Cinema sense condicions
Bona nit a tothom, ja som aquí un dimarts més, com sempre
a més a més amb els col·laboradors
ja habituals, perquè venen cada setmana
i n'estem molt contents que s'hagin incorporat finalment
definitivament en el programa, com són el Paul Digger
i la Lídia Millet Artigas
si no ho dic malament
hi ha també darrere els vidres, com sempre, el Francesc Aguilar
i jo, soc en Joan Morros
us presento que avui, com és més o menys habitual
fem dues o tres parts del programa
a la primera part intentaríem parlar de les pel·lícules
que estrenaran pròximament
jo he vist Spotlight
Spotlight l'han estrenada, l'han estrenada divendres
per la setmana passada
Carol, la de Janice, de la Janice Joplin
i ells han vist la del Disney
que també en parlaran
i Anna Cleto
i Anna Cleto, gente perfecta
aleshores
intentarem fer aquesta presentació una mica
i la segona part del programa
avui canviarem una mica
el que havíem dit que faríem
perquè havíem dit que faríem una cosa
que es presentaria la Carme Nabot
la Carme Nabot no podia venir
el dia impossible
i parlarem
que hi ha tres persones aquí en el programa
tres membres importants del programa
que han estat presents a la gala
i que per tant ens podran donar en directe
les impressions que van tenir
com ho van viure
desgranar una mica
el que van passar ells directament
jo ho vaig dir a la televisió
que no és el mateix
i més que la gala Joan
aclarim que és les interioritats
la catifa vermella
el salseo
exacte
jo el safari
a mi em sembla bé
perquè he estat mirant
i he vist que per exemple
hi havia alguns vestits impressionants
vull dir a l'entrada
i gent que no va destacar
com la noia de
techo i comida
que portava un vestit negre
impressionant
i després no ho vaig veure
en el programa
no ho vaig veure fora del programa
ostres, clar
per davant nostre
vam passar
com que nosaltres
entrevistàvem el fotocall
i això
vam veure tanta gent
que jo ja m'he perdut
per noms i cares
doncs bé
comencem per presentar
les pel·lícules
jo he vist aquesta pel·lícula
que és de la setmana passada
la van estar al divendres
i perquè
és de fet
d'un director important
o si més no
perquè ha fet dues o tres coses
que a mi em van agradar molt
que és el Thomas McCarthy
que és el que ha dirigit
Spotlight
Thomas McCarthy
jo el vaig descobrir
és del 2007
he fet una pel·lícula
que es deia The Visitor
no sé si la coneixeu
que era una pel·lícula
que va destacar molt
el Richard Hankins
que és un actor
sempre secundari nord-americà
que feia un paper
d'un professor
que tenia problemes
i que se li ha mort la dona
i que
bueno
la pel·lícula és extraordinària
amb un guió
del propi
del propi McCarthy
jo no havia vist
perquè també me n'han parat
molt bé
de l'anterior aquesta
que es deia
Vides creuades
del 2003
però tampoc l'hi he vist
ah ja sé quina és
sí
aquesta sí que l'he vist jo
tu l'has vist
i què tal?
bé
és una d'aquestes pel·lícules
que
sempre es cataloguen
com a cinema independent
així
perquè és per el món independent
sí
personatges molt
bueno
amb una sensibilitat
molt gran
i amb una relació
entre ells
doncs
bueno
peculiar
i interessant
i aquest actor
així petitot
sí
que després
ha agafat fama
a
a Joc de Trons
al
hòstia
al Tyro
no?
sí
i bueno
la tinc molt llunyana
la pel·lícula
però bueno
recordo això
com una pel·lícula
amb sensibilitat
i ben feta
molt ben feta
jo haig de confessar
que The Visitor
que és una pel·lícula
que us recomano
l'he vista 4 o 5 vegades
per tant molt bé
jo soc un d'aquells
que quan una pel·lícula
m'agrada
la reveig
si la torno a veure
i tal
i aquesta l'he vista
3 o 4 vegades
i per tant
és una pel·lícula
per mi
de les que
podríem dir
punta
o que es poden
recomanar
decididament
el film
que ara comentarem
és un film
jo diria
que té
uns valors
cinematogràfics
importants
té 4 o 5
intèrprets
valuosos
que som
el Mark Ruffalo
la Rachel McAdams
el Michael Keaton
el Liam Strieber
és a dir
hi ha una sèrie de gent
molt famosa
i molt coneguda
per les altres obres
que han fet
coses importants
però
jo crec que
els tantíssims premis
que està rebent
té 6 nominacions
pels Oscar
aquesta pel·lícula
l'Espotlight
i tantíssima
nominació
de com a millor pel·lícula
de l'any
és una cosa
que li queda gran
que li queda molt gran
i que penso
que no
es dona
no s'adequa
a la realitat
jo tinc la sensació
que és un muntatge
de Hollywood
que ho fan
amb això
són terriblement hàbils
i us poso que recordeu
que quan es va fer
l'Hopo de Wall Street
i tota la gran estafa americana
les van nominar
no sé quins
no sé
i després
la veritat
no els hi van donar res
o els hi van donar
poqueta cosa
però és que
el L'Hopo de Wall Street
és una gran pel·lícula
molt gran
jo molt
jo no estic del tot d'acord
jo no estic del tot d'acord
però bueno
no vull ara entrar
en aquesta
perquè penso que no
perquè penso que és una pel·lícula
que entenc que és
ambigua en molts aspectes
i que no
com que no es defineix
doncs pots interpretar
d'altres maneres
però bueno
ambigüitat res
però bueno
en qualsevol cas
el que tracta
aquesta
és el cas
conegudíssim
i estudiat
en certa mesura
que hi ha en el 2002
i el 2001
un grup de periodistes
d'un diari
de Boston
el diari
Boston Globe
i un grup en concret
d'investigadors
que eren quatre persones
d'aquest diari
que es deien
l'Spotlight
que era el nom
que tenia el grupet
descobreix un seguit
de casos
de pederàstia
que implicaven
a una colla
de sacerdots
de l'Església Catòlica
nord-americana
el tema per tant
torna a ser
el mateix tema
del club
en un país
que és la diferència
segurament important
en un país
tan conservador
com els Estats Units
que per tant
no deixa de ser
un fenomen meritori
en aquest sentit
la pel·lícula
toca un tema important
toca un tema
de denúncia
toca un tema
que em penso
que està bé
per mi el problema
el problema bàsic
i fonamental
i per això penso
que no mereix
tantes denominacions
i tants premis
com li estan
ja per avançar
d'otorgant
és perquè és una pel·lícula
terriblement freda
sense emoció
sense emotivitat
els actors
tots ells
estan desaprofitats
totalment
tot i que són coneguts
i han demostrat
com deia abans
fa un moment
la seva prova
amb eficàcia
amb diverses pel·lícules
d'aquí
passen
sense pena ni glòria
és a dir
és a dir
és a dir
és a dir
és a dir
és a dir
que sigui
un o sigui
l'altre
no tenen cap paper
però també
el que falla per mi
en aquest cas
és el guió
i el guió
curiosament
està fet
perquè aquest director
que jo admiro
que és el de Visito
es va dedicar
a anar
a investigar
posteriorment
tot l'escàndol
que hi havia hagut
es va dedicar
a investigar
i anar
a entrevistar
alguna de les persones
que havien estat
afectades
per aquesta pederàstia
etcètera
etcètera
és una pel·lícula
que es planteja
una mica l'americana
contràriament
al que fa el club
que el club
trobo que és
una estradiona pel·lícula
si no l'heu vista
la recomano
perquè és molt forta
molt potent
molt ben feta
molt ben estructurada
amb els actors
tan brutals
etcètera
en aquí
és tot el contrari
segueix l'exemple
segurament
de tots els homes
del president
segons el cas
Watergate
en contra
el president Nixon
que és una pel·lícula
famosa
de l'Alan Pácula
o del Network
o el Seedwood
o fins i tot
si molt m'aparteu
jo per exemple
últimament
els últims dies
com que m'han revisat
a vegades
algunes pel·lícules
he tornat a veure
los hombres
que amaban las mujeres
el Millennium 1
la versió sueca
que trobo que és extraordinària
i planteja una mica el mateix
és un periodista
que comença a investigar
el comença a fer coses
i aquí
fan el mateix esquema
el que passa és que
no aprofiten
no aprofiten
no acabes d'entendre
el que els passa
a cada personatge
no està ben aprofitat
i per tant
jo honestament
penso que és una pel·lícula
que no es mereix
tota la fama
que li estan otorgant
i la crítica
és a dir
jo vaig llegir
diverses crítiques
aquí a Barcelona
de diversos diaris
i alguns la defensaven
com el Vanguardia
i en canvi
el Quim Casas
al periòdico
també la deixava
bastant malament
a veure
Joan
deixes que
faci alguna pregunta
així
per intentar indagar
una mica
perquè ja saps
el Pol i la Lídia
no saben tant
la trajectòria que tenim
de parlar
de diferents pel·lícules
i que no hi hagi
una afinitat
especialment bona
alguna vegada
alguna vegada sí
moltes vegades
no sé quin tant percent
no sé quin tant percent
però bueno
tu vas veure per exemple
Zodiac
del David Fincher
sí
molt millor que això
és una pel·lícula freda
no té color
jo ho dic per catalogar
tal com has catalogat
aquesta
aquesta la vas veure
i va semblar una bona pel·lícula
és una grandíssima pel·lícula
Zodiac
em sembla que tots
més o menys estem d'acord
jo et volia preguntar
sobre aquesta pel·lícula
de Spotlight
com està feta
com està fet
el guió
aquest
o la narrativa
és un guió lineal
és un guió lineal
no és un guió
com els que t'agraden tu
que es va
és un guió lineal
dels que m'agraden a mi
i per tant
no encaixa
amb la
perquè aquest senyor
no fa coses
doncs
diríem
experimentals
ell ve del món experimental
jo diria que
The Visitor
és una pel·lícula
que està propera
en aquest món
però molt lineal
és a dir
és un senyor
que és professor
i que arriba a una casa
que té
i està ocupada
però dos senyors
que són emigrants
que són de Síria
no sé d'on són
i les relacions
estables entre ell
i aquests senyors
que toquen el timbal
i doncs
li ensenyen a tocar el timbal
i tota la relació
que hi ha entre
per tant
és una història
molt simple
però molt humana
el Jenkins
està brutal
va ser el descobriment
d'aquest actor
i ja l'he vist
quatre vegades
aquí és una pel·lícula
però l'has vist
amb el teu fill o no?
