A Ràdio d'Esvern
Dilluns a divendres al 98.1 de l'AFM
i en streaming a la web radiodesvern.com
on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter
arroba la Rambla 981.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures,
comunicar incidències a l'Ajuntament
i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple
i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Les reserves s'esgoten.
La sang segueix sent necessària.
Una donació pot salvar fins a 3 vides.
Si tens més de 18 anys, vine a donar sang.
No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti.
Dona sang, salva vida.
Ara escoltes ràdio d'Esvern.
Sintonitzes ràdio d'Esvern.
La ràdio de Sant Just.
98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
Cinema sense condicions.
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 99.1
Ràdio d'Esvern, 99.1
Ràdio d'Esvern, 99.1
Ràdio d'Esvern, 100.1
Ràdio d'Esvern, 99.2
Ràdio d'Esvern, 93.1
Ràdio d'Esvern, 100.1
Ràdio d'Esvern, 99.1
Ràdio d'Esvern, 99.1
cinemes sense condicions
Bé, avui tenim un programa
una mica dispers
perquè estem encara fent el muntatge
d'una
entrevista que vam fer
amb Pablo Laparra
el nou director de la Filmoteca de Catalunya
que us passarem
a continuació. En tot cas
ell, com podreu comprovar
en aquesta entrevista
ens va parlar que
una de
les figures del cinema
que va ser decisiu
amb la seva
inclinació
per
adoptar
aquest interès
pel cinema
va ser Chris Markett
Nosaltres hem posat ara
com a introducció
un fragment
un fragment, un motiu
de la banda sonora
de la GT
de 1962
és una
una pel·lícula dirigida
per Chris Markett
que en realitat
són
crec que són 52 minuts
seria un mig metratge
molt curiós
interessant
perquè està
rodat
el 1962
i és una
una proposta
de distopia
una mica
podríem dir
abans la LED
és un viatge
en el temps
d'un terme
després d'una guerra
atòmica
i el director
mateix la va definir
com una fotonovela
perquè
ella
la pel·lícula
està
feta
filmada
sobretot
a base
d'anar
posant
una seqüència
de fotografies
en blanc i negre
que donen context
a la narració
i
després
també hi ha
una
petita
seqüència
d'imatges
en moviment
la direcció
d'aquesta pel·lícula
de la GT
que és una
obra
de referència
per tot
bon cinèfil
és a càrrec
de Chris Maker
el guió
també
la producció
és d'un productor
Anatole Dauman
que
va ser important
dins de
la producció
de
diversos
directors
de la novel
BAC
i
per exemple
també va produir
coses com
pel·lícules
de Nagisa Oshima
la música
és de
Trevor Duncan
la fotografia
és del propi
Chris Maker
perquè
Chris Maker
va ser
un bon guionista
fotògraf
i director
ell
va néixer
a París
el 29 de juliol
del 21
de 1921
i va morir
el mateix dia
29 de juliol
del 2012
o sigui
és un home
que
ha viscut
91 anys
i
té
una
producció
bastíssima
sobretot
en el camp
un cert camp
experimental
dintre del que és
el documental
va ser
per exemple
en 1955
va participar
en
Nit i boira
Nuit a brujar
d'Alain Resner
com a ajudant
de direcció
el 1961
va filmar
una pel·lícula
que es diu
Cuba Sí
el 1967
Luan de Vietnam
que va ser
molt
molt reconeguda
també
en el seu temps
com una proposta
interessant
va fer
va fer una pel·lícula
el 1985
amb el títol
d'A.K.
que
era de 71
minut
i estava
dedicada
a l'obra
del realitzador
Akira
Kurosawa
després
el 2001
per exemple
les seves
dues últimes
pel·lícules
perquè
en va fer
gairebé
una vuitantena
perquè moltes
eren
curtmetratges
hi havia
curtmetratges
de 16
18
20 minuts
etc
aquestes
dues
últimes
serien
el 2001
Le Souvenir
de N'Avenue
i
Chat Percher
del 2004
aquest
va ser
el darrer
film
que va fer
ell
mentre estan
solventant
els problemes
tècnics
de control
us volia
parlar
d'una pel·lícula
que
ves
darrerament
en passi
de premsa
és una pel·lícula
que es diu
La Dechiem Act
el segon
acto
de 2024
francesa
aquesta pel·lícula
està dirigida
per
Quentin Dupieux
i
és el film
que va inaugurar
l'any passat
fora de competició
al Festival
de Cannes
és a dir
amb això
ja
podem tindre
una mica
una idea
que es tracta
d'una pel·lícula
que té
un cert
a priori
ja
un cert pòsit
i així
ho va entendre
el festival
bé
aquesta pel·lícula
com he dit
està dirigida
per Quentin Dupieux
i interpretada
per
Liz Seydoux
Vincent Lindon
Louis Garrel
Rafael Kenard
i Manuel Guillot
els cinc
estan
excel·lents
aparentment
es tracta
d'un divertiment
sorneguer
en clau de comèdia
però en realitat
és un relat
que carrega
sobre
d'una forma
a consciència
un sistema
de cinema
que s'està
prodigant molt
en l'actualitat
d'una certa
correcció política
i
podria anar
des de
la crítica
amb aquest tipus
de cinema
fins
a
agafar
i posar
en qüestió
l'esclavitud
que cada vegada
sembla que
tindrem més
de l'aplicació
de la intel·ligència
artificial
en el cinema
El rerefons
presenta
a l'avícola
un panorama
en el que
et deixa
un pòsit
de tristor
i fins i tot
el domany
d'un nihilisme
de cara
a l'avenir
però
sí que és veritat
que
en entrevist
d'això
la pel·lícula
et recorda
per la forma
en què està
feta
fins i tot
a mi
m'ha transportat
a una de les pel·lícules
més franceses
de
de
Luis Buñuel
com és
el decret
Charm
de la
bourgeoisie
per
allí són
unes caminades
sense
massa ordre
amunt i avall
massa ordre
en el sentit
que no sabem
exactament
cap a on van
i aquí
allí són
quatre
dos parelles
i aquí
són quatre
persones
dos homes
i un home
i una dona
que
estan
fent una pel·lícula
aquesta pel·lícula
veureu que
està dirigida
per una
intel·ligència
artificial
que també
ha participat
amb el guió
etc
és fantàstic
perquè això
crea unes situacions
novedoses
que
gràcies
al mestratge
que té
Quentin Diupier
i la mà de la llet
també
que és
notable
aconsegueix
un registre
interessantíssim
jo crec que és
una pel·lícula
d'aquelles
que val
molt la pena
veure
sembla
un treball
extraordinari
que està
dintre
de
el que és
la carrera
d'aquest director
és una carrera
que
és molt
dispersa
ell està
interessat
en fer
un tipus de sistema
que
se surt
de
el que és
la regla
però
aquí
en tot moment
aplica
des del meu punt de vista
