Cinema sense condicions
A CIDADE NO BRASIL
En una música aquí esplendorosa
que vol dir que començarem un any
que ens ho passarem molt bé parlant de cinema.
A més a més, avui tenim, com en altres ocasions,
els habituals i gent que s'està incorporant
i que voldríem que vinguessin cada setmana,
que són la Lídia Artigas i el Paul Diggler.
Els habituals són el Carme Nabot,
el Joan Morros, el Francesc Aguilar,
i avui, el programa d'avui,
persegueix fer una mena de resum
de tot l'any passat, el 2015,
i quines són les coses que en principi
a l'equip, a la gent,
als participants que estem aquí
durant la llauna cada dimarts
ens ha agradat més.
I per tant, que us recomanem
que les aneu a veure si és que no les heu pogut veure.
Avui no tenim tres parts, llavors?
Bueno, jo penso que teniríem dos parts com a mínim.
Una primera part que podria ser, com sempre,
explicar les pel·lícules d'estrena que hem vist,
és les que estrenaran els propers dies, etcètera, etcètera.
Jo ja he de confessar, i us deia ara fora del micro,
que no he tingut temps de veure res,
però en canvi hi ha vosaltres,
hi ha gent de l'equip que sí que ho ha pogut fer.
Home, perdona, perdona.
Aquesta música que estem sentint
és la primera pel·lícula que tant tu com jo
hem vist en aquest any 2009.
Ah, això sí, ja sé de què va.
Bueno, la veritat és que no sé si la banda sona o no,
però aquí posa soundtrack of Steve Jobs.
Sí, sí, és veritat.
Nosaltres hem anat a veure...
Jo no volia anar a veure, eh, l'Steve Jobs.
Ja sé que no hi ha res de l'altre món,
o que a alguns no els hi ha agradat,
però a mi és un personatge peculiar que m'interessava.
Però no l'he vista, o sigui que ja em direu...
No se sent, eh?
A la Carme em sembla que no se sent.
Ah, no, no se sent.
No, jo sí que la sento.
Ara em sentiu?
Ara sí, ara sí.
Potser és l'altre perquè havia baixat el volum.
Ah.
Vale, doncs estava dient que no he vist Steve Jobs,
que sí que la volia veure.
Tot així veig que els Oscars,
bueno, han quedat ben parada,
o sigui que alguna cosa tindran.
Ja em direu què us ha semblat a vosaltres.
Bueno, és que no coincidim del tot el Francesc i jo,
però feixo que ell parli, doncs...
Que raro, no?
Que raro que no coincidim.
A veure, Francesc, què et va semblar, no?
No, home, jo penso que el que és interessant
és la comparació amb l'altra pel·lícula que fa no gaire,
fa un any i mig o dos anys es va fer,
que es diu Jobs,
i aquesta que es diu Steve Jobs,
que parla del mateix, de la mateixa història,
però d'una manera molt, molt diferent.
Aquella és una història lineal,
que t'explica, doncs,
des que els Jobs amb la seva camarilla
van començar a dissenyar els ordinadors allà,
en el garatge mític, no?,
aquest que va donar peu després a Apple
i tota la història,
McIntosh i tot això que ja és mític,
i, bueno,
i et va fent seguint la de Jobs, eh?
Va fent seguint aquesta línia
fins que arriba a un punt en què ell,
bueno, amb alt i baixos,
en moments en què el fan fora de l'empresa i tal,
bueno, la història més o menys coneguda,
doncs arriba un moment en què presenta,
em sembla que és l'iPad o l'iPod
o una d'aquestes coses,
i llavors, bueno,
amb un milers, amb milions de fans seguidors.
I aquesta història t'explica exactament el mateix.
El que passa és que d'una manera
molt més, podíem dir, cinematogràfica,
una narrativa més complexa.
Perquè us feu una idea,
vam arribar a la conclusió, no, Joan,
que està rodada amb el que podíem dir temps real.
És a dir, si la pel·lícula dura dues hores...
És molt llarga, eh?
Són dues hores d'història
que ens està explicant el Dani Boy, eh?
Per cert, és el director.
El que passa és que és un director que...
Una reverència, una reverència.
No és qual qui era.
Doncs està rodada en aquest temps.
Hi ha alguns flashbacks,
vull dir, hi ha alguna escena
que t'explica el mateix que l'altra
a través de flashbacks,
però està rodada en tres moments,
en tres mitja hores, tres quarts d'hora,
en què ell s'està preparant
per fer una de les seves intervencions
en públic massives i tal.
Llavors, això és el que explica la pel·lícula.
Aquests tres moments,
que no sé si és real o no,
que en aquest moment li arriba
tota una sèrie de gent
que forma part del seu equip,
de la seva vida,
la seva exdona,
la seva, etcètera,
que li posen tots els problemes possibles
i que sembla que s'ajuntin
les dificultats de...
els preparatius
per la roda de premsa,
no, la roda de premsa,
no, la presentació,
i tota la gent que li ve a criticar
tot l'imaginable
en aquell moment.
Hi ha un moment fins i tot a la pel·lícula
que és graciós
perquè diu,
és que sembla que sempre
que he de fer una presentació,
la gent s'emborratxa
i em ve aquí a...
Jo penso que la pel·lícula,
en aquest sentit,
que estem dient narrativament,
és impecable, eh?
que pugui...
El guionista és molt famós, eh?
Segurament té la intenció
de superposar un èxit
amb una personalitat
i un èxit comercial,
industrial o el que vulgueu,
amb un tipus de personalitat
complexa i difícil.
Molt complexa,
molt difícil i molt rara.
I això és el que no sé
si ha aconseguit o no.
Per què dieu?
Perquè era vegà
i es va deixar...
No, no, no.
Els vegans em cauen molt bé.
A mi em cauen molt bé, els vegans.
I es va deixar de morir
als 55 anys
perquè no va voler
que l'operessin ni res.
Sí, sí.
Bueno, normal, normal.
No, jo diria...
A veure,
a mi el que més em va agradar,
em va sorprendre,
és la interpretació
de l'actor
que ho fa brutal.
I a més a més,
hi ha un altre seu costat,
una Kate Winsley
que és irreconeixible.
És a dir,
fins al cap d'una hora...
Jo la vaig veure en un tràiler
i pensava,
no és la Kate Winsley aquesta.
No ho sembla, no ho sembla.
No, no, és veritat.
Està tan ben caracteritzada,
és a dir,
en el sentit que...
amb aquelles ulleres
tan...
Que no sembla ella.
I en canvi,
ella és una...
Tan protegida.
Sí, senyor, sí, senyor.
Ella és una extraordinària actriu.
Extraordinària actriu.
L'he vist a fer...
Últimament li he trobat a veure
Olvidame si puedes
i m'ha semblat
que aquella...
És brutal, aquesta dona.
És a dir,
és una dona que és una extraordinària
realment des del punt de vista
com a actriu.
Bueno,
a mi em va semblar molt bé.
Ara, jo havia vist,
feia una setmana,
una setmana i mitja,
l'altra,
la de Jobs...
Olvídate si puedes,
Olvídate de mi.
Olvídate de mi,
perdona, perdona.
Estava jo pensant aquí.
Sí, sí, sí, sí.
Olvídate de mi,
Olvídate de mi.
Que em va semblar
una pel·lícula genial
i que les interpretacions
dels dos personatges...
És que ella ho fa
qualsevol cosa la fa bé.
I aquí,
d'entrada va sortir
i jo estava al costat d'ell
sentat al cine
i deia
qui és aquesta?
Però si sembla que...
I m'anava donant cops de colze.
I anava dient
en veu alta,
que tot el públic,
tota la gent allà estava dient.
Bueno, però...
Jo no puc resistir.
Ja sabeu que sempre
us he de dir
els títols originals,
sobretot quan són surpressius.
I el de Olvídate de mi
ho he de dir.
Eternal Sunshine
of the Spotless Mind.
M'encanta.
Bueno, molt bé.
És el primer vers.
Jo havia vist...
