Cinema sense condicions
No és més que poc
Por de tu, por de mi
Por dels homes que no volen la nit
Delegades la pau
No és més que poc
Delegades la pau
Fa gust de mort
Dels morts per sempre
Dels que són només silenci
Delegades la pau
Fa gust de mort
Delegades la pau
És com un desert
Sense veus ni arbres
Com un buit immens on moren els homes
Delegades la pau
Delegades la pau
Delegades la pau
Tanca les boques
I diga les mans
No necessita les cames
Per fugir
Delegades la pau
Delegades la pau
No és més que això
Una bonita paraula
Però no dir res
Delegades la pau
Delegades la pau
Delegades la pau
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Amb aquesta cançó
De Raimund
Sobre la pau
Iniciem avui el programa
Que està dedicat
Amb el que és
La pel·lícula
El clàssic de la setmana
Amentar-nos els fonaments
De Josep Maria Forn
De 1969
Avui estem amb vosaltres
L'Enric
Els Comanaments
Bona tarda
Bona tarda
L'Anastasi
Què tal
L'Anastasi
Bona tarda
Molt bé
Moltes ganes
Bona tarda
I l'Ignasi
Que és el que ens proposa
La pel·lícula
Bona tarda
Què tal
Molt bona tarda
I bueno
Ja doncs
Endavant
Sí
Bé
El que acabem d'escoltar
És Raimund
Una de les dues cançons
Amb una lletra punyent
Per la pel·lícula
M'enterro en els fonaments
Tot i que
Evidentment
Per l'època en què va ser estrenada
La pel·lícula va ser rodada
Entre el 68-69
Però
No es va estrenar
Fins el 76
Per temes de censura
I
Es va dir la resposta
Una pel·lícula d'en Josep Maria Forn
Probablement
La més atrevida d'ell
Jo m'atreviria a dir
Per continguts
I època
Època en què la fa
I
Una de les més odiades
De la censura espanyola
Vull dir
La pel·lícula
Originariment
S'havia de dir com la novel·la
Que és d'en Pedrolo
M'enterro en els fonaments
En Pedrolo va escriure aquesta novel·la
L'any 62
Tot plegat són franc tiradors
Jo crec
Vist en perspectiva
Perquè
L'escriu l'any 62
I no la pot publicar
Fins l'any 67
Que estigués dit
D'aquí que
Potser quan la va publicar
Evidentment
En Josep Maria Forn
Va llegir
La
Deuria tenir accés
I va dir
Home
Doncs jo
La vull fer
Realment
M'enterro en els fonaments
És
Un
Exemple
Segurament
Dels més francs
D'en Forn
De
Fer
Una
Obra
Malgric que és una novel·la
Externa
Autoral
En el sentit que s'hi compromet
De fet
Hi ha alguna declaració d'ell
En què diu
Aquesta pel·lícula
Només m'ha donat
Que m'als de caps
Per això
Diu
Per això
Me l'estimo tant
És una de les declaracions
Que en el seu moment
Va dir
En Josep Maria Forn
La novel·la
Primer
I la pel·lícula
Després
Tracten
Recullen
Dos aspectes
Jo crec que
Fonamentals del moment
Dels anys 60
La novel·la
És el dels 62
Des de l'any 54
A Espanya
Fins i tot
En ple franquisme
De fet
Ja hi ha
Una agitació universitària
Des de l'any 54
A 55
Hi ha
Un malestar
Bé
Evidentment
Una nova generació
Una generació jove
Que els valors
I la manera de fer
Dels seus pares
Doncs ja no és
Del seu agrat
No volen saber res
De la guerra civil
Ni de
En fi
Això es va respirant
A Madrid
Fins i tot
Es va respirant
Unes ànsies
De més
Va començar a veure
La clandestinitat
Clar
Vé a dir
Aquí va sorgir també
La nova cançó
Que va ser un moviment
Que va impulsar molt
La protesta
I es va ajuntar bastant
Amb tota la protesta estudiantil
També
Aleshores
Esclar
La novel·la
Primer
I la pel·lícula
Després recull
És justament
Aquesta agitació
Que en els anys 60
I en el moment
En què la pel·lícula
Està feta
Que el rodatge
S'inicia l'any 68
Doncs és flagrant
Però és que
A més
En Josep Maria Ford
Diu
Mentre l'estic rodant
M'entero
De l'esclat
Del maig del 68
Amb la qual cosa
L'inclou
A la pel·lícula
Agafa unes imatges
Del maig del 68
Que suposo
Que les deuria recollir
D'algun contacte
Amb televisió de França
Perquè evidentment
Aquí
Es deuria tapar
El tema
Que resa
Aquí no ha passat
Nada
No passa nada
En fi
Tot plegat
És que és important
Perquè
La pel·lícula
És el testimoni
De
Com que ell havia fet
La pell cremada
I no havia tingut
Aparentment
Grans problemes
Tot i que està parlant
Del tema
Dels andalusos
Que venen cap a Catalunya
Les immigrants
La immigració interna
La immigració interna
I efectivament
Dura
La pell cremada
Reflecteix
Amb certa duresa
Cosa que al règim
No li agradava
O sigui
Qualsevol cosa
Que reflectís
La realitat dura
De les coses
No
Això havia de ser
Disneylàndia
Tot anava
De fàbula
És com
El Putin
Aquí ningú pot
Parlar malament
De res
El paradís
Exactament
Aleshores
Aquesta
Duresa
Queda reflectida
En aquesta pel·lícula
I en Josep Maria Forn
Ell creu
Que
Amb l'èxit
De la pell cremada
Pot anar
Una mica més enllà
Per què?
Perquè
Curiosament
Fins a l'any 67
Hi havia hagut
El García Escudero
Que és el propulsor
Del nou cinema espanyol
Comencen
El Patino
I tota aquesta gent
Comencen a sonar
A Madrid
Aquí
A més a més
Hi havia hagut
Tot i que no
Tot i que eren
Antifranquistes
Els de l'escola
A Barcelona
Que menys tenien
En el cinema
En el cinema de Madrid
La veritat és que el seu cinema
Arriba a ser tan abstracte
I experimental
Que políticament
Potser podia esclitzar
Alguna cosa
Segur que sí
Però evidentment
No d'una manera
I per tant
L'escola Barcelona
No va tenir
Gràcies
Programes amb la censura
El nou cinema espanyol
Sí
Perquè
Tot i que
L'escola Barcelona
No era realista
El nou cinema espanyol
Sí
I reflectia
La incomoditat
Del jovent espanyol
Bé
Amb aquest ambient
Que va durar
Del 62
Al 67
Amb en Fraga
Com a ministre
De Informació
I Turismo
En Fraga
Encara va durar
Dos anys més
L'escudero
Evidentment
El va empatar
A l'any 67
Però per alguna cosa
El Josep Maria Forn
Es deuria pensar
Que
Que bueno
Finalment
Espanya
S'estan obrint
Perquè
Després podríem entrar
A analitzar
La política
De l'escudero
Que tampoc era
Tan barbellosa
Com això
No?