aplica
un guió
de ferro
en el sentit
que
està estructurat
de tal forma
que tu
quan acabes
la projecció
penses en la pel·lícula
i dius
és que
no trobo
ni una escena
que digués
això podria ser
prescindible
o aquí està
allargada
o no
és d'una precisió
extraordinària
i tècnicament
està realitzada
de forma
impecable
ja he dit abans
que els actors
estan
excel·lents
tots
i
també
es nota
la mà
i
la maestria
que té
Quentin Dupier
amb el tractament
dels secundaris
hi ha
un dels actors
que
en realitat
forma part
de la pel·lícula
que s'està rodant
al cine
dintre del cine
en dues ocasions
es trenca
la quarta paret
que és una cosa
que a vegades
resulta molt forçada
en el cinema
i en canvi aquí
es fa d'una forma
molt natural
i després
ja dic
hi ha una sèrie
gairebé més que secundaris
figurants
que són
extraordinaris
encara que només
tinguin
una frase
la seva presència
la seva distribució
dintre el context
de la pel·lícula
és
estupenda
segon acte
s'estrenarà
el proper divendres
11 d'abril
i és una pel·lícula
que
si esteu
per aquí
per Setmana Santa
jo crec
que és
de les que
tenint en compte
el que hi ha ara
amb estrenes
val molt
la pena
de veure
bé
a veure
com
com tenim
el tema
s'ha solventat
ho tenim bastant bé
sí
bé
doncs a veure
primer
donem la benvinguda
al nostre tècnic
reparador
Jan
bona tarda
Anastasi
bona tarda
bona tarda
doncs sense més preàmbuls
anem a passar
el que he comentat abans
que és l'entrevista
que vam tindre
la setmana passada
en el seu despatx
amb el nou director
de la Filmoteca
Pablo Laparra
endavant
bona tarda
amics i amigues
un dimarts més
amb vosaltres
a Ràdio Desbens
Cinema Sense Condicions
amb aquesta oportunitat
tenim un programa
molt especial
tots els nostres programes
són especials
però aquest ho és més
i és que
gràcies a la seva gent
que tenim l'oportunitat
tenim l'oportunitat
de parlar
amb el nou director
de la Filmoteca
bueno
ja
de fet
ja porta
8 mesos
es tracta
de
Pablo
Laparra
Pablo Laparra Pérez
correcte
molt bé
bona tarda
moltíssimes gràcies
per rebre'ns
estem aquí
amb l'Anastàcia Rino
que és una persona
també
a part d'estret
col·laborador
del programa
de Cinema Sense Condicions
té una trajectòria
de més de 40 anys
del conec
de l'Anastàcia
no per què
no per què
no per què
no per què
no per què
no per què
no per què
no per què
no per què
no per què
no per què
no per què
bueno
dir-vos a vosaltres
que el Pablo
va agafar el càrrec
a l'1 de juliol
de l'any passat
suposo que
des de l'1 de juliol
cap aquí
ara ja deus estar
ben rodat
però l'has tingut
la teva feina
de totes formes
abans d'entrar en matèria
m'agradaria fer
dintre la introducció
un breu resum
breu
del teu currículum
perquè
a veure
es tracta
d'un director
si no l'heu conegut
i veniu per la filmoteca
a través de presentacions
d'això
el coneixereu
però que és una persona
molt jove
ostres
podria ser-ho més encara
llavors ja
segurament
no hauria accedit
amb aquest càrrec
que va haver de superar
una
que hi va important
perquè
es va fer
amb una selecció
amb opositors
de rango nacional
internacional
per tant
anem
a les dades
personals
el Pablo
Labarra
Beneger
a Gandia
el 1987
és doctor
cum laude
en estudis cinematogràfics
i culturals
per la
New York University
és licenciat
Premi Extraordinari
en Història de l'Art
per la Universitat de València
Màster Oficial
en Estudis Comparatius
de Literatura
Art i Pensament
per la Universitat
Pompeu Fabra
de Casa Nostra
des del 2018
i fins ara
exercit
com a cap
del Departament
de Recerca
i docent
de Lías
Caraceta
Cineescola
del País Basc
ha estat responsable
coordinador
de Pensament
i Debate
i director
de Cinema
el dia 70
Arxiu del Festival
Has col·laborat
també
em consta
amb moltíssimes
publicacions
però no li hem
ara posant-nos aquí
escritis i tal
jo crec que
amb això
ja
ja donem
ja donem
una base
de la teva
preparació
i interessants
bé
entrant en matèria
ja
la primera
següent
la primera
pregunta
seria
què serà
la Filmoteca
a partir d'ara
sabem que
la trobes
segurament
enxegada
amb una programació
correcta
i tal
jo et vull dir
una cosa
nosaltres
en el programa
si tens l'oportunitat
d'escoltar-ho
una vegada
nosaltres tenim
el programa
sempre en directe
de 18 a 9
els dimarts
Cinema Sense Condicions
Ràdio d'Esvern
en el programa
nosaltres normalment
fem un clàssic
de la setmana
i després
fem dues seccions
una
pel·lícules
en cartellera
anàlisis
crítica
no m'agrada
i jo sempre dic
que soc cronista
que no soc crític
aquí som jo
per jutjar
deixem-ho aquí
i després
fem
una vessant
més tècnica
però
que serveix
molt
per donar
pautes
a l'allent
que és
Aula de Cinema
Anastàcia Ruinos
llavors
sempre
i aquí
Salluna Nava
sempre
en el decurs
del programa
es fan
generalment
ja sí
per part de l'anastàcia
i la meva
referències a
i si teniu
alguna vegada
en què no us convenç
la cartellera
penseu que
a la filmoteca
sempre
sempre hi ha coses
interessants
és molt de gra
ja confiats
en el nostre programa
no
però t'ho dic
perquè és veritat
ja et dic
allà estan
el podcast
dels últims
dos o tres anys
de programes
i és comprovable
vull dir que
és així
som amics
de la filmoteca
a part de
com el carnet
amics de veritat
amics de veritat
molt bé
doncs Pablo
què podem esperar
amb aquesta nova etapa
bueno
com molt bé
has dit
jo la filmoteca
que em troba
en assumir
el meu càrrec
l'estiu passat
és una institució
plenament consolidada
és a dir
la filmoteca
ve d'uns anys
de consolidació
de bona feina
i de
construcció
d'uns fonaments
molt sòlids
el que hem de fer
ara
és continuar
aquesta
aquesta escena
de consolidació
de prestigi
i és fàcil
quan la feina
que et precedeix
és bona feina
és fàcil
continuar
en aquest sentit
crec que el que
tenim ara
si hem de parlar
des d'un punt de vista
més institucional
podem descendir
a detalls
de programació
de patrimoni
d'altra mena
però
és veritat
que tenim una gran fita
a les portes
que és la nova llei
de la filmoteca
això significa
un dels moments
més importants
de la història
