Cinema sense condicions
Hola, bona nit.
Hola, bona nit.
Com sempre, tots els dimarts a les 8, aquí estem Cinema sense condicions per compartir amb vosaltres el cinema que hem vist, el cinema que ens ha agradat, el cinema que veurem, el cinema que ens agrada i el cinema que potser no ens agrada però també en parlem.
Estem aquí per aquesta nit amb Pep Armengol. Hola, bona nit.
Hola, bona nit a tothom.
El control del so i darrere de la pantalla que tenim davant, l'Andrea. Hola, bona nit.
Hola, Andrea.
I avui tenim una convidada molt especial, la Mercè Espelleta, bona nit. Bona nit. Bona nit, Mercè.
Estem molt contents de tenir-te aquí i de que ens expliques un munt de coses perquè tens un munt de coses d'explicar, un munt de coses que has fet i un munt de coses que saps.
Això és sempre valuós. Valuós en general i valuós al món de l'art i al món del cinema en particular.
Per tant, que ho direm de tot el que ens expliquis, ens diguis i ens comentis.
Jo estic encantada d'estar avui aquí i compartint aquest moment amb vosaltres.
Benvinguda, és un plaer tindre't aquí.
A veure, començarem, sempre fem una primera part que expliquem el que hem vist i que ens ha agradat més o que val la pena de ser comentat.
Ja saps, Mercè, que pots entrar sempre que vulguis al moment de comentar si alguna cosa et sembla adequada i et sembla interessant.
I nosaltres farem les pel·lícules que hem vist. El Pepper Mangold ens explica i ens parla avui de...
Bueno, avui vaig estar de jurat aquesta setmana passada.
És veritat, ens ho vas comentar la setmana passada.
Sí, però la setmana passada no podia comentar les pel·lícules perquè el que comentava és que s'hi havia jurat.
I ara ja puc dir de què va la cosa.
Molt bé, t'escoltem.
La 26a edició del Festival de Cinema Independent de Barcelona.
M'ha agradat molt participar-hi. Jo ja el coneixia, havia anat altres vegades com a acreditat.
però aquesta vegada hem estat de jurat.
O sigui, hi ha un grup humà molt... que va molt per la feina i realment han fet una labor de selecció de producte interessant.
De les 18 pel·lícules que ens tocava a nosaltres, 10 eren curts i 8 llargs.
hi havia 3 jurats, nosaltres érem el jurat de l'Àsia, 15 corresponia pel·lícula, llargmetratge i curtmetratge nacional.
Llavors, dintre de les 18 obres que teníem, 9 em semblen que superen...
Els 5.
A l'aprovat, sí, efectivament.
Curiós, eh, perquè tampoc és habitual això, eh?
Per tant, bé, molt bé.
Interessant.
Llavors, nosaltres hem donat el premi a una pel·lícula que es diu Meseta, de Juan Palacios.
És una obra que tracta sobre el despoblament.
De qui és? De qui és? L'has dit?
Juan Palacios.
I és una primera obra.
És una obra prima, eh?
Una primera obra.
Sí, havia fet altres cursos, però aquest és el primer llarg.
És un llarg metratge, ja dic, és sobre la despoblació del món rural, en aquest cas a la Meseta, a la zona de Lleu.
És una pel·lícula molt ben feta i, a més a més, de la temàtica que està tocada d'una forma sensible,
però no allò melosa amb els personatges, sinó que hi ha un rigor.
Es va tocant tots els temes, és a dir, es toca el tema de la importància de l'aigua, de la importància del vi,
amb la seva producció, la terra, el pastor.
El pastor és un fil conductor que ens va portant per la història.
i hi ha una parella també gran que el que fa és espicolar faves, netejant-les.
Hi ha el que és la cega que...
I és el moment actual, això?
Sí, sí, sí, actualíssim.
Sí, sí.
Hi ha una utilització de l'elipsis extraordinària.
La fotografia és molt bona.
El so és molt important, tenim tots els sons del camp, és a dir, que moltes vegades hi ha filmacions de nit
i estem sentint els animals aquells típics, veiem unes lucièrneges d'aquelles, les llumenetes...
En fi, és una pel·lícula molt entranyable i a la vegada colpidora perquè posa de manifest,
sense posar-se en una banda o en una altra, exposa una situació i el públic o l'espectador decidirà, no?
Però la seva manera de presentar-la és extraordinària.
És extraordinària.
És de molti...
No, d'ell mateix.
No, ja, no, no.
Em refereixo al guió de la pel·lícula, del guió del mateix director d'entén que em dius.
Però el guió és una història en particular o és una descripció d'històries?
No, no, és una descripció.
El que passa és que...
Però vull dir, té història.
Té com a crossa dos o tres personatges.
Un pastor, un parell de pagesos i un tractorista, perquè, clar, van sortint tots els elements propis del món rural, no?
Que d'això tracta.
Tu l'has trobada interessant.
L'has trobada interessant i bona.
Cinematogràficament bona, perquè a vegades hi ha pel·lícules que són interessants, però cinematogràficament no aporta res.
Aquí hi ha muntatge, hi ha llenguatge, i ja dic, hi ha una forma narrativa molt bona.
I això s'estrena quan?
Espero que s'estrenarà, espero que s'estrenarà.
Ara l'estan passant al Festival de Gijón, que s'està celebren ara.
Llavors li vam donar com a menció, una menció especial, a una pel·lícula...
Aquesta és una pel·lícula colpidora, perquè es titula Les lletres de Jordi.
Jordi és un personatge real, la directora...
Les lletres de Jordi és catalana, aquesta, que està rodada aquí?
Bueno, no, és les lletres de Jordi.
Ah, les lletres.
El personatge, sí, el personatge és català, de Barcelona.
És un noi que té un problema ja de naixement.
Però és una persona adulta.
Sí, és una persona que deu tindre uns 40 anys o així,
i té una paràlisi cerebral.
Llavors, imagineu-vos, Stephen Hawking,
doncs és un personatge que va amb les condicions,
la cadira, necessita ajuda, no pot parlar,
emet algun soroll o això que els que són més propers amb ell detecten.
Té uns pares que ja estan 75-78 d'edat.
I aquesta noia, la directora...
Qui és la directora, diu?
Maider Fernández Iriarte.
És una directora basca.
Va fer un treball molt important
per entendre una mica la fórmula de comunicar-se amb ell
i ho aconsegueix, però d'una manera...
Perquè el protagonista és ell.
Sí, sí, sí, naturalment.
Llavors, bueno, la història ens introdueix...
No hi ha biografia, o sigui, aquí el que veiem és el Jordi,
com s'expressa i què pensa i què vol fer
i com viuen les coses,
sempre tenint en compte que es diuen les lletres de Jordi
perquè partim d'una cartolina
en què ell va assenyalant les lletres,
construint partites frases
per poder orientar el que té al davant sobre el que està...
Que, per tant, sap llegir.
Sí, sí, sí.
Clar...
