Cinema sense condicions
La música con la que todos desean bailar
Se mueve como ninguna
Con su chila va a ser de rogar
Jarlila, vente aquí, quiero verte sonreír
Ella solo puede ser para mí
Jarlila, ven aquí, quiero verte junto a mí
Solo así seré feliz
¿Qué es? ¿Qué es?
Bona nit
Explico, explico
Bona nit
Aquí estem a Cinema sense condicions
Els dimarts per parlar de cinema
I parlar de les pel·lícules que hem vist
Del que ens ha agradat
De que ens ha semblat interessant
I avui tenim el so
I el mando del so d'aquest programa
Hola, bona nit
Molt bona nit
Avui Andrea no la tenim aquí
Mira que és mac, Andrea
I que és simpàtica
I ha de venir el Francesc de tant en tant
Francesc
Bona nit
A figar la pota
Què tal?
Bona nit
Bona nit
Bona nit Francesc Aguilar
Aquí el tenim conduint tot el so d'aquest programa
I també contem com sempre
Amb el Pep Armengol
Bona nit
Hola, bona nit
I amb vosaltres Carme Nabot
Molt bé
Què música ens estàs posant?
Doncs aquesta és una música
Que si t'has fixat
Carme
No, no m'he fixat
Pep no s'ha fixat
M'ha tabalat-hi prou
Cuerdes, cuerdes, no?
Sí senyor
Ah, és que ens acabes de dir
Que es vies d'esquerdes
L'he posada
He fet una cosa diferent
Aquí no l'havia fet mai
L'he posada amb el mòbil
Col·locat al micròfon
Es pot fer de tot a la ràdio
Perquè no l'he trobat a internet
No l'has trobat
I és la cançó
Que a més a més té molt a veure amb la ràdio
Perquè és un moment en què la protagonista
Paula del Río
Després us parlaré una miqueta
Si voleu
Sí, després ens la comentes
Doncs escolta la ràdio
I sona aquesta música
Però d'una manera
Així com hem sentit ara
Així com tu l'has viscut
Que t'abala
Doncs així es viu la pel·lícula
Què passa, què passa
I era el Francesc
I era
Introduint cuerdes
Efectivament
I introduint
Els cinemans a condicions d'avui
Molt bé
Molt content d'estar amb vosaltres
Una vegada més
Benvingut sempre
Moltes gràcies
Ben trobats
Com sempre
Molt bé
A veure
Què farem al programa d'avui
Comentarem el que hem vist
O el que ens ha semblat interessant
Parlarem de festivals
Partarem de festivals
Berninale
Que s'està
En aquest moment
S'està tenint lloc a Berlín
Clar
I Olala
Que és el festival
El francòfon de Barcelona
Que tindrà lloc
Que tindrà lloc
Del 12 al 21 de març
Molt bé
I també
Volia parlar també
Del cicle Gaudí
Que està passant en aquest moment
Pel·lícules catalanes
A tota la geografia catalana
Que és molt interessant
Això m'interessa
Perquè va a biblioteques
Va a centres
O centres cívics
Té diverses ubicacions
Però va per tota la geografia catalana
He trobat una
He trobat una
Una molt interessant
Ara en aquest moment
Està passant
La
Sembla que és
La hija d'un ladrón
I
En futur
La innocència
Em sembla
Hi ha un programa
Té una web
Molt interessant
Que es pot seguir
I a diferents racons
De tota Catalunya
Pots trobar pel·lícules
Molt recents
Perquè la hija d'un ladrón
Ja veieu
I la innocència
També
Són gaudis
I golles
Acabats
Acabats
És una proposta
Interessant
Perquè és una forma
De fer arribar
A l'interior
Propostes
Que
Difícilment
Per ser un vídeo comercial
Que cada vegada
En queden menys
Arribarien
Aquí per exemple
Que hi ha
Centres cívics
O aquí
A la Taneu
De Sant Just d'Esbert
Que hi ha
El documental del mes
Del Docs Barcelona
Ah està bé
Que això ja és
Ja és un fix
Però per exemple
L'altre dia
Passaven
La hija d'un ladrón
A Sant Joan d'Espí
També
I inclús
Aquestes pel·lícules
Que són produïdes aquí
De cinema català
En alguns centres
Clar no en tots
Perquè molts
Són simultanis
S'hi desplaça
Part del
Del grup directiu
De la pel·lícula
La direcció
O fotografia
O la distribuïda
Per apoiar
Apoiar una mica
La presentació
Exacte
I fan la presentació
O potser un col·loqui
O una cosa
Realment interessant
Jo crec
Vull dir que em sembla
Una molt molt bona idea
Aquesta
Jo vaig veure
La hija d'un ladrón
Aquí a Sant Feliu
Mira el Cine Baix
Ah bé el Cine Baix
Ja fa molts dies
Que la tenia
Faltava poquet
Perquè fossin els premis
I havíem d'estar allà
Destacats
Amb un equipet
Amb un equipet de persones
I volíem veure-la
Molt bé
Per saludar la Belén Funes
Per dir-li si li havia agradat o no
Tinc la il·lusió
Que veia el dia 10
Aquí
Belén
Belén
El programa
El programa
Genial
Hem quedat amb ella
Ja sé que té 50.000 coses
Però en principi havíem tancat el dia 10 de març
Vull dir que si t'hi vols arribar i la vols saludar
Doncs perfecte
Ja ho saps
És d'allà de Ripollet
Ah és de Ripollet
És de molt a prop
Un dia per casualitat
Estàvem fent un programa al carrer
Del programa de ràdio de cinema d'allà de Ripollet
La rima és de cel·luloide
Nom molt bonic
I anàvem saludant la gent pel carrer
I els preguntàvem la seva pel·lícula favorita
I va passar un matrimoni
I la dona ens va dir
Bueno, jo sóc la mare de Belén Funes
Quina és la teva pel·lícula favorita?
Això fa dos anys o així
Que encara no havíem sentit a parlar de Belén Funes
Però llavors ella ja ens va donar notícies
I després vam començar a parlar
I a sentir-ho parlar sobretot
I bueno
Doncs mira, espero que se'ns quadri tot
I no se li desquadri res
Perquè ho tenia difícil de dates
Però finalment va enquadrar això
O sigui que espero que ens trobem aquí
I ens parli de moltíssimes coses interessants
I si ve amb la Greta Fernández i amb l'Eduard Fernández
Ja em sembla que és demanar moltíssim
Això ja seria de repente
Sí, és demanar molt
Però bé, ens sentirem molt i molt contents de tenir-la amb ella
Té una característica també especial
La pel·lícula
Jo treballo a Ciutat Meridiana
Sí
Una escola d'allà
I està gravada un tant per cent molt gran allà
Llavors és curiós
Ah
Veure si heu vist la pel·lícula
Els exteriors
Sí, els exteriors
I els interiors no ho sé
Però potser també perquè són pisos d'aquell estil
Però bé
L'hi comentarem
L'hi comentarem
Recorda'ns això
I si vinc finalment
Ja li comentaré
L'ascensor inclinat
Que ja tothom li diu el papa mòbil
I això
És curiós veure
Doncs recorda és el dimarts dia 10
El dia 10
Sí, d'aquí a dues setmanes
Ja m'ho he gravat
Ja t'ho has gravat?
