Cinema sense condicions.
Bona nit, un dimarts més, som aquí a Cinema sense condicions,
a Ràdio d'Esvern, disposat a explicar-vos les pel·lícules que aconsellem,
les pel·lícules que no aneu a veure perquè són un desastre,
les pel·lícules que...
Però si les voleu anar a veure, també hi podeu anar.
I no val la pena pagar uns diners, però també pel·lícules interessants
que afortunadament, de tant en tant, ens van fent en les nostres programacions.
Aleshores, avui, com sempre, farem dues parts del programa.
Una primera part que parlarem de les estrenes, del que hem vist,
del que desitgem, etcètera, etcètera.
I una segona part que tenim un convidat, un convidat especial,
es diu Eduard Amorú.
Bona nit, Eduard.
Bona nit.
Que és un informàtic de professió, jubilat,
i ara dedicat a la divulgació de temes relacionats amb la memòria històrica.
I, de fet, i possiblement penso que és el més important,
és el secretari de l'AMICAL de les Brigades Internacionals de Catalunya
i que cregui, em sembla que estàvem parlant ara,
que del 29 de setembre, el 28 d'octubre,
vau celebrar el vuitantè aniversari de la marxa del nostre país de les Brigades Internacionals.
Sí, certament més, el més intens va ser l'última setmana d'octubre, del 25 al 28.
Doncs bé, el 28 d'octubre, que és el dia que va haver-hi la famosa,
es va complir 80 anys de la desfilada per la vinguda de la Diagonal
amb un mar de flors i el famós discurs de la passionària,
es diu en els diaris de l'època que unes 50.000 persones
van agrupar per acomiadar aquests homes que havien vingut voluntàriament de 52 països.
La cosa és molt forta, perquè es diu que entre 43.000 i 46.000 persones
de França, francesos, anglesos, alemanys, belges, austríacs, italians, polonesos,
hongaresos, americans, canadencs, cubans,
molts intel·lectuals, molts obrers,
que van venir aquí voluntàriament
i van deixar les seves cases, les seves dones, els seus fills, la seva família
per venir a ajudar a la república
i es van jugar la vida per idealisme,
a la vida per salvar, diríem, la democràcia, la república espanyola
en contra del feixisme que en aquell moment hi havia a tot Europa.
Doncs, bueno, moltíssimes gràcies, Eduard, benvingut al programa
i presentem el rest dels participants de l'equip,
que com sempre, Carme Nebot, bona nit, Carme.
Hola, bona nit.
Joan Sardà, bona nit, Joan.
Hola, bona nit.
Pep Armengol, bona nit, Pep.
Bona nit.
I darrere els vidres, controlant-ho tot i mirant-nos aquí,
si ho fem tot bé, si tot està correcte,
amb Pep...
Ai, Pep.
Pol Dígla.
Hola, Pol Dígla.
Bé, doncs comencem per les pel·lícules que hem vist,
en aquesta primera part,
i en la segona part ja ens dedicaríem a parlar amb el Eduard
sobre el seu tema.
Quines pel·lícules, a quina pel·lícula voleu parlar?
Què heu vist?
Jo he vist El rei.
Ah, doncs bueno, parlen.
Si voleu.
Bueno, si per a què és que comenci el Pol,
que m'ha dit que ha anat a Madrid,
ha vist alguna cosa que li ha interessant,
i després jo parlo d'El rei.
No és que hagi vist alguna cosa concret a Madrid,
sinó que simplement aprofitant el viatge,
aquesta setmana, doncs que no puc anar al cine,
i he vist dues pel·lícules...
Bueno, ja hauré de fer l'estrena de Netflix.
Jo crec que hauré de fer la secció.
No, però em vaig poder veure dues.
Per Netflix, les vistes.
Per Netflix, sí.
És que jo he vist una cosa també molt espectacular,
suposo que us sabeu Roma,
sabeu el que està passant amb Roma o no?
Amb la pel·lícula?
Eh?
Sí.
L'he vist, l'he vist.
A més, la fan fins al dia 14,
fins al dia 14,
Els Verdi,
Els Verdi de Madrid i Els Verdi de Barcelona,
no la fan enlloc més.
Al Bolitx, no?
No.
I un cop estrenada,
un cop la passi el dia 14,
només es podrà veure per Netflix.
I sembla ser que l'han estrenada
en aquestes dues cines,
i en altres cines, suposo, del món,
perquè es diu, corre el rumor,
que si no la presentessin als cines
no podrien optar als Òscar.
Ah.
I aleshores és una forma,
quan és una pel·lícula d'una certa qualitat,
jo penso que sí,
que és la pel·lícula que té qualitat,
doncs es veu que la volíem
d'alguna manera promocionar.
Però clar, és una jugada,
en el fons, comercial,
totalment comercial,
per captar públic de cara a Netflix,
perquè, ja dic,
que a partir del 14,
aquesta pel·lícula només es podrà veure
a través del...
Bueno, i Scorsese, no, també.
L'última que va fer ja va anar a Netflix.
Vull dir que...
Ja, ja.
No, no, no.
S'estan apuntant bastants al carro.
Però en el cas,
us porto ja no tant algú consagrat,
sinó noves promeses, jo crec.
Us porto dues pel·lícules.
una de Gareth Evans,
que sí que ja havia fet
cinema de terror anteriorment,
havia fet de Raid,
havia participat en VHS,
que són una mena de conjunció,
una pel·lícula aquesta per episodis,
que cada episodi la dirigeix
un director diferent.
Però, en tot cas,
les dues que comentaré
són El Apòstol,
que va anar a Sitges,
de fet es va presentar allà
com a pel·lícula de terror,
i Camp,
que és Camp com a webcam.
El Apòstol,
o sigui, jo, personalment,
El Apòstol,
potser no vaig arribar a entrar del tot,
sí que és bastant llarga,
jo crec que més del que hauria de ser,
però em va agradar la lectura,
perquè és el que abans comentàvem
amb la Carme,
que el que trobo és que Netflix,
a part de l'aposta que fa sempre
per directors joves o noves històries,
és que dins del gènere de terror,
crec que sempre intenta innovar bastant.
I El Apòstol és una pel·lícula de terror
amb un subtext
de que ens estem cargant al planeta.
Llavors, sempre hi ha aquesta
doble vessant de metàfora
de que vindria a ser
que el monstre que estem alimentant,
que viu sota terra,
vindria a ser com la pròpia naturalesa,
diguéssim,
que ens contraataca a base de terror.
Llavors, és molt interessant
com fa aquesta lectura
el director de com ha generat terror,
però potser com a pel·lícula de gènere
queda una mica...
S'assembla molt a la pel·lícula,
l'haureu vist aquí,
la de El Hombre de Mimbre.
Us recordeu, no?
Aquella pel·lícula de sectes i de...
És bastant, bastant semblant.
Ja.
Però bueno, no sé si recomanar-la, tampoc.
És una pel·lícula més,
però el que interessa
és aquest subtext, no?
Que hi ha.
I després,
la que sí que em va agradar bastant
és la de Camp,
que aquesta sí que és Òpera Prima,
i aquí és ja
com entra el terror i la intriga
quan la protagonista,
que és una noia
que ven la seva vida,
entre cometes,
ven la seva vida
amb...
O sigui, guanya diners
davant d'una webcam
a casa,
llavors, com ella,
hi ha centenars de milers més
de persones
que...
No tant en l'àmbit
potser sexual o eròtic,
sinó simplement
potser fent coses
pel públic,
perquè el públic
paga per veure coses
en públic.
