Cinema sense condicions
Forget about your worries and your strife
I mean the bare necessities
Or Mother Nature's recipes
That bring the bare necessities of life
Wherever I wander, wherever I roam
I couldn't be found out my big home
The bees are buzzing in the tree
To make some honey just for me
When you look under the rocks and plants
And take a glance at the fancy ants
Then maybe try a few
You eat ants?
You better believe it
And you're gonna love the way they tickle
Mowgli, look out!
The bare necessities of life will come to you
But where?
They'll come to you
Look for the bare necessities
The simple bare necessities
Forget about your worries and your strife
I mean the bare necessities
That's why a bear can rest at ease
With just the bare necessities of life
Now when you pick a pawpaw
Or a prickly pear
And you prick a raw pawpaw
Well next time, beware
Don't pick the prickly pear by the pawpaw
When you pick a pear, try to use the claw
But you don't need to use the claw
When you pick a pear of the big pawpaw
Have I given you a clue
Golly, thanks Blue
Poor, poor
Of all the silly gibberish
Come on, baggy
Get with the beat
The bare necessities of life will come to you
Jo crec que ha quedat clar, no?
Vull dir, ja està
El programa ja està fet
Totalment, eh?
No sé
Jo crec que són programes que ja està
ja començant així
ja es fan sols, no?
Què et suggereix aquesta cançó?
Paul Ligler
Jo crec que avui
Mira t'anava a dir
si no sabies de què parlem
potser
Si no sabies que vingués de tot el tema
diríem
Parlem de Disney
Parlem de música Disney.
Perquè no és el que t'agrada a tot Disney.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, comencem amb aquesta cançó i amb aquesta pel·lícula.
Jo diria que, a veure, venim d'on ve, venim de la novel·la que ve,
d'aquesta reflexió potentíssima de Rudyard Kipling
sobre la selva, sobre la naturalesa dels animals, de les persones,
fins i tot passar pel filtre de Disney, en una altra època també,
la veritat és que la potència que té la història és molt gran.
I aquesta cançó és tot un clàssic i, a part, són uns consells que dius,
bueno, perquè és veritat, no necessites més que coses bàsiques, no?
The necessity, la cançó.
Normalment l'hem sentida, per exemple, en l'anunci de les bananes, no?
I això, no?
Al final, Disney, si algú ha fet, a part del tema, entre cometes, moralista,
que ja veig que t'estàs posant nerviós,
però són unes cançons simples però crec que efectives, no?
Al cap i a la fi, l'imaginari, jo crec que col·lectiu tant de pares, fills o noves generacions,
és la música que ofereix Disney i quan no hi ha música hi ha d'haver molt bon guió, eh?
Però el que em crida més l'atenció o el que em sembla interessant
i he volgut començar per aquest tema
és que aquesta història no és tan moralista com altres, no ho sé.
És una pel·lícula sobre això, sobre les necessitats bàsiques de l'ésser humà,
una pel·lícula, ja dic, d'una altra època
i jo crec que no estava tot tan moralitzat, tan mediatitzat.
Acabarem amb un altre final del programa que per mi és...
No he arribat ni a veure-la, sencera, mai.
Jo crec que és el pitjor, una de les grans pel·lícules de Disney,
però que jo crec que és el pitjor, el pitjor que es pot fer
per reflectir el món dels animals, no?
Ja ho dic, és el Rei León, de la John King.
És un tema complex, eh?, el tema dels animals al cinema.
Sí, senyor.
Ja tindràs temps.
És el tema, és el tema d'avui.
Sí, segurament tindrem temps perquè són poquets, no?
De moment no esteu sentint...
No, a Joan Morro no el sentirem, ja va dir que avui no podia venir,
Carme Labot tampoc, Joan Cerdà no sabem res,
no sabem si apareixerà, però si no ha vingut ara,
segurament tampoc, perquè acostuma a ser puntual.
