Cinema sense condicions
El que no ens ha agradat però tampoc ens ha sapigut greu veure-ho
De que ens ha sapigut perdre'ns-ho
De tot el que el nostre entorn és cinema
Bona nit a tothom, bona nit Pepe Armangol
Bona nit a tots
Bona nit Andrea
Com anem?
Aquí estem tots disposats a fer un dimarts parlar de cinema
Jo començaré parlant d'una pel·lícula que he vist
Que és Jojo Rabbit
És una pel·lícula menor
És una pel·lícula americana
És una pel·lícula menor
És una pel·lícula quasi un conte
Potser diria un conte
Un conte interessant, un conte intel·ligent
I curiosament em va sorprendre
Que el director és Taika Waititi
Això sí que em va sorprendre
Perquè és neozelandès
Nascut a Wellington
Que és la capitat de Nueva Zelanda
En Nueva Zelanda són dues illes
I l'illa del nord
El sur de l'illa del nord
Quan estàs a punt de travessar l'illa del sur
Hi ha Wellington
És una ciutat molt bonica
Tot Nueva Zelanda és molt bonic
I Wellington m'ha sorprès
Que d'allí que tingui cine autòctoc
Bé, és cine americà, tot s'ha de dir
Però aquest director, Taika Waititi
Ell és neozelandès i és aborigen
En tot cas, li he vist la fotografia
I segurament és una...
Sí, perquè es diu Cohen també
Vull dir, Cohen, Waititi, Waititi Cohen
No sé, i Cohen ja es veu que no és
Un nom neozelandès aborigen
Sí, exacte
Perquè a més és una pel·lícula sobre Hitler
Per tant
Quan hi vaig veure que es deia Cohen
Vaig pensar, hombre
Això sí que no ho tinc llegit
Però
Que ell també usa aquest cognom
Perquè deu tenir els dos cognoms
O deu ser fill d'una parella
Americana o anglesa
O sigui, poden ser americans
Però d'origen hebreu
Ah sí, el Cohen
I Waititi és d'origen neozelandès
D'aborigen
I ell té una barreja d'aspecte neozelandès
I és un defensor dels drets dels aborígens
La veritat és que els aborígens a Neozelanda
Finalment els han tractat com...
Els han protegit d'aquella manera
Que també ha passat a Austràlia
Això
Els protegeixen en el fons
Agrupant-los
I infravalorant-los
Col·locant-los amb guetos
Amb la qual cosa
Una mica els han fet malbé
Aquesta és la...
Jo vaig visitar neozelandès fa molts anys
Però la meva sensació era que
Aquesta manera de tractar els aborígens
És una manera poca quanim
Que acaba desnivellant
Sí
Llavors, és curiós perquè sí que m'he mirat
I aquest director
Ell va rebre...
Ell estava...
Tenia sis nominacions
Que tot i així és una pel·lícula que estava nominada
A millor pel·lícula
A millor actiu de repartiment
A millor disseny de producció
A millor muntatge
I a millor disseny de vestuari
És a dir que les coses
Totes...
Moltes d'elles les havia fetes molt ben fetes
I quan va recollir
L'Òscar que va...
Que rebre...
A millor guió adaptat
Que aquest va ser l'Òscar
No només nominat
Sinó que va rebre l'Òscar
Va dir que ho dedicava
A tots els nens indígenes del món
Que vulguin fer art i ballar
I escriure històries
I va afegir
Som els narradors d'històries originals
I ho fem des d'aquí
És a dir que
El món de les històries
Que pot originar des d'un aborigen
Que ha vascut la Terra
D'una manera diferent
Dels que han arribat posteriorment
Té un valor afegit
Que no cal despreciar mai
I que ell de fet posa el tapete
El dia que li van donar l'Òscar
Vull dir que em va semblar un director interessant
Un director interessant
De què va la pel·lícula?
La pel·lícula ja us heu dit que és un conte
És un conte que explica
Que és un conte entre àcid i amarg
Perquè ell diu un moment
Com les pel·lícules del Chaplin
Quan un ha viscut horror i duresa a la vida
El riure del món
Quan es crea un món
Del que un es permet riure
Transmet aquella manera
Que li permet allunyar la tristesa
O la duresa que ha viscut
Per tant, quan fan humor
Quan es fa humor
D'una duresa
Com es pot ser una guerra
És una manera d'allunyar un patiment
Què passa és que
La línia en aquests casos
És molt fina
Ah, sí
I s'ha d'anar molt en compte
Perquè es pot caure
Fàcilment amb la caricatura
Amb la caricatura
Per suposar
Clar, aquesta és una pel·lícula
Que no pot ser
Un lubits
No pot ser un tubí o un tubí
Perquè això té una grandíssima categoria
Que aquesta no l'arriba a tenir
Però està a prop
De La vida és vella
Està a prop
Sí, a mi la temàtica me l'ha recordat
Saps?