Però
Bueno
Es deuria pensar
Alguna cosa així
Però és que
És obvi
Ell hauria d'haver estat
El primer en saber
Que l'any 69
Això no ho estrenava
Ni borratxos
Entre altres coses
Perquè el franquisme
S'endureix
En aquests sis anys finals
O sigui
Des del 68
69
O sigui
Quan l'escudero peta
Del 68
69
Fins al 75
En que es mor
En Franco
Hi ha una repressió
Terrible
Terrible
Perquè és el nerviosisme
Ells saben
Que se'ls està anant
El poder
Trontolla
Trontolla
Trontolla
Ho saben
Ho saben
El règim Trontolla
D'aquí que passem a la transició
Que és una enganyifa
Impressionant
En molts aspectes
Perquè era clar
La solució
Per continuar
Estant
Sobretot
Alguns estaments
Tot i els nous aires
Que inevitablement venien
En fi
Ho deixo aquí
De fet
El 69
Va ser més fàcil
Arribar a la lluna
El 69
Que no pas que ell
Estrenés la pel·lícula
Com ell volia estrenar
Efectivament
Es va arribar a la lluna
Que era força complicat
Per cert
Paral·lelament
Evidentment
O sigui
La pel·lícula recull
L'agitació juvenil
En contra del règim
Sí
Les imatges
Des del començament
Són
Per exemple
Impactants
Perquè allà ho van viure
Almenys
Suposo que tu també
Jo us recordo perfectament
Vosaltres sí
Sots més jove
Per nosaltres sí
Exacte
I després
Un altre aspecte
Que també és molt interessant
Per el naturalisme
És realisme naturalista
Gairebé m'atreviria a dir
El xoc de generacions
El protagonista
Que és un universitari
Amb el seu pare
Dos mons completament
I les discussions que tenen
Estan tan ben
Malgrat que la pel·lícula
Ell és conscient que la pel·lícula
No és gens perfecta
Perquè bueno
Després passarem a parlar
De la censura
Que va venir
Amb guió
I després 15 minuts més
Que li van tallar
Vull dir que
L'any 75
Deuria ser una marcianada
El que es deuria estrenar
Tot i que l'any 70
Es va veure Molins de Rei
Però
Les discussions generacionals
Estan
Que hi ha un parell
A taula
Estan agafades
Amb una naturalitat
I amb una
Sí, sí
Fins i tot
Bueno, jo et dic una cosa
Aquella discussió
A casa
Entre el meu pare i jo
Podria ser bastant similar
Si
A veure
Si ens posem
Si ens posem en què
Aquí el doctor Ferraz
És un doctor
De la zona alta i tal
Sí
Amb clínica
Pellada
De propietats
I el noi
Té unes amistats
Sí
I unes relacions
D'un nivell
Que lògicament
No, jo no
Jo estava al barri del Congrés
No, no
I el meu pare
Era un transportista
D'editorial Bruguera
Però és igual
Perquè
Però
Hi ha algunes coses
Com allò de
Escolta, tu estudia
Tu vigila
Les
Les
Companyies que tens
No et deixes
Influenciar
Aquest discurs
I tant
I després també
A la vegada
L'home
El doctor Ferraz
El pare del protagonista
El Jordi Torres
Jordi Torres
Que també vaig conèixer
És un home
Que demostra
Un tarannà
En el que
Dona
Una certa
Màneiga
Ample
Per a l'època
Que era
Important
Hi ha una cosa
Que tu l'has apuntat
I quan veníem cap aquí
Amb el cotxe
Ho comentàvem
Amb l'Anastasi
I la vull dir
Perquè
No sabem exactament
Les franges
D'edat
De la nostra audiència
Però
Si hi ha algú
Que
És més jove
De 40 anys
Penseu
Que
S'ha de fer un exercici
Per situar-se
En aquell moment
Penseu
Que en aquell moment
Ens anàvem
A la universitat
Jo estava
I a casa
No sabien
Si tornaria
I jo tampoc
I jo tampoc
I a vegades
No era
Ja per com era jo
Sinó
El que ens trobaríem
I et trobaries
A dintre d'aquell merder
I a lo millor
Acabaves
A dintre d'un furgó
I ja està
És que
El bo
És que
Estem parlant
De revoltes estudiantils
Però en realitat
És d'interclassista
En el sentit
Que també
Estaven els obrers
En moltes d'aquestes manifestacions
Menys del que volien els estudiants
I tant
La gran obsessió
A dels estudiants
Era
L'organització
L'organització
Dels sindicats
Clandestins
Que ja anaven funcionant
Amb octavetes
Cap aquí
Cap allà
És obvio
Que el nerviosisme
Del franquisme
Era absolut
I per això
La repressió
Va ser tan forta
I potser
Per això
L'execució
D'en Puig Antic
Perquè és que
Ja era
Rabiaven
Evidentment
Se'ls estava anant
Absolutament
De les mans
Jo me diré
Si em deixeu marcar
Una coseta
Marcar aquesta dualitat
Que té la pel·lícula
Que efectivament
La pel·lícula
És una pel·lícula
Plenament política
Molt política
Molt polititzada
Jo diria
I que
S'evidencia això
En les converses familiars
I també
En les converses
Que a mi em feien
Fins i tot gràcia
Veient-les ara
Perquè reproduï una mica
Les converses
Entre els propis joves
Que estan ficats
En un moviment
Revolucionat
Entre cometes
I que intenten
Tirar endavant
Doncs els seus anells
I els seus esitjos
Que es produeix
Un parell de seqüències
Una d'elles
En un espai
Que vam estar
Fa molt poquet
Precisament amb el Pep
A la plaça aquella
Que hi ha davant
El mateix del monestir
De Pedro Alves
Allí es produeix
Una d'aquestes converses
De les que teníem
En aquella època
I què hem de fer
Perquè la conscienciació
Entre cinc personatges
Del grup
Tots joves
Entre cinc personatges
Tots allà parlant
Que hi ha un que arriba
I diu
Bueno però escolta
I de dones
No parlem
Exacte
No hi ha res
Aquí
O tot és política
Existia també
Aquest personatge
Aquest personatge
Existia també
Aquest personatge
Escolta tu
Aviam
Parlem de coses serioses
Bé
Doncs a part d'això
De la pel·lícula
En paral·lel
I aquest és un dels temes
Que crec que la pel·lícula
La fa
Per un cantó
Més interessant
Per a qualsevol públic
I avui en dia
També
És el tema
De thriller
És a dir
La pel·lícula
També és un thriller
Sí
Hem de descobrir
És cert que hi ha
Sí però
Molt secundàriament
Jo diria que la pel·lícula
És més social
Que
Vols ser-ho
Que policia
Vos dir que no hi ha moments
Que d'alguna manera
Balla en els dos gèneres
L'assassinat
Evidentment
És un moment de thriller
No
Incluso l'assassinat
Sí que hi ha una cosa
Que és
El concepte de l'ètica
Que el pare
Li diu
Però escolta
No tot es pot justificar
Sí
O sigui
Al teu contrari
Tu justifiques
Que el matis
Que és quan ell diu
Bueno
A vegades un s'ha d'enfonsar
En els fonaments
Perquè d'allà surti
Una vida nova
Una nova forma
És una manera
De manter-me els fonaments
És a dir
Em sacrifico
Per les generacions
A venir
És una manera
Que ell té el punt de vista aquest
Això m'he recordat
Això és el que deia
L'espriu
Que de vegades
És just i necessari
Que un home
Mori per un poble
Per un poble
No tot un poble
Per un home sol
Referència a Franco
De tota manera
A mi sempre
Aquesta acció
Diguem
El decidir
Perquè no hi ha molt espai
De temps
De l'acció
És a dir
Ho comenta
Ho vol fer
Amb la Marta
Mai anava a dir
Amb l'actriu
Amb la Renata
Que és el personatge
De la Marta
Marta Mai
Mai
Sempre l'he dit
Mai
Sempre
Nosaltres
Mai l'hem dit
Mai
Ah no?
Marta Mai
Com l'hi dèieu?
Marta Mai
Marta Mai
Marta Mai
La campanya
Sentimental del Joan Maria Forn
Marta Mai
És el que hi dius?
