Cinema sense condicions
Cinema sense condicions
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ha viscut!
demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
на inc挑逆
amb el titul de a punt卡 punt que
era de 71 minutos i
estava dedicada a la obra del realitzador Akira Curosaba.
Despues del 2001 per exemple, les seves dos últimes bel
una vuitantena, perquè moltes eren
curtmetratges. Hi havia curtmetratges
de 16, 18, 20 minuts, etc.
Aquestes dues últimes serien
el 2001, Le Souvenir de l'Avenu
i Chat Percher, del 2004.
Aquest va ser el darrer film
que va fer ell. Mentre estan
solventant els problemes tècnics
de control, us volia parlar
d'una pel·lícula que vés darrerament
en passi de premsa.
És una pel·lícula que es diu
Le De Chiem Act, el segon acte
de 2024, francesa.
Aquesta pel·lícula està dirigida
per Quentin Dupieux i és el film
que va inaugurar l'any passat, fora de competició,
al Festival de Cannes. És a dir, amb això
ja podem tindre una mica una idea
que es tracta d'una pel·lícula
que té un cert, a priori ja,
un cert pòsit i així ho va entendre
el festival.
Bé, aquesta pel·lícula, com he dit,
està dirigida per Quentin Dupieux
i interpretada per
Liz Seydoux, Vincent Lindon,
Louis Garrel, Rafael Kenard
i Manuel Guillot.
Els cinc estan excel·lents.
Aparentment es tracta d'un divertiment
sorneguer, en clau de comèdia,
però en realitat és un relat que carrega
sobre d'una forma
a consciència
un sistema de cinema
que s'està prodigant molt
en l'actualitat
d'una certa correcció política
i podria anar
des de la crítica
amb aquest tipus de cinema
fins
a
agafar
i posar en qüestió
l'esclavitud
que cada vegada
sembla que tindrem més
de l'aplicació
de la intel·ligència artificial
en el cinema.
El rerefons
presenta
a l'avícola
un panorama
en el que
et deixa
un pòsit
de
tristor
i fins i tot
el domeny
d'un nihilisme
de cara
a l'avenir.
Però
sí que és veritat
que
en través d'això
la pel·lícula
et recorda
per la forma
en què està feta
fins i tot
a mi
m'ha transportat
a una de les pel·lícules
més franceses
de
Luis Buñuel
com és
el decret
charm
de la bourgeoisie
per
allí són
unes caminades
sense
massa ordre
amunt i avall
massa ordre
en el sentit que
no sabem exactament
cap a on van
i aquí
allí són quatre
dos parelles
i aquí són
quatre persones
dos homes
i un home i una dona
que estan
fent una pel·lícula
aquesta pel·lícula
veureu que està
dirigida
per una
intel·ligència artificial
que també ha participat
amb el guió
etcètera
és fantàstic
perquè això crea
unes situacions
novedoses
que gràcies al mestratge
que té
Quentin
i la mà de la llet
també
que és notable
aconsegueix un registre
interessantíssim
jo crec que és una pel·lícula
d'aquelles que
val molt la pena
veure
em sembla
un treball
extraordinari
que està
dintre
de
el que és
la carrera
d'aquest director
és una carrera
que
és
molt
dispersa
ell està
interessat
en fer
un tipus de sistema
que
se surt
de
el que és
la regla
però aquí
en tot moment
aplica
des del meu punt de vista
aplica
un guió
de ferro
en el sentit
que
està estructurat
de tal forma
que tu
quan acabes
la projecció
penses en la pel·lícula
i dius
és que
no trobo
ni una escena
que digués
això podria ser
prescindible
o aquí està
allargada
o no
és d'una precisió
extraordinària
i tècnicament
està
realitzada
de forma
impecable
ja he dit abans
que els actors
estan
excel·lents
tots
i
també
es nota
la mà
i
la maestria
que té
Quentin Dupier
amb el tractament
dels secundaris
hi ha
un dels actors
que
en realitat
forma part
de la pel·lícula
que s'està rodant
el cine
dintre del cine
en dues ocasions
es trenca
la quarta paret
que és una cosa
que
a vegades
resulta molt forçada
en el cinema
i en canvi
aquí
es fa d'una forma
molt natural
i després
ja dic
hi ha una sèrie
gairebé més que secundaris
figurants
que són
extraordinaris
encara que només
tinguin
una frase
la seva presència
la seva distribució
dintre el context
de la pel·lícula
és
estupenda
segon acte
s'estrenarà
el proper divendres
11 d'abril
i és una pel·lícula
que
si esteu
per aquí
per Setmana Santa
jo crec
que és de les que
tenint en compte
el que hi ha ara
amb estrenes
val molt la pena
de veure
bé
a veure
com
com tenim el tema
s'ha solventat
ho tenim bastant bé
sí
bé
doncs a veure
primer
donem la benvinguda
al nostre tècnic
reparador
Jan
bona tarda
Anastasi
bona tarda
bona tarda
doncs sense més preàmbuls
anem a passar
el que he comentat abans
que és l'entrevista
que vam tindre
la setmana passada
en el seu despatx
amb el nou director
de la Filmoteca
Pablo Laparra
endavant
bona tarda
amics i amigues
un dimarts més
amb vosaltres
a Radio Desbem
Cinema Sense Condicions
amb aquesta oportunitat
tenim un programa
molt especial
tots els nostres programes
són especials
però aquest ho és més
i és que
gràcies a la seva gentilesa
tenim l'oportunitat
de parlar
amb el nou director
