Cinema sense condicions.
Cinema sense condicions.
Raise them high.
Raise them to fight.
Reef the glory of the land.
And the enemy will tremble when they see our symbols raised.
Just as we cut through thousand years and weeks, now they will see us cut our chains.
Raise them to fight.
Raise them.
Defenders of the land.
Catalunya triomfà.
All and will be back to fall again.
Sí, sí, sorprenent, perquè jo he notat que era la cançó tradicional, però feta amb un estil i amb anglès, no?
Però no sé qui és aquest grup.
Qui és aquest grup?
Aquest grup, jo crec que hi ha gent que ho deu haver sentit ja, perquè s'ha passat de vegades aquí per la ràdio,
però em va fer molta gràcia que m'enviessin aquest tema d'un grup que es diu A Sound of Thunder,
un grup de metal, de heavy, d'Estats Units, em sembla,
i fa aquesta versió dels segadors que es diu The Reapers, que hauria de ser això,
i la veritat és que tot és emocionant en algun moment,
perquè més endavant comencen a cantar la cançó tal qual, no?
I molt oportuna.
Bé, sí, per què no dir-ho, no?
Fa cinc minuts que acabem de sentir a la ràdio les declaracions del senyor Puigdemont, i clar...
No som un programa d'actualitats, un programa de cinema, però a veure, és el que tu dius, no?
Qui estigui sentint la ràdio ara en directe, el programa, és 23,
doncs és una cosa que és que no podíem deixar passar, no?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Cinema sense condicions!
Bona nit, saludem a tots els nostres uïdors, un dimarts més som aquí,
avui serem poquets perquè tothom estàvem amb altres coses,
i algú s'han quedat encallats a la carretera sense poder, doncs sembla ser,
poder arribar a la ràdio, i en conseqüència, bueno, serem poquets,
però serem, doncs, amb pans de passar-nos-ho bé, com cada setmana, o sigui que no...
Mira, aquí canta en català, perdona.
Dona tu para la nit a la superpàtica,
dona tu para...
Bon cop de fals, així tal qual en català.
Ja, ja, ja.
Dius, carai, tu, a sound of thunder.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Doncs sí, el Pol, com tu dius, està encallat a la carretera, com deia el Pep,
que també l'heu sentit, a una carretera secundària, segurament.
Ja, ja.
Sí, són les pitjors.
Sí, et refies i petaplam.
Et traïcionen.
Bé, saludem, repeteixo, a tothom que t'està escoltant,
i avui farem un programa, bàsicament,
parlant de pel·lícules que hem vist.
No tenim tema en aquesta ocasió, la setmana que ve sí,
perquè la setmana que ve tenim un convidat que ens parlarà de l'última, del Blood Runner,
però avui no tenim.
Llavors, en conseqüència, jo sé que heu vist, vosaltres dos, heu vist Mother.
Ui, sí, deixo parlar de Mother.
Doncs us deixo parlar de Mother.
Us deixo parlar de Mother.
Vinga, quan vulgueu.
Quan vulgueu.
Francesc, tens la paraula.
No sé, no sé, si començo jo ja potser no callo.
A veure.
No, jo us explico la qüestió.
La qüestió és que jo, com sabeu, fa molt, molt, molt de temps,
feia molt de temps, que no anava a veure una pel·lícula en versió doblada.
Però, bueno, allò que has d'arribar a un compromís de vegades,
i dius, bueno, d'acord, veurem la pel·lícula Mother,
del senyor Darrell Aronomsky, que és un dels meus directors favorits,
sense cap mena de dubte,
i la persona que venia amb mi, doncs també el té com a actor fetitxe,
per dir-ho així, sobretot per la pel·lícula Requiem per un somni,
la persona que venia amb mi.
Jo l'adoro per pràcticament totes les que ha fet,
que la setmana passada, no, fa dues setmanes, perdó,
vam recordar una mica la seva filmografia, és molt fàcil de buscar-la,
la fuente de vida, etcètera.
Doncs llavors, vaig dir, d'acord, anem a veure-la en versió doblada,
perquè llavors, doncs, bueno, es pot veure millor, en principi,
es pot veure millor la fotografia, els efectes especials,
tot el que es posa dintre, i, bueno, els moviments de càmera, etcètera,
l'actuació dels actors,
i després, doncs, la veurem en versió original,
el mateix cap de setmana, perquè si no, clar,
jo vinc al cinema sense condicions,
i, per mi, veure una pel·lícula doblada és com no haver-la vist, tal qual,
vull dir, així ho dic.
Però és que llavors va passar una cosa,
no parlaré del cinema, on la vaig veure,
però, a més a més, he pogut contrastar amb una altra persona
que va veure amb un altre cinema,
també és veritat, de la mateixa companyia,
però resulta que la pel·lícula,
ja només comença a veure-la, allò hi havia alguna cosa que fallava.
La pantalla era molt gran,
la pantalla d'aquestes així, bueno,
si dono molts detalls ja endevinareu de quins cinemes he tratat,
és igual.
Llavors, però em sembla que deu passar en molts més cinemes.
M'agradaria tenir l'opinió i aniré preguntant
de més gent que l'hagi anat a veure amb altres cinemes.
No l'hem vist encara, no l'hem vist,
però la veurem, la veurem.
Però llavors resulta que la pel·lícula,
ja per començar, et sorprèn per una fotografia fosca,
tot d'unes tonalitats verdes,
que allò no té massa sentit,
no té cap mena d'expressivitat,
cap mena de gràcia.
La pantalla aquesta que dic, molt gran,
així amb una forma corbada molt peculiar,
tota absolutament plena
de la pel·lícula,
uns primers plans
que arribaven a ser esfareïdors,
vull dir, esfareïdors per esgotadors,
que jo tampoc no encaixava
amb la mínima capacitat
que pugui tenir qualsevol director.
I el senyor Daryna Aronofsky
en té molta capacitat per fer cinema.
Llavors, allò ja es veia
que alguna cosa fallava, fallava.
A més a més, jo ho vaig detectar,
i això amb la persona que ho he contrastat,
no m'ho confirmava,
un moviment com erràtic de la càmera.
Sabeu quan es mira en un microscopi
una cèl·lula
i que es veuen aquells moviments,
em sembla que es diuen
el moviment brownià,
perquè ho va descobrir,
no me'n recordo exactament ara
quin biòleg o quin científic,
però crec que es deia Brown,
o no sé,
i se li va quedar aquest nom.
Doncs allò,
la càmera,
em semblava que no toqués,
vull dir que hi hagués,
però no un moviment d'aquests
perquè la càmera en mà,
o d'això, no, no,
un moviment erràtic,
un moviment com a l'atzar,
com desordenat,
absolutament absurd.
Bé,
llavors,
veure la pel·lícula,
acabar de veure-la com es va poder,
l'hora i tres quarts que dura,
més o menys,
bé,
la història és molt potent,
jo no vaig entendre gaire,
la veritat,
de què parlava,
perquè a part estava absolutament,
bé,
bocabadat,
de veure aquella fotografia
tan trista,
tan absurda.
Llavors,
va arribar el diumenge,
dos dies més tard,
i vam anar a veure-la
amb un altre cinema,
un cinema,
bé,
de versió original,
en aquest cas,
que jo com a mínim ja,
sentint les veus originals,
doncs ja vaig gaudir,
fins i tot us puc dir
que hi ha una frase
en un moment determinat
que es canta un himne
així combatiu,
i es canta
en la versió original
en castellà.