En el cap
Bé, t'ho enviaré per WhatsApp també
Per recordar-t'ho
Genial
Molt bé
Jo què he vist?
He vist poquet
Però el que he vist m'ha semblat interessant
He vist una pel·lícula per Netflix
Que l'han estrenada a Netflix
I això cada vegada està sent més habitual
Va començar sent estrenada a Netflix i a sala
O al revés
O per exemple
El passe de prensa el van fer el fenòmena
Ja
Però jo crec que
De quina pel·lícula estarem parlant?
Estem parlant d'una pel·lícula
Diamantis in Brutto
És una pel·lícula dels germans
Safdi
Ben i Josh Safdi
Que són dos directors joves
Jo crec molt joves
Per l'estil de pel·lícula i per l'estil que ells són
Una pel·lícula molt new-yorkesa
Molt agafada d'un districte
De fet és el districte dels diamants
El districte de les joies
I és una pel·lícula
Allà, perdona, és on és Tiffany's, per exemple
De la pel·lícula Breakfast
Ha passat Tiffany's
Bé, però hi ha una zona
I una con diamantes de la pel·lícula
Sí, sí, però aquest
M'ha vingut al cap ara
T'ha vingut al cap
Aquesta és quasi el mateix però en opuesto
Perquè és
Les joies
Immenses
De mal gust exagerat
Però exagerades
Per les grans divas
De, jo què sé
Del bàsquet
De la música
De la música
D'aquest tipus de personatges
En aquest cas un jocador de bàsquet
Sí, de fet és el Kevin Garnett
De l'NBA
Que ell fa
S'interpreta
S'interpreta
S'interpreta
S'interpreta
S'interpreta
És un guinyo que fa la pel·lícula
Que té gràcia
Té gràcia
A veure, us la comento
Els directors són
El productor és el Martin Scorsese
Vull dir que ha jugat
Aquesta carta
Vull dir que no és banal pensar
Per què ha jugat aquesta carta
Ell que és un home gran
D'aquests dos
Aquests germans
Que
Que
Tenen un tipus de cine
Res reposat
Per dir-ho
Bueno
Està dintre el que és
El cinema independent
Sí
Sí, sí
Un pressupost ajustadet
Ajustadet
Amb uns
Clar
És una pel·lícula
Per
Per plataforma
Tampoc
Té grans exteriors
Ni té grans coses
Llavors hi ha
Molt joc de càmera
Molt muntatge
Molt, molt
La càmera
Jo
La fotografia
L'he trobada
Especialment interessant
L'he mirat
I
El director de fotografia
És Darius
Conji
Que no sé què és
És un iraní
Però fa una càmera
Que
L'atenció
Que
És un thriller
Aquesta pel·lícula
Doncs l'atenció
I l'ansietat
Que t'arriba a provocar
De fet
És responsabilitat
D'una càmera
Portada d'una determinada manera
I és responsabilitat
D'aquest home
Que més val que el recordem
Perquè ho fa molt bé
Ho fa molt bé
La música
Com es diu que el gravarem
És que em costa molt
Ah
Perquè és
Darius
Jo
Chiondi
D'acord
És un nom difícil
És iraní
He llegit
He llegit
A les dades
Intentarem recordar-ho
I la música
Has deig anar a Google
Posant Diamantes en Bruto
Sí
Et sortirà tot
I la música
Jo
Li havia proposat
Li havia proposat
Que ens posessis la música
Del Daniel Lopatin
Que jo crec
Que és una música
Extraordinària
Aquí
Posem aquesta primera peça
Que m'has demanat
La primera peça
Que és
Pray for love
Exacte
Vinga
Un trosset
Perquè
L'escoltem
Perquè és
Extraordinària
Oh
No pray for love
Ja veieu
És una música
Recrea una atmosfera sòrdida
Que és la que
Circula per tota la pel·lícula
Tota la pel·lícula
Sí
És la història
De
És un joier
Que viu al barri de Manhattan
De
Ja ho hem dit
De les joieries
Ell és jueu
De fet
El comentari que em feia
És que aquests germans
Recreen un món
De
De l'intercanvi
De joies
De prèstecs
De trampes
De trifulques
De tot
De tot el que es cou
Aquí dintre
Que ells van
Veure
I van
Viure
Perquè el seu pare
Estava en aquest districte
I es dedicava
A aquest tipus
De món
És interessant
Ara
Quina és la història?
La història és aquest joier
Que viu
Una
Viu
Estressadament
I a una velocitat
Sense
Sense respiració
Fent trampes
No sé com és el trueque
En català
Fent trampes
Fent empenyurant
El que sigui
Deixant amb un
Quedant-se a deute
Amb un altre
Enganyant amb el tercer
Tot això
Està en una botiga
Petita
Plena de joies
D'aquestes
Que us comentava
A pes
A pes d'or
Totes elles d'or
I
Enormes
I
Es
Viu
Un tipus
De
De món
Que
Em sembla
A mi que és
Com
L'extrem
D'un capitalisme
Fet malbé
Absolutament
Per totes bandes
Llavors
És un home
Que
Ell és jueu
Té una família
Dintre
De les normes
I de la convivència
Familiar
Que això implica
I simultàniament
Té
Una amiga
Que
Bé
Que és
Una de les
Una de les
Dependentes
De la botiga
Que
Que ell té
I
Viu aquests mons
Barrejats
Té tres fills
Una dona
Que
Que
Vol separar-se
Perquè allò
És un clima invivible
I
Ell
Constantment
Constantment
Tira cap endavant
Una vida
Una vida
A tota velocitat
La pel·lícula
És curiós
Perquè la pel·lícula
Comença a Etiopia
A les mines
De
Diamant
O de
Sí
I
Que troben
Un Òpel
Que finalment
Ell aconsegueix
I és com
Segueix tota la pel·lícula
Aquesta
Aquesta pedra
Preciosa
El jugador
De l'NBA
La pretén
Fer seva
Com a mulet
Com a
Com a talismà
Que el farà guanyar
I ell
Fa tot un
Tot un
Sí
Cobra una parra
Comta
L'empanyora
Per una altra banda
Sí
Amb el que agafa
De la parra
Comta
Tampa un altre forat
En fi
És un trampes
És un trampes
Passant de rosca
Veient la pel·lícula
Et dones compte
Que dius
Bueno
Però si
Aquest tio
Si es serenés una mica
Podria
Podria
Viure normalment
No?
Però
No
És d'aquells que
Empalmen una trampa
Amb l'altra
No?
