This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cinema sense condicions
Hola, bona tarda, aquí estem com tots els dimarts
cinema sense condicions
per parlar-vos de cinema
del cinema que us agradi
i del cinema que us hagi arribat últimament
A més venim d'un cap de setmana intens
Exacte, exacte
Un cap de setmana ple de...
De conteixements
De conteixements
I el principal és això que escoltem de fons
que és la gran gara de cada any
que al final ve a ser els Òscars
I a més en aquest any
amb bastant igualat
No sé si vau arribar a veure
Jo no els vaig veure, no
però el que he llegit
el que he llegit tothom
Hola a tothom
Sí, jo també, el mateix
Els Òscars
Els he seguit
en diferit
En diferit
Bé, és que clar, són hores intempestives
que aquí a Espanya potser ens agafen una mica
a contrapeu
Però...
Jo crec que ha sigut una...
No sé si esteu d'acord amb mi
però ha estat una gala bastant
bastant igual
en el sentit que
el màxim de premis
en siguen 4 per una única pel·lícula
i hi ha un triple empat de 3
Repartit
Bastant repartit
Però ja no sé si és
per les qualitats
o perquè tothom havia de treure
alguna tajada
No hi havia tampoc
no hi havia un
un favorit molt clar
sembla, dóna la sensació
i des d'un punt de vista
d'espectacle
jo crec
que ha sigut una gala bastant
no diré fluixa
però sí bastant
Sí, jo crec que bastant fluixeta
perquè...
No mediocra tampoc
però com molt a veraix
molt normaleta
Bé, a veure, et diem que som cinema sense condicions
Exacte
Hem entrat molt fort
Exacte
Bé, i ara mateix
en el micro principal
en compte del Joan Moros
que crec que està de camí
Estem aquí, exacte
Està la Carme
i avui com a...
Convidat perquè ens en parli amb tu
del tema que teníeu previst
Sí, sí, el Ferran Pujol
Hola, bona tarda
I jo al darrere dels micros
Molt bé
Ai, el darrere del taula i de tot
Llavors, sí que és veritat
que ha sigut una gala dels Òscars
bastant, bastant...
Bueno, senzilla
tampoc sé si és la paraula
però potser
sense massa sorpreses
tot i que la gran preferida
probablement per nominacions
era la forma de l'aigua
Jo no l'he vista
o sigui que justament
no en puc parlar massa
El Guillem del Toro
també he de dir
que potser no és el director
que jo
m'agradi molt
però els que els agrada
clar, el que els agrada
segurament
he vist les crítiques
que en general
la deixen molt bé
però
però jo no és un director
que pugui
entusiasmar-me amb ell
jo sóc bastant seguidor
del Guillermo
i...
Parla en tu
que en sabràs més
No, no, és que precisament
aquesta no l'he vist
perquè no m'ha cridat l'atenció
i per el que tu
Pol sí que l'has vist
Jo l'he vist
I què en dius tu?
I a mi
a veure, a mi
el mateix que tu dius
Carme
és un director
del qual em costa una mica entrar
sobretot un cinema
aquest cinema
la fantasia
a vegades em costa una mica
però sobretot aquesta fantasia
que porta ell
cap a un extrem
molt alegòric
política a vegades
també, no?
I a mi
no m'acaba d'agradar
sí que és veritat
que L'Aberinto
té els seus...
L'Aberinto de Fauna
Sí, té les seves coses
que m'agrada
però aquesta
em va semblar massa
jo l'estava veient
i dic
és que a mi sembla
que sigui l'Amélie
o sigui
hi havia un component
tan romàntic
i extremadament naïf
però crec que
crec que alhora
crec que s'ha abusat
com passa molts cops
s'ha abusat
d'una publicitat extrema
en una...
aquesta pel·lícula
s'ha...
bueno
ho veies a tot arreu
tothom en parlava
i que al final
doncs això és el que genera
i a mi em recordava bastant
el fenomen que vam tenir
l'any passat una mica
amb l'Ala Land
des d'un punt de vista
d'aquest cinema
ultracomercial
que el que busca...
Ultracomercial
i que està tan turpadejat
per totes bandes
que quasi no
te'n pots sostreure
jo que la vaig veure
a l'Ala Land
molt després
per dir-te un any
després d'haver-la estrenat
perquè
no em feia massa il·lusió
i la veia
amb objectivitat
perquè ja feia tant de temps
i havia parlat
tanta gent
que ja estava desinflat
i hi havia coses
que em van agradar
i coses que les vaig trobar
tan suada
i tan...
tan...
tan lo de sempre
que penso...
que al final
que són els Oscars
perquè d'aquesta banda...
I em temo
que amb aquesta
hi passi una cosa
amb un altre territori
perquè efectivament
el tipus
del Guillermo del Toro
no és aquest
però si tu
a sobre em dius
que és una mica
naïf
en aquest aspecte
clar
jo això no ho sé
perquè ell normalment
no fa una cosa així
no?
Evidentment
no és tan naïf
com el personatge
que potser
interpreta Amélie
però que em refereixo
que és un tipus
de pel·lícula
molt buscat
aquesta part tan romàntica
però que ho hem vist
també amb altres pel·lícules
tipus Avatar
que al final
és dos personatges
que estan tan contraposats
que han anat a l'amor
repeteixo
no l'he vist encara
però el que he sentit
de tu Pol
i el que he llegit
tant les crítiques bones
com molta gent
que m'ha dit
és que en realitat
no tant
Guillermo del Toro
és un home
que fa pel·lícules
fantasies
amb molta alegoria
i sí que creu
és un paio
bastant positiu
i no
el punt naïf
l'ha tingut sempre
però a vegades
acostuma a ser
com una miqueta
més reivindicatiu
amb les coses
l'espinazo del diablo
la mateixa
l'abrito del fauno
i a mi em dóna la sensació
que amb aquesta
ha sigut com molt condescendent
amb el bon rotllo
amb el que tot sigui
molt agradable
però clar
repeteixo
l'hauria de veure
i per mi no era
la preferida
inclús de l'acadèmia
diria
a mi
tres anuncios
a les afueres
crec que potser
jo també
jo també
aquesta sí que l'he vista
i aquesta em sembla
una pel·lícula
més encertada
a mi em fa arribar
a la conclusió
que aquest any
els Òscars
i per això dic
que ha sigut com
una miqueta desinflada
la gala
perquè amb tot el moviment
del Me Too
hi havia com moltes coses
a tenir en compte
aquest any
les reivindicacions racials
ja tenien prou espectacle
les racials
les de sexe
totes aquestes lluites
i al final han quedat
com molt tapadetes
en canvi
sí que han sigut
un repartiment de premis
molt polítics
ha sigut la gala
llatinoamericana
sí
bueno
i inclús guanyant
que jo crec que va ser
poques sorpreses
hi ha hagut
perquè els tècnics
els experiments tècnics
sí que se'ls han dut
les pel·lícules tècniques
Blade Runner
i el Kerke
però potser la gran sorpresa
com a mínim
personalment
quan ho vaig escoltar
en directe
era el de
Deja-me salir
aquesta va ser la sorpresa
perquè ningú s'esperava
que guanyés
ni quasi me n'en recordava
de la pel·lícula
va ser una gran pel·lícula
bueno
és una gran pel·lícula
jo a mi aquesta
em va agradar moltíssim
i la interpretació
però em va sorprendre
inclús quan la van dir
vaig pensar
quina pel·lícula és
va ser molt curiós
quina pel·lícula era
ara comentaves això
que va haver-hi
molta publicitat
de la forma de l'agua
potser és que
és de les últimes
això també es nota molt
en els Òscars
no sé per què
evidentment
temes comercials
però les pel·lícules
que van als Òscars
normalment s'estrenen
més cap a finals d'any
o inclús principis
perquè
bàsicament
perquè te'n recordis
d'un Kerke
per dir alguna cosa
clar
perquè ja no parlàvem
del Nolan
feia moltíssim
bueno
han arribat
els nostres compars
el nuclí
demanem disculpes
és que hem tingut un problema tècnic
i no hem pogut
ho sento
jo jo sé si ho heu presentat
bona nit
bona nit
com podeu veure
estàvem parlant dels Òscars
em sembla molt bé
em sembla molt interessant
tot i que
és el que cal
el que deia
cada vegada
no sé que són menys interessants