A mi em va passar
que acabava de veure
el Jobs,
l'altra versió
de fa un any o dos anys
i que l'aquella eslínia alta
explica més coses,
en el fons tinc la sensació
per entendre el personatge
que aquesta.
Deu ser més Wikipedia.
Bueno, és possible.
Aquesta és més original,
com diu ell,
en el sentit del guionista
és molt famós
i és el de allò de la Caça Blanca,
el guió aquell tan famós
de sèrie televisiva
i que ha fet
moltes coses importants.
Però jo,
en el fons,
com que queda tant així
i el personatge
és realment
és un personatge
que té amor-odi,
saps?
Perquè, per una banda,
el veus que és un genial
però com a tot,
segurament,
a lo millor els genis
tenen aquestes característiques
tan difícils,
tan especials,
que com a persona humana
se't fa molt contradictori.
Llavors,
i com que la pel·lícula
tampoc ho acaba de destacar
i inclús al final
em sembla que és massa
feliç,
un feliç
que per mi
una mica gratuït,
doncs no m'ha acabat
omplir tant com
esperava que m'ompliria
doncs la pel·lícula.
Però a ell li va agradar molt,
eh?
és a dir, jo...
Sí, sí,
el guionista
és l'Aaron Sorkin, eh?
Ah, exactament.
La veritat és que tot el que fa
aquest home...
Ho fa molt bé,
sí, realment és una...
Bueno, doncs ja hem complert
la primera norma de l'any
que era parlar de pel·lícula
de l'any passat,
hem parlat d'una pel·lícula
que s'estrenava aquest any,
el dia 1 de genet.
No passa res,
no passa res.
Ja està.
Però ells aquest matí
han vist una cosa
pel que sembla interessant,
ens ho podíeu explicar?
Sí,
Moretti,
no?
El Moretti,
la nova del Moretti.
Mia madre de Moretti.
Realment és...
O sigui,
l'hem vist avui,
és com que encara
l'hem de païr una mica,
és molt...
És densa i senzill,
és com...
Bueno...
Encara és difícil,
no,
parlar-me,
no?
Que és una mica...
És una...
Et deixa una sensació
com molt delicada,
és molt subtil,
vas coneixent els personatges
molt a poc a poc
i en ambients molt diferents.
La pel·li parla
d'una realitzadora,
d'una directora
que està fent una pel·lícula
amb un actor,
que no recordo com es deia,
perquè és Joan Torturro.
Joan Torturro és l'actor.
O sigui,
l'actor real és Joan Torturro.
Allà...
Allà és una autora
però que realment
es fa passar...
No, no,
però és...
Ell...
O sigui,
sí que és veritat
que s'assembla molt
el que interpreta com a actor.
O sigui,
el paper principal
de la pel·lícula
que estan rodant,
en aquest sentit,
és molt el paper
que l'han fet
molts cops els Coen,
o sigui,
com tipus
Agamilabowski
o aquestes peixes.
És un paper molt estripat,
molt excèntric,
t'ha anat moltíssim,
aquest acte.
Tota la pel·lícula
es basa en ella,
en com reaccionar
amb aquest actor,
que li costa molt,
que no sap com portar-lo,
no sap com dirigir-lo,
inclús hi ha un moment
en què es discuteix
enmig d'una escena
davant de tot l'equip.
I com és ella
amb la seva mare
que està malalta
i està a punt de morir?
És el...
O sigui,
el centre de la pel·lícula
se suposa que és
el que va passant
de l'evolució
de la malaltia
i de l'hospital de la mare.
I entre mig...
O sigui,
el que seria la història principal
és la pel·lícula
que està rodada,
però hi ha aquests moments
que et va fent aquests canvis,
aquests petits canvis
entre...
No, ara la història
que predomina
és la de la malaltia.
No, ara...
Llavors amb aquests canvis
que ho fa molt subtil
perquè a més els va integrant.
Perquè hi ha moments
de la pel·lícula
que es derrumba,
se'n va avall
i ho treu tot.
I alhora
quan està amb la seva mare
va parlant
de com està gravant la pel·li i tot.
És tan absorbent
aquesta pel·lícula,
bueno,
venint del director...
I dura a estona.
Són com unes
quasi dues hores
de pel·lícula
i no te n'adones,
al contrari.
I no és tan fluid
i tant...
Doncs bueno,
primícia,
perquè jo no he pogut anar
aquest matí,
sabia que es feia això.
S'estrena...
S'estrena el 22 de gener
i realment val molt la pena.
Molt bé,
doncs bueno.
Crec que no hem dedicat
un festival...
Ai, un festival.
Crec que no hem dedicat
un especial mai
al Nani Moretti.
Sí, s'hauria de fer.
Sí, jo ho vaig parlar
una vegada
amb Nani Moretti, eh?
Bueno,
que n'hem parlat segur,
perquè, clar,
de moltes pel·lícules,
però vull dir...
Sí, sí, sí.
Allò...
Nani Moretti,
Caro Diario,
Palombel La Rosa,
que ara parlàvem
una mica de la filmografia,
Habemus Papa,
que jo no recordava
que era seva.
Habemus Papa, sí.
Aquell sí que és estripat.
És d'ell, és d'ell.
Doncs bueno,
ja tenim una opció.
Bàs d'acabar l'any...
I la de L'Habitación de l'Hijo
i que també...
Sí,
la de L'Habitación de l'Hijo
es deia la que ell...
Sí, sí, sí, sí.
Grandíssima,
potser la millor d'ell.
Jo no l'he vist encara.
Jo sí l'he vist.
Me n'han parlat gent,
moltíssima gent,
dient que és la millor d'ell.
Boníssima, boníssima.
No sé si és veritat o no,
però dient que és la millor d'ell.
Almenys fins ara, eh?
No sé si és veritat o no.
I també,
així com la del Bémos Papa,
si poso les botes,
a l'Habitación de l'Hijo
és sutil,
vas entrant i sortint,
entrant i sortint
i entres amb el drama,
amb el drama aquell,
molt bé, molt bé.
Sí, un drama
que el desdramatitza.
Amb una habilitat
impressionant.
Realment ja,
les produccions que fa
ja ho fa bastant així,
perquè la d'avui, de fet,
la mia madre,
és un drama,
i a més un drama bastant potent,
o sigui,
no només el drama,
però un drama de fibra,
però que et passa
a unes escenes
superestripades,
bueno,
sobretot en què sigui el Torturo,
però que són unes escenes
de que el cine...
Estàvem rient tots.
Sí, sí,
de que el cine estava...
Tenia una persona segura
al costat
que de tant en tant
anava mirant com
que és bona.
i estem tots rient molt.
Clar,
que una pel·li et faci passar,
però d'una escena a una altra,
o sigui,
amb qüestions de...
I de la llagrimeta
a riure totalment,
sobretot rius
amb el Joan Torturo,
és molt estripat,
molt divertit.
la tenim en compte,
l'hem deixat molt bé,
no havíem pensat
de comentar-ho,
perquè ja teníem
algunes al cap
de dir,
va,
durant el 2015
hem vist,
però és que aquesta
si ho ha dit,
és la primera dels set.
Una bona sorpresa.
Molt bé,
molt bé,
molt bé.
A mi em passa moltes vegades,
eh?
Per exemple,
jo volia parlar,
per exemple,
Mandarines,
que és una pel·lícula
que m'agrada molt.
Jo la tenia agafada,
mira tu,
mira.
Nominada,
Sanz Gaudí està.
Sí,
a millor pel·lícula
de parlar no català.
Pot ser,
pot ser,
no ho sabia,
no ho sabia.
Home,
nosaltres estàvem allà
quan vam llegir
els números.
Jo pensava que abrieu triat
pel·lícules més espectaculars,
jo n'havia triat
de petites,
perquè és una pel·lícula
petita.
Sí,
aparentment petita,
sí.
Aparentment petita,
però és una pel·lícula
que se't queda
al cap
i als ulls.
Jo ho deia,
jo deia,
va passar el mateix,
jo vaig anar al cine
i t'entens,
tenint ni idea
d'aquí era la pel·lícula
que et seus allà,
i vaig sortir
absolutament estorat.