Sí
Però
Amb una operació
Tapa
El que deu de l'altra
I així
Va
Va fent un circuit
Fins al final
Sí
De totes formes
És un personatge
Bastant
Ben descrit
Perquè és
Mig bon tio
Sí
Sense cap mena
De rigor
Moral
Ni res
Que se li assembli
És dèbil
Perquè tothom
El condueix
Però ell
Finalment
Va fent
Coses inverossímils
I
No
No arriba a conduir
La seva pròpia vida
Mai
En cap moment
I d'altra banda
Posa de manifest
Una nova
M'assemblava
Interessant
Perquè en aquesta pel·lícula
Un personatge
Realment
Una
Una dada
Realment important
És la
La ludopatia
Que està començant
I és
Està sent
Un problema
Com un
Com una adició
De les greus
Que en aquest moment
Hi ha
Al món sencer
Sí
I aquest personatge
Viu
Constantment
Enganxat
Amb les apostes
De les que siguin
Rares i estranyes
Fent trampes
De tota mena
Forma i color
I
Llavors
És un personatge
Que diries
No s'atura mai
Realment
Aquesta és la història
D'aquesta pel·lícula
És la història
D'un perdedor
En realitat
Un tipus de perdedor
Sí
Perquè clar
Si tu veus
Woody Allen
Woody Allen ja fa
Però fa pel·lícules
Perdedors
De tipus pacífic
O que
Profons
O amb un
Aquest també és pacífic
Ell no entra en violència
A vegades rep una mica
Rep bastant
També s'ho busca
Bueno, rep del tot
Rep bastant
Ho fa molt bé aquest actor
És un thriller
Que és molt bé
Sí, és un thriller
Interessant
I
Està ben construït
I té uns ingredients
Que
A mi em van semblar
Valorables
És una pel·lícula
Que dura dues hores
Dues hores
I que veus
Que realment
T'està enganxant
I es pot veure
En qualsevol moment
A una plataforma
D'aquesta
No, la Netflix
Ah, no ho sé
Les altres no sé si està
Està a Netflix
Això jo la vaig veure a Netflix
I sí que l'aconsellaria
Perquè
Aquest tipus de cine
És un thriller
O sigui
És un thriller
I suspens
O sigui que no
Has de buscar altra cosa
Però Déu-n'hi-do
El que posa de manifest
Aquesta pel·lícula
Aquest tipus
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
Que no té
Ni fin
Ni metes
Ni objectius
Sí, sí
Que està fet
Finalment
Departadors
I per què volies sentir
Una peça que es diu
The Strangers
De Billy Joel
Perquè
Hi ha un tros
Que ell
Acaba un sopar
Acaba un sopar familiar
D'aquests
Típicament jueus
I després
Ell se'n va
Amb la seva amant
I llavors
És el tros
Que ell
No és de cap lloc
Va amb el cotxe
I no és
I no és
Ni del món
I no és ni del món
Ritual
Ni de la bogeria
Que va ella
En una sala de festes
Que vol trobar-la
O a casa d'ella
No me'n recordo
Però és una espècie
Com de solitud estranya
Amb un bon
Amb un bon
Que no s'atura
I això ho il·lustra perfectament
Aquesta música
Sí, ho trobo que sí
La religió
La religió
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
M
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Mi
Fins demà!
Fins demà!
I després els títols de crèdit, que és el final de la pel·lícula, també té una música molt i molt interessant.
Doncs quan vulguis la sentim.
Bueno, si la vols posar ja canviarem de registre.
Jo mentre la preparo un moment us pregunto una pregunta segurament irrellevant, però que a mi em crida molt l'atenció sempre.
Jo la recomanaré a una persona que la vegi, perquè tenim allà a Netflix la possibilitat de veure pel·lícula.
Tinc curiositat per saber si es parla molt en castellà, en espanyol, amb aquesta pel·lícula.
O si van... Suposo que l'heu vist en versió original.
No, jo la vaig veure... doblada, crec que la vaig veure jo.
No, jo original.
Tu ets veureu en original?
No, no, no.
No crec, no crec.
No recordo, eh?
No, no, perquè és el monjueu.
Sí, no, no, no.
I no, no, ells parlen... No, no, que va, no crec, no crec.
Doncs aquesta...
Com a molts, si dieu una paraula o dues, però no.
Però no crec, no.
Llavors no hi ha problema.
Aquestes, quan ja n'estic...
Perquè el final és un final contundent, eh?
No us el dic, perquè això no ho faré.
però és un final.
Molt bona selecció, eh?
És la Gigi d'Agostino.
Sí.
I això és l'amor sempre.
L'amor tujú.
L'amor tujú.
Molt bé.
I tots els títols de crèdits al final
estan amb aquesta música, que és boníssim.
Grau, jo.
Sí, sí, sí.
Quina meravella, no?
Comentar si una pel·lícula,
escoltant música, informant-nos de coses al cinema.
Jo tenia també una altra pregunta.
Digue'm.
Nosaltres som addictes, ara que parlem d'addicció,
a cinemes sense condicions?
Bé, era una pregunta retòrica.
Podem continuar.
Molt bé.
Bé, ara el Pep, què has vist i què ens dius d'interessant?
Sí, mira, jo puc parlar de dues o tres pel·lícules.
Començaré per una que no sé si encara està en cartellera,
però si no hi és i teniu oportunitat de trobar-la per alguna banda.
La recomano, però tenint en compte que és una pel·lícula
que té un registre de cinema de terror, vampirisme.
Caram.
Sí, al·lucinògens, hi ha droga, hi ha sexe.
És una pel·lícula per adults i...
I de quin país és?
I a més a més hi ha sang, USA.
Ah, sí, sí.
I a més a més hi ha sang, no sang i fetge, hi ha sang,
però resulta que és una pel·lícula que jo no sé si aquell dia estava especialment predisposat o què,
però em va atrapar i no em va deixar anar fins que es va acabar.
que no és gaire llarga, dura una hora i vint minuts aproximadament.
Oh, és estrany perquè ara són unes pel·lícules llarguíssimes totes, no?
I és un tour de forç del director, que a més a més és el guionista.
Qui és el director, has dit?
Joe Begos.
Joe Begos.
I no el coneixen, aquest, o què?
Bueno, sí, és un director que ja porta una trajectòria.
Ha estat sempre vinculat a un cinema independent,
un cinema de detall així, tirant cap a terror,
bueno, fantàstic.
Llavors, la pel·lícula es diu Bliss.
Bliss es podria traduir com eufòria o felicitat suprema.
Què passa?
Tenim una actriu que, apunteu-vos el nom,
Dora Madison, és extraordinària.
Per mi fa un paper que jo no sé si és que realment
ella va prendre alguna de les substàncies que es veuen allà o què.
Perquè la veritat és que té un inici reposat.
Ella és una artista plàstica,
està fent una pintura per encàrrec
i quan està aproximadament a la meitat del quadre,
bueno, se li va la inspiració.
es posa a dormir, s'aixeca el matí, es posa música,
veu, surt al carrer, torna i no hi ha forma de recuperar-ho.