Me l'ha recordat
Està a prop de La vida és vella
La història és un nen que té 10 anys
Que viu a l'Alemanya nazi
I que és aquest
El Jojo Ràbit
Jojo Conill
Surt a la història perquè es diu així
Però bé, no cal insistir-hi
I que és un nen que és un nen solet
És un nen que viu amb la seva mare
I que pertany a les joventuts hitlerianes
De fet, un se n'adona
Posteriorment
Que pertany a les joventuts hitlerianes
Perquè és una protecció
Està dintre d'aquest món
Perquè
Potser rep una duresa
Amb el seu funcionament
De la qual a la pel·lícula
Constantment
Enferriota
Però
Amb ell està
En certa manera
Protegit
I la història
És perquè necessita
Aquesta protecció
La mare
És la Scarlett Johansson
Que va estar nominada
A actriu secundària
Per aquesta pel·lícula
I ho fa molt bé
Ho fa molt bé
I és la història
D'aquest nen
Que ell
Idealitza el Hitler
I el seu pare no hi és
No cal
No vull fer espòiler
El per què
Però el seu pare no hi és
I llavors
Ell s'inventa
O es crea
Un personatge
Que l'acompanya constantment
Que és el Hitler
Que el fa justament
L'actor que el fa
Un amic molt perillós
Exacte
L'actor que el fa
És el Taika Waititi
Ell mateix fa
L'actor que ho fa molt bé
Ho fa un personatge
Clar
És un personatge
Per riure tant
Però
Déu-n'hi-do
El que li treuen
Allà
I llavors
Aquest nen
Que viu
Les joventuts hitlerianes
Des de la dignitat
I la pàtria
I tot aquest tipus de món
Descobreix
Que hi ha
Amagada
A les golfes
De casa seva
Una jueva
Una nena
Una noia
Una adolescent
Jueva
I aquesta és la història
Que ell
Aquesta
Com que són tan dolents
Els joves
I només se'ls pot matar
Com
Ell està
Està sent educat
En aquest tipus de criteri
Llavors
Es desenvolupa
Una situació
Que acaba coneixent
Aquesta noia
Aquest nen
Amb tota la pel·lícula
De fet es fa gran
Es fet es fa gran
Es fa gran
En el sentit
D'adolescent
I que canvia
D'òptica
Al món
Per
Amb la tendresa
Que li significa
Tenir
Veure
Aquella noia
Amb uns altres ulls
I està ben fet
El canvi aquest
És una pel·lícula
Curiosament
Molt lluminosa
Plena de color
Plena de
Desastres
Però plena de color
Perquè és des del nen
I des del nen
La seva òptica
És lluminosa
Luminosa
Després hi ha un amiguet d'ell
Que és una troballa
Una troballa com a actor
Que és un nen engordit
Amb ulleres
Però ho fa extraordinàriament bé
No sé on els ha trobat
Però ho fa molt bé
Un pel·lícula interessant
Tu ho has dit abans
El fet d'obtindre sis nominacions
Sí, clar
Vol dir que té uns valors
El que passa és que sobre aquest tema
Se n'ha fet molt
Tenim el Gran Dictador
Que és una obra mestra indiscutible
Des del principi
Molt lluny del Gran Dictador
Des del principi al fi
I després
És més superficial aquesta
Tot ella
Hi ha la de Lubits
Que també
Clar, tu vi o no
Tu vi
Això és una cosa
Jo no sé si els que ens estan
Eugent
Escoltant
El Gran Dictador
Tothom
Sempre en saben més
Del Charles Chaplin
Però quan
Un pregunta sobre Lubits
En saben menys
Clar que és molt antiga
Però si les pot trobar
A qualsevol banda
És una pel·lícula que s'ha de veure
Val molt la pena
Perquè és de l'època de la invasió a Polònia
D'un grup de teatre
Que munten allà una història
Una història extraordinàriament hàbil
Molt, molt, molt
O sigui que jo recomanaria a tothom
Que li caigui a les mans
Per la raó
Que sigui que una tarda
No sap què fer i busca
Tu vi o no
Tu vi seguríssim que s'ho passa bé
Que no es pensin
Que aniran a veure cine Ranci
No, no, no
Tot al contrari
És actual
Com és actual
El gran dictador
Sí, sí, sí
Són dues pel·lícules
Molt recomanables
Arrel de l'estrena d'aquesta
Sí, me l'ha sugerit
Perquè
Tampoc n'hi ha tantes
De pel·lícules encertades
L'altra
Que has dit
És La vida és vella
Sí
I ofegiria també
Perquè té una certa similitud
El tambor d'Ojalata
Ah, sí, clar
Sí, sí, sí
Que també és una gran pel·lícula
Sí, sí, sí
I El pijama a ratlles
Potser també seria
Sí
Però, bueno
Algunes en vas trobant
Si les vas pensant
Sí, sí, sí
Però
Sí, però
De diferent entitat
Ja són
Són diferents
Sí, sí
Les dues
De Chaplin i Lubits
Estan a una gran distància
Sí, aquest és així
Un vol veure sobre aquest tema
Obres d'art
Obres importants
Aquestes dues segur que en són
Efectivament
Però a la cartellera d'aquest moment
A Barcelona
I aquesta
I aquesta
I aquesta
Que és una pel·lícula que es veu molt bé
I que jo entenc que es veu bé perquè està ben feta i té gràcia
Sí
Molt bé
I tu què has vist?
Molt bé
Ai, Pep
Jo he vist una sèrie de pel·lícules
Clar, aquí tenim les estrenes que no paren, no?
Sí
I dintre d'aquestes estrenes
Doncs com tu sempre dius cada dia al principi
Hi ha les coses que ens agraden
I les que no ens agraden tant
I les que no ens agraden gens fins i tot
Com la vida misma
Com la vella
Llavors
Si parlem de les darreres
N'hi ha un parell, per exemple, tres
Que no me n'han agradat massa
Una d'elles és un típic thriller
De lladres i policies
Sobretot policies i policies bons i dolents
De quin país és?