Vaig descobrir
que una pel·lícula
rodada el 2013
que havia passat
absolutament desapercebuda
i que es va fer
en certa mesura famosa
perquè va començar
a guanyar premis
a diversos llocs.
Primer al Festival de Berlín,
després a Varsovia,
després a Bari,
després a Pali Strings,
després a Seattle
i,
arran de que l'any passat,
jo no sabia
el del Gaudí,
però va ser,
sobretot,
a la gira
per a les cinc finalistes
dels millors pel·lícules
estranger dels globus d'or
i finalista al millor
a l'Òscar,
clar,
doncs la gent
l'ha començat.
Un escalador espectacular.
I llavors l'han començat a veure.
És a dir,
que és una pel·lícula
que l'hem vist l'any passat
però que en realitat
correspon,
teòricament,
hauria de ser el 2013.
No,
ho deia perquè a mi
va passar la mateixa experiència,
però parlem potser abans
de començar a parlar
d'aquestes pel·lícules,
comencem a parlar
de si hi ha alguna altra cosa
de l'estrena
que haguéssiu vist
que us hagi interessat.
Sí,
vam veure fa uns dies
que ens va passar
al contrari
que amb aquesta,
Magallanes.
O no,
al contrari.
No,
que vam sortir
amb opinions
totalment diverses.
Explica,
explica.
De qui és?
Magallanes,
ostres,
el director...
Bueno,
de quin país?
O Perú,
no sé.
Perú,
perú.
Era Perú.
És,
a veure,
és una pel·lícula
que va guanyar
el premi que he de,
no sé si era per guió,
el que donen
d'Iberoamericano,
aquell premi que és així
com molt gran,
després hi ha
entre l'ICA,
entre...
Amb 10.000 coproduccions
i 10.000 patrocinadors
molt grans.
Una pel·li,
no grossa
en quant...
O sigui,
no sé si per supos,
però és una pel·li
bastant sotí,
és un thriller,
és un thriller
amb molta essència
de thriller,
que és veritat,
però aquí
el debat entrava,
no?
En si era una pel·li...
I Magallanes
es refereix,
eh?
És el protagonista.
Sí,
és el protagonista.
Que és un taxista...
No és l'estrit,
ni és...
No és històrica,
no és història,
no és història.
No té res a veure
amb res històric.
No,
és com un taxista
que té...
Taxista mitja jornada,
que l'altra mitja jornada
cuida
el pare
d'un metge
que va ser
el seu tinent,
el seu sergent,
com a...
Militat.
Sí,
o sigui,
era el seu superior
a una guerra
i durant aquella guerra
es veu que es van fer
unes coses molt dolentes
amb unes noies
i a partir d'aquí comença...
És de...
és una mica...
Parteix del tema
thriller,
que és un tema...
Bé,
una temàtica dins del thriller
que es fa molt,
que és el tema
del xantatge,
per exemple,
i llavors comença aquí
i llavors ja com es desenvolupa tot
és...
Bé,
aquí...
El que sí que es fa bé
és que vas coneixent
la informació a poc a poc,
de fet molt ben dosificada...
o sigui,
per mi és una gran pel·li,
és veritat que...
està nominada
allà als Goya,
està nominada als Goya,
però...
No té data d'estrena encara a Espanya,
no se sap quan s'estrenarà.
Bé,
deu estar buscant distribució,
però el...
ja no sé si,
no sé quines són les altres propostes
dels Goya,
és una pel·li
que està bé.
Però suposo que com a proposta
ha de ser de pel·lícula latinoamericana,
o sigui, no?
Sí, sí, sí, sí.
El millor pel·lícula latinoamericana,
una cosa d'aquestes, no?
El premis de la latinoamericana.
Sí, suposo.
Sí,
si no me'n recordo.
M'imagino,
no,
però la pel·li insista molt bé.
Sí que és veritat que,
a mesura que la veiem,
anaves veient punts
recuperats bastant
entre Chinatown
i inclús Taxi Driver.
Però clar...
Però s'ha de tenir en compte
que és una pel·li basada en un...
On passa?
A Perú, deu ser.
A Perú.
Però a la perú.
A una zona molt pobra.
Rural o ciutat?
No, una ciutat.
Una ciutat pobra.
És com unes xebolles,
quasi, quasi.
De fet,
això...
Però no és ni Cusco,
ni...
Hòstia.
Ni Lima.
Cusco em sona.
Sí, no ho sé.
És igual, és igual.
No, perquè...
És una ciutat.
Una ciutat,
una zona molt pobra.
Vale, vale, vale.
I està basada en un conte
que es diu
La Passajera d'Alonso Cueto.
No hem llegit el conte.
i les referències d'aquestes
no sé d'on venen.
Si del conte
o ha llegit el conte
i llavors ha introduït aquestes referències.
Vale, vale, vale.
Però està bé.
És una...
Però és una pel·lícula
amb pretensió
de pel·lícula important.
No és...
Jo no crec que sigui
molt pretensiosa.
O sigui, s'han vist...
Surtout en el gènere del thriller
que el primer que vols fer
dins d'un thriller
és intentar també fer, no?
Els grans thrillers
sempre han sigut com pel·lis molt...
O sigui, Seven, per exemple.
No és que sigui pretensiosa,
perquè en realitat és molt bona,
però és una pel·lícula
molt densa.
Un densa?
Sí, sí, sí.
Et deixa una sensació
de molt senzilla.
Sí, és com molt...
El que dèiem abans
de la fluïdesa de...
Aquí és molt...
Una fluïdesa lenta.
Bueno, aquí és el davant.
És el que no et va agradar.
A mi...
Es fa molt llarga.
Són dues hores
que es fan llarga.
Els hispanohaméricans
tenen aquesta vertent, eh?
Potser.
Bueno, jo no sé si...
Això és tota una definició.
M'ha agradat, eh?
Una pel·lícula fluidament lenta.
Està bé, està molt bé.
No ho havíem dit així mai, eh?
No, a mi em fa pensar
aquesta pel·lícula
amb una altra
que jo diria
que segurament
és de les grans pel·lícules
de l'any passat,
que és El Club.
Una pel·lícula chilena, també.
No és lenta, El Club, eh?
No dic que sigui lenta,
dic que té a veure...
Ni tan sol...
Que té a veure
amb l'esperit,
amb el que parlàvem ells,
segurament de recuperar
passatges de la història
de Sud-amèrica negres.
Molt, molt fosfos.
Molt negre.
I en El Club, si recordeu,
dirigida per Pablo Larraig...
Pablo Larraig...
Sí, senyor, una gran pel·lícula.
És una gran pel·lícula
tremenda.
Una pel·lícula duríssima,
duríssima de veure.
I també amb un aspecte
d'una senzillesa molt gran.
En principi,
els personatges es desenvolupen,
es mouen d'una manera
molt senzilla,
molt fàcil,
però en canvi et van entrant...
Molt ben interpretada,
perquè és que cada personatge
és tot un món.
Amb una càmera
molt a prop
de les mirades
que has d'anar
descobrint
a cada personatge.
De fet,
són uns capellans
que estan
tancats en una casa,
allunyats,
castigats
per la...
Per el seu comportament
a l'anterior.
El que sigui,
cada un té un passat...
Més que castigats,
apartats,
perquè la gent no sàpiga
que allò existeix.
És un tema molt controvertit,
perquè l'Església
no vol que sàpiguen
que aquella gent...
És un muntatge
justament
perquè ningú se n'entén.
És una hipocresia
monumental.
De què va?
Sí, perquè ens posem ara...
És això,
són una casa...
Quan comença la pel·lícula,
de fet,
és una pel·lícula
que quan comença
tens la sensació
d'alguna cosa amable,
tu...
Alguna cosa fosca,
no fosca exactament,
però sí que no...
Que ja et descriu
una certa ambigüetat.
Perquè estan dinant...
Està una taula,
ho dones,
que estan dinant
una dona
d'una certa edat
i...
quatre o si no me'n recordo...
Homes.
Homes grans.
i és un dinar
com a passible,
passible un dinar
normal
i en canvi
té l'habilitat
de desencadenar
de seguida
que allà hi ha
alguna cosa
amagada
que tu
no saps ben bé
per on tirarà
i això està molt ben fet.