Ah, i s'ha dit Marta Mai
No, Mai Mai
Mai has dit Mai
Aleshores, a partir d'aquí
El tema és que jo sempre he vist
Ja en el seu dia
Recordo la Geova
Perquè jo estava molt obsessionat
Per la novel·la
De Dostoevsky
Jo veia una mica també
Un fet d'empoderament
Dostoevskyà
De crim i càstic
Jo veia
En el d'allò veia Raskolnikov
Una miqueta
És a dir
Jo veia la reacció d'aquest noi
La veia una mica també
Dintre aquest personatge
Que es creu
Autoritzat
Sigui pels mecanismes que dieu
De que realment
Ell veu la necessitat
Moralment justificat
Moralment justificat
Perquè si no passen coses com aquesta
Difícilment es bellugarà res
L'actitud que manté
És una actitud
D'absolutament decidida
És a dir
No dubta
En cap moment
No té cap empenediment
Ni això ho planteja
Perquè
O sigui
És el personatge
Que diu
Però si sou vosaltres
Els assassins
I per tant
Vull dir
Manté una actitud
Radical
No hi ha
Això dir que
Aquests conceptes ètics
Són importants
Dintre la pel·lícula
També
Potser
Per sobre del que és
El concepte tríler
Sí que l'agafa
A més a més
Hi ha un tema
Que està molt bé
Ell
Participa en una manifestació
I quan arriba a casa
Que l'han hostiat
I amb ella també
Es treu
De la caçadora
Diu
Mira
Li he fotut això
Al policia
I li he pres
Una porra
I se la mira
I diu
Amb això es podria matar
Un home
Aquí comença
La primera vegada
La porra
Que és el símbol
De la repressió
És el que utilitzarem
Per tornar-vos-la
Us la torno així
I aleshores
Aquí hi ha un detall important
A la pel·lícula
Aquí
Ell vol matar
Vol matar
Diguem-ne
Algú del règim
No
Mata
El delegat provincial
Del moviment
Aquí
No
A Barcelona
Representa
Sí
Però
En realitat
La novel·la
D'en Pedrolo
Pedrolo sempre parla
De funcionari
Mai
No s'arrisca
Mai detalla
Mai detalla tant
Mai
No té més valor
En aquest cas
El Josep Maria Forn
Que no pas el Pedrolo
Va més lluny
El que passa és que
Esclar
La versió que coneixem
És la versió
Que ell va remuntar
I doblar el català
L'any 85
Ignoro
Sincerament
Com deuria ser
La versió
Que es va estrenar
El 76
I encara menys
La versió
Que es va passar
El 70
Una sola
Una sola projecció
A Molins de Rei
Que jo no hi vaig anar
Tot i que jo anava al festival
Molt sovint
I recordo que aquell any
No sé si va ser l'any
Del 9 Cartes
A Berta
Pot ser
O un any
D'alguna d'aquestes pel·lícules
Importants de Madrid
Que van passar a Molins de Rei
I vaig preferir
Veure una pel·lícula d'aquelles
Perquè aquesta
No sé per què
Em va passar com desapercebuda
Si no l'hagués vist
Allà
Ja estic
Ja estic
Hauries vist
La versió censurada
No
Segurament
Molt més incoherent
Jo he trobat
Que la primera vegada
La van traduir
Com la contestación
Sí
I després
La resposta
Clar
Ell volia
És que
A veure
Josep Maria Ford
La volia fer
Que s'estrenés en català
Tinc entès
Que parts dels rodatges
Es feien en català
Jo les avials
Les avials catalanes
Quan veiem ara
La pel·lícula en català
Les avials catalanes
I les castellanes
Són molt coincidents
És a dir
Els llavis es mouen
De manera molt coincident
Amb algunes paraules no
Però en general sí
I a mi la sensació
Que em dóna la pel·lícula
És que realment
Està rodada en català
Està rodada en català
Perquè les avials
Són impecables
Ell ho diu
Perquè ell la volia
Però t'ho imagina't
L'any 69
La fas en català
Era un camicàfe
I la vols estrenar en català
Però és com per dir
On viu aquest home
Sí, sí, sí
Perquè clar
És que és un acte de valentia
Però al mateix moment
De camicàfe
Per l'època
Sí, sí, sí
Pel moment en què estem
Totalment
I clar
Va patir 15 minuts
O sigui
És que és increïble
Ell va fer
Li van fer fer
3 vegades el guió
Un cop
Fa la tercera versió
Li tallen 41
Hi ha llocs que diu 41
41 a 44
És una informació una mica ambigua
Sobre guió
Sobre guió
Sobre guió
I un cop
Fa cas
I fa la pel·lícula
D'acord amb el guió
Aprovat
Aleshores va i encara s'ho repensen
I li tallen 15 minuts més de pel·lícula
És que hi ha
De veritat
Que hi ha
Per alguna cosa
Hi ha coses que el paper
El paper les aguanta
Però quan les veien
S'espantaven
Això és muy directo
Això és muy directo
Aquest és el tema
Li tenien pres al món
Quan ho veus
Dius
Ostres
Això agafa un sentit
Que és de què es tracta el cinema
De què agafi un sentit diferent
Tot quan ho veus
Perquè el cinema està per veure
És clar
Ell va intentar fer
Suposo
Amb el muntatge del 85
Que és el que
Si més no
La que jo conec
Que evidentment
Cal suposar
Ell diu
He remuntat
L'he doblat
El català
I en definitiva
He procurat
Que tingués
Que fos
I va recuperar el títol
Com jo l'havia concebut
Evidentment
Això és una manera de dir
Perquè tal com ell
L'havia concebut
Impossible
Ja no ho seria
I impossible
Perquè no es va rodar
Clar
Hi ha una part que no es va rodar
Absolutament
Tot el que el guió
Es va menjar
En el paper
I ja
Impossable
Bueno és que
Haurien entrat
El rodatge
Els haurien detingut
Sí, sí
No, no
Jo és que estic convençut
Que per exemple
El delegado
Provincial
Del Movimiento
En la versió
Del 75
Segur que
No deien
Que era
És a dir
És una cosa
Que ell
En el doblatge
Català
Ha vigit
Després
Clar
En el 86
Ja era
Ai
En el 85
Perdó
Ja era possible
Sí
Però
El 76
Encara m'imagino
Que
Home
Jo que matin
A un delegado
Provincial
Del Movimiento
Doncs esclar
Era un aspecte
Encara molt dur
Molt contundent
De fet
No va passar
És a dir
Mai va passar això
Mai va passar
Perquè
Estaven superprotegits
Cotxes oficials
O sigui
Aquests personatges
I els torturadors
De la via laitana
Eren personatges
Que anaven sobreprotegits
Perquè se sabia
Que hi havia molta gent
Que els tenia
A la mira
Al moviment maqui
Per un cantó
I també
Bueno
Qualsevol element privat
Boig
Diguem
Pel franquisme
Era un boig
Que volgués fer
Doncs deixar un atentat
De fet
Franco
En va tenir dos intents
A Barcelona
D'atentat
És que
Jo sospito
Que la versió
De l'any
Tal com va sortir
Tal com estava enllestida
L'any 69
Sospito que
Moltes coses
No es podien dir
Tal qual
No
Ni molt menys
En absolut
Hi ha moments que et sonen
Molt impossibles
Molt impossibles
Dius
No, no
Això no pot ser
Que colés
I està clar
Que igual dèiem funcionari
Igual continuaven
Això
Especulo
Evidentment no he vist la versió
I per tant
La ignoro
Però
Ens agradaria
Jo és clar
És una pel·lícula
I tinc un vincle emocional
Molt fort
Perquè amb el Josep Maria Forn
Tal com abans
Els hi comentava
I els companys
Jo vaig muntar
En el 76
El mítin de la llibertat
Que va ser un mítin
Que el PSC
Va fer
En el Palau
De los Esports
De Montjuïc
I el Forn
Em va venir a buscar
Per muntar-la
I jo era un
Bueno
Estava començant
A muntar
És a dir
Encara
En sabia poc
Però bueno
Ell va també fer
Un acte
De valentia
Jo penso