És americana, del 2019
Manhattan sin salida, es diu
Bé, la droga, la policia
I els bojos
I el poli, bueno, que a més a més és negre
És de Brian Kirk
Deu durar aproximadament dues hores
I el més bo que té la pel·lícula
Per mi
A veure, la pel·lícula
Distreu
No té cap complicació
Vull dir, te la pots veure
La pots veure menjant crispetes
Fumant
Bevent
I no perdràs el fil
No hi ha problema
No hi ha problema
El que té per mi més interessant
És que el senyor Brian Kirk
Sap fer cine, sap posar la càmera
I llavors, la tècnica dels americans
La mitjana de tot l'equip tècnic
Ja és alta
Llavors, és un producte
En aquest sentit, tècnicament
Molt ben resolt
Però està al servei
Al servei de res
Una història molt fluixa
Però ben organitzada
I ben creïble
Sí, sí, sí
I que ja et dic
Bueno, ells en saben
Ells els seguien sense cap problema
Igual que també
No hi ha cap sorpresa
O sigui, tot és previsible
I passa tot
Segons el que tu creus que passarà
Perquè no pot ser d'una altra manera
Una història d'aquest tipus
Bé
Ara, venint cap a Espanya
En trobem una
Que la vaig veure abans d'insam
Que l'estrenaran aquest divendres
Que es diu El Plan
El Plan
Sí
El Plan
És una pel·lícula
Feta per
Polo Menarguez
Menarguez
Polo Menarguez
El coneixem, aquest director?
És un director
Que ha estat fent documentals
I ens sembla que aquesta és la seva òpera prima
Llavors
Ha volgut començar
Amb una peça
Tipus intimista
Tres actors
Situats
En un pis
Ells provenen de
Són gent entre 50 i 60 anys
Provenen d'acomiadaments
Del treball
Una empresa gran on treballaven
Estan
Sembla que estan planificant
Una acció
Contundent
Contra l'empresa
O contra la situació
Que tenen
Les persones
D'una determinada edat
Quan se queden
Sense feina
Però
No sabem
No sabem exactament
Què és el que estan planificant
I on passa?
Això és on passa?
El pis d'un d'ells
Llavors
Han quedat tots tres
Al pis d'un d'ells
I des d'allà
Han de sortir
Amb les seves
Una bossa cadun
O una motxilla
I anar a fer
No sé què
El plan
Que tenien previst
Si es diu el plan
Sí
Però
Curiosament
Aquesta és l'excusa
En realitat
El que assistim
És que
Fins i tot
Les persones
Amb aquesta situació
Una mica complicada
Doncs
Cada un
Té
Una problemàtica
Interna
Que es posa de manifest
D'una manera
Senzilla
I natural
I quins són els actors?
Els coneixem?
Sí
El de la Torre
L'ample de la Torre
Aquest ho fa tot
Sí
Sí
Bueno
Ell és molt bo
El Raül Arevaló
Ah
Que també
Sí
Sí
Sí
Com els seus
Paters de sempre
I l'altre
No recorda el nom
Bé
Un d'ells
Està casat
I té dos fills
I
Arriba
Cinc minuts
Tard
A la trobada
L'altre
És solter
Però té
Una mica
D'addicció
Al porro
I tot això
I aquest
Arriba 25 minuts tard
Perquè a més a més
Se li espallla el cotxe
Mentre estan
Estan els altres dos
Parlant
I esperant
I el que està a casa
Que és el
De la Torre
Doncs
En principi
Que és l'organitzador
Sí
En principi
Està casat
Amb la seva dona
I
Arrel
D'aquesta trobada
La pel·lícula
Dura 79 minuts
És a dir
És una pel·lícula curta
Sorprenentment curta
Perquè ara que fan
Estes pel·lícules
Que
I cosa que has d'agrair
Perquè
És que n'hi ha suficient
Per
Perquè
Tota l'estona passa
Sí
Sí
Bueno
Si ells ho fan bé
Encara
Sí
Sí
A veure
És una pel·lícula
Pel lluïment
Actual
I també pel lluïment
Del guió
Del guionista
Per sorprendre't
Sí
Llavors
Ho aconsegueis
Bueno no facis espòiler
Però digue'm si et sorprèn
Sí
Et sorprèn
Sí
I és clar
La sorpresa més grossa
Ve al final
Ja m'ho penso
És molt grossa
Val
Val
La pel·lícula
Doncs
Si tenim en compte
El que he explicat
Sembla una pel·lícula
Molt interessant
I ja està bona
I tal
En realitat
A mi no em va semblar això
O sigui
Em va semblar
Una pel·lícula
D'això
De guionista
Ben feta
I els actors són bons
Ben interpretada
Pel lluïment d'ells
I ho fan
Però
A veure
És
Al final
L'encefalograma
És bastant
Plano
Ja
Bueno
O sigui
No ens animem massa
Però bueno
Tampoc
La desbancaria
Si tenim en compte
El cinema
Que veiem
Espanyol
Les 100 pel·lícules anuals
Que veiem
Aquesta
Estaria
Entre les 20
Bones
D'acord
D'acord
Per tant
Té un aprovat
Té un interès
Té un interès
Perquè
Trobo que
Intentar una pel·lícula
Tancada
I donar-li
Donar-li
Greix
Té la virtut
La virtut dels 79
Minuts
Si en lloc de 79
Fossin 125
Segurament
Estaria
Posant-la per terra
Segurament
D'acord
Llavors
Seguint
Pel·lícules
Que no m'han acabat
De convèncer
N'hi ha una
Que és
De
França
Israel
Que es diu
Sinònimus
Aquesta pel·lícula
És
Aquesta s'ha estrenat
O encara no està
Ha anat a festivals
No, també s'ha estrenat aquest cap de setmana
Aquesta és el 2019
És d'un
Director
Israelià
Que es diu