amb moltes coses que passen
que a vegades són
t'esperes que passin cosetes
també no sé si coincidiu
les pel·lícules de aquest any
estaven bé
però tampoc hi havia
la gran pel·lícula
potser la passió d'aix
la sensació que he tingut
és que la pel·lícula més gran
és això
d'altres anuncios a les afueres
des d'un punt de vista
cinema
d'acadèmia
i en canvi
doncs això
la forma de l'agua
jo
Toña
em sembla que ha guanyat
l'actriu
secundària
secundària
i és
no sé
no hi havia com allò
que dius
grans pel·lícules
aquesta és d'Òscar segur
clar
però és que abans comentàvem
justament amb el Ferran
comentàvem
clar
hi ha pel·lícules
o sigui
no és que aquest any
no hi hagués nivell
sinó que s'han quedat
moltíssimes pel·lícules fora
és a dir
vaig a Bad Mother
jo encara no entenc
per què no estava
o sigui
el problema amb Modern
és que no s'està
i en canvi n'hi havia d'altres
jo per exemple
el diumenge
vaig veure Lady Bird
no sé si
i que la Greta Getsuit
i tampoc crec que hagi d'estar
res
perquè és que realment
és una pel·lícula dolenta
és que és dolenta
i llavors resulta que
és una pel·lícula
que està nominada
no l'he vist
molt mediocre
molt mediocre
molt mediocre
i resulta que
dius
per què l'han nominat
aquesta pel·lícula
quan de fet
com deies
dur molt bé
hi ha coses molt més interessants
però no en tinc ni idea
suposo
cada vegada més
tinc la sensació
que és per raons comercials
com que hi ha una pel·lícula
que potser no hi ha forma
de vendre-la
o d'allà
doncs li poses
uns quantes nominacions
que després tampoc
li dones cap premi
i l'has promocionat
i la gent
l'anirà a veure
jo
no sé si us heu presentat
ja esteu
sí
nosaltres estem aquí
doncs bueno
ha arribat a
ja em sento
la primera fase
ja
he fet la presentació
aleshores
la segona part
també no sé si ho he explicat
quin és el tema
que avui tenim
ja tenim dos coses
tenim dos coses
molt interessants
una és que
tenim aquí
la presència
que ja sabeu
del Ferran Pujol
que l'han presentat
i del Pol Digler
que sé
cada setmana
perquè sempre està
darrere
darrere els vidres
i controlant-ho tot
des del punt de vista tècnic
doncs
tenim dos coses interessants
una és que
ells s'havien compromès
o havien dit
que els faria molta gràcia
parlar
a la segona part
del programa
com fem sempre
de les plataformes
diríem
de televisives
les plataformes
mediàtiques
de contingut
televisives
que és el que faran ells
a la segona part
però
nosaltres
tots els que estem aquí
bàsicament
potser és que som
que no va poder venir
vam veure
el diumenge
al matí
al Cine Texas
una pel·lícula
bueno
un curt metratge
diríem
però quasi un mig metratge
perquè dura
més de 24 minuts
em sembla
25
25 minuts
més de 24
més de 24
exactament
doncs
vam veure un curt metratge
esplèndid
esplèndid
jo haig de felicitar
en els senyors
que
en fi
i podem dir també
que justament
les dues persones
que estan convidades
avui
són
parts
per no dir
els principals
artifacts
de la pel·lícula
falta la Lídia
falta la Lídia
jo pensava que la Lídia
també vindria
treballa
la Lídia
treballa
una dona ocupada
la Lídia
és la guionista
és la guionista
en Paul Diggler
és el director
i el Ferran
és el muntador
muntador
i animador
de totes les pinyes
i de totes les històries
que veu veure a l'ordinador
us poso alguna cosa de fons
si voleu un moment
sí home
posa posa
em sembla molt bé
us sona això?
a mi sí
sí
a mi també
la veritat
haig de dir
que la música era
sorprenent
música original
de l'Ariad
Ariad
i Miquel Soler
no no
realment va ser
nosaltres
com ja heu vist
alguns d'aquí
treballem bastant
amb el tema
del musical
sobretot
perquè ens sembla
una eina
bastant còmica
quan l'agafem
de forma còmica
diguéssim
però en aquest curtmetratge
nosaltres
ja com ho veu veure
són 25 minuts
pràcticament
per silenci
per silenci
perquè a més
heu fet una cosa
extraordinària
que consisteix
en que la protagonista
no parla
en cap moment
té una expressió
extraordinària
uns ulls
que els heu utilitzat
la Roser
la Roser
la Roser
una altra similitud
amb la forma
de l'aigua
perfecte
però sí
no sé si el pol
oi oi
hem entrat en conflicte
em sembla que
entrem en derivacions
que no us agrada
no m'ha agradat
jo la vaig anar a veure ahir
doncs no sé
aviam
no no no
que em refereixo
que nosaltres
sempre tenim
present la música
com al final
com una eina narrativa
i en aquest
i en aquest curmetatge
sí que el vam fer servir
bastant
com a forma
que parlés
també el personatge
no
i en aquest cas
jo crec que
l'actuació
la fotografia
per sobre tot
el so i la música
són el que parla
i en aquest cas
la música
la realització
amb si mateixa
també s'ha de dir
que
és un curt
nosaltres
quan ho vam presentar
a Texas
a mi em va sorprendre
perquè em pensava
que era un curt
realment curt
i era un curt llarg
és mig llarg
sí
jo volia dir
en certa mesura
que
el Paul Diggler
que està
aquí
que és present
que és un de l'equip
diríem permanent
de Cinema Sense Condicions
d'aquest programa
és un senyor
que ha fet
com a mínim
vuit curs
que sí que ha fet
moltes més coses
però
en la IMDB
que ja sabeu
que és la base
de base
això és molt nou
que fa una setmaneta
que estem posats allà
ah sí
doncs jo he vist avui
que hi havia
Director's Cut
un altre curt
Bangonia
Dogma i Huracan
Spurnes
Vegans
i qui no canta
no calça
concretament
em va fet molta gràcia
perquè Director's Cut
que ja ho havia vist
anteriorment
en aquesta
ens vam conèixer ja
li posa
un 7,9
això jo no ho entenc
li posa un 7,9
de valoració
de la valoració
que té
la gent que l'ha vist
a la pel·lícula
però jo et crec
honestament
que això que vam veure
el dia diumenge
és el millor que has fet
almenys del que jo he vist
fins ara
bueno
d'entrada és el més seriós
això per suposat
i el més llarg
perquè Director's Cut
ja eren 18 minuts
que Déu-n'hi-do
perquè al final
era gac rere gac
de fals documentals
sobre el cinema
una paròdia
però aquí
clar
25 minuts també
era una de les coses
que també
jo crec que ho vam comentar
entre tots a l'equip
que era
el problema
de la durada
i dels tempos
que a vegades dius
hòstia un curt
que dura
25 minuts
però és que a part
té un ritme
bastant pausat
a més
sense diàlegs
o sigui
era com
ostres
això s'aguantarà
això
la gent
s'adormirà
o com anirà
va ser un
quan el Pol
se'm va apropar
per comentar-me
la idea del curt
ell em va dir
vull que el so
i la música
parlin
i que sigui el que porti endavant
no volem acció
no volem
i volem
i me'n recordo
aquesta frase
volem confiar en l'espectador
volem
no mastegar
perquè ja
pensem que l'espectador
podrà mastegar
i tal
i a veure
no ens enganyem
són gent jove
són gent que estem
començant
com aquell qui diu
portem 10 anys
d'això
però
en veritat
estem començant
i era un risc
perquè no
no ho havíem fet
en el cas del Pol
que és molt de comèdia
ell va dir
no
ara vull fer una mena
no és un drama
de plorar
però sí que és un drama
és un thriller
jo sempre l'he definit
com un thriller
amb elements de terror
tensió i terror
que està aconseguint
és un thriller
jo li dic
pseudo tecnològic
augmenta l'angoixa
del personatge central
i realment
tu et veus implicat
en aquest
tancament
i angoixa
i això està ben descrit
molt ben descrit
i a part
era això
de també jugar
amb aquest element
de les pantalles
perquè és un curt
que no es parla
que a més s'ha de llegir molt
que és una cosa
que normalment diuen
ensenya
no expliquis
nosaltres clar
et diuen
ja directament
ensenya
no escriguis
però en aquest cas
