Cinema sense condicions.
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
No, no, no.
Mike Colfield, Miguelito, Campo Viejo.
Sí, home, us puc traduir Clint Eastwood, fins i tot, eh?
Però bueno, ja, per un altre programa, per un altre programa.
Un altre dia.
Aquesta música la trobo extraordinària, l'he sentit milions de vegades.
A més, hi ha diverses versions, aquesta és una de les versions que hi ha, de les múltiples que hi ha.
I realment és una música que t'arriba, és una música que la pots sentir una i una altra vegada,
encara que és com repetitiva, en el fons tens la sensació que no es repeteix.
Jugular Bells.
Jugular Bells.
Una meravella.
Una meravella.
Havíem de començar el programa així, perquè és molt especial aquest programa.
Avui tenim un convidat especial que ha vingut avui la primera vegada al programa,
i que jo penso que segur que tornarà perquè entropassarem molt bé amb ell,
que és l'Àngel Comas.
Ja la presentarem després, perquè ell és doctor en comunicació audiovisual i publicitat
per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha estat exercici com a crítica de moltíssimes revistes, a la premsa, a la ràdio, a la televisió.
Ha fet moltíssimes coses.
Té 35 llibres, ara com em venia amb el cotxe m'explicava,
que a més a més dels que jo tenia els 35, en té ja últimament un altre més de publicat.
Per tant, i a més a més l'hem convidat per un tema concret,
que era com s'han tractat els fets històrics en el cinema català.
I, bé, fet la presentació, que ja el convidem també,
perquè com que aquesta primera part que fem sempre, fem primera primera part,
que són parlar del que hem vist, del que ens agrada, de les prestrenes, del que vindrà,
que intervenim tots com una tertúlia.
Ell també tens carta oberta per dir el que vulguis, el que hagis vist, el que vulguis comentar.
I a la segona part seria quan parlaríem d'això.
Avui, a la tertúlia, com sempre, darrere els vidres, portant tu el control de tot,
hi ha en Francesc Aguilar, el Paul Diggler, que estan aquí a cap a arribar,
en Pepper Mengol, que estan aquí, en Joan Sardà,
i en que us parla Joan Morros.
Per tant, començarem per fer això,
cadascú expliqui una mica les pel·lícules que ha vist abans de fer la segona part,
que seria el tema amb en Àngel Comas.
Podríem començar amb en Joan Sardà, si vols, explicar què has vist o què vols parlar.
Sí, primer parlaré, bueno, parlaré breument de diverses pel·lícules.
Primer, una que em sembla que només l'he vista jo, dels que som aquí,
que l'he vista aquest matí, que es diu El sistema solar,
és una pel·lícula feta al Perú, els directors es diuen Bacha Karabedo Ichinon Igaxionna,
que, en fi, són peruans.
D'origen japonès.
Sí, però...
Rotllo Fujimori.
Rotllo Fujimori, esclar, hi ha molts peruans que són d'origen japonès.
Aleshores, vull dir, és una pel·lícula que són cinc personatges d'una família en una casa.
Evidentment, la cosa ve d'origen teatral, vull dir, és una obra d'aquelles que se'n diu de Tresillo,
que no es mouen d'allà i que, bé, el tema és la família, no?
Vull dir, després potser el Pep parlarà d'una altra pel·lícula sud-americana que també el tema és la família,
com en bona part del cinema llatinoamericà,
i que la cosa no va gaire lluny perquè és una cosa molt antiquada,
molt... no sé, vull dir, a mi m'ha recordat aquelles coses que es feien a televisió als anys 60,
de Joaquín Calbosotelo, aquelles coses, aquells melodrames familiars,
i, en fi, vull dir, llavors està fet una mica més modernament, però, en fi, no ho sé.
Però està a la mateixa línia.
Sí, té una participació de l'Adriana Ugarte,
que, diguéssim, que ve de la genealogia almobadoriana,
com ara la pel·lícula que parlarà en Pep, que és...
Les 6 d'abril.
i abril, que allà hi ha l'Aima Suárez, o sigui que ja tenim el protagonista de Julieta
ficat en dues pel·lícules sud-americanes per aquesta cosa de vasos comunicants, no?
Llavors, amb el Pol vam veure una cosa que es diu Atraco a la inglesa,
que, en el títol original, és l'últim cop o l'últim atracament,
i, bé, vull dir, si parlàvem de coses antigues, aquesta és la més antiga que es pot veure.
Vull dir, perquè comença la pel·lícula dient,
no, és que ara el món dels atracaments ha canviat molt, s'ha modernitzat.
I llavors el que es proposa el director, que és Ronnie Thompson,
és fer una pel·lícula amb un atracament a l'antiga,
amb gent gran, ja jubilada, que en el seu moment havien sigut atracadors de...
Però en cap moment s'aprofita res d'això?
Vull dir, a mi no em dóna la sensació que dic,
ah, vale, mira, han fet el típic peix fora a l'aigua, no?
Va, posem uns homes ja veterans, amb un tio jove,
però uns homes veterans, aviam com se les maneguen per...
El tio jove és perquè hi vagin les senyores al cinc, eh?
Sí, no, perquè també...
Per no res més.
I llavors, però, vull dir, és que és una fcalina pura, vull dir,
és que són coses que hi ha...
i a més no dones res de nou en cap pel·lícula, en cap cinema d'atracaments, vull dir...
És que a més és el contrari, jo crec que és la típica pel·lícula,
que la veus i dius, ja les he vist totes,
perquè estan tots els clitxers, és que és increïble.
Sí, sí.
Estan tots tots els clitxers.
Sí, sí.
Llavors també vam veure junts La pell freda,
d'un director francès, Xavier Gens,
que...
Passat amb la famosa novel·la d'aquí.
Sí, sí, sí.
Que per mi és la cosa més important,
que hagin triat una novel·la catalana,
en aquest cas de l'Albert Sánchez Pinyol,
per fer-ne una producció internacional.
Sí, sí, sí.
Aquí sí que...
Jo no sabia que era en anglès,
perquè jo vaig intentar evitar tot el tema dels tràilers i això,
i sé que la van passar per Sitges,
que Sitges, de fet, a la gent ens va quedar una mica així com...
Sí, no va agradar.
No, no va agradar.
I jo personalment, per exemple,
quan la vaig veure vaig pensar,
és que torna a ser...
I mira, i jo sí que em vaig llegir bé fa temps,
però recordava i dic...
Es queda com...
Queda la típica pel·lícula,
potser per un tractament que era bastant diferent.
De fet, la pel·lícula es diu Cold Skin.
Cold Skin, sí, sí.
I realment, bueno,
és una pel·lícula de gènere més,
que no té més.
És que no té més.
És que no li pots treure gaire gran cosa.
Llavors, una altra pel·lícula,
i continuem amb...
Aquí ja anem gairebé al desastre.
Vull dir, es diu Nuestra vida en la Borgonya,
aquí la vam veure tots tres,
i bé...
La vam patir tots tres.
Un milió d'espectadors a França.
Ui, per això...
Això puig d'aquestes pel·lícules.
Com són els francesos, no?
Vull dir, perquè és que...
És absolutament impossible.
Vaja, una cosa que dius...
D'aquest tema se'n podia haver tret petroli.
Vull dir, un Clos Chabrol
que es tret allà una cosa magnífica.
o potser mitjaneta,
perquè, bueno, el Chabrol també era molt irregular.
Però és que no hi ha res on et puguis agafar.
Vull dir, una història de tres germans
que ha mort el pare,
que és un vinyater a la Borgonya,
i una cosa que dius...