perquè això és el definitiu
el meu fill no l'ha vista
perquè penso que
per la seva edat
no l'entendria
aleshores
tampoc tinguis prejudicis
o sigui
no agafis ara manies
no, no, no
perquè jo sé
que quan al teu fill
li agrada una pel·lícula
doncs a tu també
no, no, no
no és una pel·lícula
per nanos
és una pel·lícula
per gent adulta
per gent
no és per nanos
llavors
no té res
què més preguntes?
què més vols?
llavors tu
a veure
consideres
que has dit
que és un muntatge
pràcticament de Hollywood
que l'han sabut vendre molt bé
i que el tema
és el tema publicitari
sobretot
jo tinc la sensació
aquest xicot
va fer
les dues o tres primeres pel·licles
ja han funcionat molt bé
l'última
que no tinc el títol
en aquí a mà
i no me'n recordo ara com es diu
a veure si la trobem
que es diu
Con la magia nos tapatos
del 2014
no li va funcionar
va ser un cert fracàs
el director aquest
que m'agrada
i jo suposo que
com que ell era un senyor
més aviat crític
i més aviat
i el tema
és bo
és a dir
no és un tema
interessant
aquí és un problema
no de tema
sinó de com està
per mi
mostat el tema
és a dir
jo tinc la sensació
que si a lo millor
no ets molt pretensiós
des de mi punt de vista
si no ets molt exigent
molt pretensiós
i no demanes molt
doncs a lo millor
t'agrada
perquè el tema
de fet de per si
és un tema
cru
dur
i que ha passat
desapercebut
i que segurament
és un tema
a denunciar
és a dir
la pederàstia
que ha utilitzat
l'església catòlica
i que
allà la jerarquia
ha tapat
i aquí et mostren
com el tapen
a Boston
com ho fan
i això es denuncia
a la pel·lícula
el que passa
és que
des d'un punt de vista
diríem jo
que m'ho miro
des d'un punt de vista
a la vegada
cinematogràfic
considero que és una pel·lícula
que no funciona
és a dir
que tindrà
aquests valors
que ja estic dient
tema etcètera
però no a nivell
ni de realització
ni d'actors
vull dir
perquè està tot desaprofitat
des del meu punt de vista
llavors
simplement estic dient això
és a dir
no
a mi em ve al cap
amb totes aquestes crítiques
que estàs fent
per temes
per com es tracta
de la fred
em ve directament
ja per passar la següent
és Carol
Carol em sembla
exactament idèntic
perquè és una història
que sí que és veritat
que potser per temàtica
afecta més els Estats Units
que era el tema
que és més conservador
i aquí potser no
però alhora
a mi personalment
em va semblar
tot i el tema
i tot i a més ser
una adaptació
això biogràfica
i tal
es tracta
no diré
super fredament
però
tenint els personatges
que tenim
les actrius
a mi em va quedar
bastant curt
la història
era com molt
massa simple
pel que potser
es volia dir
i
no sé
li faltava
com aquesta
potser
quasi musicalitat
del tema
jo vull dir
alguna cosa
vam coincidir
amb el cine
perquè vam estar
a la preestrena junts
i no acabàvem de coincidir
amb les opinions
jo confesso
que
ha guanyat
molts premis
penso que també
li donaran encara més premis
a Hollywood
però contràriament
al que acabo de desmentar
d'Spotlight
jo penso que aquesta
sí que s'ho mereix
és a dir
una cosa
que és molt personal
és a dir
jo crec que és una història
d'amor
suposo que sabeu
que la Patricia Heismith
que és l'escriptora
famosa
de cine negre
o de pel·lícules negres
o de novel·la negra
era lesbiana
aquesta dona
doncs els anys 50
doncs
ella no es va atrevir
mai a publicar
doncs a dir-ho
va escriure una novel·la
que és aquesta
amb un altre nom
no me'n recordo quin nom
i resulta que aquesta
novel·la
doncs no la va publicar
inicialment
ni amb el seu nom
i posteriorment
doncs quan es va atrevir
doncs hi va posar
que era seva
i jo crec que
bueno
vam coincidir per exemple
com això estic d'acord amb tu
en que m'agrada més
la Rona i Mare
que la Kate Blanchett
a mi molt més
de fet van donar
amb ella
exacte
li van donar el premi
a la millor actriu
a Festival de Cans
amb ella
amb la Rona Mare
i no a la Kate Blanchett
tot i que a Hollywood
és que Kate Blanchett queda molt
molt apagada
queda molt apagada
aquí està el tema
que és que jo crec que
clar
Kate Blanchett
a mi personalment
tampoc m'ha trau massa
com a mi
personalment
però
però tenint una
una actriu
amb aquestes dimensions
i sobretot
que és una mica
el centre
de la peli
queda
potser
massa
sembla que
quedi massa empatitit
jo trobo que
a mi m'agrada molt
Kate Blanchett
d'uns anys abans
no tant amb aquesta
també
amb això coincideixo
m'agrada molt
molt
aquest Blanchett
per exemple
amb
el curioso caso
de Benjamin Button
m'agrada molt
allà
està encantadora
està preciosa
està molt femenina
molt atractiva
i és veritat que aquí
ja passava una mica
amb l'última del Woody Allen
ha envellit
o sigui
s'ha fet gran
i de cop i volta
el fer-se més gran
les faccions
no són tan
ni tan atractives
ni tan simpàtiques
ni tan
però
no diria que ho faci malament
ara
a mi m'agrada més
la Rona i Mares
i jo també confesso
que m'agrada
ara jo el que dic
per dir
amb això
el pollot de les que vam amb tu
és que jo no trobo
aviam
és una pel·lícula
com jo
la van vendre
com una pel·lícula eròtica
una pel·lícula
i en canvi penso que és una història d'amor
molt sensible
és a dir
jo crec que
no hi ha erotisme
en realitat
en la pel·lícula
jo crec que és una pel·lícula
que
que té
una càrrega
sensible
molt important
i
de respecte
els planos estan
molt treballats
molt elaborats
cosa que no passa
amb la pel·lícula
d'Spotlight
a mi
està nominada
a millor fotografia
als Òscars
pot ser
pot ser
és a dir
jo no ho sé això
però no m'estanyaria
és a dir
em semblaria
va semblant
que fos així
perquè penso que és una pel·lícula
molt més ajustada
molt més treballada
molt més cinematogràfica
en el fons
Spotlight
dona la sensació
d'una telemovie
d'una pel·lícula
al tanto
que aquí
és el que vam dir
al sortir del cine
vam dir
hòstia
em sembla que m'hagin culat
una telemovie
del Carol
doncs veus
no
jo no ho veig això
jo en el cas de Carol
en el cas de Carol
veig tot el contrari
veig que és una pel·lícula
és cine per mi
i en canvi
en Spotlight
hi veig
i a més sense atenció
i sense interès
per exemple
qualsevol
d'allò de saps
ley y orden
en aquelles sèries televisives
té més potència
i més grapa
per mi
que Spotlight
per mi
i en canvi
Carol
que crec que
la crítica també
però clar
això no es pot ser massa cas
perquè de la mateixa manera
que a lo millor
de l'Spotlight
hi ha uns quants crítics
que l'han deixat bé
i uns quants que se l'han carregat
doncs a lo millor
amb Carol passa el mateix
és a dir
que hi ha uns quants
que se la carreguen
jo m'atreviria a dir
que Carol
penso que es pot veure
es pot defensar
i és una pel·lícula
per mi
molt sensible
que explica una història
d'amor entre dues dones
i que això està ben explicat
i ben fet
i en canvi
Spotlight
jo no m'atreveixo a dir-ho
ara
no tenim per què coincidir
ja veig que no coincidim
de fet
i no cal
tampoc
moltes maneres
moltes vegades
no es fa la impressió
que valorem una pel·lícula
perquè ens han encaixat
també
la narrativa cinematogràfica
el guió
la fotografia
però perquè ens han encaixat
la història
perquè ens agrada
el que ens expliquen
ens agrada la manera
com ens expliquen
i a partir d'aquí
la defensem
donant-li
donant tots els arguments
possibles
que podem treure
amb els nostres coneixements
cadascú amb el seu
segur que ens passa
a mi em fa aquesta impressió
segur que ens passa
jo per exemple
sóc un defensor
total d'una pel·lícula
que potser molta gent dirà
que és aquesta
en busca del fuego
perquè la història
la manera com està explicada
el que t'explica
és tan potent per mi
i m'arriba tant endins
ara
no sé si cinematogràficament
és una gran pel·lícula
o no
no ho sabria explicar
però m'arriba moltíssim
llavors no sé
de vegades és això
perquè clar
més a menys que res
per atendre això
que dèiem ara
hi ha una gent
que li encanta
una altra gent que no
per què?
