Bona tarda, us informa Sarge Molero.
El president de l'Iran
anuncia als mitjans estatals del país
la fi de la guerra de 12 dies
que diu que s'ha imposat al seu país
per culpa de l'agressió imprudent
i el belicisme israelià.
L'exèrcit israel per la seva part
anuncia que aixeca les restriccions imposades
a la població civil durant la guerra contra l'Iran
i afegeix que reorienta el focus de la seva activitat
cap a la franja de Gaza
i el retorn dels ostatges israelians.
La fi de les hostilitats es va concretar
narrant de la pressió exercida per Donald Trump
sobre les parts implicades fins a l'extrem
que els ha insultat per no haver respectat
a primera hora d'avui
l'alto al foc que ell mateix havia imposat
de manera unilateral.
Bàsicament tenim dos països
que han estat lluitant tant de temps
i tan durament que no saben
què collons estan fent.
Més notícies, Miquel Járquem.
La policia investiga el cas de l'incendi d'ahir
amb un mort a la planta psiquiàtrica de l'hospital
La Fe de València en el context d'un cas de violència masclista.
El foc l'hauria provocat un pacient, agent de la Policia Nacional,
incendiant un matalàs.
Això, segons la policia,
després que la seva ex-dona
l'hagués denunciat per violència de general.
La dona estava donada d'alta
en el sistema de protecció
a les dones víctimes de violència masclista,
Biogen,
i estava catalogada com a víctima de risc extrem.
L'home, que després de l'incendi es va donar a la fuga,
ha estat detingut a l'espera de passar a disposició judicial.
José Rodríguez és el delegat del govern espanyol
al País València.
Se baraja la posibilidad
de que sea por una reacción
a una posible denuncia de su mujer.
Es una posibilidad que baraja la policía.
A tot això, avui, una dona de 61 anys
ha estat assassinada a Getafe, Madrid,
pel seu marit.
És la setzena víctima mortal per violència masclista
en el que portem dany a l'estat espanyol.
La dona ha mort per diverses ganivetades al seu domicili.
Santos Zardán va comprar gairebé la meitat
de l'empresa navarresa
al centre de la suposada trama de corrupció
per 6.000 euros.
És el que conclou la Guàrdia Civil
arran d'un contracte privat
que va confiscar de l'escorcoll d'un domicili
i que ha entregat al Tribunal Suprem.
L'existència d'aquest document ja es coneixia,
però avui se n'han sabut els detalls.
Pel que fa a l'amnistia,
el ple del Tribunal Constitucional
continua reunit a l'espera
que aquesta setmana dicti la primera sentència
sobre aquesta llei.
A la sessió d'aquest dimarts,
els magistrats han estudiat l'encaix de la norma
dins la Constitució segons fons de l'alt tribunal.
L'opinió majoritària dels jutges
considera que la carta magna no ho prohibeix
i que, per tant, el poder legislatiu
pot aprovar lleis d'amnistia.
El Tribunal Constitucional estudia aquesta setmana
el recurs del Partit Popular,
el primer de la trentena que s'ha presentat
en el total d'encontre de la llei,
i s'espera que la majoria progressista
s'imposi al bloc conservador
i el recurs quedi rebutjat.
Informació esportiva, Roger Arbusà.
El Barça de Futbol Sala juga avui el tercer partit de la final
pel títol de Lliga.
La pista del Cartagena, el vigent campió,
el partit a les 9, en directe a Esport 3,
la sèrie, ara empatada a 1,
en una final que és el millor de 5
a la convocatòria i a Diego,
i també lo fan, tot i que aquest últim
està lesionat.
El Mundial de Clubs de Futbol també avui,
a les 9, Benfica-Bayern i Oakland-Boca Juniors.
I les blauranes Irene Paredes,
Alexia i Etana, a més de Mariona i Olga,
seran les capitanes de la selecció espanyola,
que la setmana que ve començarà l'Eurocopa a Suïssa.
Fins aquí les notícies.
I ara entrem al búnquer.
Tot i ser un esclau, en François ja fa temps
que gaudeix de certs privilegis.
Li encanta agafar un dels cavalls de l'esquadre
per fer la ronda i controlar que tothom treballi bé la terra.
Vinga més fort!
Els jefes haurien d'anar amb cavall sempre.
A mi em quedarien les coses molt més clares.
Clar! Tu estàs allà a TV3 i tal,
i ve el Sigfriggras amb un cavall.
Ara mateix pagaria per veure aquesta estampa.
Perquè ahir la vaig veure, però si hagués anat a cavall.
I a més, per passadissos de dintre...
I parles d'una altra manera.
Tio, perdoni, senyor director.
El búnquer, amb empello,
Àngel Domínguez i la Neu Rossell,
de dilluns a divendres, a la una del migdia,
a Catalunya Ràdio.
I també disponible a la plataforma 3CAT.
Una aposta de sol, sopar amb la brisa del mar...
El millor de l'estiu no té a veure amb l'estiu.
És estrenar el trucubre amb condicions exclusives
des de 26.980 euros.
Aprofita els copredells del 20 al 30 de juny.
Pbp recomanat a la península i les Balears
i finances amb Volkswagen Bank.
Consulten les condicions de cobre oficial.
PONES.
El número 5 és meravellós.
5 és la millor puntuació, no una ressenya.
Els millors hotels són els de 5 estrelles.
A Lloguer Segur ens encanta el 5.
Per això, tots els propietaris de vivendes i locals
cobren el dia 5.
I ara poden avançar fins a 5 anys de renda.
Descobreix l'avançament de fins a 5 anys de renda
a LloguerSegur.cat.
Lloguer Segur. La revolució del lloguer.
El 1996, Audi va llançar el primer híbrid endollable
en sèrie d'Europa.
Una tecnologia tan avançada
que semblava d'un altre món.
Avui tornem a veure el futur
abans que ningú amb la renovada gamma
híbrida endollable d'Audi
des de 330 euros al mes
amb bici-renting en 48 mesos.
Entrada des de 7.268 euros.
Oferta a Volkswagen Renting fins al 31 de juliol.
Consulten les condicions a Audi.
Xarxa de concessionaris oficials Audi.
D'aquí a 100 anys potser els cotxes volen.
O a l'11 trauran un rascar que es rascarà amb la mirada.
I parlant de l'11 seguiran fent coses com ensinistrar
cada any gossos pigall perquè les persones cegues
es puguin desenvolupar amb més autonomia.
Ja se sap que de cara al futur camin eren coses.
Però per molt que canviïn les loteries de l'11
hi haurà una cosa que continuarà igual.
Que cada vegada que juguis
faràs que milers de persones amb discapacitat
tinguin una vida millor.
11. Ara i sempre ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Hi ha estius que no s'obliden.
Viu el teu, el volant del teu Nissan
amb els Summer Days d'Aquadis Llançà.
