Cinema sense condicions
nan coz'ai l'astri d'una
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, molt cinema, moltes hores de butaca i activitats diverses. Com sempre, vaja, el festival té un punt destressant sempre, eh?
Molt!
Aquest any hem estat tots dos i Déu-n'hi-do.
Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda. Jo no m'he estressat gens, jo.
Bona tarda, però tu tens la teva activitat també multidiversa.
Sí. M'he estressat amb la feina, efectivament, però no he pogut i m'agradaria molt haver-hi anat, eh?
Perquè segur que al marge que estigui millor o pitjor sempre és interessant veure el cinema.
Bona tarda, de totes maneres, abans m'ha estat comentant fora d'antena que una pel·lícula, almenys l'has vist?
Una sí, una sí, sense fer tràmpades, sense arribar per una via diferent, però lícita.
Mentre siguin vies lícites, no hi ha problema.
Bé, bona tarda, Ignasi, què tal?
Bona tarda.
Aquests dies ens hem anat veient i hem anat comentant cosetes.
Sens dubte, sí, sí.
I bé, a veure, el programa d'avui la primera intenció era fer un monogràfic Marlon Brando,
però jo crec que nosaltres ens hem de deure a l'actualitat i l'actualitat passa pel BCN Film Fest,
perquè no tindria sentit parlar d'aquí 15 dies del BCN quan l'acabem de viure.
Llavors, Marlon Brando sempre ens sortirà perquè sempre hi haurà alguna pel·lícula que agafarem com a clàssica
en què ell figurarà com a protagonista.
De fet, ja hem parlat de dues, Apocalipsis 9 i El Padrino.
Efectivament, però clar.
I fa pata.
I fa pata.
I va fa pata.
Tres, tres, doncs.
Tres.
Llavors, en aquest cas, bueno, em sentit com a introducció la música que va fer Nino Rota per El Padrino,
perquè Marlon Brando va estar nominat sis o set vegades als Òscars, però en va guanyar dos.
Un va ser pel tramvia Llamador de SEO, Amèlia Cazan, de director, i en l'altre, en Francis Ford Coppola,
el Padrino, el primer de Goffada.
Anava a dir, potser que diguéssim per què parlem d'en Brando.
Parlem de Marlon Brando, és molt oportú, perquè el dia 3 d'abril de 1924 va néixer Marlon Brando.
Això vol dir que el dia 3 d'abril del 2024, és a dir, encara estem dintre de l'abril,
per peu, aquestes coses les agafem així nosaltres.
Estem en un moment adient per celebrar el centenari, i com a celebració, bé,
la idea seria parlar una mica d'ell, però, ja he dit, li dicarem mig programa,
i a l'altra meitat la dedicarem a un parell de sèries que ens sembla que m'has dit que tenies tu una estasi.
Sí, un parell de sèries, diguem, interessants pel gran públic.
I després nosaltres fem un tast, i llegeixo també el palmarès, que no deixa de ser una cosa...
O sigui, a veure, els premis del BCN, deixant de part el de l'ASSEC, que és el premi de la crítica,
els altres diríem que tenen una vessant simbòlica, perquè premi i festival de parlada,
premi al millor actor o pel·lícula segons el públic, i tot això és, bueno...
És una cosa, diguem, per ambientar una mica i donar-li una mica més de sentit i això,
però no, clar, no hi ha un...
Bueno, no és un festival categoria A...
Un festival que doni uns premis...
No, perquè, per exemple, no hi ha...
Que siguin preuats...
No hi ha premi a millor muntatge, ni a millor fotografia, ni a res de...
Ni a guió...
No, guió, sí, em sembla, sí.
Sí, guió, sí?
De guió, sí, que em sembla que n'hi ha.
Sí, sí, guió, sí.
De fet, els festivals en general, com no siguin els Oscars, que ja és una taqueta...
Sí, sí, millor guió, sí que és.
Millor guió, sí que és.
Hi ha millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, millor actor, millor actriu...
Li donen...
El festival de Prelada, el de la crítica i els nou talents del curtmetratge.
Exacte.
Que el donen els de l'ESCAC.
Ah, clar, clar.
Més que res perquè...
Perquè estigui en compte.
M'imagino que és un festival que prioritza, com que, evidentment, la matèria prima és el cinema, sí,
però vinculat a la història, a la literatura, a l'art...
Sí, sobretot a la literatura.
És un festival que dóna prioritat, evidentment, a l'aspecte més estrictament intel·lectual, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, vol tindre aquesta pesampa, això està lligat a Sant Jordi, també...
I encara sort que consideren els actors dins del camp.
Ara parlem de Brando, que no deixa de ser una figura...
Molt bé, doncs...
Prominent, no?
Molt interessant.
Entrant en matèria, Brando, fem un tret de la seva biografia.
Marlon Brando és fill de Marlon Brando Sr. i Dorothy Julia, Dodi, Penenbaker, Brando.
Ella, la mare, va fer algunes coses com a actriu.
Tenia, segons ha llegit, un trastorn bipolar, addicció a l'alcohol.
Ho pare, també. Tenia uns negocis de representació.
Però era molt sensible. Era una dona particularment sensible a la literatura.
De fet, li va inculcar certa cosa a Brando, en aquesta línia.
I, de fet, el Marlon Brando, diguéssim que l'afinitat la tenia amb ella.
Va tindre dues germanes, que eren més grans que ell.
De fet, inexplicablement, perquè, de fet, la mare, com que era alcohòlica,
bueno, el pare també, no estava pels fills.
La Jocelyn, que és la germana gran, és la que em feia de mare, pràcticament.
Sí, Jocelyn, 1919, i la Francis, 1922.
Bé, bueno, tal com m'he dit, va néixer el 3 del 4, 1924, a Omaha, Nebraska,
i va morir als 80 anys, a l'1 de juliol del 2004, a Los Ángeles.
El Ronald Reagan, UCLA, que és una cosa una mica paradògica, no?
Que vagi morir precisament en un hospital que es diu Ronald Reagan.
Va morir de...
Ell que era tan lluitador per les causes perdudes, no?
De un còctel de problemes.
Sí.
Hi havia diabetis, hi havia problema de cor.
80 anys, 80 anys que es juliol.
Hi ha una frase del Bram de Perduda, parlant de Reagan, no?,
que diu, bueno, diu, però escolti'm, vostè, aquesta actitud activista, no?,
d'emprò dels drets humans i tal, realment creuen que l'escolten.
Diuen, home, si escolten el Ronald Reagan, per què no m'han d'escutar a mi?
Mira, va anar a morir a l'hospital Ronald Reagan.
Bueno, Brando va tindre molts fills, va tindre tres dones i molts fills, i molts fills també fora del matrimoni.
I a més a més d'aquestes tres dones, va tindre un amor reconegut per ella, que és la Irene Papas,
que així ho va dir, que havia sigut l'amor de la seva vida, i va tindre una protecció especial
que també sembla que estava lligada a la qüestió afectiva, que era la Pina Pellícer.
I per no parlar de què es va respallar, perdoneu-me l'expressió, més de la meitat de les estrelles de Hollywood, eh?
Bé, jo tinc aquí que se li reconeixen onze fills, més d'inou d'altres aparellaments temporals.
Això ho fa trenta, eh?
Això ho fa trenta, bé, és a dir que era un home molt actiu.