d'aquesta institució
que es va fundar
l'any 1981
i que per fi
si tot va bé
amb la votació parlamentària
es devindrà
un equipament nacional
en plena autonomia jurídica
per dir-ho en altres paraules
és la consolidació
per llei
del cinema
com un pilar
de la cultura del país
i jo crec que és un motiu
d'alegria
per les persones
que ens estimem
al cinema
i que ens estimem
la filmoteca
i a nivell de criteris
de partir d'ara
eixos
diguem
bàsicament
per als que tu
intentaràs
vertebrar el teu projecte
quins seran
els eixos principals
per als que
aconseguir
consolidar això
que acabes de dir ara
en altres sectors
la filmoteca
és molt complexa
la filmoteca
té molts
desvertents
què penses potenciar
per on penses
que la filmoteca
és millorable
jo no parlaria
en termes de millora
perquè implícitament
estaríem insinuant
que hi ha
com carencies
jo crec que hi ha
com uns reptes
que són els reptes
del nostre temps
i que els hem de mirar
a la cara
un d'ells
té a veure
amb el canvi tecnològic
és evident
que com a filmoteca
ens enfrontem
a la revolució digital
i és un tema
molt delicat
i molt complex
perquè per una banda
nosaltres treballem
de valent
per produir
digitalitzacions
ara estic parlant
de la part més patrimonial
de la film
el tema de la col·lecció
de l'arxiu
nosaltres treballem
per digitalitzar
títols
de la nostra col·lecció
perquè la major part
de les sales de cinema
és un parc digital
el consum
ha canviat
i aleshores
hem d'arribar
totes les pantalles
que en un percentatge
pràcticament majoritàri
o total
són digitals
però això
ha de conviure
a no oblidar
que el cinema
abans de l'era digital
ha existit
en una multiplicitat
de formes
suports
i tecnologies
i és responsabilitat
d'una filmoteca
vetllar
per la supervivència
d'aquests modes
d'experiència
i aquests modes
d'existència
del cinema
i això ho hem de fer
en un món
que com dic
és digital
on desapareixen
els laboratoris
desapareixen els experts
es perd
el coneixement
és a dir
hi ha uns reptes
majúsculs
reptes invisibles
derivats
del món digital
i nosaltres
hi treballem
a contracorrent
en aquest sentit
i el repte
conforme passen els anys
es fa més i més gran
aleshores
és un exemple
entre molts
crec que aquesta línia
de batalla
és molt important
per nosaltres
com juguem
la partida digital
sense desatendre
tota la història
que sigui del cinema
fins ara
correcte
això va
des de les nous
de preservació
hem de cuidar
de les nostres pel·lícules
en format analògic
fins a la sala
de projecció
nosaltres
no renunciem
ni renunciarem mai
a projectar cinema
també
en 35 mil·límetres
17 i 8
en els formats
analògics
és la nostra resposta
si no ho fem nosaltres
no ho farà ningú
això ens condueix
cap a la següent
pregunta
que teníem prevista
que és
saber
si està
dintre
dels plans
de futur
a part de
ja hi ha
un arxiu
de consulta
de pel·lícules
audiovisual
però si hi ha previst
per exemple
muntar
una plataforma
que
a veure
que no fos gratuïtat
que tingués
el seu cos
per apuntar-s'hi
però
així com ara
hi ha
diverses plataformes
per accedir
per exemple
Caixa Fòrum
en té una
sí
sense ser
del cinema
tenim
el film
per superar
una plataforma
de la Filmoteca
una mica
per
el camp
que tu has dit
35-16
audiovisuals
la història
del cinema
i
d'acord
amb els nous
temps
també
una plataforma
de filmoteca
que ens permet
veure pel·lícules
que tu saps
que si les programessis
potser tindries
20 persones
allà
però
potser
la tens
en plataforma
i tens
alguna sorpresa
ara per exemple
vaig anar a veure
l'altre dia
l'exposició aquesta
sobre la Maya
d'Eren
no sé si l'has vist
és una dona
interessantíssima
que malauradament
va fer poca cosa
però
es va morir
molt aviat
desgraciadament
però
és un personatge
molt interessant
estudis
dinsenys
no lògics
i tal
que s'hi ha en marxa
la dansa
com ho veus
això
hi ha una mica
no és un objectiu
amb un termini
de la Filmoteca de Catalunya
per un seguit
de raons molt complexes
però
tot i que com dic
no abandonem
l'activitat digital
i per exemple
les pel·lícules
que nosaltres
digitalitzem
a dins del programa
Visibilitzem el Cinema Català
que cada any
digitalitzem
20 títols
de la nostra col·lecció
aquests títols
els posem a disposició
online
mitjans
al nostre canal de Vimeo
durant dues setmanes
és a dir
nosaltres no renunciem
a la difusió
online
però per respondre
de manera clara
a la teva pregunta
ara mateix
els nostres esforços
de programa públic
estan centrats
a les sales
i a l'experiència
col·lectiva
del cinema en sala
i no
amb una posició
aristocràtica
o reaccionària
o de no voler viure
en el món que vivim
com et dic
nosaltres tenim
una política activa
de digitalització
però els esforços
els recursos
la intel·ligència
l'estem focalitzant
a les nostres sales
i els resultats
ens permeten
ser optimistes
nosaltres tenim
ara mateix
una xifra d'assistència
que s'apropa
al centenar
de persones
per sessió
i crec que és un motiu
d'alegria
es va publicar
el balanç de 2024
i estem en una forquilla
entre 80 i 97
persones per sessió
i ens permet
mirar amb optimisme
el futur del cinema
jo una cosa
que em preocupa molt
és caure en un discurs
nostàlgic
o pessimista
un discurs fúnebre
tan recorrent
des que el cinema va néixer
des que el cinema va néixer
tothom diu
el cinema es morirà
i no es mor
també en viu
això des que va néixer
des que va néixer
des del primer dia
i directors molt importants
el van enterrant
que no hi creïm
com un art
veritable
sinó com una mena
d'entreteniment
això no servem al final
estaria detenent
sí, sí, sí
també hi ha una cosa
que en molts casos
quan els cineastes
es fan grans
i pensen
en la seva pròpia mort
volen acabar
amb tot allò
que els envolta
és una cosa
molt narcisista
del creador
però jo crec
que és la nostra obligació
això com et dic
ara mateix
posar totes les tropes
si em permets
la metàfora barata
a la línia
del cinema
compartit en sala
a veure
nosaltres som
absolutament partidaris
que la gent
vagi
a la sala
o sigui
quan te deia això
és pensant