Llavors,
dius,
vaja,
llavors t'adones
que com gairebé sempre,
gairebé sempre,
hi ha alguna coseta,
perquè el castellà
és molt invasiu,
és igual,
no fem referències,
segons quines coses,
però és veritat
que la llengua espanyola
sempre perviu
i arriba a tot arreu,
i a les pel·lícules
dels Estats Units
i a les pel·lícules
canadenques,
en aquest cas,
sempre hi ha alguna frase,
algun personatge
que diu alguna paraula
o alguna frase
en castellà,
i en aquesta també.
A part d'això,
la fotografia era lògica,
una fotografia contrastada
amb tons càlids,
amb tons foscos,
amb una varietat de...
Pot ser que una càmera
fos de 80 mil·límetros
i l'altra, no?
Una càmera en quin sentit?
Una projecció,
un projector de 80 mil·límetros,
saps que hi ha...
només hi ha un cine
a Barcelona
i a Espanya?
No, no, no, no.
No?
Bueno,
a la cinema
que vam anar a veure
a la segona versió...
No, no, no,
la primera,
la primera versió parlo.
No, la primera...
No, el fenòmena?
No, no, no,
perquè en principi,
en el fenòmena,
en principi passant
la versió original
i la versió més acurada
i més ajustada
i més ajustada
al que és el format
de la pel·lícula.
Llavors,
en aquests cinemas,
en el Sicària,
doncs hi havia
les franges típiques
quan una pel·lícula
és panoràmica
per no perdre cap detall
de la pel·lícula.
Si us plau,
vigileu molt
amb el que aneu a veure.
És el que jo vull dir avui
perquè jo,
veient aquesta pel·lícula,
m'he adonat
que és possible...
Clar,
la persona que hagi anat
a veure la pel·lícula
amb aquest format,
d'aquesta manera
com la vaig veure la primera...
No li agradarà.
No pot fer-se clar,
no pot dir mai
que aquesta pel·lícula
li agradi.
És absolutament impossible,
us ho asseguro,
perquè és escandalós,
allò.
És que és com si estiguessis
veient unes fotografies
ja gastades,
una cosa absurda.
Clar,
la imatge està estirada,
adaptada a la pantalla,
perquè hi càpiga.
Amb la qual cosa,
han retallat
el fotograma a fotograma.
Per això es veu
en uns primers anys...
Això és un atemptat.
Però en quants cinemes,
en quantes sales
s'està fent això?
És el que jo em pregunto ara,
perquè jo feia molt de temps,
ja us ho dic,
que no anava.
Però clar,
què s'està fent?
Però possiblement
és més que de doblatge,
és un problema de cinema,
del cinema que ho fa malament.
Ja no parlo només del doblatge.
El doblatge pot ser molt digne,
també és veritat
que en el cas del Javier Bardet,
sentir-lo ja
amb una veu
que no és la seva,
amb una veu
que no li queda massa bé,
també és una mica absurd,
perquè Albert Dent
té una veu força forta,
llavors quan el veus
en versió original,
que és la seva,
dius,
home,
té més empenta allò.
Però ja no només és això,
ja no només és el fet aquest
del doblatge
que sempre que es tradueix
és impossible no trair,
igual que quan es tradueix un llibre.
Això és inevitable.
Ja no només és això,
és la barbaritat
de passar una pel·lícula
que no té res a veure
amb el que els creadors
de la pel·lícula han fet.
Ni amb fotografia,
ni amb enquadrament,
n'hi ha absolutament res.
Com es pot estar passant això?
Jo tinc ganes
de saber
en quantes sales
s'està passant
aquesta pel·lícula
que no és la pel·lícula original.
Jo penso que
aneu d'aprendre més
del cine
que no té
el projector adequat,
o sigui,
que no ho tenen ben controlat.
Jo tenia ganes
també
que estigués amb Pol
perquè domina
força d'aquests temes,
ja li preguntarem
i avui
ja ho hem dit
que està una mica encallat,
potser ens està sentint,
no ho sé,
però jo diria
que fins i tot hi ha un programa informàtic,
no sé si recordeu
aquell llibre,
segur que sí,
crec que és el Carles Balaguer
que havia escrit aquest llibre
en dues parts
de cineastes contra magnats,
que es va fer una pel·lícula també,
és això,
és exactament això,
allà se'n parla
de totes les traïcions
que es fa
a una pel·lícula,
a una obra
cinematogràfica,
quan es vol
adaptar un format,
quan es vol fer
una cosa comercial,
però podem parlar
de milers de detalls.
Més cal pensar
quan va a posar de moda
allò de
posar color
a pel·lícules en blanc i negre,
no sé si no recordeu.
Per exemple.
Que va ser un desastre.
En aquest cas
el que dius tu
jo crec que és
un inflat del negatiu.
Sí, sí, sí,
efectivament.
Distorsiona el color.
Clar, clar, clar.
Distorsiona el color.
Clar,
l'apropes.
Llavors,
és el de sempre,
és el que deia,
el denunciava sempre
el Carles Balaguer,
estem veient
una altra pel·lícula.
En quants cinemas
està fent això?
Com ho fem per saber-ho?
Jo vull saber-ho
perquè, clar,
jo no aniré a veure-ho
una altra vegada
i entraré
i en tornaré a apagar-la.
Però la denúncia
és molt oportuna fer-la.
Es pot saber
quin cine era aquest
o no vols...
No, si voleu ho dic.
Era de barri,
era de poble...
Si voleu ho dic,
però és una gran companyia
que tant...
Es troba en diferents ciutats.
Llavors,
es troba...
És que no,
no crec que calgui.
No crec que calgui
perquè com que no sé
si s'està passant igual
a altres cinemas,
jo vull investigar
una miqueta primer.
Vull investigar a veure
i parlaré amb més persones
que la puguin anar a veure
i li demanaré a gent
que la vagi a veure
dient-li que potser
veurà una poca soltada.
Una cosa curiosa,
ho dic perquè jo no l'he vista...
Estava pensant
en la de la setmana que ve,
però no,
amb aquesta nova no l'he vista,
per tant...
Però és que podem trobar-nos
en el mateix cas.
Que una persona
vagi a veure a Blade Runner,
que l'original ja sabem
que és una pel·lícula
tremenda,
brillantíssima,
i que anem a veure-la
en segons quina sala
i ens trobem
que és una pel·lícula
amb tons apagats,
com diu en Pep,
que no té més,
amb un fotograma inflat.
I no sabem,
no hem anat a veure la pel·lícula.
El cinema esverdi
aquesta setmana
passa en la primera,
l'antiga.
Això és absolutament
recomanable.
Ho dic perquè
si algú té temps,
jo no sé si podré,
aquesta setmana vaig molt develat,
però...
Igual m'hi arribo, mira.
Aquesta setmana,
no sé si és cada dia
o algun dia.
Ho he llegit avui
i m'ho volia mirar
també perquè em faria gràcia...
Val la pena fer el doblet.
Clar, clar,
fer el doblet.
Per tant,
de cara a com que la setmana que ve
tocarem Black Downer,
sapiguéssiu que el Verdi
està passant,
la versió original
suposo en condicions,
perquè el Verdi
acostuma a cuidar bastant això.
Molt interessant.
Veure la primera
ja per refrescar-la.
Per refrescar-la
i per veure la segona.
Jo tinc ganes
de veure això sí,
l'anterior
del director del Villeneuve.
Sí.
Prisioneros, es deia.