de la Filmoteca
bueno
ja
de fet
ja per fer vuit mesos
es tracta
de
Pablo
Laparra
Pablo Laparra Pérez
correcte
molt bé
bona tarda Pablo
moltíssimes gràcies
per rebre'ns
estem aquí
amb l'Anastàcia Rinos
que és una persona
també
a part d'estret
col·laborador
del programa
de Cinema Sense Condicions
té una trajectòria
de més de 40 anys
de l'Anastà Rinos
de l'Anastà Rinos
de l'Anastà Rinos
ja no cal que el present
no cal que el present
no cal que el present
i t'agreixo
que et coneguis
i ja està
bueno
dir-vos a vosaltres
que el Pablo
va agafar el càrrec
a l'1 de juliol
de l'any passat
suposo que
des de l'1 de juliol
cap aquí
ara ja deus estar
ben rodat
però l'has tingut
la teva feina
de totes formes
abans d'entrar en matèria
m'agradaria fer
dintre la introducció
un breu resum
breu
del teu currículum
perquè a veure
es tracta
d'un director
si no l'heu conegut
i veniu per la filmoteca
a través de presentacions
d'això
el coneixereu
però que és una persona
molt jove
ostres
podria ser-ho més
encara
llavors ja
segurament
no hauria accedit
amb aquest càrrec
que va haver de superar
una criba important
perquè
es va fer
amb una selecció
amb opositors
de rango nacional
i internacional
per tant
anem a les dades personals
el Pablo Labarra
veneix a Gandia
el 1987
és doctor
cum laude
en estudis cinematogràfics
i culturals
per la New York University
és llicenciat
Premi Extraordinari
en Història de l'Art
per la Universitat de València
Màster Oficial
en Estudis Comparatius
de Literatura
Art i Pensament
per la Universitat
Pompeu Fabra
de Casa Nostra
des del 2018
i fins ara
exercit
com a cap
del Departament
de Recerca
i docent
de Lías
Caraceta
Cine Escola
del País Basc
ha estat responsable
coordinador
de Pensament
i Debate
i director
de Cinema
el dia 70
Arxiu del Festival
has col·laborat
també
em consta
amb moltíssimes
publicacions
però anirem
ara posant-nos aquí
escrit i tal
jo crec que
amb això
ja
ja donem
ja donem
una base
de la teva
separació
i interessants
bé
entrant en matèria
ja
la primera
següent
la primera
pregunta
seria
què serà
la Filmoteca
a partir d'ara
sabem
que
la trobes
segurament
enxegada
amb una
programació
correcta
i tal
jo et vull dir
una cosa
sí
nosaltres
en el programa
si tens l'oportunitat
d'escoltar-ho
una vegada
nosaltres tenim
el programa
sempre en directe
de 18 a 9
els dimarts
Cinema Sense Condicions
Ràdio Desvern
en el programa
nosaltres normalment
fem un clàssic
de la setmana
i després
fem dues seccions
una
pel·lícules
en cartellera
anàlisis
crítica
no m'agrada
i jo ja m'he dit
que soc cronista
que no soc crític
que soc jo
per jutjar
deixem-ho aquí
i després
fem
una vessant
més tècnica
però
que serveix molt
per donar pautes
a l'oient
que és
Aula de Cinema
Anastàcia Ruinos
llavors
sempre
i aquí és allà on anava
sempre
en el decurs
del programa
es fan
generalment
ja sigui
per part d'Anastàcia
o meva
referències a
i si teniu
alguna vegada
en què no us convenç
la cartellera
penseu que
a la Filmoteca
sempre
sempre
hi ha coses
interessants
és molt d'agraït
ser confiants
en el nostre programa
no
però t'ho dic
t'ho dic perquè
és veritat
ja et dic
allà estan
els podcast
dels últims
dos o tres anys
de programes
i és comprovable
vull dir que
és així
som amics
de la Filmoteca
no parlen
del meu carnet
amics de veritat
amics de veritat
molt bé
doncs Pablo
què podem esferar
amb aquesta nova etapa?
bé
com molt bé
has dit
jo la Filmoteca
que em troba
en assumir
el meu càrrec
l'estiu passat
és una institució
plenament consolidada
és a dir
la Filmoteca
ve d'uns anys
de consolidació
de bona feina
i de
construcció
d'uns fonaments
molt sòlids
el que hem de fer
ara és
continuar
aquesta
agenda
de consolidació
de prestigi
i és fàcil
quan la feina
que et precedeix
és bona feina
és fàcil
continuar
en aquest sentit
crec que el que
tenim ara
si hem de parlar
des d'un punt de vista
més institucional
podem descendir
a detalls
de programació
de patrimoni
d'altra mena
però és veritat
que tenim una gran fita
a les portes
que és la nova llei
de la Filmoteca
això significa
un dels moments
més importants
de la història
d'aquesta institució
que es va fundar
l'any 1981
i que per fi
si tot va bé
amb la votació
parlamentària
es devindrà
un equipament nacional
en plena autonomia jurídica
per dir-ho en altres paraules
és la consolidació
per llei
del cinema
com un pilar
de la cultura del país
i jo crec que és un motiu
d'alegria
per les persones
que ens estimem
al cinema
i que ens estimem
a la Filmoteca
i a nivell de criteris
de partir d'ara
eixos
diguem
bàsicament
per als que tu
intentaràs
vertebrar el teu projecte
quins seran
els eixos principals
per als que
a part d'aconseguir
construir això
que acabes de dir ara
en altres sectors
la Filmoteca
és molt complexa
la Filmoteca
té molts
desvertents
què penses potenciar
per on penses
que la Filmoteca
és millorable?