Els seus estudis van ser a l'Hactors Studio, on va ser alumne d'Erving Piscator, d'Estela Adler,
que va ser en realitat la que li va donar l'entrada a aquest nou estil de l'Hactors Studio d'interpretació,
i per fi Lee Strasberg.
Com a ocupacions va ser actor, director, editor, activista, ja ho has dit tu, del moviment Amerindi,
i la Im.
No, i en prou dels negres, i em sentava...
Sí, sí, però una mica de tota la causa perduda.
Forma part del seu caràcter.
O sigui, ell hi havia una cosa que no soportava, no va soportar mai,
i és la imposició de l'autoritat.
Sí, exacte.
Això no va soportar mai.
I llavors...
Dullà malament el tema.
Tot el que representava, tot el que representava un abús d'autoritat,
el tenien amb ell al costat.
Cert, cert, és.
I per tant, és clar, com que era...
Bé, el seu pare es veu que era un ogre,
en el sentit que apallissava la mare,
i es veu que hi ha un episodi, als 12 anys,
que el Brando se li encara i li diu
com tornis a posar-li la mà al damunt a la mare, et mato.
Li va dir una expressió així.
I el pare li va fer cas,
perquè el pare tenia una actitud molt excessivament viril i autoritària,
però va callar i va deixar de culpejar la mare.
Per tant, aquest tema, jo crec que ve per aquí,
perquè també s'ha parlat que tenia poca empatia,
però en canvi, era un home poc empàtic,
Brando, en diners generals.
No, de fet, ell no va reconèixer el seu fill
fins que no va començar a veure que entraven diners.
I llavors va dir, bueno,
si van entrar en diners,
doncs deu ser que alguna cosa deu saber què fer.
Sí, però...
Perquè primer, s'ho prenia com...
No seràs mai res, tu.
Sí, però el que vull dir és que aquesta cosa de,
com tu dius, d'irritabilitat davant l'autoritat,
jo crec que és el que fa que no suportés les injustícies, no?
Segurament.
No per un tema empàtic,
tant com per un tema d'irritabilitat psicològica interna.
Davant de qualsevol actitud injusta que veiés.
Bé, llavors, en el capítol de Premis,
ja ho hem dit, dos Òscars,
els 54 i els 72,
per la llei del silenci i el padrí.
Globus d'or, a millor actor, 1954 i 1972,
per The Waterfront, que és la llei del silenci,
i The Godfather, també.
El baf del millor actor, 52, 53 i 54,
als tres anys.
Primer, 52, Viva Zapata.
Sí, precisament.
Després, Juli César, de Manquievich,
i la llei del silenci, també de Cazan,
igual que Viva Zapata.
L'hemi, millor actor de repartiment, 1979,
per Roots, de Next Generations, una sèrie.
I a Canes li van donar el millor actor, el 1952,
per Viva Zapata, també, d'Elia Gatton.
Hi ha una cosa que és curiosa,
Marlon Brando va dirigir una pel·lícula,
per això, quan he dit abans activitats, director,
va dirigir una pel·lícula que es deia
One Ahead Jacks,
El rostre impenetrable.
Aquesta pel·lícula va començar fent el guió,
el va començar fent el guió Sam Peckinpah.
La va començar a dirigir Stanley Kubrick.
I al final, com que ningú suportava Marlon Brando,
el van deixar sol i llavors ell va dir,
collons, al final l'haurà de dirigir jo.
I va fer exactament el que volia, dirigir-la.
I aquesta pel·lícula...
Estava de per mig, no?
I va fer fora el penquipah.
Però hi ha un detall,
el Rod Serling,
el de Twilight Zone,
la dimensió desconocida...
La dimensió desconeguda, sí.
És el primer guionista.
És el primer que fa una adaptació
de la novel·la, no?
La novel·la es deia The Authentic Death
of Andrew Jones,
d'un tal Charles Neida.
La primera, eh?
El primer esborrany
és del Serling,
que era un gran guionista, no?
Em deixeu dir una cosa.
Sabeu on va topar realment Marlon Brando?
Per què no va esdevenir la pel·lícula
no va ser del tot tot seva?
Perquè en el muntatge es va trobar
que no tenia prou coneixements de muntatge.
És a dir,
el que el va frenar
a completar una obra personal
i que consideréssim la pel·lícula ell mateix
com una pel·lícula personal
va ser que en el muntatge es va perdre.
Es va perdre
i com que els altres estaven disposats
a la que veien que es perdés una mica
a ajudar-lo a que es perdés del tot,
doncs, esclar,
li van muntar la pel·lícula
i aquella pel·lícula ell no la va considerar mai,
la va considerar parcialment seva.
Bueno, de fet,
he llegit...
De totes formes,
és molt Brando aquesta pel·lícula, eh?
Sí, ho és, ho és, ho és.
Malgrat tot ho és.
Però he llegit en algun lloc
que és que de fet
es va desentendre del muntatge,
és a dir,
se'n va anar a altres coses.
Perquè no sabia massa què fer.
No sabia.
Així com sabia molt bé
que havia de fer en rodatge
i el seu propi personatge i tal,
en canvi,
en el muntatge es va perdre.
Aquesta pel·lícula,
fruit segurament
del que representava
com a estrella Brando,
el 1961
va guanyar
la Concha d'Or
al Festival de Sant Sebastián.
Que em sembla
que és l'única cosa
que va guanyar aquesta pel·lícula.
És possible.
Ara,
jo tinc que dir
una precisió personal.
Tinc una edició
amb DVD especial
d'aquesta pel·lícula
en la que hi ha
tota una sèrie
de coses adicionals,
totes aquestes trífugues i tal.
Sí.
I és una pel·lícula
que de tota la vida,
des que la vaig veure
per primera vegada,
li tinc
una simpatia,
una preferència especial,
sense deixar de reconèixer
que hi ha tots els tics
malsants,
alguns d'ells,
de Marlon Brando.
Per exemple,
un tic
és que
a la jauria humana
veureu que
ell
hi ha com una espècie
de tic
de tipus sàdic
en què
gairebé disfruta
quan li estan pegant
i tal.
I aquí
repeteix el mateix.
Hi ha una flagellació
per part de Carmelen
i el tio
allà aguantant
i tal
i públic al carrer.
És a dir,
una cosa d'aquelles
en què...
Una mica com el Gibson
amb el Chris,
no?
Sí, sí, sí.
Sí, bueno,
surten aquestes coses.
Que ja ha hagut una recreació
excessiva, no?
Per això,
precisament surten
aquestes coses.
De la tortura.
Aquelles escenes
de l'oeste a la platja
que en aquell moment
jo crec que no us havia vist
mai encara, eh?
No.
Després ja s'ha vist.
És més peculiar, sí.
Realment no correspon
al gènere.
Era una innovació, eh?
Icònicament no és el que pertany
al gènere.
Però aquesta cosa de Chris
li veu una mica...
Bueno, d'acord,
la ley del silenci al final
sembla que gairebé
és Chris
que avança cap al patíbul,
no?
També, també.
Està totalment
avallitzat per...
Un altre que també rep.
Vull dir que
tenia una mena de...
Sadomasoquisme.
Sadomasoquisme.
No, bueno, bueno.
Zapata, Zapata,
permeteu-me que torni
en tant.
Zapata,
Zapata,
ell sap que va a la mort.
O sigui,
quan va al quartel aquell
i el Guajardo
l'està esperant allà
amb tota la preparació
aquella que hi ha,
òbviament,
ell sap que va a morir.