Prisioneros.
Jo crec que aquesta no l'he vist.
Aquesta és boníssima.
La llegada,
que és la que potser
té una mica més d'afinitat
amb Blade Runner,
perquè és una història
també de sensació.
Amb allò,
m'agradaria molt veure-la
i no la tinc així
a la motxilla.
Però bueno,
tornem a Mother.
Què t'has semblat?
Jo crec que serveix
com a avís,
els navegants.
Queda molt clar.
Vigileu molt
on aneu a veure
una pel·lícula
perquè si no
us poden colar
qualsevol cosa.
La pel·lícula.
Mother.
Si et sembla bé
per la teva.
La pel·lícula
jo després la comento
una mica, segueixo.
Jo estic d'acord
amb Darren Aronofsky,
és un director
que té una gran personalitat.
Llavors és un director
que ha conreat sempre
un cinema
que no és fàcil,
li ha posat
la seva impronta,
però a la vegada
s'ha sabut
voltar d'indústria
i per tant
ha fet pel·lícules
que estan dintre
del sistema industrial.
aquí
jo crec que
la pel·lícula
és molt més personal
ja.
I llavors
a mi
jo soc
dels que
la pel·lícula
li ha agradat
molt.
És a dir,
però
igual que dic això
adverteixo
que és una pel·lícula
que el que
se la vulgui carregar
té argumentari,
té possibilitats
com per carregar-se-la.
Ja.
Quins arguments?
Donem arguments
els que se la vulgui carregar.
Jo no me la vull carregar,
però
d'aquesta pel·lícula
es pot dir
que té una arrencada
molt bona
i que té
una segona part
absolutament
boja,
que no
està agafada
a terra,
que està
molt forçada
i portada
a l'extrem
i llavors
destrosa
tot el bo
de la primera part.
Això,
si us recordeu,
ho va dir...
Es pot dir això
sense faltar
a la veritat.
Ara,
la meva impressió,
la meva impressió
és que és una obra
bastant rodona,
una obra
rotunda
i a més a més
és que és un clam
gairebé
definitiu
de demanar
ajut
per no carregar-nos
la terra.
És a dir,
ja des d'aquí
li puc dir
a l'espectador
que encara no l'havia
si hi vagi,
Jennifer Lawrence
és la terra
i tot el que l'envolta
són elements
que s'estan carregant
la terra,
alguns de manera
deliberada
i altres
com el poeta
del seu marit
que és el Bardem
que se l'està carregant
també
precisament
per no actuar
o per actuar
de forma
desinhibida
sense donar-se
compte
que li està fent mal
li està fent mal
li està fent mal
però no,
una mica
una espècie
de recurs
aquella
no,
però el democràtic
és que parlin aquells
que parlin aquells
no,
és que el públic
a mi m'estima
i per una, això t'anava a dir, per una egolatria
egolatria
absoluta
el que passa és que hi ha més encara
Pep, per això que dius
és fonamental a la pel·lícula
i està molt bé
aspectes cinematogràfics
per mi
em sembla una pel·lícula
precisament
de
quant a construcció
la trobo una pel·lícula
que podria estar
dintre del sistema
del que se'n va dir
dogma
de l'Arts Bon Trier
en quant a filmació
amb càmera
seguint
des del principi
els dos protagonistes
immediatament
et venen
tres directors
i pel·lícules
al cap
Polanski
Kubrick
i l'Arts Bon Trier
l'Arts Bon Trier
per la forma
de treballar
i
per la
la pel·lícula
com es diu
quina?
l'última
una de les últimes
que vaig fer
ah, és guatxat
no, no, l'Arts Bon Trier
ah
sí, home
aquella que també
desapareixia
la terra
sempre se m'oblida
el nom d'aquesta pel·lícula
però sí
melancòlia
melancòlia
melancòlia
sí
hi ha
una ressonància
temàtica
amb melancòlia
amb el
Kubrick
tenim
la referència
a
és guatxat
és
és una referència
i
amb
el cas
sí, senyor
de Polanski
la semilla del diablo
evident
evidentíssim
sí
llavors
a més a més
jo diria
que
anant més alluny
té
principis
que et recorden
la bíblia
i altres
que et recorden
la divina comèdia
clar
llavors
amb tot això
que anomeno
jo em vaig sentir
molt bé
dintre de la pel·lícula
i la baixada
dels inferns
és el primer nivell
el segon
el tercer
i el quart
de l'infern
clar
el que no
entra
dintre d'aquest joc
pot dir
bueno
aquesta segona part
és absurda
sí
però per mi no
per mi
és una conseqüència
lògica
de l'evolució
de l'altre
és un exercici
intel·lectual
de primera magnitud
t'has de col·locar
dintre de tots aquests nivells
que tu dius
és un Nolan
d'alguna manera
però d'una altra forma
amb un format completament diferent
amb una narrativa diferent
però a més
jo diria
tot això que tu dius
jo afegiria
que
a part del
del missatge
ecologista
que és claríssim
i jo crec que s'ha de tenir
molt en compte
a part de totes aquestes referències
hi ha una qüestió
i és que
Aronofsky
des de sempre
des de Pi
de fet
des de la primera
el primer i el metratge
sempre s'ha preocupat
per les qüestions místiques
és a dir
per la relació
que pot haver
entre els nombres
i la borsa
per exemple
entre
la mística
és a dir
l'arbre de la vida
la font de la vida
si recordeu
i la vida quotidiana
la recerca
de la cura pel càncer
de la història
de les civilitzacions
és a dir
Aronofsky
sempre ha intentat
anar connectant coses
sempre
llavors
en aquesta pel·lícula
directament
ha volgut
i jo diria
que ho ha aconseguit
força bé
connectar-ho tot
és a dir
ha connectat
la part
com tu deies
més bíblica
més textual
gairebé
d'un llibre determinat
o d'una tradició determinada
que no és directament
no és necessàriament
la cristiana
no ho és
té referències
però pot ser
una història
perfectament universalitzable
fa referència
a la història
de la humanitat
té uns 20 minuts
aquests mesos
bojarrats
que t'explica
tota la història
de totes les guerres
que hi ha hagut
en el món
directament
fins i tot
dels caix blaus
de la ONU
per allà
intentant arribar
a una solució
intentar salvar
els desfavorits
però acabant malament
vull dir
són aquells 20 minuts
completament
que dius
com ha fet aquest home
això
vull dir
quina quantitat
d'esforços ha fet
en un sol escenari
en una casa
en un principi
ha aconseguit
tot aquest allò
clar
tot és simbòlic
amb aquesta pel·lícula
tot
absolutament
és simbòlic
per tant
i l'habilitat
que té
i el que
com tu dius
alguna persona
el pot despistar
és que si vas a veure
una història
més o menys romàntica
de dues persones
que no s'acaben d'entendre
arriba un moment
que et perds
ara has de connectar
amb aquest punt
de misticisme
amb aquest punt
que té l'habilitat
d'explicar-te
la història
d'una parella
