Cinema sense condicions
El ritmo de los árboles
Bona nit, com tots els dimarts, aquí estem al grup que voleu parlar amb vosaltres sobre cinema,
a tots els que us agrada com ens agrada a nosaltres, de cinema sense condicions.
Com sempre, els companys, Joan Cerdà, bona nit.
Hola, bona nit.
Pepa Armengol.
Hola, bona nit.
Darrere de...
De els cristals.
De els cristals que no separen.
De glaç, de glaç.
Al pol d'Igler.
Cristals d'alegres ventanals.
I el nostre convidat d'avui, que estem molt joiosos que estigui aquí, el Santi Robert.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Com sempre, farem una primera part de les novetats, novetats de premis, els premis Gaudí, els premis Goya, de pel·lícules que hagin vist.
I després dedicarem la segona part a aquest nostre convidat, que és molt, molt interessant, us ho dic de debò, que és un personatge que us sorprendrà.
A nosaltres només ens ha sorprès.
Ell és de Cardedeu, ha sigut durant 16 anys projeccionista del cine de Cardedeu, i ell és advocat, és professor de l'Autònoma, escriu llibres sobre cuina, com podeu veure, fa una pila de coses sorprenentment diferents.
Doncs aquí el tenim.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bé, era moment ja que tinguéssim un projeccionista, perquè tenim sempre molta gent relacionada amb la qüestió del cinema, i mai no havíem tingut un projeccionista.
I ara, ara, no?
I sense projeccionista no hi ha pel·lícula.
Aquí està.
Sí.
Això mateix.
En el futur, no sé.
Bé, Netflix ja, no sé.
Pep.
Pol.
El tinc en casa, eh?
Sí, clar.
Això és una variant que ens ha portat aquest tipus de novetats tecnològiques, que són el que són, i per tant, podem pensar com ha esdevingut el procés fins aquí, que això sí que té interès, com ha esdevingut fins aquí amb una vida personal, que és la del Santi, i en general, els que ho hem viscut des de l'altra banda, des de la vida.
Exacte.
Exacte.
Clar.
Que també, també, hem notat uns canvis que són tecnològics i segurament humans.
Sí, sí. Hem passat dels cacaus a les crispetes.
Ah, sí.
Bé, molt bé.
Doncs, a veure, la primera part, si us sembla, parlem, com que m'heu recordat que no vam desglosar del tot els Premis Gaudí, doncs parlem dels Premis Gaudí i dels Premis Goy.
I els Premis Gaudí, Joan Cerdà, si tu els tens aquí davant, si ens els comentes i els comentem tots plegats.
Bé, doncs els Premis Gaudí es van donar en una gala que, bé, dintre del que han sigut les gales dels Premis Gaudí no va estar malament del tot, vull dir que es va poder aguantar força bé.
I jo destacaria, doncs, que la pel·lícula que va recollir més Premis va ser Entre dos Agües, d'Isaac i la Cuesta.
Només un incís, que els Premis Goya només va tenir dues nominacions.
I per primera vegada, en 20 anys, li queien dues nominacions, que ja se sabia que no li anaven a donar, perquè ni millor direcció ni millor pel·lícula seria per ell, no?
En canvi, aquí al Premi Gaudí tenia 9 nominacions i per mi haguessin hagut de ser 9 premis.
Sobretot, el millor guió va ser un atracament, però a mà armada, perquè donar-li el millor guió a Viaje al quarto d'una madre, no ho sé, vull dir, és com donar-li un Òscar amb una redacció escolar, no?
Vull dir que, en fi, al costat del guió d'Entre dos Agües, vull dir, la cosa és que no té...
I l'altre que no va guanyar, doncs, va ser la millor direcció de producció, que aquí, bueno, vull dir, podem estar una mica...
Esclar, vull dir, la producció era de baix pressupost en el cas d'Entre dos Agües, i aleshores, vull dir, en aquests Premis i en els Goya també es va veure,
sempre hi ha una part que va a la indústria, que en aquest cas van ser els quatre premis que va recollir el fotògraf de Mauthausen,
que és una pel·lícula realment fallida, que no...
Bé, de fotografia està bé...
Però no està, no cobria les expectatives que oferia la vida del Francesc Boix, que va estar molt ben recollida en dos o tres documentals
que s'havien fet sobre ell, molt superiors a la pel·lícula en ficció, no?
És veritat.
I aleshores, bé, per l'ambició...
I perquè la interpretació també era relativament...
Sí, la pel·lícula era ambiciosa i havia de tenir uns premis, perquè no oblidem que aquestes acadèmies, doncs, és un nens corporatiu,
i aleshores, doncs, bueno, tothom busca els seus interessos i, evidentment, sempre...
És aquesta barreja, clar.
Sempre hi ha un repartiment entre el que és la indústria i el que és un cinema més independent.
No ho sé, vull dir...
Què més ressaltaries?
Jo no ressaltaria res més, perquè em sembla que, ja dic, els premis a Entre dos Aguas em semblen perfectes.
Perfectament.
La millor pel·lícula va ser Les Distàncies.
Les Distàncies aquestes...
És la meva culpa, no he vist ni la de l'Issac i la Cuesta, ni la de Les Distàncies,
que és aquesta història que van a celebrar un aniversari a Londres, no?
A Berlín.
A Berlín, va.
Jo la trobava suggerent com a història, de trobar-se unes amistats, trobava que tenia gràcia la idea.
Ara, clar, després ja no sé.
No, bueno, vull dir, a mi no...
O sigui, a mi personalment, Pachepa, em va agradar les distàncies, però sí que és veritat que quan va guanyar els Gaudí em vaig sorprendre de...
Perquè jo aquest any, gairebé et diré que ni Gaudí ni Gaudí havia vist massa cosa en general.
Pachepa, entre dos Aguas, jo la tinc pendent encara.
Jo també, jo també, ja t'ho he dit.
I pensava, aquesta justament l'he vist, però és representativa com a guanyadora?
No ho sé.
O sigui, a mi em va agradar, eh, les distàncies, però...
No, jo penso que les distàncies...
Bé, a tu et va agradar perquè ets jove i a mi em va carregar.
I no...
No siguem tant.
Perquè no soc jove, vull dir, perquè jo penso que és una pel·lícula que presenta uns problemes de gent jove i no ho sé, vull dir, jo em vaig quedar fora.
No, però...
Per altra banda, lògicament, no?
Però vull dir-te, si la millor pel·lícula és aquesta, com és que no té més premis?
Sí, bueno, però no va passar ja...
No recordo molt bé, però...
Què fa? Tres anys, la de la propera pell?
Dos anys? Tres anys?
Sí.
Què es va endur així? Perquè jo recordo que és una pel·lícula que potser no va ser...
Va tenir més d'un premi.
Va tindre interpretació de l'Emma Suárez.
Ah, clar, de l'Emma Suárez.
De secundària, és veritat.
Sí.
És veritat.
I Àlex Moné també va guanyar, no?
No, l'Àlex Moné no.
No, no, no, no.
Un robatori, sí.
Sí, perquè fa molt bé.