Estalvia fins a un 20%
amb 3 manteniments gratuïts
i fins a 10 anys de garantia
al teu nou Ju, Qashqai, X-Trail o Aria.
Només fins al 30 de juny.
Descobreix-lo a Aquadis Llançà.
Concessionari oficial Nissan al centre de Barcelona.
Ser maquinero és un estil de vida.
És un generat en català com la Sardana.
És que abarques tots els estils.
Incitava a l'eufòria i a ballar.
Xassets, arriba!
Vostès i guanyes!
Sense les drogues
tot hauria sigut diferent.
Nits sense ficció.
Màquina.
Història d'una subcultura.
Aquesta nit a TV3
i a la plataforma 3CAT.
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Som 3CAT.
It's showtime, folks.
La vida és un musical.
Amb Marta Romagosa i Ignàcia Barat.
La convidada d'avui
ha cantat Weber i Schoenberg
i Sondheim i Guinovart
i Sisa i Oscar Roig
i molts més autors de musicals
en 30 anys de carrera professional.
Fundadora de la companyia
El Musical Més Petit i de l'escola Eòlia.
Ha comptat més zeros que ningú en escena.
Va cridar
Terra!
Des del vaixell de Maricel
ha celebrat justament
la nit de Sant Joan.
S'ha despentinat amb hair
i ha estat parella de Dani Anglès
en molts espectacles.
A la ràdio
ha trencat la quarta paret
i ha dirigit el premiat musical
Tres Desitjos.
Avui, a la vida és un musical,
l'actriu, cantant i directora
Pilar Capellades.
Pilar Capellades
El Musical Més Petit i de l'escola
El Musical Més Petit i de l'escola
El Musical Més Petit i de l'escola
El Musical Més Petit i de l'escola
El Musical Més Petit i de l'escola
El Musical Més Petit i de l'escola
El Musical Més Petit i de l'escola
El Musical Més Petit i de l'escola
Jo sóc fàcil d'estimar, ho sap tothom.
La gent mai no crida pel meu nom.
Demà seràs molt lluny d'aquí.
Compartirem vides perdudes.
0 puma, 0, 0, 0, 0, 0, 0.
0, 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0.
Doncs són aquelles pumes que em va donar saït.
On tinc aquelles pumes que van passar les set.
Unís puma, van passar.
Quan estigui bé, frena el pas.
Quan dic jo, fes-me cas, no has de vegada, per què et perdràs?
Escolta, tresor, no ho sents.
Els ocellets refilen.
I és que esproqui el món.
I no hi perds el que ens hagués disparat.
Un principi final.
Un apa si espantrà.
La nit en què celebra el seu sac.
Un ombra i un sentit i pot cantar.
És el comienzo de la era d'Aquarió.
La era d'Aquarió.
Aquarió.
Anys i anys i anys i anys.
Acosats, d'aparences, de mal humor.
De nois, Déu meu, més d'un d'ells és menor.
Tot comença així.
Tot canvia en un sí.
La meva sort em somriu.
i em fa sentir tan viu.
Pilar Capellades, benvinguda.
Estic en xoc.
Per què?
No us heu deixat res.
Això sempre passa, aquest programa, eh?
Molo, de Déu senyor.
Heu trobat coses molt difícils de trobar.
Sí, sí.
Us he donat molta feina, veig, eh?
Trobo que sí.
L'hem gaudit, l'hem gaudit.
Sempre.
Us agraeixo moltes gràcies.
D'entrada, Pilar o Pili, a veure què t'agrada més?
O sigui, amb el cognom...
És que ens fem grans.
amb el cognom m'acostuma a agradar, ara més, Pilar Capellades.
Però jo soc la Pili.
Que tothom et diu Pili, no?
Sí, sí, sí.
Direm Pilar i Pili, va, les dues coses.
Cap problema.
Respongui igual.
Escolta'm, sempre comencem el programa amb la mateixa pregunta,
la gent ja ho sap, perquè ens portem...
Quants programes portem?
Aquest és el 31è.
31è programa, tens l'honor de ser la convidada número 31
a La vida és un musical.
Uau, m'agrada.
I sempre demanem la mateixa pregunta als convidats,
que és, quin és el musical de la teva vida?
Per mi és evidentíssim, per moltíssimes raons, que és Maricel.
És evidentíssim, però la gent no ho sap per què és tan evidentíssim.
Perquè vaig tenir la fortuna, la sort de poder participar-hi
en la producció del 2003-2004.
I, a més a més, vaig poder fer el personatge somiat.
Somiat?
Somiat per tu.
Somiat per mi.
Doncs, a la producció del 88, la primera producció que es va fer,
amb Àngels Bunyalons, Carlos Gramage i aquell repartiment tan meravellós,
jo tenia 14, 15 anys.
Vaig ser aquella generació que vam anar a veure aquell musical
i que, aleshores, amb aquell musical vam decidir que ens volíem dedicar a això.
Soc d'aquelles, vaig acudir.
I uns quants més, no?
I, a més a més, específicament, a mi em va enamorar el personatge del Grometa,
el personatge de l'Hidris.
I jo volia fer l'Hidris.
De fet, els meus companys d'institut, que no tenen res a veure amb el teatre,
que es dediquen a altres coses,
tots coneixen, i se saben de memòria, l'himne dels Pirates,
perquè era molt pesadeta.
Eres molt pesadeta i vas acabar fent aquest paper.
Exacte.
O sigui, una cosa que et fascina, t'enganxa.
Totalment.
I vols i ho acabes fent.
Totalment.
Vull dir que, a vegades, s'ha d'anar molt en compte amb el que desitges
i amb el que et enfoques, doncs,
perquè possiblement es pugui convertir en realitat.
I la cançó de les pomes és una de les cançons de l'Hidris, no?
La cantaves amb l'Anna Moliner, que és qui et demanava les pomes.
Exacte.
I el personatge d'Hidris,
vaig haver repassat tots els càstings i sempre el fa una noia.
És un personatge masculí, però l'ha fet l'Isabel Soriano,
la Pila Caballades, la Júlia Jové,
i ara l'Aberta.
I t'oblides de l'Anna Moliner,
que el va fer quan van anar de gira a Madrid.
Aquesta no la teníem.
Ah, aquesta no la teníem.
Això és una sorpresa.
Això és una sorpresa.
Exacte.
L'Anna Moliner va fer d'Hidris, també.
Exacte.
En el moment d'anar a Madrid,
jo tenia la proposta de fer el Merri Liu Viralong,
aquí a Barcelona, amb el musical més petit,
i no vaig anar de gira a Madrid.
i aleshores van buscar l'Anna Moliner,
que en aquell moment feia el rol de Maria,
i va fer un Idris, com us podeu imaginar,
increïble.