Sap que va a morir.
No, no,
està en la línia.
Hi ha algú
que està en la línia,
sí, sí, sí.
A veure,
ell va intervindre
en moltes pel·lícules,
però jo tinc registrades
com a necessàries,
diguem,
40,
que comencen
amb una que és
Ombres,
de 1950,
Fred Sineman,
men.
Ell jo volia fer cinema.
S'ho formava amb el teatre.
Sí, sí, sí.
Però,
es va veure
una mica impel·lit
per tema econòmic.
Sí, sí.
I no,
perquè no li,
mai li va caure bé
Hollywood.
Li tenia mania.
Però al final
va cedir
a entrar a fer...
Star System
no era el seu...
No, gens.
No era el seu model.
L'odiava.
I de fet,
Hollywood l'odiava amb ell
perquè no socialitzava,
no anava mai a les festes.
No, no, no.
Passava molt d'estar
amb els...
Els compromisos,
diguem,
de productora...
Amb els companys.
Exacte.
A la dècada del 50
en va fer 12.
A la dècada del 60,
12,
que és curiós.
A la dècada del 70,
que va ser on hi va haver
un grup d'abril
títols importants,
però també hi va haver
uns problemes familiars
molt gruixuts
que van començar
i es van mantindre
fins al 2000,
fins a la seva mort.
En va fer 7.
Fixeu-vos que és curiós
que als anys 80
només en va fer dues
i a més a més
val més oblidar-les.
Després,
el 90
va remuntar una mica
i en va fer 6.
I l'última
és d'un golpe maestro
d'Escore
de Franz Oz
perquè hi ha una cosa
molt curiós
amb Brando.
Brando va treballar
amb lo bo i millor
de cada casa,
però també va fer
pel·lícules
amb gent d'aquelles
que no els coneix
ni de sa mare.
Em permeteu una cosa,
una observació
que és dir tot el llistat
de pel·lícules
sense dir els títols
evidentment tots.
el curiós d'aquest cas
també és que
Brando,
malgrat aquest esprit
tan rebel i tal,
d'aquestes pel·lícules
10 de 40 i escaig
són fada militar.
Incluït com a militar
també Zapata
encara que sigui
de la resistència.
I curiosament
no va fer el servei militar.
I curiosament
no va fer el servei militar.
Es va fer passar
per epilèptic
per no passar l'examen
i va començar
unes monades increïbles.
Va anar a l'escola militar,
a una escola militar
el pare,
com que era molt mascle
va dir
allà aprendre's
i va acabar fatal
perquè el van arrestar
es va escapar
jo què sé
va passar de tot
total que el van expulsar
també.
En canvi
el cinema
era un esble que era tenir
i donava el look
d'això
de militar.
El que és veritat
és que
Hombres no és
cap èxit
però
Hollywood es va fixar
però ja és una pel·lícula
i a la següent
ja s'em cazen
un trepia
amb el que més en va fer
en va fer tres
en Ben en va fer dues
i n'hi ha un altre
en què també
en va fer dues
i Julie César
Julie César
d'en Mankivic
a mi em sembla
perquè ell estava
tenia molta por
perquè clar
hi havia el
John Gilgut
i el James Mason
clar
se sentia intimidat
i a més Shakespeare
i sa mare li diu
si no es fas
si no
sa mare com que sabia de teatre
perquè era seguidora
si no fas Shakespeare
no has fet res
aleshores
esclar
es va veure com
empelit una mica
acceptar aquesta oferta
que realment
té una pinta de romà
que mata
perquè tu un perfil
que escolta
que et mata
és mussolinià gairebé
no?
és dos més que
el seu perfil
és molt romà
fa de Marc Antoni
però bueno
un paret de si
per dir que a mi
Julie César
que l'he revisat recentment
famosa escena
molt bé
és expressament
i volgudament teatral
fins i tot
el text
tot és Shakespeare
la posada en escena
l'escenari
és teatral
perquè és absolutament teatral
però
imponent
amb un grau
d'espectacularitat
absolutament
a mi és una pel·lícula
que en certa mesura
el cor robat
perquè és com una abstracció
de la història
és tremenda
aquesta pel·lícula
és una peça de càmera
o sigui
totalment
el mateix Miquel
va agafar Cleopatra
i va fer espectacle
aquí no
aquí va fer una pel·lícula
rigorosa
sòbria
sòbria
sòbria
que anava directe
a la vena
però amb uns planos
amb uns enquadraments
que són absolutament
molt xespidiana
molts xespidiana
però els enquadraments
absolutament cinematogràfics
d'una espectacularitat
increïble
ara
a veure
i va estar nominat
a totes aquestes pel·lícules
no?
fins que finalment
doncs li donen
l'Òscar
doncs per la llei
del silenci
jo volia fer
dos apunts
només
de biogràfics més
un
que el 27
de març
de 1973
a la gala
de lliurement
dels Òscars
en aquest cas
en ell
li tocava
pel padrino
va enviar
com suposo
que molta gent
sap dels que ens estan
escoltant
un activista
patxer
que es deia
Sachin
Liffeder
nascuda
Maria Luís Cruz
això també té gust
també
a la seva cosa
ell li va fer
15 pàgines
per llegir
ella ho va reduir
a 3
i l'acadèmia
no li volia deixar
dir res
al final
van arribar
amb una mica
de consens
i després
però l'avanta ja
com que va començar
a dir
que Hollywood
és dolent
perquè no tracta
bé
la meva raça
i no sé què
i no sé quants
van començar
a veure xiuulets
atenció
el 15 d'agost
el 15 d'agost
de 2022
l'acadèmia
va anunciar
a la seva pàgina
d'internet
que celebrava
una gala
amb l'objectiu
d'oferir
disculpes
a l'Iffider
pel tracte
que va rebre
el 1973
i
el 2 d'octubre
del mateix 22
va morir
ella de càncer
és tremendo
llavors
aquí
el que faig
que ja
ho he esmentat
de passada
és que
la família
de Marlon Brando
la més propera
el primogènit
la seva filla
Cheyenne
van tindre problemes
el marit
de Cheyenne
va ser assassinat
això és un cop dur
això va ser terrible
per ell
després
el seu fill
va ser ingressat
a presó
durant 10 anys
10 anys
al cap de 5 anys
que estava complint
condena
i un any abans
que sortís
perquè va sortir
el 6è
Cheyenne
es va suïcidar
sí
aquests episodis
van marcar
naturalment
profundament
ja heu vist
la carrera
com va minvant
a mesura que avança
de Marlon Brando
i després
hi ha una altra cosa
i això va durar
fins a la fi
ell va començar
a guanyar
amb pes
va arribar
ell mesurava
1,75
i va arribar
a pesar
més de 160 quilos
és terrible
i una altra cosa
que volia afegir
és que després
de rodar
Rebelión
a Bordo
va comprar
a 60 quilòmetres
de Taití
una illa
que es diu
Tiaroa
que és
l'única propietat
que era seva
encara
quan va morir
perquè va morir
amb la indigència
és terrible
a l'acabament
de Marlon Brando
tenia un projecte boig
que volia mantenir
un hotel
però sense llum
ni aigua
a les aixetes
és a dir
per mantenir
l'illa aquesta
i feia un filtratge
molt sever
de la gent
que hi volia anar
exacte
perquè deia
si tu vens aquí
tu què saps fer
però es va arruïnar
perquè els números
no li sortien
perquè volia mantenir
això
sense llum
sense aigua
sense clavagaram