No, però que no sent conscient tampoc de totes les pel·lícules, la magnitud que competia aquest any els Gaudí,
vaig... Justament la que vaig veure va guanyar i pensava...
No em sembla una bona pel·lícula, les distàncies, però em sembla una pel·lícula potser inclús diria més petita respecte a les altres.
Però bueno, jo l'opinió que tinc és que de les quatre que hi havia com a pel·lícula amb llengua catalana,
doncs aquesta guanyava perquè era la millor, perquè les altres tres encara eren pitjors.
I no ho sé, vull dir, ara els Goya potser...
A veure, els Goya... Comentem els Goya?
Sí, però primer m'agradaria dir que per mi és una de les gales més casposes que he vist dels Goya.
És que tu ets el que l'has vista de nosaltres, no?
Sí, sí.
Jo vaig veure fragments i per sort, eh?
Jo ni fragments, ni fragments.
Perquè realment també...
Llavors, bueno, els premis ja sabeu, el reino i campiones.
Exacte.
No, de fet, sí, sí, sí, clar.
També mostra el nivell del país, no?
Fins aquí arribem.
No n'hi ha més.
No n'hi ha més.
Tot i així, jo haig de dir que ja us vaig comentar quan la vaig veure, el reino,
és una pel·lícula que té interès.
Està ben feta i molt bé de ritme.
La interpretació de la Torre es diu, aquest noix?
Sí.
Antonio de la Torre.
Jo crec que és molt bona.
És molt bona, malgrat el tipus de personatge i la ductilitat que ell té per fer aquest tipus de personatge.
Ja sé que és un estereotip, però tot i ser un estereotip d'un revista, un corrupte que està a dins del poder i utilitza a tothom en funció d'ell,
és una història i és un personatge molt consistent com a personatge.
Ara bé, clar, quan es vol descriure un tema de corrupció com és la corrupció del PP, que és el que és aquesta pel·lícula.
O anem a fons o no anem.
Sí, però clar, si tu, la pel·lícula, la pel·lícula del Dustin Hoffman i el, com era, del Robert Redford, la del Washington Post, de...
Tots els homes del president.
Els homes del president.
Clar, no es pot comparar, però també usa una situació no estrictament, estrictament identificable, sí, però en fa una pel·lícula.
Doncs jo crec que del cas de la corrupció del PP, la pel·lícula del rei, no?, em fa també una exposició identificable i pel...
Ha de ser una pel·lícula. Tu no pots fer un bé de Bárcenas o no pots fer el rei, per exemple.
No pots fer una pel·lícula d'aquestes. Si vols explicar un tema com aquest, em ganxo.
Engatxo cinematogràfic per tothom. Jo crec que són pel·lícules molt diferents. Una és anar a fons amb el que està, amb el que ha consistit.
El bé de Bárcenas és tota una declaració del Bárcenas amb el jutge Ruth i allò té una grandíssima consistència com a documentació d'una instrucció,
perquè és el tros de la instrucció del que serà després el judici. I, per tant, a mi em sembla que aquest no és el tipus de pel·lícula esperable
pel gran públic. I, en canvi, el rei no sí que l'és. I llavors, quan el ritme de la pel·lícula... És veritat que té alguns trossos que, diries, no sé què hi pinta allà, segons què.
Però els personatges estan molt ben enganxats.
Mira, jo crec que una cosa que honora el Sora Goyen és que quan va pujar a recollir el premi, va dir moltes gràcies i he de reconèixer que felicito l'Isaqui
perquè la millor pel·lícula d'aquest any és entre dos aigües.
Em sembla molt bé, em sembla molt bé. Però és que una cosa és que tu diguis quina és la millor pel·lícula, quan ho mirem des de l'òptica...
És que estan donant el premi a la millor pel·lícula.
Sí, d'acord. No, però no t'enganyis, el que deia el Joan. Donen el premi a la millor pel·lícula dintre d'un esquema
que valora la difusió en funció d'alguns valors, alguna cosa més que això.
I, per tant, hem de ser realistes.
Quan van donar el premi...
No és això un premi dels sondants o un premi d'aquest tipus.
És com els Òscars. També són això.
Quan van donar l'Òscar per Anna i sus hermanes a Woody Allen, Woody Allen va dir
la millor pel·lícula d'aquest any és Blue Velvet.
Ja.
Bé, el qual els honora, però és que són coses diferents, perquè tu no pots esperar d'un guardó d'aquesta mena...
Perquè, clar, que en millor direcció vagi per Campeones i millor pel·lícula vagi pel Rei, no?
Ja, ja, ja...
És a un nivell del cinema espanyol.
Això és el que hem de dir, però això no invalida una pel·lícula que té un guió bo,
una estructura i una dinàmica molt ben feta i una interpretació digna.
Sí, però en cap moment...
Jo no opino igual, però...
En cap moment...
Entenc el teu argument perquè, per exemple, si donen millor pel·lícula a Campeones després d'haver-la escollit per anar als Òscars,
vull dir, esclar, vull dir, han de donar en aquesta.
Vull dir, encara que no tingui cap premi més, perquè si no és que entren en contradicció, no?
D'acord.
I llavors, la millor direcció pel Rodrigo Sorgoy, bueno, doncs...
D'acord, d'acord.
La música estava bé.
Perquè...
Ara, que jo pensava que la música, des de dintre del meu cor, pensava que la música també se la mereixia el Juli,
perquè era una música boníssima.
Sí, esclar.
Bé, si en mirem aquestes coses, doncs són òptiques.
Aquí tenim el nucli dur d'Isaac i la Cuesta.
Ah, sí.
Bé, el Club de Fans.
El Club de Fans.
Sí, sí, sí.
No, no, però és curiós, perquè estem dient que és la magnitud dels premis,
que li has de donar a qui ha triomfat més i això,
i justament les distàncies guanyar els Gaudí, no?
Que també és aquesta contradicció.
Inclús els Òscars, aquest any, que volien implantar la nova categoria,
al final, bueno, ja entendreu per què, però...
Quina és la nova categoria?
No, volien fer una nova que era la més popular.
seu premi, la més popular.
Estaria bé, perquè llavors són coses diferents.
Bueno, no sé si estaria bé.
Uau.
Home, els Gaudí tenen el premi del públic, eh?
Que va ser el viaje al cuarto de una madre.
Vull dir que Déu ni no.
No sé quin públic devia ser.
No per votació, sinó que per la que més transcendental,
tipus que se n'hagi parlat més o més taquillera,
i la volien donar el primer premi així, ja,
o sigui, gairebé està adjudicat a Black Panther,
la pel·lícula aquesta de superherois...
Sí, aquesta que te va agradar a tu, no?
No, gens ni mica.
A vegades en confor.
Però, i hem de recordar que és la pel·lícula que aquest any té set nominacions als Òscars, eh?
Black Panther.
Set, eh?
Sí, sí, és que hem de mirar les nominacions, eh?
Sí, esclar, és que també...
Les nominacions als Òscars també són...
L'amo d'aquell país és Donald Trump, també.
També són fines, eh?
Tenim que posar-nos a nivell, també.
És una nova manifestació del populisme.
De totes formes, no va ser tot dolent amb els premis a criteri nostre.
El Goya?
