Cinema sense condicions.
Fins demà.
Vaig a dir-vos una cosa que ja sabeu.
El món és un lloc terrible.
Ni tu, ni tu, ni jo.
No es tracta de nosaltres, no.
L'actitud.
Un amb l'actitud adequada és capaç de tot.
De tant en tant hem d'escapar de tota aquesta merda del matrimoni.
El matrimoni és com menjar cada dia el mateix.
I a vegades on algú li ve de gust, doncs això, menjar una altra cosa.
Ara m'ho veig si faré.
És una mipa.
Necessita ajuda.
Començo el temps, no?
Sí, ja.
Necessita una mèria joveneta que li recordi que algun dia va tenir les tates ben ficades.
He constatat una visita amb aquest de rebelte i hem d'anar.
No he de anar a explicar res a ningú i jo.
No tinc mentira, mena.
Si no serveix et deixaré marxar.
No t'estarà començant a agradar la teva professoreta aquesta, no?
Estan més tranquils.
Saben quina és la millor pòl·lícula de la història del cinema?
No!
No, no, si no.
Em cura.
Suaument.
I us estareu preguntant, amics dels Sense Condicions de Ràdio d'Esbert,
què ens han posat aquí aquestes persones?
Concretament, què ens ha posat el francès?
Que sabeu que sempre posa alguna cosa al començament del programa,
alguna música, perquè els que estan aquí ho endevinin,
un concurs sempre pels que estan dintre, a l'altra banda del vidre.
Doncs avui hem començat amb el trailer d'una pel·lícula
que segurament no us sonarà de gaire,
però que esperem que d'aquí a no gaire us soni força.
La pel·lícula es diu Vestigis.
Vestigis és una pel·lícula que s'estrenarà aquest diumenge
al Festival de Sitges,
amb passis de dotze del matí i de dos quarts de set,
i que, bueno, vaig a presumir una mica, va,
ja que sempre parlen els meus companys,
que d'aquí a un moment vindran el Paul Diggler i Jaume Vidal.
Carme Nabot no podrà venir, una abraçada molt forta, Carme.
ella ja sap per què i la gent que la coneix també.
I el Joan Morros avui també s'ha disculpat perquè tenia altres coses
i no ha pogut venir.
Doncs, com deia, ara quan arribin els altres parlarem de pel·lícules d'estrena,
pel·lícules que segur que han vist, de passis de premsa i altres.
Doncs com que ells sempre van a veure passis de premsa,
doncs jo ara vaig a presumir, i és així,
que aquesta pel·lícula de la que us estic parlant,
de vestigis, sóc la primera persona que l'ha vista.
Ala, ja està, ja ho he dit.
Per què? Perquè fa no gaire vaig poder contactar amb el guionista,
que és una persona de Cornellà, Ivan Humanes,
i a través d'ell amb el seu director, Ivan Morillos,
i amb el seu productor també, un alemany que viu a Roses
des de ben petit, des que va néixer,
si no m'equivoco que parla el català perfectament,
es diu Thomas Spiker, ha estat productor de pel·lícules
d'aventura Pons, per tant, és un home,
bueno, ja ha fet moltíssimes coses,
i és un home molt experimentat en el tema de la producció.
I, bueno, en un programa germà, d'aquí molt a prop,
de Sant Vicenç dels Horts, a l'MHC, més que cinema,
doncs vam poder parlar amb tots tres,
el primer programa de la temporada,
el dia 7 de setembre,
ara ja fa un mes, un mes,
sí, una miqueta menys d'un mes,
i, bueno, no va quedar gravar l'àudio,
vull dir, no us ho puc recomanar,
perquè l'àudio no es va enregistrar i s'ha perdut,
però en qualsevol cas, demà, tornarem a parlar,
estem recomanant un programa d'una altra emissora,
però, bueno, ara, tal com estan les coses,
això no importa,
perquè un programa ho podem sentir en directe,
o no, o podem sentir-ho en el podcast,
quan ens vingui de gust,
de qualsevol manera ho podem sentir.
Per tant, la competència que abans es podia dir
que existia entre els programes,
de dir, doncs, escolta, entre les emissores,
de dir, home, no recomanis un programa
d'una altra emissora que s'emet a la mateixa hora
que el meu, per exemple,
això m'havia passat alguna vegada,
a Cornellà, per exemple,
que havia dit, doncs, escolta,
alguna persona m'havia dit,
però per què estàs recomanant un programa
que es fa a tal hora, tal dia,
si jo faig aquest mateix programa?
Dic, bueno, llavors tenia sentit,
perquè fa ja d'això uns 13-14 anys,
i no hi havia tot aquest rebombori d'internet,
de la possibilitat de, com deia,
de sentir el programa en qualsevol moment,
però ara sí, ara ja es pot fer.
Per tant, parlem del programa de demà
que tornarà a venir a l'espai,
al Més que Cinema, de Ràdio Sant Vicenç,
l'Ivan Humanes, el guionista,
com us deia, bueno, guionista i moltes coses més,
escriptor, jugador d'escacs,
pare, pare d'una criatura,
també d'un nen petit,
que va néix a fa no gaire,
una persona interessantíssima,
i que ens permetrà aprofundir
en aquesta pel·lícula,
i que a més a més també ens servirà
per donar pas al festival,
el festival de Sitges,
que comença ja aquest dijous,
no estic massa informat,
la veritat,
però m'imagino que la inauguració
es farà el dijous,
s'acostuma a fer així,
al vespre,
i a més a més,
el que hi ha aquest any,
no es pot dir com a novetat exactament,
però sí com a cosa espectacular,
és que cada dia hi ha catifa vermella,
hi ha alfombra vermella,
i això és una cosa que jo diria
que el festival de Sitges
ho està copiant,
entre cometes,
o emulant a d'altres festivals
com el de Sant Sebastián,
el de Màlaga,
per cridar l'atenció a la gent,
al públic en general,
a la premsa,
perquè es facin fotografies,
perquè això doni de volta al món,
que ara, de nou,
és la cosa més fàcil del món,
mai millor dit,
o valgui la redundància,
i llavors,
doncs bé,
amb aquesta imitació,
amb aquesta manera de funcionar,
doncs la veritat és que ve una munió,
una quantitat de gent espectacular
al festival,
de convidats de luxe,
homenatxats,
equips de producció de pel·lícules senceres,
que passaran per l'anomenat fotocall,
allò que van passant per la catifa vermella,
que s'aturen en un lloc,
a tothom que està allà present,
doncs els hi fa fotografies,
els pot fer preguntes,
bé,
els que tenen accés,
i al públic en general també.
Doncs bé,
la qüestió és que per mi,
per mi concretament,
el festival de Sitges
tindrà un punt molt concret,
que serà aquest diumenge,
a dos quarts de set,
perquè hi seré,
seré allà,
al visionat,
la tornaré a veure,
perquè acabo de dir que ja l'he vist,
perquè me la van passar així,
en privat,
i he pogut veure vestigis,
la vaig veure ahir mateix,
i encara hi estic intentant
com recuperar-me,
eh?
i van humanes així fent broma,
deia,
bueno,
ara que ja l'has vista,
ja no ens voldràs convidar.
Per què?
Per què m'ho deia?
Perquè és una pel·lícula dura.
Per fer-nos una mica una idea,
seria una pel·lícula
que podríem considerar
molt a prop del que li hem vist
a Michael Haneke,
per exemple,
moltes de les seves pel·lícules
claustrofòbiques,
amb personatges atormentats,
amb un personatge en concret,
que mira de no donar
cap mena de treva als altres,
no cal que doni massa pistes,
està clar,
perquè seria completament injust
i un abús de confiança,
perquè la pel·lícula s'ha d'estrenar,
s'ha de veure aquest diumenge
a Sitges,
com us he dit,
a les 12 del matí
i a dos quarts de set de la tarda.