Jo no parlaria
en termes de millora
perquè implícitament
estaríem insinuant
que hi ha
com carencis
jo crec que hi ha
com uns reptes
que són els reptes
del nostre temps
i que els hem de mirar
a la cara
un d'ells
té a veure
amb el canvi tecnològic
és evident
que com a Filmoteca
ens enfrontem
a la revolució digital
i és un tema
molt delicat
i molt complex
perquè per una banda
nosaltres
treballem
de valent
per produir
digitalitzacions
ara estic parlant
de la part més patrimonial
de la Filmoteca
el tema de la col·lecció
de l'arxiu
nosaltres treballem
per digitalitzar
títols
de la nostra col·lecció
perquè la major part
de les sales de cinema
és un parc digital
el consum
ha canviat
i aleshores
hem d'arribar
a totes les pantalles
que en un percentatge
pràcticament majoritari
o total
són digitals
però això
ha de conviure
a no oblidar
que el cinema
abans de l'era digital
ha existit
en una multiplicitat
de formes
suports
i tecnologies
i és responsabilitat
d'una Filmoteca
vetllar
per la supervivència
d'aquests modes
d'experiència
i aquests modes
d'existència
del cinema
i això ho hem de fer
en un món
que com dic
és digital
on desapareixen
els laboratoris
desapareixen els experts
es perd el coneixement
és a dir
hi ha uns reptes
majúsculs
reptes invisibles
derivats
del món digital
i nosaltres
hi treballem
a contracorrent
en aquest sentit
i el repte
conforme passen els anys
es fa més i més gran
aleshores
jo
és un exemple
entre molts
crec que
aquesta línia
de batalla
és molt important
per nosaltres
com juguem
la partida digital
sense desatendre
tota la història
del cinema
fins ara
correcte
això va
des de les nous
de preservació
hem de cuidar
de les nostres pel·lícules
en format analògic
fins a la sala
de projecció
nosaltres
no renunciem
ni renunciarem mai
a projectar cinema
també
en 35 mil·límetres
16 i 8
en els formats
analògics
és la nostra resposta
si no ho fem nosaltres
no ho farà ningú
això ens condueix
cap a la següent
pregunta
que teníem prevista
que és
saber
si està
dintre
dels plans
de futur
a part de
ja hi ha
un arxiu
de consulta
de pel·lícules
audiovisual
però si hi ha previst
per exemple
muntar
una plataforma
que
a veure
que no fos gratuïtat
que tingués
el seu cos
per apuntar-s'hi
però
així com ara
hi ha
diverses plataformes
per accedir
per exemple
Caixa
Fòrum
en té una
sí
sense ser
del cinema
tenim
el Filmin
per superar
una plataforma
de la Filmoteca
una mica
perquè
el camp
que tu has dit
35
16
audio
la història
del cinema
i
d'acord
amb els nous temps
també
una plataforma
de Filmoteca
que ens permet
veure pel·lícules
que tu saps
que si les programessis
a lo millor
tindries 20 persones
allà
però
que a lo millor
la tens
en plataforma
i tens
alguna sorpresa
o sigui
ara per exemple
vaig anar a veure
l'altre dia
l'exposició aquesta
sobre la
mai a veure
no sé si
l'has vist
hòstia
és una dona
interessantíssima
que malauradament
va fer poca cosa
però
bueno
es va morir
molt aviat
desgraciadament
però
és un personatge
molt interessant
o sigui
estudis
tecnològics
i tal
que s'hi era en marxa
la dansa
etc
com ho veus
això
hi ha una mica
previsió
no és un objectiu
a punt termini
de la Filmoteca de Catalunya
per un seguit
de raons molt complexes
però
tot i que com dic
no abandonem
l'activitat digital
i per exemple
les pel·lícules
que nosaltres
digitalitzem
a dins del programa
Visibilitzem el Cinema Català
que cada any
digitalitzem 20 títols
de la nostra col·lecció
aquests títols
els posem a disposició
online
mitjans
al nostre canal de Vimeo
durant dues setmanes
és a dir
nosaltres no renunciem
a la difusió
online
però per respondre
de manera clara
a la teva pregunta
ara mateix
els nostres esforços
de programa públic
estan centrats
a les sales
i a l'experiència
col·lectiva
del cinema en sala
i no
en una posició
aristocràtica
o reaccionària
o de no voler viure
en el món que vivim
com et dic
nosaltres tenim
una política activa
de digitalització
però els esforços
els recursos
la intel·ligència
l'estem focalitzant
a les nostres sales
i els resultats
ens permeten ser optimistes
nosaltres tenim ara mateix
una xifra d'assistència
que s'apropa
al centenar de persones
per cessió
i crec que és un motiu
d'alegria
es va publicar
el balanç de 2024
i estem en una forquilla
entre 80 i 97 persones
per cessió
i ens permet mirar
amb optimisme
el futur del cinema
jo una cosa
que em preocupa molt
és caure en un discurs
nostàlgic
o pessimista
un discurs fúnebre
tan recorrent
des que el cinema va neixer
des que el cinema va neixer
tothom diu
el cinema es morirà
i no es mora
també en viu
això des que va neixer
des que va neixer
des del primer dia
i directors molt importants
el van enterrar
que no hi creïm
com un art
veïnable
sinó com una manera
d'entreteniment
estem al final
sí, sí, sí
també hi ha una cosa
que en molts casos
quan els cineastes
es fan grans
i pensen
la seva pròpia mort
volen acabar
amb tot allò
que els envolta
és una cosa
molt narcisista
del creador
però jo crec
que és la nostra obligació
això com et dic
ara mateix
posarà totes les tropes
si em permets
la metàfora barata
a la línia
del cinema
compartit en sala
a veure
nosaltres som
absolutament partidaris
que la gent
vagi
a la sala
o sigui
quan et deia això
és pensant
en un tipus de cinema
que difícilment
pot omplir la sala
no ho descartem
no ho descartem
però en el curt termini
no és una prioritat
però és una proposta
que evidentment
tenim molt present
cinèfots
estudiants
investigadors
és una línia
absolutament
acabes de dir una cosa
al dir la paraula estudiants
la pregunta meva
no era aquesta
la pregunta ara
el focalitzat
tot a les sales
ha de tornar
i ha de tenir
les sales
bàsicament
faré una pregunta
a les sales
i després em queda
pendent
perquè ja la farem
després
el tema
de les altres activitats
paral·leles
de la tecnòpica
el tema de les sales
l'estat tecnològic
actual
de les sales
i la seva evolució
en un futur immediat
o immediat
o mitjà
quina creus que seria
tant la de la Laia
com la de
com l'altra
com la de
com la d'Oxamon
com Xamon
doncs és una feina
de formigueta
i del dia a dia
constantment
estem perfeccionant
els nostres equips
en sala
recentment
i és una cosa
molt especialitzada
però estem en un entorn
de confiança cinèfila
hem invertit
en els nostres projectors
de la sala Laia
per perfeccionar
la projecció analògica
de cinema
mute
per sota dels 24 fotogrames
per segon
un tipus de projecció
molt específic
però que ha canviat
la qualitat
de la nit al dia
i són petites inversions
que anem
composant al dia
els nostres equips
ara per exemple
també estem fent
una inversió
amb tot el tema
del so
una línia
que ens interessa
molt explorar
i perfeccionar
és l'acompanyament musical
del cinema
silent
com a dintre
d'una sala de cinema
poden passar
moltíssimes coses
dir-te que l'Anaït Simonian
ha estat al programa
és una pianista
pianista habitual
de la casa
bona amistat amb ella
i sí, sí
i tant
va dintre
un record
ja pel mestre Pineda
a l'inici de tot
una mica
i després
l'Anaït és una crac
això és interessant
és anar una mica
també
a cobrir
aquella cosa
que és la més
la més antiga
però és la manera
més antiga
el cinema
mai ha sigut mut
absolutament
correcte
però en un temps
hi havia un
que l'explicava
els narradors
per exemple
també estem fent
aquesta inversió
amb les taules de so
estem canviant
la il·luminació
gradualment
perquè també
a nosaltres
ens interessa molt
i pot ser això
connecta amb allò
que deies
d'activitats paral·leles
ens interessa molt
reivindicar
la sala de cinema
no només
com un espai
per gaudir del cinema
sinó també
per pensar del cinema
per discutir del cinema
per xerrar de cinema
això implica també
unes condicions
domíniques diferents
canviants
com us dic
és una inversió
constant
i intentem
mantenir les nostres sales
en el millor estat
de forma possible
t'he dit una cosa?