És a dir,
que és un xat en directe
i la gent va apostant
ah,
doncs jo vull que facis
no sé què,
doncs molta gent aposta
per allò,
ah, sí, sí, jo també,
no?
Però la primera escena
és de les millors
que he vist
en molt de temps
de pel·lícula
i la primera escena
és literalment
com fa un suïcidi
en directe
però ella
se les apanya
evidentment
per...
Per no morir.
Per no morir.
però és molt interessant
perquè aquesta persona
com la majoria de gent
que està fent això
sempre és molt,
no?,
aquest punt morri,
aquest punt
de vaig a treure's
els diners.
Però clar,
què passa?
El terror ve
quan,
bueno,
depèn de quines peticions
doncs ja comencen
a ser una mica més difícils,
no?
Ja.
I és una pel·lícula
que s'aguanta molt bé
i jo crec que innova
bastant el gènere de terror,
bastant.
Jo aquesta sí que la recomano
molt,
moltíssim.
Vale, vale, vale.
I a més és curteta
vull dir,
i com a opera prima,
hòstia,
val molt la pena.
Per què hi ha,
per part de la gent jove,
aquest atractiu
tan fort per el terror?
Perquè jo penso
que les generacions
més grans
no s'hi ens atreu tant,
això, eh?
Mira,
jo crec,
jo que vaig molt
a festivals de terror...
És gent jove,
no?,
bàsicament?
No, no,
no té per què.
O sigui,
potser sí,
home,
Sitges ja fa molts anys
que es fa,
per exemple,
no?
Però el gènere de terror
jo crec que és,
jo el valoro molt
perquè quan veus
una proposta
que intenta ser
més transgressora
o trencar
bastant
l'arcatip
d'horror
clàssic,
ostres,
és el gènere
més explotat,
pràcticament.
El terror
se n'ha fet
entre els explotations
dels 70,
80 i això,
és que s'ha fet
moltíssim.
Quan veus
alguna cosa
que ja
canvia el gènere,
home,
es valora molt
i evidentment,
jo crec que...
L'altre dia
parlàvem del nombre
de festivals
de documental,
jo crec que el que hi ha
més és de terror,
però amb diferència.
jo tinc la sensació
que és perquè
la gent jove
l'atrau més,
però no sé si estic
equivocat, eh?
Ostres,
no ho sé,
no sé si és ben bé,
home,
probablement
la gent jove
tendirà més
a empassar-se
més aquest gènere,
sobretot pels seus subgèneres,
no?
A vegades potser el gore
és més atraient
per gent jove,
no?
O sigui,
la sang i fetge
i una mica
el terror
perquè sí,
no?
Que no tampoc
tingui un...
Per exemple,
es podrien comparar pel·lis
com últimament
d'Hereditari,
que aquí crec que no
va agradar gaire,
no?
Jo no l'he vist,
al final,
no l'he vist.
No l'he vist.
No l'he vist.
No l'he vist, no?
Veus?
Jo crec que potser
entre la gent jove
va agradar més,
però no perquè sigui...
I no estem parlant
d'un assassí en sèrie,
no estem parlant
d'un Frey Kruger,
estem parlant
d'un terror
que transcendeix
ja el psicològic.
L'únic que està maquillat
bastant
amb monstruosidades,
diguéssim.
Per qui es riuen,
no sé si...
Igual no ho veuen igual.
Segurament no ho veuen igual.
Bé,
passem a una altra cosa
o hi ha més coses?
Jo canvio
de registre
perquè he vist
el rei,
ja us ho he comentat,
el rei que la fan,
jo crec que només...
La fan molt poc,
sinó, no?
Només el bolitge
i potser l'Icària,
no ho sé segur,
però,
de fet,
aquesta com...
com...
El silencio
de los otros
i com també va ser
Bé de Bárcenas,
són aquest tipus
de pel·lícules
que...
Molt polítiques,
o no?
Molt polítiques
i que
no les poden prohibir
perquè en aquest moment
quedaria molt malament
prohibir-les.
Però que els prohibirien
si poguessin.
Home, sí,
clar,
no,
no en tinc cap dubte.
La del rei.
Però si la del rei segur,
i la de Bé de Bárcenas,
imagina't.
Però
no les poden prohibir
perquè
no poden realment,
no es pot
en aquest moment
i llavors
suposo
que és suficient
actuar
amb les distribuïdores
i això...
I que a més la facin
amb un cine
amb una hora intempestiva
que a més hi pots anar...
I això és molt fàcil
i això és el que fan.
I això és el que fan
amb tot aquest tipus
de pel·lícules
que estan
bastant valentes,
unes més bones
que d'altres,
però tot i així,
aquesta del rei,
el rei és
és una pel·lícula
que està feta
amb
aportacions...
Aportacions...
Crossfunding.
Sí,
Crossfunding,
sí.
El director
és l'Alberto Sanjuan.
L'actor.
Sí,
és l'actor,
és el director
i actor,
clar.
També surt ell.
Sí,
és que només surten tres,
surten el Luis Bermejo,
el Guillermo Toledo,
el Billy Toledo
i l'Alberto Sanjuan.
O sigui que ja
us ho podeu imaginar.
I llavors
és...
està basada en una obra de teatre
que també havien fet ells,
l'havien fet a Madrid
i
surten...
És la...
És...
És una obra de teatre
però no és
no és una obra de teatre filmada,
realment és una pel·lícula.
Amb una actuació extraordinària
de tots ells,
perquè tots ells fan
diversos personatges,
vull dir,
fan
del Juan Carlos I,
Franco,
Adolfo Suárez,
Felipe González,
Juan Luis Cebrián,
Carrero Blanco,
Martín Villa,
Puig Antic,
me'n dec deixar,
però...
I llavors
és la història
del rei emèrit
des de que té...
representa deu anys.
Ells no...
ni tan sols
s'han maquillat
ni canviat,
realment,
realment.
Veus els personatges
perquè són
extraordinàriament bons
amb ductilitat
de la veu
i interpretant.
És a dir,
que el...
encara que sembli sorprenent,
el San Juan
fa de Franco
i fa aquella veu,
no sé si la recordeu...
Sí, home, sí,
caram.
L'obbidat-la.
Doncs fa aquella veu,
ell no té aquesta veu,
i fa una veu
extraordinària.
i el Billy Toledo
fa de Felipe de González,
per exemple,
i el Cebriani.
Fa diversos personatges
i la intenció de l'obra
és explicar-nos coses
que al darrer cor
sabia molta gent
de la pròpia vida
del rei.
Comença
quan ell té deu anys
i venen
que estan a historià
i venen aquí
i es queden aquí.
De fet,
quasi de les primeres escenes
és
quan
ell mata el seu germà,
que és una cosa
que tots sabíem
però jo no me'n recordava
perquè realment
mai s'explica
aquesta història
o no ho explica
habitualment.
Però
i en canvi
aquí surt
d'inici
perquè una mica
la intenció
de la pel·lícula
són
tot
el que se li presenta
amb els seus moments
finals.
Està molt ben jugada,
és una pel·lícula
sòbria,
absolutament sòbria
i que el gran valor
és l'actuació
d'ells tres
que és formidable.
el que puc dir
és que això
que només
la fan
el bolitge
i que
ara estava ple el cine
i es va aplaudir
el cine.
allò que fan
a les vuit
que és la vida
la...
com es diu?
Sí,
la silència de los otros.
Estava ple també
el que vaig dir.
Sí, sí, sí.
Estava ple,
només la fan a les vuit
i la gent hi va.
Sí, la gent hi va.