Si no recordo malament,
a Casino Prado,
si no,
no em feu massa cas,
el retiro,
però això és fàcil de buscar,
vull dir que només s'ha de fer
uns quants clics a internet
i de seguida ja es troba la informació.
Llavors,
parlaré una mica més
quan vinguin els meus companys
d'aquesta pel·lícula
perquè vull informar-los
que això existeix,
ara ja hem sentit el tràiler,
ja us podeu fer una mica una idea
que és una pel·lícula complexa,
estranya,
onírica en alguns moments,
apareixen somnis
que et deixen encara més descol·locat
que la pel·lícula mateixa
i tot plegat,
doncs és un malson de pel·lícula.
No crec que estigui malament
comparar-la amb algunes pel·lícules
o comentar que pot tenir a veure,
com deia,
amb algunes de Haneke
i a mi em va recordar també
a un Bilbao,
per exemple,
del Bigas Luna,
un Goixa,
pel·lícules angoixoses,
vull dir que ja veieu
que la cosa va per aquí.
No sé,
no sabem
si es podrà estrenar
més enllà
d'aquest passi
de Sitges,
per tant,
si teniu ocasió,
ens veiem allà,
ens veiem allà
el diumenge,
jo estaré al diumenge a la tarda.
Si ja aneu al matí,
doncs també
es fa un altre passi
i si no m'equivoco,
doncs allà estaran també
el director,
el guionista,
el productor,
per poder fer una mica
de col·loqui,
per explicar-vos
per què s'ha fet
aquesta pel·lícula,
com s'ha gestat
i com s'està distribuint també.
La peculiaritat principal
que té
és que la pel·lícula
és 99,9%
feta a Roses,
a la ciutat de Roses.
Llavors,
els paisatges
són marins,
s'aprofita molt bé
el castell,
s'aprofita molt bé
també part dels carrers
i si només fos per això,
donat que la ciutat
és tan maca,
doncs ja només per això
valdria la pena.
Però les actuacions
són molt bones,
el guió és de Cal Fred,
vull dir,
et posa molt nerviós
en alguns no més,
la veritat és que està
molt ben pensat,
tots els diàlegs,
tota la construcció
de la trama,
els moviments de càmera,
vull dir,
és una pel·lícula
molt competent,
la fotografia,
la música,
bé,
la veritat és que
valdrà molt la pena
que la puguin veure
també els meus companys
de programa
i que la puguin comentar.
Jo,
mentre arriben,
doncs us aniré comentant
una mica
les estrenes
que es van produir
la setmana passada.
No he vist cap d'elles,
però com sempre em passa,
doncs tinc moltes ganes
de veure algunes
i d'altres,
doncs no tinc
gens de ganes
de veure-les.
El fet més curiós
és que es van produir
cinc estrenes espanyoles,
de la producció espanyola,
divendres passat.
Això,
bueno,
la veritat és que
és sorprenent
per una banda,
però per una altra banda,
doncs jo diria
que té un punt
de coherència
amb el que està passant
últimament
en el cinema
fet per aquí a prop,
en el cinema espanyol
o català,
com vulguem dir-ho,
perquè s'estan fent,
ja ho estem destacant
aquí en el programa
des de fa temps,
des que van començar
la temporada,
com a mínim,
s'estan fent coses
molt interessants,
a part de les pel·lícules
de renovació
del cinema de barri,
de les que parlàvem
la setmana passada,
també s'estan fent
grans produccions
de molt mèrit,
de molt valor narratiu,
de molta força
en quant a la producció,
en quant a la direcció,
i concretament
jo destaco
des de començament
de temporada
tres de les pel·lícules,
una de les quals
crec que de moment
no es pot veure cartellera,
però segur que
si gratem una mica
la podem veure
en algun cinefòrum
i és possible
que el mateix director
vagi a presentar-la,
es tracta de L'Elegido,
ja l'hem comentat aquí molt,
el primer dia
de la temporada
vam fer pràcticament
un especial
dedicat a aquesta pel·lícula,
per tant,
només s'heu de revisar
aquell programa
i es va parlar
a dos junts,
vam parlar,
vam dedicar molta estona,
perquè, bueno,
l'havíem vist tots,
em sembla,
els que estàvem
i els que som
en el programa,
som el Jaume Vidal,
la Carme Nabot,
el Joan Morros,
el Paul Diggler
i jo mateix,
la Lídia també està per aquí,
però no li va haver també
Lídia Artigas,
no li va haver també
venir cada setmana,
per tant,
la tindrem
i tenim una idea
molt interessant,
que encara no l'hem comentat,
però, bueno,
quan aparegui ja parlarem
al voltant de la publicitat
i del món dels anuncis televisius,
sobretot,
i del món del cinema,
de la relació que té
amb el món del cinema,
perquè hi ha directors
que s'estan dedicant
a fer anuncis
amb una qualitat
de vegades,
la veritat és que és espectacular
i val la pena,
val la pena tenir-ho en compte,
que hi ha petites pel·lícules
que poden anar
des dels 10 segons
als dos minuts
o tres minuts
i que estan per allà,
estan per allà voltant,
publicades a internet
que no està malament
fer una miqueta de recerca
i Lídia ens ajudarà
a fer selecció
d'aquestes pel·lícules.
Bé,
deia que ja ho explicaríem,
però ho acabo d'explicar jo,
a veure si ho posem en marxa,
la idea és fer-ho
i la veritat és que
jo crec que serà
una de les idees interessants
d'aquesta temporada.
Tot costa de vegades
posar-ho en marxa,
però quan ho iniciem
ja no ho pararem.
Doncs, com us deia,
pel·lícules d'estrena
de la setmana,
d'aquest divendres passat,
que s'uneixen
a la quantitat enorme
de pel·lícules
que es poden veure
en tantes sales,
però que sí que és veritat,
faig un altre parèntesi
dels meus,
continuos,
no us puc amagar
que aquest és
el meu estil,
la meva manera de funcionar,
parlar però fent parèntesis,
guions i tota mena d'històries,
és veritat que
per molt que s'estrenin
moltíssimes pel·lícules,
però la majoria de sales,
la majoria de cinemes,
posen pràcticament
les mateixes.
I també és veritat
al mateix temps
que fins i tot
les sales comercials
estan fent un esforç
perquè a part veuen
que el públic ho demana
i ho reclama
i ho agraeix,
també econòmicament,
perquè van a veure
la pel·lícula,
les pel·lícules
estan mirant
de fer una oferta
més àmplia
i això ho estan fent
molts cinemes,
és a dir,
que a part de tenir
les sales
amb les grans estrenes
de la setmana,
les estrenes que s'han estrenat
amb més sales
i que han fet
un esforç
de distribució més gran
perquè tenen més diners
per fer més còpies,
no ho podem dir
d'una altra manera,
doncs a part
de per això
també estan posant
pel·lícules
més petitones,
de producció més discreta,
que no tenen
aquesta capacitat
per arribar
a tantes sales,
però,
clar,
una vegada
que han passat
per algunes sales
doncs es pot agafar
la còpia
i es pot portar
a una altra sala
i a part ara
la còpia
és tan fàcil de fer,
pràcticament
amb un pendrive
com qui diu,
per tant,
tenim la possibilitat
d'aquesta,
a Cerdanyola,
a Cornellà,
aquí a Sant Feliu
posat al Cine Baix
de veure
aquestes petites produccions
i fins i tot
al Cine Baix concretament
que és el cinema
la veritat
que molta gent
d'aquí de Sant Jús
utilitza
de manera habitual
doncs com ja sabeu
amb programació
de dijous a diumenge
doncs estan fent
unes programacions
una proposta
molt interessant
amb tota mena
de cicles
amb persones
que venen a parlar
de les pel·lícules
amb el documental
del mes
molta,
molta,
molta traca,
molta història
que no us hauríeu de perdre
perquè està aquí mateix
i amb un cop de cotxe
amb el tren
i el transport públic
és més difícil d'arribar
però caminant
fins i tot diria jo
que no està massa lluny
oi?