És una cançó espectacular, també.
Exacte.
Hi ha una cançó d'aquestes que,
quan jo la veig, cada vegada la veig,
o cada vegada que la sento,
sigui és pell de gallina,
que és la cançó d'Hidris.
Que passa, capità,
que m'he tornat de drap,
els braços em enrampen,
no m'aguantaré.
Que passa, capità,
per què fa tant de fred?
Abraça el capità,
que estic gelat.
És que el deien,
ens va posar la pell de gallina.
La pell de gallina ara,
aquí, o sigui,
que han passat quants anys,
i cada dada que l'escoltes,
és com...
És que és un tema molt delicat,
és un personatge que és un bombó,
és un regal per qualsevol actriu.
I jo vaig tenir la sort, casualment,
en aquella producció,
que la direcció musical la va portar
el meravellós Joan Vives,
i que vam tenir la complicitat plegats
per jugar molt amb la veu de l'Hidris.
Perquè, clar, des del 88 fins al 2004
havien passat prou anys
com per revisar moltes coses, no?
Fins i tot en Guinovar
va fer un arranjament nou
per aquell moment.
I en Joan Vives,
sentint la meva veu
i la proposta de la meva veu,
doncs en Bailey encaixava molt
que aquest gourmet pogués tenir
una veu més infantil,
que intentar que no sorgís la veu
tant de la soprano, no?
I va passar una cosa
que a vegades no es nota,
ho noten els músics,
però potser no el públic en general,
sinó que vam decidir
baixar la tonalitat de la cançó d'Hidris,
en el meu cas.
No perquè no pogués fer-la més amunt, no?
No perquè no arribés.
No perquè vam posar més l'accent
en que el timbre d'aquest personatge
s'aproximés al màxim possible
a un timbre d'un nen,
o d'una nena, no?
Però, bueno,
jo intentava que semblés un nen,
tot i que, bueno,
la meva veu és d'una dona, no?
Però vam tenir aquesta complicitat
i jo li estic molt agraïda
perquè ho vam jugar molt a fons,
la veritat.
Que bonic.
Veus?
Això no ho sabia jo, eh?
Clar, són secretillos.
Ni ho havia notat.
Per això estic aquí,
per explicar-te aquestes coses.
Com tu diràs.
Escolta'm,
Maricel és...
Fer Maricel és el sumum,
una mica,
del Tetra Música a la Catalunya,
perquè és...
Sí, la veritat.
I a més,
amb aquesta quarta reposició
que hi ha hagut,
jo penso que són ja
milions d'espectadors,
o almenys un més
d'un milió d'espectadors
entre totes les funcions
que hi ha hagut,
perquè almenys la que vas fer
entre les gira i tot
van fer 350.000 espectadors,
mínim.
Sí, vas fer una passada.
Però vas continuar,
després,
amb Dagoll de Gom,
i avui,
que és la nit de Sant Joan,
que és Sant Joan,
cal recuperar
aquella nit de Sant Joan,
que també vas fer el 2010.
La nit de Sant Joan
és nit d'alegria.
Estrellat de flors,
l'estiu ens arriba.
Aquesta és la versió original,
tu la vas fer sense el Cisa.
Exacte.
El Cisa ens vigilava de lluny,
per dir-ho d'alguna manera,
el teníem present
i ell estava superinformat
del que estàvem fent.
i va ser molt bonic,
perquè va ser...
Dagoll li va passar l'encàrrec,
en Carles Alvarola,
i li va donar com carta blanca
per jugar a veure quina era
l'adaptació que en feia
d'aquell clàssic del gènere, no?
Perquè, bueno,
feia molts anys que no es revisava
aquest espectacle, no?
I va crear una companyia
molt eclèctica,
amb actors i actrius
que teníem recorreguts molt diferents
i molt divertits
i realment va ser una companyia
molt especial i molt bonica
que, a més a més,
mantenim una bonica amistat, eh?
A tots els que heu passat
per Dagoll de Gom,
clar, la pregunta és obligada
perquè us vau fascinar
pel teatre musical
veient aquell primer maricel
i ara aquest Dagoll de Gom
que us va fer entrar en aquest món
se'n va
i desapareix
i deixa molta gent enganxada
i que es dedica a això
per sort
però quin llegat deixa Dagoll de Gom?
Clar, Dagoll de Gom,
són paraules majúscules, eh?
Quin llegat, doncs, deixa
un pòsit cultural importantíssim,
ha creat equips de treball meravellosos
i crec que ha fet que noves generacions
estiguem enganxats en això
i que empenyem una mica el carro
del que ha de venir
i del que ha de passar.
Vull dir, hi ha moltíssimes escoles
i moltes companyies a Catalunya
que fan formació
o que fan teatre musical
i, en part, ells en són els pares
de tot això.
Imagina't.
Si ens són responsables
de les coses que estan passant encara.
Molt responsables.
I ara que parles de dir
que Dagoll de Gom va fer enganxar
tota una generació de públic,
precisament tu estàs en el naixement
d'una companyia,
el musical més petit,
que també va fer captar nou públic.
luna, has perdut la memòria,
ja no m'omples de glòria,
ja no m'omples de llum.
Això us va estrenar fa gairebé 30 anys.
Sant greu dir-ho tan clarament,
si la gent fa el recompte dels anys
amb el tu, jo, ell i ella,
Weber i Schoenberg.
allà al Versus Teatre,
una sala petita, piano...
Piano...
Érem la Susana Domènech,
el Manu Guix, el Daniel Anglès i jo mateixa,
clar, el Manu al piano,
que allò és un portento,
i, a més a més, a la guitarra
i, a més a més, a l'acordió.
jo recordo sortir d'allà...
No, no, no, en xoc.
En xoc.
Exactament.
Dient...
Això, aquí?
Què està passant?
Això, aquí, està passant.
I repetint, i repetint.
Sí, sí.
Això, aquí està passant.
Anem a estar nou mesos,
és ràpid.
Clar, i, a més a més,
és que portàveu,
o fèieu en català temes
que els que ens agraden els musicals
havíem sentit en anglès.
És que situem-nos...
I això també era una novetat.
Situem-nos.
No hi havia...
YouTube.
No hi havia internet.
O sigui, d'on treus tu la informació?
Per poc que teníem estalviat,
anàvem a viatjar,
i llavors treiem de discs,
de discs...
Hola, què tal?
Vinils, ara, que es diuen vinils.
Vinils, sí, exacte.
Sabeu què són, vinils.
Exacte, potser a algú no li sona.
Doncs treiem les cançons d'allà,
i aleshores va ser un encàrrec
que li vam fer amb Manu Guix
per fer...
Ell sempre feia un concert cada any
per una associació de paràlisi cerebral infantil.