Bueno, aquí està la fan
a les vuit
i a les deu
i jo
quan jo vaig anar
a les vuit
i quan jo sortia
la cua més important
que hi havia
al bolitge
era per anar a veure
el rei.
Ja.
Sorprenentment.
Voleu comentar...
Pep,
vols comentar...
Bueno,
no sé,
mira,
si vols
puc dir alguna cosa
de la que hem anat
a veure avui.
Sí.
Avui hem fet
una pel·lícula
en la fase
de premsa
que és
d'una òpera Prima
d'un director
espanyol
gallec
que es diu
Chacio Banyo.
Es diu
Trote.
que és
trotar.
Ja, ja, ja.
D'un cavall.
Sí.
Bueno,
aquesta és la metàfora.
En realitat
troten les dones
per allà.
D'acord.
Bueno,
és una pel·lícula
que té
un plantejament
molt interessant.
Estem
a la Galícia
profunda
i
realment
el temps allí
sembla que s'hagi
aturat bastant, eh?
O sigui,
no crec...
perquè quan està passant
la pel·lícula.
Ah, jo crec que passa ara.
Ah, bé.
I en canvi
hi ha una sèrie
de rampells
que
porten tranquil·lament
a la
Catalunya
profunda
de fa 60 anys.
Perquè no és...
és una pel·lícula
rural
o és una pel·lícula
que passa a ciutat?
Àmbient rural.
Ah, clar.
Allà m'ho crec més.
Sí.
Sí, de fet,
ell ha agafat
una mica
per fer
el paral·lelisme
amb el tractament
a la dona
que d'això va
a l'assumpte.
i la
impotència
hem sortit
d'un cercle
familiar,
un cercle,
un teixit
que hi ha
al voltant d'elles
que no els permet
surar
o escapar-se
d'aquesta dinàmica
que és
l'entorn,
no?
Un entorn
tancat.
I llavors
això
passa
en un cap de setmana
en el que
se celebra
la Ràpades Vestes
que és una
coneguda
captura
de cavalls
salvatges
en què
els
fills
d'aquests cavalls
són agafats
i se'ls tallen
les crins.
I llavors
aquí
està presentat
no com un documental
antropològic
i això
sinó que és
al revés,
està
fet com un exercici
d'estil.
Ell
és un estudiant
suposo jo
de cinema
jove
d'uns 30 anys
i llavors
el que
a mi
m'ha suggerit
és bastant
algunes imatges
bressonianes
sobretot
per exemple
la part final
però és en color
la pel·lícula
és en color
sí, sí, sí
i després
també
hi ha sempre
el punt de vista
de l'actor
és a dir
buscant uns punts
de fuga
no hi ha
pla contra pla
només hi ha
pla
i seguiment
de l'actor
tot això
és interessant
però
clar
de cara
al resultat final
ja tinc
més dubtes
de si
pot
el guió
si pot
interessar
no
el guió
en realitat
és molt concret
està basat
en 10 o 12
plans
seqüència
i actua
sobre això
no
o sigui
tot
està de cara
crec jo
a demostrar
que
la situació
allà
amb el tema
de
de la societat
patriarcal
tancadíssima
i tal
és el que es vol
denunciar
però
està fet
d'alguna manera
ja dic
buscant
un esteticisme
molt
molt
tancat
molt tècnic
que
llavors
potser costa una mica
d'arribar-hi
a l'espectador
sí
al gran públic
però
és una proposta
molt interessant
jo
com he dit
vaig veure l'altre dia
Roma
que la passen
remesa
al Verdi
però el que passa
és que a les 11
i mitja del matí
cada dia
la passen
i després passen
no sé si
a les dues
o a les tres
o si fan
quatre o cinc sessions
cada dia
perquè només poden
exhibir-la
fins al dia 14
el dia 14
s'acaba
la possibilitat
i és l'únic cine
de tota Espanya
la Verdi de Madrid
i el Verdi de Barcelona
que l'estan passant
en aquest moment
és la de
l'Alfonso Cuarón
l'Alfonso Cuarón
que suposo que sabeu
que és
lleó d'or
de Venècia
o sigui
va guanyar
el primer premi
del festival
de Venècia
i és una pel·lícula
que està
plena
de premis
té 12 premis
més o està nominada
pels Globus d'Or
per moltíssims festivals
perquè va anar
també al festival
de Sant Sebastià
on va participar
i la gent
va parlar molt bé
de la pel·lícula
els cercles de crítics
etc.
hi ha una frase
que m'ha fet gràcia
que es veu que ell
va dir
això és per tu
mare
si estic aquí
és per tu
quan va ser galardonat
per Gravity
quan va
ser millor director
per Gravity
Oscar
el 2014
perquè la seva mare
quan tenia 12 anys
li va regalar
la seva primera càmera
i el nano
va començar
a filmar
escenes
pel·lícules
més o menys
domèstiques
Roma
s'entra
en un barri
de Mèxic
estava rodada
en blanc i negre
perquè es diu Roma
perquè és un barri
de Mèxic
que es diu Roma
que és el que vivia ell
i les protagonistes
ho gira l'entorn
de dues persones
la mare
i una cuidadora
que és la que
ell s'estima molt
i que en certa mesura
al llarg que passa
la pel·lícula
doncs
està dedicada
a ell
en alguna mesura
a tota la pel·lícula
quan on comença
a dirigir
suposo
en el seu país
a Mèxic
en una pel·lícula
que es deia
solo
con tu pareja
que em sembla
que aquí no va arribar
jo almenys no la vaig conèixer
però el reconeixement internacional
li va arribar
en produccions nord-americanes
una que es deia
la princesita
però sobretot
sobretot
sobretot
que suposo
que aquesta sí que la va veure
tu mamà també
del 2011
amb la Maria de Verdú
no sé si l'heu vist
sinó una extraordinària pel·lícula
una gran pel·lícula
i que et tocava realment
i va ser
el seu
va ser l'èxit
més famós
que va tenir
en aquell moment
ara Roma
és la vuitena pel·lícula
que fa
després n'ha fet
Gravity
i ha fet
una que es deia
Entre los hijos
no sé com es deia
jo no l'heuista
per tant no puc opinar
Roma és la vuitena pel·lícula
que fa
entre Mèxic
i Estats Units
aquesta és la tercera
que fa Mèxic
que ha tornat a Mèxic
cinc anys després
de Rodar Gravity
i
podríem dir
que la trama
és molt senzilla
gairebé es podia dir
que és com un telefilm
o una telenovela
és a dir
perquè no té cap cosa
el que passa
és que està
diríem
el més important
es podria dir
que és la forma
en què està explicada
la història
és una història senzilla
però la forma
en què està explicada
és tan original
tan guapa
tan tendra
tan clara
que
al principi
et costa potser
una mica d'entrar-hi
passa una mica
el mateix
que em va passar
ahir
quan vam veure
uns quants d'aquí
que vam veure
l'Europa 51
però després
vas entrant
vas entrant
vas entrant
i t'arriba un moment
que et toca realment
o te integra realment
és una pel·lícula
que no abusa dels diàlegs
que deixa que la imatge
ens expliqui
el que passa
i realment
ho entens
és el Mèxic
de 1970
amb totes les seves
la pel·lícula
com deia
s'entraven
les dues dones
però les dues dones
els hi passen coses
la mare per exemple
se separa del marit
la cuidadora
queda embarassada
i explica
paral·lelament
és una pel·lícula
molt feminista
és a dir
una pel·lícula
molt femenina
que tot el que està vist
segurament
intentant mostrar
el món femení
que vivia
en aquell moment
la cosa rara
la cosa estranya
o cosa curiosa
o en fi
d'allò és que
l'han estrenat
l'ha produït Netflix
que es veu que té molts diners
com ens havien explicat
en dies anteriors
i la crítica
curiosament
curiosament
ha dit
bueno
tothom la deixa pels núvols
molt poca gent
se la carrega
diu que es tracta
de la pel·lícula
de l'any
i que poques vegades
una cinta
presenta
tant l'autor
en aquest cas
en el Cuaron
i a la vegada
tan despersonalitzada
és com íntima
per un cantó
i d'altra banda
com intenta ser distant
per mostrar
una mica el que està vivint
un altre crític
deia
cinema pur i bellíssim
a Roma
tot sona veritat
el seu formidable
llenguatge visual
serveix per expressar
en complexitats
sensacions i sentiments
espedarrant
lliçó de cinema
un altre crític
una pel·li
absolutament meravellosa
un fresc
d'una societat
i d'un temps
modest
èpic
i subtil
la pel·lícula
més diferent
i personal de Cuaron
és veritat
perquè totes les altres
doncs
no són això
i fotogràficament
ja ho he dit
està fet en blanc i negre
i
bueno
doncs
la cosa
situació curiosa
i anecdòtica
si voleu
és que
és que
és una pel·lícula
que suposo
que per guanyar els Òscars
es confirma això
que s'ha presentat
en els cines
però que
en realitat
està pensada
més aviat
per fer
distribuir
a través de plataforma
com la Netflix
a mi m'ha agradat
o sigui
jo ja dic
que és una pel·lícula
que potser
no sé si el gran públic
també
aunque és una pel·lícula
en el fons
molt d'autor
són aquestes pel·lícules
que a tu t'arriben
però no saps
si a les altres gent
també li toquen
saps
jo em quedo
a base amb el dubte
de si
si la gent
doncs
no és tan
tan sofisticada
o tan exigiosa
o tan d'allò com soc jo
i llavors
potser a ells
no els agrada
saps
perquè ells
potser necessiten
més diversió
i menys elements
però a mi
jo l'aconsellaria
és una pel·lícula
que trobo que està
francament bé
què més?