Era un material documental
Ell va estar rodant
Molt el mítin
Des de tot arreu
Amb diverses càmeres
Molt matratge
Va rodar molt material
I jo vaig sortir
Molt content
D'aquest muntatge
Si ara t'haig de dir
Coses que vos haig de dir
Ell també n'estava
Molt content
Sí n'estava content
Suposo
Sí
I va ser estones
No és allò que abandonés
Però ja n'estàs
I tu mateix
No
Jo mateix va ser després
Quan ja en sabia més
Però en aquell moment
Tant venia
No home
Això potser
M'has deixat massa llarg
Allò
Aquí a l'entrada
De los Reventós
Quan fa el discurs
M'agradaria
Que tallessis tot
Perquè s'allargava molt
Els Reventós
Llavors
Es cursa una mica
A l'entrada
I anem directes
Al discurs
I coses d'aquest tipus
Però en general
Jo estic molt content
D'haver pogut col·laborar amb ell
Val a compte
Diu una cosa
És que el Josep Maria Forn
Va ser un militant actiu
Del Partit Socialista de Catalunya
Realment era una persona
En aquest sentit
Molt conscienciada
I un home
De partit
D'un altre partit socialista
D'un altre partit socialista
D'un altre partit socialista
Per això
A mi em consta
Igual és un factor progressiu
I a mesura que
I tu s'ha anomenat
Els Reventós
Que ja era una imatge
Molt diferent
Del socialisme
Que hi ha hagut
Però en fora em consta
Perquè
Fé un lligit
Era de caire independentista
El dia que puguem parlar
Amb la seva filla
Segurament ens confirmarà
Era un home
Que en aquest sentit
Era catalanista
De Pedra Picó
De Pedra Picó
Estem parlant dels 76
Hi ha un llarg recorregut
De Josep Maria
I et dic una cosa
Des que encara queden vius
De llavors
És el Raimon Ubiols
Sí
Com té també
Sí
Que no és d'aquesta línia
No
La línia actual
Potser és la més dura
La més dura que hi ha hagut mai
La línia del senyor Illa
No
Centilles
Exacte
Tot el que acaba amb Illa
No
Sí
Doncs bé
No, no
I esclar
Jo tinc un gran
Per exemple
Jo tinc gent en l'equip aquest
Que són amics meus
I que han sigut amics meus
El Jaume de Bocases
Per exemple
El director de fotografia
A part d'amic
És el tiet
D'una gran amiga meva
És a dir
Que realment
Hi ha un vincle
En Nova que més ha treballat molt
També de la visió
Després
Quan va fer aquesta pel·lícula
Posteriorment
Va ser cridat
Per l'Escola de Barcelona
I va fer
Un llarg recorregut
De pel·lícules
De l'Escola de Barcelona
En el muntatge
He tingut un misteri
En aquí
Perquè en la pel·lícula
En aquella època
No vaig
Clar
No vaig veure la Molins de Reí
No em vaig quedar
Amb la idea
Que anava signada
Per Maricel
Maricel és
En realitat
Maricel Bautista
Que és la muntadora
Que tenia el muntatge
Al mateix lloc que jo
És a dir
Era muntatge de quatre sales
Una d'elles era la Maricel
I la pel·lícula
Consta com Maricel
La muntadora
Però en canvi
A IMDB
Que sabem que és la pàgina
Que tot cinèfil
Que se perecia
I professional del cinema
No té més rebeix
No té més rebeix
Que passar-hi
Per saber qui fa què
I quan s'ho ha fet
I quan no s'ha fet
Exacte
Allà consta
El meu referent personal
Que és el Lluís Puigverd
Que era el que havia muntat també
A la pel·lícula anterior
A la pell cremada
A la pell cremada
Per tant jo creia que era el Puigverd
Però realment
La pel·lícula em desmenteix en els crèdits
Però
La Maricel a vegades feia aquestes coses
Cobria
Legalment
Cobria el tema
Perquè el muntador no podia
No ho sé
En el meu cas ho va fer-ho
Jo vaig muntar per exemple
La nova cançó
I el Canet Rock
De l'època amb el Bellmunt
I
La primera d'elles sí
Però la segona la va firmar ella
Perquè jo no podia encara firmar-la
No era el cas del Lluís Puigverd
El Lluís Puigverd era el muntador consolidat
I és raro
Però el dia que parlem amb la Sandra
Que jo espero que algun dia
Puguem parlar amb ella
La Sandra Forn
Segurament es pot aclarir per exemple això
A mi m'agradaria saber-ho
L'Àngel Gauna de Joan de Direcció
Una Joan de Direcció meravellós
La mescla sonora
El Jordi Sant Genís
Un mite
En el món del so
Un adelantat
Dels procediments que es fan ara
Ell era un adelantat
De conceptualment
Com s'ha de mesclar una pel·lícula
El Joan Quilis
En la presa de so
D'efectes sonors
Perquè la pel·lícula
No està presa en so directe
El doblatge
òbviament no
Però ni a l'original
No es va fer so directe
Es feien mudes
Les pel·lícules feien mudes
Després es post-sincronitzaven
Diguem
Amb el doblatge
Ell devia fer
Potser fer un so de referència
Com a molt
Bé
És a dir
Tinc una realitat d'amistats
Allà ficades a dintre
Que em porten
A tenir un carinyo especial
Per qualsevol pel·lícula
D'aquesta època
Aquestes pel·lícules d'aquesta època
A mi és l'època pre
Que encara no entro al cinema
Més que al cap d'un any
Hi entro ja
Però per mi
És una època mítica
I carregada
Doncs de bons records
I de bons amics
Bé
Mireu
Jo vaig tindre l'oportunitat
Amb el meu amic
Joan Sardà
Que llavors treballàvem
Junts per Oriflama
A l'abril de 1977
De fer una entrevista llarga
Amb el
Josep Maria Forn
Que va ser publicada
I
I aquí
L'he trobat
Aquest dies
Buscant papers a casa
Per dir
Quan tu
Ignasi ens ho vas dir
I us llegiré
Un tros
Que és el que fa referència
Dintre l'entrevista
A la pel·lícula
Que parlem avui
Ell diu
Jo volia fer
Últimes tardes
Amb Teresa
De Mercè
Ostres
Que no va poder ser
Perquè ja estaven
Els drets adquirits
La de l'erralde
La de l'erralde
Que estaven adquirits
No per l'erralde
Sinó que es van adquirir
No es van utilitzar
I l'erralde es va trobar lliures
L'any 83
Quan va fer la pel·lícula
Aleshores sí
Llavors diu
És quan em poso a treballar
En la resposta
I deixo uns punts
Suspensius
Jo tenia amistat
Amb en Manuel de Pedrolo
Llavors
Estava interessat
En la problemàtica
Universitària
Era pel temps
Del maig del 68
Llegeixo
M'enterro en els fonaments
O sigui que la va llegir
Llavors allò que deies tu
Ell mateix ho diu
La publica l'any 67
La novel·la
Doncs la deuria
Deuria accedir-hi
Immediatament
Immediatament
Simplement
Igual va estar
Llegis d'això
A veure si t'agrada
Diu
M'enterro
Llegeixo
I em poso a fer el guió
Ja
Tot seguit
Em poso a fer el guió
Que contra l'opinió
De tothom
Passa censura
Bé que
Amb 40 talls
Ell diu 40
Ell diu 40
Sí
Deu redonir
I després vindrà
La llarguíssima història
De la prohibició
D'aquesta pel·lícula
Fallida
Per moltes raons
Que va sortir
Set anys després
De ser realitzada
I amb unes crítiques
Amb algunes de les quals
Estic d'acord
I d'altres
No
Crec que és una pel·lícula
Amb tot
De defectes
Però que
En un temps
Que es pugui veure
Amb més calma
Sí
Es revaloritzarà
Això
Ho havia dit
En més d'un lloc
Això és el que ens va dir
Sobre la
No, no
És un document
Realment
Excepcional
Totalment excepcional
El teu
Però això
Ho he llegit
També en diverses parts
Declaracions seves