que està en un moment
no massa
airós
més aviat
de deixadesa
bueno
ell
li passa també
com al resplandor
al Jack Nicholson
que té
la impossibilitat creativa
momentània
aquí és una
una referència
claríssima
també
perquè fins i tot
no sé si recordes
hi ha una escena
almenys
amb la pel·lícula
original
en què
ell
li està
dient
a ella
sí sí
bueno
no puc crear
i què
i què
una mica
com a l'espitj
aquell que li fa
al Jack Nicholson
a la seva dona
amb el resplandor
no pot crear
res
és a dir
no pot escriure res
no pot fecundar-la ella
no pot fer res
fins al moment
que se n'adona
que l'única manera
de crear
és
que hi hagi
el bé
i el mal
al mateix temps
és a dir
és una qüestió
absolutament
atros
un reflexe
del que és
la pròpia història
de les civilitzacions
de manera simbòlica
de manera metafòrica
és una cosa terrible
és a dir
si no hi ha
bé i mal
la humanitat
no és res
no existiria
per si mateixa
perquè el Bardem
el personatge aquest
de l'escriptor
no podem oblidar
i no donem més pistes
però és que
jo crec que està molt bé
que la gent vagi
a la pel·lícula
sabent de què va a veure
jo crec que en aquest cas
és important
Bardem
és el creador
és l'escriptor
és el que crea vida
és el creador
i és el generador
de cicles
de la destrucció
d'una nova creació
de coses
i Jennifer Lawrence
és una meravella
tu recorres
de la seva mà
tota la pel·lícula
per mi és una interpretació fantàstica
ha arribat al seu límit
però
tornem al començament
com fan a la pel·lícula
tornem al començament
perquè veiem com
al començament de tot
hi ha una regeneració
i al final veiem
que hi ha una altra regeneració
i entenem
que això és un cicle
doncs aquí tornem al començament
del programa
ja que m'heu donat la paraula
al començament
tornem a recordar
que tot això
ho apreciareu
segons en quin cinema
anem a veure la pel·lícula
perquè
si aneu a veure-la
amb una fotografia
determinada
amb una manera
amb un apropament
dels plans
és que no apreciareu
res
perquè és que us perdreu
la meitat
de cada fotograma
la meitat de la pel·lícula
no la veureu
no sé
a on dir-vos que aneu
us puc dir als cinemes
que heu d'anar
però no us puc dir
als que no
per tant
no sé
simplement vigileu
pregunteu
jo penso que
tipus
que sé jo
els Verdi
els Bolitxe
doncs els Icari
i tots aquests
de versió original
els altres
no ho sabem
no us ho sabem dir
simplement
no sé
vigileu
digueu
mira
vaig entrar a veure la pel·lícula
jo ho faria
entrar a veure la pel·lícula
si la pel·lícula
la fotografia
està fatal
està de tots
vers
i està tota igual
surto
i en torneu els diners
jo
de debò
que faria això
i jo ho faré
a partir d'ara
us ho dic
perquè després de veure
aquella calamitat
és que no em sé
a venir encara
no sé com es pot
destrossar
una obra
d'aquesta manera
és com si féssim
una exposició
de l'autor
que volgués
o del pintor
jo què sé
li esborronéssim
els colors
és una cosa
bàrbara
jo vaig anar al Bolitxe
i vaig veure
Morir
que és una pel·lícula
del Fernando Franco
que recomano
per molts motius
crec que estem
davant
de la segona pel·lícula
d'un realitzador espanyol
que pot convertir-se
en un dels millors referents
de la cinematografia d'aquí
i del que crec
que caldrà seguir
la seva pista
en el futur
perquè penso
que pot fer coses
molt interessants
i hem de tenir
els ulls oberts
per veure
el que faci
aquest nou realitzador
comencem
per parlar
o per presentar
qui és aquest personatge
qui és
Fernando Franco
aquesta persona
aquesta persona
és un senyor
que
pel gran públic
és desconegut
però en canvi
ell té una carrera
realment prestigiosa
és a dir
és un prestigiós
professional del muntatge
amb 45 films
a les seves espatlles
i possiblement
és més conegut
per ser el muntador
de Blancanieves
del Pablo Berguet
exactament
que va ser nominat
als Premis Goya
pel muntatge
pel seu muntatge
va guanyar
molts Premis Internacionals
amb un curt seu
que es diu
Voice Over
i després
també és bastant conegut
perquè va muntar
entre les 45 pel·lícules
aquestes
una cosa que es diu
Dios no es perdone
però fa 4 anys
fa 4 anys
és un xicot
d'uns 40 anys
aproximadament
fa 4 anys
va debutar
com a director
per La Herida
amb la mateixa actriu
Marian Álvarez
que va guanyar
el Goya
per aquesta pel·lícula
com a millor actriu
dels anys 2013
i el mateix director
Fernando Franco
que és la seva primera pel·lícula
era com debutava
va guanyar també
els Goya
per aquesta pel·lícula
en la categoria
de millor director
novell
però penso
honestament
que si La Herida
no sé si l'heu vista
és una pel·lícula
francament interessant
no la tinc
no la tinc
sembla que no
jo sí que la vaig veure
em va semblar interessant
però vaig a confessar
que si La Herida
era una promesa
d'un gran cineasta
o del que podia fer
aquesta persona
morir
per mi
és la confirmació
d'un autor
molt potent
gairebé diria
superlatiu
un senyor
un senyor
que hem de tenir
repeteixo
molt en compte
fotogrames
d'aquest mes
li fa una entrevista
i simplement
per explicar una mica
el que diu ell
per entendre una mica
com funciona
diu
morir
és una pareja
travessada
per la enfermedad
és a dir
va d'una parella
que un dels membres
té un càncer
i com reacciona
en certa mesura
la parella
i la dona en particular
per intentar ajudar
aquesta situació
un retrato seco
de lo exigente
que puede ser
l'amor
cuando la muerte
asoma
el director
Fernando Franco
nos lo explica
llavors hi ha
una entrevista
i em sembla interessant
la primera pregunta
que li fa
que a l'entrevista
li diu
la teva proposta
és molt radical
li diu
què passa
en una pareja
quan uno
d'ellos
està sentenciando
des del principio
està sentenciat
a la mort
des del principi
de la película
llavors ell contesta
la enfermedad
se convierte
en el catalitzador
de aspectos latentes
en una relación amorosa
que no tiene porqué
ser la relación 10
de una película romántica
de Hollywood
llavors jo destacaria
lo que diu a continuació
jo quiero pensar
que hi ha gent
interesada
en asomarse
a algo
que no és cómodo
ni fácil
pero que hace pensar
es un tipo
de cine
que me interesa
penso honestament
que
és el tipus
de cine
que a mi
també m'interessa