Però si aquí pots estirar temes
que et donarien per molt
i et quedes a les portes.
que el director és el Cédric Capliche,
que, bueno, vull dir, no ho sé...
Havia fet alguna cosa interessant, jo potser...
Sí, però el cinema comercial francès
és una cosa...
Jo diria que no s'hauria d'exportar,
vull dir, que hauria d'estar prohibit.
La Unió Europea hauria de fer una directiva
i intentar impedir que el cinema comercial francès...
El cine d'autor sí que l'importin
i l'exportin,
però que no,
el cinema comercial que se'l quedin els francesos,
que ells l'entenen, es veu,
perquè si no, un milió d'espectadors
què van a fer a veure...
Bueno, és com l'Ocho apellidos,
és com si hi portéssim a fora...
Però no arriba ni l'Ocho apellidos, eh?
És que no, vale, és tan dolent, eh?
Ocho apellidos, però em sembla que no hi arriba, eh?
No hi arriba, no hi arriba.
A veure, jo, per exemple, jo no dic que estiguin...
O sigui, és un gènere molt particular, l'Ocho apellidos.
De fet, el catalan és amb cap i alguna cosa interessant,
però sí, sí, entenc que...
Crec que això ho comentàvem,
quan vam veure la de El Atraco,
com es deia, aquesta pel·lícula britànica,
la que vam anar a veure...
El Atraco a la inglesa.
Si no recordo malament,
el cartell deia
que no sé quantos milions d'espectadors...
I ja quan diu això, dius...
Malament, malament.
Si m'has de vendre així, malament.
I llavors...
Perdoneu, és com quan el Joan diu
quina fotografia més maga d'aquesta pel·lícula.
Llavors ja sabem que no li agrada.
Que el guió no és bo.
Jo et morro, ja.
És una fotografia molt maca.
Uns paisatges...
No, no, no, perquè ara hi ha...
Uns decorats que avui...
Que m'agraden molt
i que la fotografia també m'agrada
i que m'agraden molt la pel·lícula.
Bé, bé, bé.
Avui en parlarem d'una.
I llavors, per acabar el meu comentari així breu,
sé que heu vist també la pel·lícula
En Dia, de l'Aitora Regui i el Joan Garanyo,
que no ho sé,
em sembla que a vosaltres us ha agradat més
que no pas ara a mi.
Jo li trobo a faltar una mica més
de pòsit,
de, no sé...
Vull dir, la primera part la vaig trobar
molt vella formalment.
Hi ha una baixada.
Al mig hi ha una baixada.
Una gran fotografia, sí.
Però jo trobo que, no sé,
es fa una mica llargueta i tal.
La història és interessant.
Jo trobo que no acaba de treure
tampoc tot el suc que em podia treure.
En fi, però aquesta es pot veure, diguéssim.
Vull dir, no és...
És que saps què passa?
Que jo, de l'escrivís,
ho confesso,
no sé si jo he començat a parlar d'aquesta o no,
confesso de tot l'escrivís,
l'única que m'ha...
diria que m'ha agradat,
o he sortit de sent el cinc pensant,
mira,
has de dir una cosa que et pots recomanar,
és aquesta.
Jo llavors,
és una pel·lícula que no...
fa tres anys,
el 2014,
el festival de Sant Sebastià
va donar a conèixer
una pel·lícula esplendurosa,
ara en parlàvem
quan veníem amb el cotxe,
que es deia L'Oriac,
no, vol dir Flors,
que jo no l'he vista
i potser si tu l'has vista
podries explicar una mica de què va.
Bé, no la recordo pas ara,
però era una pel·lícula
de més aviat de sentiments
i sobretot...
Em sembla que anava d'una persona
que regava Flors amb unes dones, no?
Sí, no,
però sobretot era una pel·lícula
que parlava de les dones
i de les diferents dones.
I, esclar,
era una pel·lícula molt emotiva
i que a mi em va semblar...
Em va semblar...
Em va servir
per descobrir el cinema basc, també.
Un cinema que hi ha...
Perquè a mi m'interessa molt
els cinemes minoritaris.
I aleshores, esclar,
penseu que aquestes pel·lícules basques
s'han fet en unes condicions...
Unes condicions...
Diria que al marge
de qualsevol sistema,
perquè el cinema basc,
qui ho sàpiga,
no té ajudes.
del cinema central,
de Madrid,
ni molt menys,
i les fan a vegades
amb actors amateurs,
i tot aquest tingut...
A mi la que estàvem parlant
d'Àndia,
a mi em va semblar
que era una pel·lícula
una mica fàcil
en la qüestió
de que...
de que, bueno,
és la història
d'un gegant
que va creixent,
creixent,
creixent...
Però, clar,
darrere d'això,
hi ha un...
Hi ha uns sentiments,
hi ha uns personatges
que evolucionen,
a més a més.
A mi sí que a mi em va semblar
que no he vist
Repeteixo l'Oriac,
tinc ganes de veure-la,
i més perquè t'ho has dit tu,
però a més a més perquè,
sobretot,
algun crític
que vaig llegint
al seu moment
em va dir que era un film
que era una de les sorpreses
cinèfiles de l'any 2014
i que a més a més
no es podia perdre la pel·lícula
perquè aparentment
no passava res
i a la vegada
passava de tot.
Llavors em va semblar
que una frase
que em sugeria
anar-la a veure
i no la vaig poder veure.
Sí, aquesta passa
en moltes coses
i potser el problema
que té és que
el director
vol fer un fresc
de com és
la societat
del segle XIX
rural
basca
d'aquella època
i, és clar,
potser la pel·lícula
està una mica descompensada
des del punt de vista
estructural
de que...
Al principi
el de la guerra
que l'ina no cal
potser a ser
tremas amb la guerra
carrista
i aleshores
després
la història
del gegant
i dels seus efectes
sobre les tradicions
rurals basques
doncs potser
no queda excessivament
explicada
però és una pel·lícula
sobre les tradicions
perquè es veu
que va existir
i hi ha la tradició
de que va existir
aquest gegant.
No, no, no.
Aquí el que interessa
és veure...
És un fet real.
És un fet real.
Aquí el que interessa
és veure
de quina manera
afecta
una persona
diferent
sobre els costums
rurals
d'aquella gent
que el pare
vol deixar
la dència
als fills
i es troba
que no cap
dels dos
la vol.
Jo penso que és una pel·lícula
molt interessant
encara que jo penso
que no és rodó
en la pel·lícula.
Sí, sí, jo estic d'acord
amb això, eh?
Però justament...
Jo també.
Justament que
el que és interessant
és que la segona pel·lícula
del mateix equip
que va fer l'OREAC
que la van estrenar
el divendres
de la setmana passada
jo la vaig veure
el diumenge
i que la pel·lícula aquesta
Hàndia
va guanyar el premi
especial del jurat
del Festival de Sant Sebastià
i el mateix
el premi del cinema basc
i que va llegit
que va tenir
uns glaus
aplaudiments
al final
de l'acte
d'entrega
perquè és basca.
Home, no, per això és normal
Jugava a casa
Tu a la teva edat
encara creus
en els premis?
Jo sí
Oh!