I al final agafa i truca amb un amiguet
que en moments determinats li ha facilitat algun al·lucinogen o alguna cosa
i aquell tio li prepara un còctel que li diu,
tranquil·la, que no te'n aniràs del torn, però aniràs lluny.
Bé, realment ella recobre la capacitat de fer,
però també entra en una sèrie de mons
en què hi ha també el món de la música,
dels pubs aquests que hi ha de tot.
De tot.
D'aquí es passa cap a una actuació,
o sigui, una intervenció dintre del seu propi físic,
que tot això es va traslladant cap al quadre,
l'obra va avançant molt.
I llavors ella avança creativament.
Però ella es descontrola absolutament com a persona.
I llavors entra també en una crisi de coses
que ja no pot controlar.
i llavors aquí hi ha moments de vampirisme,
hi ha moments de terror.
La terror és una pel·lícula dura, eh?
És una pel·lícula dura,
però ja et dic, si et deixes portar,
no és de mal gust.
O sigui, diria que té una contenció dintre,
ja he dit abans que estem parlant de cinema d'adults,
i estem parlant d'una pel·lícula que hauria de ser per mi
una pel·lícula típica del Festival de Sitges
i per guanyar premi, eh?
Molt bé.
I ja dic, la noia aquesta,
la Dora Madison, per mi fa un paper extraordinari.
O sigui, ella té una evolució i una progressió
dintre de la pel·lícula fantàstica.
Bliss, eh?
Que podríem dir eufòria, clar,
eufòria o Felicitat Suprema
és una mica l'equivalent a la potinga que es pren, no?
Sí.
Bé, aquesta és una recomanació.
Aquest dia està en cartelleres, dit?
Sí, sí, sí.
Bé, la van estrenar el dia 10
i suposo que encara hi és.
Clar, ara no saps mai per què realment.
S'ha d'anar molt al tanto perquè...
Perquè de seguida...
Desapareixen ràpid les pel·lícules.
Però bé.
Llavors tenim una que s'estrenarà,
em sembla, aquesta setmana,
que és Los Pájaros de Kabul.
Jo la vaig veure de passa de premsa la setmana passada.
Que s'imagine...
Que és...
És l'animació.
És l'animació, sí, sí.
És una pel·lícula dirigida per Zabu Breiman
i L.A. Gobbé Mbeyer.
I de quin país és això?
De França.
Els franceses.
Ah, sí, sí, ho vaig llegir.
És una pel·lícula que segueix una mica una crònica
d'un relat preciós.
Està guionitzat pels dos directors.
Un relat preciós.
I està feta amb animació a partir de pintures a l'aquarela.
La pintura a l'aquarela, ja sabeu, és molt delicada,
és de traç únic i llavors...
Poc rectificable.
No, gens rectificable pràcticament.
Llavors ens traslada cap a la zona d'Afganistan
amb la destrucció de la guerra.
Els feroxes talibans fent una exposició desastrosa
de les seves activitats.
I, per altra banda, el sofriment d'una parella,
en aquest cas, una noia,
amb tot el problema que es relata de les dones,
que és, com sempre, un problema amb dolor afegit sempre
per la qüestió de la dona amb aquella cultura i amb aquella religió.
I després, l'activitat de brètols,
de brètols organitzats que són els talibans.
La pel·lícula és molt sensible,
la història és bellíssima,
la pel·lícula estèticament és molt maca,
encara que la història és molt dura.
Trista.
Sí, i trista.
I el però que li trobaria jo és que,
de vegades, o sigui,
la setmana passada, per exemple,
vaig comentar una pel·lícula que està basada
amb un relat de Dino Bussati,
que es diu La invasió dels ossos,
la famosa invasió dels ossos a Sicília.
Sí, me'n recordo.
Bé, o sigui,
mostrau una invasió de 10.000 ossos
que baixen de la muntanya
a buscar el fillet de l'os capità o jerarca.
Allà on hi ha els humans que estan a la vall,
el millor és fer-ho amb dibuixos,
perquè d'on treus 10.000 ossos, no?
I on t'hi posis per rodar.
Però, clar, aquí, que estem parlant de l'Asganistan,
que ens belluguem amb 10 decorats o 15 diferents,
per mi tindria la pel·lícula molta més força...
Ah, realisme, vols dir?
Sí, si estàs feta amb imatges.
Ja.
Tipus documental o documental ficcionat.
Per mi li donaria molta més força
perquè és que arriba un moment
que els dibuixos són tan macos
que quasi te'n vas flotant
i, de fet, molta gent...
Jo he sentit comentaris, fins i tot, de col·legues...
Que bonica i prou.
Sí.
Oh, quina bellesa!
Naturalment, hi ha la crítica,
no podria ser d'una altra manera,
però quasi, quasi que agafa més pes...
És que és difícil d'escriure la dureza.
I valorar la qüestió estètica, no?
Sí, sí.
Quan, en realitat, aquí,
hi ha una qüestió moral i política molt forta.
I la crudesa.
Per tant, jo el que diria és que val la pena veure-la,
però...
Sabem que és això.
Tampoc no perdem distància crítica.
No ens deixem portar absolutament
per la bellesa de la pintura.
I una altra que volia comentar
és una pel·lícula d'aquestes franceses,
que es tenen acostumats els francesos,
que ho fan molt bé.
Ara en tenim una pel·lícula de franceses.
Sí, en aquest cas es tracta de
Lo mejor está por llegar.
És la traducció pràcticament literal de la pel·lícula.
Què es tracta aquí?
I el director qui és?
Bueno, són dos directors.
Alexander de la Patèlia i Mathieu de la Porte.
Els dos són guionistes.
Jo crec que s'ho van passar molt bé
perquè el guió realment té moments d'aquells,
perquè hi ha moltes pel·lícules franceses
que són comèdies per riure
i que surt del cine
i no ha rigut ni una vegada.
Amb aquesta sí.
Realment...
Així a mi, com que en general
em fan riure més els britànics, en general.
No, aquí és com si ells dos,
els dos creadors,
perquè són guionistes i directors,
haguessin arribat a un moment
en què haguessin fet...
O sigui, tu agafes el paper d'un...
Són dos personatges bàsicament interpretats
per dos actors boníssims,
Fabrice Lucchini i Patrick Briel.
Aquest Patrick Briel havia sigut cantant
i després es va passar al cinema
i ha actuat molt.
Es salveu en moltes comèdies últimament.
Ho fan tots dos fantàstic.
Té una química molt gran entre els dos
i sembla que s'han posat molt bé
a dintre dels diàlegs que han construït
els dos guionistes i directors,
que són uns diàlegs intel·ligents, ràpids,
de rèplica contra rèplica constant,
però...
I l'argument...
Aquí va, aquí està el tema.
Per mi, això és una qüestió personal.