per dir-ho així
és a dir
sense cap servei
de recollir
d'escombraries
clar
això
va ser la seva arruïna
perquè ja ho va intentar
com dius
als anys 70
i després als anys 90
ho va tornar a intentar
fins que
es va morir
amb això
jo et deixaria coberta
sucintament
el que és
la part biogràfica
els 90
i llavors tu em vas dir
que volia
una comparativa
viva zapata
versus queimada
a mi m'agradaria
dir una consideració
final
jo també
d'una altra pel·lícula
no no
jo
sobre el personatge
ah sobre el personatge
molt bé
molt bé
endavant
molt ràpid
aviam
no simplement
esclar
Brando
se sap això
el seu interès
per tot el problema
les clauses perdudes
els indis nord-americans
però també és cert
que el que ell tenia
bàsicament
és un compromís
amb lluitar contra la desigualtat
allò que dèiem abans
aquesta ràbia personal
i tal
la dirigia
pel tema
en el tema
de les desigualtats
i aquí
hi ha dues pel·lícules
que realment representen això
i que tenen
què és viva zapata
i què és caimada
aquestes dues pel·lícules
entre moltes altres
però amb viva zapata
evidentment
més que desigualtat
la injustícia
del poble oprimit
magicà
per aquesta dictadura
diguem
de diferents successors
diguem
en el càrrec
de president
que hi havia hagut a Mèxic
la revolta mexicana
i després
a caimada
que és aquesta alta revolta
diguem
de l'africana
en el tema
aquesta illa portuguesa
teòricament
encara que inicialment
era una illa espanyola
que la van convertir
en portuguesa
per no tenir
l'espanyola
per no tenir problemes
clar
el que és
d'aquestes dues pel·lícules
és que ell és un actor
i com a tal
l'actor
ha de fer
tots els papers
de l'auca
és a dir
l'actor
fa el que vol fer
evidentment
un tio del nivell
del Brando
fa allò que vol fer
a vegades
el seu interès
purament en fer diner
en monetaritzar
la seva carrera
fa que fes coses
que potser no estaven
al nivell
però tant en el cas
de Zapata
com en el cas
de Caimada
hi ha diversos
les dues pel·lícules
són prou potents
i s'estan fets
per dos personatges
també és curiós
que un és Kazan
que és un home
que malgrat que
no se'l pot dir
que és un anticomunista
a Sèrrim
la seva actitud
sí que ho va ser
és a dir
va ser un deletor
dels seus companys comunistes
això és una cosa
que jo que tinc
una propensió
a estimar el personatge
en aquest cas
en aquest punt
evidentment
hi tinc un certes reserves
Giglio Pontacormo
és tot el contrari
Giglio Pontacormo
és un lluitador
marxista
i que escarrà
totalment
és a dir
aquestes pel·lícules
tenen coses
el primer és un traïdor
perquè el Brando
el Brando
no volia fer
la llei del silenci
és perquè el productor
va estar al damunt
i el va acabar convençant
però no volia saber res
d'en Kazan
es va emprenyar moltíssim
amb ell
el de l'atà
a vuit noms
perquè vull dir
a la casseta de bruixa
aquestes pel·lícules
tenen per mi
s'ha d'aprofundir més
en el tema
jo les tinc bastant presents
cada set o vuit mesos
veig Zapata una vegada
a Caimada
la tinc més rovellada
però bueno
la veient
i ja he anat
a l'anitzar-la
és curiós perquè
l'actor en aquest cas
es troba en la situació
que Brando
en el cas de Zapata
està fent el paper
de revolucionari
i davant seu
té el Fernando Aguirre
per exemple
que és el traïdor
en aquest cas
i en canvi aquí
els papers a Caimada
s'inverteixen
és a dir
ell està fent
el Walker
és el paper
del dolent
diguem
està fent el paper
del governador
que arriba a l'illa
i ha de controlar
el que estan fent
aquelles generaris
el que ha de fer caure
aquella indústria
que estan muntant
mentre que
en l'altre cantó
el famós personatge
que ara no recordo com s'hi diu
el Don José
el actor
que representa
el revolucionari
és José Dolores
José Dolores
és el revolucionari
que és el paper
que ell faria
a Zapata
és a dir
que es creuen
els personatges
aquí hi ha una anàlisi
a fer
que potser no és el moment
de fer-lo ara
entre els diàlegs
d'una pel·lícula
i els diàlegs de l'altra
hi ha moments
que es poden arribar
a fer veritables muntatges
dient
aquesta frase
que diu Zapata
diguem
dintre del context
d'una determinada situació
a viva Zapata
d'alguna manera
pot ser contestada
per ell mateix
en l'altra pel·lícula
amb el paper antitètic
és a dir
aquesta capacitat de Zapata
i de qualsevol actor
òbviament
de posar-se en la pell
de personatges
que poden ser contraris
és a dir
fas un muntatge
fas un muntatge
estic tentat per fer-lo
estic tentat de fer-lo
llavors dic curiosament
que aquí
Kazan també va dir la seva
Kazan va dir que ell creia
que
en el cas de Zapata
hi havia fet l'altra
i anava a fer
la de la
la de la silència
l'anàlisi que ell feia
del Brando
deia
jo
Brando
crec que la gent
s'equivocat
amb Brando
Brando no és un actor
de mètode
tothom creu que és un actor
de mètode
i això ha fet molt mal
a les joves generacions
d'actors que han vingut després
perquè creuen que amb la sola intuïció
l'aprofundiment en el personatge
aconseguirà en tal tal
i textualment diu
diu exactament
Brando van pensar
que tot el que calia
era trobar la motivació
d'un personatge
empatitzant el personatge
mitjançant l'associació
de sentit i memòria
i regurgirà tot l'escenari
en aquest cas davant de càmera
per combatir-se en el personatge
diu no és així com era
Brando diu
va ser tot
menys un actor de mètode
diu exactament
i hi havia
diu
Brando va pensar
que hi havia mètode
però l'art de Brando
no era el mètode
ell tenia un altre art
diu
i llavors deia
per què Brando
per això és inimitable
Brando
per això és inimitable
diu per què Brando
han intentat imitar-lo molts
sí
clar va tenir
James Dean
James Dean
és el seu primer
el seu primer imitador
va agafar
i el vispres l'ahir
vull dir
són els primers imitadors
d'agafar-li
aquest tarannà
impertèrit
que sempre m'entén
i deia
jo estic d'acord
però no deia una cosa
que Capote
el va acusar també
que no era un bon actor
que no era un bon actor
i que Capote
va fer una crítica
molt dirigida
a Brando
un moment determinat
i novament
el Cazán
intervé
i diu
és que
Brando no es pot dir
si és bon actor
o mal actor
ell és un actor especial
diu
és que hi ha un problema
que té Brando
que Brando
és excessivament intel·ligent
i un actor
no pot ser
un bon actor
no pot ser
massa intel·ligent
ha de tenir un punt
de no tanta intel·ligència
que sigui manipulable
sí
que sigui manipulable
exacte
ell no suporta
no suporta
el que deu abans vosaltres
no suporta
que el manipulin
i llavors per això
diu