O sigui, ell, per expressar-se,
però s'ha de dir...
Sí, sí, jo l'entén.
...quiero mirar la porta...
Sí, sí, sí.
Llavors va...
Ah, perquè això és una malaltia posterior,
una degenerativa, o és...
No, no, no.
És de naixement.
D'origen, sí.
Ja.
Clar, que no és el mateix,
perquè una degenerativa,
clar que poden tenir una formació...
El sorprenent és que la construcció,
com està feta la pel·lícula,
o sigui, comencem la pel·lícula,
només veiem una mà i un dit i un diàleg.
entre la mateixa directora...
Sí.
...que protagonitza...
És una entrevista, la pel·lícula?
És l'entrevista, o sigui, és la que l'entrevisa.
La pel·lícula és una entrevista?
No, són vàries.
És una seqüència d'entrevistes...
Sí, sí.
...amb diferents estils.
Molt bé, molt bé.
I fins i tot, entremig d'això,
la directora li arriba a l'agost
i se'n va amb la família al País Basc,
i des del País Basc el truca
i amb una persona que està aquí amb ell
aconsegueix parlar.
Amb càmera, o com?
No, ell el truca,
llavors ell té uns auriculars,
li fa la pregunta
i la persona que està amb ell
li va dient el que ell respon
a través de les lletres.
Que sembla una proposta
que amb tothom et pots comunicar
si tens les eines.
Efectivament, efectivament.
O sigui, el que no entén
el problema que tenen aquestes persones
pot pensar que hi ha una incomunicació absoluta,
ni molt menys.
Hi ha una altra cosa també
que ja és més profunda
i és que ell té un sentiment,
ell creu que s'ha sentit tocat
a nivell espiritual
per Déu en algun moment
i llavors té un desig
d'anar a Lourdes.
L'acompanyen, fan un viatge a Lourdes.
Hi ha una visita molt emotiva per ell.
Després, tot això
ja ho poso una miqueta més en qüestió.
En definitiva,
tanca la pel·lícula, la directora,
amb un altre pla meravellós.
No facis espòiler,
per això, eh?
No, un altre pla meravellós
en el que es veu una mica en línia
amb el que comentaves tu,
que no tan sols hi ha possibilitat
de comunicació,
sinó que hi ha possibilitat
de gaudir fora.
fora, no?
O sigui, podem anar a la muntanya,
podem fer-los disfrutar i compartir,
i en fi,
compartir realment felicitat
i pensaments amb ells,
i pensaments no simples,
sinó d'una certa profunditat.
M'ha semblat una pel·lícula
d'una gran sensibilitat.
sensibilitat.
Però s'acosta més a un documental?
o és...
Sí, bueno,
aquí tot és documental.
Sí, jo també vaig estar
acreditada,
i clar, a mi m'agrada...
A veure, el documental m'agrada,
però m'agrada més la ficció.
Ja.
I només vaig veure
dues pel·lícules de ficció
i les dues eren fora de concurs,
en aquella secció especial,
no?
O sigui, tot...
Hi ha una altra pel·lícula
que vull fer referència,
que la passaven
perquè feien una retrospectiva
d'un director francès
que es diu Jean Gabriel Periot,
i aquesta la recomano molt a tots,
perquè és una pel·lícula
que està reflectint l'època de...
La pel·lícula es titula
Inogenes Alemán.
Una joventut d'Alemanya
i fa referència a l'època
de l'Alemanya dels 70
i s'entrevista
a la gent de la Bader-Meykhof.
L'Alemanya de l'oest o de l'est?
L'Alemanya.
Quina Alemanya?
Del 74?
L'Alemanya,
la República Democràtica d'Alemanya.
I llavors,
allà hi va haver
una famosa banda
que va acabar amb la...
I llavors es parla amb ells.
És molt interessant
veure aquesta pel·lícula
que ja té 4 anys,
però que resulta
que per nosaltres
de sobte s'ha posat molt de moda.
Perquè amb aquesta pel·lícula,
que és tota una sèrie
d'entrevistes molt ben muntades
amb gent de la...
O sigui, parlen, per exemple,
amb la Ulrike,
parlen amb altres de la banda,
parlen amb...
Hi ha unes imatges
d'Alemanya en otoño
de Rainer Werner
que es fa Svinder,
però sobretot
el que és important
per mi aquí
és una evolució
que hi ha
amb el discurs
en la que comencem
que veiem
que les protestes
que es van iniciar
era una mica
una conseqüència
del maig del 68,
no?
Estem parlant dels 70,
o sigui que
estem molt a prop,
però s'ha de tindre en compte
una cosa.
A Alemanya,
en realitat,
les protestes
van començar
al 66.
És a dir,
que més aviat
el de França
vindria,
a la millor,
com a ressò
de lo d'Alemanya.
A Alemanya
va començar
unes protestes estudiantils
d'una manera
pacífica.
Com aquí, ara, no?
Molt bé.
Clar.
Però va anar creixent
la tensió
i va haver-hi un moment
en què un policia
es va fotre nerviós
i va matar
un manifestant.
Els manifestants,
llavors,
van començar
a arrencar
allà amb bordes,
van començar
a fer petits còctels
i van anar
pujant
de nivell
les protestes.
Van anar
augmentant els morts,
també,
per part d'un bàndol
i també ja
de l'altre bàndol.
I després,
la banda
ja va començar
a treballar
amb explosius,
a fer segrestos
i atemptats.
I després, ja ho sabem,
els van detindre
i els van ajudar
a desaparèixer.
A suïcidar-se.
És molt interessant,
la pel·lícula.
Molt ben feta.
Li van donar fa quatre...
Com es diu, aquesta pel·lícula?
Una joventut alemana.
Una joventut alemana.
Una joventut alemana.
Una joventut alemana.
Una joventut alemana.
Una joventut alemana.
Alemana.
De Jean Gabriel Periot.
I llavors,
volia parlar
d'una pel·lícula
per mi
extraordinària,
fregant
obra mestra
que ja
saps tu, Carme,
que no
sovint
t'escoltarem.
T'escoltarem, t'escoltarem.
Repartint obres mestres.
Sí.
Jo diria que si no ho és,
està molt a prop.
Estic parlant
de
la darrera pel·lícula
però que està en cartellera?
De Martin Scorsese.
Scorsese,
el de l'irlandès.
El irlandès.
Sí.
Jo la volia anar a veure
però com que està...
Aquesta pel·lícula...
Tres hores, no?
Tres hores vint.
No estarà massa temps.
perquè passarà a Netflix, no?
Sí, perquè passarà a Netflix.
Ha fet el mateix procés
que una mica va fer Roma.
Va distribuir a Netflix.
Sí.
Va entrar...
Roma, preciosa Roma.
Sí, sí.
Sí.
Segurament el mateix...
Bé, tots aquests grans,
les plataformes
són un mitjà...
Els van captant.
Els van captant.
Tenen molts diners
i arriba un moment
que no poden dir que no.