doncs segurament
és perquè
per exemple
la gent que li ha agradat
Spotlight
potser no ha vist el club
que el club potser
és una pel·lícula
més potent encara
sobre el tema
de la pederàstia
segur
és possible
llavors hem vist aquesta
i hem dit
home doncs està prou bé
i m'informa d'un tema
i
no no
jo trobo que
jo inclús et vaig atrevir
al sortir del cine
a preguntar
a una parella
que tenia molt a la vora
a dir-los
què ens ha semblat
no sé què
perquè vam
què opinàvem
perquè el que a mi no m'havia agradat
i vaig tenir la sensació
que a ells els hi havia agradat
però vaig preguntar
el mateix
si estàs preguntant tu
no havien vist el club
i a més a més
ells el que destacaven
és que hi havia aquesta denúncia
que hi és certament
és a dir
hi ha una denúncia
que no
en un país
com als Estats Units
on hi ha un conservadurisme
sobretot amb aquests temes
tan profund
que una pel·lícula
s'atreveixi a fer això
doncs té el seu mèrit
diríem
i a part
potser el club
no és una pel·lícula
per tots els gustos
una pel·lícula dura
de veure
amb un ritme molt peculiar
en canvi potser aquesta
és més comercial
o sigui té un aire
més de telemóvil
més comercial
però clar
jo no
en fi
potser és que tens
les vistantes
que arriba un moment
que tens la sensació
que inclús qualsevol d'aquestes
que dèiem
de todos los hombres
del presidente
o qualsevol d'aquestes
per mi
perquè fan el mateix
fan el mateix
és un grup de gent
que treballa en un diari
que es troben
que es comenten
que es investiguen
que fan entrevistes
i que
van deduint coses
i van entrevistant
fins a finalment
els membres
de la judicatura eclesiàstica
i li pregunten coses
i els acurralen
tot això ho hem vist
amb el després
ja està vist
no és cap novetat
però aquí
està fet
per mi
d'una forma
poc treballada
poc elaborada
i en canvi
des de bon punt de vista
Carol és una pel·lícula
que està molt elaborada
però clar
això ho veig jo
i no tinc per què tenir la veritat
us confesso
que no sóc
el posseïdor
de la veritat
no
ah no
veia home
escolta
heu vist ara parlant
d'aquest tema
que de tant en tant
en parlo
perquè me la va recomanar
un amic
Hector Cruz
que està ara a Madrid
i que estarem allà
per ser a Madrid
aquest dissabte
no ens han acreditat
per la festa
exacte
anem igualment
ara què passa
doncs
el Russell Crowe
va fer una pel·lícula
també de periodista
que es diu
State of Play
que si no l'he vista
val molt la pena
i que et dona
una mesura
d'aquest home
com a actor
que dius
como
és capaç de fer
això
veritablement
que és un actor
que tenim pendent
de dedicar-li
de fet no està apuntat
com a tema
sí, sí, sí
jo fa temps
que li vaig donar
molta a aquest actor
perquè penso
home
per la fama que té
d'actor més aviat
inexpressiu
la veritat és que
totes les pel·lícules
que li he vist
són molt rotundes
i totes les seves
interpretacions
són per mi
molt fiables
i m'arriben molt
potser perquè escull
també molt bé els guions
suposo
que sí
però a part té
una credibilitat
no ho sé
té una manera
de fer
d'actuar
que no és forçada
en cap moment
no sé
ja en parlarem
en el moment
que arribi aquest dia
State of Play
si la voleu veure
dintre d'allò
és per mi
de les més recomanables
seves
de les que he vist
i de les que parlarem
el dia que toqui
jo faria que el canviessin
també
perquè si hi ha temps
podem parlar
d'aquesta de la Jan i Joplin
però millor que canviem
de parla
de les que has vist tu
jo aquest matí
he anat a veure
la preestrena
de Disney
l'última de Disney
que és Photopolis
que potser s'estrena
sota aquest nom
aquí és diferent
s'estrena
Photopia
aquí s'estrena
pot ser
jo crec que Disney
s'està tornant molt
no molt
però vull dir
està encarant molt
cada cop més
el món adult
a part del dels nanos
però
però és una pel·li
que hòstia
m'ha sorprès
precisament perquè
té la majoria
de gags
i sobretot
la comprensió total
de la pel·li
l'argument
és
d'argument
de pel·lícula
d'adults
i m'ha sorprès
perquè
la majoria de bromes
també són referents
per exemple
als polítics corruptes
a inclús crisi
a pirateria
són temes
que potser
pels nens
però
a l'hora
són personatges
m'ho intento explicar
una mica l'argument
perquè
ve a ser que
la protagonista
és una
una
conilla
un conill
femella
que
el que vol
des de petit
és ser
policia
i clar
un conill
quan en realitat
els altres policies
són
com que és un món animal
tants d'altres policies
són toros
són hipopòtons
són grossos
doncs
un conill petitó
ja se'l veu com
llavors és
la típica història
sí que de Disney
de superació
de repte
de somnis
de vesellà
a part que
la banda sonora
és original
de la Shakira
i llavors
també li dóna
el to
que la Shakira
la representen
com una gazela
que és
una mica
així com
estilitzada
però
és curiós
perquè realment
fan bromes
inclús
fan bromes
internes
si se'n riuen
d'ells mateixos
d'altres pel·lícules
que han fet
o del món
de l'animació
d'allò
de romper
la quarta paret
o sigui
fan bromes
inclús
sobre Frozen
fan bromes
posen gags
de Breaking Bad
posen gags
de
no és que
mil coses
és una pel·li
que passa molt bé
perquè a més
té molt de ritme
com la majoria
de les de Disney
però
realment
m'ha sorprès molt
jo anava
per mirar
a veure
què es cou
ara Disney
però realment
ja no sé
si és des que van
absorbir
tot el món
d'Star Wars
potser
si van
saps
i Pixar
i
sí
sí
sí
ara són
gegantins
però
sí que
no sé
sembla que
des d'aquestes pel·lis
també des de
precisament
Brave
o aquestes pel·lis
així últimes
que han fet
que també els personatges
era com més políticament
incorrecte
dels Estats Units
tot això de
figures femenines
potents
que ja no eren
aquests personatges
ai pobrets
sinó que són
que sempre es van
autosuperant
i posant metes
i realment
crec que és una pel·lícula
és adulta
és una pel·lícula
que es deixa veure
perfectament
però que
que també té
aquesta combinació
que sempre juga
a Disney
que és la d'encobrir
temes
que en realitat
són difícils
amb una perspectiva
com per xavals
que està molt bé
i doncs per mi
és una recomanació total
jo
haig de confessar
que jo no havia vist