Vosaltres ho sabeu millor
però jo diria
que amb un quart d'hora
i vint minuts
potser es pot arribar
mitja hora
molt tardar
estem allà
al Cine Baix
i val molt la pena
hem d'esperar
això sí al dijous
divendres
dijous
ho estic barrejant tot
dijous, divendres
dissabte, diumenge
però bueno
són els dies
que normalment sortim
i anem a veure si anem
per tant
doncs ja està bé
estrenes de la setmana
torno a començar
per tercera vegada
a veure si ara
ho tirem endavant
s'estrena
una grandíssima proposta
de pel·lícula
que està sent molt aclamada
per tothom
que l'ha vist
per la crítica en general
el públic
no sé què està dient
és a dir
no sé
si està anant
molta gent
a veure la pel·lícula
són dues coses diferents
ja sabeu
una cosa és el que digui
la crítica
i una altra cosa
és que la gent
el públic
en general
doncs s'animi
a anar a veure la pel·lícula
parlo de la última
de la darrera
de la nova
m'agrada més dir-ho així
perquè última darrera
sembla que sigui
que ja no farà cap altra
però no
de la nova pel·lícula
dirigida pel Paul Verhoeven
que hem de parlar
que hem de dir
del Paul Verhoeven
director holandès
que va fer una carrera
fa molts anys
ja a Holanda
amb pel·lícules
interessantíssimes
Delicias Turques
El Quart Ombre
bueno
pel·lícules que val la pena
recomanar
a totes totes
i recuperar
i després va fer el salt
als Estats Units
va fer Instinto Bàsic
bueno
també unes pel·lícules
de referència
Robocop
i una que no me'n recordo mai
del nom
aquell amb el Schwarzenegger
que viatja
a través d'una màquina
i que el veiem allà a Mart
sempre se m'oblida
aquest títol
si estiguis dient
els meus companys
però segurament
m'ho dirien
de seguida
doncs s'estrenava
aquest divendres passat
i es diria
es pot dir
vaja
amb tota seguretat
que és una de les estrenes
de la setmana
pel·lícula anomenada
El
a més a més
protagonitzada
per la
Isabel Oper
aquesta triu
que el Joan
ja ha comentat aquí
que no és
de la seva predilecció
però sí
de la meva
concretament
les pel·lícules
que ha fet
el Haneke
que ara fa un moment
parlàvem d'ell
la pianista
i per tantes
Clotxabrol
per exemple
Xocolat
és una triu peculiar
això sí que és veritat
vull dir
puc entendre
que hi hagi persones
que no se sentin
massa identificats
identificades
100 persones
perquè
no és una actriu
que es llenci
cap al públic
que ens doni
tot el que té
a dintre
sinó que es manté
sempre a una distància
molt gran
però el que fa
aquesta dona
és arriscar
sempre
agafar papers
que són difícils
que són durs
no s'està mai
de negar-se
a llançar-se
a la piscina
fins i tot
hi ha unes declaracions
per allà
que llegit en algun lloc
que li pregunten
si no li fa por
entrar dintre
d'algunes produccions
si no li sembla
perillós
i ella diu
el perill
seria no fer-les
és a dir
el perill
seria no entrar
amb això
i no jugar
el que m'estan
proposant els directors
es tracta
ell
ella
en francès
ella
una pel·lícula
que ens parla
de venjança
la veritat
és que
són molt atractives
aquestes pel·lícules
jo crec que ningú
no es pot substreure
el fet que si algú
li fan una malifeta
té com una certa legitimitat
per buscar
la contraprestació
aquesta malifeta
és a dir
llavors ens dona
com una mena de
possibilitat
de dir
doncs vinga
anem a fer
aquesta rebenja
i a més a més
de la mà de Haneke
i amb la cara
amb el rostre
i amb les mans
i amb les expressions
d'aquesta actriu
de Saber Luper
tot pinta
que la cosa
promet moltíssim
hem dit que hi havia
a part d'aquesta pel·lícula
5 produccions
de parla
castellana
espanyola
però les deixarem
per una miqueta més endavant
perquè s'ha estrenat
també
la nova
de nou
per no dir última
pel·lícula
dirigida
pel nostre estimat
de vegades
també vilipendiat
una mica
per la meva part
Tim Burton
Tim Burton
ha fet una mica de tot
ha fet obres mestres
sí
tothom està d'acord
que Ed Wood
és insuperable
són aquelles pel·lícules
que han quedat
que queden allà
com a referència
a la història
del cinema
del director
considerat
el pitjor director
de la història
amb aquest nom
Ed Wood
perquè
era una mica
un desastre
com a cineasta
però ho feia
tot amb tant
d'entusiasme
que la seva filmografia
ha quedat com a referència
d'això
precisament
de l'excel·lència
dintre del que pot ser
el pitjor que es pot fer
del seu entusiasme
i la pel·lícula
és d'una delicadesa
impressionant
però a part d'Ed Wood
està clar que ha fet
moltíssimes pel·lícules
Tim Burton
és que no cal ni parlar d'ell
Eduard
mans tisores
les últimes versions
d'Alicia
el País de les Meravelles
que són per mi
de les pitjoretes
en el sentit
que no
no s'ajusten
a la metàfora
que proposa
el Luis Carros
en el seu llibre
no agafa
el material
d'una manera correcta
llavors fa unes aventures
molt desproporcionades
molt fora
de context
de mida
però bueno
si considerem
que són com una continuació
i no una adaptació
del llibre original
com defensa molta gent
doncs bueno
les podem acceptar
les podem agafar
però aquesta pel·lícula
que s'estrena
aquesta setmana
per mi és diferent
jo crec que sí que serà
de les que
el Tim Burton
aprofitarà al màxim
perquè
tots els personatges
que apareixen
són peculiars
de fet
la pel·lícula
es diu
la casa
per nens peculiars
de Miss Peregrin
Miss Peregrin
l'adjectiu Peregrin
a part de Peregrino
vol dir
estrany
per tant
Miss Peregrin
seria la dona
estranya
que adopta
nens peculiars
és a dir
que tothom
que veurem a la pel·lícula
tothom que està en aquesta casa
té alguna característica
que el fa
això
el fa
no
estar a prop
de les característiques
que estem acostumats
i a més a més
hi haurà uns enemics
d'aquesta gent
que miraran de destruir-los
bé
tot plegat
això és el que a mi em fa por
que sigui massa aventura
que sigui massa lluita
entre el bé i el mal
i que al final
no ens parli
el Tim Burton
de massa cosa
però com a mínim
el tràiler
que també he pogut veure
la veritat és que
promet
promet
allò que veus
que hi ha una sèrie de personatges
que donaran
el màxim de si
tant la Miss Peregrine
que és prou atractiva
aquesta dona
ara no recordo
el nom de l'actriu
com els nens
que fan de
coprotagonistes
i que miren
de defensar el seu món
i la seva identitat pròpia
doncs pot
la veritat és que pot estar
molt dintre
del món
aquest barroc
del Tim Burton
i que pot donar
el millor
de si
jo
la veritat és que
també tinc ganes de veure
aquesta setmana
tinc ganes de veure
gairebé totes
perquè un altre
que també s'estrena
que es diu
Sing Street
que la traducció seria
el carrer del cant
el carrer de les cançons
també té molt bona pinta
és la pel·lícula
dirigida
pel director
de Once
i de Begin Again
si recordeu
aquelles pel·lícules
sobre el món
de la música
on la gent
utilitza la música
per sobreviure
emocionalment
en un món
que com sabem
al voltant nostre
de vegades
ens tira tantes pedres
que no sabem molt bé
com sortir-nos-en
doncs aquí
tenim un altre cas
similar
Sing Street
ens planteja
el fet d'una joventut
d'uns nois joves
no recordo molt bé
si la ciutat
és a Liverpool
o a Manchester
però és a Gran Bretanya
on intentant això
a partir de la seva joventut
a partir de les ganes
d'expressar-se
agafar una guitarra
i començar a cantar
si heu vist
algunes de les dues
que comentava
Once
i Begin Again
les dues
tenen aquest àlid
d'esperança
malgrat que ens està pintant
un món
complicat
difícil
però els personatges
no es deixen
amilenar
no es deixen
atabalar
pel que passa
al seu voltant
i aconsegueixen
a través del seu entusiasme
de la seva capacitat
per crear
i per ajuntar-se
i fer coses noves
aconsegueixen
tirar cap endavant
d'una manera
molt potent
i també tinc ganes
de veure aquesta pel·lícula
vull dir que de moment
3 de 3
que voldria veure
i que segurament
no podré veure
perquè tantes coses
no pot un abarcar
agafar
amb el temps
que tenim
una altra
que també
em crida l'atenció
perquè
entre altres coses
les pel·lícules
que venen
de la
de la Índia
doncs sempre
tenen alguna cosa
interessant
i si arriben aquí
és perquè tenen
una qualitat
prou important
com perquè
el seu visionat
ens digui
moltes coses
que segurament
ja heu sentit
a parlar
i si no
doncs ara
parlem aquí una mica
es diu
M.S.