Realment sí
estic mirant això
i la crítica
la deixa molt bé
perquè normalment
tothom la deixa
pels núvols
hi ha alguna altra cosa
hi ha alguna altra cosa
que vulgueu
algú ha vist
infiltrada en el Cucús
jo
sí
jo també
jo crec que és una
bona pel·lícula
és una bona pel·lícula
una pel·lícula extraordinària
i jo la trec
avui en aquesta
a col·leció
a col·leció
perquè
hi ha una cosa curiosa
que lliga
entre la història
que després podrem
intentar explicar
de les brigades internacionals
i l'actualitat
és a dir
la pel·lícula
està situada
amb una anècdota
narrativa
a 1970
aproximadament
un negre
que és el primer negre
que s'incorpora
a la policia
d'una ciutat
del sur
dels Estats Units
i que juntament
amb un altre company
munten una operació
jueu
sí, jueu a més
sí, sí
que munten
una operació
d'infiltració
en el Cucús Clany
la pel·lícula
té un desenvolupament
doncs normal
molt en la línia
de l'Spinley
de donar-li
un contingut polític
etcètera
però
és curiós
perquè els últims
metres de la pel·lícula
aproximadament
a partir
de les dues hores
i un minut o dos
fa un colofó
i un complement
que té molta força
que té molta força
unes imatges
dels fets
de Charles Hill
del 2017
i aquí
hi ha un pla
que es veu claríssim
almenys
els que estem
molt
amatents
d'aquest tema
vam veure claríssim
apareix
una bandera
de la brigada
Lincoln americana
és a dir
hi ha un moment
en què l'atropellament
aquell al cotxe
es fica
dintre de la gent
i es veu
claríssimament
algú està unejant
una bandera
de la brigada
Lincoln
això
per nosaltres
que estem interessats
en el tema
ens fa pensar
que en aquests moments
hi ha un cert lligam
amb gent
que es manifesta
contra el Ku Klux Klan
i
brigadistes
no pot ser
perquè ja no en queden
als Estats Units
però un fill
un net
un familiar
agafa una bandera
que té guardada
en un armari
de la brigada Lincoln
i surt
perquè allò
l'acompanya
en el plantejament
antifeixista
que apareixen
a la pel·lícula
i això
sense que la pel·lícula
vosaltres
jo no soc
crític de sí
ni per tant
no donaré
opinions tècniques
que no les tinc
però per un espectador
interessat
en el tema
ens va emocionar
molt interessant
perquè a més
quan comences
la pel·lícula
estàs als anys 70
i la trama
és una trama
molt d'aquell moment
un intent
que després
es veu frustrat
perquè des de les entitats
polítiques
es decideix
que seguir
aquella línia
no interessa
però hi ha un salt
en aquest colofó
que ens sembla genial
a més
hi ha una cosa
que té la seva gràcia
per l'Espigli
i és que
la gent
que apareix
d'imatges reals
dels grups
del clan
surten
amb els ulls
pixelats
perquè suposo
que era la manera
surten amb una franja
en els ulls
suposo que és la manera
d'evitar
demandes
d'algú
que pugui
dret de imatge
etcètera
mentre que en canvi
els manifestants
i algunes fotografies
de la senyora
que va morir
en aquest atropellament
que es va produir
en aquests fets
surten a cara descoberta
i
i
es manifesten
en contra del clan
i de l'horror
que ha sigut
aquell cotxe
que han vestit
la manifestació
era una
humil
aportació
en el debat
perquè aquesta pel·lícula
està en cartellera
ara
almenys ho estava
aquest cap de setmana
sí, sí, ho està
ho està
i és una pel·lícula
sí senyor
sí, tenia interès
jo Eduard penso
que ens estàs ja
començant a explicar
moltes coses
interessants
no, no
jo no n'hi he vist cap
vull dir
ja veieu que l'Eduard
doncs té
un discurs
molt valent
i molt clar
i jo penso
que ha de continuar
ja amb el seu tema
doncs Eduard
explica'ns una mica
totes les activitats
que heu fet
a l'entorn d'aquest
80 aniversari
si vols
per començar
sí, podria
un dos minuts
per situar-nos
en el context
diguem
aquest any
es complien
els 80 anys
del comiat
de les vigades
internacionals
això és un fet
que Barcelona
va tenir
una importància
rellevant
es parla
deies tu abans
de 500.000 persones
no sé com comptava
la gent en aquest moment
ens fa pensar
que és molt difícil
que fossin 500.000
però només que n'hi haguessin
200.000
que ja és
menys de la meitat
ja era un fet
extraordinari
i era
el que mostrava
el poble
que estava resistint
a l'atac
de l'exèrcit
suplevat franquista
que donava
suport
a aquells
homes i dones
que havien vingut
de 52 països
a donar
suport
a la república
i això
ens situa
en un context
que valia
la pena
fer
algunes coses
per celebrar-ho
i sobretot
per la gent
que formem part
de la Mical
de les vigades
internacionals
de Catalunya
era una obligació
fer alguna cosa
aleshores
vam
diguem
vam tenir
una primera
participació
el 20 de setembre
amb una cursa
que es fa al voltant
de l'estadi
de Montjuïc
o l'estadi
Lluís Companys
en el que es rememora
una mica
el lligam
que hi ha
entre
l'Olimpiada Popular
del 1936
que va ser
un intent
de fer
una olimpiada
contrària
a la que havia
l'oficial
que estava
organitzada
a Berlín
per
Hitler
i que Hitler
no va voler
donar-li
al Jesse Owen
la medalla
se'n va anar
aleshores
molta gent
d'entitats esportives
d'arreu del món
havien vingut
llavors
alguns d'aquests
alguns
no gaires
però alguns
es van quedar
i es van incorporar
a l'exèrcit republicà
i després
a les vigades internacionals
i al final de setembre
vam fer una caminada
al voltant
i una cursa
al voltant
de l'estadi
de Montjuïc
on
un membre
de la nostra
associació
va dirigir
unes paraules
als assistents
explicant
i contextualitzant
aquest tema
això era el primer acte
una mica despenjat
del resto
el resto
el vam concentrar
en la setmana
de final d'octubre
i es va basar
en cinc coses
una
vam anar
a l'esplover de Francolí
que en un lloc
que es diu
les masies
d'aquella
d'aquella localitat
s'havia fet
el comiat
de les brigades
internacionals
feia 80 anys
el comiat
tècnic
diríem
es van entregar allà
els mapes
les armes
els banderes
de lluita
realment
i
la gent
en aquell
en aquell lloc
els hi va fer un homenatge