Sí, els Goya, perquè hi va haver millor actriu per Susi Sánchez,
pel treball que fa a la infermeredat del domingo, de Roberto Salazar,
que és una extraordinària pel·lícula.
Premi molt merescut.
Molt merescut.
Després van fer el premi d'animació, el van donar a Un dia més com vida,
que és aquella pel·lícula que...
No sé què és això.
Sí, sobre el Kapuscinski.
Ah.
Sobre el periodista a l'Àfrica.
Sí, sí, el periodista a Angola.
Llavors hi ha una part que està feta amb animació i l'altra amb personatges reals.
Que no acaba de fusionar-se al meu gust massa perfectament,
però val molt la pena pel contingut que té, ètic i moral, etc.
I després n'hi ha un altre que aquí estarà molt content,
suposo jo, al nostre gran jefe Joan Morros,
i és que li van donar el millor documental, El silenci de los otros.
Ah, sí, sí.
Bueno, és que...
Ah, sí, jo doncs amb mi també estic molt d'acord.
Veus?
Per això que no va ser tot dur.
Perquè és un documental molt valent,
és un documental molt seriós,
i és un documental...
que si un documental és seguir un tema amb el màxim rigor
del que ets capaç i possible i arribar-hi,
aquest és un d'ells, un dels pocs.
I després Gaudí i Goya comparteixen una cosa,
millor pel·lícula europea, Cold War.
Ah.
Que també és acceptable, sí.
Bueno, doncs algunes coses...
Algunes coses.
Estem d'acord i tot.
Amb ells.
Sí, sí, clar.
Nosaltres estem d'acord amb tot.
Encara que no hi estem, no ens passa res.
Matització.
D'acord.
Llavors, a veure, anem a les estrenes.
Sí.
Jo he vist Green Book,
que per cert és una de les nominades, no?
Sí, sí, però...
Doncs...
Sí, bé.
No.
O sigui, jo hi aniré demà, si puc.
Ah.
El dia espectador.
Si vols la comentem el dimarts vinent.
No, com vulguis.
No, no.
A veure, és una pel·lícula que està basada en fets reals,
que passen els anys 60, crec,
i és la història d'un americà provenient d'italians
amb un pianista negre.
Llavors, fan un recorregut per al sud americà
amb tots els problemes que suposa la legislació antinegres,
el sur, que és duríssima, encara, com que diu encara ara,
però no tant, però l'any 60 era una cosa complicada.
I llavors...
I molt abans dels anys 60.
I molt abans, per suposat, per suposat.
I llavors hi ha el Green Book, que és un llibre
on està explicitat a quins són els hotels o els restaurants
on tenen...
És possible que entrin els negres.
I, per tant, perquè aquest músic és negre
i, per tant, és un gran músic,
és de música clàssica, però també fa jazz i fa...
I llavors fa concerts amb auditoris
de grandíssima, grandíssima selecció,
cultural i econòmica, per suposat.
I aquesta és la història.
Per mi és la història oposada
a Passeando a Miss Daisy
i, de fet, a l'Intocable.
Clar, jo em quedo en Passeando a Miss Daisy.
És la història oposada perquè és a l'inversa,
perquè és una senyora blanca
que és la...
Ai, espera, que no me'n recordava, jo deia.
La Jessica Tandy.
Jessica Tandy.
La Jessica Tandy,
que va tenir l'Òscar per aquesta pel·lícula
quan tenia 80 anys.
Va continuar treballant fins que en tenia 85,
que tenia un càncer i va morir
i és d'una gran dignitat a la pantalla.
És una dona anglesa, jo crec, de formació anglesa.
Inclús la interpretació és aquella interpretació
tan continguda
que només ells fan.
Després ella té nacionalitat,
tenia una societat americana
i va viure allà,
però el seu tipus d'interpretació
és d'aquesta contenció,
que per mi és les interpretacions bones
sempre venen d'aquí.
Llavors l'altre, el negre,
és el Morgan Freeman,
que ho broda.
Doncs, per mi,
aquests dos personatges
són superiors al de Green Book,
que són el Mortensen,
com se diu aquest nom?
Vigo Mortensen.
Vigo Mortensen.
Província de Pontevedra, Vigo.
Ah, sí.
Gràcies, perquè serà una manera de recordar.
Sí.
Vigo Mortensen.
I el negre és el que havia fet també Moonlight.
Sí, Mahershala Ali o alguna cosa així.
Doncs bé,
ni el negre ni el blanc
són comparables
al Morgan Freeman
i la Jessica Pález.
Em sembla,
tot i que el Vigo Mortensen té,
està, em sembla,
tu vas dir-ho,
no,
Pol,
que està
nominat
per Òscar,
no?
Ah, sí,
jo crec que,
ho busco ara,
però jo crec que sí.
Jo crec que sí,
ho vaig recordar
perquè em va semblar
que ho vas comentar tu
quan vas fer les nominacions.
Si l'altre està nominat,
perquè com que ja li van donar
per Moonlight,
a secundari.
A secundari,
però aquí també seria secundari,
no m'estranyaria.
Mira,
t'ho miro així ràpidament.
A veure,
la interpretació del Vigo Mortensen,
ja sé que interpreta
a un personatge
d'origen italià
una mica estripat.
Però
hi havia moltes maneres
de fer-ho
i
no triaria aquesta.
Però la pel·lícula
es veu bé.
És una pel·lícula
que com que la història,
quan està basada
en fets reals,
sempre té un tipus
de connexió
diferent
amb
l'espectador
perquè veu
com és que passava
això
en aquells moments.
I la part musical?
I la part musical
no té
excessiva entitat,
eh?
No té
excessiva entitat.
Sí que en té,
hi ha trossos molt bonics,
però no diries
que
almenys jo
no la vaig captar
especialment.
Especialment.
Apunto que
els dos estan nominats.
Aix que sí,
m'ho semblava.
La protagonista
vigo...
I l'altre secundari.
Sí, sí, sí.
M'ho semblava.
I en canvi,
de totes formes,
el vigo,
millor el vigo
que...
El negre secundari.
Sí,
en tots els aspectes.
A veure,
quan jo dic que,
si ho comparo
amb el Morgan Freeman,
que és tan dúctil
de personatges,
tan dúctil
de fer personatges
de tota mena
i sempre els enganxa...
Ho fa tot.
Ho fa tot, sí.
Exacte,
ho fa tot de bueno,
de malo,
de grande,
de pequeño.
Per això
és Freeman.
és un home lliure
que ho pot fer tot.
Doncs,
aquest actor
del Green Book,
clar,
estèticament
té una estètica
molt...
molt vendible,
perquè és molt alt,
molt prima,
amb unes mans precioses.
És veritat,
quan toca el piano
és magnífic
la manera d'agafar-lo.
Llavors,
és molt,
molt bonic.
Aquell troc és bonic
perquè de música és bonic
i d'interpretació
ho han enganxat bé.
No sé com ho han fet,
però allò està molt bé.
això és el que puc dir
de Green Book,
no sé si els Oscars...
Em deia el Santi,
em deia el Santi,
sí,
i em deia el Santi
el comentari
que em feia ell.