moltes coses de Disney
excepte les que eren típiques
quan jo era petit
i me'l van portar
com Bambi
o una cosa d'aquestes
i quan vaig tenir
un nen
un nano
clar
m'haig de dedicar
a posar-hi les pel·lícules
que pensava
que li agradarien
vaig quedar al·lucinat
quan vaig descobrir
la trapa
que tenien
pels nanos petits
és a dir
Disney
tu hi poses
Pinotxo
hi poses
bueno
les que vulguis
o les Blancaneus
i les Itineranitos
i al·lucinen
els nanos
quan són petits
vull dir
és que al·lucinen
i llavors
jo també les vaig descobrir
jo no havia vist
Blancaneus
i els Itineranitos
que és de l'any 37
abans de la
Guerra Civil Espanyola
i dius
caram tu
xapó
és a dir
que te'n dones compte
que allà
que hi ha
l'època daurada
de Disney
allà
realment hi ha
Dumbo per exemple
el nanos l'ha vist
no sé quantes vegades
i jo no l'heia vista
la vaig descobrir amb ell
també en certa mesura
llavors
jo crec que
ha anat evolucionant
potser és veritat
que en algun moment
doncs
però és una multinacional
bastant important
d'aquest món
ha anat absorbent
com dèieu
tota una sèrie d'empreses
que havien fet coses
més o menys interessants
i
arrel d'això
arrel d'això
doncs
tenen un equip molt bo
llavors jo penso
que han anat llançant
si tu segueixes una mica
la història
diríem
de Disney
de tant en tant
surt sempre alguna cosa
que realment
està en el moment
a la giral
i sorprèn a tothom
no no no
jo crec que serà
a veure
les tenen la setmana que ve
el divendres
el dia de tots
diria
però realment
jo crec que serà
sí sí
la gent que serà bé
però a veure
jo que soc
molt crític
en principi
amb alguns temes
i amb Disney
especialment
i amb altres qüestions
intento ser
més o menys objectiu
voleu dir que
que al cap i a la fi
el que fan
és com tu deies
parlar de temes
que ara toquen
perquè saben
que a la gent
els crida l'atenció
ara toca
defensar això
el paper de la dona
però ho fan d'una manera
prou suau
que tampoc no aprofundeixen
especialment
que no proposen res de nou
simplement per agradar
a la gent
a mi això és el que molesta
del cinema
que anomenem
normalment comercial
el que passa
igualment
aquesta història
tots els temes
que tracta
no els tracta
de rebote
que això també és interessant
o sigui
és el fil argumental
que a més
que en una pel·li
de dibuixos
per nens
els protagonistes
o sigui
els protes
siguin de una
com l'acadèmia de policia
i que hi hagi
els lladres
i que hi hagi
o sigui
és com
clar
potser s'allunya una mica
del món aquest de fantasia
que tot i ser animals
evidentment
però és
és com allò de
com era
la granja
el
allà no em surt
la granja
revolució de la granja
la revolució de la granja
exacte
que és com
la traducció així
però és que en realitat
és
m'ha sorprès
perquè potser
potser algunes coses sí
però no està aprofitat
en el sentit
hi ha molts guinyos
que ja es nota
que és per la gent
que ha vist molt Disney
i li pot fer més gràcia
perquè és com
t'estàs enfotent
de la teva peri
de fa 3 anys
que potser
algú la criticava
i llavors aquí
pam
et fots tu
l'autocrítica
i et deixes
superbé
però
però després
també hi ha molt d'això
de sèries americanes
hi ha molt
molt el típic
discurs americà
com a totes les peris
aquestes
però
veient la trajectòria
a Walt Disney
que en realitat
començant sent
que tot i ser això
no
època d'aurada
al principi això
també hi havia uns temes
que no es tocaven molt
que és precisament
els que ara
són els punters potser
que és el tema de
no sé
igualtat de gènere
en temes de
de política
doncs també
tocar el tema
de
què és veritat
què és la mentida
que això també
aquesta pel·li
es toca moltíssim
el tema aquest
però sempre
políticament correcte
és a dir
si la comparem
per exemple
amb una pel·li
com l'Spotlight
que encara no l'hem vist
que el Joan
no la deixa
especialment bé
clar
la veritat
la veritat
és que
m'ha semblat
inclús
bastant negra
en certs moments
i fan servir
un humor
que tanteixen
bastant
sobretot en temes
de polítics
s'han deixat anar bastant
de fet els polítics
ja els pinten
com
és que tampoc
vull fer espolles
hi ha un d'on entrar
no però
hi ha figures
que
si l'alcalde
per exemple
és un lleó
però la
la seva ajudant
és una ovelleta
però
després vas veient
que hi ha canvis
fan moltes metàfores
i això em fa molta gràcia
perquè per exemple
van a buscar un paper
a un bloc
d'aquests de pisos
però que són funcionaris
i són perezosos
tots
i doncs clar
és una escena molt bona
que és una escena
que dura com 5 minuts
perquè tot va
com a càmera lenta
i aprofiten tot molt bé
però
sempre dins el món
que es creen
que potser en altres pel·lis
no
però en aquesta
està dins el fil
el grup mental
no està posat
jo crec que sí
que han de ser
políticament correctes
perquè primer
és per nens
i han d'ensenyar
i han d'inculcar
uns valors
i una moral
com això de
la corrupció
està malament
i tot això
però és que a més a més
tot el que fa Disney
s'agafa
el re
o sigui
tot es pot criticar
tot després
se'n fan gips
per internet
i es repeteix
jo crec que
que ells sí
que s'hi han de fixar
i a més a més
tenen els diners
i l'equip i tot
per fer-ho tot molt bé
molt correcte
agradar
i estar molt tens
fent un mateix
alhora
un nen
en què moment
es fa servir
paraules de corrupció
en què moment
es fa servir
però
sí
sí
per això
però com a nen
tu el que veus
és que
no sé
hi ha moltes trampes
de fet
és una pel·li
que té
molts girs de guió
això també m'ha sorprès
bastant
té
si comences
amb una
i no és molt densa
llavors per un nen
per què estàs dient
bueno
és que clar
què és
per un nen
vull dir
potser veu la pel·li
i en realitat
li fa gràcia
que es donin cops
però no el diàleg
perquè potser
ni se'n recorda
o potser se'n recorda
però ho veu
com un
molt llunyat
no és el típic
quan la veus d'adult
dius hòstia
quantes coses
quantes coses
m'estan fotent en realitat
i veig que aquesta
és una pel·li
sí que és veritat
que està
jo crec que està
encarada també
a que
ens para
supàssimment
bueno
sí
però que és com
d'opinió
que genera
bastant
la volem
la volem
sí sí
m'ha sorprès
Lídia
què has vist?