Doni
la història
mai explicada
la pel·lícula
que és també
d'aquest any
del 2016
ens explica
una història
que aquí
no coneixem massa
que és la història
del críquet
aquest esport
que és l'esport
nacional
de la Índia
i per extensió
de
de Pakistan
si no m'equivoco
també de Bangladesh
que com sabeu
són els dos països
que hi ha
a una banda
i a una altra banda
quan es va fer
la separació
de musulmans
per una banda
dels que professaven
la religió
més hinduista
en el temps
de Gandhi
tot això
ja ens ho va explicar
molt bé
la pel·lícula
de Gandhi
també
del Richard Atembro
per tant
el cinema
ens va donar
lliçons d'història
molt interessant
doncs aquesta pel·lícula
ens explica
una part
d'alguna manera
d'aquesta història
en la qual
l'esport del críquet
té una importància
molt important
molt molt fonamental
i aquest personatge
el M.S. Doni
sembla ser
que és un heroi
jo no el conec
potser algú
dels que esteu escoltant
el programa
sí que us sona
però és un heroi
del críquet
va donar-li sentit
a aquest esport
i va arribar
a l'excel·lència
va aconseguir
doncs
el que no havia aconseguit
ningú
per tant
bé
doncs també
una pel·lícula
que crida l'atenció
per això
perquè veurem
un paisatge
diferent
del que veiem normalment
i ens permetrà
entrar dintre
d'una dinàmica
i d'unes històries
que segurament
també una maniqueta
de ball
com fan sempre
aquestes pel·lícules
de Bollywood
una mica de cant
i bueno
atractiva
la pel·lícula
que sí
però que d'aquella manera
allò que dius
vols dir
que hem de seguir
per aquest camí
no ho sé
Sigonyes
és Torx
l'última producció
de dibuixos animats
ara
no ho sabria dir exactament
ho estic mirant
de buscar
entrant a la pàgina
oficial
si és de Disney
si és de Pixar
si és de DreamWorks
o és de tots a la vegada
perquè com que
s'han fet tantes aliances
tantes separacions
al llarg dels anys
doncs costa de vegades
saber
qui té
la paella pel mànec
i qui té la producció
però bueno
la qüestió és que
Estorx
no
no és que
ens hagi de sorprendre molt
mira
aquí ho tinc ja una miqueta
és de l'estudi
que va produir
i que va distribuir
la pel·lícula
Lego
no la vaig veure
però tothom que la va veure
va comentar
que Lego
malgrat que en principi
semblava una història
més o menys
que no calia
donar-li massa importància
doncs que estava
prou ben feta
així que
bueno
mirant-ho d'aquesta manera
ara bé
què passa amb les cigonyes
les cigonyes
com tothom sap
ningú no pot negar
són les encarregades
de portar els nens
a les llars
de tot el món
però resulta
que en aquesta pel·lícula
ens mostren
estic fent un esforç
per no riure
però és que
és molt seriós això
llavors no cal riure
doncs
en el moment
en què veiem
el començament
de la pel·lícula
que les cigonyes
ja no es poden encarregar
d'aquesta feina
perquè la indústria
les obliga
a fer un altre
tipus de feina
doncs bueno
doncs ja podem sentir
una miqueta de llàstima
per elles
i per nosaltres mateixos
perquè clar
si els nens no venen
anidats
o anudats
a un bec
d'un ocell
doncs les coses
no són el mateix
aquesta és la història
que ens expliquen
un moment determinat
sembla ser que això
es pugui recuperar
i bueno
doncs amb els personatges
més o menys habituals
amb animals
amb humans
amb nens
amb adults
amb gent amb ulleres
amb gent amb ulls molt grossos
doncs mirarem
l'evolució
d'aquests personatges
aquestes són el tipus
de pel·lícules
que jo
m'espero
molt de temps
a veure
i potser ja tranquil·lament
a l'estiu vinent
o bueno
potser aquest hivern
també
alguns dies
que tinc lliure
potser la buscaré
o l'aconseguiré
d'alguna manera
i miraré
de visionar-la
però ara mateix
la veritat és que
no em ve especialment
de gust
un altre que sí
que la veritat és que sí
que em fa força gràcia
un altre de les estrenes
hi ha 12 en total
per cert
vull dir que ja per comentar
ja per omplir
un programa sencer
i és el que de moment
estic fent aquí
en el Sense Condicions
que per això es diu
aquest programa així
perquè sense condicions
i sense tot
fem el programa
sigui com sigui
en aquest cas
ho estic fent jo
però de seguida
arribarà en Pol
ja veureu
i per cert
que avui tenim
un especial dedicat
a escacs
i cinema
el Pol
domina força
el tema dels escacs
domina molt
el tema del cinema
i a mi també
m'agraden
les dues coses
força
i la idea seria
fer una composició
de com s'han utilitzat
els escacs
al llarg de la història
del cinema
en diferents pel·lícules
tenim una petita llista
ells s'han carregat
de veure també
alguna
Hijo de Caín
per exemple
que jo vaig veure
ja fa un temps
i quan arribi
començarem aquest especial
a part de parlar
de les pel·lícules
que hagi pogut veure
passi de premsa
o d'estrena
o d'alguna altra manera
i farem aquest especial
per acabar el programa
però de moment
continuem
amb aquestes estrenes
que són unes quantes
dotze
una dotzena
sort que no són dos
bé
La Vache
La Vaca
una producció
francesa
i d'altres països
em sembla que també
iraniana
si no recordo malament
ara no ho sé
dir molt bé
la informació
una pel·lícula
que es veu
maca
un home
que decideix
portar el seu animal
a la fira
ganadera
de París
però clar
mentre arriba a París
amb la vaca
amb la seva vaca
agafada
amb una corda
i d'allò
doncs totes les aventures
que us podeu imaginar
la relació que hi ha
amb un animal
i una persona
cosa que a mi especialment
ja sabeu
que m'interessa
prou
pel fet de tenir
molt clara
el fet
de no maltractar
el fet de donar
importància
a un animal
tal
i com si fos
un ésser humà
vull dir
de la mateixa manera
sense distingir
un
bueno
un mamífer
d'un estil
que d'un altre
d'un tipus
que d'un altre
llavors és una pel·lícula
que em crida l'atenció
en aquest sentit
també he vist el tràiler
i també m'ha tret força
la pel·lícula
doncs sí
aquesta també
aniria a veure-la
no potser amb la força
de les altres
d'ell
o de Miss Peregrine
o de Sing Street
però si tingués un momentet
i pogués combinar-m'ho
doncs sí que ho faria
i com que a més a més
sempre hi ha amics
que diuen
ah no
a mi no me'n recomanis
o no em portis a veure
pel·lícules que surti
massa sang
i massa fetxa
i massa d'allò
doncs llavors
les pel·lícules escollides
de les que hem parlat
fins ara
serien Sing Street
seria la baix
i no tant
ell
Miss Peregrine
i per nens
de tota la ciutat
és Torx
i ja pràcticament
pràcticament
pràcticament
ens queden només
les espanyoles
que hem dit
que eren 5
recordeu
per tant encara
ens queda estona
per parlar d'ella
Pelé
aquesta és una pel·lícula
que també
es va estrenar
divendres passat
el títol
el subtítol
de la pel·lícula
és
el naixement
d'una llegenda
i el que és curiós
és que està produïda
no per cap productora
de Brasil
era aquest jugador mític
d'un esport majoritari
que tothom
em sembla que coneix
pel seu nom
propi
el futbol
doncs
no és una producció
brasileña
sinó una producció
d'Estats Units
per què?