Nadab
Lapid
Que aquest
Aquest director
Curiosament
Va fer una pel·lícula
Que es deia
The kindergarten teacher
La senyorita del parvulario
O la maestra de pàrvolos
El 2014
Aquesta pel·lícula
Va tindre un cert
Pràcticament
I
El 2018
Sara
Colangelo
Va fer
Des d'Estats Units
Un remei
Que per mi
Supera la primera
No l'he vist
Però
Jo crec que la supera
Perquè
Pel que he llegit
De cròniques
De la que va fer
El Nadal
Lapid
Amb la
Amb la que
Vam veure
I vam comentar aquí
L'any passat
És una pel·lícula
Força interessant
Interessant
Sí
Llavors
O sigui
Estem davant
D'un director
Israelià
Crític
Amb la política
Actual
Del seu país
Diguéssim
Una persona
Liberal
Liberal
Liberal
Liberal
D'esquerres
I
Pel que sembla
Ell segurament
O s'ha format
A França
O coneix
Bastant
La filmografia francesa
És estrany
Normalment
Ells van
I en els Estats Units
I en aquest cas
Ens presenta
Sinònimos
És un noi
Que acaba de fer
El servei militar
A Israel
Fan tots
I surt rebotadíssim
I se'n va cap a França
I no vol saber
Res
D'Israel
Vol fer un trencament
Total
Amb aquella societat
I aquella
I
Amb ell
L'està
Agobiant
Aquella vida
Aquell entorn
Etc
I vol anar cap a França
Per respirar
Uns altres aires
Però llavors
El que fa
I se'n surt
D'això
No, no
El que fa el director
És una pel·lícula
En la que
Amb una estètica
De plans ràpids
I un guió
En el que es busquen molt
Els sinònims
I les sorpreses
Se'n va cap a fer
Una pel·lícula godardiana
D'aquelles de tipus
Van de part
De petit soldat
O sigui
I ja està més enrere
De les primeres de Godard
En la que sorprenia molt
Però t'acabava captivant
Una mica
Per la contradicció interna
Entre els diàlegs
Aquí jugué una mica amb això
Però clar
Jo si tinc que jugar
A fer
A Godard
A fer de Godard
Em quedo amb l'original
I no amb la còpia
I aquí el que passa
És que
Aquesta sí
Que dura
Una hora cinquanta
I arriba un moment
Que hi ha canses
De tanta
Megalomania godardiana
I llavors
La pel·lícula
Vol ser també
A la vegada
Una crítica
Enlloc d'emmirallar-se
Amb la cultura
Francesa
O amb el sistema
De vida occidental
Representat
En França
Doncs el que fa
És també criticar-la
Que no em sembla malament
Però
De tot això
El que queda
És un discurs
Garbuix
Sí
Irreverent
Irregular
I l'actuació
Està bé
O els personatges
A veure
Aquest també és un problema
Tothom diu que
El protagonista
És un
És un
Que fa
Una interpretació
Molt posada
Amb el paper
Per mi
Està sobreactuada
I no
Acabo de
De concedir-li
Com se diu aquest no?
Sí
Es tracta
De Tom Mercier
I el director
És Nadal
Nadal a pit
Sí
Nadal a pit
Tom Mercier
Doncs bueno
Fa un paper
Que clar
Tota la pel·lícula
Pivota a sobre d'ell
És el noi aquest
Ah sí
Sí
Però bueno
No l'hem
Pels que esteu escoltant això
Li estic ensenyant
M'està ensenyant
El cartell de la pel·lícula
És un noi
D'uns 25 anys
Sí
I llavors
Bueno
La pel·lícula
Que respira
Una certa
Frescura
Sí
Tan frescura
Que
Només arriba
A França
Ja deixa
L'individu
Subject
D'un robatori
I del robatori
En surt
Pràcticament
Sense ni roba
Llavors
Això ho sugereix
A la Nuesa
Això ho sugereix
Bé
Ja dic
És una pel·lícula
Que tampoc
M'ha acabat de començar
I és la seva
De tot i així
Va ser
El millor director
Sí, sí
Ha recorregut els festivals
I ha tingut premis
Bé
Que cal esperar
Doncs
Molt bé
Ara
Ara el que t'ha agradat
Ara alguna que m'hagi agradat
Molt bé
Molt bé
Doncs dintre de les que
M'han agradat
Hi ha
Una versió
Que s'ha fet
De Casanova
Ah
És un
És un
Casanova
Molt
De quin país?
Molt curiós
Està fet
A França
Ara ve
Hi ha molta cosa
De França
Tots
Sí, és una peça
Una pel·lícula dirigida
Per Benoat
Aquesta sí que està estrenada
Em sembla
Em sembla
Que jo l'he vista
És una pel·lícula
És una pel·lícula que està basada
Amb les memòries
Bé, cinc toms
Jo les tinc
I les he llegit
I són molt interessants
Segur
I molt divertides
D'aquest personatge del segle XVIII
El segle XVIII va donar personatges molt interessants
Aquest
És contemporani del marquès de Sade
Però és una cosa molt diferent
Aquest home era un seductor
Un tio que tenia el seu propi art i estil
Però
Una de les coses interessants de la pel·lícula
Tinc que dir abans que res
Que el lector que l'interpreta
És Vincent Lindon
I fa un molt bon paper
Sí
És un Casanova madur
Ell en realitat
En aquest temps tenia 38 anys
Però s'ha de tindre en compte
Que al segle XVIII, 38 anys
Un home
Si a sobre li poses la perruca aquella que portava
Ja té un aire de 58 o 60 d'ara
I ella
És per mi
Una sutil i esplèndida
Esteixa Martin
La obra es basa en una de les històries
Darreres
Clar, perquè aquest Vicent Lindon és gran, eh?