jo he vist
però això ja
enllaça bastant
amb els gaudí
en acleto
crec que tenim opinions
molt diferents
també aquí
bueno
no passa res
en acleto
és la pel·lícula
que ve d'uns còmics
sí
que no he llegit
i no conec
jo tampoc
jo tampoc
i llavors clar
jo sí
home
l'albázquez
això és mític
estem parlant
d'aquí és una pel·li
que els gaudí
van portar
a veure com miro
quatre
quatre
quatre premis
moltes dominacions
i quatre premis
dotze dominacions
tenia
sí sí
és de
de les que més
jo crec que
el jurat
sobretot s'ha fixat
en la nostàlgia
que tenien pels còmics
perquè
jo he de dir
que la pel·li
no em va arribar gens
però gens ni mica
era un constant
en sèrio
acaben de fer això
però
constant
ja
sobretot per temes de guió
pel
l'actor
Immanuel Arias
molt estàtic
tota l'estona
no
i el Quim Gutiérrez
no t'agradava
no li diguis
al Joan
exacte
tu has notat també el to
a veure què li dius
sobre el Quim Gutiérrez
no
jo no
no pot criticar
la Lídia
sobre això
el Quim Gutiérrez
està bé
que és una de les coses
que aguanta la pel·li
i com a actó
no sé
de totes maneres
jo ho veia
però hi ha massa moments
que són
jo crec que
hi ha un moment
al principi de la pel·li
del xiclet
que tiren un xiclet
i és una bomba
que
no això pel còmic
segur que el còmic
té molta gràcia
però no
no acaba d'encaixar
la pel·li
em sembla molt gratuït
jo
sí que
el que em va semblar
molt fort
perquè a més
ho sabíem abans
nosaltres
vam saber les nominacions
abans i després
es va veure la pel·li
i
i la nominació
de millor actriu secundària
Roser Palma
jo encara no ho entenc
perquè
o hem vist
una versió reduïda
Roser Palma
suposo que
jo tampoc
amb això coincideixo
jo no trobo
trobo que
feia gràcia si vols
però no n'hi havia per tant
és a dir
jo trobo que en aquest sentit
doncs
bueno
d'altres maneres
quan parlem d'això
de les nominacions
i tal
jo per exemple
Roser Palma
considero que no n'hi havia
per això
però ja parlarem
de protagonistes
perquè jo penso que li van donar
la Laia Costa
i en canvi
jo no tinc clar
que fos just
haver-hi donat la Laia Costa
potser era més just
donar-li a techo i comida
a la Natàlia de Molina
és a dir
per tant
però bueno
això ja en parlarem
jo discrepo
en el sentit
que
jo us diré
jo vaig anar al cine
no en sabia res
absolutament
igual que la Carme Nabot
que va explicar més o menys el mateix
no sabia res
vaig començar a veure la pel·lícula
m'ho vaig passar bé
vaig riure
molt
i quan vaig sortir al cine
vaig sentir content
llavors
si una pel·lícula
aconsegueix
doncs això
per mi és
molt bon
interessant
i
el guió
em sembla bo
em sembla bo guió
els actors
tot està bé
vaig riure
em va agradar més
el Quim Gutiérrez
que l'altre
com es diu
que el Manuel Arias
i tant
em va agradar molt més
em va semblar que estava molt bé
però tot els plegats
o sigui
el guió
la història
la forma d'estar presentada
perquè era
era una excusa
una priorició d'excusa
per fer riure
per trobar
comicitat
trobar elements de còmics
i el que jo vaig riure
a mi em va aconseguir fer riure
doncs bueno
en una pel·lícula
intenta fer riure
i no ho aconsegueix
un desastre
però si intenta aconseguir
fer riure
quan no saps a què va
ni tens ni idea
i rius
i surts del cine content
vas dir
doncs bueno
m'ho ha passat bé
per tant nosaltres
quan la vam parlar aquí
i la Carme li va passar el mateix
doncs vam recomanar-la
perquè ens ho havia passat bé
simplement
no perquè fos una obra mestre
sinó perquè ens ho vam passar bé
de totes maneres
jo crec recordar
no m'ho sé de memòria
però que se li han donat
sobretot premis
de
efectes espacial
de temes tècnics
ha guanyat
millor direcció artística
producció
producció
sí
vam parlar amb el Josep Amorós
que ja és
col·lega
gairebé
ja el tenim allà
Josep vine cap aquí
també ha guanyat
millor so
i millors efectes visuals
són més aviat tècnics
per això dic
exacte
que no se li valora tant
el tema
del guió
de la direcció
sí de la producció
sí del muntatge
que s'ha de fer
per fer una pel·lícula
com aquesta
estava anomenat
amb l'actor secundari
i Berto Romero
que també em sembla
bastant desaparable
separat amb el paper
que feia com el secundari
a Barcelona
d'hivern
jo no
això coincideixo
i Berto Romero
estava fatal
en aquesta pel·lícula
no estava gens bé
en canvi
per mi els que destacaven
eren el Quim Gutiarrer
i l'Imanue Larias
i més del Quim Gutiarrer
en aquest cas
el cas d'Alberto
a mi m'agradava
com actuava
però em semblava
que el guió
que tenia ell
era tan fluix
i uns diàlegs
tan forçats
i fora
no era gens natural
però no sabia separar
si era
és que el còmic
és així
i està adaptat
tal com és
perquè vaig llegir
que el còmic
intentava transmetre
com l'aire cutre
d'aquest agent secret
no sé si és veritat
sí
és una gent secreta
a l'espanyol
diguéssim
perquè aquest és un dels problemes
que l'edifici central
de l'agència secret
és l'edifici de Correus
que hi havia la Ietana
que és com
he estat allà
i no em cola
això com una agència
ho veus als Estats Units
i et cola
però en aquest cas no
jo ho compararia bastant
per exemple
amb Mordai Filemon
no la segona
però la primera adaptació
la primera adaptació
que vam fer al cine
no dic que sigui obra mestra
però clar
en comparació
segueix sent una adaptació
d'acció
d'agents secrets
per dir alguna cosa
de la tia
de l'agència
però clar
què passa
que
crec que el format
quan van fer
Mordai Filemon
van a fer un format
molt això
de Roel Perfebe
o sigui un format
que inclús
muntatge visualment
del so
tot era
provinen del còmic
totalment
o sigui
aquesta pel·li
potser és això
que deies
és fer una pel·li d'acció
que et riu
sí però
el format en si
tot era
la típica pel·li
que canviés
Limanol
per James Bond
i és
els mateixos formats
de vídeo
què passa
que potser
ja no dic
perquè
m'agradi més
però
trobo més
d'agafar
el format aquest
que feien
Mordai Filemon
o com
de banda
internacional
la pel·lícula
d'Escop Pily
contra el Mundo
que també és
una adaptació
d'un còmic
clar
el format
que fa
aquesta pel·lícula
que és
ja no dic
que sortin
una hematopeia
o Batman
però
que
és un format
que t'atrau
de dir
realment
estic veient
una adaptació
no estic veient
una pel·lícula
que m'està venent
un còmic
però que en realitat
és una pel·lícula
d'acció més
potser aquí
a mi
això
com a referència
tenint
Mordai Filemon
perdona Joan
és que és
de Javier Fesser
el gran
no no
és que és una cosa
jo no penso
que sigui comparable
bé
per exemple
també hi ha el bàsquet
no us recordeu
que aquella pel·lícula
de bàsquet
el gran bàsquet
el gran bàsquet
també era el mateix
que això
és a dir
si en el fons
no era
la de l'altra
del Fesser
jo crec que
segurament
segurament
inconscientment
us ha
a lo millor
si jo hagués anat al cine
sabent que tenia
8 nominacions
i m'hagués fet
l'expectativa
que és una gran pel·lícula
que em trobés amb allò
a lo millor
jo mateix
hagués reaccionat
d'una altra manera
jo crec que vaig anar al cine
sense saber-ne res
vull dir
vaig pensar
què era això
i no tenia ni idea
ni informació
de res
i de cop i volta
em va sorprendre
em va d'allò
vaig riure
i m'ho vaig passar bé
doncs no vaig demanar-ne més
llavors
clar
jo penso que això
és el mateix
a lo millor
que em passa a mi
amb aquesta capa de l'Spotlight
i en canvi
Lídia
amb la mateixa situació
que no sabia res
doncs no li va encaixar
és a dir
que teniu dos punts de vista
no sé
això seria interessant
és el que estem intentant
fa anys
en els cinemens de condicions
intentar determinar
quin condicionament hi ha
de les característiques
particulars de cadascú
de la mirada que tenim
per valorar
una pel·lícula
vull dir
jo em fixo molt
molt en els diàlegs
sempre
com a des del punt de vista
guionista
és que el diàleg
és que no m'entra
i això
de seguida que una pel·li
comença amb alguna frase
que jo no diria
grinyola
és que això jo no ho diria mai
llavors ja em sembla molt fals
i l'actuació
ha de ser falsa
de força
si el diàleg és fals
i ja comença a veure
una bola d'errors
que s'arrossega sola
per exemple
això és molt interessant
en canvi potser tu Joan
o una altra persona
mira més
les escenes d'acció
no es fixa tant
en els diàlegs
i mira que aquestes accions
encaixin
que li resultin sorprenents
no dic que no hagi sigut bo
però les escenes d'acció
i tal
és molt impressionant
és molt
sí
està molt ben fet
el que passa
jo tinc la sensació
que per exemple
si tu agafes
compares per guió
per exemple
amb una pel·lícula
com Truman
doncs evidentment
des del punt de vista
de guió
és molt millor
no es pot
no pot guanyar mai
doncs
Cleto Gentes y Cleto
enfront de Truman
m'explico?