no, no, no
és una mica això
no, no
que
te la vull dir
perquè segurament
t'agradarà
jo soc
vaig
mira aquest matí
per les obriries
dues pel·lícules
ahir em vaig veure una
passes de premsa
450 a l'any
independentment de la filmoteca
que vinc bastant
també
bé, hi ha una cosa
que sempre
li he comentat
a l'Anastasi
estic molt content
de la meva feina
perquè em permet
veure el cine
sense gent menjant
ni bevent
ni xerrant
ni gratant-se
o pujant allà
i ara ve el que potser
t'agradar
i això t'ho vaig comentar
em va agradar moltíssim
baixo
me'n vaig a la laia
i entren dos
i es posen
a la segona fila
i comencen
a obrir
la motxilla
comencen a treure
i tal
i baixa una noia
acaba allà
i els diu
això és la filmoteca
aquí no es mengi
ni es veu
si voleu
sortim
li hauria fet una abraçada
no està permès
dinar ni beure
són principis
aquí tenim
una sala
fantàstica
a Barcelona
que és el fenòmen
però noia
allà t'entren
amb unes càrregues
que allò
d'olor
de quins petes
des del carrer
la primera mitja hora
de projecció
és un horror
bueno
res
era comentar-ho
em va fer feliç
de veritat
escolta'm
me n'alegres
era meva
gustos personals
és a dir
sabent que una filmoteca
no es porten
els gustos personals
evidentment hi ha un equip
de treball
tu ets el cap d'ell
però evidentment
hi ha gustos personals
que no han de ser secrets
és a dir
un tipus de cinema
determinat
o uns determinats directors
el que tu vulguis
com plantegis
quins són
els teus gustos
personals
amb cinema
m'alegra molt
com has marcat la pregunta
perquè crec que és superimportant
distingir entre la meva funció
com a director de la filmoteca
i les meues preferències
o gustos personals
jo personalment
tinc molt d'interès
amb el cinema
de no ficció
amb tota la tradició
del documental
evidentment sabem
que la paraula documental
o no ficció
són categories
molt abstractes
però m'interessa molt
els moments
en què
es fa molt manifesta
la trobada
entre la càmera
i la realitat
i com
la càmera
impacta la societat
i la societat
impacta
a la càmera
per mi
en el meu itinerari
no sé
la meua
educació sentimental
i cinematogràfica
va ser importantíssim
el descobriment
del Chris Marker
a mi
tranquil·litat
dic que em va canviar
la vida
em va canviar
la mirada
em va
fer molt
més complex
el que jo entenia
que podia ser
el cinema
va ser una revolució
dins del documental
clar
el vaig conèixer
molts anys després
però jo me'n recordo
de veure
la GT
o Sant Soleil
com a estudiant
i dir
un segon
paren les màquines
reiniciem
aquesta història
i crec que
arrossegue
com aquesta fascinació
per la imatge
i crec que
la no ficció
té com aquesta
riquesa
de fer
molt visible
sobretot
en els seus
desenvolupaments
més avançats
al llarg del segle XX
mostra el dispositiu
què passa
quan la càmera
interactua amb la societat
i és una línia
que sempre m'ha interessat molt
i em genera
molta curiositat
la GT
ha citat una pel·lícula
que per mi
és absolutament
mitjana
jo
és clar
és el que et diu sempre
l'he vist moltes vegades
és una pel·lícula
que és un documental
peculiar
perquè és un documental
en què
hi ha molta ficció
la ficció
pràcticament
tota ella
s'ha funcionat
per fet
se'n va fer després
una ficció
de la GT
basant-se en la GT
es va fer
els 12 monos
res a veure
tenia versos molt diferents
em sembla interessantíssim
que sí que sigui
el cinema quantal
no sap el Pep
a mi
és un dels cilens
que a mi personal
m'interessa també
molt
per tant
em sembla
compartir aquest gust
amb el tema
que va molt bé
bé
jo em volia fer
una pregunta
que aquesta ja
és una mica
una curiositat
personal
volia saber
la postura
que tindrà
la Filmoteca
respecte
la col·laboració
amb
tot un seguit
de festivals
que es fan
a Barcelona
sí
i dintre d'això
una curiositat
personal
jo
dels 4 o 5
que considero
més importants
que es fan
he estat
amb tots ells
un moment o altre
un any o altre
jurat
com a part
de jurat
llavors
conec una mica
la gent que es porta
i tal
i hi ha una cosa
molt curiosa
i és el
BCN Film Fest
el BCN Film Fest
jo recordo
que fins a l'any
en què es va fer
una retrospectiva
que estan molt aficionats
a les retrospectives
tant és així
que últimament
pel meu gust
està baixant
la qualitat
del festival
i resulta
més interessant
la retrospectiva
que me la podria
muntar jo
i ell
tranquil·lament
a casa
amb les 5.000
pel·lícules
que tenim
i ja està
però bé
la veus en cine
que et fa gràcia
i la programació
del festival
bé
fins quan
van fer la retrospectiva
amb Chaplin
la filmoteca
igual que fa
amb l'Alternativa
igual que fa
amb l'Americana
hi havia una col·laboració
i de sobte
amb el BCN
va desapareixer
la col·laboració
la col·laboració
o sigui
hi ha
algun
criteri
de col·laboració
que diguis
bueno
la filmoteca
si posa
si
es compleixen
uns paràmetres
mínims
de
no ho sé
de intensa
com està
relació
filmoteca
festivals
sí
la relació
filmoteca
festivals
és un tret
fonamental
de la nostra
programació
i és una oportunitat
per eixamplar
la mirada
del nostre program
és a dir
estàs passant
novetats
i és un
és realment
el model de col·laboració
que ens interessa