També
Sí, sí, sí
Ells sí que deu tindre 58 o 60
60
60
Va, val
60, l'estic llegint
Però clar, ja dic
Està posat una mica
Va ser parella de la Carolina de Mónacos
Que és to
Mira por aquí
No, és un actor dúctil
Sí
Que té matisos
Bueno, i té un
Té un
Sí
Vull dir que ha interpretat molta cosa
Sí
A veure, és un film artístic
Sensible
I estètic
Ah, és el que va fer el Roder?
Sí
Ah, sí
Sí, sí, va fer el Roder
Que ens presenta un Casanova reflexiu i en ple exercici de sinceritat
Mostrant-nos com el gran seductor va patir
Per un cop
El sentiment d'enamorament posat a prova per una jove prostituta anglesa
Que conscient de la fama crepuscular del seductor
Es resisteix a acceptar les seves propostes
En mig de festes, músiques, valls, vestits i pentinats
Que fan la delícia del bon afeccionat
Perquè la recreació de l'alta societat de finals del segle XVIII
És perfeccionista
I la història, en bona part, l'acompanya
És a dir, per mi és una pel·lícula que és un plaer
Veure-la és un plaer estètic
La música, heu de pensar que és la música de l'època
És a dir, allà el clarissembal
Tot el que és aquella música
Que ha recreat bé l'àmbit
Sí, està molt ben recreada
La fotografia és una fotografia de tons blavosos
Que lliguen amb els vestits
I fan contrast amb les perruques
Que normalment eren blanques o roses
I és una època en què Casanova residia a París
I es va traslladar a casa d'un amic
Que el va convidar a Anglaterra
I allà va conèixer una prostituta jove
I és aquesta història
Passa tota aquesta història
I és molt maca perquè veus
Passa a Anglaterra
Sí, passa a Anglaterra
I veus un seductor de categoria
Amb els seus arguments i tal
Que quan de passada
Que està perseguint el fet d'aquesta noia
Que l'acaba enamorant-se perdudament d'ella
Sense que en segui mai res
De passada, quan alguna pel costat
S'atança per ser seduïda
Es veu que la sedueix amb una naturalitat
I una rapidesa bestial
Com correspon a la seva fama
Però, amics
Amb aquesta
Toca amb una pedra
La recomano
Molt bé
És una obra molt bonica
Sí, aquesta sí que he vist que estava en cartellera
Llavors, hi ha una pel·lícula
Sí que l'has vist, eh
Sí, abans fora de micro
Comentava
És una pel·lícula que aquesta
Ah, la d'animació
Que m'has comentat
Sí, la recomano especialment
Per fer-hi una visita en plan familiar
És a dir, és una pel·lícula per totes les edats
I com se diu aquesta pel·lícula?
Es diu
La famosa invasión de los ossos en Sicilia
Ah, sí
És una pel·lícula d'animació
Una pel·lícula que dura una hora i mig aproximadament
És preciosa
De principi a fi
Els dibuixos són del propi director
Lorenzo Matotti
Que és un dibuixant
Que té un estil molt net
Una mica
Diríem que recorda
Ah, però és francesa la pel·lícula
Veig
Sí, sí, sí
La pel·lícula
És franco-italiana
Perquè el director és italià
Però la producció és francesa
I el director és aquest Lorenzo Matotti
Correcte
Sí, sí, sí
Ja
És a dir
La història
És una història que està treta del llibre original
El llibre original és de Dino Busati
Un escriptor que el va publicar el 1945
Dino Busati, a part d'un gran escriptor
Era també un gran dibuixant
Il·lustrador, no?
Sí, va fer diversos llibres il·lustrats
I aquest és un d'ells
Llavors
Era periodista també del Corriere de la Cera
La història ens trasllada a les muntanyes
Ell va viure molt a prop dels Alps
I havia fet molt muntanyisme
Llavors estava captivat per la muntanya
I aquí es va inventar una història expressament per infants
En la que hi ha uns ossos a Sicília
Que viuen allà a les muntanyes
Però hi ha un dia
Que el cap dels ossos
Que són 10.000
El cap dels ossos
Perd
En circumstàncies, una tempesta, etcètera
Perd el seu fill
I no es reconforta en no trobar-lo
I a partir d'aquell moment
Organitza
Una invasió
No, no
O sigui, una búsqueda
Ja
Frenètica
Per buscar-lo
I llavors posa en peu
No de guerra
Sinó d'activitat
Dels ossos
A tots els ossos que té
Com a súbdits
I decideixen baixar a la vall
On viuen els homes
Ah, és un enfrontament homes-ossos
Efectivament
Ja
Perquè creu que allà estarà el Tonio
Que és el seu fill
Sí, sí
I efectivament el troba
Ah, entre els homes
Però després passa que
Que al final
Els ossos estan millor en el seu lloc
I els homes a la vall
I...
I aquest és el problema final
Sí
Diguéssim que al final
No facis espòilers
No, al final és bo
A més a més
La pel·lícula està molt
És molt interessant
Perquè està feta amb un narrador
Precisament el narrador
És Andrea Camilleri
Ah
Que és l'última peça
El pobre que va fer
Imagina's
Després ens va deixar
I...