Bé, d'altres formes
que el Martin Scorsese
faci una cosa així
s'ha de tenir en compte, no?
No és qualsevol...
És una pel·lícula.
A banda que els actors
que utilitzen...
Tenim Robert De Niro,
el Pacino, Joe Pesci,
Anna Paquin,
Herbert Keitel...
I un que el Josh Pesci
fa una gran interpretació, no?
Sí, bueno, a veure...
Jo...
Els tres, primers,
perquè el Keitel té un paper més curt,
també està bé,
és que estan bé tots allà, eh?
Sí, sí, sí.
Hasta el que surt
venen un diari,
un moment,
un segon.
Està bé tothom.
La narració,
la construcció,
les imatges,
però, clar,
jo em dono compte d'una cosa.
Per exemple,
el Pacino,
hi ha un moment...
Tu l'has vist, Mercè?
No, no l'he vist,
però ara la veuré, la veuré.
Quan ho vegis,
ho comentem...
Ara, la fan en molts cines,
ara.
Quan ho vegis,
ho comentem,
però com a actriu
i coneixedora
dels sistemes d'interpretació,
clar,
jo crec que el Pacino,
igual que ja li va passar
quan era més jove,
jo penso que quan estàs
davant d'una bèstia
com el Robert De Niro,
que està sensacional,
tu tens que fer alguna cosa
i el Pacino
potser sobreactua en pèl,
tot i que no li queda malament
el seu paper,
perquè fa el paper
d'un tio que
ja se li escau.
Però és que
la perfecció
de la interpretació
de Robert De Niro
és una cosa...
Fantàstica.
I en canvi
jo l'he vist amb algunes pel·lis
d'aquestes...
Bueno, és que ella ha fet de tot, eh?
Que fa por capricho,
perquè darrerament
feia unes pel·lis
que jo dic,
ai, mira,
m'he de gust fer aquest personatge
que potser sortia
deu minuts a la pel·li,
que jo pensava,
ai, quina llàstia...
Mal guanyat, no?
Mal guanyat, sí.
Jo crec que els fans
del gran Robert De Niro,
de les primeres pel·lícules
es reconciliaran amb ell
perquè és que...
Jo això espero, eh?
Són tres hores vint
i tan tranquils, eh?
Ja.
O sigui, passen...
El guió
és extraordinari, també.
La fotografia...
És que allà no falla res.
Doncs la veurem.
La música...
La veurem.
La música està molt, molt ben col·locada
i, ja dic,
la història...
És una història
que ens parla del món
de...
Bueno...
Mafiós.
La màfia.
Una altra vegada la màfia.
Sí.
És que, clar,
Robert De Niro ja té...
No?
L'anomenaran el mafiós
és que...
Número un
perquè té
col·lecció.
Jo crec que la pel·lícula aquesta
té bastant,
tenint en compte també
la durada que té,
els actors i això,
jo crec que té bastant
de testament fílmic,
allò de dir...
De l'escorcese, clar.
I aquí, de l'escorcese,
i aquí d'això...
Segurament s'ho ha pres així.
Val.
S'haurà d'anar,
si es vol veure en cinema,
s'haurà d'anar de pressa
perquè estarà poques...
No sé si són 15 dies o així,
en cartellera.
I llavors ja passa a Netflix.
I això ho fan
perquè segurament
haurà d'anar a Oscars
l'any que ve
i els obliguen,
de moment...
A estrenar...
A estrenar aquest any.
A estrenar aquest any, no?
Com passa també amb els Gaudí,
que jo també...
Bueno, et volia...
Comentar?
Comentar una pel·lícula.
Sí.
Ara anava d'una passa...
Molt bé.
Sí, sí, i tant.
Molt bé.
Doncs, clar,
jo estic a l'Acadèmia de Cinema Català
i...
Us la presentem,
la Mercè Espalleta,
perquè si no,
no hem dit res d'ella.
Sí, home, escoltem.
És veritat,
jo ja començava amb la...
Mireu,
la Mercè té una llarga trajectòria
com a actriu,
tant en teatre,
com en cinema,
com en televisió.
És directora de càsting,
és llicenciada en interpretació
per l'Institut de Teatre de Barcelona,
és coach d'actors
des de fa més de 15 anys
per a cinema i dramaturgia,
crec que és membre fundadora
el 1999
del grup de dones de teatre
Projecte Vaca,
és així?
Gairebé.
Jo vaig entrar l'any 1.
L'any 1.
Van començar el 98
i jo vaig entrar el 99.
Que per cert,
després ja ens parlarà,
però la setmana que ve,
no, aquesta setmana,
el dijous,
presenten de l'amor
i altres qüestions,
si és que les hi ha,
en el que interpreta ella
l'obra.
Està dirigida, crec,
per Janina Marini,
no?
Sí, sí, sí, sí.
Volia dir també
una cosa
que m'interessa molt
i després,
si aplau parlar-ne,
crec que pot ser
pels nostres espectadors,
que no tenim sempre
l'oportunitat
de tenir-ne una actriu,
comentar que
ella va ser
l'exemple
de Boc McAndrew
i també
que
ha estudiat
a través de
Javier Galitó
el mètode
de
Stanford-Messner
que és,
penso,
molt interessant
perquè és un
mètode
d'interpretació
que,
bueno...
Molt de veritat,
tot el que acabes de dir
del de Niu
i aquests,
jo crec que treballen així.
Ah, sí?
Sense passar pel cap.
Per això
volia anar.
és que si actues
des del cap
i tot sabent-ho tot,
vull dir que
costa molt
de celebrar.
Bueno,
Stanford-Messner
he llegit
que deia
l'actor,
com es nota
un bon actor?
Diu,
l'actor no pensa,
actua.
Sí.
Una mica...
És just el que
t'estaves comentant.
Bueno,
també hem de dir
que té una formació
musical important.
Sí, sí,
i és que m'agrada molt cantar.
Sí, sí.
M'agrada molt
i,
encara no s'ha adonat,
encara no m'han agafat
a cap musical,
però la vida és així,
a vegades,
no?
Sí, segurament.
Va per aquí o va per allà,
però sí,
he composat alguna cançó també,
perquè he estudiat solfeig.
Ja ho veig,
a veure si tens...
piano també,
dos anys...
Sí,
però el piano està oblidadíssim.
Ja.
Ho vaig fer als 20 anys...
El piano requereix continuïtat,
eh?
Sí, clar.
I saps què va passar?
Que jo anava a piano,
vaig estar com anant
tres anys,
i bé,
però estudiava molt,
cada dia,
a tres hores,
i després,
quan arribava a l'examen,
em tremolaven les mans,
i,
en canvi,
jo ja feia teatre,
i vaig començar a fer teatre a Badalona.
Si en teatre no et tremola les mans.
No,
i jo deia,
abans d'entrar sí que estava nerviosa,
però a la que trepitjava l'escenari,
ja s'havien passat els nens,
i vaig dir,
a veure Mercè.
Això és molt fàcil.
El teatre és el que et va,
i el piano no.