és curiós que
l'homenatge
al Modesto
tenen coronel
el van carregant
l'exèrcit de l'Ebre
que estem pensant
que estem parlant
de l'octubre del 38
on s'estava vivint
diríem
que les últimes
setmanes
de la batalla
de l'Ebre
una de les batalles
que seria molt llarg
parlar-ne
importants
de la història
de la lluita
en aquest
país
i a Europa
aleshores
vam fer aquest acte
va haver-hi participació
de la Generalitat
i altres persones
i
sobretot
d'un grup nombrós
de familiars
i amics
de brigadistes
italians
que ens van acompanyar
en aquell acte
va ser un acte excel·lent
vam passar un dia
de memòria
molt interessant
i entre ells
ens acompanyava
el president
de la nostra associació
que és
el Lluís Martí Bielsa
que és
una persona
que en aquests moments
té 97 anys
i que
en aquella època
era guàrdia de salt
amb 16 anys
l'havien mobilitzat
i formava part
de les patrulles
de policia
que custodiava
els brigadistes
després
el dia següent
divendres
a la Universitat
de Barcelona
es va fer
una jornada acadèmica
on vam tenir intervencions
de molt alt nivell
l'Escotesqui
que és un francès
que molt especialista
en el tema
de les brigades
ens va fer
una gran intervenció
però jo ens assenyalaria
dos coses
per no allargar-me
massa
amb cada un
dels apartats
una
una catedràtica
d'una universitat
de Salamanca
que es diu
Rocío Velasco
que ens va parlar
de la participació
dels àrabs
que van venir
a lluitar
les brigades internacionals
una mica
nosaltres tenim la idea
que
els alemans
i els italians
portaven
a més
l'exèrcit marroquí
que és veritat
que va ser
el que va fer
les destrosses
més importants
perquè el feien
anar
d'avançarilla
en els llocs
que l'exèrcit
atacava
doncs
van haver-hi àrabs
àrabs argelins
àrabs
tunesins
i àrabs
d'Israel
és a dir
d'Israel
van vindre jueus
que ja estaven instal·lats
allà
i àrabs
que es van incorporar
a les brigades internacionals
i aquesta senyora
que ho té
molt documentat
ens va fer
una intervenció
genial
i l'altra cosa
que assenyalaria
també com a anècdota
és que al final
de la jornada
es va donar
la paraula
a uns
3-4 joves
que estan fent
treballs de final
de les seves carreres
dedicats a les brigades
internacionals
gent
que estava
entre els 23-24 anys
lo qual
ens emocionava
que ens explicaven
les investigacions
que havien fet
com s'havien documentat
havien anat
al pavelló
de la república
que hi ha un gran
servei d'informació
sobre les brigades
per tant
això va ser
molt interessant
el dia següent
va ser
una
una turner
vam fer un recorregut
que va començar
en la
pavelló de la república
curiosament
és l'únic lloc
de Barcelona
que hi ha
encara avui
la bandera republicana
penjada
d'un màstil
està una mica
destrossada
perquè està tan alta
i tan difícil
de canviar
que
la pluja
i el vent
l'han castigat
però
és l'únic lloc
de Barcelona
que hi ha la bandera republicana
usada
doncs vam començar allà
vam veure
el mural
reproduït
del Guernica
i d'allà vam anar
al Palau Robert
diagonal
Passeig de Gràcia
que és un del lloc
on hi havia
la tribuna
d'autoritats
que estan filmades
i fotografiades
de la gran manifestació
de Barcelona
en aquell
en aquell lloc
inclús el Martí Bielsa
aquest president nostre
ens va fer
inclús un esquema
d'on estava situat
cadascú
perquè ell estava allà
fent de
guàrdia de sal
i allà vam aprofitar
per veure una exposició
d'un periodista
escocès
que ja és mort
i que la seva família
un cop s'havia mort
va trobar una caixa
en què hi havia
no els negatius
sinó les fotografies
d'aquella gran manifestació
algunes
les hi havien publicat
però tenia moltíssimes
que no
i en vam fer una selecció
i les teníem exposades
allà
va ser un acte
que després va seguir
en el Fosà de la Pedrera
que hi han enterrats
alguns brigadistes
i vam acabar a Castelldefels
on
al castell de Castelldefels
hi ha alguns
grafitis
dels brigadistes
que van estar allà
empresonats
perquè
totes les coses
tenen les seves cares fosques
també
i els brigadistes
que van fer algun delicte
o volien fugir
i van ser detinguts
i empresonats
durant unes hores
uns dies
o una temporada
van estar
en el castell de Castelldefels
i
amb això
vam acabar
el dia
i el dia següent
que era el dia
que coincidia exactament
amb el 28
d'octubre
dia del 80 aniversari
el dematí vam fer un acte
organitzat
sobretot
per l'Ajuntament de Barcelona
molt potent
en el que
va ser portat
pel Xavier Albertí
que és el director
del Teatre Nacional
va tocar
el Paco Ibáñez
la Lola Eslion
també
va intervindre
i
va haver intervencions polítiques
de l'alcaldessa de Barcelona
d'un primer tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament de Madrid
i nosaltres
també vam intervindre
amb una intervenció dual
en el que ens vam repartir
el temps
entre
l'Amical de les Begades Internacionals
de Catalunya
i l'Associación de Amigos
de las Begades Internacionales
de Madrid
que és una mica
la que ens empara
a tots les entitats
que estem
en aquest
en aquest
tema
i estem
movents
per aquestes coses
però la cosa
va tenir un final
que jo diria
en punta
en punta elevada
que va ser
a la tarda
en l'Aliança del Poble Nou
un grup de teatre
havia fet
un texte
i va passar
una obra de teatre
vam omplir
l'Aliança del Poble Nou
hi havia
quasi 800 persones
és a dir
van haver d'obrir
els pisos superiors
que no hi pensàvem
de gent
i en aquesta obra de teatre
s'agafava l'anècdota
d'una
infermera
matalonina
que es deia
Maria Sanz
i un brigadista
suec
que es deia
Estic
aquesta parella
jove
va
diguem
congeniar
en aquella època
van viure
una situació
amorosa
bastant intensa
però que
després
el brigadista
va haver de marxar
el brigadista
i la Maria Sanz
que era l'infermera
van estar morts ja
però ja
aquí hi havia
al voltant d'això
una història
en què ens va permetre
parlar del
Pablo de la Torriente
que va ser un poeta cuà