en un tipus de cinema
que difícilment
pot omplir la sala
no ho descartem
no ho descartem
en el curt termini
no és una prioritat
però és una proposta
que evidentment
tenim molt present
estudiants
investigadors
és una línia
absolutament
acabes dient una cosa
el dir la paraula
estudiants
la pregunta meva
no era aquesta
la pregunta
ara
el focalitzat
tutor de les sales
ha de tornar
i ha de venir
les sales
bàsicament
faré una pregunta
a les sales
i després
em quedava pendent
perquè ja la farem
el tema
de les altres
activitats
paral·leles
el tema
de les sales
l'estat
tecnològic
actual
de les sales
i la seva evolució
en un futur
immediat
o immediat
començar
quina creus
que seria
tant la de la Laia
com la de
com l'altra
com la de
com Xamón
doncs és una feina
de formigueta
i del dia a dia
constantment
estem perfeccionant
els vostres equips
en sala
recentment
i és una cosa
molt especialitzada
però estem en un entorn
de confiança cinèfila
hem invertit
en els nostres projectors
de la sala Laia
per perfeccionar
la projecció
analògica
de cinema mut
per sota
dels 24 fotogrames
per segon
un tipus de projecció
molt específic
però que ha canviat
la qualitat
de la nit al dia
són petites inversions
que anem
composant al dia
els nostres equips
ara per exemple
també estem fent
una inversió
amb tot el tema
del so
una línia
que ens interessa
molt explorar
i perfeccionar
és
l'acompanyament musical
del cinema
silent
com a dintre
d'una sala de cinema
poden passar
moltíssimes coses
i el té
que la Naït Simonian
ha estat al programa
és una pianista
habitual de la casa
és una bona amistat
amb ella
i sí, sí
i tant
va a dir
un regòria
pel mestre Pineda
a l'inici de tot
una mica
una crac
la Naït
és una crac
això és interessant
és clar
és anar una mica
també
a cobrir
aquella cosa
que és la més
la més antiga
és la manera
més antiga
el cinema
mai ha sigut mut
absolutament
absolutament
correcte
durant un temps
hi havia un
que l'explicava
els narradors
per exemple
també estem fent
aquesta inversió
amb les taules de so
estem canviant
la il·luminació
gradualment
perquè també
a nosaltres
ens interessa molt
i pot ser això
connecta amb
jo que deies
d'activitats paral·leles
ens interessa molt
reivindicar
la sala de cinema
no només
com un espai
per gaudir del cinema
sinó també
per pensar del cinema
per discutir el cinema
per xerrar de cinema
això implica també
unes condicions
domíniques diferents
canviants
com us dic
és una inversió
constant
i intentem
mantenir les nostres sales
en el millor estat
de forma
possible
t'he dit una cosa?
no, no, no
és una mica això
no, no
te la vull dir
perquè segurament
t'agradarà
jo soc
vaig
mira que el matí
per a les obriques
dues pel·lícules
ahir em vaig veure una
passes de premsa
450 l'any
independentment
de la filmoteca
que vinc bastant
també
bé
hi ha una cosa
que sempre
li he comentat
a l'Anastasi
estic molt content
de la meva feina
perquè em permet
veure el cine
sense gent menjant
ni bevent
ni xerrant
ni gratant-se
o pujant allà
a l'esquerra
i el deure
i ara ve el que potser
t'agradarà
i això t'ho vaig comentar
em va agradar moltíssim
baixo
me'n vaig a la Laia
i entren dos
i es posen
a la segona fila
i comencen a obrir
la motxilla
comencen a treure i tal
i baixa una noia
el cavallà
i els diu
això és la filmoteca
aquí no es menja ni es veu
si voleu sortim
sí
que bé
li ha fet una abraçada
sí
sí
perquè
no està permès
dinar ni beure
menjar ni beure
són principis
sí
sí
aquí tenim
una sala
fantàstica
a Barcelona
que és el fenòmen
però noia
allà t'entren
amb unes càrregues
que allò
d'olor
d'aquells petes
des del carrer
la primera mitja hora
de projecció
és un horror
bueno
res
era comentar-t'ho
em va fer feliç
de veritat
escolta
ben alegre
era meva
val
gustos personals
és a dir
sabem que una filmoteca
no es porten
els gustos personals
evidentment hi ha un equip
de treball
tu ets el cap d'ell
però evidentment
hi ha uns gustos personals
que no són
no han de ser secrets
és a dir
un tipus de cinema
determinat
o uns determinats directors
el que tu vulguis
com plantegis
quins són
els teus personals
en cinema
m'alegra molt
com has emmarcat la pregunta
perquè crec que és super important
distingir
entre la meva funció
com a director
de la filmoteca
i les meues preferències
o gustos personals
jo personalment
tinc molt d'interès
en el cinema
de no ficció
amb tota la tradició
del documental
evidentment
sabem que la paraula
documental
o no ficció
són categories
molt abstractes
però m'interessa molt
els moments
en què es fa molt
manifesta
la trobada
entre la càmera
i la realitat
i com
la càmera
impacta la societat
i la societat
impacta
a la càmera
per mi
en el meu itinerari
no sé
la meua
educació
sentimental
i cinematogràfica
va ser importantíssim
el descobriment
del Chris Marker
a mi
tranquil·litat
dic que em va canviar
la vida
em va canviar
la mirada
em va
fer molt més complex
el que jo entenia
que podia ser
el cinema
va ser una revolució
dins del documental
clar
el vaig conèixer
molts anys després
però jo me'n recordo
de veure
la GT
o Sant Soleil
com a estudiant
i dir
un segon
paren les màquines
reiniciem
aquesta història
i crec que
arrossegue
com aquesta fascinació
per la imatge
i crec que la no ficció
té com aquesta riquesa
de fer
molt visible
sobretot
en els seus desenvolupaments
més avançats
al llarg del segle XX
mostra el dispositiu
què passa
quan la càmera
interactua amb la societat
i és una línia
que sempre m'ha interessat molt
i em genera molta curiositat
la GT
ha citat una pel·lícula
per mi
és absolutament
molt
i que jo
és clar
el que es diu sempre
he vist moltes vegades
ja ho he vist moltes vegades
és una pel·lícula
que és un documental
peculiar
que és un documental
en el que
hi ha molta ficció
i hi ha molta ficció
pràcticament
tota ella
se'n va fer després
una ficció
de la GT
basant-se en la GT
es va fer
els 12 bonos
els 12 bonos
res a veure
hi ha diversos
molt diferents
em sembla interessant
sí que sí
el cinema del guantal