I realment...
Perquè la gent està...
La càmera
és una càmera duríssima,
eh?
És una càmera implacable.
És un actor,
un director
que havia llorat
una cosa anterior
que es deia no,
que era molt bona,
però no sé si no l'heu vist,
també se li agraïen massa,
és igual.
En qualsevol cosa
es va d'uns capellans
que per raons
de la millor
doncs de que
han salut
faxonetes
o han fet casos diferents
o passats
facistes
de l'època
del...
Tenen una monja
que fa com de monitora
i els controleix a tots
o els controla,
etcètera, etcètera.
Bueno,
i cuida la casa.
I cuida la casa
i llavors
la mesura que va avançant
la cosa...
Que també té un passado.
Es complica
de tal manera
que perquè arriba
allà un capellà
que ve diríem
de les altres esferes
eclesials
a controlar
com està la casa
perquè no volen
perquè hi ha una mort, eh?
Hi ha una mort.
Bueno,
i es complica...
Es va complicar.
Es complica
de tal manera
que és un thriller
però molt dur.
I treu a la superfície
aquest tema
de totes aquestes cases
que es veu
que existeixen
a Xile
per part de l'església.
O l'església amaga
totes els pederastes,
diguem-ho clarament.
i de passats
i de passats
foscos
perquè hi ha de tot.
Des de la droga
fins als militars
que han estat
amb el Videla
fins allà
hi havia de tot.
O sigui,
hi ha tot el que vulguis
i...
Si us en recordeu
la vam fer
com a pel·lícula del mes.
Ens va agradar tant a tots.
La vam fer com a pel·lícula del mes
i la vam discutir
i doncs
haver-la vist tot.
Acaba d'arribar Jaume.
És de la pel·lícula
que jo recordo.
A veure.
Ah, sí.
Hola, Jaume.
Sí, hola, Jaume.
Què tal?
Que jo recordo estar al cine
i quan es va acabar la pel·lícula
que era el bolitxe
em sembla que era
No, no, no, ràpidament ningú
i dels sexos
ens vam quedar allà.
Però per com la descriu
és una mica tipus
doce hombres impiedades
aquestes que només passa una...
No, més dura, més dura
perquè...
No, no, no,
em refereixo a aquestes pel·lícules
de...
Tancades, ahs.
Tancades.
Sí, sí.
Un punt molt...
No diré enterrado
però d'aquestes de...
Més dura.
Molt més dura.
Al meu quadre de veure
molt més dura
que doce hombres impiedades
perquè doce hombres impiedades
en el fons
aireja l'esperit al final
a qui no aireja cap esperit.
Clar.
No, bueno, em referia més
a aquestes pel·lícules
tipus un Dios salvaje
aquestes pel·lícules
que és tot tancat
a dins de...
Saps?
Que et fa gaire bé
que ja et dona ja
la banda aquesta
ja en d'ansietat.
Però estàs dient tots directors
americans
Jo no crec que l'he vist
en els últims anys
i aquest és un director xilè
que no té res a veure
ni el...
Un Dios salvaje
que és que res a veure
ni el...
I són d'èpoques molt diferents
el Dios salvaje
fa...
Quan fa?
Deu ser relativament...
No, és bastant...
Que també tens la sensació
d'opressió, d'opressió
allà amb aquella...
Sí.
Però no és una opressió...
Aquesta és una opressió...
Malatissa i fosca.
Jo no recordo
haver vist una pel·lícula
els últims anys
que m'afectés tan dura
és a dir, jo no la recordo
és a dir, una pel·lícula
que et deixa tocat
et fos del cine
realment tocat
És a dir, jo en el bolí
són sales molt petites
i la sensació
que no es va aixecar ningú
la recordo.
Hòstia...
Sí, sí, això...
Sí, sí, sí...
No, home, si voleu parlar
de què és
i en fi, la segona part
diríem del programa
avui
intentem fer aquest resum
diríem
de les pel·lícules
que més ens han agradat
tot i que hi han sortit
algunes
aquí tenim el club
i hi han sortit
doncs altres també
Mandarines
Mandarines
que també la comentarem
espero
també la podem comentar
i el que anava a dir
és que podem, si voleu
començar
per parlar de les pel·lícules
espanyoles
que més ens han interessat
i després parlem
de les pel·lícules
internacionals
que més ens han interessat
per fer una mica
tenir una mica d'ordre
no?
Aleshores
bueno
algú que comenci
quina és la pel·lícula?
Jo de pel·lícules
més que
jo més que
les que m'han agradat
he pensat
perquè clar
Truman estem tots d'acord
que ens ha agradat
per exemple
ja imaginava
que ja la teníeu triada
però ja no l'he triada
per tant he triat
una cosa diferent
clar
jo he triat
a la B de Bàrcel·les
perquè a mi em va deixar
em va deixar
bueno
perquè a més
dos actorassos
dos actorassos
no sé si ho sabeu
és la instrucció
no és la instrucció
per això
inclús no és ni un judici
que té una certa pompa
el judici
no
és la instrucció
del cas Bertener
i està feta
amb una saleta de res
perquè les instruccions
no tenen la pompa
i circumstància
d'un judici
un garitu
que és l'Audiència Nacional
però una instrucció
una instrucció
no es fa mai
en cap lloc important
una instrucció
es fa amb una saleta de res
perquè una instrucció
és un pas previ
al judici
per tant
no és el més
però en canvi
si cou molta cosa
amb una instrucció
és la instrucció
del cas Bàrcel·les
i llavors
hi ha diversos actors
però
l'actor que fa
de Bàrcel·les
i l'actor que fa
del jutge
ruts
extraordinàries
extraordinàries
extraordinàries
perquè és una pel·lícula
en canvi
que jo diria
que no és ni una pel·lícula
comercial
perquè és
algú pot dir
és un tostón
perquè realment
per dir-ho
a veure
una instrucció
d'un judici
si no fora
que té
el contingut
que té
i la interpretació
extraordinària
que té
com a pel·lícula
la instrucció
d'un judici
que està
absolutament
ensenyida
aquesta instrucció
no té massa material
com perquè allò surti
i en canvi
és una pel·lícula
que
com que la interpretació
està bona
està apropada
al cas
d'una manera
consistent
és una pel·lícula
que penso
que es pot tractar
i jo després
per contrastar
l'altra pel·lícula
espanyola
que he triat
és
és una
és una pel·lícula
banalíssima
que es diu
requisitos
per ser una persona
normal
que la vaig trobar
l'està movent molt
l'heu vist?
l'heu vist?
no, no l'heu vist
doncs mira
jo és una pel·lícula
que és una
és una primera pel·lícula
de la Leticia Dolera
és recomanable
és una pel·lícula
extraordinària
de forma
de tractar
l'estòria
i de guió també
i de guió també
un guió magnífic
i una càmera
lliure
per totes bandes
es posa
on li dóna la gana
fa el que li dóna la gana
i descriu
una història divertida
jo havia triat
però us va agradar més
techo i comida
que us vaig enviar
a veure-la
jo no vaig anar
tu no l'has vist
però jo passava
com que ja la triaries tu
no, jo al final
no vaig anar
jo és que en tenia vàries
és a dir
jo no sabia
jo he triat
jo en tenia més
però com que em vau dir 3
jo tenia
jo en tinc 4 o 5
el que passa és que penso
que no dóna per parlar
de 4 o 5
i no una dougues
no som gens disciplinats
perquè havíem dit 3
ah sí
doncs jo n'hi
em porto més
però vull dir
jo em puc triar
parlar de 3 o de més
jo em va sorprendre
novament
la vaig veure
la setmana passada
em sembla
la van passar per TV3
una cosa que es diu
rastres de sàndal
que va ser reconeguda
als Premis Gaudí
de l'any passat
que no va quedar tant
com els 10.000 quilòmetres
que suposo que en parlareu vosaltres
perquè ho haurà de molt
i a mi també
però la vaig veure
la setmana passada
i haig de confessar
que té molta força
és a dir
basada en una novel·la
més que d'una novel·la
amb una experiència
de la Shamiro
la Shamiro suposo que ho sabeu
va estar adaptada
acollida
diguem aquí
venint de la Índia
i quan ja escriu una novel·la
una de les
la filla de Janges
i quan la conviden
a que vagi
a la Índia
descobreix
que ja té una germana
biològica
i aleshores
tot això suposa
per aquesta descobertura
és la pel·lícula
que no és ben bé històrica
o que no és ben bé
de fi de digna
la seva història real
sinó que l'han documentat
o arreglat una mica
amb una altra col·laborada
que és la que fa
de guionista
i de guionista
no li surt melodrama no?
