària
d'una bellesa
interior
una pel·lícula
una pel·lícula
també femenina
una pel·lícula
que planteja
com tenim
que fer-ho
hi ha tres dones
dues d'elles
són germanes
les seves relacions
personals
i professionals
i com
sortir endavant
amb una
determinada
alegria
i posant també
en context
el país
que
a vegades
vist des de lluny
pot dir
ui allò és caòtic
a mi allà
no em veurà ni tal
i en canvi
la gent
com
l'esforç que fan
per sortir endavant
i forjar-se
una vida
millor
etc
és extraordinària
és molt bona
a mi el cinema
que passa a Índia
en general
m'interessa
curiosament
és un tipus de cinema
i hem vist de tot
d'això
i hem vist coses més bones
coses més dolentes
però ja d'entrada
pel seu fet
d'anar descobrint
una mica
coses d'aquest país
que quan la pel·lícula
és bona
descobreixes coses
interessants
i són per això
que m'has dit ara
no?
Descobreixes personalitats
que se'n surten
malgrat totes les dificultats
que els hi ha posat la vida
de néixer en un país
difícil
hi ha una cosa
per exemple
que a mi em sembla
extraordinària
que és
la combinació
d'elements
o sigui
aquí
els sorolls
els sorolls
de l'entorn
són
si la pel·lícula dura
dos hores
i cinc minuts
són dos hores
presents
i deu haver cinc minuts
en què hi ha un silenci absolut
perquè
s'està diluint
s'està diluint
o intentant
dirimint
algun tema
un tema important
però l'altre
és tot
aquest acompanyament
de l'entorn
fins i tot
estem parlant
d'una de les dones
està treballant
d'infermera
en un hospital
estem parlant
hasta per exemple
en els quiròfans
i tal
sí, sí, sí
que estem en una realitat
molt d'ara
extraordinària
una pregunta et volia fer
Pep
aquella pel·lícula
que era la dona
que prepara
carmanyoles
pel seu marit
i que hi ha
aquests transportistes
a Índia
em sembla que era
Montball mateix també
o Calcuta
que circulaven
amb bicicleta
amb un tipus de transport
i que portaven
aquella pila
de carmanyoles
apilades
perquè el marit
mengés amb calent
a la feina
com es deia aquesta pel·lícula
que m'ha semblat
també extraordinària
aquella pel·lícula
t'explicava una realitat
d'Índia
que no havíem mai conegut
això que deies
ara m'ho he recordat
és que va una mica per aquí
no la recordo en aquell moment
recordo l'escena
perquè és característica
ah no ho sabíem
i per últim
una altra
que és una pel·lícula
es diu
Conclavé
és una pel·lícula
aquí estem
en el món del Vaticà
i la pel·lícula
està basada
en un bestseller
per tant
és una pel·lícula
que
tot i que té
dos o tres girs
molt interessants
sobretot cap al final
de guió
però és una pel·lícula
fins a ser punt
previsible
però compte
aquí hi ha una cosa
una interpretació
de l'Eamnissam
extraordinària
l'Eamnissam
està
perfecte
i després
hi ha
una ambientació
un vestuari
una música
un tacte
en fer-la
una elegància
i no està filmada
el Vaticà
eh
i tothom
i tothom
es pensa
que és que el Vaticà
clar
no no no
el Vaticà
no va deixar
pràcticament
és impossible
però del Vaticà
no ho ha fet
gaire ningú
és una pel·lícula
d'Edward Berger
el director
la trobo
molt recomanable
molt recomanable
ja dic
que ningú es pensi
que veient aquesta pel·lícula
s'anirà a veure
cap cosa
extraordinària
o que no pugui pensar
que pot estar
dintre del Vaticà
ara
amb el tacte
que està feta
amb l'elegància
que està feta
amb els recursos
tècnics
i de llenguatge
que té
la convertència
en una pel·lícula
molt bona
per recomanar
i amb això
has dit de llenguatge?
has sentit
alguna cosa de llenguatge?