I durant que ens havíem conegut
a l'escola de la Coco Comín
fent un espectacle junts,
que es deia Broadway,
Bojos per Broadway,
el Manu ens va proposar
fer aquesta mena de concerts plegats,
i vam estar un estiu
triant les cançons,
fent-les,
i llavors vam dir,
i si les adaptem?
Ah, doncs les adaptem.
I si fem un guió?
Ah, doncs fem un guió.
I sí, i sí, i sí, i sí,
i ens vam plantar el dia del concert
en un espectacle,
i vam dir,
i si li proposem a algú
perquè el vingui a veure?
i el dia del...
que era una única funció,
el 12 d'octubre,
ho recordarem sempre,
va venir el senyor Eber,
el propietari de la sala Versus,
i va dir,
podeu estrenar la setmana que ve?
I vam dir, home,
per favor.
On haig de signar, no?
On, què hem de fer?
Per favor.
I veu estar molt de temps,
i veu rebre èxit de públic,
èxit de crítica,
Butaca.
Butaca.
Sí, sí, sí.
Any 97.
Millor musical.
Pot ser.
Això hi ha.
I clar,
i de cop i volta,
tu deies Fantasma de l'Opera Pam,
en català.
Pensa en mi,
pensa en mi sempre,
hora que has marxat.
Ja n'has parlat tu de qui éreu allà,
aquest pòquer d'assos, no?
Deies tu la Susana Domènech,
en Manu Guix.
En Dani Anglès.
En Dani Anglès.
Sí senyora,
en Dani Anglès.
Uau.
Per mi pensar en la Pili,
la Pilar Capellades per mi
sempre serà la Pili,
és pensar en el viatge de vida que hem compartit.
És la persona amb qui vaig fer de parella escènica
quan era més petit,
i crec que hauríem de tenir 10 anys o així,
fent uns pastorets que ens vam autodirigir
a l'escola on estudiavem EGB,
i d'allà fins a Fan Home,
el 2018,
que és l'última vegada que vam compartir escenari.
Imagineu-vos quin viatge.
Jo crec que és la persona amb qui he compartit,
sens dubte,
més hores en escena,
amb qui hem compartit més aventures,
més viatges,
més processos tant de vida com artístics.
La Pili és pura passió,
és pura intuïció,
és pura emoció,
són sentiments a flor de pell,
és talent,
és una grandíssima, grandíssima, grandíssima actriu
que està sempre present en l'ara i en l'aquí,
amb una veu meravellosa
a la que li ha tret tots els matisos i tots els colors
i que, com vam poder comprovar amb Fan Home,
amb els anys no fa més que ser cada vegada millor
i millor i millor i millor.
L'adoro, ella ho sap, me l'estimo,
és una companya de vida
i crec que una de les grans, grans, grans professionals d'aquest país,
que és també una gran formadora,
una gran formadora
i que aquests anys està demostrant també
que és una gran, gran, gran directora.
Un petó molt fort, Pili.
Un cor ple d'amor,
un cor ple d'amor...
Com t'has quedat? Com t'has quedat?
M'ho esteu posat molt difícil.
Déu meu, quin cap,
crec que ni el nom t'he preguntat
si em fas l'honor,
mademoisel,
el teu nom...
Després tornarem a la relació Pili Capellades-Dani Anglès,
perquè heu fet molts més espectacles junts
que hem de repassar
i també parlarem de la teva vessant de professora i de directora.
Però, ara, tornem més o menys on estàvem.
Estàvem el 97,
va guanyar la butaca per tu, jo, ell, ella, Weber i Schoenberg,
i en una funció us ve un senyor a veure-us
i què us proposa.
Aquest senyor que ens va veure
és el grandíssim Josep Maria Flotats,
que potser ja portàvem nosaltres uns quants mesos fent la funció,
i ja la teníem com per la mà,
però, clar, aquell dia va ser com si tornéssim a estrenar,
us ho podeu imaginar.
I va venir a veure la funció
i ens va proposar fer una trobada
en el mateix Teatre Nacional.
Clar, nosaltres amb vintipocs anys
ens va impressionar molt la proposta
i, aleshores, ell tenia la idea
de fer una mena d'espectacle infantil
en horari de per tots els públics al Teatre Nacional.
I d'aquí va acabar transformant-se
ja no en un infantil, en horari infantil,
tipus migdia o matí,
sinó en un espectacle en l'horari habitual de teatre.
vam poder crear una companyia meravellosa
i vam estar al Teatre Nacional sis mesos,
que això, vaja, no és que no ho pugui dir tothom,
perquè ara les temporades són més curtes,
però trobo que va ser un luxe.
Amb el somni de Mozart.
Aigua, terra, ben i fort,
lluita contra aquesta mort.
Aigua, terra, ben i fort,
lluita contra aquesta mort.
Aquí la companyia creix, no?
I tant.
És el musical més petit.
Engellà, serà el Manu, el Dani, l'Albert Triola,
Clar Segura, el Frank Abdet,
la Xenia Rawan,
la Abélia Guerra, en Jacob Torres,
i uns quants més.
I encara vau fer un altre espectacle
que es deia Un cop més.
Demà seràs molt lluny d'aquí,
compartiré amb vides per tu.
Aquí era Un cop més una mica de música,
això és el teatre principal,
que ja no existeix.
Quina llàstima.
Esperem que algun dia es recuperi.
Tant de bo.
I aquí els espectadors triaven
les cançons que volien escoltar
d'una llista,
em sembla que eren de 100, no?
O sigui, com et sap 100 cançons
i esperes que digui el públic
per poder oferir-les?
A veure, era una mica bogeria.
És cert que teníem, o sigui,
que tancavem una mica,
cada setmana tancavem una mica
el cercle de cançons
perquè no en fossin 100,
però que potser n'eran 40.
Saps?
Cada setmana anàvem jugant
amb aquell número no infinit de 100,
però sí que l'àvem afegint-ne,
perquè de sa que 100 no les teníem,
però sí que cada vegada
les anàvem afegint.
Hi havia una mica de trampa,
però Déu-n'hi-do.
Hi havia una mica de joc,
una mica de màgia, no?
Una mica de...
Exacte, posem-hi màgia.
100, és una bestiesa, eh?
Sí, ho era, ho era, ho era.
Tot i així ho era, de bestiesa,
perquè no sabies quina cançó
que cantaries, eh?
Clar, clar, clar.
Això era així, eh?
Ho havies d'assajar tot.
Sí, havies de tenir-les totes presents.
Exacte.
No podies dir...
Aquesta no me'n recordo, ara.
Exacte, exacte.
Si algun dia deies,
ostres, avui no em trobo molt bé,
i per debò aquesta la podem evitar,
perquè aquesta...
Va, hi sortia.
Sí.
Molt bé, no?
Això podia passar.
Molt bé.