Bé,
llavors,
el que em quedava per dir,
és que la Mercè és membre
de l'Acadèmia de Cinema Català.
I,
com a membre de l'Acadèmia de Cinema Català,
té que veure moltes pel·lícules
que aniran als Gaudí,
i té interès en recomanar-vos
una d'aquestes pel·lícules.
I l'escoltem.
Sí.
Doncs,
clar,
n'he vist algunes
que m'han agradat,
però realment
hi ha una pel·lícula
que té molt,
per mi,
li dona molt valor,
moltes coses.
Per mi,
la primera,
bueno,
dic el títol,
i així els oients
també es n'aniran quedant,
es diu La Innocència,
és en català,
i la directora és la Lucia Alemany,
que és una catalana
nascuda tortosa,
però que es va,
va estar més vivint
a la franja de Castelló,
i deia això
perquè ells es vagin recordant,
perquè
em passa poques vegades,
tant en cine o en teatre,
que vegi alguna cosa
i em quedia allà
dient,
uah,
enganxada,
enganxada totalment
amb la pel·lícula,
i aquesta pel·lícula
de La Innocència
no només tenia això,
sinó que a més a més
està superben dirigida,
és la primera pel·lícula
que dirigeix la Lucia,
havia fet un curtmetratge
abans,
i realment
em va agradar tant
perquè tothom
estava
fantàstic,
o sigui,
tots els actors,
bueno,
els actors que són poquets
perquè la majoria
és gent del poble
on passa la pel·lícula
fent els personatges,
perquè és una mica
basat en la vida
de quan ella era
més joveneta,
o sigui,
és una mica
l'època d'aprenentatge,
sí,
és una època
molt d'aprenentatge,
de començar a sortir
amb els nois,
la festa major,
aquestes coses,
i potser la història
si de l'explico
diies,
uah,
aquesta història
l'hem vist
moltes vegades
i tal,
però
és que està explicada
d'una manera
tan ben interpretada
per tothom.
És aquesta nena
que dels 17 anys
embarassada,
no?
Sí,
però no faig espòilers!
No,
però això sí que surt,
no?
Ah, sí,
però clar,
sí.
No,
no dic al final
ni el que passa.
No,
no ho diguis,
però això és...
Però vull dir que
és una temàtica...
És que passava molt...
Exacte,
anava a dir que és una temàtica
molt general,
però depèn de com s'hagi tractat,
això.
I a part també s'enamora
com del Kinky,
que és un actor
el que fa el paper
que està estupendo.
I la noia
que fa
d'ella de joveneta
també està estupenda
i ha sortit de res.
És el primer paper d'ella?
Sí,
és el primer paper,
em sembla molt.
I aleshores,
clar,
jo,
el dia del passe,
que ens van fer un passe expressament
pels acadèmics,
perquè la pel·lícula
s'estrenarà
ara al desembre,
faran una setmana,
ens van dir,
i després el gener i febrer
ja farà l'estrena estrena.
Ja estarem al tanto.
I llavors,
clar,
com estava ella presentant la pel·lícula,
doncs,
jo vaig ser la primera
en preguntar-li,
bé,
primer la vaig felicitar
i li vaig dir,
com has fet
perquè tothom estigui
tan de veritat
i tan bé?
Perquè,
clar,
el treballar d'actriu,
ho veus,
que a vegades els directors
esperen que t'ho facis
i, clar,
i si tu estàs beneït
aquell dia,
doncs surt,
però si no...
I, clar,
em va dir una cosa
que em va agradar molt
perquè jo també opino com ella,
que van improvisar.
O sigui,
hi havia un guió,
el guió existia,
però,
bueno,
està l'Aleia Marull,
que mira que és bona.
Doncs,
mira,
en aquesta pel·li
jo et diria
que és el treball
potser per mi,
que a més l'he vist
de veritat.
Mira,
li vaig veure
unes expressions a la cara
que dic
que això és la veritat absoluta
que fa la mare
de la nena.
La mare de la nena.
I els hi vaig preguntar això
i, clar,
deia,
no,
és que ella va estudiar l'ESCAC,
però que ella té
aquest taranada
no voler fer...
O sigui,
els actors se sabien
les històries,
però no memoritzaven el text
i ho feien improvisant.
Sí?
Sí.
I jo m'encantaria
com a actriu
treballar així.
de fet,
bueno...
Sí,
és que a vegades
el text suposo
que el que fa
és oprimir-te una mica,
no?
La teva expressivitat.
Sí.
Cap de l'altra forma,
et deixes anar.
El que passa és que...
Està molt ben dirigit.
Exacte.
Clar,
si comences a improvisar
et pots anar...
Et pots sortir
del marc
de referència.
Però, clar,
és una mica com
el Cassavets.
O sigui,
el Cassavets,
les pel·lícules
estan fantàstiques
que feia glòria.
És que quan fes això
en aquella pel·lícula,
uf...
I tots estan tan bé
però, bueno,
a part que ells
eren un grup
que ella sempre treballava junts.
Glòria és un monument,
home,
hi havia la seva dona.
Clar.
Però, clar,
jo quan em vaig enterar
que ell treballava així,
et dic,
ostres,
que jo vull treballar així
perquè, clar,
el guió,
per molt que te'l sàpigues,
per molt que el tinguis
a la panxa,
que dic jo,
perquè a vegades
ens toca rodar als actors
que el text
el tens al cap encara
perquè te l'han donat
el dia abans.
Clar.
i estàs allà
intentant estar bé
i de veritat,
però el teu cap
està pensant
amb el text
que has de dir,
no?
Clar,
però,
tot i així,
el text
sí que s'ha de tenir
al cap,
també penso,
no?
Sí, sí.
pot ser...
Home,
ells s'improvisaven,
jo m'imagino
que deurien fer
assajos abans,
clar.
O diferents proves
fins que ella triava
quina línia s'asseguís,
imagino.
Però jo us la recomano,
de veritat,
perquè, clar,
quan veig pel·lícules
que m'encanten
de grans directors,
òbviament,
si és bona,
jo ho diré,
però quan veus una pel·lícula
que em va agradar tant
a mi, eh,
i que de cop
és la primera pel·lícula
d'una noia
que és jove,
és que,
dic que l'hem d'apoyar.
I tant.
No, clar.
Que no passi la pel·lícula
com ja sabem
que passen tantes pel·lícules.
Clar,
el problema
és la distribució,
el problema
de les pel·lícules
d'aquesta gent jove
que no tenen esquema
al darrere
és que després
la distribució
és difícil.
Sí.
És el més difícil.
No sé com ho tenen
i qui distribueix,
però, bueno,
jo crec que aquesta noia
arribarà.
Bé,
entre tots mirarem
d'empenya també
per promocionar.
Quan la tindrem en compte
i quan estigui a Cartellera
la tornarem a parlar,
l'enllem a veure
i tornarem a parlar.
Sí, sí, sí.