Em passava que no era
sostenible
No, no, no
A mi em va passar
alguna cosa així
però més a la inversa
al Festival de Màlaga
no sé si l'última edició
o l'anterior
com va anar
El rei Tuerto
Sí
El rei Borny
La gent es va aixecar
de totes les pel·lis
que vaig anar jo a veure
és l'única
que la gent es va aixecar
a aplaudir
i es van dur
re
No, no, no
Bueno, aquí potser sí que
Home, jo el que vull dir
és que
li van donar dos premis
i que jo
en aquest sentit
vaig anar a veure
sense perjudici
que anem veient
Jo l'he vist aquest cap de setmana
i us ho explico
al meu
el que m'ha passat a mi
A mi m'ha sorprès
primer per la seva història
desconeguda
i segon
pel cor
que ja han posat
al meu entendre
els autors
del que han posat
a la pel·lícula
construïda
des del meu punt de vista
en manera de sinfonia
i
d'una manera sense pressa
però a vegades sense pausa
jo penso que
té una certa lentitud
però a vegades
van traduint cada vegada
coses noves
hi ha un moment
que potser la pel·lícula
baixa una mica
però penso que
els personatges
la història
la emotivitat
el que els passa
en els actors
sobretot en el gegant
que és la víctima
una mica
com passava a Fricks
o com passava a l'home elefant
et va atrapant
et va interessant
aleshores
sense
seguir cap
de les seves
línies narratives
no segueix
les línies narratives
ni de Fricks
ni de l'home elefant
i en canvi
toca un tema
que en el punt de vista
és més o menys semblant
està inspirada
en la llegenda
de principis del segle XIX
del País Basc
sobre el gegant Adzo
que va existir
que era real
una història real
que a través dels rumors
i de les històries propagades
entre els habitants
que van arribar a conèixer
va esdevenir
una llegenda
i
és a dir
una història real
adulterada pel mite
llavors la pel·lícula
és un interessant retrat
penso de la seva època
intenta fer això
potser la guerra guerrilla
no està tota aconseguida
més que res
perquè hi ha batalles
que seran innecessàries
però la reconstrucció de l'època
i la fotografia
a mi em va agradar
penso que la direcció fotogràfica
és molt bona
ric en detalls
per mi de gran valor
alegòric
feta amb to de compte
i
realitzada
amb el mateix equip
que dèiem ja
de l'Oreal
el director
és bo que és un equip
que sempre treballa junts
en aquest moment ja
i el Javier Aguirre
que és el que sempre fa la fotografia
a mi la música
em va semblar molt guapa
del Pascal
per tant
podríem dir
que és una pel·lícula
que explica
la peculiar història real
d'un gegant basc
que media dos metros cinquanta
i encara seguia creixent
seguia creixent
com explica la pel·lícula
d'una remota localitat
de la muntanya
que en plena guerra carlina
intenta
amb l'ajut del seu germà
treure la seva família
de la pobresa extrema
en la que vivien
aleshores
a partir d'aquí
s'inicia una gira
de la bèstia
o del monstre
diguem-ho així
entre cometes
per Londres
per París
per Berlín
per totes les grans ciutats
europees
per mostrar
el gegant
i saldar
els deutes de la família
convertint
el seu gegantisme
en un espectacle
de masses
jo trobo que aquí
a mi el que em va
interessar més
és en certa mesura
els conflictes
que hi ha entre els dos germans
de la forma
que van evolucionant
el que els passa
llavors
veure aquest personatge
gegantí
aquest personatge
dèiem
aquest monstre
que té vida
que és real
que té una existència
i que té uns problemes
i que té uns sentiments
i uns problemes
a mi em va atrapar
confesso que em va atrapar
llavors
amb unes plans bellíssims
una evolució dels personatges
que jo trobo lògica
i realista
a mi em va atrapar
i penso que estem davant
d'una pel·lícula
feta amb el cor
ja ho deia
i penso que hi ha
molt d'emotivitat
en la pel·lícula
d'un fet
i d'unes vivències humanes
que la majoria
desconeixem
i que no
que no
que no
solament
t'acaba enganxant
almenys de mi
pels personatges
i pel que viuen
sinó fins i tot
a mi
em deixa un pòsit
quan surts del cinema
em deixa un pòsit
quan vaig sortir del cinema
per tant jo la recomano
perquè mostra
un desassossegant
univers
amb complexitat
subtilesa
emoció
i des del meu punt de vista
des del meu punt de vista
veritat
jo és el que tinc a dir
de la pel·lícula
no està malament
t'ha agradat
sembla que li ha agradat
tot un discurs
a veure si et cridaran
del senat
per fer discursos
el que m'agrada
és a dir
ho he posat
perquè és el que penso
estic dient
el que em passa a mi
al veure la pel·lícula
perquè és que desgraciadament
quan veníem també
ara cap aquí
ho dèiem
no trobo moltes pel·lícules
que m'acabin d'atrapar
o sigui
em costa moltíssim
vaig al cine
i surto del cine
de sabut
perquè això
ho he vist milions de vegades
i més ben fet
i clar
quan trobes una cosa
que s'aparta una mica
del que és habitual
i del que has vist
als últims temps
doncs bueno
ho vull destacar
parlem amb una altra persona
vinga
Pep
a mi m'ha atrapat
l'Emma Suárez
la pel·lícula es diu
Les hijes d'abril
pensava que era ella
literalment
no
ja haguessis volgut
sóc un fan irreductible
Michel Franco
va vindre per aquí
va veure Julieta
i va dir
aquella pel·lícula que pensava fer
ja tinc la protagonista
clar
les hijes d'abril
són dos filles
que són mig germanes
perquè són de dos pares diferents
la veritat és que
l'única justificació
que hi trobo
perquè siguin dos
és perquè així es pot dir
les hijes d'abril
perquè si la pel·lícula es digués
la hija d'abril
ja
i traguéss amb la germana
obesa de la hija d'abril
doncs no passaria res
i la pel·lícula
no perdria cap esplendor
ja
va
bueno
a partir d'aquí
doncs
estem
amb
en una caseta
a 20 metres de la platja
a Puerto Vallarta
ja
reminiscències
o ressonàncies
de John Huston
la nit de la iguana
la nit de la iguana
i
allà
doncs
passen coses
o sigui
tenim
una filla de 17 anys
amb un nòvio de 17 anys
i la filla
és que hem estat
cosa que tampoc
és cap cosa
l'altre món
en aquell punt
i amb aquestes
apareix
l'Emma Suárez
que és la mama
que estava a Espanya
i que li agrada el ioga
i de tant en tant
agafa i fa una filmació
d'un curs de ioga
i el ven per internet
ve
i es presenta la dona allà
i diu
bueno vinga
a veure si puc ajudar
amb algú aquí
la casa que viuen
és de l'Emma
d'abril
i bé
a partir d'aquí
estem dintre d'una construcció
d'una pel·lícula
que per cert
al festival de cant
d'aquest any
li van donar
a l'apartat
en certes regar
el premi
del jurat
és a dir
li van reconèixer uns valors
jo vull dir que
per mi
la pel·lícula
és única
i exclusivament
en masuar
o sigui
en masuar
es posa
en un paper
increïble
o sigui
arriba
apareix a la pel·lícula
com una mare normal
interessada
per les dues filles
hasta fa una mica
de footing
amb la grassoneta
una cosa allò
al matí
ja sabem que
a Mèxic
copien una mica
el que veuen
que fan els presidents
dels Estats Units
també ho copien
això també surt
però a partir d'aquí
la pel·lícula
és entrades i sortides
de cotxes
de cotxes
diferents
anem cap aquí
anem cap allà
anem cap a
un
a veure
el pare
perquè tot són
famílies
desestructurades
i
hi ha una pretesa
intenció
suposo
més o menys
vaga
de fer
un estudi
de com està
el sistema familiar
actual
a Mèxic
amb el que podríem dir
un ambient
provincial
no massa
reixit
pràcticament
no hi ha crítica
exceptuant
algun punt concret
i llavors
el tornem
a la Emma Suárez
ella arriba allà
com una mare normal
de mare normal
passa
a mare
una mica
agosarada
sexualment
amb el company
de la seva filla
i d'aquí
passa
ja
una mica
boja
podríem dir
i després
al final
de la pel·lícula
que clar
ja no t'ho esperis
dius
però encara hi pot haver
més
doncs sí
al final de la pel·lícula
jo tinc aquí
que és un procés
de demència
familiar
involuntària
continuada
amb extensió
mare-filla
fantàstic
resultat
us la recomano
i
si sou fans
de la Emma Suárez
llavors
us ho recomano
de forma
insistent
veu el 3 o 4 vegades
seguida
sí
fins aquí
aquesta
i llavors
en tinc una altra
també
bueno
vaig patir
amb vosaltres
la sessió
vitivinícola
de
de la
vergonya
és una vergonya
és una vergonya
companys i companyes
que ens esteu
escoltant
si us agrada
molt el vi
l'odiareu
a la millor
per veure com està
representada
la seva producció
i
bueno
és que escolteu
és que vaig
tindre que aguantar
per internet
que ens digués
el director
que havia portat
els actors
deixem estar
el tema
dels actors
també
aquí
perquè
he vist
que els francesos
diuen
que hi ha
en fi
uns treballs
interessantíssims
res
bueno
doncs
va portar
els actors
a que se'n trompessin
o sigui
una celebració
del primer dia
de la
de la
de la
no
de la
vendímia
ah
sí
i que se'n trompessin
de la
de la
perdó
gràcies
i
i llavors
diu
i així
sabreu
el que és
i llavors
per l'obís
els va fotre
amb un altre
sopar
ja filmat
i que se'n trompessin
jo
pregunto
si vosaltres
esteu
no sé si ho he estat
alguna vegada
el primer dia
de la brema
i agafeu
una entrompada
el que us puc assegurar
és que no us servirà
per actuar
al cap
d'un mes
reproduint
aquella entrompada
no home
ja
bueno va
actors de mètode
actors de mètode
exacte
és el mètode
llavors
l'altra pel·lícula
el secreto
de marro
bon
i ho dic així
perquè és una pel·lícula
de terror
té marro
no?