O sigui, estem dintre de tocar el tema del càncer
i estem fotent conyeta.
És a dir, partim de tota una sèrie de trampes
que hi ha distribuïdes per la pel·lícula
dintre del guió.
Es distribueixen 10 o 12 trampes
que es tracta que l'espectador
les passi per alt perquè estem a dintre d'una comèdia
i llavors, comencem amb un diagnòstic
en què un d'ells no vol ser analitzat,
l'altre li porta forçosament,
però com que no vol ser,
dona els seus papers
i representa que el càncer que surt terminal
va per un i no per l'altre.
I llavors, tots dos,
tots dos es passen la pel·lícula,
tota la pel·lícula, dues hores,
procurant que l'amic vagi visquent
i disfrutant una mica
perquè sap que li queda poc.
I l'un està convençut de la mateixa
i l'altre també.
I llavors, tot això
crea una sèrie de situacions...
De gags.
De gags, molts,
però, clar,
és que tot s'alimenta
que tu has d'anar tragant
algunes d'aquestes 10 trampes
que hi ha distribuïdes, no?
I després, escolta,
a veure,
si una persona té càncer
i va a veure aquesta pel·lícula,
potser es pot cagar
amb els guionistes.
Sí, segurament.
No ho sé, eh?
Depèn, sí, clar.
Sí, sí, sí.
Per una altra banda, ja dic...
Tu passes bé.
Sí, clar, bons actors,
diàlegs intel·ligents,
un guió ajustat i dinàmic,
la pel·lícula ben portada,
però sobretot les interpretacions
que s'atenduen,
ells dos,
doncs bé,
és una pel·lícula que...
Hi havia una pel·lícula
que era el Morgan Freeman
i aquest,
un altre actor
que també són dos medals,
un que té molts diners
i l'altre que no en té,
i estan a la mateixa habitació
i també tenen...
No ho recordeu?
Ara no me'n recordo com era aquesta pel·lícula.
No, no la recordo.
Recordo una pel·lícula alemanya.
No, aquesta és americana.
Ja, ja, ja.
Aquesta és americana
i és el Morgan Freeman.
Jo recordo una que es diu
Knockin' on Heaven's Door,
com la cançó del Bob Dylan,
que parla d'això,
és una pel·lícula alemanya
i que són dos malalts també terminals.
Amics?
Sí, dos amics,
malalts terminal
i, bueno,
van vivint tota una sèrie d'aventures
i acaben així com en un final
més o menys dolç,
dient, bueno,
doncs ja estem a les portes,
no?,
del final.
És a dir...
I està bé,
però no es tramposa,
com aquesta que diu...
Clar, perquè això...
Sí, sí.
Escolta,
per dir-vos només un detall,
el diagnòstic que surt
al començament de la pel·lícula,
als cinc minuts de la pel·lícula,
és un càncer terminal de pulmó.
Déu-n'hi-do.
Bé, la primera estossegada
amb sang
és quan portem
un minut i cinc...
Ai, una hora
i cinquanta minuts de pel·lícula.
Bé,
aquí ho deixo.
Sí, sí.
No t'ho acabes de creure,
vaja.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Coses d'aquestes,
bueno,
tu pots passar bé
perquè la banalitat
sempre et permet
passar-t'ho bé,
però després és poc creïble,
potser.
Clar.
Sí, sí, sí.
Bé, llavors,
volia comentar també
que vam estar
la setmana passada
a la presentació
a l'Institut Francès
del tercer festival
Holala Festival de Cinema
Francòfon de Barcelona.
És la tercera edició,
per tant,
és un festival encara jove,
però aquest any
té una programació
que ha doblat
la quantitat de pel·lícules,
es passaran 24 pel·lícules.
Déu-n'hi-do, sí.
Va del dia 12
al dia 21 de març.
La sessió inaugural
serà el fenomen
el dia 12
a les 8 de la nit
i es tancarà
el dia 21
a l'Institut Francès.
Totes les altres sessions
es faran
a l'Institut Francès
i també col·laborarà
la Filmoteca
de Catalunya,
perquè
dintre
de la programació
es fa
una mena
d'homenatge
a l'actriu francesa
Nathalie Bay,
que
va començar
amb François Trifó
i pràcticament
ha treballat
amb tots els grans
directors francesos.
És una actriu
molt versàtil
que
malauradament
moltes coses,
perquè clar,
hi ha cinema francès,
igual que deu passar allà
amb el cinema espanyol,
que és molt
molt casolà,
diguem,
i després
no atreveça fronteres,
no?
Segur.
Però
ella
és reconeguda
i coneguda
a tot arreu,
és una actriu francesa
de talla mundial
i vindrà,
vindrà ella,
estarà
a la presentació
de la primera
de les
4 o 5 pel·lícules
que faran d'ella.
Ah, que bonic.
Una repesca,
sí, interessant,
i serà
això
a la Filmoteca.
Una mica
perquè
els tres ambients,
o sigui,
l'Institut Francès
tindrà
el gruix de programació
dos cada dia
fins al final
i la sessió
de lliurament
de premis
el dia 21,
la Filmoteca
tindrà
la sessió
aquesta
en presentació
de pel·lícula
de Natali Bay
i el fenòmen
tindrà
la sessió
inaugural.
Ah, molt bé.
La sessió
inaugural
es farà
amb una pel·lícula
que es diu
La Belle Epoque.
És el dia 12
a les 8 de la nit.
Però La Belle Epoque,
quina Belle Epoque?
Una Belle Epoque.
Una Belle Epoque.
Perquè tothom
que ha fet
dels epocs, eh?
No, sí.
No és Belle Epoque,
sinó
La Belle Epoque.
La Belle Epoque,
del 2019
de Nicolas Bedos.
És una pel·lícula
amb Daniel Lotei
i Guillaume Canet
que promet
ser interessant, eh?
Aquesta...
O sigui,
hi ha
de les 24 pel·lícules
n'hi ha moltes
que són destacables,
però hi ha
una pel·lícula
perquè
al cinema francòfon
tenim
el Quebec,
tenim
el cinema belga,
tenim el cinema suís
i tenim
el cinema
de
la part d'Àfrica,
del nord d'Àfrica,
el Gèriem,
el Gèriem,
Mauritània,
i el Marroc.
Llavors,
de tot això
hi ha
un pool de pel·lícules,
hi ha, per exemple,
dos canadenques
i una d'elles
és Antigona
que
de Sophie Derasp.
La canadenca?
Sí,
del 2019.
Em sembla una pel·lícula
molt interessant.
Tenim
de les belgues
Adoración,
Adoración
de Fabrice Divels
que també
sembla
un tema
prou
engrescador.
hi ha
una pel·lícula
que es diu
Camille
sobre una fotògrafa,
és una pel·lícula
de França
sobre una
noia
de 26 anys
que se'n va
a fer de reportera
de
zona conflictiva
a Àfrica.