I després, més endavant,
amb el musical més petit,
feu la versió de tu, jo, ella,
ell, ell, ella,
10 anys més, no?
Això és 2006.
Exacte.
I el mateix any a la Villarroel.
M�iga,
on és?
M'has pogut passar tot.
Quan és que mai.
Vas a Entrepreneur?
Passant més.
On pots quedar tants aquí.
Escoltat?
És que no us pot tornar a començar.
On és?
Con temes?
On pot passar-nos,
quan t'ho adones?
On detectar quan és el nombre?
Quan és cumpers,
i no n'n és puerser.
On és que tot ha anat imparent?
Choque és...
El que és un espetacle que has mencionat abans
quan no vas poder fer la gira de Maricel
és perquè vas fer el Merli We Roll Along
després d'haver cantat Weber i Schoenberg
Sondheim, no?
Vinga, és que ens faltava, ens faltava.
Aquesta és una història complicada d'explicar
perquè va, és a dir, jugua amb el temps.
Va d'enrere cap endavant.
Exacte.
Sí, perdona, del futur cap al passat.
Exacte, jugua cronològicament
té aquest joc, no?
I que la música i les lletres d'aquest senyor
de Stephen Sondheim
no són un Weber
que és més intuïtiu, que és més fluid
dona més feina, és més complicat.
És més complicat?
Sondheim és molt més complicat.
Al mateix temps, un cop hi entres
i un cop el coneixes i un cop el tens
et dona molt de joc interpretatiu, la veritat
perquè les seves lletres són molt profundes.
i hi ha molt missatge.
Hi ha molt missatge.
Fins i tot missatge amagat, a vegades.
Sí, sí, sí, hi ha dobles intencions.
Exacte, hi ha com una capa, no?, que no tothom hi arriba.
Exacte.
Una segona capa que potser...
I si l'adaptació, que en aquest cas era molt bona,
ho ajusta, doncs es pot jugar.
Queda encara un altre espectacle del musical més petit
que no hem parlat, que parlarem d'aquí un moment
que també juga amb el temps
i que havies fet també amb el Daniel Anglès,
que és aquests 5 anys,
després ens expliques com va això del temps.
D'aquí en parlarem d'aquí molt poc,
però abans hem de comptar uns quants zeros.
La vida és un musical.
Amb Marta Romagosa i Ignasi Abad.
en Toniストra
en Uniliador
en Uniliador
en Uniliador
en Uniliador
Zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero.
Aquest és el tema d'obertura del temps de Planck, el musical de Sergi Belbel i l'Èscar Roig.
42 zeros i 1, que ara sentíem.
Els cantaves tots.
No? Tots, tots els zeros.
Tots, no me'n deixava ni un. Cap dia.
M'ha semblat sentir-te, eh, que anem recordant.
És que...
La lletra la tinc, la lletra la tinc, i crec que era un moment que es repetia musicalment forces vegades,
i em sembla que tot el públic sortia cantant zero, zero, zero, zero, zero, la veritat.
Va ser un espectacle que igual que amb el Maricel jo tenia un pòsit,
per tant, ja va entrar a la meva vida d'una manera que ja tenia una història en la meva vida.
i el musical més petit va entrar des del terreny personal, des del coneixement d'aquestes persones.
El temps a Plank, que no tenia el gust encara de conèixer cap dels membres de l'equip,
em va deixar una empremta, i crec que tot l'equip ens va deixar una empremta.
Vull dir que encara els membres de la companyia, la família Plank, encara fem trobades,
i encara ens anem veient perquè tots ens va marcar molt aquest espectacle.
¿Recordes, Ignasi, com a venir?
La Roser Batalla.
Exacte.
Ens va explicar això.
I a més ens va dir que seria bo reposar aquest musical.
En aquests moments, perquè és un tema, és la mort d'un pare de família...
L'acompanyament d'aquesta persona.
L'acompanyament des d'un punt de vista normal, terrenal, però també que va més enllà.
Seria bo ara mateix.
Jo crec que el temps de Plank, que es va estrenar l'any 2000, estava avançadíssim al seu temps.
Va passar molt desapercebut, perquè en aquell moment també era el grec del 2000,
hi havia moltíssimes ofertes meravelloses, i va passar molt desapercebut,
i crec que el material és d'una categoria, el missatge és totalment actual,
i estem d'acord en què s'hauria de reposar.
En cançons precioses com aquesta altra, aquest altre instant.
Crec, crec, m'ha dit un ocellet, que hi ha una anècdota,
que algun dia et va passar alguna cosa just abans de cantar aquesta cançó,
la sang ja no circula.
Mira, va passar, perquè ho tingueu una mica present,
l'escenari estava posat en diagonal, o sigui, estava alçat,
perquè poguessis veure tota la casa de la família Plank,
doncs estava alçada, no?
I aleshores jo em trobava a la part de dalt, abans d'aquesta escena,
a la part de dalt amb en Frank Capdet, que feia com de veí,
i estàvem com en el seu altillo de veí, val?
I acabava la nostra escena, es feia un fosc, i jo saltava,
i allà hi havia una colxoneta que em recollia,
anava per sota l'escenari, entrava en un taüt,
que estava posat de manera vertical,
i quan jo tancava la porta del taüt sortia per una trapa cap a dalt,
i al públic li apareixia el taüt, i jo obria la porta del taüt
i començava a cantar aquesta cançó, tot molt normal, com pots veure.
Doncs en el moment, o sigui, la penúltima funció,
en el moment de saltar, jo em considero una persona relativament àgil,
però en el moment de saltar a l'escenari estava envoltat d'un fluorescent
que s'ensenien com començaven les escenes que tenien certa part onídica, no?
Doncs amb el peu em vaig emportar un d'aquells fluorescents.
Amb la sort o fortuna o la...
Amb la situació que el fluorescent em va caure a sobre, quan vaig caure,
i al retirar-lo amb la mà esquerra es va trencar i em va tallar tots els dits de la mà.
I aleshores jo estava a les fosques i no veia què estava passant.
Jo sentia... Vaig sentir un...
I de cop dic, ostres, m'he de posar.
I aleshores vaig entrar al taüt, em vaig posar...
Us imagineu, jo anava amb una samarreta blanca,
em vaig posar els braços com en posició de morta,
típicament morta, amb els braços creuats,
sentia bombejar la meva mà, però jo no la podia mirar,
perquè feia el rictus com morta.
I clar, va començar a embrutar-se tota la samarreta de la meva sang.
I clar, jo em sentia bé, però sentia com una mica atontada.
Però passava alguna cosa.
Passava alguna cosa.
I la gent devia pensar, que bé que ha fet.
Un braço, ostres, el Bel Bel, com s'ho ha escurrat.
O sigui, tenia aquí un queig xup a la mà i ara li ha tocat un botonet i ha sortit...