A veure,
per introduir
la part ja
més pròpiament
de la convidada
ens ha demanat...
demanat...
Sugerit.
Sí,
ens ha suggerit
una música
que us la posem primer
per veure si la coneixeu
i, si no,
tranquils
que us direm
de què va.
i, si no,
Aquesta pel·lícula, la música, quan la sento,
hi ha algunes més també, però aquesta sembla que la sento
m'agafa una cosa tan interior, tan a dintre, que...
I ho comparteixis amb nosaltres, el per què?
No, no hi ha una anècdota.
No, no és una anècdota que veien aquesta pel·lícula.
No, és veritat que aquesta pel·lícula, quan la vaig veure,
em va marcar molt.
De fet, ella em va dir, escolleix una cançó d'una pel·lícula
que t'ha agradat molt.
Estem parlant de Blade Runner.
Blade Runner.
I és el tema d'amor.
Sí.
És que quan vaig veure aquesta pel·lícula, jo crec que era un antes i un después,
que es diria, no?, amb coses.
I realment, sí, totes les músiques de Blade Runner són molt maques,
però aquesta m'arriba al cor, o sigui, m'arriba al tuétano,
que es diria en castellà.
Sí.
Jo soc una mica castellà no parlant, soc molt bilingüe.
I realment aquesta pel·lícula, bé, no, és que en el moment que es va fer,
era molt trencadora.
Sí, clar.
era obrir una porta a la ciència-ficció, que ara estem arribant molt a pròvia, eh?
d'aquests, home, no és certs tan perfectes a nivell humà,
però s'està arribant amb la nanotecnologia.
i, bé, de fet, a l'obra de teatre que parlarem, que farem,
justament ara s'ha canviat una part,
perquè quan la vam assajar es parlava de la tecnologia,
a nivell de com ens influeix l'internet i totes aquestes coses en els humans,
però ara li han fet un gir, li han tret quasi tot això,
perquè estan parlant que, bé, els robots els hi volen posar sentiments
i sembla ser que, per una banda, hi ha alguns que ho estan aconseguint.
Bé, els certamens de noves tecnologies,
de fet, a poc a poc, una mica així com per dolcificar l'entrada,
van posant algun robot que de moment et fa com d'assistent a casa i tal,
però cada vegada es va més per aquest camí
i, no sé, jo crec que s'està molt més avançat del que es diu.
Sí, jo també crec que també,
perquè l'actriu que fa aquest tros
s'ha estat documental, perquè avui dir jo,
no, és que farem això, perquè clar, és que ara
han descobert que segons quines emocions,
els científics, jo ara no me'n recordo de les que són,
han dit que no, que aquestes emocions
no els hi implantaran aquestes perquè no serveixen per res.
I clar, hi ha l'obra, ella diu, serveixen per viure.
Clar.
Sí, sí, sí, sí.
I crec que, bueno, nosaltres aquesta obra,
bueno, estic parlant d'un...
Hi havia una pel·lícula, no sé si recordeu,
aquella pel·lícula que es deia Her,
si recordeu, del Joaquin Fènix,
que s'enamora d'un...
s'enamora d'un...
d'una veu,
perquè és el seu assistent del seu ordinador, eh?
Sí, sí, sí.
Era una pel·lícula extraordinària.
Sí, sí, la vaig veure si era...
Jo és que us estava parlant d'aquesta obra que he saltat
perquè, clar, també volia dius-a
que jo, com pertanyo a Projecte Vaca, com tu has dit...
Sí.
Explica-lo una mica, si vols.
Sí, existeix fa 21 anys,
però fa 20 que fem cada novembre
un festival de teatre amb visió de dona,
que no vol dir de dones,
perquè hi ha obres que hi ha actors, també,
però sí que totes són obres de creació
i amb com les dones veiem el món i la vida,
que és diferent.
i que creiem que cal molt aquesta visió,
perquè sempre hem tingut la visió dels homes.
Sí, sí, és un...
És una mirada femenina.
Sí, és una mirada femenina,
a vegades bastant trencadora, eh?
Perquè, bueno, el projecte Vaca som bastant guerreres
i que ens arrisquem i fent coses com una mica avançades, no?
I llavors fem el festival cada novembre...
On esteu ubicades, on t'ho feu...
Mira, aquest any ho fem tot en els teatres de Francesca Bonmesson,
al carrer...
A Sant Fera més Baix, Violeta, eh?
Sí, que és on estava l'Institut del Teatre abans,
que jo vaig estudiar allà.
Ah, sí?
Sí, o sigui, jo vaig estudiar a l'Institut del Teatre
quan estaven allà,
i té dos teatres estupendos,
quan jo estudiava no eren així d'estupendos,
eren vells,
però el gran el van fer nou,
i, bueno, la cuina més o menys està igual que estàvem.
Perquè ho feu, teniu la sala i la cuina, no?
Tenim les dues sales,
i aleshores tenim cinc obres de teatre
i dues xerrades.
Però hi ha una a l'Institut del Teatre, no?
Sí, hi ha una a l'Institut del Teatre
perquè ja...
A veure, a la Bonmesson és fantàstic
perquè hem d'agrair a la Diputació,
que ens ho deixa,
perquè els va agradar molt el nostre projecte
i ens apoyen molt,
però, clar, ho has de demanar amb molt de temps.
I la xerrada de la Marga Íñiguez
va sorgir fa poc,
i, bueno, com a l'Institut del Teatre
també cada any hem anat fent xerrades,
doncs es faran allà.
Molt bé.
Que trobo que està molt bé
perquè allà estan els estudiants de teatre.
I el que tenim més a prop ara,
de cara als nostres oients,
seria el dijous...
El dijous 21 i divendres 22.
A quina hora és?
A les 20.30,
que es fa la sala gran,
que li diuen la sala.
La sala.
Sí.
I es fa de amor i altres qüestions,
si és que les hi ha,
que és una obra en la qual jo actú,
participo,
i és una obra de creació.
Som sis actrius.
I això,
les entrades són allà
o s'han d'agafar per internet?
Mira, es poden agafar per code tíquets.
Sí, estan uns...
Si poses code tíquets...
També he de dir que teniu una web,
que qualsevol que vulgui anar a la web,
si hi posen projecte vaca,
és una web molt àgil,
és una web que trobes tot
i que t'ho explica tot.
Sí.
Per tant, sí que no us perdreu amb aquesta web.
No.
Si venen, trobaran entrades
perquè la sala és gran.
Si fos a la cuina,
recomanaria,
home,
si vols venir,
compra code tíquets.
Sent a la sala,
jo no crec que tinguin problemes,
però cadascú que escolleixi,
si volen comprar per code tíquets...
No, no,
és perquè...
Com a informació...
Sí,
i si volen venir,
doncs fantàstic,
perquè...
Jo realment,
i el que diré ara,
no és perquè jo actuï.
A vegades faig obres
i les faig,
i dic,
ai, que bé m'ha agradat fer-la
i m'agrada l'obra.
Però aquesta obra,
l'amo.