És la seva experiència,
pot ser interessant.
Sí.
i, bueno,
així anem passant
fins a 24 pel·lícules.
Hi ha una
que a mi
em crida
bastant l'atenció.
Perdó.
És
Delfín
e Cagol
Insomus.
Són dos noms
de dona?
Delfín i Carol?
Sí,
Delfín
es refereix
a l'actriu
Delfín Seiric.
Ah.
Carol?
i Carol
Carol
Rusopoulos.
És una pel·lícula
feminista
i parla sobre
un moment
de la seva vida.
És a dir,
és una pel·lícula
que pot ser també...
I és grega
o turca
o com és aquesta,
l'altra?
No, no,
és de Suïssa.
Suïssa.
Ja, ja.
Perquè la Delfín
és Suïssa.
Ah, val.
L'altra és grega, sí.
Grega, no?
Correcte.
Es passa una pel·lícula...
Ja he trobat,
no sé si la recordeu,
la feia el Jack Nicholson
i el Morgan Freeman
i era allò,
Ara Nunca
i a aquests els hi passa
que és una mica
aquesta història
que jo també vaig trobar
que massa banalitat
quan la gent està realment
en situacions terminals
me'n recordo perfectament
i mira que són dos grans ells,
el Jack Nicholson
i el Morgan Freeman
que la pel·lícula
l'aguanten ells
però me'n recordo
d'haver pensat això també.
Ja et dic,
a mi em passa,
que es banalitzi
segons quins temes
em posa una mica.
Sí, sí.
La pel·lícula
que serà
l'obertura
de Natali Bey
és una relació
en privada
que és una pel·lícula
força interessant.
En francès
és pornogràfica.
En el diazón
poc nogràfica.
En el Sergi López?
Avui.
Atenció.
Ah, Sergi López.
Que hi serà també.
Estarà present.
Molt bé.
Mira, molt interessant
tot això, eh?
Sí, sí, sí.
Jo afegiria,
si us sembla,
perquè m'estic mirant
així la cartellera
que hi ha una pel·lícula
que crec que
ens ha de cridar
especialment l'atenció
perquè
suposo que és
canadenca
del Quebec
del Xavier Dolan
recordeu?
Solo el fin del mundó
que és un d'aquests directors
que té la marinera.
I està en aquest...
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Xavier Dolan
de Canadà
i, bueno,
és un director de culte
per tant...
Per això et dic, eh?
Jo vaig estar
a l'edició
de l'any passat
i la vas trobar.
Bé, ho tornarem a recordar.
Era bastant fluixa.
Ah.
No.
I aquest any
jo crec que
donen un pas de qualitat, eh?
Tens més contingut.
És a dir,
que els nostres oients
si poden agafar
alguna entrada
de l'Institut Francès
que segur que podran.
Sí, per tant.
Perquè, bueno...
T'interès.
Per cert,
les pel·lícules
no tenen un horari fix, eh?
Ah, no?
Però totes
es faran
a la tarda.
És a dir,
poden ser a les set
i a les nou
una mica
en funció de la durada
que tingui la pel·lícula.
I això hi ha una web?
Ho has mirat a la web?
Sí, sí, sí.
Ho està mirant el francès?
Jo ho estic mirant.
Es diu així
olalafilmfestival.com.
Per tant,
molt bé.
Fàcil, fàcil.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Bueno, Francès,
i tu què?
Ara sí que ens expliques.
Sí.
Pots tornar a posar el sol?
La torno a posar, sí.
La busco de seguida.
Perquè t'ha agradat al final, no?
M'ha agradat.
M'ha agradat
perquè m'ha sorprès.
Sí, sí.
Perquè sobretot he pensat
què està posant?
T'estàs referint a això,
a la peça aquesta
que apareix,
que el Pep molt bé,
eh?
De Querdes,
de Querdes, sí.
Ho ha relacionat,
tot i que no has vist la pel·lícula.
No, jo tampoc, jo tampoc.
Pel·lícula que hem de dir,
que a Querdes
s'estrena aquest divendres,
dia 28,
es va fer la premiere mundial
al Festival de Sitges,
l'última edició,
amb un passi multitudinari a la...
Bueno, es van fer tres passis,
de fet.
Dos a la Sala Tramuntana,
un passi anterior,
un passi posterior,
i el passi del mig
al cinema Esmelià,
bueno, a la sala que hi ha
de l'hotel Esmelià,
enorme,
no sé mil,
no sé quantes persones,
ja havia veient la pel·lícula,
amb força d'èxit.
A mi em va agradar molt la pel·lícula
i el que li està passant
a molta gent,
que és curiós
perquè no és una persona
ni dues
que m'ho han dit,
bueno, potser dues sí,
però tampoc hem de exagerar,
que la primera vegada
que l'han vista
a mi em va agradar força ja,
la primera vegada,
però que la primera vegada
no la van trobar
massa, bueno,
massa rica,
massa d'allò,
però sí,
ara de seguida,
però, bueno,
volia sentir la música,
l'estic aquí preparant,
però la segona vegada
i fins i tot la tercera,
perquè va a Maria Milara
que està per aquí
donant voltes,
per aquí fora de l'emissora,
doncs l'ha vist ja tres vegades
per circumstàncies
i cada vegada li agrada més.
És a dir,
una pel·lícula que
juga amb detalls,
una pel·lícula que parla
d'una noia
relativament joveneta,
de qui és.
El director és José Luis Montesinos,
un director que havia
fet un recorregut
força llarg
de, no sé si 15 anys
o així,
fent curtmetratges
amb força èxit,
uns quants d'ells
com a mínim,
força controvertida
en algunes ocasions també,
criticant els festivals
de cinema,
a la seva sogra.
És d'aquí?
És de Catalunya?
Sí, sí, sí, sí.
Jo diria que sí.
L'ascendència no ho és,
em sembla que és
murcià o valencià o així,
però ella ha nascut aquí
i treballa
fent reportatges a TV3.
I què podríem dir?
Si la van fer a Sitges,
estem dintre de cinema fantàstic,
d'intriga...
De quin tipus, exacte?
Sí, sí.
És cinema,
seria un thriller,
més aviat.