i és intrínsec
al nostre ADN
el criteri
per establir o no
col·laboracions
és purament
curatorial
és a dir
no hi ha
una taula
de puntuació
amb uns criteris
objectius
amb un puntatge
és una qüestió
d'afinitats
curatorials o no
i de
possibilitat
de vestir programes
en col·laboració
és a dir
el que filmoteca
no pot ser en cap cas
és un contenidor
buit
on passivament
es dipositen
continguts aliens
nosaltres tenim
una línia curatorial
pròpia
i estem
molt i molt contents
d'obrir aquesta línia curatorial
a col·laboracions
de tot tipus
diverses
que finalment
són una riquesa
del nostre programa
dit això
a Barcelona
tenim un problema
tenim un problema
molt gran
que és
la falta
d'espais
de seients
de butaques
i de llocs
d'exhibició
col·lectiva
hi ha una oferta
de festivals
que està
molt per sobre
de la disponibilitat
de sales de cinema
aquest problema
no el pot resoldre
la filmoteca Soles
nosaltres
si
en un moment
de bogeria
i d'irresponsabilitat
institucional
deixarem de tenir
un programa propi
i només
ens dedicarem
a acollir festivals
no podríem
satisfar tota la pressió
és a dir
correcte
és a dir
hem de ser selectius
el fet de ser selectius
és una obligació
el problema
i en aquest cas
els festivals de la ciutat
compten
amb tota la simpatia
de la filmoteca
i la mirada experta
i la diagnosi
experta
de la filmoteca
és que no en tenim
prou de sales de cinema
a la ciutat
cal una solució
s'ha parlat molt
fa no tant
amb el tancament
del cinema
comèdies
recordareu
és de dir
ostres
aprofitem la vinentesa
per fer una sala pública
una sala municipal
bueno
han passat altres coses
en aquest espai
el problema és aquest
la filmoteca
no pot carregar
amb aquesta creu
nosaltres també
tant de bo
hi haguera
més activitat cinematogràfica
a la ciutat
vull dir
però és important
aclarir aquest punt
perquè en molts casos
el fet de no poder
col·laborar-hi
es confon
es pot confondre
amb una espècie
de menysteniment
o d'arrogància
per part de la filmoteca
però ostres
nosaltres tenim
la capacitat que tenim
nosaltres tenim
550 butàques
i un programa propi
aleshores
no ho podem encabir tot
per una qüestió
logística
material
i per tant
ens regim
amb un criteri
molt selectiu
d'afinitat curatorial
la primera part
que teníem
dos cosetes
una era
una mica
que ens exposessis
perquè la gent
no tothom coneix
i a mi no ho poden conèixer
des de molts mitjans
però ja et tenim a tot aquí
que coneguin realment
el munt d'activitats
que fa la filmoteca
en aquest moment
que no són exclusivament
veure cinema
en sales
sinó que hi ha
tota una sèrie de coses
estudiants
pots explicar-nos
aquest això
que s'envolupe en un palet
la filmoteca
el gruix
de la nostra programació
són les projeccions
de cinema en sala
la filmoteca
programa cinema
a preus populars
de dimarts
a diumenge
quatre sessions per dia
de forma ininterrompuda
al llarg de l'any
en paral·lel
a aquesta activitat
tenim
una sala d'exposicions
amb exposicions
temporals
el
nou de maig
vinent
inaugurem
la segona exposició
dedicada
al filòsof
George D.
Uberman
tenim també
una biblioteca
l'única biblioteca
especialitzada en cinema
del país
una excel·lent biblioteca
amb recursos
meravellosos
m'encanta
m'encanta
conèixer usuaris
hem obert
de fet
una línia
d'activitat presencial
a la biblioteca
el que anomenem
la saleta
un espai petit
on fem presentacions
de llibres
xerrades
fem lectures
de guió
fem
qüestions
més relacionades
amb els arxius
amb correspondència
de cineastes
ara en unes setmanes
tenim una sessió
dedicada
a la cineasta
Elena Lombreras
que l'estim dedicant
un focus
i també
a dintre
de les nostres
sales de cinema
com ja hem dit abans
no només
exiguin pel·lícules
les sales de cinema
són espais
d'aprenentatge
de conversa
de debat
de presentacions
amb expertes
amb cineastes
amb persones
que han participat
en els equips tècnics
hem fet
recentment
per exemple
un programa
dedicat
a la dissenyadora
de so
Amant de Villavieja
també l'han tingut
al programa
és una persona
brillant
generosa
que ha fet
una masterclass
en una sala
plena de goma a goma
amb estudiants
tot això
i més
és la filmoteca
jo vull reivindicar
perquè
el cinema
va molt més enllà
de les pel·lícules
per descomptat
són la unitat base
del cinema
però
el cinema
el podem llegir
el podem pensar
el podem parlar
el podem escoltar
i la filmoteca
és la casa
de tots
on això passa
jo crec que
per la filmoteca
ha de ser
com la sang
que va recorrent
tot el cos
però després
hi ha els altres elements
hi ha els moscles
sí, sí
és un ecosistema
un organisme
jo he estat
en aquest cas
de l'ESCAC
amb l'ESCAC
també hi hauria
una relació
en un determinat
encara la tenim
molt important
el nostre programa
de digitalització
de cinema
es fa
en estreta
col·laboració
amb l'ESCAC
alguna cosa
Pep
que tu pensis
per tancar
o que ets
emplaudit?
a veure
jo
d'entrada
com a col·loenda
agraït bé
que ens hagi rebut
i el que sí
que et voldria dir
és que
nosaltres
tenim un programa
que
com que
és una emissora
municipal
no
els diners
no s'obren
i llavors
dius
bueno
quina audiència
tenim?