sí
ara
ara podem
ara podem empalmar
amb el tema llenguatge
amb el tema llenguatge
val
et sembla que
tirem ja pel tema
dintre de l'aula
aula de cinema
aula de cinema
Anastasi Rinos
aquest nom tan pompós
que es va donar
el que no deixa de ser
és això
una mica de
que jo m'explai
explicant petits conceptes
que com que no és
una aula real
no us imagino
ni us veig
darrere d'aquest micro
prenent notes
ni fent apunts
potser algun boig hi haurà
però en principi
la pretensió
simplement
desvetllar
a poc a poc
anar desvetllant
a cada vegada
que tingui l'opció
de parlar una miqueta
d'aquest tema
anar-vos desvetllant
alguns dels secrets
que s'amaguen
tampoc us posarem deures
ni us posarem deures
potser algun dia sí
al final
l'examen final
no seria valent
jo els odiava de petit
i per tant
no us faria passar
aquesta tortura
no no
simplement és això
anar deixant coses
que dius
ah
doncs el cinema
fixa't
no és allò
que dèiem al principi
que la gent pensa
que està tot fet seguit
i que es roda tot seguit
i amb ordre
i que llavors
l'únic que veus
és això
la materialització
d'això
d'un cine
clar
vist així
hi ha molta gent
que segurament
no passa
d'un determinant
nivell de lectura
que és aquest
que pensen
que allà roda
bé
no és així
crec que hem donat
suficients pistes
per vosaltres
perquè entengueu
que no és així
sinó que el cinema
es roda
i s'executa
de manera fragmentada
no és una obra
de teatre rodada
sinó que anem allà
i anem rodant
plano a plano
i tal
i a mi arribem a parlar
fins i tot
una mica dels valors
de plano
de com
el muntador
tot ho parlem
des del punt de vista
del muntatge
i deiem per què del muntatge
doncs del muntatge
un
perquè jo puc parlar
del món del muntatge
perquè bàsicament
soc muntador
també he dirigit
però bàsicament
soc muntador
i dos
perquè vam dir
que en el muntatge
bàsicament
el resumir
era la materialització
del llenguatge cinematogràfic
en el muntatge
està allà
és a dir
el muntatge
es belluga
es mou
és com dir
la literatura
es pot escriure
sense tenir
nocions de gramàtica
no
s'ha d'escriure
tens les nocions
de llenguatge
pots escriure
el mateix passa aquí
tens realment
coneixement
de llenguatge
o tràfic
pots fer cinema
si no
pots fer coses
però
serà un cinema
que no estarà codificat
segons
es pot fer
esclar que es pot fer
evidentment
tot és possible
però si volem aprendre
una miqueta
com l'han fet els altres
i si nosaltres
algun dia tenim
la curiositat
de dir
doncs mira
a mi m'agradaria
ja que hem escoltat això
i hem vist el Pep
i l'Anastàcia
parlant de cinema
ostres
estaria ben provada
a fer alguna cosa
gent jove ja ho fan
és obvi que les escoles
de cinema
cada vegada
estan més plenes
de gent
que els espera un futur
complex
per l'altra banda
perquè el món del cinema
no és un món fàcil
però
ara anem a parlar
de la teoria
això ara
anava a ficar
en els talents pràctics
i per pràctica
ja ho aniran veient
està ple el món
del cinema
de gent que
a l'altre moment
s'estan dedicant
a altres coses
com està
el món dels actors
com està
el món
d'altres professions
hem estat parlant
una mica
del valor de plano
és a dir
que els planos
no tots són iguals
i això crec que
una simple
visió atenta
del que estem veient
quan veiem una pel·lícula
ens fa notar
que hi ha planos
que són més propers
a l'acció
que està passant
planos
que són més llunyans
llavors a partir d'aquí
se li pot donar
el nom lògic
de cada cosa
és a dir
un gran primer pla
vol dir que estem
molt a prop
d'un personatge
i sempre s'ha referenciat
en funció
i em repeteixo
però penso que
és bo d'anar recordant-ho
en funció
de la figura humana
és a dir
la figura humana
és la que ens dona
la referència
de la mesura
d'un plano
és a dir
gran primer pla
vol dir que és
una part
important
una part del cos
d'aquella persona
pot ser gran primer pla
de la cara
pot ser un gran primer pla
de la mà
d'aquell personatge
pot ser un gran primer pla
dels peus
caminant
un peu i l'altre
que van ocupant
un espai molt curt
perquè és just
l'espai que hi caben
els peus
una passa
l'altra
gran primer pla
d'això
quan obrim una mica més
ja és el primer pla
és a dir
ja entra el personatge
la cara
i una mica
dels seves espatlles
i una mica
dels bracets
i quan anem obrint
pla mig curt
que vol dir que ja estem veient
una mica
fins als cotxes
i quan pla mig llarg
ja veiem una mica
per sota la cintura
i una mica
quasi arribem al genoll
pla americà
el famós pla americà
que sorgeix
per necessitats
del cinema
de l'oeste
d'explicar
aquell pla
que ha d'incloure
la possibilitat
que l'actor
posi la mà
a la pistola
a la cartutxera
i per tant
aquella famosa cartutxera
que està
més a veure
caiguda