Cada funció surt una actriu diferent perquè es desanyna.
I vau continuar després, o no?
Sí, sí, vam continuar.
Per sort, tenia una mica d'estona entre una escena i l'altra,
em van emmenar els dits com van poder...
I vas continuar.
I vaig continuar.
Abans hem dit que hem parlat d'algun dels actors d'aquest muntatge.
El Pep Cruz era el teu pare, el pare d'aquesta família de diverses germanes,
la mare era la Montplans, abans hem parlat de la Roser Batalla i l'Esther Bartomeu,
i també la Rosa Galindo.
Hola, Pili.
Pilar, sóc la Rosa Galindo.
I ara que es compleixen 25 anys de la creació d'Òlia,
no puc menys que recordar aquells principis on tu també vas estar implicada
i remant al meu costat per crear aquest somni, aquest projecte que és Eòlia.
A part d'això, doncs, molts moments compartits,
mascotes en comú, molt estimades,
i enviar-te una abraçada molt gran.
També felicitar-te per la filla que tens, la Caterina,
que és una canyera, un sol, i res,
feliç de poder t'enviar aquest àudio en aquest dia especial d'entrevista personal per tu.
T'estimo molt, una abraçada.
0,001, 0,001, 0,001.
Hauríem de veure la cara, eh?
La cara que fa quan són un missatge.
Aquest missatge no sé si es desmuntarà o podrà continuar parlant.
M'ha trencat el cor la Rosa.
Realment va ser un moment molt intens, el que vam compartir.
vam engegar aquest projecte meravellós
que és Eòlia
vaig estar podent l'acompanyar
en els primers anys
molt orgullosa
en què s'ha convertit aquesta escola
i també
molt orgullosa
de la persona en què s'ha compartit
la Rosa, que és un portento
és una gran actriu
és una gran persona
i a més està molt implicada
en moltíssims projectes
que fan la vida més bonica
tu ara, dèiem, Escola Eòlia
fundada amb la Rosa fa 25 anys
tu ara fas classes a Aules
l'Escola del Dani Anglès, la Susana Domènech
vas a estudiar amb la Coco Comín
a Memory, vas a estudiar
a l'Institut del Teatre
als anys 90, has tocat una mica
totes les tecles
com ha canviat la formació musical
en aquest temps
i què ha implicat això
en totes les noves generacions?
Moltíssim, la veritat, la meva generació
havia d'anar picant coses
perquè realment no existia
fins que va aparèixer a l'Escola Memory
no existia una formació
de teatre musical
i a mi em va pillar
quan estava a l'Institut del Teatre
que va aparèixer a Memory
i va ser com
ups, ara què faig?
Clar, què fas?
Ara què faig, no?
I clar, imagina't ara el panorama
el panorama és que
els estudiants
tenen la fortuna
de poder triar
allà on se senten més a gust
allà on se senten
que l'espai els recull millor
i que la formació s'adequa més
als seus interessos
és meravellós
A tu t'agrada aquest paper de formadora?
A mi m'encanta
Jo gaudeixo molt
diguéssim que és la meva part més important
a la meva àvia
en aquests moments
de formadora
jo gaudeixo moltíssim
estic a diferents espais
amb inquietuds de nanos
amb inquietuds diferents
que això també és molt bonic de viure
i em fa molt feliç ser formadora
la veritat
crec que tinc traça
m'agrada d'escoltar
m'agrada d'acompanyar
i em fa feliç
i crec que ho faig prou bé
això diuen
Veus?
Està molt bé
Això està molt bé
Voldries patir
10 minuts per ara
10 minuts per ara
Aquest és el Dani Anglès
amb una gravació
feta des d'una càmera
la presentació
de l'espectacle
Aquests 5 anys
amb musical de Jason Robert Brown
que veu cantant
no moltes sessions
al Palau de la Música
el 2008
és una joia
aquest musical
i a més
també és difícil
és molt complex
explicar narrativament
com funciona
però realment
és la història
d'una parella
de 5 anys
d'història
d'aquesta parella
des que s'enamoren
fins que s'enamoren
però ha explicat
des d'un punt de vista
diferent
en el temps
exacte
ell ho explica
d'ara en endavant
i ella
quan acaba
que és el teu cas
fins a començar
aquests 5 anys
doncs
clar
la dramaturgia
és molt interessant
perquè parteix
de moments individuals
de cadascú
i la història
s'explica
ell ho explica
de manera cronològica
i ell al revés
i clar
el primer número
de la funció
és
la primera cançó
és la d'ella
i que ella
t'està explicant
que la relació
s'ha acabat
no comença
suau
i comença
vamos a por todo
i en canvi
el següent tema
és quan ell
tindrà una cita
amb algú
que no sé què
i trobo que
és molt interessant
i aquests moments
individuals
està molt ben escrita
realment
va ser una d'aquestes
pájaras
que té de tant
en tant
el senyor Daniel
anglès
que sort
entenem
que està bastant boig
i que de tant
en tant
diu
i si fem
i si fem
i si fem
i passen
jo no vaig tenir
l'oportunitat
de veure-ho
és que van ser
com 8 funcions
molt poquetes
però vaig descobrir
que a Amazon
hi ha la pel·lícula
presa
fer una pel·lícula
amb l'Anna Kendrick
i el Jeremy Jordan
i vaig pensar
perquè vaig escoltar
molt la música
abans
per ficar-me'l al cap
i una cosa
és escoltar la música
i després veure-ho
però clar
en aquest hort
cronològic
que es van creuant
al mig de la funció
es casen
es casen
que d'en inglés
el 2008
a l'escenari
una mica
d'alguna manera
sí, sí
el número del mig
és on coincideixen
les històries
i és el moment
on ell li demana
per casar-se
i és allà
on coincideixen
les històries
i després
es tornen a separar
i em sembla
preciós
la veritat
allà et vas casar
amb en Dani
i 10 anys després
2018
si ara parlàvem
del 8
a Fan Home
el Dani
i tu
també estàveu casats
però en aquest cas
era una parella
on s'amagaven
molts secrets
i que tu expliques
d'una manera
absolutament meravellosa
en una cançó
anys i anys
així és com passa
anys i anys
i anys
de dinars
de dinars
de viatges
de punt de creu
de classes
de piano
i ningú no veu
que som com dos estranys
anys i anys
així és com passa
anys i anys i anys

no és
no vol dir que passi
exactament
amb algú que ets molt amic
i en el cas
de tu i el Dani
això passa
Sí, la veritat
és que la química
i la comunicació
que tenim
és monstruosa
en el sentit positiu
del terme
en el sentit positiu
que és que
realment
és molt bonica
i la vivim
amb molt de carinyo
vull dir que
va ser un projecte
el Fan Home
molt especial
en el meu cas
jo feia
com havia sigut mare
doncs feia temps
que no trepitjava
l'escenari
i va ser una oportunitat
també
de retrobar-me
amb la meva veu més
de dona adulta
amb un missatge
de dona adulta
i em va donar
potser
heu sentit cançons
que semblen difícils
de cantar
potser molt agudes
no semblen
però a mi
aquesta cançó
aquest registre
em va donar
molta feina
perquè precisament
això que esteu sentint
ara
és que vas
d'un baix
de tot
a mi em va costar
molt
trobar
aquest registre
tan
panqui
tan guerrero
perquè feia
com
tothom em demana
sempre
el registre
més líric
ara fes una nena
ara fes un nen
ara fes això
i l'altre
ara canta una dona
vinga
i canta
amb aquesta ràbia
i canta
amb aquesta desesperació
aquesta força
exacte
no fes un mamamia
que és molt cute
saps
no no
enrabia't i fota aquests aguts
perdona
per dir que
era difícil
i per éssers que
com diu el Dani
éssers sensibles
que el que volem
no és fer una peça
vocalment
impoluta
sinó que volem
fer arribar
aquella emoció
que hi ha darrere
aquella cançó
doncs realment
va ser un gaudi
poder tenir aquesta peça
aquí ens vas fer arribar
aquesta emoció
estic parlant del 2018
i quan et tornarem a veure?