és el tipus
de cine
que
per exemple
tots sabeu
que el tema
de la mort
és un tema
que ha estat
molt recurrent
en la història
del cine
hi ha famoses
pel·lícules
com Ikiro
del Kurosawa
mi vida sin mi
de la coixeta
on hi ha moltíssimes
que toquen
el tema
que quan una persona
s'enfronta
amb la mort
en definitiva
el que fa
és plantejar-se
el sentit de la vida
i per tant
en aquesta reflexió
del sentit de la vida
és el que trobo
realment
francament interessant
les propostes
les sugerències
el debat
o la reflexió
que hi ha
per tant
val la pena dir
val la pena dir
que és una cosa curiosa
els dos protagonistes
són parelles reales
la pel·lícula
representa que són parelles
però són una parella real
i que
la pel·lícula
ell la volia fer
amb la
Miriam Alvarez
que és extraordinària
realment és extraordinària
i li hem de donar
algun golla
o el que sigui
perquè s'ho mereix
i l'altre
l'home també està bé
el que passa
que té més paper
ella que ell
i per tant
ressalta més
la intervenció d'ella
però val la pena dir
que ell estava tan interessat
en que fossin aquesta parella
perquè són amics d'ell
que fessin la pel·lícula
que ella va quedar embarassada
quan estàvem preparant la pel·lícula
i el director va decidir
esperar-se un any
que ella hagués tingut la criatura
i que pogués dedicar-se
de ple
a fer la pel·lícula
llavors
com deia
són dos protagonistes
que a més a més
són parelles real
i
aquí la que destaca
la que està soberbia
la que està esplèndida
és la Miriam
Mariana Alvarez
que està
la pel·lícula és ella
de fet
hi ha una cosa també molt curiosa
i és que
les imatges són brutals
són extraordinàries
ella gairebé no parla
no hi ha gairebé diàlegs
i en canvi
tota la pel·lícula
està explicada
a través dels silencis
i a través dels gestos
i de l'esmirada
d'ella
i això t'arriba
profundament
com hem dit
el tema
de la mort
planteja
planteja
és molt interessant
des del punt de vista
jo penso cinematogràfic
i també literari
i val la pena dir
que la pel·lícula aquesta
Morir
està basada
en una adaptació
molt lliure
de la novel·la
de l'Arthur
Schnitzer
que és el mateix títol
que com sabeu
l'Stanley Kubrick
va utilitzar
aquest autor
per fer
Aids White Shad
amb el Tom Cruise
i la Nicole Kidman
però atenció
doncs no ho sabíem
està bé
la dada
interessant
relato soñado
interessant
val la pena
val la pena dir
val la pena dir
que
que
s'hauria d'advertir
una mica
en el públic
o la gent
que ens està escoltant
que
no és una pel·lícula
comercial
no és una pel·lícula
de masses
ni és una pel·lícula
fàcil
el títol
Morir
ja ens ho dona
a entendre
el director
assegura
que tenien clar
el que volien fer
per això van estar
ensejant
durant sis mesos
amb aquesta parella
que són els protagonistes
de la pel·lícula
i
es veu que
és un xicot
que li interessa
ell és muntador
ja he dit
que porta 45 pel·lícules
a les seves esquenes
i li interessa molt
el tema
del muntatge
de les animatges
cada escena
ell diu
que la roda
unes 17 o 18 vegades
i després
ha anat triant
de cada vegada
cada un dels muntatges
aquella que s'adequava més
al que volia fer
per tant és un gran muntador
això es nota molt bé
amb la pel·lícula
i apareix quan
quan ets un bon muntador
tu quan rodes
com a director
ja tens la idea
després
com ho muntaràs
la pel·lícula
està desarrollada
amb ambient urbà
o?
no, és el
representa que
una cosa més curiosa
perquè aquest director
espanyol
és de Sevilla
va estudiar a Madrid
cine i moltes coses
i després
no sé per quin motiu
la pel·lícula
està rodada
al País Basc
llavors és
una parella
que es troba
de vacances
al País Basc
i que en un moment
determinat
ell
li diu a ella
que s'està morint
i per tant
llavors a partir d'aquest moment
doncs és la seva reacció
anar al poble d'on són
que no queda clar
notes que és el País Basc
però jo diria
que no queda precís
a quin lloc estan
bàsicament està rodada
perquè està finançada
també per la televisió basca
notes que està
doncs molt bé
és a dir
doncs
el paisatge és brutal
el mar té molta presència
perquè doncs
és una forma de sortir
diríem
dels propis personatges
llavors
penso que
el mateix títol
morir
no invita
és un drama
no invita
les alegries
i passar-t'ho bé
sinó que invita
lògicament
a la reflexió
llavors ells tenien molt clar
el que volien aconseguir
encara que
alguns els van dir
ja de bon començament
que era un suïcidi comercial
però malgrat això
ells van tirar endavant
i la pel·lícula
realment està
en aquest sentit
molt aconseguida
és una crònica intimista
gairebé interior
desbordant d'autenticitat
d'una veritat
incontestable
sustentada sobretot
per la grandesa
dels seus intèrprets
sobretot ella
ja hem dit que la parella
és una parella real
de parella que
que ells són parella
de debò
però una pel·li
al mateix temps
que és duríssima
amarga
intensa
i al mateix temps
jo penso que és exemplar
no hi ha cap concessió
a la sensibleria
però tampoc
al morbo
és una pel·lícula
seca
freda
que t'arriba
que t'arriba les coses
com si fos la pròpia realitat
jo coses que destacaria
ja veieu que la pel·lícula
considero que és una pel·lícula
molt interessant
molt interessant
considero que la interpretació
de la parella protagonista
és extraordinària
sobretot ella
que la interpretació d'ella
es reconeix
es mereix
un reconeixement
als premis
que li puguin otorgar
perquè se'ls
les masjarà a tots
el premi
sense condicions
ja el donem
només pel que està
i no hi ha gaire diàleg
ja ho he dit
que és la cara d'ella
i l'expressió d'ella
i els ulls d'ella
i el seu somriure
o la seva tristesa
el que ens fa viure
tot el que l'escriu la pel·lícula
la fotografia
és excel·lent també
escolta
pel que estàs dient
jo estic pensant
no l'he vist
la vull anar a veure
però estic pensant una mica
en Víctor Erice
podria anar per aquí la cosa?
no t'ho sé dir
no t'ho sé dir
no t'ho sabria
hauria de veure últimament
alguna cosa de l'Erice
amb quina penses tu
espiritualment el mateix
no t'ho sé dir
perquè jo diria que
no, dic jo poc diàleg
presència de la imatge
importància
i després
clar
pel que sembla
un argument sostingut
fins al final
però sense concessions
no?