Sí,
que moltes vegades
es valora
el fet d'aquesta transformació física,
aquesta transformació física
de l'actor,
que a vegades
es valora
de cara a les nominacions
aquestes dels Oscars,
que a vegades
és un criteri
una mica
molt discutible,
molt americà.
Està irreconeixible.
Sí,
sí,
s'ha engreixat molt
el Vigo Mortensen.
Ah,
doncs,
potser aquí entro jo
a parlar del Vicio del Poder,
perquè precisament...
Un altre que es va engreixar.
Per transformació
la del Christian Bale,
perquè Déu m'hi do.
Ah, sí.
Perquè aquest home
ja l'hem vist,
esquelètic el maquinista,
o sigui,
ha anat fent passos,
no?
i a...
Tots buscant l'Òscar.
Sí,
sí,
i quan va ser Batman,
que el tio es va figurar...
Ah, sí,
sí,
sí,
és veritat.
I ara mateix
és una panxa...
L'heu vist aquí?
La panxa del Vigo Mortensen
no te la perdis,
eh?
Bueno,
farem...
Jo quan...
Si demà vaig a veure Green Book,
el dimarts que ve
farem comparació de panxes.
Comparació.
A veure,
com estèticament
té ganxo
el personatge
del Vigo Mortensen.
Això és veritat,
això és veritat.
El que passa
que la interpretació
és molt més que això,
crec jo.
Val.
Saps?
Això és l'únic que puc dir.
Mira,
jo veient...
Vaix,
no sé qui l'ha vist d'aquí.
Vaix,
el Vicio del Poder.
No.
La van estrenar el divendres.
No, no, no.
Vosaltres tampoc, Joan.
No.
No, el divendres,
perdona,
crec que és la setmana anterior,
no?
Sí, sí,
o fa temps.
Fa temps.
Fa temps que...
Hi ha rodes, sí.
Té vuit nominacions.
Vuit nominacions?
Té vuit.
Black Panther T7, eh?
O sigui,
anem...
Déu-n'hi-do, no?
Doncs,
una d'elles,
evidentment,
és l'actor
i potser sí que és això
que deies, eh?
Del tema de la transformació.
A veure,
a mi,
a mi m'ha agradat la història.
És molt
aquest estil
House of Cards,
és a dir,
aquest personatge
que és molt carismàtic
d'alguna forma.
Ell encarna un personatge
que,
dic Cheney,
no?
Que és el que
va anar
pujant de categoria
en el sentit del govern
americà
fins a arribar
a ser el vicepresident
del George Bush.
Del George Bush, sí.
Sí.
Que era l'intel·ligent,
com si diguéssim.
Sí,
el preparado, no?
Com el nostre aquí.
Doncs,
i com va arribant,
de fet,
la pel·lícula comença
amb l'atemptat
de l'11S
i com a gabinete de crisi
com es reuneixen
tots els grans dirigents
d'Estats Units
per veure què fan,
no?
I,
a veure,
és una pel·lícula
molt interessant
amb un to
que recorda moltíssim
el Lobo de Wall Street.
Té aquest ritme
frenètic
de Scorsese
i dels personatges
que són molt...
Només els falta
el parlar a la càmera,
no?
L'únic que hi ha un narrador
que és molt interessant,
no diré...
no faré espòilers,
hi ha un narrador
que no és ningú dels protagonistes
i és molt interessant aquest.
A mi em va agradar molt.
hi ha un narrador
que és quasi omniscient
però té un per què
que està al final.
I la pel·lícula en si
fa com
del ninguneado personatge
fins al màxim exponent
que més com que és allò
que a vegades vèiem
a si ministra, no?
Que és el vicepresident,
o així,
és el que al final
és el que mou els fils, no?
I aquí
és molt interessant el paper.
Què passa?
A mi la pel·lícula
em va agradar
però puc entendre
que sigui
un problema
entre cometes
per altres pel·lícules
tipus Roma
o La Favorita
en els Òscars
perquè no deixa de ser
aquesta història americana
que sempre acaba triomfant
a Estats Units
i
jo personalment
no la veig tant,
o sigui,
sí que és molt d'Òscar
però no carn
de guanyadora d'Òscar
però potser
es pot imposar
aquí, no sé,
interpretacions molt bones,
història molt bona...
perquè de pel·lícules
són
les que tu havies comentat
la...
així com a grans
diguéssim
vindria a ser
La Favorita
Roma
El Vicio del Poder
la de
Nació Una Estrella
i Bohemian Rhapsody
la de Cuy
i Green Book
Green Book també estava, no?
I Green Book també
competeix, sí
El Club de Fans
d'Isaac i la Cuesta
també és Club de Fans
de Iorgo Lantimos
i per tant
vota per la favorita
però ràpidament
que a més és
és la nostra favorita
és la vostra favorita
a més és curiós
perquè competeix
a 10 nominacions
amb Roma
i Roma
està competint també
per ser millor
pel·lícula estrangera
que potser fan
aquesta cosa
que li donen
la millor pel·lícula estrangera
per no donar-li
la millor pel·lícula
no sé, és interessant
ah, i també competeix
la del Ku Klux Klan
la d'Infiltrado
que per primer cop
està nominat a l'Spike Lee
llavors aviam també allà
amb temes de direcció
estaria bé
que li donessin alguna cosa
a l'Spike Lee
no crec que li donin
jo tampoc
però tal com està
la situació
bueno
no n'estic tan segura
perquè el món
aquesta, la pel·lícula mateix
el Green Book
si nosaltres ho diem
la influència de Ràdio d'Esvern
va molt lluny
ja m'ho crec
arriba a Los Angeles
però
ràpid
de seguida
tranquil·lament
via internet
m'ho crec
m'ho crec
el Green Book
de fet
també és una
una expressió
del canvi
del món
de la relació
món blanc
món negre
als Estats Units
i mirant el passat
des d'una òptica
del present
per tant
de fet
ens alça
el negre
per tant
tampoc m'estranyaria tant
l'Ospike Lee
no clar
però
Green Book
competeix
en la mateixa temàtica
racial
amb Ku Klux Klan
i
ojo eh
i Black Panther
també
no no no no
és que és curiós
és curiós
però que aquest any
allò que deien
de l'Oscar So White
aquest any
jo en canvi
això em sembla que
quan hi ha una temàtica
que és potent
resulta que
és potent
des del punt de vista
això és rendible
tothom va
allò que manifestament
la gent considera
rendible
bueno
la gent
les empreses
és una indústria
clar
és una indústria
però vull dir
que no
trobo que es veu molt
ara
aquesta temàtica
sí
se'ls veu
com la de la dona
la de la dona
home
la de la dona
la mateixa
la pel·lícula
la que vosaltres promocioneu
la favorita
en el fons
també és una òptica
de la visió actual
de la dona
clar
però és molt interessant