la tecnologia
forma part d'això
jo crec que
la introducció
de la tecnologia
de la comunicació
a través del mass media
és un dels encerts
dels molts encerts
que té
un altre
la fotografia
a mi em sembla
extraordinària
molt cuidada
el que deies tu
de som gent jove
en cap moment
veient la pel·lícula
i quan l'acabes de veure
i surts del cinema
i estàs pensant
en ella
en cap moment
estàs pensant
que has vist
una pel·lícula
d'una gent
que està començant
és així
té un cruix
té una tèxtula
està buscada
la conducció
de l'espectador
la conducció
de l'espectador
és bona
hi ha una imatge
no sé si la recordeu
perquè
la noia està estirada a terra
tancant un ull alternativament
boníssim allò
això crec que és la primera cosa
que el Pol i la Lídia
em van descriure del curt
ella és una noia
que somia
i ho farem amb una imatge
que és ella
el típic joc de tapar
però escolta una cosa
que bonic era
hi ha una cosa
això es podia entendre
es podia pensar
reflectir
bé que s'entengui
hi ha una cosa
que m'agrada d'això
Joan
perquè
haurís de haver vingut
és un joc
que jo l'he fet
amb mi mateix
amb mi mateix
sense
com una cosa
individual
i realment és així
hi ha una visió
diferent
vam discutir molt
de què fem
que assumir
amb tapar els ulls
o que dibuixi formes
amb els ulls
que també ho hem fet tots
i vam pensar
home
això és com més màgic
a l'arbre
una tonteria
com d'anar-te a compte
de la perspectiva
de
ei
si tapes un ull
les coses canvien
exacte
perquè la imatge
és la que
t'ho transmet
perquè
el primer moment
que veus
exacte
i tu has de dir
això em tenia una floreta
que va ser el muntatge
i per tant
allò era
ben bonic
i ben ingeniós
i ben suau
d'entrar
jo vull destacar
que penso que
tota la pel·lícula
tot el cur
té molta força expressiva
que com s'ha dit ja
té tensió i terror
a la vegada
que la fotografia
coincideix
meravellosa
que hi ha molt bona interpretació
és a dir
no hi ha ningú
evidentment
el personatge principal
destaca
per una
excel·lentíssima interpretació
però és que
la locutora
és fantàstica
i l'anglès
estava molt bé
i no sé
on l'heu tret
ella és
de Dinamarca
sueca
nòrdica
parlava en anglès
molt correcte
vam tenir assistència
i una altra cosa
que quedava clara
sobretot
després de la presentació
vostra
en el Texas
en el Cine Texas
era que
heu format un equip
que es nota
per les coses
dades que jo he estat
mirant aquesta tarda
que heu treballat ja
diverses pel·lícules junts
que esteu doncs
una mica configurant
i és una cosa
destacant
el següent sentit
no conec
cap gran director
de la història
del cine
que no hagi treballat
sempre
amb un equip
més o menys estable
la família és molt important
suposo que tots sabeu
o mínimament coneixeu
com són els rodatges
que poden arribar
a ser molt durs
i hi ha moments
de molta tensió
i et pots dir
el nom del porc
en qualsevol moment
i el millor que pots fer
és dir-li el nom del porc
a algú que saps
per què t'ho està dient
i no a algú que després
es pugui muntar un sideral
no va ser un rodatge
excessivament dur
va ser dur
en quant a que
vam apretar molt
per tema de pressupost
i tal
vam haver d'apretar molt
el rodatge en 5 dies
i vam estar convivint
bàsicament
3 nits seguides
a la casa del rodatge
o sigui van ser 7 dies
separats
però els últims 3 dies
van ser
van ser seguits a la casa
i va ser
no va ser
en el sentit dur
d'horaris molt llargs
i tal
però sí que
era molt
exacte
era un equip
mínimament reduït
però ben avingut
i vam explicar
l'anècdota de la barbacoa
va haver-hi un moment
que m'han dit
anem a dinar
què fem
mira barbacoa
estem a una casa
hi ha una barbacoa
i va anar molt bé
i la família és important
ara jo per exemple
sóc nou
en aquest equip
no perquè no els conegui
de fet
el Pola
ens coneixem de fa anys
i hem anat treballant
en coses que no són de ficció
més
anar a gravacions
i coses
menys divertides
però aquest potser és el primer projecte
però és el primer cop que podem coincidir per temps
a dedicar-nos a això
i jo ja sabia
la gent amb qui treballa el Pol
normalment la Roser
el Quimio
la Lídia
i quan arribes i veus que aquesta gent
és que no fa falta que es digui les coses
ja saben què pretenen
tots van a una
és molt fàcil entrar en una família així
i realment
va fer que al curt
no hi hagués cap moment
que diguis
no sabem on estem anant
o no sabem què vol
una persona o l'altra
i va funcionar perfectament
m'encanta
sentir-vos
que
el grup
és per a vosaltres important
i que
això ho magnifiqueu
i
n'esteu satisfets
això és
doncs bonic
aquí
jo crec que nosaltres
el principal
sempre hem pensat que
o sigui que les coses les fem
perquè ens dóna la gana
aquí ningú ni ens paga
ni ens obliga a gravar
llavors com que
en general gravem
jo crec que l'estic esperant
no, no pagues
no, no, que no ens paga
vull dir que no són encàrrecs
no
de fet és el curt
que el Pol
el Pol i la Lídia en concret
portaven temps donant-li voltes
i ens van permetre
el director de fotografia
com el Quimio
va poder aportar
i això és el que tu dius
que notes
que la fotografia està molt feta
la Roser
que és la vostra musa
totalment
va poder fer un paper
que feia temps més dramàtic
que feia temps
que volia fer amb vosaltres
em consta
i a mi com a muntador
o com a ajudant de direcció
em veu permetre
aportar
i a l'hora d'editar
ara em comentava
m'he tirat la floreta dels arbres
però que hi ha moments
que al final
tots ens retroalimentem
és el plan
ostres nois
provem això amb l'edició
que potser funciona millor
provem de girar-ho aquí
i realment
és que no és una qüestió
de família només
és que al final
treballes amb la gent
que confies
i quan més ales
li deixes a algú
les millors coses
li sortiran del cap
això et dóna peu
per fer-vos unes preguntes
que poden més que res
perquè sapiguem una mica més coses
preparat por
quant de temps
tot el projecte va portar
o sigui
quant de temps us va portar
des l'anís i fins al final
aviam
nosaltres considerem
ja ho vam explicar
a la presentació
però considerem
que el projecte
el projecte en si va néixer
a la trobada
de productores
que organitza la PAC
els productors associats
de Catalunya
al festival de Sitges
llavors això va ser fa
aquest any
seria la tercera edició
o sigui fa quasi dos anys
allà
ens vam associar
amb Films de l'Orient
com a
productora senyora
és a dir
és un networking
que es diu
per crear xarxa
entre productores petites
com nosaltres
i productores més grans
com la Sandra Forn
del Films de l'Orient
llavors allà
ens vam conèixer
i vam començar a fer
una mica de cadades
i això
i al cap d'un parell
de mesos potser
és a dir
a finals d'any
d'aquell any
ella va dir
hòstia
per què no intentem
fer un projecte junts
i un projecte
com un curtmetratge
ells mai havien fet
curtmetratges
així que també
per ells era
un bon inici
per confiar
en projectes així
i a partir d'aquí
nosaltres teníem
una idea al calaix
amb la Lídia
i vam dir
hòstia
és una d'aquestes
idees típiques
que nosaltres
per si sol
no podríem fer
ja sigui per diners
per esforç
ja sigui per el que sigui
llavors ella ens va
ens va empènyer bastant
a pues vinga va
tirem on davant
a partir d'aquí
ella com a productora
executiva
la Sandra
va començar a buscar
finançament
cosa que ens van concedir
una
després de molt de curro
això sí que és veritat
de mesos de preparar
però ens van concedir
una subvenció de l'ICEC
de l'Institut Català
d'Empresa de Cultura
i a partir d'aquí
tot va començar
com un efecte dominó