clar però no parlo
de la comèdia
contra el drama
tampoc
no perquè sigui drama
no perquè penso
que està molt més lligat
molt més
aviam
molt més elaborat
i molt més
segurament
i en canvi l'altre
és més
d'improvisació
de riure
de buscar
el to
comor
per tant
no sé
jo
com que
jo us ho dic
jo no
crec que l'expectativa
que es podia tenir
per tenir tantes nominacions
això influeix
perquè et penses
que et trobaràs
amb una gran pel·lícula
mentre que jo
que vaig anar-hi
sense saber res
doncs em vaig trobar
que m'ho passava bé
i que per tant
per mi ja era suficient
el tema
que si us sembla
entrem una mica
perquè ja hem entrat
de fet
amb Anacleto
jo tinc un dubte
que plantejar-vos
perquè es parla
de
tu l'has vist
Anacleto?
no
es parla de Truman
com la gran guanyadora
perquè ha guanyat
els premis importants
però clar
el premi
a la millor pel·lícula
en l'Eva Catalana
és per una altra
que no he vist
i que voldria veure
sí
sí
vam tenir aquí el director
i vam parlar també
a la festa dels nominats
i també vam fer-li
alguna pregunteta
ara
a la Catifa Vermella
que estava juntament
amb l'actor
amb el Borja Espinosa
que jo li vaig dir a Lídia
que havia de guanyar
segur aquest actor
però mira
li han donat a Ricardo Darín
també
jo no he vist
la pel·lícula de Truman
és que Truman
potser també
és una pel·lícula
de personatge
que precisament
Anacleto no té
perquè Anacleto
tot i ser
gairebé
la típica pel·li
coral una mica
que surt amb moltes cares
a Truman
potser per ser
tema dramàtic
o potser per la direcció
o el que sigui
però són pel·lis de personatge
doncs
no?
potser
aquí també
però
la meva pregunta
anava una mica
o la meva disquisició
pel tema aquest
de pel·lícula
en llengua catalana
llengua no catalana
són produccions catalanes
llavors
trobo que és una miqueta
estranya la cosa
jo no sé
si fins i tot
eliminaria aquestes dues categories
perquè al cap i a la fi
estàs valorant
la millor pel·lícula
de producció catalana
independentment
que estigui feta
amb una llengua
tot i que té interès
el fet que
com a mínim
li han pogut donar
el premi
a una pel·lícula
que ha donat en català
això sí
això és veritat
però
sent únic premi
que reben també
o sigui
guanyen un premi
i és el premi
el gordo
llavors
a mi em va
una mica estrany
jo la pel·li
encara no l'he pogut veure
la tenim en DVD
però
no l'he pogut veure
però
per exemple
però què t'esperaves
que guanyés per exemple
no no no
però a mi em va estranyar
ara per tornar al tema
un moment
però a mi va estranyar
que no s'endugués res
Barcelona i el diàleg
perquè precisament
estem parlant
però res de res
precisament
estem parlant
que personalment
té un guió
i uns diàlegs
que abans parlàvem
que acabem de parlar
d'això de diàlegs
que em sembla natural
em sembla fluid
de fet
no sé per què està nominat
Berto a Anacleto
i no
per exemple
a Persona d'Ivern
llavors és
però s'ha de dir
s'ha de dir que
aviam
jo tinc la sensació
que quan hi ha aquests premis
sempre si és molt arbitrari
i es fan grans injustícies
jo per exemple
trobo que una gran injustícia
que ha donat
i ho he dit
l'has matat abans
per mi
el fet que li doni
l'Alla Costa
que em sembla
que és un artifici
perquè és una noia
que està a Alemanya
o ha fet una pel·lícula
amb Alemanya
i no li donin
a Techo i Comida
o a Natàlia Molina
trobo que és injust
vull dir perquè
però de l'Alla Costa
tothom ha dit
que a Victòria
és la pel·lícula
que ha fet una grandíssima actuació
jo no l'he vista tan poc
i és un pla seqüència
i és un pla seqüència
segurament s'ha valorat això
un tur de força
clar potser aquí és la trampa
també és veritat
segurament
no he vist Victòria
però segurament és el premi
que més es mereixia
o fotografia
o millor actriu
que són els que han aguantat
una pel·lícula sencera
la volem
perquè jo tinc la sensació
que quan vaig estar parlant
amb algun crític
doncs en algun moment
quan estàvem veient això
algú va dir
ai aquí hi haurà discussió
hi haurà molta gent
que no estarà d'acord
perquè em sembla
que l'Alla Costa
és una mica
així com gratuït
com que no he vist la pel·lícula
prefereixo potser sí
perquè no la jutgem
esperem veure la pel·lícula
llavors podrem jutjar
a mi també per exemple
em va saber greu
que no li hi haguessin res
a la granja del pas
que és la que passa
en aquesta nit
a TV3
a les 10 menys 5 minuts
i que recomanem
recomanem aquesta nit
absolutament
jo la vaig veure al cinema
a Girona
i vaig poder parlar
amb la Sílvia Munt
ja ho vam comentar aquí
la veritat és que
t'arriba completament
aquesta pel·lícula
i sent un documental
que està aquesta mania
que jo també voldria
ja que desaparegués
però sembla que costarà
de considerar pel·lícules
per una banda
i documentals
és a dir
un documental
no és una pel·lícula
què vol dir això
vull dir
un documental
té el mateix esquema
té la mateixa manera
de rodar
el mateix estil
de muntatge
té absolutament tot
el que té
és simplement
podrien dir
si voleu
és un gènere
un gènere
dintre de
igual que hi hauria
el western
o que hi hauria
la llarga
documental
precisament
és més o menys
un petit parèntesi
però en el tema
documental
ahir vaig tenir
l'oportunitat
d'anar
a la presentació
de la premsa
del documental
de
Tortell i Poltrona
que han fet
el 5 de l'Orient
juntament amb TV3
i dic potser
perquè potser
és una
és un documental
que potser
veurem
l'any que ve els Gaudí
així que
ja ho veurem
podria ser
en qualsevol cas
recomanem
que aquesta nit
els que puguin
els nostres oïdors
que puguin
a les 10 menys
de 5 minuts
a TV3
passen
la granja del pas
de la Sílvia Mont
i tothom
que he sentit parlar
i Francesc és un d'ells
m'ha recomanat
aquesta pel·lícula
i per tant
jo aquesta nit
la veuré
perquè no me la vull
perdre pas
a mi em va saber greu
també que Rosa Maria Sardà
no estigués a la gala
però per veure una mica
també de l'alfombra vermella
del que veu veure
és a dir
a veure clar
nosaltres vam veure
tenien com dos
dos fraccions
de l'equip
vam anar uns 8 o 9
més o menys
10 persones
i dos
estaven de col·laboració externa
és a dir
érem un equip
de 12 persones
uns estaven més
a sala de premsa
per exemple
fent tuits
fent publicacions
a Facebook
portant una mica
les xarxes socials
i els altres
estàvem
que érem uns 4 o 5
estàvem allà baix
diguéssim
el que és baix
que era on hi havia
el fotocall
i anaven arribant tothom
es feien les fotos
i anaves fent
una mica entrevistes
a veure
l'ambient
la veritat
va ser molt divertit
perquè és que
tu t'esperes
que
la prèvia
que no és el mateix
que veure després
els premiats
sinó que
potser la gent
està molt tensa
la gent es deixava
portar per les preguntes
molt bé
en general
molt bé
una experiència
molt bona
una mica tot
i l'experiència
i l'esquema
que hi havia
que penso que també
ho hem de comentar
una mica
era
que hi havia
a part
estava Pol
rodant
per ser
aquesta nit
ja tenia el vídeo
total
en el canal
infiltrats
que ho hem de dir
també
que és un programa
també
de panorames de cinema
i que vosaltres
anàveu de fer
d'acreditats
per infiltrats
però bueno
sou col·laboradors
d'aquest programa
i Lídia
ha fet una gran feina
bueno
anem a comentar una miqueta
si us sembla
perquè la idea era
és que jo penso
que té força empaque
la cosa
té força interès
hi havia
dintre dels cinc espais
que té això
de panorames de cinema
que és xarada
de ràdio Sant Boi
cinema del gallinès
ràdio Cornellà
cinema sense condicions
de ràdio d'Esbert
més que cinema
més que cinema
de ràdio Sant Vicenç
infiltrats
que ara mateix
no és un programa de ràdio
però que és una plataforma
de difusió de cinema
a partir de YouTube
de pàgina web
etcètera
de vídeos
sobretot
doncs hi havia
dos corresponsals
per cada medi
llavors hi havia
una persona
que estava allà
amb nosaltres
que era Toni
Toni Sallan
que es dedicava
a fer fotos
amb el mòbil
era la seva feina
i anava enviant
en el WhatsApp
que tenien de tots
aquestes fotografies
intentant
que David Tomàs
que estava a casa seva
anés dient
qui eren cadascú
perquè nosaltres
no coneixíem
ni a la meitat
ni a la tercera part
ni a la cinquena part
dels que anaven passant
anés dient
qui eren
perquè Lídia
i tres persones més
anéssim fent
el ressò
a les xarxes socials
Lídia
explica'ns una miqueta
perquè jo
encara no entès del tot
exactament
jo crec que el que vas fer
va ser sobretot
tuitejar
i després
vas anar elaborant
l'àlbum
de fotografies
que ja es va veure
però no vas fer tant
feina de Facebook
sinó anar elaborant l'àlbum
per després posar-ho