si és marro
bon
té marro
bon
marro
bon
la part
bueno
això és dirigit
per Sergio
Gutiérrez
Sánchez
que es posa
Sergio
Sergio
G.
Gutiérrez
no
G.
Sánchez
Espanya
2017
va
el Sergio
aquest
és el guionista
d'un parell
de pel·lícules
del Bayona
Bayona
produeix la primera pel·lícula
que és aquesta
òpera prima
del Sergio
l'orfanato
i lo impossible
i també
lo impossible
del guió d'aquest
no?
sí, sí
és el guió d'ell
sí
bueno
era una història real
i també és guionista
de palmeres
en la nieve
ja
per tant
bueno
és un guió
té una trajectòria
una vegada posat
a fer cine
i en aquest cas
cine
com més
el cine
de terror
bueno
agafa i fa
una planificació
que el que més
m'ha interessat
és la conducció
o sigui
ella es nota
que és guionista
perquè a mi
m'ha agradat
anar a buscar
la pel·lícula en conjunt
no m'ha agradat
però
anant a buscar
coses positives
m'ha agradat
les transicions
entre imatge
i so
i entre
el contingut
el contingut verbal
i
la música
aquestes transicions
estan ben fetes
la pel·lícula
és molt pulcre
la
la imatge
és neta
o sigui
no estem en una pel·lícula
de terror
d'aquelles
en què
tot és tan fosc
que no saps
en quina habitació
estàs
llavors
tenim
el típic
una casa
grandiosa
una mansió
segle XVIII
que representa
Estats Units
la part interna
d'Estats Units
però està rodada
aquí dalt
Astúries
perquè
el Sergio Sánchez
des d'Astúries
ja coneixia la casa
li va tirar l'ull
i llavors
van arreglar una mica
els exteriors
i queda
aparent
llavors
tenim
el típic
la casa
llavors
hi posem
el que també
és típic
de les pedicules
de terror
quatre adolescents
i una mare
que al cap
de deu minuts
es mor
o sigui
quatre adolescents
i llavors
la casa
comença a agafar vida
també una cosa
típica
de les cases
on hi ha problemes
i al final
passen coses
perquè resulta
que la casa
és molt gran
dona per molt
i allà
hi ha
vida
i aquesta vida
provoca
morts
i
llavors
ja estem
dintre
de lo que és
la clàssica
pel·lícula
de terror
de possessions
no
no
directament
hi ha llenya
allà
ells
ells surten d'Anglaterra
perquè el pare
és un tio
que
havia robat
havia matat
i a més a més
bueno
estic dient massa
de l'abril
havia tingut
aquestes relacions
amb la filla
una cosa
lamentable
i foten el camp
però resulta
que
el que
no sabien
és que
potser hi hauria
sorpreses
amb aquella casa
que van
ja
vaja
no
així
com
amb l'altra
de les hijes
d'abril
recomano
aquí
només
la recomano
si
són
la gent
uns
irreductibles
del que és
el cinema
de terror
doncs
jo crec
que
no s'avorriran
ni s'adormiran
perquè la pel·lícula
té el seu ritme
tampoc
és una pel·lícula
en què
hi hagi
precisament
és una de les
títiques
que la faria
per ser
pel·lícula
de gènere
li trobo
que hi ha
cinc
martellades
que dius
que fot
aquest tio
referint
al director
que no
són cops
d'efecte
que no venen
o sigui
és per espantar
una mica
o despertar
una mica
el públic
si està
una mica
baix
però
no és
a base
d'imatges
sinó que
és a cop
sec
de so
i llavors
aquí
li trobo
com a pel·lícula
li falta
suspens
o sigui
no hi ha
un suspens
continuat
hi ha una narració
que va fluint
lentament
tu t'adaptes
a ella
jo diria
que també
té aspectes
que recorda
una mica
el que podríem dir
un sleepy hollow
de proximitat
que vol
però no
hi ha també
un arbre
amb molts vorats
entreu per aquí
entreu per allà
a mi em recordo
que vaig anar
a veure el castell
un castell
que hi ha aquí
a prop
del Llobregat
i
i està bé tancat
i dic
bueno
ja que no
podic veure el castell
me'n va a veure
les escletxes
bueno
doncs
és una mica això
aprofitar
una mica
l'orografia
per introduir
uns elements
que recordin
el que és
el paisatge
de Terrobert
Pol
què has vist?