es va apuntar
a les Filcomissions
de Barcelona
i de la Cerdanya
a Catalán Films
també
i es van anar apuntant
al FIFO
d'Hospitalet
i a partir d'aquí
el projecte va anar creixent
i a part amb els diners
de la subvenció
doncs evidentment
vam poder fer
alguna cosa més
de cara a Lluís
que potser
de tot el que havíem fet
fins ara
i a partir d'aquí
doncs clar
estem parlant
d'un projecte
que potser ha estat
un any i mig
rossant els dos anys
fent-se
fent-se també
com podíem
perquè no era 100%
jo recordo
unir-me cap al gener
del 2016
si no m'equivoco
2017
perdó
sí
2017
que ja portàveu
com a mínim
tres o més mesos
escrivint
jo crec que va ser
ens van concedir
la subvenció
cap al setembre
o octubre
del 16
del 16
i la vam enviar
a la subvenció
o sigui
tot el dossi de premsa
i tot el vam enviar
cap al maig
una altra pregunta
i els actors
coneixien el guió
feu amb una sinopsis
teniu un guió escrit
feu storyboard
previ
mira nosaltres
storyboard
no n'hem fet mai
i ja hauríem
com a ajudant de direcció
he volgut matar el Pol
diverses vegades
per el tema de l'història
storyboard és una cosa
però el guió
estava molt clar
i de fet
va haver-hi una reescriptura
just abans de rodar
bastant dura
bastant dura
anem a seure tot l'equip
de fet va haver-hi un dia
que vam quedar tot l'equip
a casa meva
tot l'equip vol dir
que fins i tot va venir
els caps de l'apartament
i la de Catherine
vull dir
que va venir tothom
i és en plan
anem a mirar això
i que tothom ho digui
que és el que no us funciona
vam ser el nostre primer públic
vam dir
anem a mirar el guió
i anem a
si fa falta reescriure
clar la Lídia ens va voler matar
una miqueta
perquè clar
ells portaven un any
treballant en un guió
però sempre hi ha aquell moment
que has d'entregar les coses
a la gent
i dir
què en penseu
no perquè ens donava la sensació
que com que hi havia
molt de text
que al final
molt del text
com que són xats
i això sempre es podia fer
entre cometes
però tu has de basar-te en algo
i hi havia textos
que ens quedaven
això no sé si és massa x
o és massa i
i vam donar a provar
al final
i el guió
doncs sí existeix
la Roser sempre va ser
sí sí va ser conscient
va ser molt conscient
clar ella no tenia guió de frases
però tenia guió d'emocions
i va haver-hi un moment
que ens vam també asseure
de quina és la progressió emocional
que fa ella
d'estar tranquil·la
acceptar l'encàrrec
perquè en la pel·lícula
ella rep un encàrrec
de reducar una fotografia
i com després
se li va desmuntar
en el món
de seguretat
que ella creia tenir
i és aquesta angoixa
de jo em creia molt segura
i de sobte tot això
se'm desmunta
i els actors
en aquest sentit
ho van tenir molt clar
i de storyboard
tant de bona
haguéssim tingut
però abans de rodar
sempre hi ha
aquesta era la planificació
els plans estan
els plans
sí però
Pol
però
a mi sempre em deia
els tinc al cap
i jo molt bé
però improviseu
si esteu sobre el set
tenim la capacitat
d'improvisació
segur
perquè sempre
són bastant partidàries
de la màgia del directe
a vegades
que dius
hi ha coses que no les preveus
i ostres
pam
i et surten
i dius per què no
també vam tenir
bastanta sort
és una decisió
però no vam gravar
so directe
tot el so que veu escoltar
és producció
tot
la respiració
llavors
què passa
que en el rodatge
això és la típica frase
que em matarien
tots els sonistes
però un rodatge
sense so
és molt més fàcil
perquè si un gos borda
no passa res
no has de tallar
i les incidències
llavors
si hi ha tràfic
no molesta
sempre
com que tardes
molt menys en gravar
et dona més opció
a poder improvisar
de les tres parts habituals
és a dir
la part de preparació
rodatge
o postproducció
qui no es va portar més temps
pre
home preproducció
totalment
la postproducció
jo n'hi do
més de l'esperada
jo ho dividiria
amb un
tranquil·lament
un 60%
preproducció
un 10%
de rodatge
sí
perquè va ser 10 dies
el rodatge va ser molt ràpid
i la resta
si he dit
que queden 30
bueno
potser una mica més
la idea de rodar
ja teníem molt clar
que en 10 dies
havia d'estar rodat
sabent que rodàvem 5
separats
i després un cop fet
era posar-se a postproduir
sobretot per al tema
dels grafismes
de les pantalles
d'aquí va haver-hi la feinada
en quin format treballàveu?
la càmera digital
era una Blackmagic 4K
4K
el curt
ara vosaltres el veu
poder veure amb 2K
que de fet és el DCT
el que s'ha enviat a cinemes
és 2K
està gravat a 4K
4.000 de resolució
però sobretot
era per tenir marge
i editar
i és format digital
la càmera era Blackmagic
òptiques Canon
tampoc era gaire
no, no, no
les òptiques
ah no, al final
sí, és veritat
les de cinema
ara no m'acordo
però el format
és 16,9
ah, no
nosaltres treballem
2,4,3
2,35
2,40
2,40
2,40
bueno perquè al Pol li agrada
2,40
encara més
el tema de postproducció
va portar
inicialment vam calcular
2 mesos
2 o 3 mesos
i vam acabar fent 5
5 ben bé
també va haver-hi
un tema de postproducció
de so
és que clar
aquest curt no és només visual
sinó que hi havia tot el so
que es va afegir al final
clar
i va haver-hi l'Àlex
que es va afegir
també ja un cop fet el rodatge
perquè no vam tenir
un tècnic de so
en directe
no perquè creíssim
que no necessitàvem
que no és que fés molta falta
hauria estat bé
potser tenir
és una cosa que hem après
tenir ja un
o la persona
que després s'ha de fer el so
que hagués estat al set
en plan mira
està molt bé
perquè aquest riu
aquests arbres
aquests ocells
o aquesta nit
del carrer
però clar
l'Àlex es va afegir
i va fer tot un procés
molt laboriós
d'esperar
primer
que nosaltres acabéssim
el muntatge
fer un gran esforç
mental
el grafisme
no està acabat
però imagina't
que passa això
i ell
crear els sons
perquè tots els sons
estan creats per ell
o gravats a la palma
de cervelló
amb visió
el bosc
i realment
jo crec que
si es va allargar tant
la postproducció
va ser una miqueta
per això també
perquè no havíem comptat
no havíem comptat
amb tota la feina
de més que hi havia de so
hi havíem comptat
però molt alegrement
en quin programa
em muntàveu?
o sigui
si no és curiositat
no hi ha
no tinc problema
amb vídeo
premiere
i After Effects
tot és pacador
el tema del so
un programa es diu
Reaper
i després
a la música
a l'Appleton
que fa el Miquel
i Mari
doncs us pot dir això
felicitats
perquè la pel·lícula
queda molt professional
molt d'atenció
està aconseguida
el terror
en certa mesura
està diríem
que el que hi ha
perquè tampoc és una pel·lícula de terror
però el que hi ha
els elements que hi ha
funcionen
la fotografia
us prometo
meravellosa
hi ha una interpretació
de tothom
especialment de la protagonista
excel·lent
i la força
que té expressiva
que té
el document
el curt
és extraordinari
genial
una cosa
jo em vull afegir
amb aquesta felicitació
recordar-li
als que ens estan
escoltant
que estem parlant
d'IPIS
IPIS
IPIS
que traduït seria
qui paga mana
molt bé
i una cosa
que us volia dir
a part ja dic
subscripto
tot el que ha dit
el company Joan
però una cosa
que us volia dir
que a mi
em va interessar
moltíssim
i em sembla
que és bastant innovadora
és que
el Crescendo
s'està creant
a través
de l'ordenador
l'ordenador
pot arribar
a matar
si no
segueixes
el que t'està dient
està
i això
això em sembla
que és una innovació
molt important
que segurament
li donarà
un recorregut
a la pel·lícula
si no ja ho veureu
en una vivència
del pol personal
d'estar fent coses
que no toquen
a l'ordinador
i dir
si em descobreixen
no?