bueno
no t'ho sé
no t'ho sabria dir
honestament no t'ho sabria dir
jo m'ha sorprès
perquè no he relacionat
amb Víctor
sincerament
ho he relacionat amb
cine pur
jo ho dic per bellugar-nos
dintre del cinema espanyol
vale, vale, vale
no t'ho sé dir
jo penso que
es nota que el muntatge
és perfecte
que les imatges
estan superment triades
que encaixen perfectament
que tot flueix
d'una forma
val la pena dir
que no ho havia dit
potser val la pena dir-ho
que ell es dona
classes de muntatge
ho dona a l'ESCAM de Madrid
a l'ESCAC d'aquí
de Terrassa
de Barcelona
i a Cuba
és a dir, a Cuba
a l'escola famosa
de Sant Antonio dos Baños
ell dona classes
amb el Forcòpola
de muntatge
però clar
és la segona pel·lícula
no se'l coneixia
fins ara com a director
llavors
jo penso que
és un
però ja ho he dit
penso d'una manera
que possiblement
és una pel·lícula
per paladars exquisits
és a dir
si la gent
no sé
popular
o que ens està sentint
vol doncs
desconnectar del món
i va veure una pel·lícula divertida
i no veure un drama
i tenir que
que reflexionar
sobre les coses
clar
no és la pel·lícula
que li aconsellaríem
el que passa
que si el que vol
és trobar una pel·lícula
que realment
està ben feta
que està molt ben interpretada
que té unes imatges
cinematurals
que és molt cine
que és cine
pur
vagi a veure aquesta pel·lícula
tu tens un paladar exquisit
a veure
tinc dies
perquè si no
tinc dies
hi ha dies
que està una mica
més barrué
jo crec que
val la pena
un dia
agafar
i anar a veure
aquesta pel·lícula
sí
fotre's un
gin tònic
i dir
venga
anem a veure
morir
de totes formes
pels que volen
evadir-se
sí
i passar dues hores bé
en tenim una també
doncs vinga
parla de la te
quina
la bona sort del slogan
vinga
aquesta és una pel·lícula
del 2017
dirigida per
Steven Soderberg
ah
i bueno
gran senyor
sí
gran senyor
i aquest home
en fi
té tota una
rècola de pel·lícules
també
de gran pressupost
i aquí
ell retorna una mica
als orígens
i diu
ara en vaig a fer una
de baix pressupost
però controlant-ho jo tot
bueno
ho fa sempre això
no s'ho poso que ho saps
perquè
ell saps
que
la majoria d'eses pel·lícules
estan rodades
com a director de fotografia
per ell
i no consta
ho diu amb un altre nom
i és ell el que
no solament dirigeix
sinó el que porta a la càmera
bueno
hi ha una cosa
que ja explicaré
que és divertida
respecte amb això
és un tio curiós
aquest
per començar
o sigui
estem
a l'Amèrica
Carolina del Norte
Amèrica Profunda
allà fan
una cursa
que és
Coca-Cola 600
Nasda
i aquí
a Nascar
es va lloguant
molts diners
amb aquesta cursa
llavors aquí
són
tres germans
una noia
que és perruquera
i
dos nois
un
resulta
que
bueno
va entrar
en una empresa
i el foten
una mina
treballa de miner
foten fora
perquè quan va entrar
no va declarar
que tenia una lleugera
coixera
i això pot ser
un problema
que no li impedeix
per res
el que ell fa
però bueno
l'altre
és un
mutilat
de la guerra
d'Irak
va perdre un braç
i està treballant
de barman
i llavors
les coses
no els hi van bé
quan amb un
el foten fora
parla amb els altres
i diu
escolteu tinc un pla
i el pla
és robar
la caixa
del dia
que fan
la gran cursa
de Nascar
i llavors
necessiten
alguns acompanyaments
un acompanyament
és un tècnic
amb esforçar
caixes
caixes
fortes
i aquest
és Daniel
Crec
que està a la presó
i llavors
dos més
que són
dos col·legues
que troben
que
es posen
dintre del grup
per la finalitat moral
que hi ha
amb la
amb la intenció
de fer el robatori
no per la cosa
crematística
i amb aquest muntatge
comença
tota una història
que
naturalment
recordarà tothom
la pel·lícula
Atracó perfecto
d'Estanley Kubrick
però
bé
de totes formes
tot el que
amb Kubrick
és perfecció
és a dir
les escenes
estan
programades
i tal
tot passa
en un temps
que és
cronometrat
cronometrat
amb la durada
de la pel·lícula
aquí no
aquí
el que té
que es posar
la caixa
està la presó
del condat
què s'ha de fer?
el traurem
set hores
fem el robatori
i el tornem allà
hòstia
ho fan
i tu creus
no?
sí
perquè no
i et sembla moralment
correcte
és que a més a més
després
a la Robin Hood
reparteixen
els diners
sí
a la senyora
Maria de allà
que també necessitava
tingui
a tu
vas repartint
sobres una mica
a l'OPP
però en bo
no?
quina doble sessió
que heu fet
entre els dos
morir
i la suerte
de Shilohan
m'encanta
aquest programa
ja dic
és
a veure
la pel·lícula
de totes formes
a part
del Kubrick
una mica
perquè la situem
és una pel·lícula americana
i llavors
les referències
més clares
una
per l'avessant
de quan estem
a l'institució
penitenciària
seria
O Brother
dels germans Cohen
i l'altre
una mica
Paltó
que té
tota la pel·lícula
i per la forma
d'actuar
i tal
ens portaria
el gran
Lebowski
també
dels Cohen
no és d'ell
també
que la pel·lícula
m'has dit
la quadrilla
de los 11
sí
Ocean Eleven
que després
va fer
Ocean Eleven
la Eleven
és més bona
que la Twelve
tu la fes
bastant fluixa
sí
em va fer
dos o tres
que a més a més
aquí
fa una broma
interna
i llavors
al sortir
de la pel·lícula
jo vaig comentar
amb uns amics
que anàvem
dic
jo m'ho he passat bé
però
el guió
li trobo
algunes coses
no, no
el guió està bé
i tal
bé
després arribo a casa
i investigo una mica
bueno
resulta que el guió
ve signat
i aquí és allí un ball
amb el que dius tu
que a vegades
el Soderberg
té coses
una mica curioses
resulta que tenim
un guió
que està signat
per Rebeca Blunt
i jo me'n vaig
a Google
i dic
Rebeca Blunt
no existe
no, es veu
que el catxondo aquest
va agafar
i va dir
bueno
li foto aquí
Rebeca Blunt
i escolta
ell
o a la millor
és una amiga
o
inclús es parla
que igual
és la seva dona
el que et puc assegurar
és que és un tio
que això ho fa
molt freqüentment
perquè
totes les pel·lícules
d'ella
estan rodades
per ell
amb la càmera
ell és director
de fotografia
i mai consta
el seu nom
té un nom
que és ell mateix
però que mai consta
i l'altra cosa
que no sé
recordeu
la primera pel·lícula
d'ell
que és aquella
de mentira
sexo mentires
i fintes de vídeo
és extraordinari
va guanyar el premi
al festival
em sembla que és
de Berlín
o de Venècia
no me'n recordo
festival europeu
era molt fresca
era fresquíssima
una pel·lícula
extraordinària
la primera d'ell
va ser famós
i després n'ha fet
moltíssim
va obrir un camí
molt curiós
i aquí ja dic
torna
a passar-t'ho bé
sense deixar
de
fer una crítica
hi ha un moment
per exemple
que és molt bo
hi ha gags
molt bons
perquè per exemple
amb uns tios
que no són gaire
il·lustrats
el Dani
el creix
que està genial
està
fantàstic
els posa allà
la fórmula
de
és que
la caixa
la faix saltar
però no pot ser
que fent això
diu
escolta
jo la faix saltar
i els hi fot
a la paret
amb un guix
la fórmula
que està empleant
per fer saltar
la caixa
la química
té coses d'aquestes
és una pel·lícula
que
per evadir-se
i per passar
dues hores
d'aquelles
que surts
i dius
que m'ho he passat
m'ho he passat bé
els oïdors
ja saben
que et poden triar
si volen reflexionar
i passar
amb una pel·lícula
però que té
és un drama
o una pel·lícula
d'evasió
però també ben feta
divertida
aquesta l'estrena
em sembla el divendres
dia 13
és sorprenent
tot el que ha fet
aquest director
és diferent
Erin Brokowicz
és seu
és un drama
una pel·lícula
també molt interessant
amb una super estrella
la Julia Roberts
sabeu la història
vull dir
a part aquesta
que dèiem
211
no sé si recordeu