Aviam
ja pel títol
aviam si endevineu
Fede Tarras
ah sí
la coneixeu no?
una sèrie de Netflix
no no
és una pel·le
és una pel·lícula
és de Netflix
sí sí sí
del Borja Coveaga
el coneixem
aquí l'hem parlat bastant
aviam
reparto
Javier Cámara
Julián López
Miren Ibarguren
que aquesta
potser l'heu vist
en alguna altra història
i
Gorka Ochoa
aquests són els quatre principals
que bàsicament
és una comèdia negra
sobre
Eta
evidentment
i sobre
una cèl·lula
que està esperant
un
com es diu en català
un pisso franco
un pisso
un pis franc
un pis franc
molt bé
bé
bé
esperen ordres
el 2010
que si recordeu
era quan
Espanya va guanyar el mundial
així que
està tot envoltat
a un lloc
basc
però molt espanyolista
on ells estan esperant ordres
en estan
bai tot
el pis franc
i amb aquest ambient
bastant festiu
del dia de la final
un moment
si érem bascos
no podien aplaudir l'iniest
exacte
no no no
és que aquí
aquí ve la gran comèdia espanyola
aquí ve
aquí ve
és que
aviam
és l'únic lloc d'Espanya
on se'l xiu
el plantejament
al final
és
clar
és posar
uns personatges
que ja per si
bé
doncs
intentaran
suposo
hi ha situacions
de com fem una bomba
és un intent
d'agafar aquests personatges
bastant
com es diu
torpes
m'explico
és una comèdia
molt
The Office
aquest cinema
o aquestes sèries
que són del desastre
de personatges
que són desastrosos
personatges que
tot els hi surma la ment
i portat a uns termes
no sé si heu vist
una pel·lícula
que es diu
For Lions
una americana
perdoneu
britànica
que parla justament
de terrorisme islàmic
i que
del 2000
potser 2013
o així
i allà sí que es tocava
amb mala llet
però amb tacte
però aquí
és
crec que no es vol
sobrepassar
l'esbojarrada
perquè podria haver sigut
molt més bèstia
esulta una cosa
i ara pensava
amb el que deia l'Àngel
abans
de cinema basc
de precari
de pressupost
passa això també aquí
o la producció és espanyola
si hi ha una cosa que
com a mínim
valoro de Netflix
és el tema
justament
que les produccions
tenen com a mínim
un nivell
és a dir
no dic un nivell de diners
sinó potser
unes intencions
per exemple
unes intencions artístiques
que en aquest cas
jo crec que no acompanyen
perquè per exemple
té un to
que és sense
justament
estaves parlant dels efectes
aquests sonors
per introduir narrativa
que a vegades
en el terror
sobrepassa
però aquí
era una comèdia
que buscava tant
el patatisme
que és aquest
aquesta comèdia
jo que és Skywalker
que això a vegades
n'hem comentat aquí
però és una comèdia
com molt
de personatges
no dic molt pal
però personatges
de
la comèdia
del silenci
per exemple
de veure algú
que està fent
algú patètic
i deixar-lo en silenci
deixar-lo
que et faci
aquesta mena
de
que has posat
el grima
aquest aquest
jo crec que abusen
o sigui
abusen
precisament
el no ficar
música
abusen
dels plans
eterns
els plans
llunyans
en comptes
d'aquests primers plans
abusen en el sentit
que jo crec que no és un estil
que acompanyi com a mínim
a la comèdia
que han intentat fer
que crec que se n'ha intentat
quedar entre
el políticament correcte
perquè no deixa de ser
un tema
que aquí potser
ETA
encara està
i no perquè com ho tractin
perquè com ho tracten
ho han tractat una mica
no dic a l'estil
la que s'avecina
però sí que
potser unes comèdies
d'aquestes
massa raigades
espanyoles
però amb un to
que podríem trobar
això mateix
a Juker
i Walker
eren pel·lícules
d'un cinema
molt independent
d'un cinema
molt contemplatiu
una imatge
molt poc saturada
uns plans
molt llargs
tot i que la pel·lícula
dura una hora 20
una hora 25
i una resolució
massa ràpida
perquè jo estava pensant
m'estan plantejant
encara temes
i pel que estic veient
queden 5 minuts
per acabar la pel·li
i dius
molt mal mesurat
això
molt mal mesurat
a mi personalment
no em va agradar
i ho vaig agafar
fa dos dies
ho vaig penjar
a Facebook
que l'havia vist
i molta gent
va sortir de
jo també l'he vist
i és un desastre
és un desastre
qui és el director
el Coveaga
és un molt bon guionista
i director
potser s'hauria de dir
en comptes de fer de terres
fer de rates
bueno clar
aquest és el tema
aquesta és la cosa
i em dona aquesta sensació
de dir
ostres
a part que va
crec que va anar
a Sant Sebastián
i bueno
la gent
però jo havia llegit
la gent ha sortit
molt ofesa
però jo em pensava
que era pel tema
i no
deu ser per la pel·lícula
o sigui
jo crec que
el que em pensava
era dir
ostres
a veure
que al final
les comèdies negres
també t'has de separar
una mica
i jo quan vaig veure
4 Lions
que també és veritat
que era una època
que potser
tot el tema
del terrorisme islàmic
estava més apagadet
però és una pel·lícula brillant
és un guió
que dius
és que estàs anant
a tocar temes
molt d'estralers
però
és aquest punt
entre
exaltar una cosa
o ridiculitzar-la
que estàs al mateix nivell
aquí
jo crec que es pretén
tan ridiculitzar
però sense tocar
certs temes
per exemple
assassinats
o
que la bomba
en si
la bomba que volen ells
detonar
és un avís
és que no és ni tan sols
un res
o sigui
és com
mira
posem allà una motxilla
i a veure què passa
crec que abusen d'això
abusen
d'uns personatges
que són massa idiotes
per dir alguna cosa
i es queda aquí
és que és un problema
perquè pensar
ostres
quan veus la descripció
i veus una comèdia negra
sobre l'ETA
dius
aviam
aviam aquí
podem solucionar sortir
una mica
però saps que has vist algú tu?
jo he recuperat
una pel·lícula curiosa
de fa un any o així
ara que en Pol parlava
de Màlaga abans
que va tenir molt d'éssic
en la convocatòria anterior
que es diu
La noche que mi madre
mató mi padre
un exercici
metalingüístic
cinematogràfic
que té la seva gràcia
té interès
amb un Diego Peretti
que fa de Diego Peretti
que parlen de la seva obra
allà dintre de la pel·lícula
una Belén Roera
que està molt guapa
un Eduard Fernández
que està magnífic
com a comedian
i bueno
pel·lícula recomanable
però bueno
no cal dir gaire més
és una trama així
on una actriu
intenta convèncer els altres
que ha d'entrar dintre
de la producció
d'una pel·lícula
com a actriu
d'una manera molt rocambolesca
i on hi ha un mort
que no és un mort
però sí que és un mort
no se sap ben bé
l'Alfelé Martínez també
els diàlegs eren boníssims
sí, sí, sí
la veritat és que
és molt fresca
és de fa temps
del Màlaga
de l'any interior
jo l'hi vista diria
i la tinc burrosa
però m'ho és passar bé
2016
és una pel·lícula
i és d'una directora
la de la Inés París
i això també
no en tenim molt
doncs bueno
ja que tenim el convidat
aquí que ve
especialment
per saludar-nos
i abraçar-nos
i explicar
no, jo penso que el tema
dona per molt
és a dir
el tema és
com s'han tractat
els fets històrics
en el cinema català
i bueno
ja que tu ets una persona
que en certa mesura
penso que té experiència
sobre això
ens podies dir
la teva opinió
com ho veus?
bueno
aviam
amb això de les definicions
primer de tot
és una mica fumot
perquè primer de tot
que és el cinema català
clar
que és el cinema fet a Catalunya
és el cinema produït a Catalunya
és el cinema d'una empresa catalana
d'un director català
i clar
però bueno
no vull entrar en aquest tema
perquè estaríem
amb la pila de programes
per parlar del tema
i no reiríem a cap acord
bé
llavors el cinema
jo diria que és el cinema
que s'ha fet
més o menys aquí
però
els esdeveniments històrics
tenen un problema
per fer-se al cinema
que
o fas un documental
o serveixen de marc
en una història
tu per exemple
dues coses antagòrigues
per exemple
Terra i llibertat
una pel·lícula
que allà
està claríssim
per on va
l'anècdota
té apenes
té apenes importància
una pel·lícula
que
els esdeveniments històrics
estan de fons
és
pa negra
pa negra
per exemple
quantos
bueno
si
la pel·lícula està molt bé
no?