perquè com tothom
recordarà
Pelé
va acabar
la seva carrera
professional
a l'equip
Cosmos
dels Estats Units
allà
doncs
va decidir
que era el seu punt
era el seu moment
i per això
allà vam veure
el final
d'aquesta
d'aquesta llegenda
curiosament
curiosament
quan estem a punt
de començar
el recompte
de
de les
5 pel·lícules
espanyoles
doncs
arriba
amb
Pol Diggler
Pol, què tal?
Hola
ui
ui, ui
no, no, no
recupera, recupera
mira
aquí he parlat
mentre
mentre arribava
ja ho he anunciat
que vindria
sí que parlaríem
d'escacs
i de cinema
però he anat parlant
de les pel·lícules
d'estrena de la setmana
del divendres passat
però curiosament
he acabat
justament
quan has entrat
en el punt
en què pensava
començar a parlar
de les 5 pel·lícules espanyoles
5 pel·lícules espanyoles
no ho sabies això?
doncs les dic ràpid
les dic ràpid
per veure
si et sonen
segur que et sonen totes
Vientos de la Habana
una
Spain in a Day
dues
de la Isabel Cochet
d'aquesta
que està rodada
en un sol dia
diferents persones
una pel·lícula
molt interessant
estem parlant d'escacs
no
estem parlant
de les estrena
5 pel·lícules espanyoles
que parlessin d'escacs
d'aquesta setmana
ja seria
una casualitat
una casualitat
allò que dius
hem encertat el tema
el que passa
és que no hauríem pogut
anar a veure'ls
clar
home això seria molt
no no no
5 estrenes espanyoles
de la setmana
sense que siguin d'escacs
allò que busques
al Google i dius
aquesta paraula
l'elimino
aquesta tachada
aquesta no surt
cap de les 5
em sembla que parlen
ni remotament de l'escac
torno a repetir
Vientos de la Habana
un detectiu
molt peculiar
el Jorge Perugorria
que bueno
tot és calor
tot és calor
en aquesta pel·lícula
ell és un
un detectiu
així tòrrit
estrany
un policia
que és encarregat
d'investigar
un homicidi
d'una exprofessora seva
al mateix temps
s'enamora
d'una dona
també
més aviat
fent fatal
bueno
la història més o menys clàssica
però a la Habana
amb tot de calor
amb tot d'allò
a mi em fa
venir calor
però bueno
ara que ja fa una miqueta
més de fresqueta
potser estaria bé
no ho sé
El Tiempo de los Monstros
una pel·lícula
que té una pinta
molt bona
molt bona
que té una part
una mica
trista
perquè sembla ser
que el director
sempre havia fet
la seva filmografia
jo no el conec
no puc dir
ni tan sols
el nom Félix
és que hi ha dos Félix
que es treuen
aquesta setmana
això sí que és curiós
dos Félix
aquest em sembla
que es diu Félix
sobre oso
si no recordo malament
el cognom
dos Félix
i pot ser
ara no ho recordo
però pot ser
que siguin també
dos Monstros
que s'estrenen
l'altre s'estrena
la setmana vinent
avui havia el pass de premsa
però
és que tu vas avançat
això ja ho hem dit
no he pogut anar
no dic que hagi anat
Sabroso
mira Félix
li he posat una O de mà
Sabroso
que era fàcil de recordar
perquè
el que té de trist
una mica
aquesta pel·lícula
és que
aquest home
havia fet sempre
les seves pel·lícules
amb la seva companya
la seva companya
doncs ha mort fa poc
i doncs
ell ha continuat
és un home també
que fa literatura
que fa de tot
una mica
i suposo que gràcies a això
també ha pogut sobreviure
emocionalment
i ara estrena
aquesta pel·lícula
pel·lícula
on veiem
Javier Càmara
Carmen Machi
i altres actors coneguts
dintre d'una festa
en la qual
no saps molt bé
si estan rodant una pel·lícula
si estan parlant
del rodatge d'una pel·lícula
per tant
una aventura així
de metallenguatge
cinematogràfic
que crec que donarà
molt de si
a veure si la podem anar a veure
la veritat és que promet
promet força
promet força
a veure després
no saps ben bé
el format que quedarà
però bueno
un altre peculiar
també és
La reconquista
que és la pel·lícula
dirigida pel fill
del Fernando Trueva
el Fonas Trueva
sembla que també
ha participat
el pare amb el guió
una pel·lícula
al contrari
una mica de l'altra
molt més tranquileta
però
on també tenim
un format molt peculiar
una parella
que torna
que això
ja ho diu la pel·lícula
que intenta
recuperar la seva relació
després d'un temps
i bueno
sembla ser que les actuacions
estan molt aconseguides
que han anat a algun festival
no sé si al Sant Sebastián
o era algun d'aquests tipus
ha anat a molts festivals
a Itàlia
no sé quin era
així de grossos
em sona
em sona que
d'haver llegit el titular
que li feien l'entrevista
a ell
li preguntant
algo així com
de su fantasma
del tema
del nombre
de Trueva
diguéssim
el carrossega
amb con el cine
francès
no sé per què
exactament
però
deu obtenir
algo a veure
amb el seu cinema
no sé
deu ser poc espanyol
potser el contingut
doncs segurament
el ritme de la pel·lícula
i l'acció
que tu dius
del contingut
la manera
més francesa
és una miqueta
més un ritme
sí sí sí
segurament
segurament
doncs sí
la veritat és que
no me'n recordo
no sé en quins festivals
però s'ha presentat
en uns quants
mira ara
mentre continuem parlant
a veure si podem sentir
aquesta música
que és
precisament d'aquesta pel·lícula
es diu
Arcadia en flor
Rafael Berrio
la podem deixar així
una miqueta com de fons
per acompanyar
per acompanyar
les tres pel·lícules
que ens falten
i ara ens parles de
has vist ja
has vist un monstruo
vine a veure
no no
és que no he pogut anar
m'havia acreditat
però no he pogut anar
per una banda
em sap greu
però per una altra banda
doncs ala
així no
així la veurem
no i tant
ja la mirarem
home sí sí sí
tinc bastanta curiositat
però
jo també
tothom
però crec que és una curiositat
contrària
el contrari
de dir
hòstia
tinc moltes ganes
sinó és veure
perquè he llegit
moltes crítiques
en general
xipi xepi
diguéssim de crítiques
no una mica
però per això
vull veure una mica
és molt difícil
el que s'ha proposat
aquest home
per fer una producció
tan gran
nord-americana
allò
venim de pel·lis
seves
com
lo impossible
clar
inversió
bueno
a veure
aquí crec que és més
el tema d'efectes especials
que se li critica bastant
i també el tema de
criticat en el sentit
d'un sentit més pur
del cinema
com a tal
com va passar
amb el Hobbit
també
que respecte
els senyors anillos
el Hobbit era
pantalla verda
per tot arreu
i anar incrustant
imatges gravades
llavors en aquest cas
diuen que també
és bastant així
i que potser la història
és una mica
massa tova
massa
lacrimògena
diuen
ja es veurà
ja ho comentarem aquí
jo crec que és d'aquests directors
a veure
no direm com el Woody Allen
però que has de seguir-lo
has de seguir-lo
perquè el que ha fet
des que feia els curtmetratges
aquell
el David Tomàs
sempre em parla
de mis vacaciones
i me l'ha fet veure
unes quantes vegades
la veritat és que
és un director
que té una capacitat
narrativa
molt gran
i bueno
i el que potser
sí que li passa
és que
s'està
proposant
fer projectes
potser massa grossos
no?