Curiós perquè no
No te l'imagines
En una història d'aquest tipus
Clar
Però bueno
Sí, sí
Bueno, ell és el narrador
Dondo
Posa la veu
Sí, sí
Al narrador
És a dir
Tenim un narrador
Que ens va explicant la història
La història, no?
Dintre de la història
Molt bé
Ah, doncs sí que t'interessa això
L'os
El cap dels ossos
Està narrat per Toni Servillo
Que també és un gran actor
Sí, tant
Ell fa de Leoncio
Que és el pare de Toni
El pare-os
Sí
És una pel·lícula que transmet uns valors nobles i universals
I per tant, tenint en compte el plaer visual que representa
Perquè hi ha moments extraordinaris, visualment parlant, tant de dibuix com d'acció
És una meravella
Doncs aquesta l'aconseguim
La recomano moltíssim
La famosa invasió dels ossos a Sicília
A Sicília, correcte
Que el títol ja és curiós, no?
Sí
I després, vull parlar d'una que és un canvi, aquí tenim un canvi de registre molt serió
Es tracta de Nuestras Madres
Sí, Nuestras Madres
És espanyola?
No, és una pel·lícula de Guatemala
És una...
I com és que arriba?
Jo sempre que veia...
Una pel·lícula de César Díaz
Sí
Sempre que veig una...
Bé, pel·lícules de, sobretot, hispanoamericanes, excepte les argentines, excepte les potents
Que aconsegueixen arribar aquí, sempre penso, Déu-n'hi-do, que aconsegueixen arribar
Bé, aquesta pel·lícula té una explicació perquè...
Perquè ha anat a festivals
Sí, ha anat a festivals
Clar
Li van donar, compte, la càmera d'or al Festival de Can a la millor òpera Prima
Qui és, m'has dit el director?
Sí, el director es diu César Díaz
És l'Òpera Prima d'ell
Que no el coneixem, clar
Llavors, la història
Ens relata la història d'un noi interpretat per Armando Estípia, amb un paper molt serió i molt potent
Que ell, en realitat, ell és un antropòleg que treballa als serveis fúnebres del Ministeri de la Guerra
Bé, el Ministeri de l'Interior o una fundació forense lligada a l'actual règim
Llavors, una de les funcions que té és fer autòpsies
I hi ha una dona de la muntanya, és a dir, una índia
Que demana, després de molts anys de no ser atesa, aconsegueix que se l'escolti
Ell té una conversa amb ella i ella li diu que definitivament sap a on va ser enterrat el seu marit
Que va ser assassinat brutalment
Ella també va ser violada en diverses ocasions pels militars
I tot això va passar perquè els militars estaven perseguint-los i els van torturar
Perquè havien ajudat, havien donat aigua i menjar a uns guerrillers que anaven escapant
Fugint de l'assetjament dels militars
Curiosament, aquesta dona li va parlar i li va ensenyar una fotografia del cap dels guerrillers
I el noi va quedar corprès perquè va veure que el cap dels guerrillers creia que era el seu pare
Després, al tornar a la ciutat, ho va confirmar
I llavors ja es va posar en ferm per aconseguir tots els permisos i autoritzacions
Perquè això, aquest enterrament estava fet en una finca particular
I va haver problemes per aconseguir permisos per poder fer l'aixecament dels cadaves
I finalment, doncs ho va aconseguir
Però la pel·lícula va molt més enllà de la recerca, de l'establiment de la memòria
I poder aconseguir un retrobament, encara que sigui amb els ossos, amb els cossos dels familiars
Després de tants anys
Però més enllà d'això, perquè aquest noi té la mare
I la mare, no vull fer espòilers tampoc
No, no el facis
La mare tenia un gran secret que mai li va revelar al noi
I que a través d'aquest fet que podria ser
Es desvetlla, el secret
Un fet pràcticament documental
Aquí és el gran valor per mi d'aquesta obra de César Díaz
I és que aconsegueix anar més enllà del documental
I fer una narració de ficció molt interessant
Ficció que pot estar lligada a la realitat o ficcionada
De fet, moltes vegades parlem que hi ha vegades quan les pel·lícules estan basades en fets reals
És difícil separar la ficció de la realitat
Sí, clar
Doncs aquí el que podria ser una recreació, una reconstrucció d'uns fets terribles
Doncs ens porta també a la reconstrucció d'una trobada íntima
Que naturalment serà molt colpidora
I això passa al final de la pel·lícula i no ho diré
No ho digues, no
És una pel·lícula molt recomanable
Que s'estrenarà
Ja l'estan anunciant en cines allò que té un moment pròximament
I es farà aquest divendres
Normalment d'aquests països, si arriben, si aconsegueixen arribar
Ho han lluitat molt
Han anat a festivals, els han guanyat, han surat
I per tant sí que n'hi ha moltes que s'ho han merescut arribar fins aquí
Clar, el César Díaz aquest ve del món del documental, saps?
Ja, no, i llavors la càmera la porta amb ells
La porta molt bé
I llavors...
S'han format per aquí i per allà
I això té un valor afegit
La major part dels intèrprets són nadius
Aquells rostres
Omplen tant la pantalla
El color que té dels teixits
Perquè hi ha...
Sense que sigui recreació
Però hi ha una quantitat de teixits
Que li donen aquell color, aquella naturalitat
I després tot el que respira la pel·lícula és veritat
I és corprenedora en molts moments
Doncs un altre que recomanem
Per tant, molt bé
Doncs ara parlem d'una pel·lícula que justament hem vist els dos
I que no sé...