això ho sóvia
no
molt bé
molt bé
hi ha alguna cosa més
que vulgueu comentar
passem ja a una altra cosa
o passem ja
a la vostra part
o teniu mitja horeta
o voleu
que parlem alguna pel·lícula
que hem vist
teniu temps
jo crec
que podrem parlar
sí
parleu
parleu
no no
tenim
si volem comentar
alguna pel·lícula
jo simplement
he vist
ja us ho he dit
abans fa un moment
Lady Bird
i que no la recomano
en absolut
és una pel·lícula
que estava nominada
però no sé
per què estava nominada
perquè no s'aguanta
i en canvi
en Joan
ens va
sugerir
la setmana passata
o fa dues setmanes
no me'n recordo ja
que anéssim a veure
una pel·lícula alemana
alemanya
que es diu
En la sombra
jo també l'he vista
del Fatih Akin
que és com sabeu
doncs un cineasta
alemany
descendència turca
que havia fet famós
perquè en el 2004
havia fet
Contra la paret
que va guanyar
a l'Os d'Or
al Festival de Berlín
d'aquell any
que en el 2007
va fer
una altra pel·lícula
també molt coneguda
que es diu
A l'Otro Lado
en el 2010
això no sé si ho coneixeu tant
i a mi em va agradar molt
vam fer una cosa
que es deia
New York
I Love You
que era una continuació
d'una cosa
que havia estigut
dos o tres anys abans
París a Temp
on hi havia hagut
eren 12 o 13
molts directors
això també eren
molts directors
i entre els quals
estava el mateix
Fatih Akin
i feia una part
molt interessant
hi havia altres directors
com era
la Miran
Nair
la Natalie Potman
l'Antoni Minguela
i ell
i etc
vale
vale
bueno
total que
a mi
aquesta
ja va dir-ho l'altre dia
també en Joan
la pel·lícula
té tres parts
el guió és propi
del Fatih Akin
i
hi ha una eficacíssima
posta en escena
sempre a la velocitat
necessària
amb una brillantíssima
interpretació
ho destaco
perquè val la pena
dir
com dèiem fa un moment
parlant
entre nosaltres
que la
Diane Kruger
aguanta tota la pel·lícula
és que la Diane Kruger
és una cosa extraordinària
jo no la tenia
per una noia guapa
guapetona
la Diane Kruger
no l'he vist
aquesta pel·lícula
i ara que l'has recomanat
i no sabia que sortís
d'això
bueno
ell és la pel·lícula
sí
ostres
és que
Diane Kruger
no sé si
qualsevol pel·lícula
la que estigui
la leva
Malditos Bastardo
ja no només per aquesta
però coneixeu la de
Muere Repite
otra vez
Malditos Bastardo
que fa un paper
que podria ser
absolutament superficial
i inocuo
ell
el bro d'aquell
aquell paper
i no és un
un paper
perquè la protagonista
de la pel·lícula
és la que té
el teatre
el cine
i tot
però ella
ho fa
extraordinàriament bé
aquesta noia
jo
que també
l'he vista
perquè me la va aconsellar
Joan
trobo que
sense
bueno
no sé qui
segurament
però
ella fa
una interpretació
perquè aguanta
tota
una
duresa dramàtica
molt important
ella té
una bellesa
relativament
amable
ella és una dona guapa
amablement guapa
perquè ella havia estat
model
de passarel·la
i per tant
no és una dona
amb
aguts
o amb estridències
és una dona
clàssica
harmoniosa
i en canvi
fa un paper
estrelament dur
es tracta de
ella
és alemanya
està casada
amb un
amb un
element d'origen turc
o
curt
és veritat
i tenen un nano
hi ha un atemptat
i moren
el marit
i el nano
i aquest és el desenllaç
inicial
de la pel·lícula
està basada
en uns fets
que realment
van passar
perquè els anys
entre l'any 2000
i 2007
hi havia un grup
d'extrema dreta
que va
organitzat
que es va
dedicar
a fer atemptats
a Alemanya
a gent
turca
o d'origen
turc
i que no
van estar
descoberts
perquè
què és el que passa
realment
a la pel·lícula
perquè es considera
que Déu
com que són gent
que es mouen
en una franja
de la societat
relativament
underground
o
que fan
feines
de tot tipus
des de
trepitxer
de droga
fins a
coses
de tota mena
la policia
no ho va descobrir
fins al 2007
o el 2011
no sé si més tard
que llavors
es va veure
que era una trama
organitzada
i que havien matat
molta gent
al final de la pel·lícula
si us recordeu
que surt una ressenya
dels diversos atemptats
que hi ha hagut
és que va ser molt greu allò
per gent semblant
jo penso que és una pel·lícula
potser no cal que
recomanable de totes
totes
és una cinta europea
curiosament
és a dir jo
veient el diumenge
aquesta americana
i veient aquesta pel·lícula europea
de l'aire de verd
és un desastre
ja ens ho has dit
em quedo amb el cine europeu
la Kruger
com dèieu molt bé
deixa la pell
i la sang
a la pantalla
fent-nos arribar
el dolor
que sent ella
i el desgarro
no sé com se diu això
però
sí
una altra cosa curiosa
és que
és veritat
el Polo ho va dir
però també ho he llegit
diverses vegades
amb diversos crítics
que algú
al final
el trobaven una mica
una mica forçat
però no el direm
al final
no el direm
sisplau no
que jo encara no
però
a mi
potser
tu l'has vist
a tu
a mi una de les parts
que més em va agradar
és el judici
el judici
és increíble aquella escena
ja prou
prou
bueno
no cal
tant
el judici està molt bé
perquè a més
quan entren
aquell moment
que entren les mirades
d'aquell moment
per mi era la
jo també la vull veure
clar clar
hi ha prou
bé no només un dia
amb el judici
no hem dit res més
vull dir
que al final
que no l'explico
al final que no l'explico
no l'expliquem
jo hi havia sentit
molta crítica
dient que no era
Barçamblant i tal
jo honestament
que sabia ja la crítica
ja sabia
això no serà Barçamblant
jo no ho sabia
vaig trobar
vaig trobar
absolutament justificat
raonable
i que era
la sortida
que una persona
amb la situació
que es troba a ella
segurament es pot trobar
per tant
que aquesta pel·lícula
el que no podia caure
és en fer
una cosa
de tipus moral
o de tipus ètic
i no ho fa
no ho fa
perquè
no té moralina
no vol ser lliçonadora
no
et deixa reflexionar
et deixa reflexionar
i tenir el risc
eh
tenir el risc
sempre que es tracta
en aquests temes
jo penso que
aquesta diversitat crítica
és una mica
generacional
vull dir que
la gent gran
hi podem veure una cosa
i que la gent jove
pot ser
pot ser
ho relativitza més
i aleshores
troba que al final
és molt dur
o equivocat
o el que pugui ser
jo ho he vist
per les crítiques
que normalment
doncs
els que ho discuteixen
són gent jove
aleshores
nosaltres
que ja hem viscut
unes quantes guerres
doncs
trobem
que
que la cosa
és justa
ja li preguntarem
al Villalobos
tu perquè
ho trobes
però
jo pensava
que es referien
a que
que s'apropava
a un intent
de
és que no
no vull fer spoiler
eh
amb un intent
de moralisme
o d'ètica
o de
de
i això no ho és
això no ho és
és que no ho és
jo diria
la moral la posa l'espectador
exacte
jo penso que ens estem menjant
el temps ara
dels nostres convidats
del Pol Dígler
i del Ferran Pujol
i preveixo que passin ells
a les plataformes
televisives
o digitals
si jo us poso
això
us veieu el cap
us veu el volcat?
a mi no
no?
ningú d'aquí té Netflix?