que va vindre també
a lluitar
a les brigades internacionals
i que va morir
bastant aviat
en la batalla
del Jarama
i d'aquí
el grup de teatre
va treure fil
de
moltes històries
relacionades
amb els brigadistes
al final
es llegia
el títol
de l'obra
el títol
de l'obra
es deia
una nova primavera
l'obra
pretenia
explicar aquells fets
i
enllaçar amb el futur
entre mig
hi havia
les paraules
de la personària
que són extraordinàries
tenen alguns punts
molt importants
hi ha un moment
en què ella diu
que
quan
la república
hagi vençut
i el nostre país
estigui en pau
torneu
que sereu
rebuts
amb els braços oberts
i això us donarà
la nacionalitat espanyola
que us haureu guanyada
amb el vostre sacrifici
això
això és molt important
perquè hi ha molta gent
que es pensa
que els brigadistes
quan van tornar
els que van tornar
als seus països
van ser rebuts
amb allò
ah no no
tot el contrari
sí
molts van ser represaliats
els que van a Alemanya
van anar a camps de concentració
efectivament
molts no van arribar
molts no van arribar
vol dir que les paraules
de la passionària
aquí tenien molt sentit
les paraules de la passionària
són realment extraordinàries
perquè els diu
gràcies per haver vingut
us heu jugat
heu deixat les vostres cases
les vostres famílies
els vostres llargs
el vostre patrimoni
el vostre treball
i ens heu vingut aquí
a donar-los la vida
i llavors
jo recordo que
hi ha un documental
que posa tot el discurs
i realment és comomodador
et prometo que
posa la cap de cadena
té força
té molta força
té molta força
com que estem
en un programa de cine
em permetreu que
sense ser especialista
del tema
citi
algunes pel·lícules
no les conec totes
segurament n'hi ha moltes
moltíssimes
n'hi ha algunes
significatives
n'hi ha una
que és perquè
en doblen les campanes
que Hemingway
el Gary Cooper
la Ingrid Berman
bueno
no és ni de lluny
la millor pel·lícula
per explicar el tema
però és una pel·lícula
que fa referència
a la situació
Hollywood
hi ha una de Hollywood
que és tal com ho éramos
un altre Hollywood
el Robert Reiford
i la Barbera Estrella
ella és una militant comunista
que està fent propaganda
per venir a ajudar
la república
etcètera
i hi ha tot
una altra trama
de confrontació
entre dues persones
intel·lectuals
que no acaben
de lligar
precisament
per la competitivitat
intel·lectual
que tenen totes dues
i n'hi ha una
menys coneguda
que jo també
dono la casualitat
que conec
que es diu
l'agente confidencial
que és una
amb el Charles Boyer
i la Lauren Buckle
que explica
l'anècdota
d'un intel·lectual espanyol
que va a Anglaterra
intentar
fer que un carregament
de carbó
que va cap al
bando franquista
es recondueixi
cap al bando republicà
i allà es troba
amb enemics
anglesos
que són partidaris
de Franco
i són feixistes
a Anglaterra
i que
ho intenten impedir
i ell té una trama
amorosa
amb la Lauren Buckle
també és
de les millors pel·lícules
no em vull deixar
el tinter
perquè ningú m'acusi
de sectar-hi
el Tierra i Libertat
del Ken Locke
que és un gran director
i és un director
amb el que m'agrada molt
el cine que fa
però la pel·lícula
aquesta Tierra i Libertat
és una mica panflet
vull dir
aquesta que és recent
i que s'ha pogut analitzar bé
fa
sesga molt
la confrontació
que hi ha
entre comunistes
i anarquistes
de cantants
que s'ha inspirada
amb l'Homenatge a Catalunya
del George Orwell
que l'inspira
però no
de fet després
va parlar dels derroters
però l'inspiració és aquesta
i ja sabeu
que hi havia
la Jan Hart
la Rosana Pastor
i la Iciar Bollarin
que feia
joveneta
que havia començat
amb el sur
en el 83
i que aquí
feia un paper
de destacat
i que després
ha esdevingut
directora
i que aquesta setmana
es trena a jury
i que suposo
que l'altra setmana
vindrà justament
una persona
que ha col·laborat amb ella
que és la Laia Colette
doncs jo crec
jo en tinc alguna més
que m'ha fet gràcia
perquè una que jo
no l'he vista
jo no la recordo
que es diu
i llegó
el dia de la vengança
de 1964
del Fred Cinemat
com a director
que és del Gregory Peck
que és
curiosament
és derrotada
la guerra
és a dir
doncs
derrotada la guerra
ell
el Gregory Peck
es passa als maquis
i està inspirat
amb el francès Sabater
el Quico Sabater
que és un dels
últims guerrillers
abatuts
per la Guàrdia Civil
el 1956
el 56
llavors
bueno
n'hi ha moltes més
Tierra d'Espanya
dels Jordis Evans
morien a Madrid
dels 63
però
em penso que ella ha citat
també segurament
les més
la més coneguda
les més comercials
i que la gent
les ha conegut més
en general públic
des del punt de vista
documental
i aquí
voldria fer una
petita referència
a una frase
que va dir el Joan Serrat
a l'últim programa
que vau tenir
en el que deia
que l'important
dels documentals
era el punt de vista
que ensenyaven
n'hi ha una
que és
Hollywood contra Franco
el director és Oriol Porta
la productora és TV3
i alguna altra productora
més petita
i és una gran pel·lícula
per seguir el fil
es basa
sobretot
en l'experiència
de l'Alba Bessi
que curiosament
verbaliza
perquè en un moment
de la pel·lícula
diu
és el més extraordinari
que he fet a la meva vida
de fet hi ha una frase
que va dir
l'any 96
el Milton Wolf
que va ser
un oficial
americà
que va poder tornar
al 96
i el vam rebre
i el vam passejar
i tal
i ell
en un moment determinat
s'ho va fer vindre bé
per fer una intervenció
i dir
no, no, no em dongueu
les gràcies
perquè jo
hagués vingut a lluitar aquí
sinó jo us les dono
a vosaltres
per haver pogut venir
a lluitar
contra el feixisme
en el lloc
on feia falta fer-ho
una mica l'Alba Bessi
amb el mateix esperit
hi ha un moment
que diu
és el més important
que ha fet a la meva vida
i realment
aquesta frase
o aquest nivell
d'importància
que en la pel·lícula
aquesta de Hollywood
contra Franco
es va repetint
durant totes
les diverses escenes