Jaume Vidal tampoc ens ha dit res,
però, bueno, podria venir, podria no venir, ja veurem.
Si ve Jaume Vidal, doncs l'aliarem una mica
amb el tema aquest controvertit.
Si estem tu i jo, ara potser més o menys entendrem,
o no, polemitzarem.
De totes maneres, tinc la idea de fer una cosa així,
una mica diferent, no?
Avui anem al cinema i ens ha condicions, eh?,
que encara no ho hem dit, aquí a Ràdio d'Esbert,
que és agafar, tu saps que
hi ha un grup d'aquests de WhatsApp
que és de panorames de cinema, no?
I allà doncs vaig posar jo el tema, a veure què passava la setmana passada,
i vaig anar a introduir.
Oi que sí? Doncs, bueno,
podem basar-nos una mica amb això, podem començar,
hi ha moltes maneres de preparar un programa,
doncs,
aquesta serà la manera, en principi,
de fer-ho, diré, doncs mira,
pel·lícules, perquè el tema d'avui,
el tema d'avui, ja ho vam anunciar la setmana passada,
és els animals i el cinema,
els animals al cinema, els animals contra el cinema,
no sé, hi hauria moltes maneres de plantejar-ho, no?
O el cinema contra els animals,
en qualsevol cas,
té molta actualitat per tota aquesta història que ha aparegut ara,
aquest vídeo on es veu un pastor alemany,
d'aquesta pel·lícula que estan rodant,
que l'obliguen a tirar-se a l'aigua,
quan el pobre està aterroritzat absolutament.
La propera pell, no?
Aquesta és una de les grans pel·lícules
que reflecteixen el món de l'animal,
però no...
Com estàs parlant d'aquesta,
quan fan allò?
Sí, home.
Vale, no, no recordava aquesta escena,
sí, hi ha un moment en què...
del gos que vol tirar a l'aigua i...
No el tira exactament un nen,
sinó que el col·loca a sobre d'una bassa o d'una barca
i el col·loca allà i, clar, el tira pedra.
El paralisme ràpid.
Però sí, sí, sí,
és que la propera pell,
entre moltes altres coses,
tracta aquest tema d'una manera potentíssima,
gairebé documental,
i això la fa esgarrifosa també, no?
Perquè precisament el que diferencia els documentals de la ficció
i és, en realitat,
un dels grans temes d'avui, curiosament, no?
Vull dir, com es manipulen les coses
per fer-nos creure el que es vol.
I en el món dels animals és com molt simptomàtic.
Però no, el que volia dir,
que no sé, potser no ho has vist,
però molta gent ho ha vist en televisió,
jo no veig la televisió,
però m'ho han passat.
El vídeo aquest estan rodant una pel·lícula sobre això,
sobre animals, sobre pastoral alemany,
i llavors hi ha un rodatge,
una part del rodatge,
on el director s'ha desvinculat completament,
diu que ell no hi era allà,
que es veu com una gent està mirant de tirar
en un riu artificial fet per una escena
un gos, un pobre gos,
que està aterroritzat perquè veu, clar,
un corrent d'aigua que el tiren allà
i que es nega d'allò,
però la gent allà rient, no?
Una escena que fa venir esgarrifances,
que dius, a veure, què estem fent?
I aquest serà un dels temes, no?
Vull dir, en un rodatge,
tot el que veiem en les pel·lícules,
doncs és el que veiem, no?
Clar, el muntatge, la selecció d'escenes,
però què passa amb els animals?
És un tema, bé, també, dur i complex.
Però, bueno, tenim, com diria el Joan Morros,
altres parts, altres coses de què parlar.
Sobretot si tu has vist alguna pel·lícula,
perquè jo no he vist gaire cosa.
Sí, he vist poqueta,
perquè sí que és veritat que ara,
com que ja hi ha els Òscars,
la onada, jo crec, grossa,
va ser finals d'any i principis.
I ara sí que hi ha algunes,
ara també hi ha Trainspotting 2,
hi ha aquests retorns,
però que encara no he vist,
o sigui que no puc opinar massa.