Així com he dit
que Blade Runner,
l'amo,
com a pel·lícula,
aquesta obra,
l'amo,
perquè justament
és una obra
que la vam estar creant
per donar...
Bueno,
un missatge no m'agrada,
però per traslladar al món
que hem de tornar una miqueta
a ser nosaltres,
a ser persones,
a obrir el cor,
a mirar les persones als ulls,
quan parlem amb ells,
i ho fem a través de la tecnologia,
perquè vam dir,
és que no podem renunciar
de la tecnologia, no?
No, no, no.
No solament renunciar,
sinó que s'ha d'usar.
S'ha d'usar ben usada,
i hi ha un ombro
que ens plou en mòbils del cel.
Ah, sí?
Sí.
i a través del mòbil
ens va guiant
per obrir el cor
amb llenguatge,
doncs,
bueno,
entre amb virus,
el cor està a punt de...
bueno,
de petar,
i realment crec que és una obra
que cal molt en aquests moments.
i són artistes que,
aquí poseu,
artistes de Mèxic,
Argentina,
Venezuela i Espanya
reuneixen per viure
un moment molt especial,
el despertar.
Sí.
Això és la proposta
que vosaltres feu.
La proposta és el despertar.
El despertar vol...
Jo em vaig enterar
fa poc,
dos anys,
llegint un article
que la humanitat
estava adormida.
No adormida
quan ens anem a dormir,
sinó que estem adormits,
adormits vol dir
que estem atontats.
Com anestesiada.
Anestesiada.
I aleshores,
jo quan vaig llegir allò,
ostres,
vaig començar a despertar,
perquè vaig dir,
ui,
jo no vull estar adormida,
no?
I aquesta obra
realment sí que és
gràcies per dir-ho,
perquè sí,
és el despertar,
el dir,
ei,
anem a no estar tot el dia
amb el mòbil
o les màquines
o la tele,
que jo no renego
que jo també veig la tele
i també el WhatsApp
en té bastant enganxada.
Com tothom.
Sí.
Però crec que és una obra
que a part
poden venir gent jove,
que els encantarà.
És una obra amb humor,
que també cantem,
hi ha molt missatge,
i les sis actrius
tenim com una petita
peça individual
que d'una
i després tenim
tres de conjunta
totes
i no sé,
veniu,
veniu perquè us agradarà molt.
Bueno,
escolteu,
ja sabeu,
dijous i divendres.
Una recomanació
per dijous o divendres.
Sí.
Molt bé.
Sí, sí.
Després del programa,
és un programa
que va
des del...
Dimecres comencem.
Aquest dimecres
amb una xerrada.
Exacte, sí.
Sobre els ventres
de lloguer,
que també és un tema
interessant, clar.
Que després,
la setmana vinent,
la mateixa companyia
farà l'obra de teatre
de...
A la sala.
i entre de Marfeli
també a la sala
que és una coproducció
en Colòmbia.
És Catalunya-Colòmbia.
I bé,
no sé res perquè
l'estan acabant
de treballar,
però també
és molt interessant
el tema.
Hi ha molta
controvèrsia
ara amb els ventres
de lloguer.
Sí, clar.
I no sé
què diran
a l'obra.
No saps
en quina posició
s'hi posen, no?
No ho sé,
no ho sé.
Una cosa,
aprofitant
que tu estàs
des de fa anys
amb l'entrenor
i la instrucció
de nous actors
o d'actors joves.
Com és
el moment actual
de la interpretació
del teu criteri?
Ara?
Estem en un bon moment?
Jo crec que sí.
Jo és que
a part de coach
que vull dir,
fa molts anys
que m'he guanyat la vida
com a directora de càsting.
perquè realment
per les dones
en aquest país
és molt difícil
treballar
perquè hi ha pocs personatges.
Parlo de cinema
i de televisió.
I bé,
als 40 anys,
vaig haver de decidir
perquè
quan estàs cansat
de fer feines
i feinetes i tal
i el càsting
em va anar molt bé
i també estic molt contenta
perquè he descobert
actors i actrius
molt bons.
i d'alguna forma
projectes amb ells
un estil
i una manera
de veure
la interpretació.
M'encanta dirigir-los.
Jo soc
de les directores
de càsting
que quan faig un càsting
els actors
els dirigeixo,
els guio
cap a un lloc
crec que ha d'anar
el personatge.
No és allò de
ja t'ho has preparat
fes-ho.
Ah, vale, adeu.
No.
Intento tractar-los
com a mi m'agradaria
que em tractessin.
En la mateixa situació.
En la mateixa situació, sí.
I jo crec que ara
ja...
A veure,
jo crec que tenim
molt bons actors
a Catalunya,
sobretot.
Però la tele
està fent molt de mal.
En quin aspecte
ho dius?
Perquè
t'ho dic
també per experiència
perquè ara
he estat a Madrid
com a actriu
en algunes sèries
d'aquestes diàries.
Aleshores,
les sèries que són
setmanals
estan més cuidades.
Més com una pel·lícula, no?
Però, clar,
les setmanals
és que el guió
te'l donen
amb res.
O sigui,
has d'estar allà...
Les setmanals
o les diàries, dius?
Les diàries,
clar,
et donen tot.
Bé,
jo, clar,
jo vaig estar
a 11 capítols
de Puente Viejo,
però els protagonistes
que estan cada dia
cada dia gravant
no tenen
temps
de res.
De res.
I aleshores,
què passa?
Que es roda
de pressa,
de pressa,
de pressa.
Es fa
una lectura,
un assaig
de posicions,
i si tu entres
per aquí,
tu saps...
Bé,
gravem.
I si tens sort
surt bé,
si no,
surt com surt.
I si surt mitjanament
bé raonable,
doncs ja ho deixen.
i per això crec que la televisió
amb les sèries diàries
està fent mal
en els actors
perquè si s'acostumen
a treballar així,
clar,
és molt difícil
després dir no.
És que haig de treballar
amb la veritat
del moment,
com deia
el Meissner,
el Sanford Meissner,
que realment
a mi,
hi vaig fer-ho
als 50 anys,
ja,
tots els cursos
de Meissner,
perquè també m'agrada molt
reciclar-me
i no quedar-me...
I...
vaig aprendre
sobretot
a sortir
de la rutina
o...
Bé,
així,
aquí que toca riure,
doncs ho fas
com...
fet,
no sentit.
Ja.
És una mica
diferent,
no?
Sí.
I llavors tu penses
que la televisió
en aquest aspecte
deteriora l'actor?
o l'instrumentalitza
d'una manera
que no el fa sentir còmode
o quin aspecte
li trobes pitjor
de tot això?
Per altra banda,
clar,
se'n fan tantes
de sèries
i sèries
i n'hi ha
a totes
50 televisions
que
necessàriament
hi ha
moltes d'elles
que són
com fer xurros.
Sí.
i llavors
això
és difícil
saltar-t'ho
per buscar
una de qualitats,
clar.