La meva pel·lícula
S'acabaran tenent
Sí
No, i valorant
I valorant més
És que jo crec
Que la veus ara
I és que ja és
Un fresc històric
Allò
A part d'això
Esclar
Guanya aquesta cosa
A mi hi ha un aspecte
D'aquesta pel·lícula
Que per mi
Se surt del context franquista
Per reflexionar-hi d'una altra manera
I és el fet d'un status quo
Que es creu en possessió de la veritat
I que intenta imposar
Aquesta veritat
Que en tot cas seria la seva
Però no l'única
Com a única
És a dir
Com a
Com a la veritat
Que tothom ha de seguir fil per randa
Probablement
Probablement
Aquí
Són els totalitarismes
Probablement
Aquí apuntaria
Una determinada
Borgesia catalana
També
Perquè per una qüestió de classe
Segur que els hi tenia una mica jurada
Bé
En tot cas
Però a veure
La borgesia catalana
Tindrà uns volors
I no em refereixo al doctor
Al pare
Sinó
Al amant ocasional
Aquell
Sí
El del Cadillac
Que clar
Aquell sí que ja era un industrial
Sí
I els clients
Diguem
Del club
Del club
De la prostitució
Correcte
Tot és una classe
Que evidentment
No veiem realment obrers
A la pel·lícula
Ja els havíem vist
A la pell cremada
Aquí
L'obrer no hi és
Forma part de la censura
Perquè una de les coses
Que ja no va poder
Ni rodar
Adequadament
És
Les manifestacions
Perquè allà
Es veia
Els grisos
La policia
Els grisos
Sí
Donant tomàquet
Per dreta i esquerra
Amb virulència
Amb gran violència
I tant, virulència
Amb el primer o segon guió
D'aquests
Que va presentar
Estava
I això
Crac, crac, crac
No, no
No es pot veure
No hi ha repressiós
El tros de la manifestació
Que es veu
És breu
I molt poc
Molt poc diàfan
És quasi Bresson
Diguem-nos
Hi ha un petit detall
Que segur que no se us va passar
Desapercebut
Que em xoca
Perquè
Clar
En aquests moments
Dius
Ostres, el tio
Ho va fer expressament això
I és
Si
O sigui
Quan a casa
Es parla una cosa important
Les dones no tenen paraula
Ah sí
Que tanca les portes
I
I al final
Quan hi ha la discussió
Sèria
I d'alçada
S'aixeca sense dir res
I tanca les portes
I després
Quan les torna a obrir
Per sortir
Les dones
Les dones estan enganxades
Al morell allà
Però no poden participar
Aixem-me recordar
Només
Però escolta
Ignasi
No sé com es diu
O via
Qui?
El Ferraz
El doctor Ferraz
El doctor Ferraz
El crida pel nom
No sé com es diu
Però què ha passat
Aleix
Aleix
Aleix
Aleix
No
Aleix és el fill
No, no, això
Ah, tu d'us el pare
No, no, li diu al pare, la dona es dirigeix
al pare, diu, però, escolta, què us ha passat
amb l'Aleix?
Em sembla que s'està referint a l'Aleix, no?
Què us ha passat amb l'Aleix?
Vale, vale, vale, ara tot ha entès, sí, és correcte.
O sigui, elles queden tancades, eh?
Sí, sí, sí.
Fora, eh?
Amb un segon pla.
Però d'una forma que ho evidencia ell
com una mena de menysteniment a la dona.
Sí, sí.
En el cas de...
O sigui, més que res, jo el que volia dir
és que la pel·lícula, de la pel·lícula
es pot extreure aquest aspecte que no és de l'època,
sinó que és totalment un valor...
De qualsevol moment.
De qualsevol valor.
Sí.
Que és aquesta crítica a l'actitud totalitària, no?
Sí.
Ara corren un parell de partits, particularment...
Alguns.
Alguns, sí.
Que per ells només existeix una realitat.
Sí.
No els hi discuteixis ni tan sols
que poden haver altres realitats gens coincidents amb la seva.
que, ah, no, és la imposició d'una determinada veritat
i d'uns determinats valors
sense possibilitat de diàleg possible.
S'ha d'acceptar com si fos gairebé religiós.
No, ben bé.
Aquest aspecte està en la pel·lícula, eh?
Sí, sí.
Que penso que, novament, ens trobem davant d'un material
que, vist amb els ulls de la gent que t'ha dit tu abans, no?
La gent jove que no han conegut aquesta,
els menys de 40, evidentment, no l'han conegut en absolut.
És interessant que la vegin per aquest cantó,
per aquest cantó que estem procedint a votar,
a vegades, alegrament,
i passen coses com les que han passat ara, recentment,
o que han passat sense anar més lluny a Ripoll,
per motivacions, potser, que van més enllà, també,
de l'opurament que ens ocupa ara, no?
Però, en general, el vot s'ha anat molt cap a una dreta
que no és la dreta clàssica, és una dreta molt perillosa.
Peculiar.
I no es dona valor a això.
I, bueno, aquí està explicat què són capaces de fer
quan tenen el poder aquesta gent.
Les dues cançons de Raimon,
tant la primera com l'última,
tant sobre la pau com contra la por,
posen molt bé,
emmarquen tot el contingut de la pel·lícula.
O sigui, són les dues coses, no?
I tant, i tant.
És un carèntesi perfecte.
Però lluitant contra la por, perquè...
Una pau buida, no?
Diu la lletra, no?
Sense categoritzar, jo diria que...
Va, Font té...
Font té un ofici brutal.
Hi ha moments que veus algun determinat de seqüències de purament...
Ja no diré d'acció, però molt ben narrades.
És a dir, no hi ha acció a la pel·lícula.
Però sí que hi ha una bona narració.
Dius, bueno, és que és simètrica a quasi un cine
que s'està fent a Itàlia,
que s'està fent a Estats Units,
les bones pel·lícules.
És a dir, que és...
I com ell, n'hi havia de gent així, aquests artesans.
El que passa és que a vegades el contingut era més buit.
Aquestes donen una pel·lícula que té una densitat
que no tenen...
El Paco Pérez Dols també és un altre director
que a Matiro Límpio fa una pel·lícula també molt potent en aquest sentit.
De fet, t'he entès que va ser el mestre de Josep Maria Font.
De fet, és el mestre del Josep Maria Font.
Pérez Dols va ensenyar l'ofici.
O sigui, el va...
En forn probablement és tan bo com és...
Segurament en gran part pel d'acord.
Perquè d'alguna manera
el que el va introduir de valent, de veritat,
en l'ofici com a director...
Ell ja ho diu...
Abans de fer de director, que és el que ell volia fer,
diu, vaig fer de tot.
Sí, sí, i tant.
De ajudant.
Ah, sí, sí.
De ajudant de guionista.
De guionista.
I tant.
De il·luminador.
De tot, de tot el que vulguis.
Va passar per tots els números de l'au.
Però va tenir...
Tenint en compte que entrar en aquest ofici
deuria ser dur de nassos en l'època,
el 48 entra de meritori,
el 54 ja fa un curt...
Gaudí.
De Gaudí.
I el 55 la primera pel·lícula,
Jo mateix, no?
Jo mateix.
Jo mateix.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Home, és...
Perdona, però jo diria que és de meteorit, no?
Vull dir, o sigui, del 48...
El 48 entra en l'ofici
i el 55 ja està dirigit, eh?
Sí, sí, és fort.
Després, Miquel Iglesias,
Joan Bosch, Ignacio Efei Quino,
Rafa Lluc.
És a dir, són una sèrie d'artesans
que aquest concepte de artesania
ara ja no és així.
Ara ja l'artesania, en tot cas,
s'adquireix a les escoles de cinema.
I va treballar per i Quino, eh?
La capacitació, no?