és un punt de vista
made in Hollywood
per dir-ho d'alguna manera
és un model instaurat
per Hollywood
des de sempre
perquè
Hollywood
el que feia
era
doncs
d'una manera sutil
anar posant
aquest tractament
històric
i per totes les pel·lícules
històriques
de Hollywood
dels anys
no sé
de 50
40
i posteriors
veureu
o els que faran
sobre l'Ira
que és igual
veureu que darrere
la trama
hi ha una ideologia
i aquesta és la cosa
de la pel·lícula
és a dir
hi ha moltes vessants
per la cosa històrica
llavors
clar
el cinema
el que es fa aquí
doncs
jo diria que fa temps
és que no es fa
una pel·lícula
descaradament
descaradament
sobre un esdeveniment
històric
per exemple
Puig Antic
la del Puig
Salvador
Aquella pel·lícula
era sobre Puig Antic
i mostrava
a través
del
diguem
del retrat
del Puig Antic
doncs
com era la societat
d'aquell moment
és molt difícil
fer una pel·lícula
històrica
perquè
una pel·lícula
que n'arri
un esdeveniment
històric
perquè primer de tot
hem de pensar
que
una pel·lícula
necessita un finançament
llavors
quin serà
el punt de vista
del director
serà a favor
o serà en contra
és dir
la que he dit
abans de Terra i Libertat
està claríssim
és una pel·lícula
que el Ken Loig
posa al seu punt de vista
ara
diguem una cosa
les pel·lícules
avui dia
les financen
les televisions
llavors
si tu fas una pel·lícula
això
aniràs a TV3
vosaltres creieu
que TV3
farà una pel·lícula
crítica
que no vagi
d'acord
amb la seva ideologia
te'n passaria
igual si anaves a TV5
o estàvem parlant
dels apellos catalanes
i aquestes coses
llavors clar
jo sempre em queda
la cosa
que
els esdeveniments històrics
són el marc
d'una altra cosa
d'un espectacle
certa glòria
és un altre exemple
del Villaronga
mi ficció
si el Villaronga
és un home
que va
que va
començar
d'una altra manera
i ara
està fent pel·lícules
descaradament
comercials
per dir-ho
no dic que estiguin
malament
ni molt menys
però clar
reflecteix això
realment
el fet històric
per exemple
la primera
en Villaronga
mostra una simpatia
pels falangistes
en contraposició
amb els
amb els comunistes
hi ha escenes
en què deien
els comunistes
fatals
i els falangistes
es deixen
es deixen
com a les persones
més bones
no sé si no el recordeu
el Panegra
bé
al llarg de la seva història
diríem que
les pel·lícules
que parlen d'això
doncs
s'han fet segons
el règim
en què estaven
per exemple
durant l'Espanya Franquista
hi havia
cap a la final
dels anys 40
aproximadament
va haver-hi una certa
apertura
de cara a la llengua catalana
es van autoritzar
novel·les en català
es van autoritzar
obres en català
per exemple
en Valdiri de la Costa
que va ser una obra
del Capri
que va fer el cine
però
l'altre lloc
ho feia
un altre
un altre actor
doncs llavors
aquell moment
amb el Garcevall
amb el Garcevall
amb el Dalí
em sembla que
llavors
les pel·lícules
van a una certa apertura
i aquí es van fer
pel·lícules
per exemple
Marino Arrull
que és una pel·lícola
que parlava
de la bomba del Liceu
però de fons
de fons
es va fer
el Tambor del Bruc
de l'Iquino
però clar
era el Tambor del Bruc
des d'una òptica
espanyolista
tu
la gent
la gent no revela
contra Espanya
revela contra França
i formen part d'Espanya
llavors clar
cada època
té la seva
la seva cosa
llavors
durant la transició
ho faig ràpid
perquè si no
seria
seria
massa
massa
engurros
no?
doncs
durant la transició
van començar a sortir
una sèrie de realitzadors
que havien unes esperances
Jaime Camino
Jaime Camino
Jaime Camino
va fer
les largas vacaciones
el 36
i la va presentar
al Festival de Berlín
i li van tallar
al final
que entraven
les tropes
d'en Franco
a Catalunya
Jaime Camino
és un dels homes
que ha fet
pel·lícules
d'aquest estil
però sempre
ha volgut
a través de la història
mostrar
com era
el transforç polític
és a dir
pel·lícules
com per exemple
va fer
Martín Partillo
com per exemple
Caudillo
o Canciones
per després
d'una guerra
això aquí a Catalunya
jo no ho conec
potser se n'han fet
marginalment
perquè clar
penseu que estem parlant
de cinema comercial
sempre
i clar
no és això
hi ha un cinema mater
ara
a la filmoteca
vam fer un homenatge
a un cine
que tenia pel·lícules
molt combatives
clar
el cinema comercial
té unes supeditacions
i aquestes supeditacions
marquen tot
i en aquest moment
té el finançament
però per exemple
El Camino
és un home
que té pel·lícules
com Dragon Rapide
que no és únicament
de Catalunya
però té
Llarg Ivern
La vieja memòria
la vieja memòria
és un documental
no no no
però volia dir
que era sobre
Espanya
no sobre Catalunya
però té per exemple
en Grau
en Jordi Grau
que també
el timbaler de Bruc
també una versió
i per cert
hi ha un altre timbaler de Bruc
actualment
que és el Bruc
Bruc
que ja m'explicareu
que és bastant dolent
allà semblava Rambo
sí sí
clar
perquè una cosa
és que es faci
i l'altra
el tractament
que li dones
i això és molt important
jo penso que
el Joan Maria Forn
és un dels grans
historiadors
de
de Catalunya
perquè té
a part de l'aquella
tres companys
era productor
de la ciutat cremada
la darrera que ha fet
que la van passar
precisament
el dia de les votacions
la darrera que ha fet
que es diu
el Salomni Català
sí
el Forn
és
no sé si amb intenció
no
però ha fet
es pot recolz
podríem dir que era un personatge
de la seva ideologia independentista
i cada vegada que hi havia una cosa
l'aprofitaven en aquesta direcció
sí
ho ha fet
sempre
i ha escrit una història de Catalunya
a mi em deia
que potser una de les pel·lícules
que més m'arriba d'ell
sens cap dubte
i no era aquesta
era de l'any 67
que és la piel quemada
és un fet històric
de fet
és un fet històric
era l'origen
d'una Catalunya actual
l'origen de la emigració
d'Andalusia
que arriba a la Costa Brava
i allò era excel·lent
allò era una cosa
sí
era una pel·lícula realista
i a Cants
eh
aquesta
van a Cants
i va treure premi
perquè jo l'he vist el premi
aquest de Cants
no me'n recordo
a Cants va anar
no ho sabia
no ho sabia
no ho sabia
jo tampoc
doncs llavors
jo penso que serà molt difícil
perquè clar
a la més
hi ha una evolució total
dels mitjans de comunicació
i per exemple
els esdeveniments
que estan passant ara
això marxaria
no una pel·lícula
sinó un centre de pel·lícules
i llavors
clar
aquesta pel·lícula
no es farà mai
perquè
la millor pel·lícula
que es pot fer
d'això
és la pel·lícula
que estan fent
a través de les televisions
actualment
és a dir
nosaltres estem parlant
del cinema
com una cosa
que bueno
que era d'una manera
determinada
però és que ara
no és així
el cinema
la pel·lícula
la pel·lícula
del que està passant
actualment
tu agafes internet
i tens la millor pel·lícula
que puguis
que puguis veure
i el que envies
a través del whatsapp
jo tinc una col·lecció
de coses
que no cal
que em facin
una pel·lícula
ja
ja és igual
perquè clar
diuen després
que les pel·lícules
necessiten
una perspectiva històrica
és veritat
però bueno
també hi ha
la perspectiva immediata
no?