Clar,
el que passa amb les sèries,
per exemple,
els actors
que porten
7 anys,
jo quan vaig entrar
l'any passat
a rodar
Puente Viejo,
clar,
tots portaven
7 anys.
el que menys
portava
era el que feia
de fill meu
que portava
dos.
Clar,
tu arribes allà
i tens 11 capítols
però
també com
te'ls fan fer
molt ràpid,
doncs
estàs una mica,
jo almenys
em sentia
en alguns moments
una mica
desubicada,
tot i que tots
em tractaven
molt bé,
els actors
i direcció,
no?
Però clar,
és com una cosa
teva de dir
com puc entrar
aquí
en un ritme
que ells ja el tenen,
ells fan una lectura
i ja quasi
que ja ho tenen
tot apamat.
Perquè a més
els personatges
el seu personatge
ja el tenen
superinflantat.
Poso-lo introduït.
Està similar,
ja.
Sí,
clar.
I per això
jo crec que
almenys
les diàries,
les semanals,
aquí hem vist
algunes sèries semanals,
Merlí i així,
doncs
que hi ha
qualitat.
Sí,
clar.
Per això dic
que jo
les semanals
les comparo més
amb les TV movies
o les pel·lícules
perquè
hi ha un temps.
Hi ha un temps
per tot,
per parlar,
per assajar,
per conèixer.
Per dirigir,
no?
Exacte,
perquè el director
tingui el temps
de dirigir.
Perquè si una vegada,
si no t'equivoques
de text,
ja ho donen
per bo,
per bo,
no?
I tinc una amiga
que diu
que fa anys,
un dia diu,
ella anava bastant
a Madrid a rodar
i diu,
mira,
jo saps què faig ara?
Quan jo veig
que estic quedant fatal
com a actriu,
m'equivoco expressament
de text.
Diu,
perquè serà l'única manera
que repetiran la toma.
Repetirem.
són tècniques.
Sí,
i em va semblar
molt bona idea.
Després jo no me'n recordo,
però sí,
perquè clar,
tu estàs allà
i vols fer-ho molt bé,
però a vegades
és que és molt difícil.
Molt difícil,
molt difícil.
sense assajos
i bé.
Clar,
que això,
que el cine,
això,
té un guió
i d'entrada.
És un altre ritme.
Clar,
el cine,
per sort,
està tot més planificat,
suposo,
no?
Sí,
tens molt més temps
i clar,
cada seqüència
es prenen el seu temps.
Clar.
També hi ha de tot,
no?
Però,
no sé,
a mi el que m'agrada molt
al cine
és que primer fan
el plano general
amb el qual tu ja saps
que possiblement
no el posaran,
però també et serveix
d'assaig.
Clar.
No?
Perquè clar,
quan ja et vénen a fer
el close-up,
primer plano contra plano,
uf,
allà has d'estar
super de veritat,
eh?
perquè la càmera
ho veu tot.
Tot.
Tot.
I el lector,
l'actriu,
la relació
amb la càmera,
quin temps
d'aprenentatge té això?
És un amor
a primera vista
o realment
hi ha al darrere
moltes hores
d'assaig?
Jo,
personalment,
per exemple,
jo quan estudiava
a l'Institut del Teatre
i vaig començar
a treballar en teatre,
jo pensava,
ai no,
el cine no,
jo teatre,
teatre,
perquè el teatre
és més de veritat
i el cine.
Però ara que he fet,
bueno,
he fet dos protagonistes
del llargmetratge,
també,
que clar,
a les hores veus més
el treball,
perquè quan fas
una cosa molt petita
amb cine
tampoc tens massa temps
de tu saber
si t'agrada o no.
i ara m'agrada molt
el cine
perquè
com hi ha el temps
i si es fa
un assaj general
tu ja et vas posant
en la situació
molt del personatge,
de què li passa
al personatge
i pots estar
molt de veritat
amb el cine.
sí?
Sí.
Sí.
I de teatre
quina és l'experiència
que tu
et valores més
de les que tu has fet?
Jo personalment
la valoro molt
tot el que estic fent
ara en Projecte Vaca.
Per això,
que encara fas.
perquè jo era
una actriu
que diríem
que has estudiat
i et contracten
et donen un guió
te l'estudies
i el director
et diu
ara fas això
ara fas allò
en canvi aquí
crear obres
és que jo he creat obres
he escrit una obra
sobre la menopausa
he escrit una obra
sobre les dones maltractades
tot en comèdia
perquè jo
és que no vull fer drames
i això que jo era
molt actriu dramàtica
jo abans m'encantaven
les obres dramàtiques
i ara
és que penso
que ja tenim prou drama
a la vida
i que si ho fas
des de la comèdia
primer que arribes
més al públic
primer que
pots dir les coses
amb una versió
completament diferent
exacte
i amb molts matisos
i pots arribar diferent
realment
la gent de comèdia
pot dir moltes coses
pots dir coses supergrosses
que si les fessis
des del drama
és una forma intel·ligent
d'abordar
els grans temes
de fet
el cinema
no està ple
de comèdies
que posen
el dit a l'anàfra
però
li posen
amb una certa
simpatia
o
diguéssim
que
no deixen
l'espectador
abatut
al sortir del cine
que és una mica
el que es tracta
també
jo em passa així
mira
jo l'any passat
em van
demanar
a un centre cívic
escolta
pel dia del maltractament
que és el 25 de novembre
tens alguna obra
sobre la
violència de gènere
i li vaig dir
no
però te la faig
en 15 dies
vam fer
una obra de mitja hora
però li vaig dir
però ja t'aviso
que serà una comèdia
perquè
és que no vull
fer-ho
des del drama
penso que és molt més interessant
i més
en aquest context
i en aquest context
i al final
home sí
a la part final
sí que vam posar un tros
perquè clar
les dones desaparegudes
maltractades
havien de sortir
toquen aquest tema
però en canvi
tothom
ens van dir
que els hi havia encantat
la gent diu
és que he rigut tant
i després he plorat
i clar
i per nosaltres
sí que érem una companya
i jo les autores
dius
ostres
és un regal
és que la comèdia
moltes vegades
avui en dia
té trossos
dintre d'una mateixa obra
en què és dramàtica
però
el bo és
el fer el gir aquell
en el que
bé
tot es relativitza
fins a cert punt
i es dona un missatge
una mica
de
com
d'una sortida
no
una escapatòria
que la converteix
ja
en un producte
que no és dramàtic
perquè no hi ha
un final
dramàtic
jo he començat per projecte vaca
perquè a mi m'ha obert
un món
ho trobo molt ric
interpretatiu
i a part
muntar
la mostra de teatre
cada any
que també
et dóna molta feina
però
és superinteressant
perquè feu
una tongada ara
al novembre
i després de primavera
feu
no
a primavera
abans fèiem
abans sí que fèiem
a la primavera
lectures dramatitzades
que es deien
primavera vaca
nosaltres tot és vaca
però això ja no ho podem fer
per les subvencions
perquè no hi ha
la cosa ha anat fatal
cada cop
hi ha menys ajudes
per cultura
per altres coses
sí que n'hi ha
però per cultura
aquest any
no sé
han retallat
no sé quant més
de l'última vegada
i dius
bueno
doncs bé
doncs farem
el que podrem
no
sí sí
la cultura
en aquest pas
acabarà sent
una paraula
una paraula prohibida
la vostra proposta
és prou rica
perquè feu
l'obra aquesta
després feu
el ventre
el ventre
de mar
de mar
de mar
després feu
la
la mostra
de laboratori
sí
això t'ho vull explicar
perquè cada any
fem un taller laboratori
sempre
amb dones
actrius
no tenen per què ser
de projecte de vaca
està obert
a qualsevol actriu
que precisament
l'obra d'amor
i altres qüestions
es va fer
amb un taller laboratori
i aquest taller laboratori
el vam voler dedicar
aquest any
al mur
com hi ha la caiguda
del mur de Berlín
el 30 aniversari
va ser una proposta
que li vam fer
a l'Alicia Regiero
que és
una creadora
fantàstica
d'aquí de Barcelona
i ella ens va dir
jo no vull encàrrecs
eh
això del mur de Berlín
jo no vull encàrrecs
li vam dir
bueno
tu mateixa
i ens va fer
una proposta fantàstica
que ens va treballar
tots els murs
tots
els que tenim personals
que nosaltres mateixos
interiors
interiors
que nosaltres
ens els posem solets
efectivament
els murs que ens posen
els amics
la família
són més murs
els polítics
els polítics
els murs que de fora
ens posen
i els murs
murs
que no et deixen
entrar en un país
no?