i que està a mitja cama
és a dir
no la cartutxera
no està a dalt
a la cintura
sinó que està a mitja cama
ha de permetre
aquell pla
que es vegi
fins i tot
des del cap de l'actor
que respiri una mica
per dalt
i a baix
una miqueta
per sota del genoll
que permetrà veure
el moviment de la mà
quan entri
a buscar la pistola
i dispari
aquest és el famós
pla americà
a partir d'aquí
anem obrint
pla general
gran pla general
pla general
és tota la situació
vista sencera
pla de conjunt
pla de conjunt
també es pot dir
si hi ha personatges
més pla de conjunt
si és pla general
és més d'un espai
d'una ciutat
d'un cap
i després
el gran pla general
que seria
el cañón del Colorado
panoràmic
gran plan panoràmic
d'un espai molt gran
una ciutat
llavors
a part d'aquest valor
que pugui tenir
el pla per dimensió
també és important
i de l'una més
ho hem anat tocant
vam adalentar
conceptes d'elipsis
de coses que ja
de l'una més salten
tot això que ara explicaré
però està bé
que ara ho recordem
i ho perfilem
una mica més
el valor de plano
en el sentit de
què està passant
dintre del plano
i en aquest sentit
els planos
es poden també
qualificar
de diferent manera
de manera que
podem parlar
de pla
per exemple
podem parlar
d'un pla fix
aquest plano
és un pla fix
què vol dir
un pla fix
un pla fix
vol dir
és un pla
en què no
belluga la càmera
i que tampoc
belluga res
davant de la càmera
és a dir
és un pla fix
d'una situació
determinada
que té un cert
estatisme
és a dir
que en què
hi ha uns arbres
una mica de vent
es belluguen
una mica
però això no
deixa de ser
pla fix
d'un carrer
d'Hamburg
de nit
de dia
de l'hora que sigui
és un pla fix
pla en moviment
pla en moviment
és dos coses
tant pot ser
pla en el que
la pròpia càmera
dibuixa
en moviment
dintre d'aquell espai
circula
amb una panoràmica
el que diem
panoràmica
que vol dir
anar d'esquerra a dreta
o de dreta a esquerra
o de dalt a baix
o de baix a dalt
un travelling
un travelling
o fet a mà
o què en sol
això seria
un pla en moviment
per lògica
un pla que la càmera
belluga
genera un moviment
per tant
és pla en moviment
també és pla en moviment
aquell pla
que està fix
però a dintre del pla
hi ha elements
ostensibles
que es belluguen
ja no és l'arbre
que belluga una mica
per la brisa
ja és
entren uns personatges
i fan un moviment
caminen davant de càmera
s'allunyen de càmera
venen cap a càmera
això és el que passa
amb els plans
seqüència
sí
però no ens fiquem
en aquest terreny
ara
sí
també
però
en qualsevol pla
de la pel·lícula
es pot definir
pla moviment
pla moviment
vol dir que passen coses
dintre del càmera
o que la càmera
es belluga
o les dues coses
combinades
llavors aquí sí
que si entrem
a les dues coses
combinades
la càmera es belluga
i els personatges
es belluguen
dintre del pla
portat al seu extrem
i convertint allò
narrativament
no en una escena
única
que es fragmentarà
sinó
una escena única
que no fragmentarem
és quan esdevindrà
un pla seqüència
per aquí anava la cosa
llavors encara hi ha
més planos
més tipus de planos
hi ha uns planos
aquest és curiós
perquè gaire ningú
pensa en això
i després entendeu
per què estem definint això
no és perquè sí
no és perquè ho recordem
i fem un exercici
després de l'examen
no
és perquè entenguem
per què és important
això que estem dient
és el pla
de pulsació constant
pla de pulsació constant
vol dir
ara hem parlat
de plans que es belluguen
plans que no es belluguen
el pla de pulsació constant
hi ha elements
que es belluguen
dintre del pla
però dels que és difícil
definir
quan comencen
i quan acaben
de bellugar-se
i quan explica
ara l'exemple
més clar
ho entendreu
una roda
d'un tren
hi ha una càmera
que l'està seguint
tota l'estona
perquè està enganxada
diguem
en el propi tren
i l'únic que veiem
és una roda
ocupant tota la pantalla
que va rodant
pam pam pam
un molí
un planofix
d'un molí
o d'un generador
de vent
anant més a l'un modern
sí
pam pam pam
va donant voltes
dius
té moviment
sí
sí té moviment
però és de pulsació constant
és a dir
no hi ha
un inici
i un final
clar
les aspes del molí
si les numeressin
ara l'ú ha passat
pel mateix lloc
que ha passat fa un moment
és difícil
de valorar
si poguéssim obrir
un vell motor d'explosió
que cada vegada queda menys
pels tipis motors d'explosió
de cotxe
de quadre cilindres
si féssim un tall
transversal
diguem del motor
que alguna vegada
l'hem vist en dibuixos
o en gràfics
veuríem com el pistó
dintre del cilindre
del cotxe
va pujant
i veiem
pujant
i la biela
que el porta
pam pam pam
això fix
amb la càmera
que no es belluga
això és important
seria un pla
de pulsació constant
per què és important això?