nosaltres ens donem
l'audiència
mitjana
per franges
llavors
la nostra franja
o dimarts
té una audiència
mitjana
de 3.200
persones
és Sant Just
d'Esbert
estem parlant
de Sant Just
i ja està
vull dir
més enllà d'aquí
llavors
el que
volíem dir
és que
escolta
nosaltres
tenim
una
simpatia
romàntica
i a més a més
efectiva
per la
Firmoteca
i els agradaria
que
si un dia
hi ha
una notícia
quelcom que dius
escolta tu
li dic
a l'Anastasi
i al Pep
i ens veiem
i tal
perquè
us vull
comentar una cosa
és un projecte
que tenim
a mig plans
o a curt termini
o això
tens oberta
la casa
però de veritat
moltíssimes gràcies
de veritat
senta't
la Marc
si diu
una continuació
de la conversa
amb la mateixa
afabilitat
i per nosaltres
per descomptat
home
de cara a la nostra gent
mira
el programa
no és cap xorrada
té
37 anys
de vida
doncs escolta
no anireu bé
molts
de programes
de ràdio
o de cine
no ho dic irònicament
patrimoni del cinema
i tu em portes
ja
jo més de 10
doncs escolta
ja em porto
quasi 4
nosaltres
li vam posar
cinema
sense condicions
i has de pensar
que allà
ha vingut metges
a parlar de la sida
ha vingut arquitectes
parlant d'arquitectura
i llavors
naturalment
si parlen de la sida
doncs
dos o tres pel·liculs
que més o menys
hagin sortit el tema
l'arquitectura
igual
vull dir
tampoc
no és que
però
hem tingut poetes
dos o tres poetes
i ja està
no
i tu has tingut alguna
alguna iniciativa
que a mi
altres i mi
ens optaven
perquè no era
l'estrictament cinematogràfica
però en canvi
quan has desenvolupat
el programa
entenies que
tenia sentit
que aquell personatge
o madona
que li has portat
tingués allà una present
no
això més que res
és perquè
complim bastant
amb la premissa
que no hi ha condicions
fantàstic
és a dir
que Pablo
et pots sentir
a Ràdio Lesbem
com a casa teva
i serà sempre
un plaer
que diguis
rebre
i si no
convocar-te
de tant en tant
no dubteu
a fer-ho
a Grèn i a Pablo
aquest moment
aquesta estona
que ens ha dedicat
tot seguit
seguirem
amb el programa
per complir
amb el nostre horari
si senyores
fins a les 9
Bé
de nou
de nou
en viu
amb tots vosaltres
li passo la paraula
a l'Anastasi
perquè
ens parli
de cinema
però ja des d'una vessant
creativa
i a la vegada
també
o tens alguna
jo pensava
jo pensava
primer
potser
una sèrie
espera
que no sento bé
el meu micro
pensava
parlar primer
d'una sèrie
que m'ha interessat molt
jo mateix
em robaré
una mica
de temps
per l'aula
anem de cara
a Setmana Santa
i una sèrie
pot ser ben rebuda
jo crec que és una bona manera
de veure-ho
sí senyor
aviam
la sèrie es diu
La Residència
o La Residència
La Residència
és una pel·lícula
és una sèrie
que es troba a Netflix
és una sèrie
per mi
que igual que n'agafes
d'altres
aquesta té bona pinta
que passa a la Casa Blanca
a mi
això de les coses
que passen a la Casa Blanca
d'antes
tenien certa gràcia
a partir d'ara
segurament no en tindran tanta
però bueno
aquesta
llavors
és com una mena
de comèdia
molt dramàtica
de misteri
podria ser
una adaptació
d'alguna novel·la
de la
famosa escriptora
anglesa
Agatha Christie
Agatha Christie
però no
és de
de Paul William Davis
la direcció
de tota la sèrie
és una comanda
de Netflix
que els hi fa
amb ells
i està basada
en el llibre
de residents
Inside the World
of the White House
dintre del món
de la Casa Blanca
de la Kate
Anderson Brower
que no conec
de res
l'escriptora
el qual no és raro
perquè
no és una escriptora
especialment coneguda
però ha tingut la sort
que li ha de pateixer
un llibre
i aquí s'està
traient els primers dinerets
passa tot al voltant
d'un assassinat
que no és real
evidentment
res del que passa
en el llibre real
no només hi ha un assassinat
sinó que fins i tot
hi ha un moment
que el país
s'atura
és a dir
hi ha un moment
que s'atura el tema
perquè hi ha uns atemptats
a Washington
i després més tard
hi ha un segon atemptat
també a Washington
no existeixen aquests atemptats
no van ser-hi
no són referiments
a atemptats reals
però passa
al voltant
d'un assassinat fictici
un sopar
que es fa
a la Casa Blanca
aquest sopar
és per la gent
per als australians
una delegació australiana
al completo
i que tenen
aquesta cunyeta
que tenen
sempre els americans
amb els australians
com els francesos
i els belgues
o d'alguna manera
els espanyols
i els portuguesos
és a dir
aquest menys teniment
de l'altre
l'història
hi apareix
un personatge central
bàsic
que és la Cordelia Cap
el personatge
d'una detectiva
una detective
detectiva
que està interpretada
ni més ni menys
que per la Uzoa Duba
que va ser una actriu
que es va fer
una actriu negra
molt potent
una dona
d'un gran pes
físic
i d'un gran pes
de tot tipus
que va fer
la famosa sèrie
de
Orange is the New Black
que aquella sèrie
de la presó
i tal
ella tenia un pes
en allà molt gran
i aquí
el segueix tenint
jo penso que aquesta dona
si això no és una sèrie
i fos un Òscar
se'l podria treure
i les sèries també tenen
els seus
els seus
pels actors
i llavors
es posa a investigar el cas
per investigar
el cas d'un assassinat
d'un dels personatges vitals
que és
l'Ujier
de la Casa Blanca
és un personatge
que és molt important
al llarg de la sèrie
ni més ni menys
que l'acord de l'Ujier
es menja
l'interrogatori
de 157 empleats
no els veus tots
però en veus molts
és a dir
es parla de 157
perquè en algun moment
en la sèrie es diu
el número
que ell ha tingut
allò d'entrevistar-los
per veure
què hi ha darrere
d'aquest assassinat
que no hi ha manera
que s'aclareixi
quants episodis són
els residents?