i és molt interessant
estem
ja portem
tres setmanes
en el taller
i aquí serà
la presentació
perquè la temàtica
aquí tal com
l'estava
a través d'un joc creatral
el treball del moviment
servint-nos diferents
referències meteogràfiques
podem murs
que ens han estat
imposats
i els que ens hem creat
per tant
el mur de dintre
i el mur de fora
m'ha semblat també
molt suggerent
i a més
partim de pel·lícules
perquè ella
el primer que ens va dir
busqueu
una pel·lícula
que
una frase
d'una pel·lícula
punto
som 15 actrius
i entre això
i què volíem ser
quan érem petits
i com vam arribar
a fer el que fem
i amb això
hem anat treballant
improvisant
i ens surtin
coses molt xules
molt interessant
molt
perquè
l'oble de les pel·lícules
dona molt de sí
perquè des de jo
que la meva és de
Blade Runner
no sé per què serà
clar
vaig tornar a veure
la pel·lícula
perquè ella va dir
la primera que us vingui
no us poseu ara
a meditar
no
interessants
diu
si et ve
Mary Pilly
és Mary Pilly
i clar
està molt bé
perquè hi ha una frase
de WCB Story
hi ha una de
Old Jazz
hi ha una del marido
de la peluquera
perquè clar
cada actriu
va agafar la pel·lícula
que va voler
la va mirar
i va escollir
una frase
una
i amb això
és molt interessant
això és el dijous
5 de desembre
si parteixes
de pel·lícules bones
dona ja
només
la frase
i d'aquesta pel·lícula
ja porta
cap a
una sèrie de referències
per l'espectador
ja et porta
home
jo el que tu has dit abans
és fantàstic
perquè és veritat
que en la mostra
del novembre
a Baca
hi ha molta cosa
i si entren a la web
o al Facebook
i també el nostre Facebook
o Instagram
que està molt actualitzat
però sí que és veritat
que la web
també és molt fàcil
de veure
sí
i bé
això és
aquestes dues
perquè veig
que amb les dues intervens
i les dades
molt bé
molt bé
sí
què més
ens suggereixes
anem d'anar acabant
doncs
home
jo convidaria
a tothom
que vingui
a les xerrades
també
les xerrades
són obertes
les obres
tenen
bueno
tenen un preu
perquè els artistes
també
hem de viure
sí
hem fet un bon 1
perquè vam dir
bé
si volen
paguen 4
i poden veure les 5
d'acord
vam pensar
així també
donem una mica
de facilitat
i a més
que realment
totes les obres
seran de molta qualitat
perquè són professionals
les directores
les actrius
tothom
vull dir que
l'horari és sempre el mateix
8 i mitja
2 quarts de 9
i les xerrades
a les 7
les xerrades
a les 7
sí
la dara
que és dels
dels ventres de lloguer
i la de la marga
Iñiguez
que les persones
que els hi són
és una gran creadora
i serà
molt interessant
escoltar-la
perquè segur
que ens donarà
referents
i nutrició
que es diu
perquè a vegades
és veritat
has d'escoltar
persones
que són fantàstiques
i que aprens
aprens molt
d'ells
doncs
m'ha semblat
molt interessant
tot el que
ens has explicat
estem acabant
ja
hi ha alguna cosa
que diguis
també vull comentar
això
no ho sé
jo de vegades
perquè
quant a
projectes
hi ha alguna cosa
per exemple
que estiguis escrivint
home
uf
si abrim aquesta porta
clar
vull que se sàpiga
també que tu
ets creadora
sí
quan vaig escriure
l'obra de la menopausa
que va sortir
d'un taller laboratori
era una peça
de 15 minuts
vam estar als microteatres
l'hem fet
l'hem fet bastant
i vaig dir
ara faré la pel·lícula
i estic
estic
escrivint el guió
molt bé
molt bé
doncs això pot ser motiu
perquè ens tornem a veure
doncs sí
quan vulgueu
quan vulgueu vingui
independentment
del que ens veiem
pels teatres
exacte
molt bé
què tenim
Carme
la setmana que ve
recordem que vindrà
perquè és l'últim
dimarts de mes
i vindrà
l'Àngela Gutiérrez
que havíem quedat amb ella
i esperem
que també ens porti
diferents propostes
i diferents
sugeriments
molt bé
que serà molt agradable
de sentir
perquè ella té sempre
moltíssimes coses
a dir
a més a més
aquesta setmana passada
hi ha hagut altres festivals
a lo millor
ha estat
amb un Lins de Rei
o amb algun d'aquests
i pot ser interessant
també
conèixer
doncs tot això
farem la setmana vinent
molt bé amics
doncs donar-li les gràcies
a la Mercè
perquè ens ha apropat
al món
de la interpretació
i de la creativitat
dins de l'univers femení
també
que es fa a casa nostra
en aquests moments
em sembla que pot
haver estat
força interessant
espero que sí
per tothom
i moltíssimes gràcies
jo m'ho he passat
molt molt bé
i gràcies per convidar-me
no m'ha sort de dir
perquè la veritat
és que m'agrada
parlar del que estimo
del que tu vius
és que el que estimo
m'apassiona
doncs esperarem
que aquest guió
que ens ha sugerit
i tant
doncs a veure
a veure
a veure
a veure si
m'escolta
qualla del tot
sí
qualla tot
molt bé