Una pel·lícula en la qual
veiem al començament
de la pel·lícula
el mon pare,
que és un actor habitual
del cinema de Montesinos,
el doblador,
per ser del Samuel L. Jackson
i d'altres actors,
vull dir,
una veu d'aquellos
que no te la pots saltar fàcilment,
i es diu Miguel Ángel Genér,
que és el pare
de la noia aquesta,
de la Genér,
ara no me'n recordo el nom,
de la Michelle Genér,
ara m'ho he recordat,
que fa de pare,
fa un paper relativament petit i tot,
però la protagonista
pràcticament absoluta,
és la Paula del Riu,
una noia molt poc coneguda,
però que sí que ha fet ja sèries
i la gent una mica més jove
sí que la coneix,
em sembla que és el seu
segon llargmetratge
i, bueno,
d'alguna manera
aquest paper l'ha catapultat
i és impecable,
vull dir,
es fica dintre
de la història
d'una noia
que ha patit un accident,
està paralítica,
impedida en una cadira de rodes,
pràcticament no pot moure
cap part del seu cos,
la cara
i poqueta cosa més,
té la possibilitat
d'en la cadira
d'en fer moltes coses
i el pare la porta
per estar uns dies
a una casa
que no sé ben bé
si és seva
o l'han llogat
on està tot preparat
perquè pugui pujar,
d'aquí ve el nom
de la pel·lícula de cuerdes,
perquè està tot preparat
perquè ella pugui
cap aquí, cap allà,
pujar, baixar,
però amb la circumstància
que tenen un gos,
gos molt bonic,
ensinistrat de la persona
que s'encarrega
de l'ensinistrament
d'animals a la pel·lícula,
ara no em recordo
del nom ni de ficció
ni de real del gos,
però la veritat és que
val molt la pena
veure'l,
que té una petita circumstància
i és que
poc després d'entrar a la casa
un animalet
que té una infecció
li ataca accidentalment
i li fa una mossegada
i li provoca una infecció
i això fa que perdi el cap
i aquí és la trama
de la pel·lícula.
A partir d'aquí
és la història
de supervivència
de la noia
amb el seu impediment físic
però el cap
el té perfectament sencer
per tant,
es munta
tota una sèrie de qüestions
per poder fugir del gos
i la intriga
de què passarà,
de la relació
d'un gos
que en principi
ja no li tenia
massa simpatia allà,
això és curiós
i bueno,
et fa pensar
en això
en aquest cinema
on hi ha animals
que poden ser
més o menys
amistosos
però que en un moment
ha terminat
els hi passa alguna cosa
i et fa pensar
també en la relació
de les persones
amb els animals
i de l'esperit
de superació.
Una pel·lícula feta
amb un milió d'euros
ni és poc ni és molt
és un pressupost
mig, diguéssim
rodada en un mes
allà a València
amb tot l'equip
instal·lat
en aquesta casa
o en hotels de la zona
menjant paella cada dia
pel que ens ha explicat
el propi director
José Luis Montesino
Monti
que és com ell
normalment li diuen
va néixer a Tarragona
a Tarragona
sí senyora
ara ho has dit
és veritat
jo la situava així
una miqueta cap al sud
a Tarragona
Múrcia
València
doncs no
era una miqueta més amunt
és veritat
ara que ho dius
és correcta
la informació
i bueno
ell està considerat
des de ben jovenet
un nen prodigi
pràcticament
perquè té una capacitat
molt gran
per explicar històries
per combinar
diferents personatges
i aquí fa una pel·lícula
molt petita
molt ínfima
en certa manera
però amb els elements
molt ben aconseguit
molt ben captat
pel pressupost que té
li dona
bueno
doncs el que se li ha de donar
una pel·lícula
una primera pel·lícula
no se li va al cap
pensant que farà
no sé quants efectes especials
i no sé quantes coses
i tot està molt mesurat
i tot està
hi ha alguns moments de pausa
que hi ha gent
que li molesta una mica
i a mi em sembla
que està molt ben agafat
perquè llavors és cinema de terror
cinema de thriller
amb alguna miqueta
de cinema d'autor també
de pausa
de reflexió
que permet donar-te
una miqueta de respiració
a mi em sembla
molt equilibrada
la pel·lícula
així que s'estrena
aquest divendres
que si voleu anar a veure
la veritat és que
val la pena
en el teu cas
té valor
posar-se
en una història
d'aquest tipus
no?
perquè
és una òpera Prima
no?
pel que veig
pel que fa
llarg metratge
sí
ella ha fet
curt metratge
curt metratge
com el corredor
per exemple
és òpera Prima
doncs clar
entrar en una pel·lícula
d'aquest tipus
que per exemple
normalment
les òperes Prima
estem acostumats
a que tenen
una component
d'autoreferències
contínues
no?
el passat d'un
i en canvi aquí
doncs ja
és anar
ella ha volgut entrar
en una història
i d'aquí ve el que
t'ho preguntava
per què a Sitges
perquè no deixa de ser
que tenia aquest component
del puntet de terror
del puntet de thriller
i a Sitges
es va veure
claustrofòbica
no?
suposo
sí
totalment
no saps mai
per on sortirà
aquest pobre gos
perquè la víctima
en el fons
és el gos també
perquè li ha passat això
i ell no pot fer res
li diria
es deixa portar
simplement per la seva
malaltia
una hidrofòbia
una ràbia
podíem dir
volia sentir la cançó
la poso de nou
aquí al mòbil
en un moment terminat
en què sembla
que tot està
una miqueta més
apai vagat
i la cosa va bé
i la noia
decideix posar
la ràdio
i li sona
aquesta cançó
que provoca
una miqueta
de tranquil·litat
i al mateix temps
un desassosseg
estrany
que
et fa pensar
que continuaran
passant coses
ara
s'ha girat això
ara
és que clar
quan fas coses
amb el mòbil
la cosa
la cosa
jo diria que tapes
el
no és tan fàcil
sí
sí, sí, va per aquí
la cosa
no soc molt hàbil
ja me doig a ce
OLLA
OK
Ella es la clase de chica con la que todos desean bailar.
Se mueve como ninguna, con su chila va a se hacer de rogar.
Jarlila, vente aquí, quiero verte sonreír.
Ella solo puede ser para mí.
Jarlila, ven aquí, quiero verte junto a mí.
Solo así seré feliz.
I en quin moment està passant això?
Això que deia, en un moment en què hi ha una certa pausa,
en què sembla que la dona, la noia, té controlada el tema, el tema del gos,
llavors ella posa la música així, a tota velocitat, a tot volum.
I la movida madrilenya, de la movida.
Sí, sí, és una cançó molt concreta i jo crec que va ser coneguda.
I el que passa és que ara no recordo.
La tinc aquí perquè me la va enviar un amic que també acabava de veure la pel·lícula
i la va aconseguir, no sé exactament com,
l'ha enviat així com un àudio i per això l'estic posant des del mòbil directament.
Sí, sí.
L'altra pel·lícula que si voleu us comento, o si teniu altres coses endavant.
No, només n'haver dit el Berlinali.
Una referència a la Berlinali.
Ah, sí, és veritat.
És veritat, doncs vinc endavant, endavant, per suposant.
Bé, la Berlinali, com sabeu, aquest és el 70è...
Sí, va néixer el 1951, igual que un dels col·laboradors d'aquest programa.
No direm qui.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
No puc dir més.
De fet, el 1951, el Berlín Oest.
Sí, sí, exactament.
El Berlín Oest, eh?
A la banda americana de Berlín.
Sí, sí, perquè clar, el 51 era el que era, allò, eh?
I després del 78 ja ha sigut ininterrompudament fet a cada any.