no
jo l'havia tingut
és el so d'entrada
de Netflix
exacte
és simplement
si veieu Netflix
us matxaca
la prova del nou
tu
us matxaca
no
la prova del Pol
la prova del Pol
després hi ha un altre so
no sé si el tens preparat
que també és bastant
que també és de Netflix
no no no
aquest també és
sorprenent
això sí
i ara entrem
això és Mad Men
ah
Mad Men
no
Mad Men
però el soprano sí
soprano
és HBO
és el so d'HBO
són les petites caretes
que posen abans
per diferenciar
i de fons
l'anunci que tenien
el 1983
vull dir
estem parlant
que Netflix
tot i ser bastant antic
nosaltres com a
coneixem com a Netflix
com a plataforma
i com a productora
d'audi visual
sí que potser és molt més recent
però HBO
clar
per explicar una miqueta
el que ara diem Netflix
és com abans es deien
les Nintendos
a totes les consoles
hi ha diferents coses
ara es coneix com a Netflix
perquè és la que ha fet
el gran boom
del que són
les plataformes digitals
de contingut
o el que es diuen
en anglès
B-O-D
B-O-D
que són
Video On Demand
tu veus el consumeix
és el que tu demanes veure
ells tenen uns continguts
i tu ho pots veure
s'ha acabat
aquella cadena de televisió
que a les 9
ho fan Polònia
i si no ho veus
t'aguantes
ara hi ha internet
i ho pots veure
però bé
tot això ho portàvem
relacionat amb el cinema
no Pol?
bueno
venim dels Oscars
venim dels Oscars
clar
venim de
que no només aquest any
aquest any
de fet hi ha hagut
pel·lícules
inclús premiades
i caros
o sigui
el documental que va guanyar
és
bé
prové de Netflix
o per exemple
l'any passat
a Manchester
junto al mar
que va guanyar
si no recordo malament
millor guia original
i millor acto
en el que s'hi ha
millor acto
o millor guia
ve d'Amazon Prime
sí
el tema és
que volíem parlar
dels no paradigmes
de la ficció televisiva
no tant de les plataformes
que també
perquè formen part
d'aquest canvi de paradigma
que fins ara
podíem entendre
que la televisió
era la pantalla petita
era la caja tonta
clar
ara la televisió
ja són moltes coses
internet
ha canviat moltes coses
i una de les coses
que més sorprèn
és
si et diuen això
tu saps que hi ha hagut
Oscars per Netflix
o per Amazon Prime
HBO
no sé si ha arribat mai
a guanyar algun Oscar
o algun documental
perquè HBO es va fer
molt famós
a través dels documentals
són
no són cadenes
de televisió
són
és que és complicat
de descriure
són plataformes
de distribució
de contingut
que actuen
com tenen
la seva pròpia línia editorial
per dir-ho d'alguna manera
és a dir
tenen la seva manera
de fer
tu podries dir
que Netflix
va destinada més al jovent
podries dir
que HBO
va més al drama clàssic
inclús Amazon
bueno Amazon
és una mica indescriptible
i a més
perquè potser
és bastant nou
encara
i no se n'ha sentit
els Estats Units
coneixen això
des d'HBO
abans tu ho comentava
ja va començar als 90
clar
allà a televisió per cable
ha existit sempre
Amazon Prime
és potser és el més recent
però
el tema és clar
quan et planteges
com pot ser
que coses així
que no han nascut
d'una major
o d'una productora
de cinema
purament cinema
sinó que es dediquen
a fer sèries
comèdies
o programes
late night shows
de presentadors
com Buenafuente
seria aquí
com han arribat
a aquest punt
i com ha canviat
aquesta mena de paradigma
va haver-hi una discussió
fa un anyet
que de fet
abans miràvem
que Christopher Nolan
va rajar de Netflix
com dient
no, no
el cinema no pot venir
d'aquests llocs
i va haver-hi una discussió
sobre
si s'ha de considerar
o no
un cinema
allò que no arriba
a una sala
a una sala
de projecció
a veure
el que deies
del Christopher Nolan
per què no ho hem fet?
perquè vam començar
a premiar
van començar a considerar
pel·lícules
hi ha molts directors
ja no de cinema
sinó directors
que estrenen directament
a el que es diuen
aquestes plataformes
en comptes d'anar a una sala
clar, llavors
hi ha el paradigma
que al cinema
per exemple
els Globus d'Or
els Oscars
hi ha d'haver un mínim
d'estrena
com els Goya
un mínim d'estrena
als cinemes
a no sigui que siguis
l'Oving Pablo
i fas unes estrenes privades
però en general
a la gent de a pie
doncs
tothom ha d'estrenar en cinemes
què passa?
es trenca bastant el paradigma
quan arriba
Netflix
arriba HBO
arriben aquestes plataformes
i arriben
no només arriben
a gales
a grans gales
com els Oscars
els Globus d'Or
els Emmy
sinó que guanyen
i clar
aquí comença
una disputa
no entenia
si el Christopher Nolan
estava en contra
és que això és el que
us he captat
és un slang
purista
però des del punt de vista
que això abans
ho parlàvem
amb el Ferran
que hi ha un punt
de por
però que és una por
que pot o no ser realista
perquè al cinema
abans miràvem
pressupostos
per exemple
pressupostos de pel·lícules
de Nolan
el Pol li ha sorprès
que Interstellar
costés
165
per allà
milions
i li dic
suma-li el doble
de publicitat
les pel·lícules grosses
costen diners
estem parlant
que és una competència
o no
perquè
abans parlàvem
què es mereix
estar al cine
i què es mereix
veure a la televisió
per dir alguna cosa
una pantalla més petita
es mereix avatar
estar al cinema
però una pel·lícula
Woody Allen
és millor veure-la a la casa
perquè al cap ja la fie
però amb pantalla gran
té alguna licència
o sigui
era com aquest debat
que surt
sobretot dels directors
jo crec que més
no dic més
hi ha més veterans
però sí que hi ha gent
que potser
no es pot adaptar
potser mentalment
a treballar
o a entendre
els fenòmens
tipus Netflix
és a dir
que algú es treni
directament
aquí a Espanya
per exemple hi ha
el cas de Pieles
de l'Eduardo Casanova
és una pel·lícula
que va passar
molt desapercebuda
sobretot
per el rebuig
que tenia
la major part
de sales d'Espanya
i és una pel·lícula
que Netflix
evidentment va dir
ostres la necessitem
i la van agafar ells
i ha sigut un èxit
i ha sigut un èxit brutal
és que per ordenar
una miqueta
per què estem parlant d'això
és el fet de
les plataformes
això és un programa de cinema
tots aquí ens agrada el cinema
i aquí més i menys
ens agrada anar a la sala
el que és
l'experiència
jo he de reconfessar
que la gran pantalla
a mi m'agrada moltíssim
doncs jo t'ho confessaré
jo et confessaré
no el contrari
perquè m'agrada
sinó que aquesta mena
de ritual
abans li he comentat
al Pol
que has comentat
això del Woody Allen
jo hi ha pel·lícules
que les disfruto
molt més a la intimitat
de casa
actualment
actualment
perquè això és
el que volia reordenar
abans la televisió
el que és l'aparell
de la televisió
la pantalla
com era la vostra televisió
fa 20 anys
quin tamany tenia
aquella pantalla
quina qualitat
tenia aquella pantalla
i la resolució
exacte
i ara en canvi
això ja estem d'acord
tècnicament
això ja ha canviat
de fet
i això també ho parlàvem
amb el Pol abans
el que ha passat
és que va haver-hi
un boom de sales
i no totes les sales
de cinema
ho sento dir
són disfrutables
no direm noms
però jo m'he trobat
amb sales
on una columna
m'estava tapant
on sí
moltes cadires
estic massa lluny
al Pol
sempre li faig el gest
aquest de les mans
de fer una pantalleta
i dic
mira aquesta distància
a la tele de casa meva
és més gran
que aquesta pantalla
arribes a aquest punt
que potser
s'eclipsa bastant
aquesta experiència
o aquesta mena
de dogma
que tenim mental
de no
el cinema
sempre és millor
però que potser després
ja sigui per les qualitats
dels cinemes
i després
el tema de l'aparició
que veiem
d'aquestes plataformes
ha facilitat
com que són plataformes
on demand
o sigui
sota demanda
que tu et subscrius
pagues la teva quota mensual
i allà et van oferir
un contingut
no depenen
de la publicitat
com les televisions
habitualment
la producció pròpia
de ficció
en aquest cas
de les televisions
sempre ha sigut complicada
perquè
tenen unes quotes
depenen d'una audiència
que aquesta audiència
va a una publicitat
i la publicitat
vindrà d'acord
amb les audiències
aquestes cadenes
per dir-ho així
no ho tenen
ja directament
tenen una base
de subscriptors
que han aconseguit
en el cas de Netflix
a base de
tenir un catàleg
extens de pel·lícules
que no veu ni Cristo
però bueno
tenen tantes
que la gent diu
per 8 euros
puc veure 200 pel·lícules
8 euros
és el que costa
a l'entrada de cine
per veure una pel·lícula
i han anat creant
un catàleg
més gros
que els fa guanyar diners
i llavors van començar
a plantejar
quin és el cos
avui de Netflix
mensual
depèn del
hi ha diferents plans
aquí no ho farem
publicitat de Netflix
però tu pots pagar
perfectament
em sembla que són 6 euros
al mes
i tens accés a Netflix
després depèn
de si vols tenir més comptes
o no
jo personalment
però després hi ha un
prou per pel·lícula
tot el contingut de Netflix
és obert
en el cas d'HBO
són 8 euros
em sembla
i en el cas d'Amazon
el d'Amazon
és molt estrany
perquè clar
vosaltres Amazon
ho coneixeu
com una tenda
de comprar coses
per internet
però és tot
i tu a Amazon
et diuen
si vols
em sembla que són
24 euros l'any
o alguna cosa així
aquí no ho sé
el Prime
abans eren 19
ara són 24
i el tipus de cinema
és diferent
d'una plataforma
o una altra?