li surt perfecta
és a dir
la pel·lícula és extraordinària
perquè la història
podria ser-ne
com?
si no li surt
un melodrama
així espèix
surt una cosa
molt sensible
sí que és melodramàtica
però molt sensible
molt creïble
molt autèntica
que t'emociona
i que arriba
amb la interpretació
de la Aina Clodot
que ho fa perfecta
amb un xicot francès
que fa d'indi
que també apareix
jo la recomano
és a dir
una altra pel·lícula
que recomanaria
jo de dues maneres
havia triat
dues pel·lícules
després ja us passo
a vosaltres
que són
el Nacleto
Agente Secreto
és que aquesta té molt bé
és una de les més nominades
els Gaudí
com té 11 nominacions
s'ho mereix
jo
si un té
una certa pressió
per el que li pugui estar passant
s'emballar
i s'ho passa tan bé
surts del cine content
feliç
jo no sabia en el seu moment
però ho vam explicar
però ben feta
el Javier Ruiz Caldera
és el director
és un director català
que té 39 anys
i que és de Viladecans
o sigui que és d'aquí a la vora
jo només coneixia
ella ha fet 3 pel·lícules
aquesta era la quarta
coneixia que havia fet
l'última només
3 Bodes de Mas
que a mi no em va acabar
de convèncer
estava bé
però no era
i en canvi aquesta
realment és una pel·lícula
molt però que molt rodona
jo creixo que aquest director
aconsegueix ja
totes les peces
amb un engranatge
de rellotgeria
encertant en el to
en moments realment divertidíssims
fent una paròdia
de les pel·lis d'espies
amb uns diàlegs extraordinaris
amb uns actors
que tant el
el Quim Gutiérrez
està
molt bé
divertit
al seu punt
si no l'heu vista
us ho passareu bé
i sortireu
absolutament feliços del cine
ja des del primer moment
quan comença la pel·lícula
que surt
un plano
que va corrent
amb la moto
amb el cotxe aquell
vermell atrotinat
em sembla el que és
i és un pare
amb allò
que va fent quilòmetres
i hi ha tota la imatge
així
i només ell corrent
així
és boníssima
aquella
només començar la pel·lícula
ja és bona
només començar
amb uns actors
que estan
esplèndids
que ells en matí
disfruten
amb el que estan fent
i que a més a més
transmeten
una meta
de vitalitat
i d'entusiasme
a l'espectador
per tant
és una pel·lícula
d'acció
però que l'acció
és l'excusa
en alguna mesura
per fer humor
per riure
tots plegats
nosaltres penso
que no vull allargar-me més
perquè si no
parlem de les altres
però crec que és una pel·lícula
a més
hi ha una cosa
bastant divertida
que són els cameos
que surt el Buenafuente
surt el José Corbacho
la Sílvia Abril
la Rossi de Palma
que tots estan
molt divertits
recomanables
Rossi de Palma
està també nominada
als Gaudí
com a actriu secundària
per a Anacleta
doncs deu ser aquesta
deu ser aquesta
tots estan francament bé
i jo crec que
l'altre que havia triat
era Truman
i n'hem parlat també
l'hem fet a pel·lícula
al mes
i per tant no sé
si val la pena
ara tornar a insistir
però realment
s'ha de dir
que és una gran pel·lícula
que l'heu vista vosaltres?
no, encara no
i tu sí que l'has vist
jo tampoc
sempre va destacant
les que no veig
ara per la veu
no, jo sí que vull
trencar una llança
per a una pel·lícula
que la veritat
és que està molt bé
que vaig veure
a Màlaga
i que
i que no
està rebent
cap mena de nominació
a cap premi
vull dir
ni als Goya
ni als Gaudí
i que en canvi
té molt de mèrit
per la manera
com està feta
ja en van parlant
no cal insistir massa
però com que està passant
tan desapercebuda
doncs per donar-li
com a mínim
aquí al Sense Condicions
una mica de relleu
i és Hablar
si us en recordeu
em van parlar força
en el seu moment
jo no l'hi he vist
del lliure Estrell
l'hem vista
l'hem vista
exactament
jo sí
doncs això
i de què va
aquesta pel·lícula
i està cartellera
en aquest moment
és un pla
és un pla seqüència
un pla seqüència
de gairebé
una hora i pico
la càmera
fa un pla seqüència
d'una hora
quasi tres quarts
em sembla
més o menys
com Victòria
sembla la moda
és la moda
i l'arca russa
i el principi
de 10.000 quilòmetres
i llavors
i Berman
i Berman
però Berman
ja trampa
no sé si és veritat
no, no és fals
és fals
perquè allò
és la soga
és la soga 2
és fals
però
de totes maneres
sí que té
unes llargues escenes
que són plan seqüències
igualment
no, no
sí, sí
però sí que no és tota
no és tota la pel·lícula
que està venut com una pel·li sencera
a pla seqüències
i no ho és
però que té molt mèrit
igualment
i jo sí que també voldria
trencar una altra llança
per una pel·lícula
que passarà
desapercebuda
inevitablement
perquè són d'aquelles pel·lícules
que s'estrenen d'una manera
molt, molt, molt, molt
petitona
i que el que sí que em fa gràcia
és comentar
que tant
tan Pol com Lídia
van anar a veure-la
i em van posar una cara
a dir
és que no sabem
si està ben fet
o no
crec que hem madurat
bé, hem madurat
crec
estem parlant de Lluc
això que dius
és molt interessant
qui n'hi parleu
amb Lluc Skywalker
vigileu
han madurat en dues setmanes
fixeu-vos si van ràpids
aquests nois
a veure, a veure
explica aquesta maduració
Lluc Skywalker
del director Jaume Fargas
és una pel·lícula
a més difícil
de descriure
és una pel·lícula
que d'entrada
si jo la veiés
només pel títol
estaria molt descol·locat
és a dir
tu vas a veure
i sembla que sigui
un spin-off
paròdic
d'estar
que de fet
molt català
que de fet
probablement
és el que es busca
en certs punts
perquè hi ha
evidentment referències
però una certa
referència
que t'atrapen
si t'atrapen
és una pel·lícula
que t'atrava
perquè dius
a veure
què és això
què estic veient
sembla que estiguis
veient
una mena de nou
subgènere
una nova forma
de gravar
de capítol
de Mr. Bean
sí, sí
és una il·luminació
uns plans
però representa
que has de riure
és una comèdia
és una comèdia
és una comèdia
és una comèdia dramàtica
per dir-ho així
perquè
no dramàtica
però en el sentit
que el tema
que ocupa
és potser
un home
que se sent
sol
i que creu
que ningú anirà
al seu funeral
llavors s'esforça
a fer que tothom
tot el barri
acaba de ser
no, però
s'esforça
tot un barri
vagi al seu funeral
ara desemmascaré
la joventut
una vegada més
tant de Pol
com de Lídia
perquè és possible
o potser m'equivoco
però jo
les referències
que li vaig dir
al director
en el moment
d'estar allà
perquè ell estava
quan la d'allò
hi vam poder parlar
doncs era
Ja està ti
per exemple
jo el primer
que vaig pensar
un tipus
de cinema francès
un amic surrealista
amb un cinema
com d'una cara
de Palmo
gran
Baster Kíton
també en certa manera
no per la plasticitat
que té
les pel·lícules
de Baster Kíton
sinó per la cara de Pal
i Amelie
per exemple
també
delicatessen
aquest tipus de
la música
aquesta mena d'actors
taquirot
també que fa
Wes Anderson
sí, però és un estil
molt diferent
no, no, no
però clar
l'estil ja només
de gravació
l'estil de gravació
que era
d'aquestes sitcoms
de fa la tira
o d'una telenovela
de TV3
va fer molt temps
però d'il·luminacions
il·luminacions
com si fossin
d'un únic foco
amb unes ombres
allò que dius
directe a la cara
directe a la cara
amb unes llums
blavoses
però blau
del blau
del led
era com
dius
al principi
estem com
hòstia
que estem veient
et dona una sensació
molt viejuna
molt rara
però vas entrant
vas entrant
vas entrant
i realment
té història
sí
el que més
és molt
és com
clar
nosaltres
jo al cap
ho tinc