quan et tornarem a veure?
perquè ara
molt bé
t'agrada molt
donar classes
fer una de formadora
acompanyar els altres
però
a veure
els espectadors
també volem tornar a veure
la pil i capellades
dalt de l'escenari
doncs mira
ai
ai que no t'ho he dit abans
ai que tenim una sorpresa
ai que tenim un titular i tot
a veure
no està el sac i vell lligat
però sí que és cert
que
tenim ganes
de fer-nos
un regal
el de ni jo
i com molt bé
heu dit abans
doncs s'apropen
als 30 anys
del tu i jo
i per tant
tenim ganes
de fer-nos un regal
i aquí
fins aquí puc llegir
i fins aquí puc llegir
que deien aquells
quan ho tingui lligat
tornaré a explicar-vos-ho
amb molt de gust
i
sí
ja estic nerviosa
jo m'estic
coprant les entrades
i encara no han sortit
bé
el fanhome
va servir per inaugurar
justament aquesta etapa musical
del teatre condal
però també vas participar
en una altra inauguració
d'un altre teatre
amb un altre musical
ni un goig que fa
quin perfum
bon dia tresor
no hi deus trobar
ni un tant drum
bon dia tresor
és el millor
dels banquets
esplendit
bon dia tresor
bon dia tresor
pren-te temps
no et perdis
el paisatge
no és pasta
ni tan cara
frena el pas
quan dic jo
fes-me cas
no has de badar
perquè et perdràs
escolta tresor
no ho sents
els ocellets
refilen
aquest és una part
de l'espectacle
que hem pogut recuperar
perquè realment
tampoc no existeixer
ja va
jo també estic al·lucinant
que tingueu aquest material
doncs sort
del Xavier Rivera
que el va publicar
al seu espai d'Instagram
jo diria
i l'hem pogut recuperar
d'aquí
vas inaugurar
has inaugurat teatres
amb musicals
és que està molt bé
el Gaudí no
el Gaudí
el Gaudí
el Teatre Gaudí
exacte
encara aposta
amb els musicals
exacte
que encara està
hi ha musicals programats
i són molt feliços
i tant i tant
sí va ser
doncs després del Maricel
érem una colla
que deuríem estar
com avorrits
entre funcions
i que vam dir
i si com acabem
fem alguna cosa
i ens vam enredar
a fer un recull
de cançons de Sonheim
i també es va enredar
en aquell moment
l'Ever
en programar-nos
unes setmanes allà
i va ser doncs
un regal
que ens vam donar
nosaltres
per perseguir
aquí tot va de regals
no ho veus?
aquí estem regalats
sí
ara ens farem un regal
aquí ens vam fer un regal
i sí
i sí
és que et muntes
una mica la vida
perquè
això està molt bé
per desgràcia
tampoc hi ha tanta
producció
que et ve a picar la porta
clar
i llavors tu t'has d'espavilar
clar
t'has de muntar la vida
Sonheim, déus del teatre
Somrieu
totalment
que és aquest títol
d'aquest musical
o d'aquest espectacle
que vau fer
en aquest cas
sentien boscos endins
o into the boots
o feies del paper
de la caputxeta
un altre cop
una nena
ben sí
t'agrada més
les nenes
que les dones
ja m'ha quedat
clar
jo sóc una dona
però
em diverteja
aquest alter ego
tot comença així
tot canvia
amb un sí
la meva sort
em somriu
i em fa sentir
tan viu
i no hi ha res
millor
que aquesta sensació
que sempre recordaré
en mig de quadres
i retrats
sóc la becària
de la galeria
portant cafès
amunt i avall
no és ideal
però és el meu dia a dia
30 anys
la vida va passant
vaig fent
per seguir endavant
res
no em podrà frenar
corrent
per no fer tard
i ara sí
arribem
per no fer tard
a la
Pilar Capellades
directora
la dona directora
perquè aquesta
ara sí
has posat en escena
una negra
una nana
i un marica
obra de text
d'en Gerard Guix
això la
Sala Fènix
sí senyora
i fa un parell d'anys
al Maldà
vas dirigir
això que sentim ara
els tres desitjos
d'en Marc Lluís Fernández
autor
i actor de l'obra
i la música
de qui és la música?
d'en Carles Alarcón
hola a tothom
sóc el Carles Alarcón
i m'han demanat
que li faci aquest àudio
a la Pili
i a mi em fa molta il·lusió
poder-li deixar aquest missatge
perquè
amb la Pili
ens vam conèixer
fa ja molts anyets
quan va estar dirigint-me
en un taller d'estiu
d'aquests que fan
les escoles d'interpretació
que muntes un musical
en quatre setmanes
o menys
i crec que no havíem
tornat a coincidir
fins que van transportar
la part de la direcció
de tres desitjos
i crec que va fer
una feina espectacular
perquè realment
tres desitjos
té un material
molt delicat
però la Pili
és una persona
amb una sensibilitat
molt, molt gran
i crec que va calibrar
a la perfecció
la temperatura
de cada moment
de l'espectacle
vull dir que
va fer una feina
espectacular
realment
vull aprofitar
també per dir
que sóc molt fan
del temps de Plank
i que tinc gravat
a la memòria
la Pili fent
el 0,00000
m'encanta
m'encanta Pili
m'encanta
vinga
un abraçada a tothom
acaba de passar
els seus llavis
contra els meus
el temps de cop
s'atura
i el món
no importa gens
hosti que ha estat real
em van parlar
d'aquest musical
amb la
Mercè Martínez
com va venir al programa
fa un parell d'estius
jo diria
meravellosa
i del poc temps
que va estar al Maldà
aquest any
l'heu recuperat
en un bolo
pallejar
pot ser?