No hem comentat entre nosaltres però la comentem ara per vosaltres
La pel·lícula és Pavarotti
És una pel·lícula sobre el cantant
I és una pel·lícula en moda a veure interessant
Una pel·lícula que posa...
Està...
És mig documental...
És documental perquè hi ha molta, molta material
Material de càmera gravada al moment que s'estaven fent les representacions
A més, el director Ron Howard és un especialista en biòpics
Sí, sí, sí
I ho fa molt bé
Molt bé, molt bé
Ho fa molt bé
La pel·lícula està travada a partir de les tres dones
De les tres dones que van marcar una mica la història del cantant
Del tenor Pavarotti
Que són la seva dona
Ell va néixer a Mòdena
La seva dona a Mòdena
La seva primera amà
La seva primera companya
I després la Nicoleta
Que és la seva dona
Amb la que es va casar finalment
Després de divorçar-se de la seva dona
La història és a través d'elles tres
Elles van explicant, van desgranant el Pavarotti que van conèixer en el moment que el van conèixer
La història està ben travada
És molt interessant perquè és un home que ha nascut a Mòdena fill d'un forner amb una veu extraordinària com tothom sap i coneix
I que avui sentirem
I que avui sentirem
Ara l'Andrea ens posarà una de les àrees més boniques que ella ha cantat
Que és el vinxeró
Com ara no em sortirà la pel·lícula de la pel·lícula del Turandot
Quan no em surt l'àrea
Que ho digui l'Andrea
Sí, que m'ho dirà
L'àrea que el Turandot canta
N'és un normo
És un normo
Que la canta quan ella
Ara buscava l'Andrea
I a mi m'ha sortit
N'és un normo que és l'àrea que canta el calaf
El pretendent de la princesa Turandot
Perquè ha endevinat les tres endevinalles que ell li ha proposat a contracor d'ella
I ell acaba amb aquesta àrea que ara ens posa
I que sentirem perquè és preciosa que ens posa l'Andrea
I que sentirem perquè és mémos
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
li agradava menjar
i tant, sí, massa
bueno, disfrutava amb els amics
és a dir que...
de fet és una pel·lícula
de la part bonica
del
del Pavarotti
de la part extraordinària
que la va fer un home
vencedor
a tots els camps en què ell s'hi va ficar
perquè després fixa't que va cantar
va cantar amb l'Esting, va cantar amb el Bono
ell va fer una gira
per tot Estats Units
unes gires extraordinàries
que penses
es ten
l'òpera
amb un altre format
que per a Europa seria molt difícil
d'entendre
jo crec que la pel·lícula deixa clar
que hi va haver un moment
amb Pavarotti
la seva vida
té una successió de canvis
i hi va haver
com amb tota les vida
però amb ella està molt remarcat
i jo crec que hi va haver un moment
quan després dels trasbalsos familiars
perquè és un home
que és enamoradís
no, i que viu sol
viatxava molt
llavors
clar
i que ella és la seva
forçosament
teixia complicitats
amb altres dones
ell és un home
un seductor
és un seductor
en tots els camps
però hi va arribar un moment
en què
ell es va adonar que realment
era una persona important
dintre de la música
i ho era
però ell se'n va adonar i va dir
no em vaig a fer de tivo
sinó que el que vaig a fer
és a mirar
que la música
sigui atractiva
però ell és una forma de tivo
de la humanitat
jo crec que sí que fa de tivo
i crec que va
va treure l'òpera
de
una mica
d'allà on està tancada
del context europeu
i la va posar
la va universalitzar molt
el context americà
ell quan
ja el contracte
al Metropolitan
i després
té uns
uns productors
que ja el porten
per tot el territori
clar
és un altre format
completament diferent
completament diferent
ara
ell és una veu
extraordinària
quan canta
en format
europeu
en un
en un
en un
en un liceu
o en un
o
o qualsevol
dels
dels teatres
tancats
i sense micròfons
fa el mateix
que si cantés
al camp del Barça
en el fons
ell
que és capaç
de
havia de ser
una experiència única
a sentir-lo
sí
sí
sí
sí
és una veu
extraordinària
jo comparava aquest
amb la
amb la
amb la pel·lícula
que es va fer
de la Calas
aquella pel·lícula
no sé si la recordes
una gran pel·lícula
també
la pel·lícula
Maria
Baicalas
sí
que
és curiós
perquè aquest Tom
Wolff
que em sembla
que ell
no prové
del cine
sinó que
prové
de la publicitat
o d'aquest tipus
de Mont
va fer una pel·lícula
extraordinària
perquè jo
quan comparo
aquestes dos pel·lícules
per mi
és una de les millors
pel·lícules
que he vist
perquè
clar
és una pel·lícula
que està feta
és un documental
amb retalls
de la vida
de la Calas
però la selecció
i ella està
molts anys
aquest noi
està des de l'any 13
400 hores
es va mirar
i la selecció
que va fer
per mi
és perfecta
amb l'Ona Assis
per suposat
amb la Marina
Lomorro
amb l'Alent
de l'Ona
amb l'Isol
l'Aren
amb el Pasoliner
perquè la Calas
va fer una pel·lícula
amb el Pierre-Paul
i la Pasoliner
Medea
va fer una pel·lícula
amb ell
sorprenentment
jo no l'he vist
i l'Ona Assis
sí, clar
amb el Kennedy
amb l'Onchino Visconti
amb el Winston Churchill
