Title:

La missió de Roland Joffé: art i història entre jesuïtes i guaranís; BAFTA, Triangle of Sadness i la sorpresa basca Irati

## La missió (1986): una obra majúscula entre l’art i la història ### Equip creatiu i estil • Direcció de **Roland Joffé** i guió de **Robert Bolt** (col·laborador de David Lean a Lawrence of Arabia, Doctor Zhivago i A Man for All Seasons). • Banda sonora de **Ennio Morricone** —«una de les seves millors», diuen— i fotografia de **Chris Menges** (Òscar 1987); muntatge de **Jim Clark** i producció de **David Puttnam**. • Estètica poderosa: rodatge a les cataractes d’Iguaçu i un ús del paisatge que demana «pantalla gran» per gaudir-ne l’esplendor visual. ### Interpretacions i personatges • **Robert De Niro (Rodrigo Mendoza)** signa, segons els conductors, «una de les seves millors interpretacions». • **Jeremy Irons (Pare Gabriel)**, contenció i espiritualitat, «potser massa gèlid però coherent» amb el personatge. • Secundaris potents (inclòs **Ray McAnally** com a cardenal Altamirano) i presència magnètica del cap indígena; extres indígenes no professionals per donar autenticitat. ### Context històric i lectura política • Basada en fets i inspirada en el llibre “Les ciutats perdudes del Paraguay”; versemblança general sense «grans mentides». • Clau geopolítica: del Tractat de Tordesillas a la unió dinàstica i el **Tractat de Madrid (1750)**. **Espanya** manté una hipocresia legal (no esclavista “de iure”, però «feta la llei, feta la trampa»), **Portugal** opera obertament per l’esclavatge. • Fricció entre corona, *jesuïtes* i interessos colonials: «l’objectiu comú és explotar aquella gent». > "Si la força és el que val, no hi ha lloc per l’amor al món." • L’eficiència dels jesuïtes incomoda el Vaticà i les monarquies; el poder secular va «retallant» l’autoritat eclesial. ### Escenes clau i ritme • L’«acte de contrició» de Mendoza: arrossega la seva armadura i espases per la selva en silenci —metàfora visual de la *redempció*— fins al perdó. • El **pare Gabriel** s’endinsa amb un *oboe*; la música obre diàleg cultural i salva vides. • Obertura icònica: el jesuïta martiritzat en una **creu** que cau per la cascada —imatge-pòster d’una força devastadora. • Construcció narrativa en *slow burn*: crescendo sostingut fins a un clímax inevitable i tràgic, amb **batalla desigual** (armes de foc vs. fletxes/llances) i decisions ètiques contrapuntades (espasa vs. missa). ### Hipocresia, consciència i cites • L’Altamirano «sap què ha de decidir» abans d’arribar: el traspàs de les missions a Portugal. > "Com podeu conèixer la voluntat de Déu? Això l’hi ha dit Déu a vostè? Crec que no parleu en nom de Déu sinó dels portuguesos." • La consciència d’Altamirano, despullada en epístoles: > «Un paradís dels pobres rarament complau els seus governants.» > «Potser els guaranís haurien estat més feliços si cap de nosaltres no hi hagués arribat.» • Denúncia transversal i vigència: **interessos econòmics** per damunt de vides i cultura, amb ecos actuals (extractivisme, empreses farmacèutiques/química, etc.). ### Recepció, context autoral i valoració • Reavaluació positiva amb el temps: **clàssic** que «ha envellit bé», malgrat crítiques inicials. • El Vaticà la inclou entre els seus 15 films religiosos de referència. • Joffé (perfil progressista) aconsegueix «no decantar» didàcticament la balança: humanisme, contradiccions i tragèdia d’una utopia estroncada. ## Premis i tendències: BAFTA, Berlín i onades temàtiques • Absència sorprenent de **Triangle of Sadness** als BAFTA; triomf d’**All Quiet on the Western Front** (comparacions amb versions prèvies) i reconeixements a **The Banshees of Inisherin**. • **Cate Blanchett (TÁR)**: interpretació «sublim» i guardonada; film escrit i concebut a la seva mida. • Berlín: premi a una actriu infantil per «20.000 especies de abejas» i debat sobre la moda de films amb **infància** i **entorn rural** (efecte «**Alcarràs**» i derivades autobiogràfiques/familiars). ## Focus: Triangle of Sadness (2022) — sàtira canalla i canvi de rols • Estructura en tres blocs: **restaurant** • **vaixell** • **illa**. Humor negre ferotge: no en queda «titella amb cap». • **Woody Harrelson**, capità inepte i hilarant; galeria de rics grotescos (traficant d’armes inclòs) i una «cap de cambra» que realment mana. • Gir de rols «a la Buñuel» (Viridiana, L’àngel exterminador) i final **ambigu** que interpel·la l’espectador. • Nota tràgica: la model-actriu **Charlbi Dean** (influencer a la pel·lícula) va morir sobtadament per sepsis bacteriana. • Recomanació sense reserves: film **incisiu, tècnicament refinat** i «per rumiar» sobre diners, classe i valor humà. ## Recomanació extra: Irati (2023) • Fantasia èpica basca (segle VIII), amb **mites** i producció ambiciosa; destacada a Sitges i ara en **circuit limitat**. «Val la pena buscar-la».

['La missió', 'Roland Joffé', 'Ennio Morricone', 'Chris Menges', 'Robert Bolt', 'Jesuïtes', 'Guaranís', 'Tractat de Madrid 1750', 'Tordesillas', 'Colonialisme', 'Hipocresia', 'Robert De Niro', 'Jeremy Irons', 'Altamirano', 'Slow burn', 'BAFTA', 'All Quiet on the Western Front', 'The Banshees of Inisherin', 'TÁR', 'Cate Blanchett', 'Triangle of Sadness', 'Woody Harrelson', 'Charlbi Dean', 'Alcarràs', 'Cinema rural', 'Irati', 'Sitges', 'Jim Clark', 'David Puttnam']