aquí jo crec que ve
un dels temes
que volíem parlar avui
és precisament
si acabo això
és el següent punt
no és que és això
el tema és que
com que han aconseguit
molt suscriptor
clar hi ha hagut un punt
en què les companyies
han dit
ei en comptes de comprar
contingut que ja existeix
per exemple tu
a Amazon
pots veure tota la saga
d'Indiana Jones
tota la saga d'Star Wars
el Padre
el que vulguis
per 8 euros al mes
i més el que van afegint
cada mes
i clar van guanyant diners
i diuen
ei i si fem coses pròpies
llavors és quan neixen
i segurament us sonin
la Netflix
House of Cards
que és un remake
d'una sèrie preciosa
perdona altra banda
britànica
o Orange is the New Black
en el cas de HBO
pues Lo Soprano
Juego de Tronos
o sea
estem parlant de sèries
a dos metros bajo
exacte
i llavors han guanyat
un prestigi amb els anys
hi ha hagut
ara el que es diu
aquesta època durada
de la televisió
de les grans sèries
que porten 20 anys
i depèn
sempre depèn
i això fa
que a poc a poc
han passat de fer sèrie
que és una cosa
com molt televisiva
la serialitat
que abans
inicialment era
fem-ho a terra
aquesta sèrie
es basa en que
cada episodi comença
i acaba
i l'estatus quo
és el mateix
de manera que podem fer
un altre episodi
i tal
han anat evolucionant
i això els ha portat
a fer cinema
HBO
me'n recordo
l'any passat
estava bombardejant
a Youtube
un anunci
d'una pel·lícula
sobre el Madoff
que la protagonitzava
el Robert De Niro
em sembla que era
no l'he vist encara
però que es veu
que van intentar
empuixar-la
perquè arribés
més enllà
què passa?
que com que
ells mateixos
distribueixen
el seu propi contingut
no depenen
d'una distribució
en sales
i per una altra banda
tu estrenes
una pel·lícula
en sales
primer
quantes sales
te l'estrenen?
quanta gent va a la sala?
tu saps
quants espectadors
ha tingut una pel·lícula?
s'ha de dir
que la transparència
no és la cosa
més habitual
d'aquestes plataformes
i no mai saps
els espectadors
que ha tingut cada cosa
però com a mínim
les a tot Espanya
o a una plataforma
amb 20 milions d'usuaris
hi ha molta gent
i a més en uns costos
també bastant ínfims
és a dir
hi ha només
el procés de distribució
màrqueting
publicitat
tot el que has de fer
completament diferent
exacte
una estrena al cinema
no té res a veure
però aquestes plataformes
per exemple
que veieu
és el mateix
que és allò
que Movistar?
sí
és que mira
abans has fet la pregunta
que és
hi ha cinema diferent
de fet és una
de les grans avantatges
com que no hi ha
un públic concret
és tothom
allà s'atreveixen
hi ha un risc
molt superior
que una sala de cinema
quin és el problema
que tenim sempre
amb el cinema?
que les pel·lícules
que són molt diferents
les trobes a faltar
i en canvi
veus la mateixa pel·lícula
20 vegades
per què?
perquè funciona això
la gent està a veure
jo ja vaig venir aquí
a parlar de cinema
de superherois
perquè a mi m'agraden
però sí
estem en un moment
en què tot són pel·lícules
de superherois
i trobes a faltar
els moders
i coses així
més arriscades
què implica això?
que com que hi ha de tot
en principi
la veritat és millor
també hi ha molta més púrria
hi ha molta més cosa
de baixa qualitat
però això també passa
al cinema
el cinema sempre ha sigut
un filtre
ara la televisió
també ho va aplicant
i tu ara preguntaves
no, el de Movistar
i totes aquestes companyies
el tema és que Espanya
com moltes altres coses
d'aquest món
sempre ha anat
una miqueta més enrere
amb la tecnologia
i Movistar
la gran companyia
de telecomunicacions
d'aquest país
va intentar fer
una mena de monopòli
amb això
per variar
i va comprar
els continguts
d'aquestes sèries
a Movistar
el que és un contenidor
de sèries
de diferents llocs
de fet Netflix
ha tingut un problema
amb Espanya
que l'apareixer
Netflix a Espanya
ja li havia venut
els drets
a Movistar
de House of Cards
de moltes sèries
i els que tenim
Netflix a Espanya
ens hem d'esperar
que Movistar
ho hagi passat
perquè els drets
li permeten
però això és
i ho comentava amb el Pol
el fet que s'acabi
una miqueta
el monopoli
es creia aquesta mena
de competència lliure
que dius
ei no mira
jo soc més de Netflix
perquè al final
sempre apostaran
per una mena
de contingut
Netflix
ja us dic
sembla com més juvenil
tampoc és juvenil
la paraula
però sí que és com
el que es porta
del moment
HBO és com més seriosa
com més tal
de fet HBO
és la que jo recomanaria
qualsevol cosa
que veig d'HBO
generalment és bona
no et diré que sigui excel·lent
tot i que l'estén
de fet
The Young Pop
Lluís
el Papa Joven
de Young Pop
és el Papa Joven
és del Sorrentino
que és una passada
és una passada
però el John Lowe
el John Lowe
fa del Papa Joven
és un papa de
em sembla que són 28
29 anys
o una miqueta més potser
i és
és una sèrie
és una sèrie
que té una temporada
ara se suposa
que estan fent la segona
surt
bueno
John Lowe
la
ai com es deia
la dona del padrino
la
ai no ho surt ara
de Ian Kito
perdó
sí
la de Ian Kito
sobre la Javier Càmera
és d'aquí a Espanya
i amb un paperàs
és una sèrie
és que hi ha
hi ha una producció
de Mediapro
també
de John Pop
de John Pop
ja us dic
és una sèrie molt bona
True Detective
que es va fer molt famosa
en el seu moment
soprano
la clàssica
The Wire
em sembla que també
és HBO
i l'HBO és com més seriosa
i Amazon és curiós
perquè és el que deia
Amazon aquí la coneixem
com a una plataforma
de vendre
coses per internet
que van dir
ei tenim diners
podem fer sèries
i escolta
estan fent
no tant sèries molt bones
com sèries molt estranyes
sèries que no faria ningú més
des de documentals
de cotxes
fins a l'adaptació
de
no sé si coneixeu
el llibre
d'American Gods
que és
del
ai
avui és tres pes
aquí no en tinc ni idea
ostres
bueno
ja em perdonarà
però bueno
que són adaptacions
però que al final
aquestes plataformes
no juguen amb un risc
com el cinema
d'escolta
que ens ha costat
molts diners
Neil Gaiman
Neil Gaiman
ostres
mira
algú em matarà avui
jo t'ho dic
no s'han gastat
òbviament s'han gastat
molts diners
de fet
això ho ha mirat el Pol abans
Amazon ha destinat
4.500 milions de dòlars
a produccions pròpies
i Netflix
8.000 milions de dòlars
són molts diners
són molts diners
molts diners
clar però
això també
és això
que és
tenen moltíssima varietat
inclús pròpia
és a dir
també hi havia aquest percentatge
que ells el 2018
volien aconseguir
que a les seves plataformes
a Netflix
tinguessin
50 i 50
és a dir
50 de
produccions comprades
i 50
pròpies
creades
i clar
és moltíssim
des d'un punt de vista
que
tu entres a Netflix
i no t'ho acabes
o sigui
perquè és que hi ha
tantes sèries
també és veritat
que ja no és que hi hagi
una competició
entre qualitat
i quantitat
però sí que és veritat
que
depèn de què miris
bueno
hi ha per tots els gustos
això està claríssim
però
a vegades les qualitats
sobretot de contingut
perquè de forma
la forma
és sempre espectacular
la qualitat
la qualitat d'imatge
d'art
i tot
s'han encarregat
que la tecnologia
sigui punta
clar
tot això ens porta
al paradigma aquest
de
hem de considerar
que el cinema
ja no només és a les sales
de cinema
clar
és una altra discussió
semàntica
que teníem amb el Pol
aquest migdia
que és
home
cinema
la paraula cinema
vol dir imatges en moviment
no?