Ah, i va treballar per i Quino, clar, clar, i tant, i tant.
I Quino es va produir aquests 11 anys
que van...
Aguantant, com sigui, és clar.
Aquesta que li van prohibir inventar-lo,
en els fonaments.
M'enterran els fonaments.
Fins que va fer Subjudice
i sobretot el coronel Macià
i Companys Procés Catalunya
van 11 anys, eh?
10 anys des de...
10 anys.
És que és un matí, s'entendeu, jo no sé si sé.
Des de l'any 69 que fa aquesta pel·lícula
ell no torna a dirigir.
A la 79, efectivament.
10 anys.
10 anys.
Va estar 10 anys abans no fa Companys, eh?
Vull dir...
Ara es va dedicar a produir.
Sí, i tant.
Perquè tenia aquesta productora...
Doncs mira, Gonzalo Herralde,
Antoni Rivas, Ventura Pons,
i tant.
Ho sabia clar, tots aquests els va produir.
I, a més a més, després va fer un número
absolutament incalculable
de curtmetratges que ell produeix.
De fet, no fa gran cosa,
perquè en realitat és els pobres nois
que feien un curtmetratge del contingut que fos,
no valorava ell mai
si la cosa era prou decent o no,
prou interessant.
Ell automàticament,
escolta, Joa Maria,
legalitza'ns això.
Li passaven el curt,
deia, molt bé, ho faré.
Posava el seu segell,
diguem que el...
Com s'hi diu això?
Bé, el Marc Xemó,
el Marc Xemó, diguem de...
Tirem endavant,
anava,
feia el vincle a Madrid,
demanava a Madrid,
diguem, l'autorització,
el número de registre,
tot el que s'acostuma a fer.
Si no en té,
en aquest plan,
amb la Sandra,
li preguntarem si algun dia
la tenim entre nosaltres.
No menys de 50 o 60 curtmetratges.
Està millor dir.
O sigui, és una cosa tremenda.
Jo amb ell
n'hi vam portar
diverses bastions.
És que ell ha col·laborat
amb 250 pel·lícules,
d'una forma o d'una altra.
Sí, sí.
Estiu molt aviat, eh?
Però el que és important,
la producció cinematogràfica
esteide,
té la importància que té
perquè,
de fet,
ja des del principi,
perquè em sembla
que la funda,
força,
l'any 59,
eh?
Segurament, sí.
No, no,
l'any 59.
Si ho saps...
L'any 59.
se li nota que,
bueno,
evidentment ell és el fundador
de l'Institut de Cinema
de Catalunya,
se li nota
que vol generar
una indústria cinematogràfica
a Catalunya.
Aquest és l'altre vessant
d'en Josep Maria Forn
que s'hauria de...
Seria una figura paral·lela
al Miquel Porter
des d'un altre punt de vista.
Des d'un punt de vista més...
El Porter no era un home
de fer cinema,
malgrat que en feina havia fet,
però bàsicament
era un home
de teoritzar
i un mestre,
un professor.
Era pedagòg.
Era pedagòg.
Mentre que Forn no.
Forn és un home
d'ejecutar
i de fer cine.
Però tenen coses
similars de la visió.
La visió és comuna,
la visió que tenia
Porter
o la de Forn
d'un futur català
amb tots els exiliats
que ha de tenir
una indústria cinematogràfica
i que l'exemple
eren els francesos,
que per ells
ho tenien claríssim,
els dos pensaven
exactament igual
en aquest sentit.
Segurament,
tant Miquel Porter Moix
com Forn
són dos dels pilars
del cinema català.
a mi de tot
m'agradaria destacar
malgrat tot
el període
de la dècada dels 60
que dedica
majoritàriament
al cinema negre,
al cinema pulsíac.
de veritat,
són pel·lícules...
Ruta de los Narcóticos.
La Ruta de los Narcóticos,
per exemple.
Muerte al Amanecer.
Muerte al Amanecer
és boníssima.
O sigui,
són pel·lícules
fetes
amb una pulcritud
narrativa i tècnica
dels moviments
de càmera,
l'editatge,
el timing,
el timing
el controlava.
De veritat,
parlem evidentment
del Forn més compromès,
però en època
en què no podia ser-ho
per raons òbvies,
en què havíem de ser policia,
que la policia
sempre havia de ser
la que guanyava
i a més
amb una eficàcia
absolutament esparverant,
però com a pel·lícules,
aquesta dècada
dels 60 d'ell,
és extraordinària.
Hi ha aquella pena de muerte
que la fa
a Ulessa de Montserrat,
que aquest és un altre aspecte.
Un presentatge importantíssim
del seu cinema
està rodat a Catalunya,
a Barcelona,
amb escenaris naturals,
amb escenaris naturals
en una època
en què hi havia
certa tendència
si es podia
als platós.
Anava al Càcer,
a Maïssà,
si anava a platós
que existien,
ell no,
ell va anar molt
a l'equalització real.
I després aquest naturalisme,
aquest realisme naturalista
que té el seu cinema,
que jo crec
que és una altra
de les coses
que s'han de reivindicar
d'en Josep López.
El tenen tots els directors
que he dit abans,
també ho tenen,
però ja dic,
el mèrit suplementari
d'aquesta pell
que ens ha tocat avui discutir
una miqueta i parlar-la
és que té aquesta força
i aquesta cosa inversa amb l'Andre.
Com podia imaginar
fer una pel·lícula
com aquella,
amb aquest grau de compromís?
També va fer alguna comèdia,
com l'Alejandro Cassona,
La barca sin pescador.
La barca sin pescador.
I després
en va fer una
amb lo mínimo enlloc.
La barca sin pescador
ben bé comèdia.
La vida serà molt catxonda.
És a dir,
un, dos, tres,
ensaïmades i res més.
I res més, sí.
Sí.
Que el títol també...
Déu-n'hi-do.
I un altre,
ara no recordo el títol,
de Fulano de Tal.
Jo soy Fulano de Tal.
Jo soy Fulano de Tal.
És curiós perquè
comèdies no em feia,
vull dir,
es poden comptar
amb els dits d'una mà,
no?
Un o dos.
I en canvi era
un gran admirador
de Bill Wilder.
Sí,
perquè un gran admirador.
li agradava el cine, eh?
Però,
però,
tot s'ha de dir,
en primera posició
del seu cinema,
Orson Welles,
Orson Welles, eh?
I John Ford, eh?
Estaríem d'acord.
Eren els grans admirats
de l'any.
La narrativa...
Estaríem d'acord, sí.
Tremendo.
I després,
bueno,
tenim que dir
que el 2001
se li va otorgar
la creu de Sant Jordi,
que li va donar
el president Pujol.
Ah,
el president Pujol, sí.
i el 2010
el Gaudí d'Honor.
Sí.
Sí, sí.
Ja tocava aquest.
Vull dir que,
almenys...
Sí,
vam arribar a temps.
Són reconeixements
tardats,
no?
Sí,
sempre.
Sempre ho solen ser,
però, bueno,
el del 2001 encara,
diguéssim que estava ell,
va fer dos o tres pel·lícules més encara.
El que passa és que el 2006
va fer el coronel Macià,
que va tindre...
Ja no era...
No estaven les coses ja
per reivindicacions,
diguéssim,
catalanes i tal,
i va passar sense pena ni glòria.
Va passar molt...
I el 2015...
Probablement no està en un problema
d'això que...
Bueno, no ho sé,
no era una pel·lícula reixida.
Sí.
No era una pel·lícula reixida.
El 2015 va fer
la seva última pel·lícula,
que és un documental,
que es diu
El somni català,
que està narrat
per Montserrat Carulla.
Exacte.
I no...
Veníem cap aquí
que no he tingut l'oportunitat
si es va estrenar o no,
no he tingut l'oportunitat
de veure-la
i tinc ganes de veure-la
perquè, home,
ell el va dedicar
als seus nets,
la qual cosa em fa pensar
que pot ser una mica
el seu testament filming,
no?