ho sap el Fer
a mi
és un dels cil·lenes
que a mi personal
m'interessa també molt
per tant
em sembla
compartir aquest gust
amb el tema
que està molt bé
bé
jo volia fer una pregunta
que aquesta ja
és una mica
una curiositat personal
volia saber
la postura
que tindrà
la filmoteca
respecte
a la col·laboració
amb
tot un seguit
de festivals
que es fan
a Barcelona
sí
i dintre d'això
una curiositat personal
jo
dels 4 o 5
que considero
més importants
que es fan
he estat
amb tots ells
un moment o altre
un any o altre
jurat
per molt part
de jurat
llavors
conec una mica
la gent que els porta
i tal
i
hi ha una cosa
molt curiosa
i és el
BCN
Fionfest
el BCN
Fionfest
jo recordo
que fins
l'any
en què es va
fer una retrospectiva
que estan
molt aficionats
a les retrospectives
tant és així
que últimament
pel meu gust
està baixant
la qualitat
del festival
i resulta
més interessant
la retrospectiva
que me la podria
muntar jo
i ell
tranquil·lament
a casa
amb les 5.000
pel·lícules
que tenim
i ja està
però bé
la veus en cine
que et fa gràcia
i la programació
del festival
bé
fins
quan van fer
la retrospectiva
amb Chaplin
la filmoteca
igual que fa
amb l'Alternativa
igual que fa
amb l'Americana
hi havia una col·laboració
i
de sobte
amb el BCN
va desaparèixer
la col·laboració
la col·laboració
o sigui
hi ha
algun
criteri
de col·laboració
que diguis
bueno
la filmoteca
si posa
si
es compleixen
uns paràmetres
mínims
de
no ho sé
de intensa
com està
relació
filmoteca
festivals
sí
la relació
filmoteca
festivals
és un tret
fonamental
de la nostra
programació
i és una oportunitat
per eixamplar
la mirada
del nostre programa
estàs passant novetats
i és realment
el model de col·laboració
que ens interessa
i és intrínsec
al nostre ADN
el criteri
per establir o no
col·laboracions
és purament curatorial
és a dir
no hi ha
una taula
de puntuació
amb uns criteris
objectius
amb un puntatge
és una qüestió
d'afinitats
curatorials o no
i de
possibilitat
de vestir programes
en col·laboració
és a dir
el que filmoteca
no pot ser en cap cas
és un contenidor
buit
on passivament
es dipositen
continguts aliens
nosaltres tenim
una línia curatorial
pròpia
i estem
molt i molt contents
d'obrir aquesta línia curatorial
a col·laboracions
de tot tipus
diverses
que finalment
són una riquesa
del nostre programa
dit això
a Barcelona
tenim un problema
tenim un problema
molt gran
que és
la falta
d'espais
de seients
de butaques
i de llocs
d'exhibició
col·lectiva
hi ha una oferta
de festivals
que està
molt per sobre
de la disponibilitat
de sales de cinema
aquest problema
no el pot resoldre
la filmoteca Soles
nosaltres
si
en un moment
de bogeria
i d'irresponsabilitat
institucional
deixarem de tenir
un programa propi
i només
ens dedicarem
a acollir festivals
no podríem
satisfar tota la pressió
és a dir
correcte
és a dir
hem de ser selectius
el fet de ser selectius
és una obligació
el problema
i en aquest cas
els festivals de la ciutat
compten
amb tota la simpatia
de la filmoteca
i la mirada experta
i la diagnosi experta
de la filmoteca
és que no en tenim prou
de sales de cinema
a la ciutat
cal una solució
s'ha parlat molt
fa no tant
amb el tancament
del cinema
comèdies
recordareu
és la dir
ostres
aprofitem la vinentesa
per fer una sala pública
una sala municipal
bueno
han passat altres coses
en aquest espai
el problema és aquest
la filmoteca
no pot carregar
amb aquesta creu
nosaltres també
tan de bo
hi haguera
més activitat cinematogràfica
a la ciutat
vull dir
però és important
aclarir aquest punt
perquè en molts casos
el fet de no poder
col·laborar-hi
es confon
es pot confondre
amb una espècie
de menysteniment
o d'arrogància
per part de la filmoteca
però ostres
nosaltres tenim
la capacitat que tenim
nosaltres tenim
550 butàques
i un programa propi
aleshores
no ho podem encabir tot
per una qüestió
logística
material
i per tant
ens regim
amb un criteri
molt selectiu
d'afinitat curatorial
una primera part
que teníem
dos cosetes
una era
una mica
que ens exposessis
perquè la gent
no tothom coneix
i a mi no poden conèixer
des de molts mitjans
però ja et tenim
a tot aquí
que coneguin realment
el munt d'activitats
que fa la filmoteca
en aquest moment
que no són exclusivament
veure cinema
en sales
sinó que hi ha
tota una sèrie de coses
estudiants
pots explicar-nos
aquest això
que s'envolupe en un palet
la filmoteca
el gruix
de la nostra programació
són les projeccions
de cinema en sala
la filmoteca
programa cinema
a preus populars
de dimarts
a diumenge
quatre sessions per dia
de forma ininterrompuda
al llarg de l'any
en paral·lel
a aquesta activitat
tenim
una sala d'exposicions
amb exposicions
temporals
el
9 de maig
vinent
inaugurem
la segona exposició
dedicada
al filòsof
George D. Huberman
tenim també
una biblioteca
l'única biblioteca
especialitzada en cinema
del país
una excel·lent biblioteca
amb recursos
meravellosos
m'encanta
m'encanta
conèixer usuaris
hem obert
de fet
una línia
d'activitat presencial
a la biblioteca
el que anomenem
la saleta
un espai petit
on fem presentacions
de llibres
xerrades
fem lectures
de guió
fem
qüestions
més relacionades
amb els arxius
amb correspondència
de cineastes
ara en unes setmanes
tenim una sessió
dedicada a la cineasta
Elena Lombreras
que l'estim dedicant
un focus
i també
a dintre
de les nostres sales
de cinema
com ja hem dit abans
no només
exiguin pel·lícules
les sales de cinema
són espais
d'aprenentatge
de conversa
de debat
de presentacions
amb expertes
amb cineastes
amb persones
que han participat
en els equips tècnics
hem fet
recentment
per exemple
un programa
dedicat a la
a la dissenyadora
d'això
Amanda Villavieja
sí
la Amanda Villavieja
també l'han tingut al programa
és una persona
brillant
generosa
que ha fet
una masterclass
en una sala
plena de goma a goma
amb estudiants
tot això
i més
és la filmoteca
jo vull reivindicar
perquè
el cinema
va molt més enllà
de les pel·lícules
les pel·lícules
per descomptat
són la unitat base