és una mica
el que resumeix
el punt de vista
diguem
per la gent
que va venir
en aquell moment
era conscient
molts d'ells
ho deia abans
el Joan
que deixava
família
deixava feina
deixava històries
al darrere
perquè venia
a enfrontar-se
en el feixisme
que era creixent
en aquell moment
i nosaltres
aprofitem
i no vull fer
d'amagògia
perquè no és
el lloc
on toca fer-la
però
en aquests moments
el nostre record
de les brigades
no és nostàlgic
no estem parlant
d'uns herois
que cal elevar
sinó que
cuidado
l'ou de les serpents
s'està tornant a incubar
en aquests moments
perquè no les ha pergut mai
probablement
perquè les serpents
s'ha amagat
si s'ha amagat
o s'ha invernat
com fan els ossos
molts anys
i ara torna a aparèixer
i nosaltres
volem fer una mica
de cri de les consciències
de la gent
que recordi
que lleix històries
no com una història
això romàntica
que va passar
i que
era una gent molt valenta
que va venir aquí
i vols van deixar
descendència
en el nostre país
perquè tot era gent jove
i amb ganes de viure
etcètera
sinó que cuidado
ara mateix
torna a rearmar-se
una mica
de tot allò
que va passar
si volem evitar
que penseu
que
Polònia
Romania
Hungria
Àustria
la pròpia Alemanya
un
la pena
França
França
realment
el món
una cosa
que per alguns
que ja som
granarets
com jo
pensàvem
que ja no
veuríem mai més
i que ens quedava
una bellesa
tranquil·la
llegint llibres
i explicant batalletes
ara ens trobem
una mica
amb la necessitat
de tornar
a remoure
el calaix
perquè la gent
se'n doni
compte
que hi ha
un perill
que no volem ser
alarmistes
tampoc ha de passar
però mireu
a Polònia
país significatiu
ens hem vingut
a veure
una associació
d'amics
de les brigades
a Polònia
demanant
si podíem ajudar-los
perquè a Polònia
estan tirant a terra
monuments
dedicats a brigadistes
i n'estan posant
d'alguns capos
que van ser capos
dels camps
de concentració
que van arribar a Polònia
i esclar
això
és terrible
aquest país
que ara n'hem parlat
bastant
com Eslovènia
hi ha un grupet
d'amics nostres
jo no hi vaig poder anar
van fer un viatge
fa poques setmanes
a Eslovènia
i allà
la història
s'explica
d'una altra manera
diguem
a Eslovènia
va haver-hi
a Eslovènia
hi havia una part
de la població
que era
però alemana
Eslovènia
de fet
ara és independent
perquè Alemanya
ho va decidir
que ho fos
hi havia molt lligam
i quan va haver-hi
la segona guerra mundial
l'entrada
de l'exèrcit alemany
a Eslovènia
va ser molt fàcil
i va haver-hi
molta gent
que es va apuntar
i allà
jueus
i gitanos
etcètera
gent que no anava
per la línia
que ells volien
van ser massacrats
s'explica
una història
terrible
d'un bisbe
ortodoxa
que assistia
a escenes
en què
serraven pel mig
les persones
i aquest bisbe
ara és beat
i es té
un monument
a la catedral
a nosaltres
i ens té molt
preocupats
perquè
Eslovènia
i Croàcia
els hostatges
van ser
les forces
de xoc
dels elements
nazis
en la segona guerra mundial
i per no
allargar-me més
voldria només
comentar-vos una cosa
en aquest sentit
d'aquest
d'aquesta
de lo que us estava
explicant
en aquests moments
és que nosaltres
en l'associació
procurem no dir mai
guerra civil
perquè en realitat
creiem
que va ser
la guerra d'Espanya
de 1936 a 1939
que Franco
si no hagués rebut
l'ajuda puntual
i ràpida
de l'aviació
italiana i alemana
probablement
hagués sigut
una assonada
que s'havia quedat
al Marroc
amb alguns focus
a la península
però que l'exèrcit
que una part
va quedar fidel
a la república
hagués vençut
el que va ser decisiu
és que els avions
van portar
amb 48 hores
l'exèrcit
del Marroc
que aquí
Iagüe comença
a anar
cap a Extremadura
i aquí també
cuidado
perquè Iagüe
va anar
a Badajoz
i va matar
4.000 persones
i hi ha un text
que es guarda
històricament
d'un periodista
anglès
que li pregunta
em diuen
que han matat
4.000 persones
i el Iagüe
diu sí
però esclar
eren enemigos
jo voy a ir a Madrid
a ocupar
la capital del reino
no me puedo llevar
4.000 prisioneros
lo mejor
era acabar con ellos
no me los iba dejar
en la retaguardia
és terrible
tot això
que explico
i per tant
tornem a dir això
la guerra d'Espanya
pròleg
els brigadistes
moltes històries
que seguiran explicant
i que el cine
reflectaria
el Jackson
o Gabriel Jackson
el historiador
diu
en un pròleg
d'un llibre
que es diu
les brigades internacionales
en el cine
i tal
del Magí
Cruzells
en la seva primera fase
diu
que és la primera guerra
que va ser filmada
perquè a l'hora del 14
va ser fotografiada
i dibuixada
fonamentalment
aquesta
la guerra d'Espanya
és la primera
que és filmada
i després
la guerra mundial
però aquesta
és la primera
que hi ha càmeres
que van recollir
els fets
en viu
bueno
hi ha
el Malró
Sierra de Teruel
exacte
dels 43
i 48 mil
persones
que van venir
voluntàriament
quants van morir
aquí a Espanya
uns 9 mil
entre 9 mil
i 10 mil
això és difícil
de determinar
com sabeu
n'hi ha que encara
no s'han trobat
hi ha el cas
del Merriman
el Merriman
és a part de tot
un senyor
un oficial americà
que tenia formació
militar
i per tant
era un bon
element a les brigades
i a més
és un tio guapíssim
un tio que trencava
cors allà on anava
doncs el Merriman
per exemple
va ser encerclat
a la batalla de l'Ebre
amb un punt
amb una cota determinada
i no se sapigut
mai més d'ell
i el que se suposa
és que el van
el van capturar
o el van matar
en aquell mateix moment
i el van tirar
amb un barranc
o el van tirar
amb un lloc
desconegut
de fet la família
ha intentat
diverses vegades
que hi hagués
una acció
per intentar trobar-los
es parla
que és el voltant
de Gandesa
i tal
però n'hi ha tant
que en realitat
ningú s'atrevita
encara
a remoure
suficient terra
per trobar-lo
encara que han passat
molts anys
també hi ha altres
organitzacions
com la vostra
que estan situades
que sé jo
a altres països
o no?