són 8 episodis
d'una hora
pràcticament
cada un de promigio
els de final
duren una mica més
el 7 dura
1,27
quasi una hora i mitja
una hora i mitja
i el 8 dura
una hora
és a dir
que realment són 8
però els promigios
els primers són més curtets
i van allargant-se
a medida que va avançant
i van allargant-se amb sentit
perquè la sèrie realment
té un magnífic capítol setè
o sigui
el 8è capítol
és de tràmit
perquè ha d'anar tancant el tema
i com que encara no sabem
qui és l'assassí
ha d'acabar tancant
però el setè
és una sorpresa tan gran
perquè
és un capítol
que de cop
tot dona la volta
i en comptes
de trobar-te
davant d'una sèrie
amb detectivesca
i de saber
qui és l'assassí
buscant
i sense tallar
aquesta història
et posa en una altra història
que és una història d'amor
és una història d'amor
inesperada
perquè no sabies
que hi havia
aquell tema
entre dos personatges
dels molts que has vist
apareix aquest tema
i apareix
amb una intensitat
i amb una calidesa
i amb una meravella
d'interpretacions
dels dos actors
que fins a aquell moment
els havies vist
però et havien passat
com tants altres
llavors
t'hi comences a fixar
i aquest detall
m'ha semblat magnífic
que en una sèrie
es pugui jugar
a modular
quan vols
dintre dels capítols
en quin capítol
voldràs que la gent
ostres
descobreixi una cosa nova
i que sigui el setè
vull dir
molt al final
no està malament
vull dir
me'n va semblar
realment magnífic
i per tant
em sembla molt interessant
té un
parlant del meu tema
del muntatge
té un muntatge
que a mi
em arriba a marejar
de pensar-hi
o sigui
és tan complex
el que fa
que sent muntador
t'en dones compte
de la dificultat que té
és a dir
està enllaçant
la detectiu
per exemple
explicant coses
a un grup
de dos o tres persones
i mentre es va explicant
la seva veu es manté
i anem tallant
a situacions complementàries
amb un ritme vertiginós
però que es llegeix bé
anem tallant
a situacions complementàries
en què ella
el que explica
es veu en aquell moment
o fins i tot parlen
diuen la frase
que ella s'ha quedat per dir
la complementa
a la persona
que entra en el muntatge
és a dir
és una filigrana
de muntatge
tan gran
i rítmicament
tan interessant
que ho trobo realment
és un dels millors muntatges
que he vist en sèries
després
aquest humor
que diem intel·ligent
no és un humor
per fer riure
són frases d'aquelles
ostres
des de Raymond Chandler
o sigui
des d'aquest tipus
de diàlegs
tan treballats
i tal
que no sentia
algunes frases
i que les diuen
com si no passa res
això també és magnífic
o sigui
que el guió
també està treballant
molt sòlid
molt sòlid
el guió
sobretot a nivell de diàlegs
i apareix
aquell minó
que mereix molt
aquell minó
que si jo pensava
que era una aparició
absolutament així
no no no
té un pes important
d'actriu
d'actriu també
està cantant
tot el rato
evidentment
en una sala
se'ns vol que
els distreu
allà cantant
tota la pel·lícula
tota l'illodurada
dels 8 episodis
però també té
moments que ha d'actuar
i està francament bé
i això que us deia
el capítol 7
realment sobretot
no paréssiu
els 6 hem arribat
una mica allò
de dir
sí
el que deia l'Anastàcia
tenia raó
però ostres
potser estic una mica cansat
sobretot
2 per 10 al 7
i el 8
de saber qui és
l'assassí finalment
bé
aquest era una mica
el que us volia dir
està a Netflix
repeteixo
8 episodis
una horeta
cada un de promig
i allí la trobareu
si us sembla
entrem en l'apartat
no sé quina hora és
aviam
que em quedo de temps
sí
ja en tenim
7 minutets
sí 7 minuts
perfecte
aviam
jo crec que
tenia diverses opcions
una era explicar
tot allò
que l'altre dia
sí jo connectaria
per aquí
crec que em dóna temps
de fer-ho
i si no
partirem amb dos
no hi ha problema
el dia següent
seguirem parlant del mateix
vam aturar-nos
parlant
aquell tema
que us deia l'altre dia
de les decisions
a prendre
les 6 coses
més importants
que s'havien de tenir en compte
en el moment
del punt de tall
a partir d'aquí
hi havia unes
que deien
si sumes
el percentatge
que ell li dona
a Walter Murch
li dona
en aquests
primers 3 punts
pràcticament
s'emporten
al 56%
per tant
el que queda ja
del punt 4, 5 i 6
són les coses
que per ell
tenen menys importància
finalment
però en canvi
són aquelles
jo deia l'altre dia
en les que
els antics llibres
que llegíem
de teoria cinematogràfica
o teoria del montaje cinematogràfico
que n'hi ha en centenars
són en canvi
aquells que li donen
més importància
al cinema antic
que són aquestes coses
jo vaig dir
em vaig deixar
a una
un nom
que ja l'hem citat
alguna vegada
que és la paraula
ràcord
el ràcord que és una paraula francesa
d'origen francès
i que vol dir
lligam
vol dir
el lligam
entre un plano i un altre
el punt de lligam
entre un plano i un altre
que contenen
la mateixa acció
s'ha de produir
d'una manera determinada
perquè hi hagi
una continuïtat visual
adequada
diguem
això se li diu ràcord
bé
el ràcord ha sigut
el gran tòpic
de sempre
el muntador
sobretot
havia de saber
muntar ràcords
si no sabíem
muntar ràcords
no era muntador
i el ràcord
pot ser de molts tipus
el ràcord pot ser
de direcció
per exemple
l'actor està caminant
d'esquerra a dreta
de pantalla
i anem tallant el plano
d'un plano molt general
el veiem passar
d'esquerra a dreta
es camina
i abans que surti
pel quadre
per la dreta
el veiem
en un pla americà
aquell que diem
que es vegi
la cartutxera
diguem
si portés cartutxeres
fins a la part
de dalt del cap
una miqueta d'aire
això seria el pla americà
i segueix caminant
d'esquerra a dreta
naturalment
i ens anem
a un pla mig curt
l'actor està en pla mig curt
i vol dir
que el seguim
de la cintura cap amunt
i el cap més arrenat
i anem seguint una estona
mai he sortit