ho he vist
ja només per saber
si us va agradar
o no
perdona
m'estava equivocant
Solaris
que va fer una versió
de Solaris
diferent
diferent completament
a la que havia
no l'he vist
no l'he vist
aquesta no l'he vist
jo tampoc
jo no sé que la vaig veure
no he vist la del Tarkovski
però he vist aquesta
una mica absurd
va fer també
una obra
estanyíssima
que es diu
Babel
sobre unes
unes nines
uns maniquís
així
una cosa
completament experimental
és un home
que la veritat
és que
sí, sí, sí
ha fet coses
molt variades
i molta cosa
té molt
una obra
molt prolífica
és un personatge
original
dues pel·lícules
sobre el Che
per exemple
Che de la guerrilla
Che de l'Argentino
vull dir que
una barbaritat
és un director
d'aquests
per seguir-los
i per fer potser
i aquí
en quant
a la crítica
d'una determinada
societat americana
i també
dels que manen
per exemple
hi ha un moment
en què
un dels dos germans
perquè
per poder provocar
que el posin a la presó
i contactar
amb l'esborçador
de caixes
doncs fa un allunatge
i llavors
té un judici
i ell calcula
que li sortirà
uns anys
de presó
i tal
per poder estar allà
i ja se sacrifica
per això
però no
quan arriba el moment
del judici
la jutgessa
li diu
però tenint en compte
que vostè
és un heroi de guerra
només li posem
70 dies
la cosa té conya
jo
em sembla recordar
que tu has vist
Francesc
Incerta Glòria
i volia comentar
que justament
una de les coionistes
de Morir
és la Coral Cruz
que és una també
de les col·laboradores
d'Incerta Glòria
no sé si vols parlar
d'Incerta Glòria
o de Nieve Negra
sí
es pot parlar
així de les dues
tan diferents
i tan interessant
les dues pel·lícules
Incerta Glòria
que es va parlar aquí
abastament
de la novel·la
que tu havies llegit
i alguna cosa més
de l'Ivan Sales
que és la seva pròpia història
una mena de novel·la biogràfica
la veritat és que si és biogràfica
se't posa en el pèl de gallina
pensar que aquestes coses
van passar en el seu moment
i la persona va sobreviure
emocionalment a tot allò
bé
a mi aquesta pel·lícula
més que sorprendre
m'ho agradar-me
o semblar-me magnífica
en el sentit de la direcció
i de les actuacions
que ho és
perquè
està per allà
el nostre amic
ja us ho diré
el director
que ara no em surt el nom
sí
perquè tampoc em surt a mi
que forte
de vegades
que no surtin aquest nom
el director
que havia fet també
Panegra
Panegra
ja sabeu
Villaronga
Villaronga
està per allà
una persona
que té una solvència
més que demostrada
de fet
és un director
que havia estat
un dels grans creadors
del cinema mundial
directament
amb moltes de les coses
que havia fet
amb el mar
amb la pel·lícula
sobre l'Ara Oton Bulking
que era una mig pel·lícula
documental
i amb actors
una cosa molt molt peculiar
i que llavors
el va agafar
la Isona Passola
com a productora
i va dir
doncs vinga
ara treballaràs per mi
així tal qual
vull dir
no hi ha una altra manera
perquè va dir
doncs m'agrada
el que fas
i clar
va fer Panegra
que és una gran pel·lícula
però és una pel·lícula
de producció
el Viaronga
posa la seva empremta
però no
és ell exactament
no és una pel·lícula seva
i aquesta igual
aquesta és una pel·lícula
de producció
brutal
brillantíssima
vull dir
jo em trec el barret
davant de la Isona Passola
que sigui capaç
d'ambientar d'aquesta manera
una pel·lícula
de trobar
els actors
també
els actors
per suposats
vull dir
sobretot
els més protagonistes
no
els protagonistes
i uns secundaris
que fan només una frase
en un moment terminat
i et quedes amb la boca oberta
és veritat
quina barbaritat
secundaris
o de repartiment
o com es diu
que dius
uau
és que et sembla
que no els hagin donat un paper
sinó que estiguen allà en aquell moment
i te'ls creus completament
a mi em agrada més
el que hi ha
al voltant de la pel·lícula
com està muntada
com està rodada
com està planificat tot
que em vaig fixar més a això
en aquest cas
que en altres coses
per suposar que està molt bé
a mi
en el sentit creatiu
em queda curta per això
perquè quan has vist coses
del Villaronga
que són
completament creatives
vull dir que estan
per sobre
de tot
vull dir que estan
al nivell de qualsevol
gran creador
de cinema
doncs aquesta
pa negra
i aquesta
se'm queden una miqueta
com curtetes
perquè dius
sí
són una gran història
és un gran guió
una pel·lícula dintre d'una indústria
que tant de bo existir
saps què passa
que són d'autores del llibre
llibre
sí
sí
sí
exactament
clar
llavors
bueno
i estan encutillades
el director

la de la verja maria
amb una obra de teatre
d'un grec
em sembla
sí
crec que és d'un grec
que fins i tot el Villaronga
té com el detallet
de fer-lo venir
al rodatge
perquè la Blanca Portillo
el conegui
és una cosa
impressionant
és un documental
és un making of
de com
la Blanca Portillo
es va ficant
en el personatge
un personatge
que en principi
dius
bueno
el que dèiem
fa un moment
de mother
es fica en el paper
de mother
d'una altra manera
de madre
completament diferent
però
no només
en el pla natural
sinó en el pla
de la significació
dels decorats
de l'ambientació
de com estan dintre
d'una ciutat
determinada
que em sembla
que hi haurà
en el Marroc
com el propi director
en algun moment
en el que Agustí Villaronga
es fica
això sí que és
un acte de creació
clar
veus aquella obra
i veus
pa negra
i veus d'allò
dius
estan molt bé
les pel·licules
és recomanable
per tothom
de debò
per tothom
però
jo trobo a faltar
aquesta guspira
de geni
de creador
absolut
que té el Villaronga
a mi m'ha parlat
molt bé
d'una primera
que anava de
com es deia
la primera
d'ella
una que
jo no he vist
però me n'han parlat
molt bé
que anava d'un nano
que em sembla
que és com
si el tinguessin
atrapat
en un lloc
en un espacis
com es deia
això?
això és aquella
del pulmó
d'acero
com es deia
el títol?
no me'n recordo
jo no l'he vista
per si algú l'ha vista
m'han parlat
molt
molt angoixant
la vaig veure
a la televisió
fa temps
el rei de l'Habana
que és la penúltima
seva
la gent més aviat
la critica negativament
però no l'he vista
jo tampoc
però no sé
aquesta no sé
és una obra personal seva
bueno mira
la que us deia
el documental aquest
es diu
El Testamento de Rosa
Testamento de Rosa
no era el que jo us deia
de Maria
però és aquesta pel·lícula
que us deia
sobre la creació
i la primera
com es deia
aquesta que et dic jo
del pulmó de cert
d'un nano
estic baixant
en el film Alfinity
i tenim
Tras el Cristal
Tras el Cristal
aquesta és la pel·lícula
diuen que aquesta
és brutal
jo no l'he vista
però no sabria
és un exercici
de claustrofòbia
de capacitat
de ficar-se
dintre d'un espai
i d'anar a la recerca
de la bondat
i de la maldat humana
de la manera més
més profunda possible
per això dic
que l'Agustí Villaronga
si agafes aquestes pel·lícules
ja has tret un exemple
genial
Joan
d'altres pel·lícules
que jo he vist
que no les he vist
és una altra
el mar per exemple
o aquestes que us deia
de Harold Bunkin
en la mente de l'assassino
allò és una cosa
que dius
és que això
no ho ha fet mai
i ni ho farà mai ningú
és el que diem
dels creadors absoluts
això és l'Agustí Villaronga
i després
en aquestes pel·lícules
és un gran director
d'actors
amb l'ajuda
de la Isona Passola
no l'ajuda
sinó el patrocini
el tot
de la Isona Passola
doncs fa una pel·lícula
enorme
molt interessant
i Niepe Negra
què tal?
què pots dir de Niepe Negra?