del cinema
però
el cinema
el podem llegir
el podem pensar
el podem parlar
el podem escoltar
i la filmoteca
és la casa
de tots
on això passa
jo crec que
la filmoteca
ha de ser
com la sang
que va recorrent
tot el cos
però després
hi ha els altres elements
és un ecosistema
un organisme
jo he estat
en aquest cas
de l'SCAG
amb l'SCAG
també hi hauria una relació
determinada
encara la tenim
molt important
el nostre programa
de digitalització
de cinema
es fa
en estreta
de col·laboració
amb l'SCAG
alguna cosa
que tu pensis
per tancar
o que ets
bueno
a veure
jo
d'entrada
com a col·loenda
agrair bé
que ens hagi rebut
i
el que sí
que et voldria dir
és que
nosaltres
tenim un programa
que
com que
és una emissora
municipal
no
els diners
no s'obren
i llavors
diu
bueno
quina audiència tenim
bueno
nosaltres ens donem
l'audiència mitjana
per franges
llavors
la nostra franja
Audimats
té una audiència
mitjana
de 3.200
persones
és Sant Jus
d'Esverda
estem parlant
de Sant Jus
i ja està
vull dir
més enllà d'aquí
llavors
el que
volíem dir
és que
escolta
nosaltres
tenim
una
simpatia
romàntica
i a més a més
efectiva
per la filmoteca
i els agradaria
que
si un dia
hi ha
una notícia
quelcom que dius
escolta tu
li dic a l'Anastasi
i al Pep
i ens veiem
i tal
perquè
us vull
us vull comentar una cosa
és un projecte
que tenim
a mig plans
o a curt termini
o això
tens oberta
la casa
però de veritat
moltíssimes gràcies
de veritat
senta't
la Marc
seria una continuació
de la conversa
amb la mateixa
afabilitat
i per nosaltres
per descomptat
de cara a la nostra gent
mira
el programa
no és cap xorrada
té
37 anys
de vida
doncs escolta
no anireu bé
molts
de programes
de ràdio
o de cine
no ho dic irònicament
patrimoni del cinema
i tu em portes ja
amb ell
jo més de 10
doncs escolta
nosaltres
li vam posar
cinema sense condicions
i has de pensar
que allà
ha vingut metges
a parlar de la sida
ha vingut arquitectes
parlant d'arquitectura
i llavors
naturalment
si parlen de la sida
doncs
dos o tres pel·lícules
que més o menys
hagin sortit el tema
l'arquitectura
igual
tampoc
no és que
però
hem tingut poetes
dos o tres poetes
i ja està
no
i tu has tingut alguna
iniciativa
que a mi el principi
em sobtaven
perquè no era
l'estrictament cinematogràfica
però en canvi
quan has desenvolupat
el programa
entenies que tenia sentit
que aquell personatge
o madona
que havies portat
tingués allà una presentació
bé
no
això més que res
és perquè
complim bastant
amb la premissa
que no hi ha condicions
fantàstic
és a dir
que
Pablo
et pots sentir
a Ràdio des Vents
com a casa teva
i serà sempre un plaer
que vinguis
rebre
i si no
convocar-te
de tant en tant
no dubteu a fer-ho
a Grèn i a Pablo
aquests moments
aquesta estona
que ens ha dedicat
tot seguit
seguirem
amb el programa
per complir
amb el nostre horari
sí senyores
fins a les 9
bé
de nou
en viu
amb tots vosaltres
li passo la paraula
a l'Anastasi
perquè
ens parli
de cinema
però ja des d'una vessant
creativa
i a la vegada
també
o tens alguna
jo pensava
primer
potser
ara
una sèrie
espera que no
sento bé
un micro
ara
pensava parlar
primer d'una sèrie
que m'ha interessat molt
jo mateix
em robaré
una mica de temps
per l'aula
anem de cara
a Setmana Santa
i una sèrie
pot ser ben rebuda
jo crec que és una bona manera
de veure-ho
sí senyor
aviam
la sèrie es diu
La Residència
o La Residència
La Residència
és una pel·lícula
és una sèrie
que es troba a Netflix
és una sèrie
per mi
que igual que n'agafes
d'altres
aquesta té bona pinta
sembla que passa
a la Casa Blanca
a mi
això són les coses
que passen a la Casa Blanca
d'antes
tenien certa gràcia
a partir d'ara
segurament no en tindran tanta
però bueno
aquesta
i llavors
és com una mena
de comèdia
molt dramàtica
de misteri
podria ser
una
adaptació
d'alguna novel·la
de la
famosa
escriptora anglesa
Agatha Christie
Agatha Christie
però no
és de
de Paul William Davis
la direcció
de tota la sèrie
és una comanda
de Netflix
que els hi fa amb ells
i està basada
en el llibre
de Residència
Inside the World
of the White House
dintre del món
de la Casa Blanca
de la Kate
Anderson Brower
que no conec
de res l'escriptora
el qual no és raro
perquè
no és una escriptora
especialment coneguda
però que ha tingut la sort
que li adapteixin el llibre
i aquí s'està
traient els primers dinerets
passa tot al voltant
d'un assassinat
que no és real
evidentment
res del que passa
allà real
no només hi ha un assassinat
sinó que fins i tot
hi ha un moment
que el país
s'atura
és a dir
hi ha un moment
que s'atura el tema
perquè hi ha uns atemptats
a Washington
i després més tard
hi ha un segon atemptat
també a Washington
no existeixen aquests atemptats
no van ser-hi
no són referiments
tant reals
però passa al voltant
d'un assassinat fictici
un sopar
que es fa
a la Casa Blanca
aquest sopar
és per la gent
per als australians
una delegació australiana
al completo
i que tenen
aquesta cunyeta
que tenen sempre els americans
amb els australians
com els francesos
i els belgues
o d'alguna manera
els espanyols
i els portuguesos
és a dir
aquest menys teniment
de l'altre
l'història
hi apareix
un personatge central
bàsic
que és la Cordelia Cap
el personatge
d'una detectiva
una detective
detectiva
que està interpretada
ni més ni menys
que per la Uzoa Duba
que va ser una actriu
que es va fer
una actriu negra
molt potent
una dona
d'un gran pes físic
i d'un gran pes
de tot tipus
que va fer
la famosa sèrie
de
Orange is the New Black
que aquella sèrie
de la presó
i tal
ella tenia un pes
allà molt gran
i aquí
el segueix tenint
jo penso que aquesta dona
si això no és una sèrie
i fos un Òscar
se'l podria treure
i les sèries també tenen
els seus
els seus
per als actors
i llavors
es posa a investigar el cas
per investigar
el cas d'un assassinat
d'un dels personatges vitals
que és l'Asher
l'Ujier
de la Casa Blanca
és un personatge
que és molt important
al llarg de la sèrie
ni més ni menys
que la Cordelia
es menja
l'interrogatori