Sí, sí, sí
en aquests moments
nosaltres calculem
que hi ha entre
35 i 40 associacions
a tot el món
la més important
és l'ALBA
l'ALBA
és l'arxiu
de la Lincoln Brigada
que manté un arxiu
amb informació
que fa 4 dies
acaba de descobrir
una pel·lícula
que encara
que els drets
de projecció
els tenen ells
del Cartier-Bresson
que va ser un encàrrec
que li va fer
un grup de gent
als Estats Units
que vingués a Espanya
filmés
una petita pel·lícula
d'uns 15-16 minuts
en el que
fes propaganda
de la guerra
que estava passant aquí
perquè la gent
d'Amèrica
donés diners
i s'allistés
i sobretot
pagués ambulàncies
que era una aportació
que sobretot
els quakers americans
van fer molt forta
a la guerra d'Espanya
aquesta pel·lícula
alguns de nosaltres
l'hem tingut ocasió
de veure
el Josep
és extraordinària
és sense so
però
és extraordinària
és Cartier-Bresson
es nota la qualitat
d'algú
que estava fent
una bona pel·lícula
i la pel·lícula
més important
és aquesta d'ALBA
que és la d'Estats Units
sí
aquesta és la més important
n'hi ha a Holanda
n'hi ha a Dinamarca
n'hi ha a Suècia
sobretot els italians
els italians
tenen un avantatge
i és que són
això que
la gent jove
en diu
molt enrotllats
vull dir
els italians
que van viure
després
la seva pròpia lluita
partisana
tenen com una mica
de barreja
amb tot això
i per exemple
en aquests companys
que van venir
als actes
del finals d'octubre
participaven dos
entitats
una que és
AI-BACS
que són
els amics
de l'Italians
de les brigades
per la llibertat
un nom llarguíssim
i venien també
els partisans
que aquests tenen
la seva seu a Roma
i els partisans
són els maquis
a Itàlia
i que també
s'han apuntat
amb aquesta història
inclús en l'acte
de la universitat
van estar
negociats
tot el dia
perquè tinguessin
un moment
per llegir
un manifest
que ells portaven
per dirigir-lo
al poble
de Barcelona
i van poder-ho fer
evidentment
a la universitat
estaven molt disposats
a acceptar
que tothom
parlés
no venien
no era un tractat
científic
per aportar
alguna cosa
al fet universitari
però era
un manifest
en el que ells
deien
que volien
mantenir
la memòria
viva
a l'espluga
de Francolí
també van parlar
són gent
que
tenen
un esperit
extraordinari
nosaltres
hem començat
a firmar
pactes
de col·laboració
bilateral
amb molts d'aquests
que van venir
perquè gairebé
tots ens deixaven
el seu correu
la seva
targeta
i deien
mirem de fer
coses conjuntament
amb la mida
que sigui possible
nosaltres
som una associació
d'uns 40 membres
en aquests moments
esperem
fer-ne difusió
i poder
doblar
els socis
amb un cop
d'un any
o així
creient que
ho podem
fer-ho
perquè farem
més difusió
i tenim
preparat
conferències
i tenim
una invitació
per anar
inclús a Brussel·les
a presentar
una exposició
en la que
expliquem
al resto
d'Europa
l'important
i l'europeu
que és el tema
de les brigades
internacionals
jo em va sorprendre
molt
perquè recordo
que em sembla
que era l'any
96
quan hi va haver
l'anterior
que davant del Parlament
hi va haver
tot
jo ja estava
i recordo
que davant del Parlament
la gent passava
doncs
amb cadires de rodes
gent molt gran
portada
la majoria d'ells
per els seus nets
i recordo
una conversa
que tenia
al costat meu
hi havia
jo no sé
si d'on eren
perquè parlaven
castellà
però semblava
que fossin
estrangers
que deien
ja veuràs
es veu que
abans d'arribar aquí
havien estat
i es veu que entre ells
deien
ja veuràs
que quan arribem
a Barcelona
tindrem una rebuda
i una despedida
que no tindrem en lloc més
i efectivament
es veu que van així
o sigui
van fer
perquè a nivell internacional
la manifestació
de la Diagonal
del 28 d'octubre
del 36
va ser una cosa
no el 39
no el 38
el 38
va ser realment espectacular
és a dir
un fenomen
multitudinari
és a dir
la més gran
que hi va haver
al llarg de la Guerra Civil
un detall
que nosaltres
haguéssim volgut reproduir
aquesta vegada
i no ho vam aconseguir-ho
és que va haver-hi
una avioneta
que va sobrevolar
la Diagonal
i el Passeig de Gràcia
tirant un poema
del Miguel Hernández
dedicat a les brigades
nosaltres en el primer moment
de la bogeria
aquella
de dir
que hem de fer
i algú
va dir
jo conec un
Sabadell
que té una cesma
que podria fer-ho
perquè pel tamany
i tal
quan vam plantejar
a les autoritats
municipals
i aèries
de Barcelona
aquesta iniciativa
ens van mirar
com si
estiguessin bojos
que una mica
era així
no està la cosa
per tirar
exacte
per fer volar
una avioneta
per la Diagonal
és que la parella
havia de volar
a una alçada
que els papers
es poguessin agafar
una cosa
que havíem fet
en les èpoques
de la clandestinitat
que utilitzar
les
com se diu
les
aquelles
un aparato
que es feia
amb una fusta
catapultes
una catapulta
en el que
des dels terrats
ens infiltràvem
en els terrats
i fèiem saltar
octavetes
que caien
a la gent
però tampoc
van acceptar
que aquesta
fos una alternativa
i vam deixar
ja no tocava
no tocava
fer el vol
de la CESMA
hi ha dues coses
que per aprofitar
que estàs aquí
el Pep va suggerir
l'altre dia
que tu havies anat
a la caputxinada
i la segona cosa
que a mi em faria
potser gràcia
és dir
vosaltres
com a associació
estan implicats
en això
com veieu
la situació actual
de la política
amb molta preocupació
amb molta preocupació
perquè creiem
que algunes
de les coses
que passen
es retroalimenten
determinades actituds
que hi ha
amb un
no m'agrada
utilitzar la paraula
amb un bando
però vull dir
amb un costat
del problema
hi ha actituds
que realimenten
les de l'altre costat
i al revés
i per tant
la nostra
preocupació
és altíssima
però no solament
a Espanya
no ens quedem
amb la mirada curta
pensem en Europa
el que està passant
no dir Estats Units
i Estats Units
evidentment
tens tota la raó
la situació
i Brasil
Bolsonaro
un senyor
que
diu
pestes de les dones
que té una actitud
contra l'ecologisme
que és
una persona
que a cap de nosaltres
en el seu
bon criteri
li semblaria
que pot tenir
la direcció
d'un país
enorme
Brasil
és
un país immens
i per tant
nosaltres
ho veiem
amb una preocupació
i fent referència
només
la caputxinada
van ser
tres dies
molt espectacular
jo estava
en aquell moment
a la universitat
no era
ni molt menys
un dirigent
de la moguda
però sí que em va arribar
com ho tenia que fer
i va ser una cosa
molt divertida
vista d'ara
diguem
en aquest moment
tenies que anar
en un lloc
algú et feia un senyal
no sabíem
on anàvem
suposo
ho vam sapiguer
una hora
suposo que
els teus pares
no els hi va semblar
sense divertir
la meva mare
que ja no és viva
i era una persona
creient
i catòlica
etcètera
i el dia que vam sortir
de la caputxinada
era un divendres
de quaresma
que vosaltres recordeu
que en aquelles èpoques
no es podia menjar carn
doncs
quan vaig arribar a casa
a part de donar-me
una bronca tremenda
va tenir un tall
de pollastre
grossíssim
perquè jo
pogués menjar
perquè ja sabia
que feia 3 dies
que no menjava
més que una pela
de patata
petitíssima
per tant
és una anècdota
diguem-ne
o el meu pare
que era un home
molt d'ordre
un home
que no es ficava
en res
va ser d'aquells pares
que va anar
al voltant dels caputxins
a veure què passava
i la policia
els va fer marxar
bueno
jo guardo amistat
és curiós
guardo amistat
amb gent
que vam participar
junts
jo és que
estic parlant
de 52 anys
oi?
veus
ens falta temps
perquè sempre ens passa això
que
sempre ens passa
amb un convidat
al contrari
amb un convidat
tan interessant
i que es pot explicar
tantes coses
escolta
ens agradaria
poder continuar
però és que
el temps
arriba
i arriba
perquè
hem d'anunciar també
el que la setmana que ve
que és l'última
sessió
diríem
d'aquest trimestre
d'aquesta
física
però ja tornarem al gener
que vindrà la Laia Colet
que com sabeu
és
Premi Gaudí
de Direcció d'Art
i que ara
doncs ha presentat
la pel·lícula
i que tindrem
la oportunitat
de tenir-la aquí
la setmana vinent
per tant
Eduard
Amorul
moltíssimes gràcies
per haver vingut
ha estat realment
molt interessant
t'expliques
meravellosament bé
hauries de venir
quasi cada sessió
i entusiàsticament bé
moltes gràcies
i estem
doncs aquí
compleguts
de tota l'estima informació
encantat
i felicitats
bona nit
bona nit
la setmana vinent
a la setmana vinent
a la setmana vinent
menant
arren
nare
nare
nare
nare
nare
nare
nare
nare
nare
nare
nare
nare