i això no és fàcil
és el que passa
a vegades
que quan es creix
així com el Mita
és potser buscar
més l'espectacularitat
que
perquè ell ha fet
pel·lícules de guió
boníssimes
però jo crec que ja
a l'impossible
ja se li notava bastant
el gran pressupost
destinat ja
a lo que era
la gran pantalla
veure la pel·li
a la pantalla més gran
i notar
notar les onades
notar
que no és una garantia
que tinguis un pressupost
molt gros
que surti una gran pel·lícula
l'impossible
l'impossible no estava malament
l'impossible era potent
a les dues que ens quedaven
Spenina Day
que és la pel·lícula aquesta
com ho veus
aquesta idea?
em sembla que és del Ridley Scott
sí, sí, és del Ridley Scott
però ella ho ha fet
a nivell espanyol
i la Isabel Cuixet
és curiós perquè l'altre dia
anava per Gràcia
i estàvem fent la preestrena
la vaig veure allà al carrer
sí, la vaig veure
que l'estaven entrevistant
però
no sé
a veure
jo crec que com a exercici
no, ja ho han fet
Ridley Scott
potser sí que va ser el primer
així
que ho va fer
però
s'ha fet bastants cops
o alguns cops
com a mínim
a altres països
això de
de recopilar imatges
de gent
com per
organitzar un documental
per dir-ho així
amb moltes visions
no?
o sigui
que en aquest cas
tu podies enviar
un fragment del teu dia
però clar
evidentment
sempre tenies aquest marge
de guionització
o de
la improvisació
també s'ha de veure
fins on s'ha arribat
no he volgut veure
ni cap a
no sé si hi ha
adelantaments
així de tràilers
no sé com
es faria un tràiler d'això
jo no he vist
no sé
és un exercici
curiós
de veure suposo
no?
clar
és un documental
molt diferent
ja no és
el realitzador
ja no és
qui
posa el contingut
sinó potser
inclús qui
qui el tria
no?
sí
no sé
quin nivell
de produccions
els van arribar
o sigui
si li van arribar
100 o 8.000
però
imagino que
també a l'hora
de la gent
que va molt cremada
de política
d'economia
i tot
jo crec que
potser és un contingut
també dràstic
en quant a
a veure les opinions
no?
en divergents
de la gent
i pot haver
molta gent
emprenyada
també
no?
que no han posat
allò
que havíem fet
nosaltres
home
clar
potser fan
segona part
tercera
qui sap
potser fan
un torrente
del documental
doncs sí
no estaria malament
per veure diferents
visions
la visió
d'un tipus d'ideologia
d'una altra
i l'última
pel·lícula ja d'estrena
i també
d'aquesta
cinc espanyola
no descacs
de divendres passat
Juegos de família
ah sí
aquesta la vau comentar
oi?
la del
la tornada
del Juanjo Puig Corbé
a l'actuació
i què volies dir?
que has dit
ah
no no
que no em sortien els noms
al Puig Corbé
no?
hi havia més gent
no?
també
sí
sí
però no tinc ara
els noms aquí
però bueno
sí
a una colla d'actors
així força coneguts
sobretot catalans
la directora
de fet
és tarragonina
també
la Belén Macías
que havia fet
ja altres cosetes
vull dir
no és la seva
primera pel·lícula
i l'argument
és molt bàsic
un marit
intentar recuperar
la seva dona
fent-se
bueno
és molt bàsic
però curiós
fent-se amic
de la man
per intentar entendre
què li ha passat
al seu matrimoni
per intentar reconquistar-la
també
es tractaria
d'una altra reconquista
retorçat
sí una miqueta
hi ha dues reconquistes
aquesta setmana
la reconquista
pròpiament dit
i Jogos de Família
que també és una reconquista
doncs ja està
amb això
des que hem tornat
de l'estiu
déu-n'hi-do
les estrenes espanyoles
i els nivells
també
això
això és el que destacava jo abans
i el que destacava abans també
i que he dit
que quan vindria
vindria
o els companys
que en aquest cas ets tu
sembla ser que el Jaume
no podrà venir finalment
i Joan ja s'havia excusat
i Carme
doncs té motius importants
per no poder venir
el que comentava
el que comentava
és que
a Sitges
es passarà una pel·lícula
que jo
crec que soc
el primer espectador
cosa que
aviam
i només l'he vist jo
perquè m'han passat l'enllaig
així tal qual
el director
no és estranquist ni res
és vestigis
que ningú no ha sentit a parlar
però que és una pel·lícula
guapa
és una pel·lícula
molt xula de veure
molt poc pressupost
rodada tota
íntegrament a roses
ho repeteixo eh
ho he dit abans
però m'agrada que els oients
i que ara tu també ho sàpigues
una pel·lícula feta
amb molts pocs recursos
amb 9 dies
de 14 hores
de rodatge
cada dia
9 dies
9 dies
únicament
la pel·lícula
és molt heavy
perquè és un llarg metratge
no és molt llarg
és una hora 20 minuts
més o menys
les de Woody Allen
estem parlant
les pel·lícules de Woody Allen
normalment
duren menys de 90 minuts
normalment
això els agrada molt al cinema
el que passa és
no té el ritme
que té una pel·lícula
del Woody Allen
això s'ha de dir
ara té una música
molt especial
molt interessant
té unes actuacions
molt potents
i un guió
uf
que et deixa
et deixa malalt
et deixa el cor
estem parlant d'un drama
estem parlant d'un thriller
estem parlant d'un drama
fortet
que podríem considerar
un thriller també
però perquè ens entenguem
seria com
aquella
de
jo crec que això
no passa res per dir-ho
de Haneke
que hi ha un intrus
Funny Games
sí
seríem parlant una miqueta d'això
que ara he de dir la veritat
jo intento dir
sempre la veritat
no he vist cap de les dues
ni l'original
ni la que va fer ell mateix
allà als Estats Units
però bueno
que sé una miqueta de què va
i aquesta va una mica d'això
però donant-li la volta
és a dir
no és un intrus
que es col·loca a la casa
sinó que és un personatge
que fa que uns vagin
a casa seva
llavors
bueno
fa unes barbaritats
força considerable
i la veritat és que és anguixosa
la pel·lícula
però molt interessant
vull dir
per plantejar-te un munt de qüestions
i amb un final
la veritat és que contundent
contundent
contundent
no per la seva espectacularitat
no per l'acció
sinó perquè dius
ahi va
vols dir
i té coherència
a més a més
suposo que això està a Sitges
està a Sitges
i a més a més
per si vols
i si vol més gent
que ens està sentint
la passen
en dues sessions
el diumenge
a les 12 del matí
i a la tarda
dos quarts de set
crec recordar
si no ja dic
ja ho he dit abans
que és un moment de mirar-ho
al Casino Prado
i si no és el Retiro
un dels dos
però crec que és
al Casino Prado
llavors
l'explicació també
de per què està Sitges
a part de que
perquè és una gran pel·lícula
que el productor
el Thomas Spiker
va estar molt involucrat
en Sitges
fa un temps
i li ha passat al director
i el director ha dit
ah pues m'agrada
i llavors l'han col·locat
però bueno
una miqueta d'entrada
i ell ho diu
no és una cosa meva
que estigui ara desvellant
ell ho diu
en les entrevistes
que li han fet
per la televisió
per les televisions de rosses
i això
doncs bueno
fins aquí
quant de temps ens queda
Pol
que no veig el Retiro
un quart d'hora
un quart d'hora està bé
ni molt ni poc
per parlar de cinema
i escacs
però ara vaig a fer-te
una pregunta així
la d'ahí
preliminar
la d'ahí
la digues
digues
quina era la d'ahí
la fill de Caín
bueno
em pensava que anava per aquí
no digues
no no no
la primera és
com va començar
perquè jo sé que ets aficionat