però sobretot Twitter
a Twitter vam estar tota estona
penjant les fotos
que ens anàvem enviant
també passant-ho molt malament
per saber qui era cadascú
perquè tothom anava
molt ben vestit
i hi havia molta gent
que no la reconeixíem
l'Alba Ribas
per exemple
el cadàver d'Anna Fritz
no la reconeixia
no estava morta
no estava morta
sí, clar
perquè l'API
estava espunyada
i morta
i qui la va reconèixer
amb maquillatge de blancs
i qui la va reconèixer
al final
no sé
algú per guat
algú va posar ja
la nota
el David
el David m'imagino
sí, no, no
és que David
és la clau per això
a internet
a veure per assegurar
almenys
sí, sí, és ella
és ella ben vestida
anàvem publicant les fotos
anàvem etiquetant
a cada persona
i la veritat
és que hi ha hagut
bastant ressò
de l'Acadèmia del Cinema
ens ha anat retuitejant molt
i cada persona
també ens ha retuitejat bastant
la pròpia Isona Passola
la presidenta
doncs ha retuitejat
un tuit
suposo que està
especialment orgullosa
per això
va ser una referència
molt xula
molt directa
el primer que va
digues, digues
i llavors
a part
vam crear un hashtag
que era
Gaudí So White
que és perquè
no hi ha cap
nominat negre
els Gaudí
i vam exigir
que s'hauria d'haver nominat
el rei Baltasar
el rei negre
de Persona Nits d'Ivern
i Dani de l'Orden
ens va retuitejar
exacte
era una mica la conya
però
aquesta és la més divertida
de totes
de veritat
no havia acabat d'entendre
la broma
ara que ho heu explicat
però
el que sí que hi havia
era molt Cuba
vull dir
El rei de la Habana
que és una de les altres pel·lícules
que guanya moltíssimes coses
i nosaltres teníem
un cubà
negre
com el Xocolata
el Pedro Veitia
que estava allà
d'entrevistador principal
i llençat
va entrevistar
l'Ada Colau
que passava per allà
i va entrevistar
a tothom
que passava
jo vaig entrevistar
tres o quatre
que coneixia
i ell a la resta
i a Javier Càmera
sobretot
que li va fer allò
una entrevista
volcadíssim
no, no, no
va ser
respecte
per exemple
amb infiltrats
que ja han fet
unes quantes gravacions
potser és la que
la gent s'ha volcat més
és que ha sigut molt bo
perquè era com
hem anat a preestrenes
hem anat als Ondes
i la gent
bueno, estava allà
com, bueno
ens responc les preguntes
com a periodista
però ja està
20 segons
però allà no
allà era
volcadíssim
no sé
ja potser pels nervis
que no
callaven
però
es notava molt
no sé
molt a gust
molt a gust
el primer de tot
que va passar
per la Catifa Vermella
va ser
el David Verdaguer
i quina era la pregunta
que li van fer
que me'l vas proposar tu
que era molt bona
explica-la una mica
ell va participar
en un curtmetratge
d'uns amics nostres
que es diu
l'ensenador quàntic
llavors li vam fer
com que ja havia participat
en 10.000 quilòmetres
li vam fer la conya
aquesta
l'ensenador quàntic
és un curt de
jugar una mica
també en viatges
en el temps
llavors vam dir
si tingués un ensemble quàntic
voldries tornar enrere
i tornar a fer 10.000 quilòmetres
jo
a més
ara està fent una pel·li
que ens va comentar
que
David Verdaguer
és el lector
de 10.000 quilòmetres
el conec
perquè jo
havia estat
abans que fes tot això
feia teatre
i li vaig veure coses de teatre
i em va
captivar
és un actor
és un actor de futur
és un actor que tindrà futur
i que anava a cedir
no
bueno
que farà la pel·li
sí
que ens va comentar
en el vídeo
que estrenarem
aquesta d'això
de la gala
ja surt
però va dir
que
crec que he baixat
el nivell
com a actor
perquè he fet 10.000 quilòmetres
i ara
estic fent una pel·lícula
que és de 100 metres
va dir alguna cosa així
no sé si es deia 100 metres
o alguna cosa així
però bueno
a part té un sentit
de l'humor
brutal
brutal
va ser molt bo
a més a més
venia amb el seu bigoti
el bigoti
és un gran actor
bueno
ara l'estan utilitzant
bastant a TV3
no sé si heu vist
que surt amb quantes coses
surt amb els problemes
doncs tenim
doncs tenim l'àlbum
amb 53 fotografies
que podeu consultar
Cinema Sense Condicions
quan vulgueu
per veure la fotografia
què es fa a Lídia
se li dona
aquí a una qualsevol
i es va passant
sí
entreu al Facebook
de Cinema Sense Condicions
i l'últim àlbum que hi ha
es diu
Premis Gaudí
i es poden veure
totes les fotos
i també el Twitter
de Cinema Sense Condicions
que es diu
CCC
i allà també hi ha
totes les fotos
retuitejades
una a una
i bueno
i podem veure també
els noms
de la gent
ara estic veient
per exemple
més del Twitter
que no pas del Facebook
estic veient la foto
de l'Alfred Santa Pau
el Germán
que no recordo
el cognom
i la Natàlia de Molina
els tres
ella com dèiem
guapíssima
aquest vestit negre
i bueno
i aneu passant
aneu passant
aneu que diuen
una mica
de tot això
que vam
jo vaig veure
vinant així a part
aquí hi havia
el que feia Marlí
el que feia Marlí
perdó
l'actor principal
i la Júlia Creus
també
que anava molt ben vestida
molt guapa
després vaig veure
que hi havia
aquesta noia
que es diu
Godelit Van
que va sortir
amb el Roger Coma
se veu qui és
sí sí sí
una noia
que és com
com si fos
sortia
si algú ha vist
rastres de sàndal
no ningú l'ha vist
tant seman aquí
no?
és una pel·lícula
amb l'Aina Clotet
que estava basada
en una novel·la
de la
com es diu
de la
Aixa Miró
i
l'amiga diríem
de l'Aina Clotet
era aquesta
i ho feia molt bé
molt bé
aquesta va sortir
jo vaig veure
que sortia
les fotografies
de la presentació
i després sortia
en la presentació
en el
diríem en l'espectacle
al costat del Roger Coma
fent l'espectacle
que els tocava fer
vaig veure també
que sortia
la Mercè Llorens
amb el seu nen
imitant una mica
a la Carolina
de Cança
la del Podemos
que va anar al Parlament
amb el seu criatura
doncs la Mercè Llorens
que estava desapareguda
suposo que podria estar en estat
i devia estar pendent
de tenir una criatura
doncs anava aquí
vaig veure la fotografia
que anava amb la seva criatura
fora d'això
si parlem una mica
del
la gala
jo diria que va ser
comparada amb altres anys
va ser una mica més freda
la Rossi de Palma
doncs
no va estar
va estar molt deliniana
és a dir
suposo que al Guilló
li havia fet
que portés un pa
molt més determinat
l'estètica no era lletxa
era maca
l'estètica que fem servir
però el que és el guió en si
era molt pobre
és a dir
no acabaves de saber
era més un problema
jo crec de problemes tècnics
podria ser
hi havia molta aspiració
a fer una cosa així
molt deliniana
molt estranya
molt d'autor
i que potser no va acabar
de sortir
durant la gala mateixa
hi havia un guió
molt estricte
i que potser
al sortir-se'n una mica
ella
i intentar fer més natural
no va acabar de funcionar
no va acabar de funcionar
però hi havia punts
que dins d'aquest
delinear surrealista
com vulgueu dir
hi havia punts
que dius
vale
estàs fent una conya
sobre el surrealista
que estàs fent
aquest gag
o és
clar
hi havia cops
el mateix es pot
el mateix es pot
dels gaudis
és molt així
és molt com que se'n riuen
de l'autoria
clar però quin punt
fins quin punt
perquè hi havia moments
que ho estaven veient
i dius
per això
en teoria
m'he de riure
o si em ric
és per potser
el pobre que sembla
el gag
hi havia moments
molt difícils
el problema
el màxim problema
de la gala
va ser quan estava tocant
com es deia
aquella noia
que tocava
ah sí
la cançó
allò era molt bo
de fet era
com es diu
la noia aquesta
catalana
que canta
no me'n recordo
la cançó era
no hay pan
sí
la cançó era boníssima
era d'ella mateixa
com es diu
aquesta noia
no em surt el nom
tampoc ara
que surt en moltes pel·lícules
ella fa la música
o canta
és que ara
és la banda
serà la cançó
una pel·lícula
que sortirà
després de l'estiu
no sé si vaig a entendre
jo
la cançó
em va semblar
molt maca
i a més
van tenir
els que feia
rodatge
de TV3
suposo que estaven fent
el rodatge
van agafar
l'Ada Colau
l'Ada Colau
en el moment
estava tocada
per la cançó
pels ulls
per la mirada
per la forma
que ho estava fent
i penso que allò
està bastant aconseguit
és a dir
la cançó era molt lograda
molt maca
ella cantava
realment bé
es notava que era una cosa
que sentia molt ella
i penso que va ser
un moment bastant clau
a mi altra cosa
que em va agradar
perquè va passar
bastant desapercebuda
és que premiesin
a la pel·lícula
13 dies d'octubre
com a millor pel·lícula
de televisió
que és una pel·lícula
dirigida pel mateix
de 10.000 km
el Carles Marqués Marcet
i és una pel·lícula
jo he vist
a TV3
l'han passat per TV3
extraordinària
no té res a veure
amb 10.000 km
però notes
que és un senyor
que en sap
que té fusta
que bueno
és la...