Tu has vist alguna cosa?
No, és que no, és que no.
No hi ha manera.
No, el que sí que és curiós comentar,
és el fet aquest, no?,
que facin una segona part de Trainspotting 2.
Sí, fa molts anys que es comentava.
A veure, a mi no em sembla malament,
més que res perquè...
No està malament, és veritat.
No em sembla malament perquè
no...
Jo, personalment, no ho concebo...
A veure, després ja, quan la veig, ja t'ho diré, no?
Però no ho concebo com una...
Allò, segona part per seguir exprimint.
Espero, més que res,
perquè seguim tenint la mateixa direcció,
els mateixos actors.
Aquí hi ha un punt...
A veure, evidentment, hi ha un punt de risc,
però és que és una pel·lícula de culte
i quan...
I a més no estem parlant d'un...
Ni un remake, ni una segona part
com es pot parlar de Blade Runner 2,
per exemple, no?
Que ara venen moltes pel·lícules
que fa anys que es van...
que es van deixar ja com enllestides.
No dic com una saga de Star Wars,
perquè al cap i a la fi,
una saga de Star Wars
pots anar inclús fent aquests pròlegs,
aquests...
Però...
Aquest tipus de cine,
tipus això,
les segones parts de Blade Runner
o de Drainspotting,
tenint la tutela i la batuta
com tenen del Villeneuve i de Boyle,
clar, hi ha un punt de...
A veure,
que hauria d'estar bé.
No...
Un director que ja va agafar fama
en el seu moment per altres pel·lícules,
o per la seva mateixa en el cas de Drainspotting,
si torna a fer una segona part,
espero que sigui per bé.
O sigui, com...
No, perquè sí,
que és el que acostuma a passar a vegades
amb les sagues aquestes
que són infinites, no?
I això ho veiem ara
amb Resident Evil
o amb sagues aquestes que porten,
o la que vaig anar a veure
fa un parell o tres de setmanes,
la Underworld,
que porten des del 2000,
no sé si tres o quatre,
fent pel·lícules,
em porten potser sis,
i arriba un punt que dius
això estàs allargant el xicle,
no?
No té res a veure amb això,
està clar.
Bueno, s'haurà de veure,
s'haurà de veure.
Jo, el que sí que vaig anar a veure és...
Perdona,
jo ho veig com una mena
d'experiment sociològic,
gairebé, no?
Perquè Tens Potin a la seva època
va ser com una bufetada, no?,
a la societat,
de dir, mira tot el que esteu permetent, no?,
per la hipocresia,
per tot el que amagueu darrere,
i mireu com es creen monstruositats, no?,
com aquesta gent que va allà,
doncs,
simplement buscant baralla,
com estan absolutament ficats
dintre d'aquest món,
i per sortir-ne d'allà,
doncs,
han de fer veritat.
És veritat que era una versió,
a veure,
tot i que,
a veure,
com en moltes pel·lícules de culte,
venen de llibres de culte,
no?,
en aquest sentit,
també és una adaptació,
però sí que era una pel·lícula
que visualment es mostrava
en aquest punt,
per exemple,
del que estàvem també,
del que,
no sé si era més tard o més enllà,
no me'n recordo ara,
però de
Requiem por un sueño,
d'aquestes pel·lícules
que,
o de,
o de,
com es deia,
aquella,
Victoria F,
no me'n recordo com es deia,
una pel·li alemana,
que bé sortia el David Bowie,
que era també una noia
que s'enganxava a l'orvina,
aquestes pel·lícules
eren una pel·lícula,
pel·lícules molt crues,
aquí Boyle el que fa,
crec que també és un joc,
aquest també,
Guy Ritchie,
Scorsese,
aquest punt de personatge
de molt,
de moltes presentacions,
aquesta veu on off
que tothom s'ha pres gairebé
de com,
no compres un cotxe,
com pren una pantalla,
no?,
llenguatge,
molt de societat,
una societat també
que era de l'època,
no?