el plantejament
que fa
clar que és molt interessant
però fixa't
que
és molt interessant
però és una pel·lícula
que fa 15 anys
no sé
si s'hagués fet
perquè en canvi
és una òptica
es podia fer
però el ganjo
que té ara
és immens
estem parlant
del poder
per això
estem parlant
però de les dones
no tant
del poder
del poder
del poder
polític
per suposat
és la lluita
del poder
però la forma
que usa
per expressar
la lluita
del poder
és la lluita
entre tres
tres dones
dos dones
per una dona
que és la reina
la màxima
representant
del poder
no
no s'esplacava
per mi
per mi
el més interessant
de la pel·lícula
és com posa en qüestió
tota la monarquia
i aquest poder absolut
i com ensenya
la depravació
d'aquest poder
d'una manera
impietosa
ha sigut molt difícil
de veure
en cinema
una cosa
d'aquest nivell
d'acord
i tot això
amb 15 milions
de dòlars
que tampoc
estan
tampoc
és un pressupost
mig baix
en el fons
és una producció
independent
una cosa
vas-hi donar pas
que
jo també
vull fer un comentari
jo crec que hauríem
de dir
encara que només
fos una frase
per situar-nos
perquè algunes
estan
ja en cartellera
algunes pel·lícules
que hem vist
i que valen la pena
així com a vegades
diem
aquesta setmana
no hem vist
aquesta setmana
ara estem en ratxa
estem veient
prestrenes
molt interessants
és una pel·lícula
polaca
de Malgorzata
Sumovska
que ja està en cartellera
que ja està en cartellera
és una pel·lícula
molt interessant
molt crítica
més que bona
i tracta
del tema
de la religió
que ja sabeu
que Apolònia
és una cosa
que està
molt arreglada
i no precisament
amb l'aspecte
progressista
sinó
del contrari
Tres idènticos
desconocidos
és una pel·lícula
fora de lo normal
molt curiosa
americana
i tracta
del tema
de la
utilització
de nens
que han anat
a parar
a orfanats
i llavors
s'experimenta
amb ells
i després
quan tenen
19 o 20 anys
els posen
seguint
l'experiment
que es coneguin
com d'una manera
fortuita
però no
tot està programant
llavors
és una utilització
de l'individu
en funció
del 60 al 80
als Estats Units
caram
i la que volia
alguna més
alguna més
que
Joan
no
no
tens alguna pel·lícula més
o
bueno
vam veure la de la Jennifer López
bueno
i el jefe por accidente
sí
que és un títol
tonto
second chance
però és second act
que és la
segona
segona oportunitat
sí
i també
l'han titulat
he vist cartells
amb second chance
ah bueno
bueno
però second act
en realitat
és segona oportunitat
segona oportunitat
i aquí li foten
jefe por accidente
ni és jefe
ni és por accidente
vull dir
hi ha un cachondo
que posa els títols
en espanyol
sí
i és així
és aquell
de sempre
el de sempre
i és una pel·lícula
que
bé
doncs
que us ha agradat
sí
és una comèdia
la primera part
és una comèdia
després entra en el melodrama
que no és tan interessant
sí
aquí ja baixa una mica
però
però es deixa veure
compleix expectatives
si un vol distreure's
i
i anar al cine
el que vull jo
és anar-me a distreure
molt bé
jefe por accidente
sí
sí
molt bé
no
jo el que volia fer un comentari
tornant a
a Green Book
sí
és que
volia recordar
abans he dit
que
no era només els anys 60
que passava
aquesta discriminació
en el sud dels Estats Units
pels artistes negres
i llavors
volia recordar
històricament
que
les gires
que es feien
amb autobús
que feien
els anys 30
per exemple
els anys 40
les grans orquestres de jazz
com la de Count Basie
no els deixaven
anar
ni al vàter
no clar
aquí surt això
quan
s'aturava
l'autocar
i això
va ser
o sigui
Billie Holiday
la gran Billie Holiday
la millor cantant
que hi ha hagut de jazz
en tota la història
estava
a l'orquestra
de Camp Basie
i ella
ho tenia molt més fotut
a l'hora
d'anar al vàter
que no pas els homes
que bueno
ho feien a qualsevol lloc
i una de les malalties
que ella va tenir
va ser una cistitis
justament
a partir
d'aquesta cosa
de no poder anar a orinar
quan hi havia
una parada
de l'autobús
això és un
perquè a passejar-nos a migdèixi
també surt
a passejar-nos a migdèixi
també hi ha un moment
que surt
d'acord
però vull dir
és una cosa històrica
que val la pena recordar
fins a quin punt
s'arribava
en aquestes qüestions
molt bé
doncs
hem
acabat la primera part
i ara estem disposats
a que el nostre convidat
d'avui
ens expliqui
com
què ens pot explicar
sobre els projeccionistes
que és
una feina
que nosaltres
desconeixem
una feina
que ha estat importantíssima
durant molt i molt de temps
per tots
el cinema
tal com he el conegut
fins fa
fins la digitalització
durant un segle
com a mínim
i per tant
ell
que ha estat
16 anys
fent això
ens explicarà
com hi va arribar
per què hi va arribar
com ho va viure
i què li va suposar
són moltes preguntes
no
són moltes preguntes
al contrari
encantat
encantat
d'estar aquesta estona
amb vosaltres
i poder parlar una miqueta
des del punt de vista
d'aquest
d'aquest ofici
d'aquesta passió
que m'ha acompanyat
durant 16 anys
ben bé
i
bueno
la meva formació
és en dret
jo soc advocat
soc professor de dret
a la universitat autònoma
el doctor
és doctor
doctor en dret
doctor en dret
per la universitat autònoma
de barcelona
i el cert
és que
i sempre m'ha quedat l'atenció
no és tan estrany
que
personalitats
que inicialment
estaven vinculades
doncs això
els estudis de dret
hagin acabat
en el món del cinema
Vilar Miró
tenia estudis de dret
Víctor
Víctor Erice
era llicenciat en dret
també
el Mario Camus
era llicenciat en dret
vull dir
hi ha una sèrie de personatges
de personalitats
doncs que realment
i això aquí a nivell nacional
vull dir
si anem a l'estranger
tres quarts
més enllà
de la temàtica
tan recurrent
dels tribunals
i dels advocats
i advocades
doncs el cert
és que molta gent
en formació de dret
doncs ha acabat
sent un paper
molt destacat
en el cinema
evidentment el paper destacat