amb la Grace Kelly
amb la Liz Taylor
surten
aquesta pel·lícula
surten
una quantitat
de gent
que va
passar
per la seva vida
en situacions
molt diferents
però jo
mirada
les volia comparar
perquè mirada
la del Pavarotti
i la de la Calas
la de la Calas
tot i que ella
va ser considerada
com una diva
i el gran divo
el gran divo
jo crec que és
el Pavarotti
i a més
ell és un home
disfrutador
de la vida
i la Calas
era un home
que va patir
la seva vida
la vida
la vida de la Calas
és una vida
molt més intensa
sí
però el meu
mot d'entendre
la pel·lícula
és terrible
la pel·lícula
de la Maria
Baikalas
és una pel·lícula
molt més profunda
que la del Pavarotti
sí, sí, sí
sens dubte
molt més profunda
el personatge
també
sí, el personatge
també
Pavarotti
és la excel·lència
amb la veu
però després
és el que deia
és un home
ben trebada
de fet
és un home
que tot el que li agrada
ho disfruta
i és manifest
i fa de la seva vida
un espectacle
i viu l'espectacle
però viu la vida
sí
en canvi
la Maria Calas
la Maria Calas
clar, ella va néixer
a Nova York
a veure
de totes formes
hi ha una cosa
Maria Calas
com sempre passa
amb totes les dones
ha de lluitar
contra dues coses
contra les dificultats
normals
que té l'home
i contra la dificultat
afegida
de ser dona
i l'estètica
perquè ella és una noia
grassa
i no agraciada
ella neix
a Nova York
i
al cap
d'un molt poc temps
els seus pares
se separen
els seus pares
queden allà
i ella torna
a Grècia
i llavors
a Grècia
torna amb la seva mare
que ja li detecta
aquesta veu
però que del fet
i que ella té
aquest do extraordinari
amb aquesta veu
extraordinària
però li costa
moltíssim
moltíssim
de fet
jo posava
aquest
enfrontament
de dos vides
tan diferents
que clar
que li va ser dur
també al Pavarotti
arribar on te va arribar
però ell
als 18 anys
o 19
em sembla
que guanya
un concurs
no sé si és
a París
potser
i fa de Rodolfo
a la Bohem
i ja
el catapulten
la Maria Calas
li costa molt
trobar una mestra
que cregui en ella
i que cregui
profundament
en ella
i després
ella era
curta de vista
era miop
portava ulleres
gruixudes
era grassa
és a dir
el Pavarotti
també era gràs
però
va tindre una mestra espanyola
per cert
i d'algo
una gran mestra
sí, sí
de fet
és la que
la catapulta
si els que ens esteu escoltant
no heu vist
Maria Baicalas
us diré
que està
amb DVD
sí
i és d'aquelles pel·lícules
que val la pena
tindre-la
a la biblioteca
de casa
sí
perquè
la visitareu
més d'una vegada
i perquè
t'apropa
a un tipus de vida
que és
de les
grans estrelles
que
que viuen
i pateixen
el do
que tenen
és un do
únic
és un do
que
molt
molt
circunscrita
a un tipus de món
i és un món
molt dur
llavors
llavors
jo quan veia
aquestes dues pel·lícules
i pensava
en aquestes dues pel·lícules
la manera
en què encara
a la vida
un pavarotti
és immensament
més lliure
que la manera
en què
la intenta
enfrontar
la
la
la cales
i tot i així
crec que
finalment
és una dona lliure
que fa
el que
el que
tria a fer
sí
però
amb molt
amb uns
ingredients
completament
diferents
ara
la pel·lícula
també
l'òptica
és diferent
sí
però
ella
té una
línia
directriu
i la segueix
i la segueix
encara que
tingui que renunciar
a moltes coses
va morir
relativament jove
que
el
pavarotti
va morir
al 70
no sé
77
o 72
72
sí
72
però
vull dir que
ell va fer una vida
professional
i molt
molt llarga
molt llarga
jo havia
proposat
que avui
acabéssim el programa
escoltant
la Maria Calas
bé
però mira
com que ve
que encara ens queden dos minuts
sí
si tens algú que
volia afegir una cosa
que s'aparta una mica
de
del que normalment
parlem
i és
en aquest cas
m'agradaria
i de passo
és un homenatge
amb ell
parlar-vos
d'un llibre
que s'acaba
de presentar
es diu
Un cinéfilo
en el Vaticano
és del
del mestre
d'historiadors
i cronistes
de cinema
Román
Govern
està editat
per Quaderns
Anagrama
i us puc dir
que
és un llibret
entranyable
com sempre
Un cinéfilo
en el Vaticano
es diu
sí
realment
és ell
el cinèfil
que va ser cridat
pel Vaticà
quan es va celebrar
el centenari del cinema
el Vaticà
va reunir
una sèrie
d'experts
en cinema
sobretot
religiós
i l'únic seglar
que va ser convidat
va ser precisament
Román Govern
molt bé
i n'ha fet una crònica
el llibre
és molt interessant
perquè
el romà
amb aquell estil
tan cult
i
amb la
floritura
que té
la seva escriptura
de
dades
i de personatges
ens entén
ser una mica
amb aquest
món críptic
que és el Vaticà
l'últim capítol
diu el Panteón
Cinematogràfico Vaticano
és molt
recomanable
creieu-me
passareu
dues hores
llegint-lo
que
us
reconfortaran
segur
i a més a més
serà molt interessant
i ara
us deixem
sentint
la Maria Calas
cantant
la castediva
de Norma
de Bellini
que és també
preciosa
ja ho sentireu
és preciosa
amb això
us diem
bona nit
etutam
bona nit a tots
és
esti
sofri
esti
sofri
antighe
a not
i
un
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!