és important
al final de tot aquest discurs
és per dir
no és el mateix
quan dèiem allò de dir
el muntador
s'enfronta
a un gran problema
quasi filosòfic
en el moment
que ha de decidir
quin és el primer pla
que muntarà
d'una pel·lícula
dèiem un dia
dèiem això
sí
estàvem al guió
el guió
el director
ha escrit el guió
i en el guió
més o menys
si és més o menys tècnic
explica
com comença
la pel·lícula
comencem
un oficina
un senyor
un telèfon
sí sí
però el director
ha tingut haver
de rodar-ho
en diferents dimensions
per tant
hem de prendre
la decisió
de quin serà
el pla
que arrencarà
la pel·lícula
i si aquest pla
serà
més tancat
més obert
el pla
perquè tenim
diverses opcions
clar
llavors
aquestes opcions
ens obrien
tot un camí
que el que havíem
fet primer
ens condicionava
el segon
com és lògic
cada decisió humana
té les seves
conseqüències
i en el cas
de muntatge
exactament igual
si nosaltres
decidim
anar pel camí
de començar
a explicar allò
amb un pla general
perquè la gent es situï
i és tota una filosofia
de vida
estàs dient
jo explicaré la pel·lícula
perquè la gent es situï
a partir d'aquí
aniré entrant
en la història
aproximant-me
en el tema
anar explicant
les coses
de manera fragmentària
vol dir que estaré fent
el que dèiem
un muntatge
analític
perquè permeten
l'espectador
analitzar
i al mateix
sens
perquè el muntador
està analitzant
les realitats
des de diferents
punts de vista
o sintètic
que és el pla
seqüència
novament
és a dir
la càmera farà
tota una descripció
de l'espai
sense tallar
sense parar
en cap moment
la càmera
llavors
tot això
i després
ve el segon
plano
he muntat
aquest primer
plano general
i ara
esclar
s'he muntat
aquest
i el vull acabar
més o menys aquí
perquè percebo
per ritme
perquè he explicat
el que volia explicar
en aquell plano
com diu
tallo quan crec
que tot el que havia
d'explicar
en aquell plano
ja ho ha explicat
ja s'ha expressat
per tant
anem al següent
què ens pot aportar
el següent plano
i això
què ens pot aportar
en quina dimensió
ens va aportar
en plano general
una altra vegada
no
perquè és clar
en plano general
seguit d'un altre
plano general
si és la mateixa
seqüència
no té massa sentit
per tant
anem a aproximar-nos
i doncs
amb què?
amb un plano mig
en primer plano
si el director
ens ha rodat
quatre opcions
quina escollim?
a partir d'aquesta
segona decisió
estem novament
condicionant
la tercera
ja l'hem pres
dues
ja hem generat
el ritme
tot això
anirà una mica
en funció
de la evolució
del contingut
de la pel·lícula
o sigui
si és un drama
si hi ha
una progressió
aquí
a lo millor
el plano
haurà de passar
de general
cada vegada
a més concret
tu has de seguir això
exactament
estàs dient exactament
el que és
és a dir
tu en el fons
és allò
que alguna vegada
se m'ha escapat
dir en positiu
perquè penso
que està bé
explicar-ho així
que el muntador
i el director
quan estan muntant
estan agafant
de la mà
l'espectador
i dir-li
ara vull que passis
per aquí
que vegis això
que sentis això
que percepis
aquestes dades
que no se t'escapi
tant aquest detall
fixa't en això
perquè després
això que t'estic ensenyant
tindrà
el que es diu
un planting
això
després explicarem
algun dia
què vol dir
el planting
vol dir això
aquesta escopeta
que veus ara
que l'has vist fugazment
per què l'has vista
perquè ara no saps
per què l'has vista
però d'aquí una estona
vas que aquesta escopeta
tindrà el que veure
aquest és el que dius tu
tot això està en funció
d'una història
que estàs explicant
amb un determinat ritme
i amb un to
determinat
si estàs fent un thriller
té un to
això
ara penso
que
si ho penseu
bé en una pel·lícula
que la majoria
dels que ens esteu escoltant
segurament
l'heu vist
i potser més d'una vegada
si penseu en psicòsis
és molt clar
o sigui
estem primer