en el cinema
no és el meu cas
he estat projeccionista
que som aquells
grans desconeguts
que ens situem
en aquella cabina
de projecció
que
que poques vegades
la gent doncs
mira enrere
però el cert
és que d'allà
surt la llum
que permet
doncs aquesta
aquesta projecció
i el cert
és que
jo mentre vaig fer
els estudis de dret
doncs a les tardes
anava a estudiar
a l'acadèmia
15 d'octubre
hi havia a Barcelona
allà a Sants
estudiava direcció
i llavors
l'única feina
que realment
podia compaginar
i que realment
m'agradava
doncs era aquesta
de nits
doncs fent
de projeccionista
i el cert
és que em va aficionar
tant
em va agradar tant
doncs que
durant una miqueta
més de 16 anys
doncs
sí
Déu-n'hi-do
m'ha mantingut
i certament
vull dir
posar-vos la música
de Cinema Paradiso
doncs realment
bé ser això
va ser una formació
purament
doncs l'anterior
operador
que jubilava
doncs em va ensenyar
doncs aquelles
bueno
aquella manera de fer
aquell ofici
que al final
s'aprenia així
estant a cabina
passant pel·lícules
i hores i hores
i trobant
on estaven
les dificultats
i els problemes
que els carbons
estiguin atensats
sí
i bé
parlant d'això
doncs
senzillament
em vaig involucrar
també a l'autònoma
amb el cine
grup Pritz Lang
aquesta mica de passió
que vulguis o no
doncs va acabar relant
i el cert
és que
com comentaves al principi
altres aficions
han estat la cuina
i demés
però aquesta del cinema
doncs potser ha estat
la que més anys
he mantingut
certament
és així
és així
d'alguna manera
deia el tema
de cinema paradiso
però el cert
és que
a l'inici
inclús ho comentàvem
amb el senyor Mangol
doncs
el fet d'aquella pel·lícula
Pepe Mangol
amb el tema
del cameraman
de Bastia Quito
aquell projeccionista
que volia ser
jo era aquell projeccionista
que volia ser
advocat
i no em vaig a dormir
mai a la cabina
de projecció
però el cert
és que
ve a ser una miqueta
aquesta la història
i he tingut
l'oportunitat
també
de poder formar
també
un operador
i aprendre'n
fer passar també
aquest testimoni
cert però
com us dic
que és el gran desconegut
de l'operador de cinema
però també és un ofici
a extingir
és un ofici a extingir
arran de
l'arribada
i la consolidació
del cinema digital
i el pas
i el pas de
com
perquè el cine
de Cardodeu
ara
està digitalitzada
la
sí
hi ha dues màquines
hi ha la màquina
de cinema digital
i encara es manté
la màquina
de 35 mil·límetres
que quan tenim
l'oportunitat
doncs
s'han fet projeccions
i s'intenten mantenir
especialment
en un cicle
de cinema
de terror
que es fa cada any
i que té
molt reconegut
el mes d'octubre
el Cardot Terror
això mateix
el fa l'associació
el Cardot
el Cardot Terror
i allà
doncs
és que el Pol
és un expert
però
diuen que el terror
és generacional
així que jo
com que soc jove
la gent d'aquesta associació
doncs
em va entendre
amb molt bon criteri
doncs ha volgut
mantenir
doncs
aquesta mica
també és un reconeixement
és que no és el mateix
que no sentis
el sorollet
de
de la bovina
rodant
i tu com ho vas passar
tècnicament
de
de la fase
dels 35 mil·límetres
a la digitalització
vas ser
vas haver
de
de
fer uns coneixements
informàtics
o uns coneixements
quin tipus de tecnologia
vas haver d'aprendre
clar
perquè això
perquè no sé com va
ni una ni l'altra
doncs
faig cinc cèntims
una miqueta
de
de com va
el cert és que
els projeccionistes
en 35 mil·límetres
a part dels coneixements
en cinema
requereixen
doncs
de certs coneixements
en mecànica
coneixements
en electricitat
el que comentava
també el company
vull dir
aquell soroll
de la màquina
aquell traquetet
dels rodets
dels patins
i tot plegat
doncs
el cert
és que
aquests coneixements
que s'exigeixen
el cinema digital
queda molt
molt
simplificat
el manteniment
d'una màquina digital
és purament
els filtres
i els filtres
d'aire
vull treure'n
la polsa allà
i llavors
tot el d'altres
és informàtic
el cert
és això
clar
la feina
en 35 mil·límetres
a mi m'ha arribat
una pel·lícula
pensem que una pel·lícula
et ve tallada
per entendre'ns
amb diferents rotlles
rotlles individuals
que la meva feina
és revisar
i ensamblar
en una sola bobina enorme
de més de 4.000
ets ho dius que pesava molt
són 4.000
el plat
on s'inserta aquesta bobina
té la capacitat
per 4.000 metres
de pel·lícula
això
estem parlant
de realment
una bobina
pràcticament d'amplada
de 90 centímetres
una mica
és una bobina
gran
una bobina gran
una pel·lícula
d'una hora
i escaig
una hora i mitja
doncs
pràcticament
estem al voltant
dels 3 quilòmetres
de pel·lícula
això s'ha de revisar
evidentment
tota aquesta pel·lícula
passa pels patins
que és allà
els patins i els rodets
que s'insereixen
i insereixen
la pel·lícula
a la màquina
i a més
i tot això
té unes complicacions
que el cinema digital
complicacions
complicacions
doncs
que la pel·lícula
es pot trencar
que realment
no es pot encertar
en una de les púes
d'aquests patins
que són com rodets
dentats
allà s'insera
la pel·lícula
i passa
a gran velocitat
vull dir
la situació
és aquesta
el risc
que hi havia
en la projecció
de 35 mil·límetres
és la trencada
inclús
nosaltres vam conèixer
especialment
el fet de la làmpera
de Xenon
però abans
teníem
com es veu
a la pel·lícula
de persona
de Bergman
just a l'inici
aquells carabons
que s'acostaven
i creaven
aquell arc voltaic
en definitiva
l'essència
de la projecció
en digital
o en analògic
és exactament la mateixa
tens un canó
de llum
i una lent
i per allà passa la pel·lícula
i es projecta
però el cert
és que el cinema digital
ho simplifica molt
simplifica molt
perquè tot aquest risc
que hi ha associat
a la mecànica
a l'electricitat
doncs el cert
del cinema analògic
el cert és que
amb el cinema digital
ho fa molt més fàcil
més còmoda
i les pèrdues
què consideres
tu?