Segurament.
Probablement.
Un home compromès...
I una declaració de principis.
I una declaració de principis
que va des de 1904,
o sigui,
El somni català
des de 1904
fins al 15, no?
Que, per cert,
una cosa seria dir això.
És a dir,
jo sé,
per informació privada,
que s'ha fet un nou,
una remasterització
de la pel·lícula
amb una còpia
que es va trobar
en unes condicions
relativament dolentes.
Manternos els fonaments.
Sí,
de Manternos els fonaments.
Torno el Manternos els fonaments.
De fet...
No és el que hem vist, eh?
Però, de fet,
la còpia
de l'any 85,
és una còpia...
Ah, bueno,
perdona,
remasterització digital.
Estàs parlant
de remasterització digital.
Sí, sí,
remasterització digital.
Amb digital.
Amb l'amistat
amb l'empresa que ho ha fet.
Llavors em diuen que ells,
perquè ja vaig preguntar,
existeixen DVDs?
Existeix alguna cosa?
Diu, sí,
jo sé que no es va fer
res més que un tiratge
d'uns quants DVDs.
Ho dic de cara
a que la gent
que la vulgui veure,
òbviament,
no hi ha cap plataforma
que siguem conscients
que la tingui
i que l'únic seria
veure-la,
doncs,
a base de Cine Club
o biblioteques,
com diu el Pep,
que és un gran aficionat
del tema.
O el canal de biblioteques.
Sí,
la xarxa de biblioteques
d'aquí.
A vegades solven
de problemes
increïbles.
I deu ser,
i deu ser,
i a més a més,
deu ser la versió
que està restaurada
i que estarà millor
que la que hem vist nosaltres.
La que hem vist
és la de TV3.
La de TV3, sí, sí.
La que es va emetre
en el seu moment.
Sí,
amb el logotip posat.
No,
tampoc està malament, eh?
No.
No, no.
No, no,
és una còpia que està malament.
Bé.
Molt bé.
Deixem aquí
perquè pensem
que si podem contactar
un dia
amb la filla del Josep Maria,
la Sandra,
doncs
tornaríem una mica
impagable
sobre el tema,
perquè valdria la pena.
Ja ho he intentat,
aquesta vegada
no ha sigut possible.
Molt bé.
Llavors,
tu ens comentaves
abans que havies vist
ahir
la darrera,
que la va presentar
Kant
de Wes Anderson.
Exacte,
l'Asteroid City.
Evidentment,
en la línia
del Wes Anderson
des de l'Hotel Budapest
com a mínim,
tot i que totes
les seves pel·lícules
són marcianes
i rarodes,
no?
Però jo crec
que des de
l'Hotel Budapest
ha vist el filó
d'alguna manera.
I aleshores
l'Asteroid City,
que a veure,
que és distret,
si ha d'agradar,
perquè,
evidentment,
el seu cinema
és postmodern,
descaradament postmodern.
Sí,
però el tio té coses bones
com és,
per exemple,
rodejar-se
d'un equip d'actrius
i actors
molt bons.
Sempre.
I això ajuda molt,
de cara al públic.
I tant.
Això es marca.
Facilita.
Només t'haig de dir
que aquí tenim gent
com l'Escarlet Johansson,
el Tom Hanks,
el Jason Swartzman,
l'Edward Norton...
Tilda Swinton,
suposo,
i des de totes.
Quina?
Tilda Swinton.
Ah,
per descomptat.
Per descomptat.
I el Matt Dillon,
l'Adrien Brody,
el Willem Dafoe,
bueno,
fins i tot
l'Amargot Robbie,
que està ara de moda,
també.
L'Amargot Robbie,
direm el que vulguis,
però és un tros d'actriu.
Es menja la càmera
i tot el que hi ha davant.
Sí, sí.
Ah,
era ser una vez Hollywood,
surt un quart d'hora,
però cuidado.
Vaya, vaya.
La recordo perfectament.
Quina?
El seu...
Era ser una vez Hollywood.
Ah,
la presència de la Margot Robbie
dintre la pel·lícula.
Fa deixar un tape,
no?
Clar.
Sí, sí.
Sí, sí.
La imatge d'ella
anant al cinema
pagant per veure
la seva pròpia pel·lícula...
Molt bona.
El plano,
el primer plano d'ella,
mirant-se a ella mateixa...
Allò no té preu.
La pel·lícula amb el Dean Martin.
Molt maca.
Molt interessant, sí.
Aquelles que feia
el Dean Martin
de l'agent secret aquell,
que ara no me'n recordo,
però bueno, era...
Matt Helm.
No?
Potser?
Sí, potser.
Potser.
Matt Helm.
Sí, senyor.
Em va fer com 3 o 4,
sí, sí.
I una d'elles sortia
a la Sharon.
És una mica
la rèplica James Bond.
Efectivament.
Sí, sí.
Americana.
Efectivament.
Bé, doncs,
la història
és
absolutament
postmoderna
i
em fa
un ús
molt intel·ligent
i gairebé
vertiginós
de la metaficció.
En el sentit que,
en realitat,
estem veient
un programa...
Compte,
perquè la cosa...
Anem per pas, eh?
Comença la pel·lícula
que és com si estiguessin veient
l'emissió televisiva,
l'any 55,
l'emissió televisiva
d'un assaig final
de l'obra
d'un important
autor teatral,
que és el paper
que encarna
l'Edward Norton.
Aleshores,
en un moment donat,
mentre
estan fent
la presentació
senyors,
és una ocasió única,
anem a veure
l'assaig final
de l'obra
d'Edward...
Bé, no de l'Edward Norton,
sinó de l'autor
de l'Edward Norton,
i, bueno,
li donava
molta pompa
a l'efemèride,
no?,
a l'emissió televisiva
d'això.
Automàticament saltem...
Això és pantalla
1.33, eh?
Quadrat.
Quadrada antiga.
Blanc i negre,
per descomptat.
Aleshores,
obro una porta
i saps!
Entrem
a la representació
teatral.
I aleshores,
el món és en color.
No solament en color,
sinó que és
d'un meravellós
tecnicolor
estil...
I pantalla panoràmica.
Que jo estic enamorat...
Clar, aquí ja em va...
Ja em va...
Ja em va agafar, no?
Pantalla panoràmica,
això sí, clar,
que la cosa no encaixa molt
amb l'any...
Bueno, els anys 50,
evidentment,
Ben Cardi,
totes aquestes
sí que es feien
amb Cinemascope
i el Bèstia, no?
És un...
És tecnicolor,
però dels anys 50, eh?
De l'autèntic, eh?
Perquè dels anys 60 i 70
moltes vegades
llegeixes
tecnicolor.
No és el mateix.
El color del...
El tecnicolor dels anys 50,
el de vèrtigo, no?
Era més...
Era molt més...
Bueno, contrast aquell,
molt més contrastat,
molt més saturat.
Molt més saturat,
els colors i això...
Era menys descontrolat,
el que vas quedar...
El control a vegades
és...
Fa que les coses
quedi més neutres.
Però allà era...
Jo el que estic maravellat
és la...
L'òptica
dels anys 50
és ja d'una perfecció.
Tu veus una bona còpia
dels Déu Maraments
o del Benchart mateix
i t'has de treure el barret.
Dius, mare de Déu,
quines lents,
quina finura,
quina perfecció
que hi ha
als anys 50
amb el que es rodava.
Suposo que amb les produccions
cares, evidentment.
Sí.
Però és que era meravellós.
Bé,
el Wes Anderson
està, evidentment,
enamorat
del cinema clàssic
i, per tant,
doncs ja,
d'entrada,
és això.
Bé,
l'obra de teatre,
que és la part
més fictícia,
per dir-ho així,
perquè, clar,
passa a ser
com la realitat
de la pel·lícula,
no?