i llavors una de les coses
que diu també aquí
és això que us deia abans
diu
és una acció
em diu
que el cinema
com un és una pel·lícula
es crea a la sala de muntatge
encara lluny
encara més
a l'actor
del veritable art
que està interpretant
per tant per això
ell va tenir la crisi
quan va fer
el rostro impenetable
perquè realment
va donar-se en compte
que no podia controlar
allò que era el muntatge
bé
això són explicacions
que la pròpia casa
en dona
molt bé
jo de tota manera
crec que sí que
a veure
la
Estela Adler
que és amb la que
acaba estudiant
d'una manera
més o menys continuada
seguia
el mètode
Stanislaski
i sa pròpia mare
li deia
sempre li deia
quan era més jove
i feia els seus pinitos
com a actor
diu
i l'Estela
evidentment
també anava en aquesta línia
clar
el mètode Stanislaski
és
no actuïs
sent
és a dir
sigues
no facis de
no facis com
sigues
el personatge
que toca
clar
això s'ho pren
molt en sèrio
i probablement
per això
ell vola molt alt
després
és a dir
ja no segueix mètodes
és a dir
segons el personatge
que li toca
doncs
hi entra
però jo haig de dir
ara ho sorprendré
a tots dos
a mi
Marlombranto
no m'agrada
em cau antipàtic
sempre està emprenyat
de fet
l'actitud seva
és d'algú callat
que et mira
d'una manera
furtiva
i que al fons
està
com
emprenyadíssim
fixeu-vos
l'actitud que té
al llarg de
gairebé totes les pel·lícules
va fer 40 pel·lícules
sí
sí
tu dius
no m'agrada
no m'agrada
és molt categòric
val per les 40
no m'agrada
val per les 40
no
no
no perquè està en pel·lícules
jo ara et diria una cosa
és a dir
no no
sí
tenia una part
que és de la pel·lícula
que volia parlar jo
el que
està clar
amb l'último
camp tango
en París
t'agrada
bueno
va dir ell
que no tornava
a despullar-se
de la manera
que es despulla
l'último tango
en París
en el sentit
ell li va dir
a Bertolucci
no tornarem a fer cap pel·lícula
no
perquè li va aixecar
a la camisa
m'ha deixat massa
amb aquesta
exacte
i a partir d'aquí
és quan diuen
que
hi ha un gir
i és quan ell
comença a fer un cinema
majoritàriament
comercial
de guanyar pasta
i per
en pocs
és a dir
fent ús del seu estrellat
10 minuts
1 milió de dòlars
o 5 milions
Superman és un exemple
d'aquest tipus
Superman per exemple
3 milions
per 5 minuts
a la pantalla
però
és a dir
això hauré em fotre-se
i això em porta
a lo que a mi
m'interessa a dir
de Brando
que és el que més
em fascina
Brando
al llarg de tota
la seva vida
però ja des de jove
quan fa hombres
Brando té una relació
d'amor
odi
amb la seva feina
en realitat
diu
bueno
li feien entrevistes
de jove
bueno
ara faig d'actor
en tant
no sé què faré
amb la meva vida
va acabar fent d'actor
tota la vida
però
mantenia
amb el seu ofici
un combat
intern
és a dir
perquè en realitat
no volia
fer cine
no volia
no volia
odiava
hollywood
però és que
perquè
jo crec que al fons
era un gandul
ja des de jove
però clar
evidentment
això se li accentua
molt més
cap al final
que arriba
el moment
aquest d'apocalipsis 9
que es presenta
el rodatge
ni s'ha llegit
la novel·la
ni s'ha llegit
el guió
no té ni idea
del seu personatge
no sé qui és
poca lipnòbia
mereixeria
dos dies
tothom parat
amb uns diàlegs
amb el cupola
li han de quedar
posant cartells
per tot arreu
perquè els llegeixi
perquè a més
té un altre problema
que aquest ja
el va acusant
de molt abans
que és que
ha perdut la memòria
és a dir
no pot
no retén
no pot
o no vol
fer esforç
no retén textos
però això ve tenc molt enrere
al Padrino
ja li passava
sí sí exacte
exacte
jo crec que hi ha un actor
antitètic
en aquest sentit
que dius tu
que bàsicament
es pot dir
que és un actor
que ja té
aquest aspecte
distant del personatge
una mica antipàtic
un pèl dur
sempre
un pèl dur
un actor antitètic
és Paul Newman
que és un actor
també de molt alt nivell
que no tenen res
a veure un i l'altre
però sí que han partit
de la mateixa base
els dos venen del mètode
els dos venen d'allà
però Paul Newman
en canvi
és tot el contrari
és un actor
que més ja té aquest look
i aquesta actitud
d'actor
afable
d'actor
distant sí
també
amb una mirada
a vegades irònica
del personatge
que està fent
ell es distancia
sempre una mica
del personatge
sempre el fa una mica
distanciat
però distanciat
en el bon sentit
mentre que potser
Brando
és distanciat
en un sentit
d'agressivitat
sí que desperta
una miqueta
és fortiu
té una cosa
fortiva a la mirada
ara
el Paul Newman
sí que és de l'Actors Studio
però el Brando
no
el Brando
és de l'Estela Adler
sí
el Lee Strasberg
que era el que portava
l'Actors Studio
segurament
em cazen de per mig
perquè clar
també estava vinculat
se'l volia quedar
però el Brando
només anava
alguns dissabtes
al matí
a l'Actors Studio
mentre que Newman
no
Newman va ser alumnat
de l'Actors Studio
com il for
de totes formes
als anys 50
per exemple
Zapata
i sobretot
Julio César
Salvaje
també
Julio César
Marlon Brando
Marlon Brando
tenia 25
o 30 anys
27
em sembla
i sabia perfectament
el guió
sí
sí
vull dir que
és una cosa
que li va vindre
posteriorment
digue-li beguda
digue-li
en fi
no
però perquè
de fet
amb ell li va agafar
una certa dissídia
a la millor
també
no no exacte
li va agafar
mandra
és a dir
aquest
per mi
és l'aspecte
més interessant
esclar
és un home
que s'acaba
tornant narcís
s'acaba tornant
a goladre
només viu
el seu món
els fills
se li queixen
tots
se li queixen
que és un home
que està
tant si està
a Los Ángeles
com si està
a la seva illa
a la Polinèsia
vull dir
és un home
que cada cop
està com
més tancat
amb ell
només té problemes
i és infeliç
en realitat
és que és un home
que és infeliç
i aquest esqueix
intern
probablement
és el que dona
una mica
una mica
força
d'intensitat
a les seves
interpretacions
perquè aquest
esqueixement
intern
cada cop
es va fent
més gran
en una paraula
no s'aclaria
o sigui
no tenia clar
que volgués ser actor
és tremendo
podeu imaginar-vos
l'infern
intern
que és
això
no sé
qui soc
29
29 anys
tenia això
entre 25 i 30
ara
de tota manera
esclar
jo crec que
hi ha uns períodes
que estan claríssims
és a dir
té una arrencada
brutal
perquè evidentment
fa hombres
un tramvia
anomenat
desig
viva zapata
juli césar
salvaje
que a mi no m'agrada
però bueno
és un producte
massa
massa maniqueu
i a mi el personatge
d'ell
no em cau gens bé
és un brètol
de galample
es mereix
el que li passa
i segurament més
la llei del silenci
que sempre s'ha dit
que és la justificació
de Cazan