és molt fàcil la pregunta
com va començar
la teva afició
als escacs
al cinema
ja més o menys
bueno el cinema també
por ahí
vinga va
com van començar
les dues coses
quin va ser el primer moment
que vas dir
ai va
pot sortir una temàtica
és una pregunta
és una pregunta
després ja comencem
de petit
ja he jugat amb mon pare
que jo crec que ja ens està escoltant
així que
ah doncs una salutació
i de petit
sí
i a més a la Palma
cada any
s'ha fet un
a les festes majors
a l'agost
però s'han fet uns tornejos
i anàvem participant els dos
a sèniors
i a infantil
i anàvem fent
i al cinema
i al cinema
no t'ho he preguntat mai
el cinema
el típic
vas veient
un cinema
i et va interessant més
sí que és veritat
que jo recordo
això
crec que ho explico bastant
alguns cops així
amb gent
que
quan estava al batxillerat
que havies de triar
el típic allò
del treball final
d'estudis
o el treball de recerca
doncs
vaig agafar
la guerra civil espanyola
i cinema
i llavors vaig fer aquest tema
i allò
investigant
mirant molt de cinema
i ja m'anava bé
perquè mira
feia un treball
però alhora
fem un tema d'això
fem un tema un dia
clar
recuperem el teu treball
i al final
a l'acabar
el batxillerat
em vaig decantar
si tenia
entre cometes
la part de la guerra civil
que era la política
i la part de cinema
que era
les pel·lícules del cinema
em vaig decantar
per la política
i vaig començar a estudiar
lo de ciències polítiques
quan en realitat
m'hauria d'haver cantat
ja d'entrada per cinema
que és el que he acabat fent
però al final
al final sí
les coses
arriben
on han d'arribar
i els escacs
sempre com a
jo crec que com a punt de partida
de
bueno
és el que diuen moltes pel·lis
jo crec que és
el referent que fan
que és
anar per davant
o sigui
anar sempre pensant
sis moviments
set cap endavant
i això
em feia gràcia
per exemple
ahir
ahir vaig veure
fill de caïn
la pel·li catalana
ara no recordo
el nom del director
si el saps
ara
Montleon
de cognom
ara buss
sí
sí
crec que és
Raül
Montleon
però no estic segur
però sí
és curiós
perquè en general
a veure si em dones la raó
però en general
s'utilitza
els escacs
en format audiovisual
em refereixo
s'utilitza molt
per definir el personatge
més que com el contingut
de la pel·lícula
és per definir un personatge
que pot ser
o molt meticulós
o molt metòdic
o molt
o inclús al contrari
a vegades
és un psicòpata
que molts cops
ho fan amb els malhòmens
també com a American Psycho
Jesús
no Raül
Montleó
Montleó
era una cosa similar
d'acord
molts cops s'associa
sembla que amb problemes
més psicòtics
o que la persona
ara
fem un debat
si vols
però jo el que veia
era que molts cops
des de l'última
aquesta que havíem vist
la del Bobby Fischer
a aquesta de
Fida Caín
sempre els personatges
acaben sent
personatges
com
entre excèntrics
entre inclús
un cert punt autistes
no?
al voltant de la societat
llavors
no sé
és curiós
l'ús
que se li dona
a jocs
que es consideren
jocs de taula
que es poden considerar
ja no tant potser
però una mica elitistes
en quant a
l'aprenentatge
no estem parlant
de la Oca
que és molt atzar
o estem
ja m'explico
llavors molts cops
s'utilitzen
aquests
jo crec
aquesta mena de jocs
o les matemàtiques
o certes
certes connotacions
per un personatge
per identificar-lo
com a tal
com una mente meravillosa
per exemple
sempre
aquests personatges
que tenen
una mena d'afició
no?
una mica alternativa
potser
en aquest cas
els escacs
no és que ho siguin
alternatius
però
però per construir
no?
per construir
aquesta profunditat
d'ei
aquest personatge
pensa més que la resta
o ei
aquest
no sé si
em segueixes
et segueixo
et segueixo
i intento anar
per davant
i tot
tot i que no és fàcil
però
vull dir que
sí
per una banda
sí que és veritat
que moltes vegades
definís un personatge
però
jo diria que també
de per si
el joc dels escacs
té una característica
que serveix per utilitzar-ho
com a metàfora
i tu mateix
em donaves un exemple
com a metàfora
però no ja lligat
a un personatge
sinó com a metàfora
de situacions
que són prou complexes
és a dir
la vida mateixa
la situació
de l'economia mundial
que ara m'agradarà molt
que comentis
el concursante
el fet
existencialista
com el CTSG
que és l'amor
que hi ha
la conya aquella
quina?
ara no recordo
ostres
Boris Grushenko
que era el Boris Grushenko
el que fa la broma
del sèptimo cello
que hi ha el doble
exacte
però sí que és veritat
sempre es pot utilitzar
com a metàfores
perquè és una cosa
molt simbòlica
també
les figures
els peons
sempre a vegades
s'ha identificat
amb la gent
de carrer
els reis
les reines
els cavalls
els protectors
sempre
s'ha fet molt estamental
el joc dels escacs
en un sentit més
per exemple
de concursante
que fa la comparativa
amb els bancs
amb un banc
com mundial
amb el banc
i la gent del poble
que va allà
a deixar els diners
a partir d'una quota
és que és una explicació
bastant densa
prou a buscar-la
mentre la parlem
prou a buscar-la
a veure si es pogués
trobar així
fàcilment
per internet
però jo
a part d'això
que sí
és que he barrejat
jo he vist la pel·lícula
concursante
és una de les meves
pel·lícules de referència
perquè recordem
als espectadors
que és una pel·lícula
en la qual
el personatge
al començament de tot
està concursant
en un concurs
i en el concurs aquest
li toca de tot
absolutament de tot
és a dir
quan diem
de tot
és de tot
és a dir
cotxe luxós
casa
apartament
a la costa
un avió
un vaixell
llavors tu dius
hola quina passada
però clar té una clàusula
que és que això
no pot vendre-ho
i no li toca
res de diners
llavors clar
el problema és que
bueno
fan ja
aquest punt
de dir
clar
tenim tantes coses
però les hem de mantenir
llavors el personatge
es veu absolutament
abrumat
per això
el que passa és que
jo no recordo
i tu m'ho has dit
ja unes quantes vegades
i no he pogut
tornar a veure la pel·lícula
part d'allò
no recordo el moment
aquest en què fan
la comparació
però bueno
jo quan t'ho vaig dir
és que jo concursant
sí que fa
bastants anys
que l'haig de veure
i jo recordo
que hi havia un taulell
i jo recordo que
només hi havia
certes peces
i llavors
feien un montón
de monedes
i llavors
cada
un dels peons
per dir-ho així
tenia
no sé
unes 10 monedes
i en total
no sé
potser n'hi havia 100
i llavors
anaven fent
aquest joc
del tema
dels interessos
de les retencions
els diners
i com funcionen els bancs
sí ho vas trobant
potser sí
potser sí
a veure
tinc una escena
anem a provar
ara d'aquí un momentet
a sentir-la
ara que passi
l'anunci aquest
que diu que
podes saltar
l'anunci en dos
uno
però a part
també tenia
una altra interpretació
a veure què surt aquí
a veure què ens explica
molt bé
em sembla
que és la música
però no el diàl·lo
és que la música
s'està replodint de fons
eh
ja vols dir
que és una altra cosa
la música
sí sí sí
no em sona
com un moment tan dramàtic
d'aquesta pel·lícula
és aquest funky
de fons
ara
tenia raó
és un simple exemple
un poco de oro
el oro és bonito
brilla
i no hi ha dèmasiado
és valiós