sí
aquí a veure
hi ha una cosa
que és la màxima
de l'operador de cinema
en 35 mil·límetres
és aquella de dir
escolti
amb tota aquesta tinglada
de mecànica
i d'electricitat
i de velocitat
i de soroll
que hi ha a la cabina
l'assunto és que
si hi ha algun problema
l'has de saber resoldre
allà
i el moment
i el tema és que
l'espectador
no se n'assabenti
d'això
sí, perquè si no
brutista
el cert és que
el cinema digital
també té problemes
típics
del suport informàtic
per tant
jo recordo
i ha estat
un dels moments
que ara ho recordo
com una anècdota
però que he passat pitjor
la pel·lícula
Cinderella Man
d'aquella
que va
sobre el boxejador
James Braddock
amb Russell Crow
de l'any 2005
aquesta
el just
que és una pel·lícula
de dues hores
i escaig
doncs
a l'últim quart d'hora
la màquina
va fallar
i en aquell moment
jo no vaig poder posar
no hi havia solució
es va parar
és un d'aquells moments
de veritable pànic
per l'operador de cinema
el que em va suposar a mi
va ser
haver de baixar a la sala
i vaig explicar el final
perquè em van demanar
que expliques el final
un diumenge a la tarda
amb la sala
plena
plena
doncs aquesta situació
que vaig passar
realment malament
m'acabar aplaudint
i de més
perquè em va veure
que ho passava malament
però el cert
és aquelles situacions
que intentes evitar
sort que no era la primera
perquè ja l'havies vista
i sabies com acabava
exactament
tantes sessions
el cert és que això
també pot passar
amb el cinema digital
vull dir
això no
pot passar amb qualsevol
però el risc
que hi havia
amb el cinema analògic
aquest és més gran
i amb el digital
en canvi és menor
nosaltres
el que ens hem trobat
a vegades
amb passes de premsa
és que agafen
arrenquen
i a la millor
ens posen
la versió espanyola
i clar
ràpidament
doncs bueno
però què passa
i llavors
clar
hem de tornar
tornar a començar
i posar la versió
doblada
perquè suposo que
a vegades
ens ha passat
que no
no han pogut
passar la pel·lícula
perquè no
havia hagut
de tornar a casa
perquè resulta
que el codi
no funcionava
o que hi havia
algun problema
de format
perquè hi ha
una codificació
suposo
perquè
no es pugui
passar
a qualsevol lloc
de qualsevol manera
i només
estigui destinat
a aquell lloc
i això
és amb codi
suposo
no sé com era
el de 35 mil·límetres
el de 35 mil·límetres
tenim aquest número
de rotlles
que nosaltres muntàvem
això
a vegades
quan veiem les pel·lícules
especialment
doncs
de anys
2000 enrere
més o menys
ens podem fixar
que a la part superior
dreta de la pantalla
de tant en tant
apareixen uns puntets negres
són quatre
intermitents
molt ràpid
passa molt ràpid
això ens indica
a la part superior dreta
de la pantalla
de cop surten
quatre puntets negres
i fins al cap d'una estona
ben bé 20 minuts
25 minuts
no tornen a aparèixer
això ens indica
que finalitza
un dels rotlles
que jo he ensemblat
en aquella bobina
que monto
per projectar
a la pel·lícula
i el cert
és que
sistema anticòpia
per entendre'ns
allà
no hi ha més
més que el fet
d'aquest
senzillament
seguir el que està
imprès
a la mateixa pel·lícula
el que ve
per la repassadora
o el repassador
amb el seu butlletí
i a més
això
és que canvia absolutament
en el cinema digital
el que tenim
és un fitxer
que té un sistema
anticòpia
i una clau
que permet
que aquest fitxer
sigui accessible
i el permet
projectar
un dia determinat
en unes hores determinades
però el cert
és que com qualsevol
altre suport informàtic
està sotmès
a les mateixes vicisituts
i problema
en definitiva
és així
si no funciona
la clau
hi ha hagut un petit problema
en la identificació
del servidor
en la identificació
del dia de la projecció
o de l'hora de la projecció
automàticament
simpàtica
me'n pots projectar
què diuen
els beneficis
del cinema digital
davant del cinema analògic
certament
el tema del transport
no és el mateix
carregar
tu deies
que una bobina d'aquestes
acabava passant 15 quilos
una cosa d'aquest ordre
són un sac d'aquells
són 4 bobines
normalment
això mateix
tenim
per exemple
amb el tema del transport
evidentment
hi ha una millora
molt important
el fet d'una còpia
en digital
que et pot costar
més enllà
de mil euros
perdó
una còpia analògica
que pot costar
més de mil euros
una digital
és una desena a part
a més
el suport digital
és un disdú
un disdú
que provee
es pesa grams
el cert
és que
el manteniment
com us deia
és un manteniment
molt més
fàcil
molt més fàcil
jo crec que
per l'espectador
deu ser
una cosa similar
no sé si estàs d'acord
amb el que
en música
seria
el sistema
de vinil
i el CD
o sigui
el vinil té
a vegades
el rosament
aquell de l'agulla
que t'agrada
te'l fa
més proper
i en canvi
l'altre
és
més fred
més fred
més
més com
excesivament perfecte
sí
aquí hi ha altra cosa
que és
el fet de la conservació
de les pel·lícules
Esteve Rianbau
ja fa uns anys
el 2015
fa l'efecte
el director
de la Filmoteca
de Catalunya
comentava
els cinemes
de poble
que emmagatzemaven
aquelles còpies
amb aquest suport
aquesta bovina
de cel·luloide
emmagatzemaven
doncs això
emmagatzemaven un racó
dintre d'una caixa
de plàstic
que de tant en tant
s'airejava
i de més
no eren conscients
del patrimoni
que tenien
i el cert
és que
a vegades
per un mal
amagat
de matxa
o a vegades
pel deteriorament
propi d'aquest suport
doncs el cert
és que
i anunciava
Esteve Rianbau
el 80%
del cinema
mut espanyol
s'ha perdut
el 80%
és molt eh
doncs el cinema digital
el cert és que no hi ha proves
d'aquelles que diguem
definitives
que sigui un mitjà
que permeti
aquesta conservació
i ens centro
en que les majors
americanes
filmen en digital
però el cert
és que sempre
tenen una còpia
en lògic
precisament per això
perquè no hi ha
realment encara
una prova
de la seguretat
de la permanència
clar
és que
hi ha
formats
informàtics
ara que
en el seu moment
es llegien
i ara no
i llavors
pot passar
exactament
això
amb el cinema
exactament
i hi ha
aquesta mica
de por
el suport
aquest en lògic
el suport
amb cel·luloide
es mantindrà
evidentment
les sales
que no han tancat
i que s'han pogut
digitalitzar
doncs
si encara queda
com per exemple
Cardedeu
o una associació
amb molt bona voluntat
que
s'arrisca a fer una projecció
amb 35 mil·límetres
i per descomptat
i surt molt bé
i es valora molt bé
per l'espectador
i evidentment
per projeccionista
a mi és molt especial
perquè l'ofici de projeccionista
és aquell
en el cinema digital
com us dic
és un ofici
en extinció
i és un canvi
clar jo et preguntava
inclús sense
no caldrà ni
la presència
no?
és que de fet
inclús la connexió internet
amb un servidor
doncs
és que al final
s'automatitza
de tal manera
imagino
que es podrà fer
a distància
ja es fa
i el cert
és com aquella imatge
de dir
abans d'anar al cinema
abans
estic parlant de fa anys
jo recordo
jo anava al cinema
era un veritable esdeveniment
era un cerimonial
era entrar
pràcticament
en un temple
i més en un poble
i ara anem a un cinema
a un centre comercial
clar
aquesta sensació
és la mateixa
que al final
jo també acabo tenint
amb el tema
de la digitalització
de la sala
aquest ofici
amb el que jo he passat
en bones estones
i he presentat
el cert
és que
doncs bé
som el gran desconegut
però és que
si no fos
per aquests moments
que ara estem comentant
hi ha molt de gent
que ja desconeix
inclús que
ja hi ha alguna persona
però això és interessant
recordar-ho
i una cosa
em voldria preguntar
Santi
o sigui
amb totes les pel·lícules
que hi havia
o hi ha hagut
i encara hi ha
amb 35 mil·límetres
o sigui
amb això arriba un moment
que bé
i substitueix
la programació
es fa amb digital
els equipaments
són de digital
però
aquestes pel·lícules
on van a parar?
han anat
amb algun arxiu
o s'han destruït
o
és que a vegades penso
que
bueno
ha de ser una quantitat
no?