és a dir
jo penso que
a vegades estem
parlant del cinema
com si fos
com si no fos
el cinema
que es fa actualment
i aquesta
i d'aquí es posa
crec que de manifest
jo aquesta tarda
quan venia
he vist una cosa
que anunciaven
que era a Barcelona
1714
que és el 2017
d'una tal
Anna Bufarull
que no sé què és això
si és una cosa
ja l'estrenat
no tinc ni idea
no tinc ni idea
puc-vos parlar abans
que no sabia
de què anava això
jo us puc dir una cosa
que jo he entrat
per parlar una miqueta
del programa vostre
doncs
he entrat al Catalán Films
que és la
diguem
la distribuïdora
internacional
de les pel·lícules
que es produeixen
o que ho produeixen
a Catalunya
i no he vist cap pel·lícula
històrica
sobre unes
de manera històrica
estic parlant
de l'any actual
de l'any actual
és veritat
jo també ho he vist
això
avui m'he entrat
i també he vist
m'he quedat parat
perquè dic
jo trobaré aquí
alguna pel·lícula
es pot veure
amb sèries televisives
però
si no són documentals
doncs
rarament
aborden el tema
d'una manera
directa
per tant
podríem dir
que no n'hi ha
que no n'hi ha massa
no n'hi ha massa
però això
clar
això passa sempre
això
no passa res
no sé si és greu
no sé si és l'ambició
del cinema avui dia
jo una pel·lícula
també del Jaime Camino
que em va interessar molt
és la llarguivern
jo no sé si tu
el llarguivern
el llarguivern
és una pel·lícula
que la trobo
mito i gasman
que feia un paper
molt secundari
però era excel·lent
tota la construcció
estava molt bé
aquella pel·lícula
el Camino
era un home
que s'interessava molt
per les coses polítiques
de Catalunya
sempre
a totes les pel·lícules
directa o indirectament
s'interessava
ara tampoc ha fet
la gran pel·lícula
sobre
diguem
com va dir
el Martín Partit
jo
Caudillo
i tu agafes
i es vegi una pel·lícula
sobre Franco
i tu veus Caudillo
i allò és genial
i les algues
no l'altra
la d'aquella
que en té uns pas
després d'una guerra
també és excel·lent
sí també
però vull dir
que són pel·lícules
fetes expressament
sobre aquell tema
pel·lícules polítiques
pel·lícules que
mostren com és
una societat
en una manera
bueno
el llarguivern
de dues maneres
sí que toca una mica
no sé si el recordes
vull dir
toca una mica
com s'aprenen
la generalitat
en alguna mesura
i els membres
que estan allà
inclús està allà
a divisió de famílies
perquè hi ha una família
sí que a mi no
que a mi no ho feia
sí sí
vull dir
també és bastant
ja és bastant
mostrar una mica
com era la societat
en aquell moment
el moment que
a Catalunya
cau en mans
de Franco
diríem
és que estem parlant
de pel·lícules de ficció
i a través de la ficció
es pot parlar
del que vulguis
esclar
però jo refereixo
que hi ha una carència
i també
no sé si
tindríem finançament
per fer aquestes pel·lícules
no ho sé
perquè per negre
i certa glòria
l'ha tingut
però clar
per exemple
una cosa curiosa
aquesta tarda
abans de venir cap aquí
algú m'ha enviat
per whatsapp
saps això
que s'envien coses
m'ha enviat
de la ciutat cremada
el discurs
que fa
el Marcellac
fent de Cambó
i que diu
mira
el que diu
el Cambó
en aquella pel·lícula
jo no ho vi
la pel·lícula aquesta
la va fa milions d'anys
que la vaig veure
com tu
suposo a tots vosaltres
i no me'n recordava
ni que sortia
l'olfo Marcellac
i hi ha un discurs
de l'olfo Marcellac
que me l'han enviat
aquesta tarda
que realment
diu
aquest discurs
és justament
el que està passant
en aquest moment
si l'hi diu
al rei
i llavors
el Josep Maria For
l'ha recuperat
per la seva
darrera pel·lícula
el somni català
no sé si l'heu vist
el somni català
el somni català
és una pel·lícula
feta en uns retalls
principalment
d'altres pel·lícules
dirigides i produïdes
per l'enforre
i precisament
la pel·lícula s'obre
amb aquest discurs
que dius
el forn sempre té
a les seves pel·lícules
unes referències
a l'actualitat
sempre
sempre hi ha referències
a l'actualitat
dels moments
en què es van fer
quines recomanaries
d'aquestes així
del forn
jo és que
sabeu el que passa
que jo
no m'agrada
recomanar pel·lícules
perquè
és molt personal
tot això del cinema
jo
jo les pel·lícules
a mi
rarament m'agrada
una pel·lícula
totalment
el que passa
que la trobo interessant
per alguns motius
però a vegades
he parlat
d'algunes pel·lícules
d'abans
i algunes m'han interessat
per alguns motius
però no per tota la pel·lícula
en si
però quines serien
per exemple
les pel·lícules
que tu diries
que són històricament
no en tinc
això
no en tens cap
no perquè me n'agraden moltes
a mi m'agrada tot
tot
si la pel·lícula està bé
això és que si dius
a tu
t'agrada
el peix o la carn
no?