així que podem fer
una tabla de conversió
si una docena de huevos
vale lo mismo
que una pepita de oro
i un caballó
és més endavant
jo diria
és més endavant
però en la mateixa escena
sí sí
sí
jo crec que és la mateixa escena
pues passo
així és
sí sí
que li va explicant
li va explicant
diferents comparacions
o potser és més endavant
però sí
sí que recordo això
jo de totes
va fer
és tota una lliçó
és tota una lliçó
sí sí
són set minuts
d'escena
a veure si arriben
ara d'escac
no
segueix amb l'or
jo de totes maneres
volia fer
a part d'aquesta comparació
amb els peons
com a la classe així
més treballadora
el que sí que és veritat
també és que els escacs
es pot considerar
com una metàfora
de tot el que són
grans quantitats
amb la possibilitat
de combinació
perquè clar
ja sabem que
mira ara estàvem amb els escacs
ara però estan posant
les monedetes
als escacs
i només ho veig jo
és això
amb absoluta generositat
i a canvi
de què
un simple 10%
una monedita
per persona
clar
està col·locant
sobre els escacs
el que tu deia
clar
això és
però
segons Pitágoras
tenim un problema
si al cap
de 12 meses
hem de pagar
11 monedas
cada una
de d'on
les vamos a sacar
11 monedas
cada una
són 110
aquí
aquí està l'escac
la veritat
és que recorda
aquesta escena
una mica
al CTS
és ell
perquè
el que està fent
l'explicació
està vestit de blanc
l'altre està vestit
de negre
estan en el camp
amb uns escacs
allà
és que potser
a la platja
hauríeu massa
directe
perquè l'escena
és real
sí
doncs el que
estava intentant
comentar
era que els escacs
tenen una característica
i clar
quan comencem
la partida
hi ha unes
poques combinacions
és a dir
poden moure els peons
els cavalls
i ja està
llavors no sé
quantes en total
però bueno
posem en la primera jugada
doncs
podem fer
8
8 combinacions
diferents
com a molt
no podem fer res més
no podem moure encara
les torres
i tal
però quan portem
ja unes quantes jugades
cada vegada
que fas una jugada nova
s'obren una quantitat
de combinacions
possibles
enorme
llavors això
permet
fer la comparació
perquè són tantes
són tantes
que fins i tot
superen
la quantitat
d'estrelles
que hi ha
per exemple
a la galàxia
llavors
amb això es pot jugar
tant
amb el joc dels escacs
en aquest sentit
que pots fer la comparació
amb qualsevol història
amb tot el que et puguis imaginar
de la nostra vida
de la quantitat
de cèl·lules
que tenim al cos
llavors
té aquesta riquesa
aquest joc
jo tinc una petita llista
que vaig
mira
vaig aprofitar
el programa
de cinema
del galliner
de l'altre dia
per dir
a veure si en diu
pel·lícules
que facin d'escacs
jo per exemple
la tabla de Flandes
jo no sabia
que estava d'allò
però sembla ser
que està basada
en una partida d'escacs
i tot el que passa
està
una mica
com si fos
la segona part
d'Alícia
en el País de les Meravelles
que ja m'agradaria
veure una pel·lícula
ben feta
i ben tractada
amb aquests moviments
perquè la veritat
és que la partida
és impecable
i quan Alícia
ha de passar
d'un lloc a l'altre
doncs hi ha
com un rierol
llavors el tren
passa per sobre
i passem
a un altre
d'allò
és espectacular
benvenido Mr. Marshall
això serà un record
per molta gent
molt maca
perquè al començament
de tot de la pel·lícula
estan a part telèfon
jugant una partida
al cura
i al farero
llavors em sembla
que és el cura
del poble
que després d'una estona
diu
aquesta jugada
que ha fet l'altre
és molt bona
i surt per tot el poble
protestant i cridant
i al final
li acaba dient
tu estàs mirant
un llibre
això no d'allò
és molt divertida
aquesta escena
i allà surt també
això que tu dius
com avançant
perquè benvenido Mr. Marshall
està basada
en un savi
dels junits
que ha fugit
i acaba allà
en aquest poble
estàs tan avisant
que hi ha un joc
allà
que com tu deies
és una mica més elevat
del que en principi
aspiraries
a una gent així
una miqueta més
de poble
una pel·lícula
protagonitzada
pel Christopher Lambert
que em van dir
que hi havia
basada també
amb els escacs
però que no em van dir
el nom
i no ho he pogut buscar
doncs està també per allà
Hijo de Caín
Hijo de Caín
què t'ha semblat?
com a reflex
del que és el món
dels escacs
un petit tio
superbèstia
massa
no?
o sigui
crec que no
aprofunditza tant
com potser
no sé si ja es buscava
així
també
vull dir
tampoc
com a pel·lícula
d'escacs
que juguin
escacs
no
no vol dir
que sigui d'escacs
m'explico
per exemple
avui Fisher
la pel·lícula
que vam veure
la de
com es deia?
Punt Sacrifici
de Peo
aquesta sí
per exemple
perquè tot està
bastant relacionat
amb la psicologia
del personatge
i evidentment
tota la història
d'això
però a fi de caïn
evidentment
hi ha la història
al voltant
familiar
i hi ha
el del psicòleg
hi ha un entramat
massa
un o intent
de complex
tampoc és que sigui
molt complex
però
no dic que no m'agradés
la pel·lícula
però
com a escacs
el veia bastant
com
com simplement
el mitjà
de transport
de la història
no?
fins al torneig final
però tampoc
hi ha una preparació
massa
massa més enllà
de
per dir-ho així
el Hogwarts
quan li estan ensenyant
a fer servir la vareta
vull dir
no hi ha
m'explico
no hi ha una tensió
com es podia cregar
a Fisher
perquè aquella pel·lícula
si no hi ha
o sigui
tothom pateix
en aquella pel·lícula
llavors
sí que és veritat
que ho fan servir
com a tema
però no
però no crec
que aprofundeixi
no?
no aprofunditzen massa
sí que em vaig quedar
en una frase
que ara deies
el dels moviments
que són tan infinits
i tan il·limitats
però que
precisament allà ho deien
quan li estan ensenyant
com en el ajedrez
hi ha milers
i milers
i milers
i milers
de moviments
però solo
unos pocos milers
de buenos
llavors aquí
és on es preparen
això és com
el que diuen
a l'escriure
un llibre
no deixa de ser
una combinació
de lletres
i paraules
i símbols
però aquí
és triar
les bones combinacions
de fet
el que acaba apareixent
en aquesta pel·lícula
si te'n recordes
és una idea
increïble
i és que
hi ha infinitud
no tantes
moltíssimes jugades
però només hi ha una
que és la bona
això és fascinant
aquest és el tema
és a dir
només una
i en la vida
de vegades
també passa això
i sobretot
quan juguem
sense condicions
se'ns ha acabat el temps
t'ha sorprès i tot
és que arriba molt tard
també
bueno una miqueta
però bueno
ja està
el programa ja està fet
hem parlat una mica
d'escars
potser com sempre
deixem allò
punts suspensius
perquè està bé
també
ja hem introduït
ja hem dit
unes quantes pel·lícules
ja sabem com podem
interpretar els escars
i diferents pel·lícules
que es poden veure
i sobretot
recordar que la setmana vinent
sí que tindrem
a Carme Nebot aquí
segurament a Joan Morros
a Joan Merida
a la Pol també
a mi mateix
i parlarem
d'un tema complex
tribus urbanes
jo crec que és
molt complex
i interessant
jo no m'atreveixo gaire
tu coneixes una miqueta més
així que
bueno
doncs anirem fent
així ens acomiadem per avui
sense condicions
com sempre
merci Pol
i gràcies a tots vosaltres
fins la setmana vinent
aquest dimarts
a la setmana vinent