hi ha la filmoteca
que conserva
la filmoteca
d'acord
però
són moltes còpies
que hi havia
de cada pel·lícula
voltant per tot Espanya
per exemple
i
certament
es guarda una còpia
que
la distribuidora
ha repassat
o està ben emmagatzemada
el cert és que
quan tu vols projectar
aquesta còpia
ja et fan tots els avisos
escolti
clar
quan muntes
cada un dels rotlles
amb aquesta bobina gran
com es comentava
moltes vegades
has de tallar
un trosset de pel·lícula
i aquell trosset de pel·lícula
al final
clar
el tema és
depèn de quin cinema
passa gran velocitat
per dintre
per la màquina
de 35 mil·límetres
passa gran velocitat
pels patins
pels rodets
això és un desgast
d'aquesta pel·lícula
evidentment
moltes vegades
inevitablement
has de tallar
en aquell trosset
però ja et fan
totes les advertències
això són pel·lícules
que aquelles que són aptes
per la projecció
perquè el repassador
o la repassadora
ha dit
escolti
hi ha algunes ratlles fines
o hi ha una mica
algun plego
però bueno
es pot projectar
evidentment es consideren
com un veritable tresor
ara que en som conscients
que en som conscients
d'aquest fet
però el cert
és que
bueno
s'han fet
recordeu l'expressió
el
com ho deien
era
los cácaros
los cácaros
cácaro en mexicà
vol dir
l'operador de cinema
llavors es cridava a la sala
quan
algú havia vist
una pel·lícula
una vegada
i trobava a faltar
alguna escena
a la següent projecció
cridava en cácaro
volguem dir
escolta lladre
per què?
perquè
moltes
exactament
moltes vegades
inclús
per el tema
feien jornades molt llargues
els projeccionistes
fan jornades molt llargues
i el cert
és que a vegades
per les ganes
d'arribar a casa aviat
s'oprimien
trossos de pel·lícula
i llavors
el públic
que volia dir
això ja és picaresca
allà
allà
allà
allà
el cinema digital
és molt més difícil
però el cert
és que aquest fet
d'anar tallant
aquest suport
al final
les còpies que queden
són les que són
jo recordo
que he passat
una còpia
per exemple
de King Kong
meravellosa
però és que el cert
és que quan jo
me la mirava
contra llum
era un veritable
quadre
de ratllades
forats
cremades
desastre
i acabava més estona
reparar la pel·lícula
que no pas
el que durava
la projecció
el cert
és que
aquestes còpies
es conserven
es conserven
en magatzems
es conserven
tu per exemple
quan programeu
a l'octubre
el cinema aquest
acudeixes
al distribuïdors
això s'encarrega
aquesta associació
que és el cardot
i encara
ells
diuen
aquesta pel·lícula
la tenim
sí
es fan aquesta selecció
i en funció
també del que sigui
disponible
i el que realment
a vegades
la còpia
que es passa
a Filmoteca
ve de la distribuïdora
això mateix
i encara es manté
i en cinemes
que mantenen
aquesta projecció
amb 35
i amb altres formats
analògics
però el cert
és que cada vegada
això
és el que dic
és un ofici
en extinció
jo he tingut la sort
és la sort
i de fet
és el que
i tu
clar
ja ets molt jove
l'etapa de tallar
perquè
per
censura
això no ho has viscut
no
el que ja he vist
són els butlletins
el cinema de Cardedeu
és un cinema
realment
antic
és un cinema
que va sortir
d'un projecte
de l'arquitecte
Raspall
i Maiol
i l'any 32
l'any 33
es va construir
amb les contribucions
dels Cardedeu
després va passar
a una escola pública
l'any 36
i llavors el 75
va tornar
a ser teatre
i cinema
doncs en aquest període
s'ha anat acumulant
molt de material
en aquest cinema
i quedaven
aquells petits butlletins
que s'anaven acumulant
que el mateix projeccionista
ja els tenia
que sortien
aquelles anotacions
de dir
escolti
en aquesta pel·lícula
que califiquem
de tal manera
doncs hi ha un beso
i això
no la fa apta
exactament
però jo personalment
no vaig veure
3R
4R
la classificació
recordem que
a la porta
de les esglésies
hi havia
una qualificació
moral
dels espectadors
i llavors
era el 3R
que era
para mayores
con reparos
i el 4
era gravemente
peligroso
i l'altre
és el que ja
no ni la feien
i els capellans
vull dir
predicaven
des de la trona
contra Gilda
i contra aquesta
és que avui dia
avui dia
les veus
el meu poble
jo soc d'un poble
que es diu Ciutadilla
la província de Lleida
quan nosaltres
anàvem en combinació
amb Guimerà
que és un poble
que hi ha
a 5 km
llavors hi havia
el de la moto
que baixava
a l'entreacte
baixava els rotllos
de la segona pel·lícula
i pujava els de la primera
i va dir
el capellà
des del púlpit
va dir
avui
com que anem
amb Guimerà
ens veiem obligats
a passar una pel·lícula
que mai passaríem
si fos una qüestió nostra
queda advertit
era la pel·lícula
de
Natalie Wood
i
a l'este de l'Eden
a l'este de l'Eden
no
no no no
el Verde
Esplendora la Llerba
Sí
que ell era
Warren Vidi
Warren Vidi
bueno pues va dir
escolteu
ens veiem obligats
preguem sobretot
que cap dels joves
hi vagi
i els grans
agafeu-vos-ho com vulgui
de fet
naturalment
quan jo vaig pujar
amb els meus pares
a Barcelona
el 64
el primer que vaig fer
va ser quan vaig poder
anar a veure Esplendora la Llerba
Escolta i tu
i aquests quadernets
tu sí que els has vist
sí sí
jo els he vist
i es guarden
sí sí
el cert és que
com us explicaré
el cinema de Cardedeu
està anexa
a la rectoria
de Cardedeu
i encara hi ha aquella fina estreta lateral
des que el rector
el rector
contemplava una miqueta
les files
a veure què passava
directe a la sala
podria entrar
això mateix
això mateix
i el que us comentava
jo potser he tingut la sort
em van ensenyar
però inclús també he tingut la sort
després d'ensenyar aquest ofici
a dues persones
que de fet el Ricard Ging Jaume
i l'Isaac Vives
que per mi són
que han tingut aquesta afició també
per mantenir aquest cinema
viu
fins ara
i el cert són persones
d'aquelles que dius
és el millor que m'emporto
del cinema de Cardedeu
persones que haurien de ser declarades
al meu entendre
tresor nacional
per aquesta voluntat
molt bé
moltíssimes gràcies
ha quedat molt clar
que ser projeccionista
és una qüestió de vocació
això mateix
com que ja hem d'acabar
només dir-vos
que per la setmana vinent
tenim un programa
diferent de tots
venen
tres
tres noies
que estan fent
el batxillerat artístic
a l'escola Massana
i és el seu treball de recerca
i fan el treball de recerca
sobre la Nubel BAC
i per tant
parlarem
de la Nubel BAC
molt bé
bona nit a tothom
bona nit
bona nit a tothom
bona nit a tothom
de la Nubel BAC
de la Nubel BAC
de la Nubel BAC
de la Nubel BAC
de la Nubel BAC
de la Nubel BAC
de la Nubel BAC
de la Nubel BAC
de la Nubel BAC
BAC