O sigui que té...
El premi que dona més important és l'os d'or, hi ha també l'os de plata.
Han canviat tant la directora executiva com el director artístic.
d'aquest any és el Mariet Risenbeck i el director artístic és el Carlos Chatrián,
que ve, prové del Festival de l'Ocarno, que ja és un festival que ha pujat molt.
Sembla que el canvi és cap a bo, sembla.
A veure què passa, clar.
Ella, de totes formes, ve del món de la producció i de la inversió, eh?
Vull dir que és...
Bé, és la direcció administrativa.
Ella és holandesa, però a fincada a Berlín, viu a Berlín.
Berlín s'ha convertit en una plataforma els últims anys.
Sí, clar.
Potser també perquè és el primer festival important que hi ha al calendari a l'any.
I dels tres importants.
És una plataforma per distribuïdors i per productors.
És una plataforma d'intercanvi de productors, de...
I a més a més està molt a favor del cinema independent,
que no transigeix massa amb les grans productores,
sinó que baixa cap a...
A veure què farà aquest any, no sé, clar.
De fet, sempre eneteu, que parlàvem de cuerdes,
cuerdes també ha entrat allà a través de la distribuïdora,
doncs ha anat com a mercat, eh?
No a la secció oficial ni res.
Vull dir que és això que dieu.
Bueno, és que es passen moltíssimes pel·lícules.
400 pel·lícules es passen allà, eh?
I sembla extraordinària, eh?
La secció de concurs.
No sé a quin festival passa aquest any.
I després hi ha deu seccions paral·leles.
Sí, sí.
Molt interessants, eh?
Perquè hi ha...
Hi ha Corea del Sud, hi ha França,
Taiwan, que arriba aquí, realment...
Interessant per atabalador, no?
Per la persona que vol estar allà i veure-les totes...
No, impossible, senzillament impossible, eh?
Déu provocar-te...
Jo crec que...
Impossible.
No, no, clar.
Ha de ser un equip de persones que pugui...
Clar, clar, clar, clar.
Que pugui veure tot això.
Sí.
Llavors, les que aspiren a l'os d'or,
hi ha la del...
El protagonista és el verdem,
que és la Sally Potter,
que és britànica,
que és de...
De roets not taken,
que els camins que...
No triats, una cosa així, eh?
I no sé què passarà
amb el verdem,
ni quin tipus de pel·lícula és aquesta,
no en sé res, jo.
I és la que...
Bueno,
d'actors coneguts...
És que probablement són estrenes mundials, eh?
Sí, clar.
Bé, no, hi ha dos, he vist,
que venen del...
No en devien tenir prou per l'os d'or, eh?
No en devien tenir prou,
és perquè hi ha una,
l'Elisa Hitman,
que és dels sondants,
bé, dels sondants aquesta.
i aquesta és una noia molt jove
i jo crec que ha fet coses...
I aquesta pot ser una cosa interessant,
és de dos nanes que van soles fins a Nova York,
crec,
perquè és americana aquesta,
per fer un avortament,
tracta aquest tipus...
I és una...
Té molts premis,
aquesta, l'Elisa Hitman, aquesta.
Sondants és també un festival
que irradia molta producció independent.
Sí.
Bé, doncs arriba la Berlinal, aquesta també, eh?
Que és una directora relativament...
Bé, aquest any jo he vist
que hi ha pel·lícules de Felip Guerrel,
de Hong Sang-soo...
Sí.
De Abel Ferrara.
Sí.
De Christian Petzels.
Vull dir que...
Jo crec que podrà sortir...
Home, 70a edició
deuran lluir-se, suposo.
I el William Defoe,
que és aquesta que fa la de l'Abel Ferrara,
que s'hi veia,
li fan l'os honorífic.
Bueno, no sé què tal serà aquesta pel·lícula,
no en sabem res,
veurem quina és, finalment,
la que ens trobem.
Bueno, l'Abel Ferrara
és un cineasta molt interessant,
però és d'aquells perillosos, eh?
Ja, ja.
Al moment donat, compte.
La de Corea del Sud,
aquest home sí que ha fet coses,
el Hong Sang-soo.
Sí.
Aquest ja promet, a veure, aquest...
Clar, Corea del Sud,
quan s'hi fica,
té molts ingredients per...
Sí, i hi ha talent allà, eh?
Hi ha talent, hi ha diner, hi ha de tot.
Ja ha demostrat,
hem parlat dels últims programes
de Corea del Sud,
i sobretot arrel de la pel·lícula Oscaritzada.
I després ja...
Bueno, aquesta de Sally Potter,
que veurem, no sé què ens...
que veurem.
L'Alemanya,
perquè jo veig que hi ha molt barrejat
de diferents llocs, no?
Home, jo toques...
I la de Taiwan,
i la de Taiwan tampoc és un cinema
que coneguem.
Aquesta que es diu Days,
és el seu primer llarg metratge.
Sí, ens n'anem que és de Sai Ming-Liang.
Sí, sí, i d'aquí a...
Clar, com que és un centre de divulgació
després de...
Bueno, i de negoci...
I econòmic.
I de negoci,
i de negoci, claríssimament.
És el més potent de negoci
de tot Europa en aquest aspecte.
Per tant, podem esperar...
Jo ja he estat mirant
les pel·lícules espanyoles,
que no n'hi ha cap que vagi a concurs,
però sí que a seccions paral·leles
n'hi ha algunes.
Hi ha una que és...
Una directora, no?
Van anunciar la tempesta
de Javier Fernández Vázquez.
Sí.
Una gallaca de Lois Patiño,
que es diu Lua Vermella.
Una altra de Irene Gutiérrez,
que es diu Entre gos i llop.
I Les nenes, de Pilar Palomero.
Bueno, no ho sé,
hi ha tota una representació
del cinema espanyol.
Espanyol, veurem que...
Si hi porten alguna cosa.
a la propera
o quan tinguem els resultats
els comentarem.
I tant.
I tant.
Doncs, amb tot això...
Això anava del dia 21
de febrer
fins a l'1 de març.
Aquest diumenge.
És a dir, que la setmana que ve
ja podrem...
Ja tindrem alguns resultats.
Ja tindrem els resultats.
Que el president del tribunal
d'aquest jurat
és el Germà Irons.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
El Germà Irons, que...
Bueno, a veure què fa.
Sí, sí.
Home, l'any passat el vam tindre aquí
presentant la pel·lícula
sobre el Prado.
Ah, del museu.
Sí.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs, amb tot això
ens acomiadem aquest dimarts
i potser posem també
encara una música
de la pel·lícula
que amb la Quina
hem començat
preparadeta.
En el cas, bona setmana a tothom.
I deixeu-me que us digui
que no us he parlat
però si ve ve l'enfunes
i m'hi passo
us comentaré també una mica
i li podem parlar amb ella
de l'associació
de dones visuals.
No sé si la coneixeu
però han rebut el premi
si t'ha de...