perquè va ser un deletor
però en realitat
no
perquè en el cas
de la pel·lícula
potser sí que hi ha motius
per ser deletor
perquè està deletant
la màfia
el que va fer Cazan
va ser bastant més greu
no
de Cinec
la va fer
per alimentícia
perquè es veu
que havia de sortir
el bolífer de Napoleón
no
es veu que havia de fer
sinuer l'egipti
i
es va escaquejar
o sigui
es va escaquejar
va dir
puc anar-me'n al lavabo
i el que va fer
és perdre's
aleshores el Zanuc
el va demanar
per dos milions de dòlars
i per no pagar-los
va acceptar
fer de Napoleó
a Decider
vull dir que
un dels deu militats
que ha de ser un divertiment
per ell
ells i elles
que és una pel·lícula
despues va fer
va fer un musical
amb Mankiewicz
que és
ells i ells
que està molt bé
aquesta pel·lícula
a mi sempre m'ha agradat
aquesta pel·lícula
a mi m'encanta
eh que sí
jo tinc una sensibilitat
però jo tinc una debilitat
per Mankiewicz
a mi Mankiewicz
m'agrada tot ell
la condessa
la condessa
ah jo no m'ha sortit
de la llista
no em sortia
la condessa
però a partir d'aquí
la condessa en Hong Kong
és 1967
sí
allà fa un paper simpàtic
allà no fa un paper
més antipàtic
bueno és comèdia
comèdia
és comèdia
comèdia
però a partir d'aquí
a partir d'aquesta pel·lícula
del Mankiewicz
que és de l'any 55
de fet
entra en un període
de
de
de
de
de
de
de
és a dir
clar
et fa sallonar
la casa de té
de la luna d'agost
el Baile de los Malditos
està bé
de l'Edward Dimitri
però aquest també
era un represaliat
dels
dels Black Lives
de la
Cassera de Bruixes
i per tant
havia de ser
feia pel·lícules
aquesta pel·lícula
va tindre molts problemes
cert
és clar
naturalment
però aquesta encara
i amb el piel
de serpienta
del lúmet
també
evidentment
són dues pel·lícules
sòlides
Rebelió a bord
a mi m'agrada molt
tot i que va tenir
tres directors
i va ser un sideral
no es nota
es veu que ell tenia
dret de vet
sobre el guió
i es va
es veu que es va comportar
com un
un bret
total
vull dir
o sigui
un bret
no es nota
el canvi de mans
és un bret
va molt l'uniforme
però després fa pel·lícules
ja a partir de
és a dir
ha entrat
en una
això són
morituri
són productes molt
sierra prohibida
pel·lússia
aquesta
no no
aquesta
és que ell allí
fa el que li dóna la gana
sí esclar
sí
jo vaig llegir
ja
amb els seus temps
quan la van estrenar
vaig llegir
que
no sé si la teniu present
jo és una pel·lícula
la visc moltes vegades
perquè és clar
com que m'agrada
Marlon Brando
les pel·lícules
bueno
la Jauria Humana
també l'ha vist
en fi
la Jauria Humana
se li em va a l'olla
l'art del vent
és una pel·lícula
que cap al final
ja arriba un grau
de desaforament
Apalusa
que és el nom
d'aquest tipus de cavall
que hi ha
sí
petit
tacat
tacat
petit
blanc i negre
ell arriba
a casa de Juan
està Juan
la seva dona
i dos o tres crios
que és el seu amic
mèxicà
i arriba
per carregar
bateries
i això
arriba amb barba
es treu la barba
i el tio
el treus la barba
es dona compte
que
hòstia
li havia quedat
la pell
molt blanquinosa
respecte
al que es porta allà
i el tio
va agafar
i va dir
fes-me cafè
i amb el mate
del cafè
agafava
el posava
a dintre
d'una bossa
de
no de paper
de drap
i es anava fent així
a la pel·lícula
per agafar color
o sigui
fixa't fins a quin punt
arribava
el seu
jo també recordo
que hi ha un moment
en què fume amb pipa
jo he fumat
i encara quan vaig al poble
fumo amb pipa
i hi ha una cosa
que sí que és veritat
que ho trobes
al manual
del fumador en pipa
bé
ell ho fa
ell quan està fumant
amb la pipa
hi ha un moment
en què
si és a l'hivern
la pipa
la cassoleta
està molt calenta
llavors
la cassoleta
te la passes així
pel nas
pel costat
i dona
a part de que
olor és millor
la picadura
dona una
una satisfacció
és un plaer
sí
doncs jo veig
que el tio
ho faig
serà possible
llegeixo
el tio
se'n va enterar
i ho sabia
o sigui
era un personatge
capaç
un grau de perfeccionisme
aquí està
tenia un grau de perfeccionisme
amb el rostre impenetrable
quan es va posar
de director
no el suportava
ni deu
perquè és que
arribava en límits
d'exigència
ridículs
fins i tot
van passar
d'allò
a les braços
perquè el Kubrick
Déu-n'hi-do
també s'hauria
seguit la pel·lícula
sí
però d'una altra manera
però Kubrick era
molt exigente
Kubrick era un dictador
és a dir
no obris la boca
perquè t'acomiado
i ja està
sí
i tenia controlat
en canvi
amb molts rodatges
Marlon Brando
és el que controlava
ja
ja
bueno
total
vaig ràpid
però clar
a partir d'aquí
va
reflexes en un ull daurat
del Shuston
té un serit d'interès
però també és una pel·lícula discreteta
que no va més enllà
és pesadeta
sí
és a dir
la contesta
l'homosexualitat
és la darrera pel·lícula
de Chaplin
molt simpàtica
amb la Sofia Lorin
i tal
però a veure
no deixa de ser un pel·licolín
i aleshores
Candy
Candy és un disbarat
Candy és un disbarat
és disbarat
disbarat
del Christian Manquan
precisament
amb el qual es veu
que va tenir
algun rotllo
perquè era francesa
després amb ell
va treballar
era bisexual
en Brando
s'ha de dir
va treballar
amb el
com es diu
l'italià
el Bertolucci
va treballar amb el Bertolucci
i va posar
ell va posar
el Christian Manquan
clar
és veritat
vull dir
perquè home
és un amic llarg
ell fuig
a l'any 49
em sembla
que se'n va a França
coneix el Manquan
s'enrotlla amb ell
però després
s'enrotllava amb ell
i amb dones
és a dir
tant se li feia
perquè es veu
que el tema
la pulsió sexual
d'en Brando
és legendari
no m'actual
ho haurem deixat
jo tenia ganes
la notícia del dia
siguiente
clar
a veure
les tres últimes
pel·lícules d'ell
importants
no hi ha dubte
que són
el Padrino
l'último tango
i Apocalipsis 9
i a partir d'aquí
la caiguda
és amb
cada vegada
fa coses més
no podreu parlar
de B.C.
vinga
anem
jo crec que un dia
agafaré l'último tango
en París
perquè tinc ganes
de dir tres o quatre coses
agafa-la
perquè és una pel·lícula
que ha estat molt denostada
per la crítica
per la secció femenina
del món
també
i jo
la vull reivindicar
perquè és una pel·lícula
sempre m'ha agradat molt
és la història
d'un home destrossat
em semblarà molt bé
ha perdut la dona
està metgecat
a límits
a mi això no veu
com entusiàstic
es va passar
un quadre d'en Bacon
com diuen
per
per
retenir
tot l'esquerra
i la desesperació
que hi havia
dins
molt bé
expliqueu-me coses
a veure
digues el
el
fem un comentari
sobre el palmarès
que és ràpid
ràpid
no sé com acabar
el palmarès
del
vuitè
vuitena edició
del B.C.