com si fos
una mena
de
jo surrealista
però en realitat
hi vas pensar
i dius
per això deia
el de maduració
perquè
hi vas pensar
i dius
a veure
evidentment
té una lògica
però
és que
està fet
sobretot amb una tècnica
i unes interpretacions
tan estranyes
és tan
estripat
però
el sàtria
el contrari
que els actors
ningú pateix
ningú riu
ningú
no hi ha emocions
la Cristina
que és la directora d'art
de Fergat
també va estar
fent art
aquí
allò que Sky Walker
i ens explicava
va fer concretament
l'avió
l'avió
que surt
durant alguns moments
ens explicava
que el director
estava tota l'estona
insistint
als actors
ara m'ho tornes a fer
però actuant menys
tota l'estona
i realment
es nota molt
tots els actors
són molt pals
unes cares
que no transmeten res
perquè entengueu
és com si ara
ha cantat el Jaume
i el tenim aquí
escoltant
digués
tenim aquí
el Jaume
per fi
ha arribat
estàvem esperant
i ara dirà
la seva pel·lícula
preferida
de l'any passat
alguna cosa així
li he donat
massa inflexió
i per què
aconsegueix
amb això
una sensació
raruna
tota l'estona
és un
estàs veient la pel·lícula
i sí que és veritat
tu pensaves més potser
Lídia
perquè era el moment aquest
sembla que ens
sembla que ens estic
prenent el pèl
sí
et sembla allò com
què és aquesta pel·lícula
perquè
clar
potser també és
el que estem acostumats
a que la tècnica
molts cops
sigui implacable
que les interpretacions
hagin de ser
que tu no t'adonis
que estàs veient un actor
que estàs veient un personatge
de mètode
i clar
aquesta
és que t'ho trenca tot
ningú t'ha avisat
que aniràs a veure
alguna cosa així
tu veus de què va
però no veus
que serà així
estàs allà
i no acabes de
hi ha una mena de trampa
que és
és el protagonista
estant com
en una mena d'aldea
tipus Star Wars
amb la roba
amb la roba
i tot
saps com el desert
i clar
tu penses
veuré
i de cop
comença
que és
l'actricista
i que canvia
que canvia
una bombeta
però com una
hòstia
espera
ens hem equivocat
de fet diria
que el primer pla
de la peli
és ell
fent-se una siesta
a la carretia
elevadora
que fa servir
per canviar les bombetes
imagineu
si és estàtic
amb vistes
amb vistes
al cementiri
sí
és veritat
és una pel·lícula
diferent
estraïmíssima
però que
hem de veure
la prollota
encara
que vol
no no no
no
no és tan difícil
de fet
qui vulgui anar a veure
hi ha una altra oportunitat
aquest dijous
a les 10
de la nit
al cinema Girona
només la van posant així
com que la gent
va anant
doncs tornen a posar-la
projectar-la més temps
però és una pel·lícula
que vol ser una resposta
al cinema aquest
que com diu Pol
doncs estem tan acostumats
ja que totes les actuacions
siguin igual
les dinàmiques
les fotografies
els guions
tot
és una resposta a això
anem a fer una cosa
diferent
però que té una història
molt potent
i molt
podríem parlar
del dogma català
el dogma 95
ara Lídia i Pol
Pol i Lídia
que som Fergat Productions
doncs quedaran
quedaran parats
quan els hi digui
que jo penso
que el que fan a Fergat
no està molt lluny
del que fan
aquesta pel·lícula
a veure
tenir molt poc recurs
i ara què
no em referia a això
no em referia a això
em referia a l'originalitat
de les vostres propostes
donem-me que participi
i has dit
que aquesta pel·lícula
està feta amb recursos
has dit
que no
no no no
que no
home a veure
no no
que ells tenen més recursos
que ells tenen més recursos
no no no
em referia al dogma
perquè el dogma
està basat molt
en intentar
no
o sigui
no tant ostentar
sinó
i filmar
i filmar
tot
i llum natural
tot sigui
sense música
llavors
clar aquesta
no sé
potser estem parlant
d'un nou naixement
tu saps que no
jo els hi donaria a peu
no estàs parlant
de res especial
això s'ha fet sempre
no
no sé
jo donaria a peu
o bé el Jaume
que ens explica
quines són les pel·lícules
tu proposes
espanyoles
però no podem deixar això així
tenia una pregunta
tenia una pregunta
pel francès
que escolta'm
la pel·lícula aquesta
que tu has ponderat
que es diu
Hablar
per què es diu
Hablar
doncs
bueno
potser perquè estan parlant
tota l'estona
bona pregunta
no
sobretot
hi ha una escena final
que
se li dona
importància
a la paraula
llavors hi ha
una actriu
si no recordo malament
un actor i una actriu
que estan
llegint
estan llegint
un text
que va evolucionant
i que va explicant
d'alguna manera
i que és com
la consecució
i la conclusió final
de tot el que hem anat
veient a la pel·lícula
que no només
és una virgueria tècnica
també hi ha
una evolució
ideològica
i de moltes qüestions
al llarg de la pel·lícula
amb els personatges
amb la manera
com enfronten les situacions
com es relacionen entre ells
i hablar seria
com donar importància
sobretot
a la paraula
una vegada més
i al text
i a l'espectador
a través del que arriba
de la imatge
però també del teatre
recordem que l'Uri Estrell
doncs és un director
cinematogràfic
però també molt teatral
que per ell el teatre
és molt important
per tant jo diria
que per aquí
ara exactament
per què
hablar aquest títol
doncs no ho sé explicar
però bueno
imagino que va per aquí
jo donaria peu a ells
que expliquin
quines són les pel·lícules
espanyoles
que més els han agradat
aquest any
ja ho han dit
aquesta
això
no no
aquesta no és la que més
els ha agradat
em sembla
no
a veure
per part meva
jo diré dos pel·lícules
que crec que ja són
més de cara
el 2014
tot i que han tingut
reconeixements
ja tant siguin
per festivals
o inclús
nominacions
als Goya
o han anat
per festivals
o inclús
ha estat
considerada
representació
d'Espanya
als Oscars
que és per exemple
Màgic Alguel
i 10 mililòmetres
són dues pel·lícules
que realment
o sigui molt diferents
evidentment
no en podem parlar
totes alhora
però realment
primer parlo
de la senzillesa
de 10 mil quilòmetres
perquè
molt bona
o sigui
és aquest pla
que comença
que s'ha dit
tant
aquests primers 20 minuts
que ja només
et plantegen
personatges
et plantegen
o sigui
personatges
introducció
i conflicte
tot junt
i amb una
naturalitat
dels actors
i és una naturalitat
que és
es manté
tota la pel·lícula
a més aprofitant
aquesta mena
del tema
de les webcams
el tema
de la distància
sí
sí
llavors
clar
això també
és com un format
que també va fer
ja el Bigalondo
i l'Open Windows
aquest format així
d'ordinadors
és diferent
utilitzat d'una forma diferent
però
com s'arriba
als temes
que tracta
que en realitat
són temes
que potser
hem vist molts coses
però està tractat
d'una forma
i amb una
suposat també
delicadesa
i tot
que realment
és una d'aquestes pel·lis
sí
és com màgic
que ho ha fet per mi
són pel·lis absorbents
són pel·lis
que has embobat
mirant
i és com
vull més
vull més
i a més
amb aquest final
que no diré
però un final
que et deixa
realment
una mica clavat
i Màgic Alguel
que és
i Màgic Alguel
Màgic Alguel
va guanyar
el Premi a Festival
de Sant Sebastià
i la millor pel·lícula
de fa dos anys
no l'última
Màgic Alguel
és que
qui és
del Vermouth
de fet
jo vaig sortir del cinema
dient
que era una merda de pel·li
i durant els anys
durant els meus
i vas madurar
sí, sí
també
i vas pensar
això passa a vegades
se'n va fer
a part de pesadíssima
com
la veia molt pretensiosa
com
com molt
molt sobrada
però
la vas absorbint
i vas veient
que no
és simplement
agafar un tema
molt
quin és el tema?