amb uns plans
de dos amants
que tenen
a trobada
després
trobem
la noia
que se'n va
a l'empresa
on està treballant
sorgeix
l'oportunitat
d'agafar uns diners
hi ha un moment
d'aquells
de Hitchcock
impagables
en què
el cotxe
s'atura
amb un semàfor
i passa
pel davant
precisament
el jefe
que es queda parat
perquè
ella no tenia
que estar allí
en aquell moment
però ara estàs
explicant planos
però l'altre era
et havies ficat
ja en la història
no estàvem
retenint
però vull dir
és que
a mesura que va avançant
arribem al moment
de l'escena
de la dutxa
en què ja
el plano
ja és primeríssim
primer pla
amb el ganivec
que l'avança
però sempre hi ha
aquesta modulació
modular vol dir
en aquest cas
no vol dir més
que agafar una realitat
com aquell que té
a la mà
parlàvem
abans
parlàvem
dels escultors
aquell que té
la mà
en aquest cas
fang
que és el que és
més modulable
per la mà
i estàs
en el fons
estàs modelant
la realitat
a la mesura
que tu necessites
per què explicava
el primer
així quedarà justificat
i podrem ja
deixar
dit el tema
per què estava explicant
abans
el de plano fix
plano moviment
plano de processa
constant i tal
perquè dependrà
que el plano
sigui d'un tipus
o d'un altre
que el temps
de lectura
que demanarà
el plano
de lectura
vol dir de percepció
per part de l'espectador
i comprensió necessària
de tot el que ha de comprensió
el temps de comprensió
serà diferent
si el plano
és de processa constant
perquè de processa constant
no té misteri
ah una roda que gira
ah doncs mira
segueix girant
és immediat
pràcticament
és com si no es bellugués
en canvi
un plano moviment
a partir d'aquí
sí que has de condicionar
quin moviment
quina velocitat té
quin ritme agafa el plano
com l'haig de combinar
amb el següent
és a dir
per tant d'aquí ve
que definim els planos
abans
amb aquestes categories
per entendre
que a l'hora de muntar
el muntador
i el director
junts han de valorar
que el ritme
que agafa en la pel·lícula
depèn de totes aquestes coses
de si el plano
no es belluga
de si no es belluga
de si passen coses a dintre
de si no passen
de si
que genera
un ritme intern
com dèiem l'altre dia
que és l'aposta
amb escena
genera un ritme intern
que en els planos
en els planos
seqüència
és el col mullat
del ritme intern
tot és ritme intern
però després
hi ha el ritme extern
que és el que genera
el propi muntatge
bé
no hem avançat gaire
però hem avançat
una miqueta més
en el tema
d'intentar definir
ha quedat
molt clar
tota la diferència
que hi ha
amb els plans
i com
l'assemblatge
és el que dona
la comprensió
d'una obra
o la dispersió
perquè el que dèiem
tornant a Hitchcock
si en lloc
d'haver-hi
acabar creixent
cap al primer
primeríssim
primer pla
i tancant
amb l'ull
del desaigüe
si en lloc
d'això
hi hagués
de d'una
un pla general
la gent es quedaria
freda
i diria
que m'explica
aquest aquí
i no oblidem
tot això
a més a més
acompanyat
en aquest cas
de Bernard Herrmann
amb la música
amb la música
ja hi ha un altre element
dramaturgic
que entra dintre del tema
tot això és el que controla
bàsicament el muntatge
i seguirem avançant
el proper dia
amb aquestes coses
molt bé
dir-vos una cosa només
com a recordatori
TV3 també ho fa
però a nosaltres ens toca
recordeu que el dissabte
dia 18
a les 10 de la nit
es pot veure
el lliurament de premis
de l'Acadèmia Catalana
els Premis Gaudí
sí senyor
un dels premiats
que aquest sí que ja se sap
que ho serà
perquè és el Premi d'Honor
és el productor
Paco Poc
que farem gestions
per tindre'l aquí amb nosaltres
parlar-nos
de la seva activitat
com a productor
estaria bé
molt bé
res més
estupendo
bona nit
i que passeu una bona setmana
bona nit
Bam
Briz
Bam
Bazzu
Bazzu
Bazzu
Bazzu
Bazzu
Bazzu
Bazzu
Bazzu
Bazzu
Bazz拿
Bazzu
Bazzu
Balla
Bazzu
Bazzu
Bazzu
Bazzu
Bazzu
Bazzes
Bazzu
Bazzu