de quadre encara
i de cop
passem
a un primer pla
i l'actor
en comptes d'anar
d'esquerra a dreta
en aquesta direcció
de cop ens ve
de dreta a esquerra
en primer pla
el seu cap
està caminant
en sentit contrari
al que estàvem fent
fins ara
aquest és
una falla
de ràcord
de direcció
de direcció
de sentit
hauria de ser
la paraula exacta
sentit és una cosa
la direcció és una altra
bé
aquest és un dels problemes
d'arriba
aquest
acabo d'exigenar molt
ningú és capaç
de fer això
com no sigui volguent
és a dir
si vols precisament
un godart
podria fer això
però és volguent
que ho fa
però si un director
qualsevol
fa això
o els primers estudiants
els primers anys d'escola
sí
decidir trencar la norma
en funció de voler
carregar-se alguna cosa
aquí sí que té sentit
cridar l'atenció
sobre una cosa
però llavors
s'ha de ser repetitiu
no pot ser una sola vegada
però si no
és un error
si no
és un error
l'altre seria
la mirada
la mirada
la mirada que també té
una direcció
també té un sentit
la mirada
els actors
quan es miren entre si
tu has situat la història
veus un pla general
d'una taula
tu i jo estem aquí
ara per exemple
aquí mirant-nos
i hi ha una càmera
que està davant nostra
allí la finestra aquesta
que tenim nosaltres davant
que veiem una mica
un trosset de Sant Just
bé
doncs estem aquí
i tu estàs a l'esquerra
i jo estic a la dreta del quadre
i ens estem mirant
bé
quan passem
com que estem els dos
alhora en el quadre
estem reproduint una situació real
i la direcció
de la nostra mirada
no pot ser falsa
jo no puc estar mirant
a la paret
que tinc a darrere meu
perquè dirien
com pot ser
que estigui parlant
amb el Pep
i està mirant aquí o allà
aquí no podem falsejar-ho
però el moment que tallem
i ens anem
a un pla curt del Pep
en què se li veu
solament
part del micro
que té davant
i el seu cap
i una mica
d'espatlla esquerra
ell ha de mantenir
aquesta direcció de mirada
i ha de ser coherent
amb que la càmera
quan es col·loqui
l'altre cantó
per fer el meu plano
el contraplano
que es diu
pla i contrapla
sí senyor
quan anem al contrapla
la meva mirada
ha de semblar
que es creu
amb la mirada del Pep
i perquè es creui
com que realment
a vegades
aquests planos
no roden
ni en el mateix lloc
ni al mateix dia
ni amb els mateixos actors
sí en aquest cas
perquè si no seria terrible
doncs clar
com es fa?
doncs es fa
d'una manera determinada
és a dir
primer avui en dia
és que avui en dia
tenim un ajut molt gros
que és que tot el que fem
es grava i tenim
la possibilitat
de consultar immediatament
en el monitor
que tenim allà
passa amb l'escena
que vam fer l'altre dia
i composes un plano
teòricament
que ha de ser
el complementari
d'aquell
per tant
tot el pes
si abans estava a l'esquerra
ha d'estar a la dreta
i l'actor ha de mirar
on ha de mirar?
ha de mirar
que la mirada
sembli que es creua
amb la del Pep
però la realitat
és que dos planes
complementaris
de primer plano
perquè la mirada
sembli que es creua
no ha de ser exactament
la realitat
sinó que ha de ser
una mica més oberta
és a dir
com si es creués
en l'aire
una mica més
cap a l'esquerra
és a dir
si fas la realitat
si poses algú
a l'altre cantó
i dius
mira-li els ulls
a aquest algú
que el Pep
se n'ha anat
a fer un cafè
i ara veuràs
de mirar aquest
i mira realment
el lloc
el que està rodant
el plano
dirà
no sembla que el miri
ha de derivar
la mirada
una mica més
a la seva esquerra
del segon personatge
és a dir
aquests trucos
que són
poden provocar
una percepció
de
hi ha algun aquí
de ràcord
que no acaba
de funcionar
un minut més
i em diré
un parell més
el posicional
aquesta cosa
em sembla que un dia
em vam parlar
d'això
un actor
per exemple
la respiració
tu estàs
escoltant un diàleg
d'un actor
ell atura
de tant en tant
i l'actor
lògicament
mentre es parla
respira
quan s'atura
amb una pausa
respira
va respirant
i passes
enmig d'algun moment
has de passar
d'un pla
una mica
més ampli
un pla
mig llarg
a un pla
mig curt
has de respectar
la respiració
és a dir
si tu l'has tallat
en el plano
anterior
en el moment
que
estava en plena
inspiració
en el següent plano
ha de començar
a aspirar
i
qui diu això
diu
qualsevol cosa
és a dir
has de respectar
sempre
l'actitud corporal
de l'actor
la respiració
és una d'elles
però hi ha moltes més
és a dir
l'actitud corporal
no vol dir
que necessitament
amb una
tingui la mal cap
i amb l'altra
no
són petits matisos
la cara
que és un gran paisatge
de cop pot tenir
algun gest
que digui
hi ha un canvi físic
que he canviat alguna cosa
què és
per petit que sigui
ostres
les seies
que les tenien més aixecades
i aquí les té a baix
aquestes coses
creen una discontinuïtat
falta de record
jo crec que aquí
sí que estem ja
al 58
què et sembla
seguirem amb aquesta línia
el dia proper
jo crec que sí
perquè és molt interessant
i fins i tot
no estaria de més
el proper dia
encara que incidissis
en el que has dit avui
sí
perquè així donaràs
més continuïtat
al contingut
ràpidament els dos
els tres primers
que hem fet
i seguiríem
molt bé
escolteu
mireu
estem
arribant a setmana santa
i nosaltres
us volíem dir
que el proper dimarts
i el següent
no hi haurà programa
perquè ens en anem fora
esperem que
tingueu tots
una bona setmana santa
recordeu sempre
que en el cas
de no sortir
sempre valdrà la pena
anar
a algun cinema
o a la filmoteca
i gaudir
de programacions bones
que hi ha
per aquests dies
i si sortiu
doncs escolteu
també teniu neu
teniu aigua
i uns camps
meravellosos
a tot Catalunya
molt verds en aquest moment
a tot Catalunya
a Europa
i no
als Estats Units
millor
no sé si ara
millor no anar-hi
perquè igual
no
els americans estan molt bé
però alguns americans
sí
doncs
jan