F1 Fest
celebrat
del 18
al 26
del 2024
és
millor pel·lícula
El destino de Maya
de Tinalimi
Finlàndia
2024
aquí estic d'acord
amb el jurat
l'Eduard Fernández
jo també
em sembla una pel·lícula
de realisme
bucòlic
fins i tot
perquè
en realitat
estem dintre el terreny
del bucolisme
grec
però aquí
és fina
sí
amb unes illes
que estan
entre
Finlàndia
i Suècia
amb això sí
que consti
madre coraje
de per mig
bueno
l'amant de Jansson
es menja la pel·lícula
l'amant de Jansson
fa un arc vital
de 17 anys
fins als 40
40 i escaig
perquè acaba tenint
fills
molt bé
és un tema
de lluita
durant la guerra
de Crimea
que venen els britànics
els russos
evidentment
es volen menjar
Finlàndia
ells pertanyen
són finesos
venen els britànics
perquè volen evitar-ho
ha estat la coalició
contra Rússia
evidentment
els britànics
es porten com uns bordes
perquè
és a dir
amb un abús total
però
ella resisteix tot
el marit fuig
perquè els britànics
no l'agafin com a soldat
perquè
els que enxampaven
que fugien
els penjaven
eren així de bèsties
estem parlant
del 1854
és una pel·lícula
de supervivència
amb una actriu
que es menja la pantalla
i s'ho menja tot
hauria d'haver guanyat
clarament
el premi
a la millor actriu
i no el va guanyar
i qui l'ha guanyat
per cert
a veure
hi ha una cosa
o sigui
la pel·lícula
a mi em va impressionant
molt
i per moments
és que
quasi em fa plorar
mira el que et dic
i una de les coses
que em va impressionar
que està en línia
amb el que tu dius
és el moment
de l'ocupació
perquè
jo per exemple
he llegit moltes vegades
històries
sobre el meu poble
i es diu
Ciutadella va ser
ocupada
amb 11 oportunitats
pels francesos
bé
jo veig
aquesta pel·lícula
i veig només
una ocupació
i em dóna compte
del patiment
i de los bords
que arribava a ser
tota la classe militar
que tota la vida
tu t'imagines
el que havia de ser
a la guerra
dels secadors
l'infern
l'infern permanent
és que dius
com podia subsistir
l'ombra
l'infern
naturalment
que als 35 anys
els reis mateixos
ja buscaven
la successió
perquè
sabien que s'acabarien
morint aviat
perquè
si era impossible
subsistir
Isabel Palmarès
sí
anem
és veritat
el premi
a la millor direcció
Pau Teixidor
per alumbramiento
no hi estic d'acord
jo no la vaig veure
me la vaig deixar fora
és una pel·lícula
molt ben intencionada
perquè parla
del robatori de nens
però l'any 82
se suposa
que estem en democràcia
i encara
les mars solteres
a banda de ser
apallisades pel pare
fora de casa
les recollien
aquestes institucions
és un cas en concret
de Madrid
però n'hi havia
la Carmen Polo de Franco
havia presidit
totes aquestes institucions
i
els metges
li fan creure
a les mares
que els fills es moren
les agafen
i les venen
em sembla
d'una abjecció
sense nom
jo vaig viure casos d'aquests
en el quin sabeu d'onde
perquè eren les monxes
als anys 40 i 50
que feien exactament el mateix
és tremendo
de nanos que no sabien
de qui eren fills
i de què
ara bé
la pel·lícula
interessant pel tema
però al meu
no tinc
res a dia de les actrius
les actrius
que són les víctimes
treballen força bé
de fet són les que s'han dut
col·lectivament
el premi
el premi millor actriu
és per 6 actrius
però la pel·lícula
és avorrida
té temps morts
ja
super
no és una pel·lícula
que evolucioni
de manera
satisfactòriament
a més amb inversemblances
ni de fàcil
ni de fàcil veure
no
però hi ha un moment
que una de les víctimes
quan li diuen
que el fill s'ha mort
ella sap
que no és veritat
aquesta usà
perquè és intel·ligent
i li fot una pantuflada
a la monja
que li diu
impressionant
això l'any 82
no crec
que no hi haguessin
conseqüències greus
per aquesta noia
què més
el premi el millor guió
per Luana Bahrami
per una pel·lícula
que es diu
Phantom Yaud
és de França
i Kosovo
i és dues noies
que viuen a Pristina
i volen
matricular-se
a la universitat
bueno
elles viuen en un poble
i se van a Pristina
i viuen en un poble
i volen anar a Pristina
a la universitat
per d'allà
saltar cap al Mundo Mundial
al Mundo Mundial
bueno
és una reflexió
sobre com de delicte
estava el tema
en aquell moment
a Kosovo
un any abans
d'independitzar-se de Sèrbia
és a dir
la ciutat
és una anàlisi
mínima
a mi em va fer una gràcia especial
perquè
en un viatge
el primer que vam fer a Grècia
amb cotxe
vam passar per Pristina
però
hi havia tot de controls
amb metralletes
doncs era l'any 72
ah
molt abans
encara vivia
el
Tito
el Tito
no, no, clar
aquí és una altra història
però em feia
una simpatia romàntica
veure Pristina
tampoc em sembla bé
perquè és una pel·lícula
molt improvisada
feta
a sobre la marxa
és tremendament fluixa
no em sembla
i molt pobra
i no entenc
el millor guió
perquè és un guió
jo crec que embrionari
vull dir
no, no hi ha gaire cosa més
en aquesta
el millor actor
Michael Caine
per La Gran Escapada
no la vaig veure tampoc
a veure
és una pel·lícula
d'Avi que fuig
en aquest cas
ell havia estat
un veterà
del desembarcament
de Normandia
a la
diguem-ne
residència
no li deixen sortir
i ell se'n va pel seu compte
i ves
a
pastafang
evidentment
és que és Michael Caine
clar que aguanta
la pel·lícula
la dut tota
vull dir
clar que és una pel·lícula
que s'ha aguantat
la glenda Jackson
que la pobra
s'ha morit poc després
i fa de dona
historietes
de l'abuelito
historietes de l'abuelito
jo crec que han volgut
fer un premio
orifici
perquè diuen
que aquesta sí
serà l'última pel·lícula
de Michael Caine
ja ho va dir ell mateix
la glenda Jackson
ja s'ha mort
i surt
la glenda Jackson
que també aguanta
és increïble
se la veu malalta
però aguanta
com es nota
els que són gegants
el premio
a la millor actriu
va ser per les actrius
de L'Humoramiento
que les dics
Sofia Millán
Célia Lopera
Carmen Escudero
Paula Agulló
Victoria Oliver
i Alba Monera
Monuera
el Premi Festival
de Perlada
a la millor música
per Raymond
Enoxen
per James Hall
Lucha por la paz
de Pearl Flight
que aquesta és una pel·lícula
em sembla que ja
l'havíem comentat
és cine polític danès
d'una factura impecable
i poca cosa més
perquè és el president
de l'ONU
que fa una gestió
el secretari general
de l'ONU
que fa una gestió
per intentar unificar
Quènia
que hi ha una part
que s'ha independentitzat
perquè els belgues
treballen per sota mà
perquè el que volen
molt bé
Congo
nosaltres
el Congo
perdó
ara hi dir Quènia
no no
Congo
hi ha una part
que es vol separar
però de fet
és una maniobra
dels belgues
perquè tenen mines
i molt bé
perden el país
perden el control del país
però
volen mantenir
volen mantenir
el temps
i evidentment
se'l carreguen
aquest pobre home
que es veu que va actuar
bastant altruistament
un moment històric
ben recuperat
molt bé
el premi
de la crítica
dels col·legues
de l'ASSEC
va ser per
Dalí
de Quentin Dupier
genial
genial
Dupier
que la facin
tu passaràs de compte
vas dir alguna cosa
tu d'això
d'aquesta persona
molt Bunuel
és molt Bunuel
més Bunuel
que Dalí
pràcticament
és impressionant
Dupier
demostra
que és un cineasta
surrealista
li podria donar la mà
al Bunuel
perfectament
segons la directora
del festival
Conxita Casanovas
i el seu segon
l'Àngel Romero
l'assistència presencial
de publicació
de 20.000 espectadors
un 10%
per sobre
de l'any 2023
el total
de pel·lícules
van ser 69
de les quals
jo per exemple
reconec
que en vaig veure
26
potser
una mica més
però
de tota manera
és que és impossible
veure més
i entre les presències
entre les presències
destacables
per lo popular
i perquè
són les que
van ser
estan
Mc Ryan
Richard Lindley
Paola Cortellesi
Vicent Pérez
Belen Rueda
Eric Toledano
Olivia Caché
Dani de l'Orden
i José Antonio Bayona
que venia com a productor
l'Inglater
va tancar el certamen
amb Hitman
la seva última
l'Inglater
Boyhood
em va agradar molt
perquè realment
és un home fascinat
per l'existència
i pel pas del temps
i evidentment
però
a mi em sembla
un home
relativament discretet
i Hitman té un desenllaç
que no se'l creuen
ni Déu
no
l'has vist?