Tot i que
no hem de perdre de vista
que és una representació
teatral.
L'obra de teatre
es va barrejant
en moments
en què veiem
l'Adrián Brody,
que és com el realitzador,
no el director,
sinó el realitzador
del programa,
no?
I tal,
que està allà
mig dormint
mentre els altres
s'estan assajant.
L'obra en qüestió
és
un joc
que es diu
Asteroid City
perquè representa
que ha caigut
un asteroide,
un meteorit
enorme
que ha deixat un cràter,
aleshores,
allà,
s'ha fet
un observatori
de
un
com es diu
Stargazer,
un Stargazer
que són aquestes
instal·lacions
que es van posar
una mena planetària.
Observador
de les estrelles.
Stargazer.
Sí, sí.
És la manera
que tenien els americans
els anys i cuatres
sobretot, no?
Quan creien en ovnis
i en marciats
jo,
vigilant l'espai, no?
Sí, sí, sí.
Aleshores resulta
que
casualment
bueno,
un personatge
que és el que
encarna
el Jason
Schwarzman
va amb els seus
tres fills,
un d'ells
un prodigi,
un nen prodigi,
i quan estan passant
per Asteroid City
s'espatlla el cotxe,
bueno,
s'espatlla,
mora,
podríem dir,
el Matt Dalon
és el mecànic,
que hi ha totes aquestes
situacions típiques
del Wes Anderson
absurdes,
no?
Vull dir que...
El Matt Dalon
sempre té problemes
amb les coses
que se li aturen
també.
Hi ha diverses perilles
que se li aturen
el cotxe.
Concretament
recordo una.
Bueno,
la qüestió és que
s'han de quedar
allà a fer nit,
no?
Perquè
en realitat
estan portant,
tenen l'objectiu
d'anar
a no sé
quina altra part
dels Estats Units
a soterrar
les cendres
de la dona,
del pare aquest
del nen prodigi.
Però
es veuen obligats
a soterrar-les allà
perquè s'han quedat
sense cotxe.
Mentrestant
truca
el seu sogre,
que és el Tom Hanks,
que literalment
li diu,
el Tom Hanks
literalment
li diu
mai t'he volgut.
Però,
o sigui,
tots són...
Hi ha molts aspectes
dramàtics
en aquesta pel·lícula
perquè la
Esquerra Johansson
va parar,
és actriu,
és una actriu famosa,
però va parar
a Asteroid City
el dia següent
perquè,
mira per on,
el dia següent
s'inaugura
una convenció
de nens prodigi.
Quina casualitat
que el que ha entrat
en pan
amb el cotxe
el seu fill
és un nen prodigi.
És a dir,
bueno,
total,
que el dia següent
apareixen tot d'escoles
amb nens prodigi,
tots són,
diguem-ne,
nens adolescents
pràcticament,
15,
16 anys
i tal,
no?
I amb tot això,
enmig de tot això,
hi ha una autèntica visita
d'un marcià.
Absolutament còmica.
Estil Wens Anderson,
en plan isla de perro,
saps,
aquella pel·lícula d'animació,
una cosa per l'estil,
no?
Tothom,
aleshores,
diu,
aleshores tots en quarantena,
perquè,
clar,
el marcià arriba,
agafa una pedra
que és un tros del meteorit
aquell que va caure allà
i se l'endú
i torna a pujar ràpidament
el seu,
d'allò,
i se l'endú.
Tots patrificats.
Tots,
tots patrificats,
no?
Però, clar,
automàticament l'exèrcit,
tots en quarantena,
perquè,
esclar,
ha vingut un marcià
i vés a saber tu aquest
el que porta,
no?
Vull dir-te.
El Wens Anderson va dir
que li va venir la idea
de la quarantena,
perquè aquesta pel·lícula
està rodada
d'agost a novembre.
Amb el Covid.
Amb el Covid.
Amb el Covid.
L'any 21.
L'any 21.
Havien de rodar-ho a Roma,
però al final
se'n van anar
a aquesta part
d'Andalusia,
ara no recordo
exactament on és.
D'Onyana?
No, no, no, no, no.
Almeria?
Al desert?
Sí, exacte.
Ara no recordo exacte.
Ah, Chinchón.
A Chinchón.
A Chinchón.
El desert de Califòrnia
està situat allà.
Representa que passa
al desert de Chinchón,
de la zona de Chinchón,
doncs passa pel desert
de Califòrnia nebrasca, no?
Vull dir,
Nevada, perdó.
Califòrnia nevada
està per allà.
Representa.
Bé,
però anem saltant,
com he dit,
de tant en tant
a la realitat,
o sigui,
a la emissió televisiva
i a les bambolines
de la emissió televisiva.
De tal manera
que la complexitat
de la pel·lícula
és d'un i do, eh?
Vull dir,
abans no acabes
de posar-te en lloc.
D'un i do.
jo simplement,
jo soc
Wes Anderson
i, per tant,
la de fet...
Jo també,
ho confesso.
Ara,
de tota manera,
jo admeto
que la pel·lícula
té un punt
de manierista,
ja.
És a dir,
ja m'has fet
l'Hotel Budapest
amb aquesta mateixa
tècnica
de còmic,
té una mica,
sembla com un punt de còmic,
i, en conseqüència...
Sí,
i el French Dispatx
també va per aquí.
Exacte,
la crònica francesa
també és una pel·lícula
que té molt d'això
i, a més,
està molt fragmentada
perquè són diverses històries.
Sempre passen coses
molt dramàtiques
però estan mostrades
amb fredor,
amb una fredor.
Les Carles Johansson
donen i do
el que té a sobre
i, realment,
tot és
amb un sentiment
molt fred,
molt distant.
Bé,
la teva valoració
la recomanem
per anar-la a veure o què?
Jo li dono
com a mínim
un 8,75.
Molt bé, carai.
Una cosa,
sí,
li passo la paraula
a l'amica Anastasi
perquè em sembla
que té una proposta
per clàssic
de la setmana que ve.
Estem tots d'acord
que em tocarien a mi?
Perquè aquest és el primer dubte
que hem tingut.
Estem absolutament d'acord.
Vinga.
Jo proposo
una pel·lícula
que penso
que té interès,
penso una pel·lícula
que estem parlant
d'una pel·lícula
no tan compromesa
com aquesta última
que hem parlat
que té un interès comercial
declarat
i que el va tenir
un gran èxit
que és Origen
del Christopher Nolan.
Sí,
jo penso que és una pel·lícula
que té molta tela també,
el món dels somnis
és un món
que sempre té molta tela
i que,
bueno,
si tenim...
Estava parlant
de metaficció...
I anem a...
Anem a...
Imagina't on anem ara.
Més postmoderna
que aquesta pel·lícula
seria difícil.
Amb un dels finals,
diguem-me,
imprecisos,
més famosos
de l'història del cinema
i que...
Sí, sí.
Home,
i Nolan...
És un títol fort.
Jo a Christopher Nolan
li tinc molta mania.
Ja ho sé,
i no ho he fet.
No, no, no.
Però, no, no, però...
S'ha de reconèixer
que en sap molt.
Però admeto
que aquesta pel·lícula
té aspectes
molt fascinants.
Jo crec que sí.
Perquè el que sí que sap
és que d'homes
són sinfonies.
Fa sinfonies visuals.
I com exercici,
si m'ho diria,
de muntatge
per un muntador
és una pel·lícula
que és una lliçó
de muntatge.
Brutal, brutal.
Bé,
aplaudeixo la tema.
Em sembla molt interessant.
Molt bé, amics.
Doncs fins aquí
al programa d'avui
i quedeu emplaçats
per la setmana que ve
que parlarem
d'Origens,
de Christopher Nolan.
i lliçó el programa d'avui.
I lliçó el programa d'avui.
I lliçó el programa d'avui.
Fins demà!