un pare
que vol fer
feliç
a la seva filla
que té càncer
i és com un
o sigui
com un dos
es va complicant tot
des d'aquí
d'entrada
comprar-li un vestit
li fa il·lusió
tenir un vestit
d'un personatge
que li agrada
i li vol comprar
però el vestit
costa molt
si n'és
i a partir d'això
es va liant
i liant
però
fins on
sembla mentida
que es pugui liar
però realment
jo crec que
o sigui
màgic aquel
té una cosa
que és
comença
amb un plantejament
típic
tòpic
gairebé
un tema
molt
normal
però
a mi
em va recordar molt
a Masó Calabelles
era
After Hours
d'Escorsese
que aquí es va traduir
com Joque Noche
però és una pel·lícula
d'aquestes
és un camí
simplement
és un programa
molt petitó
que es va fent
gran i gran
i que
déjame acabar
i que
però realment
cada estructura
de personatges
és a dir
cada una
de les històries
que es planteja
perquè són
com històries creuades
però no és històries creuades
en realitat
és això
però la bola
que es va fent
cada cop més gran
i com la van robant
els personatges
sembla que cada història
sigui com una mena de referència
a grans directors
per exemple
a mi em va donar la sensació
hi ha la història
d'una dona
que sembla
que és una barreja
de Kubrick
per tot arreu
d'Icewa Shad
o sigui
i no només
per la temàtica
que si no l'heu vist
no ho diré
perquè realment
la pel·lícula
a partir
dels 25 minuts
ja no es pot dir res
perquè tot el que passa
increïble
però
ja no només per temàtica
sinó
per plans
els plans són
milimètrics
són
uns esquemes
estructurals
és una arquitectura
de cine
i
d'altra banda
quan canviïs d'història
potser també canvia
això
llavors és curiós
de com ha anat jugant
amb perspectives
d'imatge
amb perspectives
i tu quines pel·lícules
són les espanyoles
que
jo
m'he apuntat sèries
perquè sabia que ningú
parlaria de sèries
molt bé
molt bé
i
de fet
crec que són
totes de Netflix
o estan a Netflix
i una vez que m'he apuntat així
com
no és espanyola
però és de Netflix
Narcos
no l'he vista
no l'he vista
i què tal?
val molt la pena
és sobre
la vida
de Pablo Escobar
vaig veure que estava
feta rodada
amb castellà d'allà
o sigui
tot i que és una mica complexa
de vegades et perds
de fet
nosaltres la mirem en castellà
però amb subtítols en anglès
perquè a vegades no en tenim res
o sigui
la veiem en original
que té
algunes parts en anglès
però sobretot és en castellà
perquè és
clar
Sud-amèrica
Sud-amèrica
sí
jo de la Netflix
saps que m'ha sorprès molt
i no m'esperava que
com a sèrie televisiva
que m'impactés tant
The Fall
no l'hem vist
The Fall
és una sèrie britànica
amb la que feia
Expediente X
la noia aquella
sí
i he vist
no sé si he vist
com sis capítols
la noia i el noi
no
el noi no surt
només surt la noia
i surten altres actors
que va d'una inspectora
que l'envien a Belfast
em sembla que és
perquè hi ha hagut
una sèrie de coses
assassinats i tal
i la comença a investigar
i et prometo
que feia temps
que no veia una cosa
tan ben feta
tan
tan
i ho portava ja
com
tota la primera temporada
o sigui
deuen ser unes 8
o 10 capítols
i no sé la segona temporada
perquè Netflix
la segona temporada
no la tenen
però
si té la mateixa qualitat
que la primera temporada
realment
és val la pena
aconsellar-la
qui no té Netflix
ja no és ningú
no no no
realment és una bona fonda
sembla que ens paguin Netflix
per fer-nos publicitat
sí
a mi me l'han regalat sis mesos
perquè estic
estic
a un lloc
i te la regalaven
sis mesos
perquè
supos que piquis
perquè després
te quedis
i tant
que et quedes
què més
què més
m'he apuntat també
una
que potser és més estranya
que es diu Bojack Horseman
que seria com
el cavall
Bojack
l'he vist que estava allà
però no l'he vist
no sé
és d'animació
també
produïda per Netflix
és dels Estats Units
diria
et diria que és dels Estats Units
molt negre
té un humor molt negre
estil
padre de família
però
però sense por
a passar-se
a riure's
del que no sabria riure
parla d'aquest cavall
que era una estrella
d'una sitcom
dels 90
que es deia
Horsing Around
que seria com
divertint-nos
tots junts
més o menys
del rotllo
Príncipe Belé
no
pitjor
bastant pitjor
sinó pitjor
en el sentit
que és dolent
sinó d'aquestes pel·lícules
d'aquest estímul
l'antic
d'aquestes sèries
molt de
cine familiar
però en sèrie
d'aquestes
la família
és ell el cavall
que se sent sola
a la vida
i adopta tres nens
de diferents edats
llavors és com
els nens
se senten acollits
per primer cop a la vida
i se senten amor
i tenen una família
gràcies al cavall
i bueno
té aquest aire cutre
molt buscat
però això són només
la Cid
com que fa ell
llavors la sèrie en si
parla de com
ell és l'estrella
fracassada
de la sitcom
és com un
hi ha moltes pel·lícules
així no
d'estrelles fracassades
però és
des del punt de vista
que te'n pot riure
sí
però fracassades
és obsolet
o van ser
en el seu moment
el millor
però ara ja
no ho sap ningú
està molt bé
només té una temporada
però és molt divertida
com Narcos
Narcos també té una
que nosaltres vam acabar la sèrie
i ens va mirar
l'espacial de Nadal
tots els minicurs
que tenen i tot
està molt bé
bueno
doncs ja
els oients
els oïdors
ja poden
també apuntar-se a Netflix
i si estan amb alguna
companya d'aquestes
els llegaran sis mesos
com a mi
gratis
perquè piquin
finalment
tampoc és tan car
perquè són set euros
al mes
pots compartir
amb quatre persones
imagina't
i pots veure
cada dia una pel·lícula
des del punt de vista econòmic
no està malament
has de tenir el temps
això sí
bé
anem a les pel·lícules
Jaume
si no el tens
el temps
és que fas altres coses
això és important
a vegades també és així
no
les pel·lícules
que m'han agradat
potser
la guerra de les galàxies
ho pensava
tu l'has vista?
i què tal?
bé
previsible
el meu fill que l'ha vista
diu que és molt comercial
imagina't
i avui he fet 15 anys
o sigui que
per tant
i ell ja diu
que és molt comercial
li has inflat el cap
no, no, no
no li he dit res
jo
ell me diu
és molt comercial
aquest matí he vist
una preestrena
del Nani Moretti
l'ha comentat a ell
m'ha agradat molt
l'han dit
mira doncs estàveu allà els tres
i no ho sabíeu
no ho coneixíeu
el que passa és que sí
que és cert que hi ha moments
que sembla que no avança massa
però trobo que està bé
vull dir
està en el mateix nivell
d'aquella
l'habitació de l'hijo
i tot allò
és molt
és aquesta tendresa
que en definitiva
els europeus
ens preocupa
de posar sobre la taula
té bastants moments
que sembla que no avanci
la història
però sí que avança
com et sents tu
amb el personatge
crea com un nivell
d'intimitat
amb els personatges
i la realitzadora
la que fa de realitzadora
que és ella
ho fa molt bé
molt bé
qui és la tio?