sí
esteu al dia
ostras
tinc entès
que en feu un altre
al setembre
un altre bolo
sí
hi ha un altre bolo
perquè sí que
la producció
s'ha renovat
perquè tenim
moltíssimes ganes
que pugui
volar una mica més
perquè penso
que la producció
que el material
és deliciós
que és molt delicat
que parla de coses
que
que ens fareixen
que ens fan mal
que ens impressionen
com potser
que amb una persona
que estimar
li diagnostiquin
una malaltia
degenerativa
com en aquest cas
és l'Alzheimer
i clar
és un material
molt delicat
no?
ha d'haver-hi moments
de comèdia
ha d'haver-hi moments
de quotidianitat
però creiem
que està tan bonic
escrit
la música
és tan deliciosa
que aquest espectacle
necessita
una segona oportunitat
és el que et va
captivar
en aquest musical?
sí
que parlés
del que parla
i que no fos
un material
frívol
com a vegades
ni de Walt Disney
ni de Walt Disney
com a vegades
sento que a vegades
alguns musicals
s'instal·len
en aquest espai
sinó que
era un material
per
per
per obrir
els sentiments
i per parlar
de veritat
i a més a més
que es basa
en una història certa
vull dir
que hi ha una història
d'una parella
molt jove
en aquest cas
els gèneres
estan canviats
perquè el diagnòstic
li van donar
a ella
i en la funció
el diagnòstic
li donen a ell
però és real
és la parella
més jove
diagnosticada
tan jove
a l'estat espanyol
llavors el Mar Lluís
que és
un ésser sensible
creatiu
dels que més he conegut
a la meva vida
va agafar aquesta història
es va documentar
amb metges
i matgesses
i especialistes
i va fer
aquesta història
que ens emociona
i ens diverteix
a les dues mesures
sobre cuidar els altres
sobre estimar
exacte
sobre l'amor
exacte
i això podria anar
en un teatre petit
uns quantes setmanetes
com ho veus?
estem sent ell
doncs
doncs així no diguem res
per nosaltres
que la màgia
que acabarà passant
perquè això de dirigir
t'agrada
sí
em diverteix molt
és desgastant
o sigui
té una altra velocitat interna
del que jo estic acostumada
quan soc intèrpret
quan soc intèrpret
és com que vas evolucionant
amb la temporada
de les funcions
en canvi
quan dirigeixes
és com que és
molt més intens
i has de fer
el teu procés
de creació
molt més ràpid
que no passa
quan ets intèrpret
ja ens estem aproximant
al final
de Tancana
i hem arribat
però no havíem parlat encara
de com
quin és el teu primer contacte
amb els
amb els musicals
i em sembla
que té a veure
amb WhatsApp de Story
doncs sí
perquè a casa
hi havia alguns discs
de coses
de la trinca
d'en Serrat
i havia WhatsApp de Story
llavors clar
a mi
de tots els discs
que hi havia a casa
aquest és el que
no sé per què
però més m'agradava
i ja quan vaig veure la pel·lícula
em vaig sentir
fascinadíssima
per la història
i pel gènere
la veritat
vaig entrar
per la porta gran
tu diràs
entre això
i Maricel
o sigui
pim pam
o sigui
a mi no m'ofereixis tonteries
encara vas a veure musicals
quan pots
i estalvies una mica
fora d'aquí?
bueno
està sent difícil darrerament
però sí
aquesta és la intenció
i de les coses
que has vist
o no sé
les has vist
o t'agradaria veure
alguna cosa
que t'hagi agradat molt
i que volguessis
que portessin aquí?
a veure
de les coses
que he vist
ja hi ha moltes
que han vingut cap aquí
per tant
tinc curiositat
per alguna cosa
que sigui molt diferent
perquè
les coses més americanes
m'agraden
les coses angleses
m'agraden
però bueno
i per què no
alguna cosa
que tingui una cultura
al darrere
que sigui diferent
amb un missatge
oníric
i amb una estètica
diferent
com
Mi vecino Totoro
Jo aquesta no sé res
és el meu veí Totoro
no sé res
la pel·lícula
no l'has vista?
no
és la pel·lícula
de l'Estudi Gréble
no l'he vista
no l'he vista
és meravellosa
la pel·lícula
l'estètica
llavors el missatge
el missatge de família
amor
diguéssim que se'n va
una mica lluny
dels missatges
més americans
i anglosaxons
i europeus
que estem acostumats
està bé
està molt bé
això s'ha fet a Londres
em sembla
ha arribat ja a Londres
sí
aquí m'has engançat
sí
em sembla que sí
és que a mi no em sona de res
però està bé
sí
el que no sé
exactament
si s'ha acabat ja
o si encara està
això no ho sé
no ho sé
investigar
a mi m'interessen
les coses noves
i que ens donin
punts de vista diferents
és que sí
i si posats a triar
ràpidament
què t'agradaria dirigir
ostres
aquesta no te l'has pensada
no gens eh
cap avís eh
no cap avís
ha sigut a traïció
a traïció
però perquè estem acabant
no sé
pensa tu
saps què m'agradaria
m'agradaria formar part
de l'equip
que faci de cop i volta
una altra vegada
perquè sí
el temps de plank
no m'agradaria participar
com a actriu
m'agradaria estar
en l'equip
no dirigint-lo eh
però en l'equip de direcció
donant suport allà
perquè és un espectacle
que estimo
i que conec
ens ho apuntem
vinga
i per acabar
Pili Capellades
Pilar Capellades
si la vida fos un musical
a tu
en quin t'agradaria viure?
a veure
aquesta meravellosa cançó
que estem escoltant
em representa
està plena de contes
està plena de màgia
està plena de relacions diferents
hi ha personatges
que tiren cap a una banda
hi ha personatges
que es tiren cap a una altra
a mi em recorda
i en tu debuts
una mica
a la vida
la veritat
a qui vols viure?
als boscos
totalment
ben entins
doncs ens n'anem al bosc
Pili Capellades
moltes gràcies
moltíssimes gràcies a vosaltres
ha sigut un plaer
La vida és un musical
amb Marta Romagosa
i Ignasi Abad
producció
Elisabet Espuny
realització tècnica
Paco Cotillas
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres

a cap i n'en a hood
a cap i n'en a hood
they will not protect you
the way that they should
and take extra care
with strangers
even flowers
have their dangers
and though scary
is exciting
nice
is different
than good
now I know
don't be scared
granny is right
just be prepared
isn't it nice
to know a lot
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 9
Bona nit
us informa
Sarge Molero