doncs a mi m'agrada
el peix i la carn
tu mira tu
ho sento
no no no
no
no en refereixo
en refereixo que
a mi m'interessa
del cinema
doncs
no l'argument
l'argument
m'és igual
a mi el que m'interessa
és la manera
que està explicada
i això tu Pol
ho entendràs
el punt de vista
del realitzador
al
exposar aquella història
la història m'és igual
perquè la història
tot s'han vist
les pel·lícules que heu anomenat vosaltres
totes les històries
ja tenien antecedents
totes
oi que sí
i llavors clar
dius
home
abans teníem la música
de l'exorcista
hòstia
aquella pel·lícula
va marcar una època
perquè
perquè va abordar un tema
d'una manera
que no havia fet ningú
i per això
és important
l'exorcista
per de la música
que m'agrada molt
el Tubular Vells
el William Friedkin
va fer una cosa
excepcional
amb això
i clar
és el punt de vista
del director
o del productor
perquè també
jo no crec
en els directors
únicament
a vegades
la pel·lícula
no és el director
a vegades del productor
o de la
estic segur
que en aquesta
que és
nomenat
de l'Emma Cohen
aquesta
estic segur
ai l'Emma Suárez
em va cobrar
aquesta porta
l'Emma Suárez
és el que va imposar
el seu punt de vista
i aleshores
aleshores
de qui és la pel·lícula
del director
o de l'actriu
la creació del personatge
és d'ell
n'estic segur
llavors clar
nosaltres dient
això
mira
jo vaig conèixer una vegada
un guionista del Hitchcock
que ara no me'n recordo
com es deia
i em va dir
que l'escena de la dutxa
de psicosis
no l'havia fet ell
que l'havia dissenyat
un tio que es deia
em sembla que
Ray Harryhausen
que l'havia dissenyat
ell que havia escrit
que havia dibuixat
tota l'escena
tota l'escena
i el Hitchcock
la va filmar
i
aquell mateix
que va ser guionista
del Hitchcock
em va dir
que Marley
la ladrona
que ell havia sigut
guionista
doncs
també
al Hitchcock
se li va apropiar
bueno
no se li va apropiar
la idea
no era d'ell
sinó
era del guionista
jo per això
que a vegades
quan veig que
la majoria de crítics
que llegeixo així
sempre
gairebé sempre
aborden la crítica
des del punt de vista
del director
com a autor
de la pel·lícula
dic
ostres
no sabem
de què va al cine
perquè no és així
depèn dels diners
que tinguis
depèn de la producció
un amic meu
que és director de cine
tenia un guió
i aleshores
resulta que passava
en neu
i el productor
li va dir
tio
no podem fer
neu artificial
i és clar
la va tenir que fer
sense neu artificial
sense neu
clar
la pel·lícula
no era la mateixa
perquè
jo l'altre dia
vaig veure una pel·lícula
no sé si ho he vist
Muñeco de Neve
una pel·lícula
que fa
el Mike Mitchell
el Fassbender
el Fassbender
que
és una pel·lícula
que
amb aquesta línia meva
l'argument
a mi és igual
l'he vist 25.000 vegades
però tota la pel·lícula
passa a la neu
passa a Bergen
i a Oslo
i les altres
el que queda
de la pel·lícula
és
la neu
paisatges nevats
que creen
un clima opressiu
és això
a mi m'és igual
els arguments
jo em veig
jo m'hi fixo
en la posta
en imatges
hi havia un tio
que es deia
l'Andy Warhol
tenia
un director
que es deia
Paul Morris
i aquest
estava
enamorat
d'un actor
d'un actor
que es deia
Joed Alessandro
i aleshores
va fer una
trilogia
de pel·lícules
que es deia
Hit
Flash
Flash
aquelles pel·lícules
tenia dos lectures
tenia dos lectures
una era l'argument
i l'altra
la posada en imatges
que només sortia
el Joed Alessandro
que es notava
que el director
estava enamorat d'ella
era un homenatge
al Joed Alessandro
fet pel director
i si no en vinguis
va parlar
de què passava
el lumpen
dels drogadictes
era una pel·lícula
sobre
el Joed Alessandro
i així n'hi ha moltes
hi ha pel·lícules
que es veu
clarament
que el director
s'ha enamorat
de l'actriu
i fa
el bon Stenberg
del Marlene Dietrich
que a vegades
és el més interessant
de la pel·lícula
veure com està filmada
ella
però llavors
com jutges
la pel·lícula
aquí està la cosa
com la jutges
per l'argument
o per la posada en imatges
jo la jutjo
per la posada en imatges
sí, sí
jo crec que s'ha de
posar-se
les dues coses
els arguments
s'han vist tot
s'ha tratat tot
les que heu parlat
vosaltres
Casa Encantada
hi ha una
de muda
de la mesón
de la caída
de la casa d'Uix
Uix
una pel·lícula genial
sí
passada amb un conte
del
de l'encarre
l'enpoe
sí
però
que és genial
a partir d'aquí
totes les cases encantades
són iguals
és això
i tu també
n'has nomat un altre
que no me'n recordo
quin era
que també jo ja l'havia vist
de tema
a mi
em passa el següent
i és que
en la mesura
en què no
hi ha un argument
que m'aporta
alguna cosa
per pensar
reflexionar
sentir
emocionar-me
etcètera
i simplement
hi ha un treball
de post de mecena
em surto del cine 8
no
bueno
això no és això
jo estic dient
que la història
aquella
té que tenir
un punt de vista
original
i llavors
el director
és el que te l'adona
té importància
d'argument
però a mi
que no m'interessa
perquè n'hi ha vist
dos mil
de pel·lícules
tens raó
que tots aquests arguments
que m'ha estat esmentant
per això
a mi em passa
en aquest moment
i ho deia abans
que no acabo de trobar
pel·lícules
que m'omplin
és perquè
són arguments
diríem
no novedosos
sinó ja trellats
i ja fets mil vegades
com el que explicava el Pol
i que a sobre
doncs no t'aporten res
llavors
clar
el difícil segurament
seria trobar
algun argument nou
alguna història nova
que en alguna mesura
t'aporta
no n'hi ha
de històries noves
bueno jo crec que
també és
tema comercial
o sigui també
que ens arriba
perquè això
a vegades
molts cops
inclús tan vas a festivals
i veus coses
que dius
perquè això no està
al cine
jo al·lucino
per exemple
que no hagi anat
més de 3 o 4 ciners a Espanya
Pieles
per exemple
jo al·lucino bastant
o sigui
l'Eduard del Casanova
perquè és una pel·lícula
totalment bastant nova
ja
sí
és cert això
l'accés
l'accés
no però ja passa
els arguments
si estan
és a dir
un Shakespeare
per exemple
un Hamlet
per dir-te alguna cosa
és a dir
el reposen
cada 2 per 3
perquè té una qualitat
diríem
de fons
que no té
llavors
si tu agafes
una història
i encara que sigui d'aquestes
i l'enriqueixes bé
i la fas bé
i fas que algunes coses
semblin com a novedoses
doncs esclar
llavors et fan pensar
t'arriben
però això
això Joan
a vegades ho trobem
perquè ara
que des de Shakespeare
em ve al cap
Lady Macbeth
ja
de Sibèria
que escolta
és un tractament
no no no
si
jo no
heu donat
si anem al punt
a les adaptacions
de Shakespeare
hòstia
el Shakespeare
no és el mateix
el Laureus Olivier
que les feia
unes adaptacions
pe a pas
sobre l'obra de teatre
però és que al mateix temps
el Shakespeare
original
estava en vers
les obres
que es veuen
que es veuen
al teatre
són adaptacions
llavors
si veieu
l'Alson Goels
o l'Hotelo
veieu que el tio
t'explica
el Shakespeare
d'una manera diferent
i el que el Laura
és l'Olivier
o el que el
Kenneth Branagh
clar
és això el que vull dir
és a dir
però jo el que vull dir
que més important
és la manera
d'explicar-la
jo no dic
que no sigui important
el que passa
és que
jo tinc
a vegades
la sensació
que algun autor
està tan preocupat
per la manera d'explicar
que abandona
el contingut
ja no
home
hem obert un tema
no deixen
en aquest moment
és molt difícil
trobar
un director
o un productor
o el que sigui
que digui
vaig abordar això
d'una manera diferent
perquè
hi ha els imperatius
comercials
tu
l'Orson Welles
fixa't
es va parellar
amb la indústria
en un moment
en què això
no passava
ara tu fes una pel·lícula
tipus Orson Welles
no te la comprarà ningú
no ho veus
que la gent no ho entendrà
perquè
no oblidem
que la finalitat
del cinema
és la televisió
i la televisió
per veure una pel·lícula
en televisió
has de fer redundàncies
i llavors
tu
tot
en la televisió
en aquest moment
més que hi vagis
diàleg
perquè tu
has d'escoltar
la pel·lícula
quan vas al vàter
i aquí
o quan estàs dinant
o quan estàs sopant
llavors
esclar
això
això no es pot fer ara
no pots fer formalment
unes investigacions
sobre la imatge
ens hem menjat
jo sé
fora del cinema comercial
sí
però dins del cinema comercial
és evident
que no hi ha
ho sento
perquè és l'hora
hem de tallar
la setmana que ve
en Jaume Vidal
que ens vol parlar
de Bloodrunner
les noves aportacions
de Bloodrunner
vinga tornem
per anar de verra
després de passar per aquí
moltes gràcies
Àngel
per venir
gràcies a vosaltres
m'ho he passat molt bé
vinga
doncs
bona nit
has de tornar
vinga
fins a l'hora
bona nit
bona nit