sí, clar
però cinema
després té tota una connotació
darrere
es mereix
Woody Allen
amb la seva anèsima pel·lícula
estar a una sala de cinema
més que
no sé
com es deia
el que m'has dit abans
o Cloverfield
que tu deies
bueno
Cloverfield
deixem aguantar
Pieles
Pieles
s'ho mereix més
no seria més
no sé
el tema és
la manera de veure
canviat
els hàbits han canviat
la gent jove
aquest salt generacional
que abans comentàveu
suposo que també afecta
i els instruments
per veure-ho
clar
el tema és
quantes més maneres
perquè des de les taulets
clar
però jo no et diré
que una pel·lícula
es disfruti amb una taulet
bueno, bueno
però tu pots tenir
clar
hi ha molts més
eines
aquest paradigma
que canvia és
hauríem de començar
a considerar cinema
absolutament
tot el que sigui
al marge de
si has anat a una sala o no
perquè clar
jo no vaig tenir la sort
de veure el Padrino
al cine
però ara
el fenomen
hi ha moltes iniciatives
una cosa que volia dir jo
quan
quines diferències hi ha
és
la història del cinema
hi ha alguna plataforma
que la contempli
els grans creadors
avui
un jove d'avui
que parli de cinema
pot tindre
la possibilitat
de veure
el manuscrito
encontrado
en Zaragoza
que és una peça
és una peça
extraordinària
tu la pots trobar
a la filmoteca
fora de les plataformes
no la filmoteca
no
fora
o potser
bueno
com es diu
aquest canal TCM
el de cine clàssic
el que està
Movistar
precisament
el tema és que
les plataformes
van afegint
per exemple
tot el que serien
els clàssics
habituals
és a dir
depèn
és que és clar
hi ha una mica
de vici
amb això també
però això també
això tenen
totes les plataformes
tothom té vèrtigo
però clar
exacte
al final ja
tothom té
la col·lecció
de Chaplin
i te la van passant
a BTV
igual que te la passen
a Movistar
va estar durant un temps
vinga va
més Chaplin
i totes les pel·lícules
de Chaplin
però això és normal
el tema és
i aquí no ens equivoquem
són negocis
compren els drets
compren els drets
clar
compren els drets
però sí que és veritat
que s'ha de dir
que els catàlegs
són molt respectables
en quant a les coses
que t'esperes trobar
en un lloc
tenen estrenes
a nivell de cinema
i després
i això és un tema
per un altre dia
si voleu
que és la nova ficció
aquesta serial
que més és curiós
ara les cadenes
entre cometes
de televisió
s'estan atrevint a fer cinema
i en canvi
el cinema s'està convertint
en serial
Star Wars
anem per l'episodi
8
anem 9
i ara diuen
que van arribar a 12
ei
per mi
en el meu cas
encantat
però
ara el cinema
és serial
et vens a veure una pel·lícula
i quan acabi
ho desveus a veure
la següent
de la mateixa
és curiós
com es retroalimenta
i jo crec
que aquesta distància
entre cinema
i televisió
s'està tancant
sobretot a nivell
de la ficció
no no
jo intueixo
més que
tenir una certesa
intueixo
que
veient sobretot
els cinemes
doncs que
és veritat
que estan buits
o que no hi ha tanta gent
com hi vivia abans
que
el cinema continuarà
vull dir
que el cinema
doncs sempre hi haurà
de la mateixa manera
que el teatre
no té l'audiència
que té
doncs el cine
però segueix a vent
gent fixa
gent que hi va
etcètera
el cinema passarà el mateix
potser es tancarà
en alguna sala
etcètera
però
també entenc
que
les plataformes
aquestes
que plantegeu
poden tenir
el seu èxit
és a dir
tot depèn
de la qualitat
és a dir
depèn
de si
les pel·lícules
que proposin
aquestes plataformes
tinguin qualitat
o no
a la mesura
que la qualitat
augmenti
i és possible
que la tendència sigui aquesta
degut a que hi ha molta gent
del món del cine
de qualitat
que s'està passant
més o menys
o està compartint
les dues coses
és possible
que això vagi més
un detall
un detall
només
que és això
al final
com que tenen una necessitat
d'engreixar el catàleg
molt gros
aquestes cadenes
per justificar la subscripció
corren molts riscos
i llavors s'atreveixen
a conèixer veus noves
que potser no tindrien accés
el fet de tenir veus noves
em refereixo a creadors nous
hi ha més varietat
d'espectadors
perquè vol dir
gent que potser
no aniria mai
haver-hi una pel·lícula
d'escorcese
però sí que veuria
la del de Pieles
la té
més espectadors
vol dir
més facilitat de producció
per la pròpia cadena
i més facilitat de producció
vol dir
més pel·lícules
en principi
hauria de ser un cercle
que no deixa de retroalimentar-se
i la gent sempre estarà a casa
en canvi la gent
no sempre està al cinema
que tant de bo
estiguessin més al cinema
però si el cinema
pot estar a casa
a vegades
és retroalimentar
jo penso que
s'ha d'anivellar
no no
que es compartiran les dues coses
i que les dues coses
funcionaran
és veritat que el final
el cinema es reduirà
i que hi ha una mena
d'efervescència
respecte a les sèries
però el problema
és que no sempre
totes les sèries
tenen la qualitat
ni les pel·lícules
tampoc
les pel·lícules tampoc
però si estàs
més o menys aconsellat
o recomanat
o segueixes la crítica
saps més o menys
què val la pena veure
i què no val la pena veure
amb sèries
és molt més complicat
estic d'acord
perquè el filtre
és més ample
amb tot això
hem arribat a l'hora
jo agraeixo molt
que hagueu vingut
després de fer la presentació
que vau fer el diumenge
de la vostra pel·lícula
per tant
repeteixo
moltes felicitats
ens va ploure moltíssim
veure la gran qualitat
del que vau fer
perquè té molta qualitat
i la setmana que ve
podem anunciar
que tindrem
un famós expert
amb SIDA
un prestigiós
consultor
sènior
del Servei d'Infermetats
Infections
de l'Hospital Clínic
de Barcelona
que es diu
Josep Malloles
Masferrer
i que vindrà
al nostre programa
justament per parlar
del SIDA
i d'unes quantes pel·lícules
que ell mateix ha triat
i que li semblen
interessants de comentar
i quines pel·lícules són
la Filaèlfia segur
bueno sí
ja
ens imaginem
i el Bon Light
a mi m'agrada
ja us les diré
una és
Filaèlfia
no?
sí
Tessis
i l'altra era
The Bayer's Club
sí
la del Matthew McCoy
l'última
pel·lículon
pel·lículon
bona nit
gràcies
fins la setmana que ve
adeus
bona nit
ara escoltes
ràdio d'Esvern
sintonitzes
ràdio d'Esvern
la ràdio de
s�uda
ja