ai no me'n recordo
ell sí
que surt també
un ànims
està molt bé
aquesta l'he vist
m'ha agradat molt
llavors hi ha una pel·lícula
que jo la vaig trobar
molt interessant
que suposo que també heu vist
perquè està a l'ordre
dels joves
sobretot
que és la Mistres d'Amèrica
si no veieu-la
perquè sí
doncs
jo penso que és
és punyent
també
vull dir
sembla que no res
allò
perquè són dues noies
que el seu pare i la seva mare
s'han de casar
i ella es diu
bé
doncs fem amistat
com a germanes
i a partir d'aquí
hi ha com una sintonia
amb la bipolaritat
per dir-ho d'una manera
o sigui
aquella persona
que seria
la que estaria portada
i la que porta
vull dir
i a partir d'aquí
naturalment
fa un esquema
molt interessant
del que és
la cultura nord-americana
molt bé
també
la valoro
molt positivament
i després
n'hi ha hagut d'altres
no me'n recordo
tenim un problema
en el sentit
que havíem dit
que faríem una mena
de revisió
d'espanyoles
i internacionals
encara estem a les espanyoles
i falten
7 minuts
per acabar
aquestes que he fet jo
no
ja el Jaume ha introduït
les internacionals
llavors
o fem dues coses
o ho deixem pel proper dia
o les mantem
simplement els títols
perquè no crec
que tinguem més temps
per parlar de les que
ens hagin agradat
a nivell internacional
no?
puro vicio
un, dos, tres
respondo otra vez
puro vicio
puro vicio
crec que la passen
anem a veure
la setmana que ve
durant tot el mes
agafeu-vos
agafeu-vos
a on la passen?
a la filmoteca
no, però vosaltres
la queixereu bé
aquesta pel·lícula
i tant
és molt moderna
molt correcta
en tot
però són molt clàssics
els dos
home
aquí on se'ls veu
home
pel director
m'espero
una virgueria
total
ara ja vaig
saps amb quina pel·lícula
tindria una similitud
que heu esmentat
amb Victoria
Victoria
però molt falsa
que dèieu
que era i tal
no, no, no
Victoria
no dèiem que fos falsa
era
Birdman
que no és un pla
seqüència fals
no, Birdman no
bueno, aquella està molt bé
també
jo penso que està molt bé
no, sí, està molt bé
aquesta cosa
acaba de
com acabo de dir
ho acabo de dir
Victoria
Victoria
aquesta crec que
que lliga perfectament
amb aquesta modernitat
o sigui
en definitiva
amb aquesta sorpresa
que ho heu esmentat
amb aquest film
tan hablar
com aquest altre
que esmentava vosaltres
que d'una manera o altra
entres al cinema
et sorprèn totalment
ostres, què està passant aquí
i no acabes d'encaixar
i llavors
acaba la pel·lícula
i dius
has vist una cosa nova
això no s'havia fet fins ara
i això ho he esmentat
més d'una vegada
aquí en el programa
i llavors jo penso
que tant aquesta
com Provisio
és això
si esmentem ràpidament
es pot fer pesada
però no vol dir res
això
jo esmento ràpidament
les postpel·lícules
que em semblen
més interessants
de les que he vist
a nivell internacional
l'any passat
que serien
Nightcrawler
que em sembla
que és una autèntica
obra mestra
i que jo la destacaria
perquè per mi està
se convertirà en un clàssic
crec segur que
serà una pel·lícula
al mateix nivell
de Taxi Driver
que està molt considerada
internacionalment
i històricament
i penso que aquesta pel·lícula
està al mateix nivell
que una cosa d'aquestes
i l'altre és Mandarines
que ja l'hem esmentat
i per això que aneu passant
vosaltres
quines són les que destacaria
vosaltres
jo també tenia Mandarines
que és una pel·lícula
d'Estònia
d'Estònia
que passa a Geòrgia
durant la guerra
amb l'Osset
no me'n recordo com se diu
que hi havia
o hi ha un enfrontament
el problema és que si ens n'arguem massa
no hi ha temps que digui
jo també tenia Mandarines
i després tenia una
les dues no són europees
una és aquesta Mandarines
i l'altra és Calàbria
Màfia del Sur
perquè vaig trobar
que és una pel·lícula
que tant que s'ha fet
la màfia
que clar
el Padrino ha absorbit
tota la visió
de la màfia italiana
o l'absorbit
com a clàssic
jo vaig trobar
potentíssima
aquesta pel·lícula
perquè
la
la duresa
amb què està descrita
la forma
que
entre els que viuen
a Milà
o a Torino
no me'n recordo
però els que viuen
a ciutat
que maneguen
el gran diner
de la màfia
i els que viuen
on realment
ja
tot el
s'inicia tot
i on hi ha
el gran conflicte
humà
de famílies
i on es viu
una duresa
extraordinària
de
de com són
com a
format
de persones
el camp
està molt
molt ben tractada
aquesta pel·lícula
extraordinària
és una pel·lícula italiana
de Francesco Munzi
jo crec que és una
grandíssima pel·lícula
tu Rídia
quines són les pel·lícules
o ja has dit
les sèries aquestes
sí
m'havia apuntat
dues sèries més
una altra
que es diu
Wet Hot American Summer
que seria com
l'estiu
estiu calorós
americà
que és una
una sèrie
d'uns 12 capítols
cada capítol
és una hora
del mateix dia
d'un campament
d'aquests
de nens
d'Estats Units
també és
és molt interessant
això ho ha fet
també
sí
això ho ha fet
24 hores
24 hores
sí
sí
sí
no
de pura vícia
no ha escrit
una pel·lícula així
també
sé que n'hi ha un
que diu 24 hores
que és així
una sèrie
una sèrie
no però
és que jo
les sèries
a més a més
té un aire
molt absurd
que són com
actors potser
de 50 anys
interpretant el paper
d'un noi
de 18 anys
que té ganes
de fer-se el seu primer petó
amb la noia
que ha vingut
és molt
molt
molt absurd
és el que parlàvem
l'altre cop
aquí
de Hot Shots
és el mateix
molt absurd
i surt bé
això
jo diré
una cosa molt curt
perquè
és un curt
és un curtmetratge
que el francès
és molt recomanable
que és
Kung Fury
es diu
llavors
és un curtmetratge
tu recordes francès?
la nacionalitat
és
Estats Units
no però el director
el nom no me'n recordo
és que l'he vist
la pel·lícula
venint
amb el tren
amb el mòbil
que va triomfar molt
durant el 2015
sobretot
perquè es va
es va aixecar
amb crowdfunding
amb micromecenatge
per internet
que va rebre
moltíssim
moltíssima expectació
i és un curt
absurdíssim
o sigui
un curt
que està basat
en la cultura
dels bollants
bàsicament
o sigui
és un pupurri
però absurd
o sigui
recalquem
que és molt
molt
molt
inintel·ligible
l'entendrem
l'entendrem
per qui no conegui
aquesta cultura
sí
per qui no tingui
referències
sí
és una mescla
entre els arcs
Francesc
que ens queda un minut
un minut
un minut
un minut
jo destaco
una pel·lícula
que va destacar
el Jaume
fa temps
i que tu també
Joan
vas parlar
que és
Van de Fils
aquesta pel·lícula francesa
que aquí es va dir
Gellhut
d'aquesta directora francesa
que és la Xama
i que em va agradar
molt més
que l'anterior
tot i que aquí
també dissentim
i ja està
no passa res
Van de Fils
us la recomano
moltíssim
molt molt
ja està
ja està
Jaume
tens alguna
no?
no
doncs bueno
ha arribat l'hora
i la setmana vinent
tenim un convidat
que es diu
Carles Martínez
que és un senyor
que sembla ser
que és especialista
en western
i que vindrà
a parlar-nos
de la pel·lícula
que es trenen
la setmana que ve
que és
Los odiosos ocho
del Tarantino
la veurem tots
la veurem tots
i la comentarem
la comentarem
a reveure
fins la setmana vinent
adeu
adeu
adeu
bona nit