doncs una pel·lícula
que et sorprèn
perquè com que està fet
per un gran estudi
vull dir
d'aquests que estan fent pel·lícules
ara no estic segur
si és a Tres Media
o l'altre
o el de Telecinco
vull dir
o Apache
o Telefónica
no sé
que són els que estan fent
pel·lícules últimament
i arribant a tots els premis
perquè algunes de les que fan
que tenen aquest gran aparell
industrial
darrere
i propagandístic
i de tot
doncs arriben a tot
arriben a algunes d'elles
arriben a
però
sorprèn aquesta pel·lícula
perquè a mesura
que la vas veient
no et fa la impressió
que sigui una pel·lícula
de gran pressupost
sinó que és
una pel·lícula d'autor
de fet
està feta
per un director
argentí
es diu
Martín
Martín
Martín
espera que us ho dic
Martín
o d'ara
o d'ara
que no sé què més
ha fet
i quan comences a veure
la pel·lícula
no entens res
la relació entre els personatges
et fa la impressió
que són caòtiques
però de mica en mica
vas veient que té un sentit
llavors
et presenta
la història
com si tu veritablement
fossis un actor més
un personatge més
que estàs allà ficat
i de cop
no saps què ha passat
i la veritat
és que em manté intrigat
durant tota la pel·lícula
perquè
no té ni una narrativa usual
ni té
un gènere concret
sinó que va variant
de gènere
del drama
es transforma en el thriller
es transforma
en diferents coses
i en un moment determinat
salta
a una altra qüestió diferent
i llavors
com a espectador
és interessant
perquè
ja dic
no és previsible
i això moltes vegades
s'agraeix
perquè quan veus
que una pel·lícula
ja va cap a un camí
i efectivament es compleix
també pot fer gràcia
però quan ja
estàs veient
que al començament
de la pel·lícula
veus que
pràcticament
tot s'ha explicat
i dius
i ara què més
què més et poden explicar
i sí
vas veient que
el que tu pensaves
era cert
però que introdueixen
uns certs elements
que la fan
li fan donar
una volta de rosca
una mica més
als personatges
al dramatisme
i li van donant
intensitat
a tot plegat
i la fan una pel·lícula
sorprenent
molt recomanable
molt interessant
mira aquí per exemple
com a gènere
en el film Affinity
que l'agafo últimament
una mica de referència
la posen com a thriller
drama
intriga
familiar
thriller psicològic
crim
policíac
i és això la pel·lícula
és una mica de tot
una mica de tot
un botipot
i que hauria pogut sortir
un desastre de pel·lícula
perquè quan es barregen
tantes coses
i aquesta en canvi
doncs
et manté interessat
les actuacions
quins actors hi ha
són bones
el Leonardo Sbaralla
que no és un mal actor
el Ricardo Darín
que tothom l'hi idolatra
jo li demanaria
que parlés una mica més clar
perquè jo no l'entenc
moltes vegades
no sé què diu
jo tinc una pel·lícula d'ell
que parla
amb aquesta parla
clar
la cordillera
i es caracteritza
de meravella
però veus
la cordillera
veus
va molt lligat
al que dius tu
perquè
amb la teva
el romesco
qualla
amb la cordillera
el problema és que
el romesco no qualla
és curiós
en canvi
el Ricardo Darín
que jo no soc
especialment fan
reconec
que aquí
fa la composició
d'un president
d'Argentina
molt creïble
molt creïble
i molt bé
en quant al tema
de l'addicció
perfecte
la cordillera
és una pel·lícula
és una mena
de cimera
de Davos
però
al cono sur
llavors
passa
als Andes
a Xile
a 3.500 metros d'alçada
hi ha tota una sèrie
de curbes
de l'últim tros
fins a arribar
allà on hi ha
un
importantós hotel
que és allí
on hi ha
tots els presidents
allotjats
i aquelles curbes
les van passant
als Mercedes
d'alta gama
diverses vegades
amunt, avall
molt bé
llavors
hi ha
la intriga
es tracta
que el president
d'Argentina
té
alguns problemes
polítics
i familiars
polítics
de corrupció
familiars
perquè la filla
també li està
creant
problemes
amb el seu
company
i llavors
ja
la qüestió
de la cimera
la qüestió
de la cimera
tenim un
Christian Slater
que es presenta
cap al final
de la pel·lícula
i ve
com a sicari
d'Ussa
per crear
mal rotllo
entre els sud-americans
ja li queda bé
el personatge
sí
sí
i bueno
allí
surt el tema
dels sovorns
etc
la pel·lícula
toca tota una sèrie
de temes
per exemple
es veu
a l'avió tonejat
del president
la forma
de treballar
amb la
amb la seva
assistent
d'imatge
i assistent
una mica
també de protocol
etc
molt ben
trobat
és creïble
però
clar
després
hi ha un problema
que
bueno
no es pot explicar
però
una mica
la pel·lícula
entra
en un punt
en què
ho es pot ser
tot el que anava
més o menys
quallant
se'n va a Norris
ja
és un final
horrorós
d'aquells
que podria ser
sí que no la recomanem
aquesta no la recomanem
no podria ser
de pel·lícula
escapçada
fins i tot
clar
no sé com acabar-la
l'acabo
i ja està
és que Nieve Negra
clar
per comparar les dues
ja que tu ho has fet
també
perquè també passa
en un paisatge
d'alta muntanya
vull dir que
fem molts punts
de comparació
de fet
en els Pirineus
hi ha gent que parla
xicoseta en català
també cria l'atenció
segurament juguen
a la jugada
de l'intimisme
i això
doncs potser
ens arriba més
és més fàcil
d'arribar
en canvi
clar
a l'alta política
aconseguir una cosa rodona
tancar-ho tot bé
sí però
saps què passa
hi ha escenes
d'aquestes
de la cimera
que són bones
perquè
un president
per exemple
li diu al cap de protocol
no no
jo al costat d'aquell
no eh
la foto
s'ha de fer la foto
que és la que traslladaran
al món
no
al costat d'aquell no
hòstia
llavors al costat d'aquí
no
ha de ser d'aquella
o sigui
saps aquelles coses
que probablement
no ens ho imaginem
perquè el que veiem
és la foto
però passa
però primer
hi ha hagut tela allà
però passa
segur que passa
em fa pensar molt
en la filmografia
d'aquest director italià
que té pel·lícules magnífiques
i que ara
bueno
la de la Gran Veletxa
per exemple
com es diu aquest director
el Sorrentino
que tenia unes
precisament que es diu
Il Vivo
sí
sobre el
ara no sabré dir
no m'agrada
tampoc
ah per cert
el de Cordillera
sobre l'Andreotti
no ho havia dit
es diu el director
Santiago Mitre
sí
correcte
i també fa el guió
en col·laboració
amb Mariano Llinás
molt bé
escolta
hem arribat
sense donar-nos en compte
al final
eh
ens ho hem passat molt bé
recomanem
que veieu
ja veieu aquestes pel·lícules
però els mateixos triareu
el que més vagi
encaixi
amb la vostra
amb la vostra
però us recomanem
que la setmana que ve
veieu
Blood Runner
perquè el de setmana que ve
tindrem un convidat
que és en Ferran Pujol
i que ens parlarà
de Blood Runner 2049
nosaltres també intentarem veure
la primera
l'original
que passen
al Cinemes Verdi
bon cap de setmana
fins al dimarts
de la setmana que ve
bon cap de setmana a tots
bona nit
bon cap de setmana
bon cap de setmana
izar
toen
romans
br Either