10.000 km
està molt bé
perfecte
10.000 km
és una pel·lícula
gran
unes pel·lícules grans
doncs bueno
aquesta
no té res a veure
perquè té un estil
molt més clàssic
molt més tradicional
és la...
els 13 dies
abans de matar
doncs el president
Companys
però en una forma
bastant exquisita
amb un guió
bastant maco
i amb unes imatges
molt logrades
i la fotografia
era esplèndida
i molt ben dirigida
és a dir
tant el que feia
de Companys
com el que fa
de els altres papers
estaven excel·lents
estava tothom
el policia
o el guàrdia civil
que té relació amb ell
estava molt molt lograt
i em va agradar
que el premiéssim
perquè és una pel·lícula
que passa desapercebuda
que té una gran direcció
i que em sembla bé
que l'hagin destacat
no sé per saber a veure
perquè no
no sabia ni què era d'ell
sí, sí, és d'ell
és d'ell
sí, sí
i estava per allà
i se'ns va escapar
estava ja un momentet
però és que
tanta gent
va passar per allà
encara estaríem allà
se'ns va escapar
la Sílvia Mund
també
jo tenia moltes ganes
de parlar amb ella
perquè ella estava nominada
tant per millor pel·lícula
documentant
com per millor pel·lícula
per televisió també
per el cafè de la Marina
sí senyor
sí senyor
sí senyor
però no se'ns va escapar
a Bayona ni a la Garona
Bayona
el vam agafar
de pes
que estava com a productor
d'un curtmetratge
sí
del que va guanyar
no?
no
no
no va ser
va guanyar
El Adiós
i ell havia produït
aquest que es diu
No me quites
sí
llavors
David
David Tomàs
que sempre té aquestes preguntes
va enviar
pel whatsapp també
que li fessin la pregunta
sobre el monstro
monstro
perquè s'ha d'estrenar
ara fa no gaire
el seu nou curt
i llarg metratge
llavors jo li vaig dir
jo mateix
li vaig dir
un monstro com tu
perquè Bayona
tot el que ha fet
jo he vist el vídeo
avui quan estava editat
i al principi feia una cara
de un monstro com tu
i ell feia una cara
de dir
aquest home és seriós
seriós
sí
veu veure
el germà Bassó
que és el que li fa
de manager
sempre està per allà
al costat seu
sí
estava al costat
les imatges
sortint a la gala
és veient al costat
a mi l'altra cosa
que em fa gràcia
és que en termes generals
si mirem una mica
la previsió que hi havia
i l'havíem comentat aquí
en directe a la ràdio
dels premis
i el que ha sortit
doncs no
no ens hem equivocat gaire
perquè vam dir que Mandarine
es podia guanyar
com a millor pel·lícula
estrangera
europea
vam parlar del camí més llarg
si no te'n recordes
vam parlar del Truman
inclús vam dir que
el millor dels Aldarine
i els dos
podien guanyar
i penso que hem encertat
ens hem equivocat
amb la granja del pas
que vam dir que segurament
seria el millor documental
el veurem aquesta nit
que no l'hem vist
però
és que la que ha guanyat
que és aquesta que es diu
Game Over
té molt bona pinta
la granja del pas
és una pel·lícula emotiva
i enorme
com a muntatge
té un muntatge
a veure vosaltres
que enteneu molt
Pol sobretot
sobre el tema
a veure què opineu
però està molt ben feta
per ser això
per ser un document
però Game Over
es veu que és una cosa
vanguardista
tremenda
jo vaig veure el tràiler
vam parlar precisament
a l'altura dels nominats
amb la productora
que coneixíem així
d'haver parlat amb ella
Sant Sebastián
David i Aitor
l'havien conegut allà
i no sé
és un personatge
que vol ser soldat
però em sembla
que no l'accepten
a l'exèrcit
però ell continua
amb la seva dèria
jo no he vist res
però he vist el cartell
i m'ha semblat de pel·li
m'ha semblat amb el soldat
amb el cotxe a fons
era com mostra
té un aspecte boníssim
a la pel·lícula
allò que està dintre de la piscina
llavors allà la seva nòvia
doncs simula
que està fent un entrenament
una cosa superdemencial
però amb una força
i amb una
i bueno
si amb el cartell ja es veu
doncs imagineu
molt bé
molt bé
el rei de l'Havana
tindria moltes ganes
de veure aquesta pel·lícula
també
jo tinc un petit problema
Agustí Villaronca
Agustí Villaronca
no sé què passa
que no hi acabo
li tinc mania
li tinc una mica de mania
potser perquè el vaig conèixer
en algun moment personalment
i no sé
no em va acabar de convencer
a mi Panegra no em va entrar
a mi no em va entrar massa
a mi no em va entrar
jo la vaig veure a Sant Sebastià
és a dir
a Sant Sebastià
que va ser premiada
però Agustí Villaronca
és una de les grans figures
del cinema
bueno
jo considero que és més vol
el primer que va fer
és que tot allò que va fer
és molt bèstia
és molt molt molt bèstia
és molt experimentar
però des del Panegra
des del Panegra
inclús l'anterior del Panegra
que anava de
havia rodat
no me'n recordo com es deia
que anava de
d'algo que passava a Sud-amèrica
a mi no
aquella pel·lícula
és molt bèstia
és l'Aro Tombulkin
no me'n recordo el nom
del tot
crec que et refereix a aquesta
jo diria que és aquesta
jo diria que sí
és una història
també
mig documental
és a dir
està feta
de manera que estàs veient
escenes d'arxiu
imatges d'arxiu
al mateix temps
estan
amb actors
bueno
recuperant
o com es diria
representant
recreant
aquelles escenes
és una cosa
superdemencial
a més és que ja la història
és duríssima
és estranyíssima
jo vaig veure
Panegra
a Sant Sebastià
tothom li va agradar
i a mi no em va agradar
i li he tornat a veure
després aquí a Barcelona
per allò
pel DVD i tal
i no m'agrada
Panegra ja és una altra cosa
és una pel·lícula de producció
una pel·lícula de la Hisona Passola
sabeu
que ara és la presidenta
que va ser una aposta seva
i que va voler contractar
l'Agustí Villaronga
va voler fer una pel·lícula
una mica com definitiva
de la guerra civil
però és una pel·lícula
de productor
de producció
llavors l'Agustí Villaronga
va intentar posar
una miqueta
de la seva patxada
però no és una pel·lícula
jo crec que no és
una pel·lícula Villaronga
té una mica
del seu estil
inevitablement
jo diria que
el Rei de la Habana
deu ser
molt més Villaronga
perquè pel que
se'ns ha fet l'hora
i estem parlant encara
escolteu
la setmana vinent
hem de parlar
de l'Eros al Cinema
que ho faran
la Lídia
i el Pol
i veurem Love
i Nifomania
i tot el que pugui
interessantíssim
fins la setmana vinent
a reveure
bona nit
i tot l'or.