sí
aquesta com s'hi diu
l'última
l'última de Lindley
com es diu
Hitman
aquesta és la que es va passar
i l'any que ve
es celebrarà
del 23 al 30 d'abril
perquè ja està això
en marxa
i també
si voleu
saber més coses
sobre el BCN
podeu entrar
a Instagram
BCN Film Festival
i llavors allà
ja s'obrirà
les portes
cap a
el cel
de què va
cada una
de les pel·lícules
l'Inglater
va ser
premi d'honor
s'ha de dir
era la peça grossa
junt amb la Meg Ryan
jo vaig estar
a la roda de premsa
de la crítica
jo vaig estar
a la col·lenda
la nit
i us tinc
que dir
que vaig sortir
amb bastanta vergonya
aliena
o sigui
hi va haver companys
que no sé d'on eren
però jo
jo estic per dir-li
a la Conxita
escolta
això hauríem de controlar
una mica
a veure
sí
qui vol
i quina pregunta farà
perquè escolteu
escolta
és lamentable
només us dic una
però n'hi va haver
sis
jo pateixo molt
sis d'aquest tipus
i nosaltres
amb aquests cabells
però us diré
us diré
la que em va semblar
la més bèstia
i anar ben sèrio
perquè l'hi van fer repetir
i la va repetir
tal qual
una senyora
va preguntar
o un senyor
no ho sé
si vostè
ara
se pudiera
canviar
el nombre
què nombre
se pondria?
i el tio
li diu
amb ella
li diu
a la traductora
seguro que se ha equivocado
pregúntale
i diu
exactament
la pregunta
és
diu sí
que si se pudiera
canviar el nombre
amb què fossi
per un dia
o un any
que nombre
se pondria
i saps què li va dir
al veure ell
que la pregunta
anava
era idiota
clar
mira
jo
de moment
no puc contestar
aquesta pregunta
perquè
a lo millor
d'aquí 10 minuts
se'm ocorreria
alguna cosa divertida
i t'ho diria
i ara no
ara
l'únic que puc dir
és que prefereixo
no contestar
molt bé
home
no
hi ha coses
que tinguis allà
un director
que té una trajectòria
de 20 pel·lícules
que
és un tio
que per la seva edat
ja té
una
una solera
i li fotis
aquesta pregunta
però
o sigui
de què estem parlant
no?
bueno
passem a les sèries
passem a les sèries
us diré una sèrie
perquè no dóna temps
som més
vinga
anem a la sèrie
que per la primera
sèrie molt divertida
les dues eren sèries
que tenien un cert
contingut còmic
una era una francesa
que la deixarem
per un altre dia
perquè té un contingut còmic
però és més difícil
de trobar-lo
és a dir
és més elaborada
parla del món polític
i del món polític
més subtil
francès
més subtil
però aquesta és una mica
lo besti
és una sèrie que tu
hauries de veure Ignasi
perquè et posaries malalt
ostres
millor que no
Movistar Plus
Movistar Plus
la sèrie es diu
i la gent
ha tingut molt èxit
aquesta sèrie
és Poquita Fe
Poquita Fe
2023
una temporada
12 capítols
d'aquest format
que s'està imposant
per moments
que és el de 15 minuts
cada capítol
és a dir
narrar amb 15 minuts
no és massa fàcil
i aquesta gent
ho aconsegueix
i aquest
el protagonista absolut
de la sèrie
és un monologuista
que jo no conec gaire
que és el Raül Cimes
que és un tio
que coneixeu més vosaltres
per tant per a mi
em va sorprendre encara més
molt creatiu
molt creatiu
és una bèstia
bifísica
és un tio
amb una gran expressivitat
de molta força
i la seva companya
que és la seva parella
figura
en la sèrie
el tema és el tema
és relació de parella
i amb la família de la parella
i amb la teta de la parella
i amb la sogra de la parella
i llavors
aquesta és una dona
que és l'Esperanza Pedreño
que és l'antíteci d'ell
és una mena d'ombra d'ell
una dona prima
petita
que s'està
però que és una tia
realment intel·ligent
i que la clava
i els diàlegs
són uns diàlegs
absolutament genials
uns diàlegs molt ben elaborats
i la mull a la madrilenya
o sigui per això t'ho deia
el teu
comèdia madrilenya
però vamos
d'allò
de la màxima expressió
i realment
hi ha una cosa
molt ben feta
a la sèrie
que és que està
tot allò acompanyada
per boleros
tota la sèrie
està amenitzada
per boleros
i boleros
que tenen a veure
el contingut
de la lletada
el bolero
té a veure
amb el moment
que està passant
la circumstància
de la petita
és divertit
el joc aquest
que han fet
de dir
és molt obvi
si tu vols
si tu me dices
ben lo dejo todo
és en un moment
en què
d'alguna manera
la parella
s'ha trencat
i entra aquest tema
i diu
ah vale
igual s'arregla
això
ara m'explico
perquè li has dit
al vial
posa qualsevol bolero
sí
al final
ha posat aquest
perquè ha estat
allà vell
però és cert
és això
li dóna una força
li dóna un ritme
aquests 15 minuts
passen
com una exhalació
es sembla que han passat
4 minuts
us ho juro
que és una cosa
i realment
les sèries van
per aquest camí
cada vegada
hi ha més sèries
curtes
l'altra
en parlarem
el proper dia
també era una sèrie
de mitja hora
cada capítol
molt bé
vinga
amics i amigues
ho deixem aquí
perquè el temps
és inexorable
fins la setmana que ve
bona nit
bona nit