de 157 empleats
no els veus tots
però en veus molts
és a dir
es parla de 157
perquè en algun moment
en la sèrie
es diu el número
que ella ha tingut
allò d'entrevistar-los
per veure
què hi ha darrere
d'aquest assassinat
que no hi ha manera
que s'aclareixi
quants episodis són els residents
són 8 episodis
d'una hora
pràcticament
cada un de promit
els de final
duren una mica més
el 7 dura
1,27
quasi una hora i mitja
una hora i mitja
i el 8 dura
una hora
és a dir
que realment
són 8
però els primers
són més curtets
i van allargant-se
a la mida que va avançant
i van allargant-se
amb sentit
perquè
la sèrie realment
té un magnífic capítol setè
el 8è capítol
és de tràmit
perquè ha d'anar tancant
el tema
i com que encara no sabem
qui és l'assassí
ha d'acabar tancant
però el 7è
és una sorpresa tan gran
perquè
és un capítol
que de cop
tot dóna la volta
i en comptes
de trobar-te
davant d'una sèrie
amb detectivesca
i de saber
qui és l'assassí
buscant
i sense tallar
aquesta història
et posen una altra història
que és una història d'amor
és una història d'amor
inesperada
perquè no sabies
que hi havia
aquell tema
entre dos personatges
dels molts que has vist
apareix aquest tema
i apareix
amb una intensitat
i amb una calidesa
i amb una meravella
d'interpretacions
dels dos actors
que fins a aquell moment
els havies vist
però et havien passat
com tants altres
en allò on
t'hi comences a fixar
i aquest detall
em va semblar magnífic
que en una sèrie
es pugui jugar
a modular
quant vols
dintre dels capítols
en quin capítol
voldràs que
la gent
ostres
descobreixi una cosa nova
i que sigui el 7è
molt al final
no està malament
em va semblar
realment magnífic
i per tant
em sembla molt interessant
té un
parlant del meu tema
del muntatge
té un muntatge
que a mi
em arriba a marejar
de pensar-hi
o sigui
és tan complex
el que fa
que sent muntador
te'n dones compte
de la dificultat que té
és a dir
està enllaçant
la detectiu
per exemple
explicant coses
a un grup
de dos o tres persones
i mentre es va explicant
la seva veu
es manté
i anem tallant
a situacions complementàries
amb un ritme vertiginós
però que es llegeix bé
anem tallant
a situacions complementàries
en què ella
el que explica
es veu en aquell moment
o fins i tot parlen
diuen la frase
que ella s'ha quedat per dir
la complementa
a la persona
que entra en el muntatge
és a dir
és una filigrana
de muntatge
tan gran
i rítmicament
tan interessant
que
ho trobo
realment
és un dels millors muntatges
que he vist en sèries
després
aquest humor
que diem
intel·ligent
no és un humor
per fer riure
són frases d'aquelles
ostres
des de
des de Raymond Chandler
o sigui
des d'aquest tipus
de diàlegs
tan treballats
i tal
que no sentia
algunes frases
i que les diuen
com si no passa res
això també
és magnífic
o sigui
que el guió
també està treballat
molt sòlid
molt sòlid
el guió
sobretot a nivell
de diàlegs
i apareix
aquell minoc
però apareix molt
aquell minoc
o sigui
jo pensava
que era una aparició
absolutament així
no no no
té un pes important
actriu
d'actriu també
està cantant
tot el rato
evidentment
en unes sales
els distreu
allà cantant
tota la pel·lícula
tota la lluvia durada
dels 8 episodis
però també té
moments que ha d'actuar
i està francament bé
i això que us deia
el capítol 7
realment sobretot
no apareixiu
o sigui
el 6 hem arribat
una mica allò
de dir
sí
el que deia l'Anastà
si tenia raó
però ostres
potser estic una mica cansat
sobretot
ara veu el millor
no us perdeu el 7
i el 8
de saber qui és
l'assassí
finalment
bé
aquest era una mica
el que us volia dir
està a Netflix
repeteixo
8 episodis
una horeta
cada un de promig
i allí la trobareu
si us sembla
entrem a l'apartat
no sé quina hora és
aviam que em queda temps
sí
ja en tenim
7 minutets
sí 7 minuts
perfecte
aviam
jo crec que
tenia diverses opcions
una era explicar
tot allò
que l'altre dia
sí jo connectaria per aquí
crec que em dóna temps de fer-ho
i si no
partirem amb dos
no hi ha problema
el dia següent
seguirem parlant
del mateix
vam aturar-nos
parlant
aquell tema
que us deia l'altre dia
de les decisions
a prendre
les 6 coses
més importants
que s'havien de tenir en compte
en el moment
del punt de tall
a partir d'aquí
hi havia unes
que deien
si sumes el percentatge
que ell li dona
a Walter Murch
li dona
en aquests primers
3 punts
pràcticament
s'emporten
al 56%
per tant
el que queda ja
en el punt 4
5 i 6
són les coses
que per ell
tenen menys importància
finalment
però en canvi
són aquelles
jo deia l'altre dia
en les que
els antics llibres
que llegíem
de teoria cinematogràfica
o teoria del montaje cinematogràfico
que n'hi ha en centenars
són en canvi
aquells que li donen
més importància
al cinema antic
que són aquestes coses
jo vaig dir
em vaig deixar
a una
un nom
que ja l'hem citat
alguna vegada
que és la paraula
ràcord
el ràcord
que és una paraula
francesa
d'origen francès
i que vol dir
lligam
vol dir
lligam entre un plano
i un altre
el punt de lligam
entre un plano i un altre
que contenen
la mateixa acció
s'ha de produir
d'una manera determinada
perquè hi hagi
una continuïtat visual
adequada
diguem
això se li diu ràcord
bé
el ràcord ha sigut
el gran tòpic
de sempre
el muntador
sobretot
havia de saber
muntar ràcords
si no sabia muntar ràcords
no era muntador
i el ràcord
pot ser de molts tipus
el ràcord pot ser
de direcció
per exemple
l'actor està caminant
d'esquerra a dreta
de pantalla
i anem tallant el plano
d'un plano molt general
el veiem passar
d'esquerra a dreta
es camina
i abans que es surti
pel quadre
per la dreta
el veiem
en un pla americà
aquell que diem
que es vegi
la cartutxera
diguem
si portés cartutxeres
fins a la part
de dalt del cap
una miqueta d'aire
això seria el pla americà
i segueix caminant
d'esquerra a dreta
naturalment
i ens anem
a un pla mig curt
l'actor està en pla mig curt
i vol dir que el seguim
de la cintura cap amunt
i el cap més arrenat
pam pam pam
i anem seguint una estona
mai he sortit de quadre
encara
i de cop
passem
a un primer pla
i l'actor
en comptes d'anar
d'esquerra a dreta
en aquesta direcció
de cop ens ve
de dreta a esquerra
en primer pla
el seu cap
està caminant
en sentit contrari
el que estàvem fent fins ara
aquest és un
una fallo
de ràcord
de direcció
de direcció
de sentit
hauria de ser la paraula exacta
sentit és una cosa
la direcció és una altra
bé
aquest és un dels problemes
aquest acabo d'exigenar molt
ningú és capaç
de fer això
com no sigui volguent
és a dir
si vols precisament
un Godard
podria fer això
però és volguent
que ho fa
però si un director
qualsevol
fa això
o els primers estudiants
els primers anys d'escola
és trencar la norma
en funció
de voler
carregar-se
alguna cosa
aquí sí que té sentit
cridar l'atenció
sobre una cosa
però llavors
s'ha de ser repetitiu
no pot ser una sola vegada
és un error
si no és un error
l'altre seria
la mirada
la mirada
que també té una direcció
també té un sentit
la mirada
els actors
quan es miren entre si
tu has situat la història
veus un pla general
d'una taula
tu i jo estem aquí
ara per exemple
aquí mirant-nos
i hi ha una càmera
que està davant nostra
allí la finestra aquesta
que tenim nosaltres davant
que veiem una mica
un trosset de Sant Just
bé
doncs estem aquí
i tu estàs a l'esquerra
jo estic a la dreta del quadre
i ens estem mirant
bé
quan passem
com que estem els dos
alhora en el quadre
estem reproduint
una situació real
i la direcció
de la nostra mirada
no pot ser falsa
jo no puc estar mirant
a la paret que tinc a darrere meu
perquè dirien
com pot ser
que estigui parlant
amb el Pep
i està mirant aquí o allà
aquí no podem falsejar-ho
però el moment que tallem
i ens anem
a un pla curt
del Pep
en què se li veu
solament part del micro
que té davant
i el seu cap
i una mica
d'espatlla esquerra
ell ha de mantenir
aquesta direcció de mirada
i ha de ser coherent
amb que la càmera
quan es col·loqui
l'altre cantó
per fer el meu plano
i fer el contraplano
que es diu
pla i contrapla
sí senyor
quan anem al contrapla
la meva mirada
ha de semblar
que es creu
amb la mirada del Pep
i perquè es creui
com que realment
a vegades aquests planos
no roden
ni en el mateix lloc
ni en el mateix dia
ni amb els mateixos actors
sí en aquest cas
perquè si no seria terrible
doncs clar
com es fa?
doncs es fa d'una manera
determinada
és a dir
primer avui en dia
és que avui en dia
tenim un ajut molt gros
que és que tot el que fem
es grava
i tenim la possibilitat
de consultar immediatament
en el monitor
que tenim allà
el resultat
passa amb l'escena
que vam fer l'altre dia
i composes un plano
teòricament
que ha de ser
el complementari d'aquell
per tant tot el pes
si abans estava a l'esquerra
ha d'estar a la dreta
i l'actor ha de mirar
on ha de mirar?
ha de mirar
que la mirada sembli
que es creua
amb la del Pep
però la realitat
és que dos planos
complementaris
de primer plano
perquè la mirada sembli
que es creua
no ha de ser exactament
la realitat
sinó que ha de ser
una mica més oberta
és a dir
com si es creués en l'aire
una mica més
cap a l'esquerra
és a dir
no es pot
si fas la realitat
sí
si poses algú
en l'altre cantó
dius
mira-li els ulls
en aquest algú
que el Pep
se n'ha anat a fer un cafè
i ara veuràs de mirar aquest
i mira realment el lloc
el que està rodant el plano
dirà
no sembla que el miri
ha de derivar
la mirada una mica més
a la seva esquerra
del segon personatge
és a dir
aquests trucos
que són
poden provocar
una percepció
de
hi ha algun aquí
de ràcord
que no acaba de funcionar
un minut més
i en diré un parell més
el posicionador
aquesta cosa
em sembla que un dia
em vam parlar d'això
un actor
per exemple
la respiració
tu estàs
escoltant un diàleg
d'un actor
ell atura
de tant en tant
i l'actor
lògicament
mentre es parla
respira
quan s'atura
amb una pausa
respira
va respirant
i passes
enmig d'algun moment
has de passar
d'un pla
una mica més ampli
un pla mig llarg
a un pla mig curt
pam pam
has de respectar
la respiració
és a dir
si tu l'has tallat
en el plano anterior
en el moment que
estava en plena
inspiració
en el següent plano
ha de començar a aspirar
i qui diu això
diu
qualsevol cosa
és a dir
has de respectar
sempre
l'actitud corporal
de l'actor
la respiració
és una d'elles
però hi ha moltes més
és a dir
l'actitud corporal
no vol dir
que necessàvem
amb una
tinguin la mal cap
i amb l'altra
no
són petits matisos
la cara
que és un gran paisatge
de cop pot tenir
algun gest
que dius
hi ha un canvi físic
per petit que sigui
ostres
les seies
que les tenien
les aixecades
i aquí les té baix
aquestes coses
creen una discontinuïtat
falta de record
jo crec que aquí
sí que estem
ja al 58
que et sembla
seguirem amb aquesta línia
el dia proper
jo crec que sí
perquè és molt interessant
i fins i tot
no estaria de més
el proper dia
encara que incidissis
en el que has dit avui
sí
perquè així donaràs
més continuïtat
al contingut
ràpidament
ràpidament els dos
els tres primers
que hem fet
i seguiríem
molt bé
escolteu
mireu
estem
arribant a setmana santa
i nosaltres
us volíem dir
que el proper dimarts
i el següent
no hi haurà programa
perquè ens anem fora
esperem que
tingueu tots
una bona setmana santa
recordeu
sempre que
en el cas
de no sortir
sempre valdrà
la pena
anar
amb algun cinema
o a la filmoteca
i gaudir
de programacions bones
que hi ha
per aquests dies
i si sortiu
doncs escolteu
també teniu neu
teniu aigua
i uns camps
meravellosos
a tot Catalunya
a tot Catalunya
a Europa
i als Estats Units
millor
no anar-hi
perquè igual
els americans
estan molt bé
però alguns americans
molt bé
que tingueu
doncs
una bona setmana santa
gràcies a tots
gràcies
adeu
a la ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio Despert
98.1
Ràdio Despert
98.1
Començar amb ganes la setmana
i que el bon ànim segueixi
fins divendres
està a les teves mans
Sintonitza Ràdio Despert
al 98.1
de la FM
cada matí
de 10 a 1 del migdia
i escolta la Rambla
el magatzin de Segell
100% Sant Justenc
presentant