I llavors serà interessant
veure com ha canviat,
si és que ha canviat
alguna cosa
en aquests 20 anys,
perquè el que és dolorós
de vegades
és veure
com pel·lícules
de fa 20 anys,
25 anys,
30 anys,
ja reflectien
o no ha canviat prou
la cosa
com perquè,
veritablement,
estigui tot plegat igual.
Jo veig que,
en aquest sentit,
i venint d'aquí ve,
que és del mateix director,
el Danny Boyle,
veritablement,
és estimulant,
és estimulant.
aviam.
Però bueno,
què havies vist,
va,
a part del que no hem vist.
Sí,
vaig anar a veure
una de les nominades
d'aquest any
als Premis Òscar,
que és un nombre
llamado Ove,
Ove,
Ove,
no sé com
se'ls diu exactament,
pel·lícula,
pel·lícula sueca,
sí,
que ve d'una novel·la,
una novel·la de Frederick Backman,
que és una d'aquestes,
bueno,
el que es diria ara,
que podem dir que no hi és el Joan Morros,
un blockbuster,
un taquillazo,
més,
no és una pel·lícula de gaire comercial,
tot i que sí que segueix molt els estils,
l'estil clàssic d'història,
de fet,
a mesura que l'anava veient,
m'anaven venint al cap pel·lícules com,
primer dic de què va,
perquè així després és més fàcil.
Sí, sí,
no tinc ni idea.
És la idea d'un home gran i amargat,
a veure si et van venint històries al cap,
o sigui,
aviam si pots construir sinopsis d'altres pel·lícules amb això.
Un home que, bueno,
que ha tingut les seves penúries durant la vida
i que explica la història de com,
bàsicament,
està molt enfonsat,
tot i, a part,
és crític amb tothom,
del seu voltant,
amb els veïns,
es creu una mena de policia
en el seu veïnat on viu
i tothom és com que el té molt,
li té molt recel,
però evidentment ell odia a tothom.
És aquest personatge prototip de
odio a la societat,
jo,
el bé que vivia amb la meva dona
que ja no està.
Llavors,
amb un personatge així,
a mi,
a mesura que anava avançant la història,
era,
no més clar,
entre aquest mejor impossible,
aquest Jack Nicholson
amb,
pràcticament,
amb trastorn obsessiu compulsiu
que ho té bastant,
l'app,
aquesta història,
de l'animació
de l'home vell
que tenia la dona
i sempre hi ha aquest component
de nen
o persona externa
que de cop li entra
a la vida,
no?,
i se li intenta girar una mica.
De fet,
és un,
el cartell no és cap espòiler
perquè,
bàsicament,
és el cartell de la pel·lícula,
però és un personatge
que des del minut 1,
pràcticament,
intenta,
intenta suïcidar-se.
O sigui,
tal qual.
És una pel·lícula
que la cataloga en una mica
dins d'aquest dramatisme,
dins de la comèdia negra,
jo crec que més que res
per aquest sentit,
no és que sigui una comèdia negra
com les que,
potser,
una comèdia negra
com podria ser el rei Tuerto,
evidentment,
no?,
és pel tema
de com tracta
la soledat,
no?,
la solitud
del tema
de com
afrontar morts
de familiars.
Sí que
és curiós
l'ús del flashback
perquè
tota la pel·lícula
s'estructura
en la seva vida actual
com a home gran
i la seva vida
que vas entenent,
no?,
de com era de jove,
com va conèixer la seva dona,
com van evolucionar
com a parella,
i és curiós
perquè la introducció
dels flashbacks
és a partir de
quan ell
s'intenta suïcidar,
per exemple,
quan es penja,
és allò que diu
tu vida passa
por delante
de los ojos
i llavors
ho aprofiten
com a flashback
i és molt interessant
perquè és una forma
d'introducció
que com a mínim
és curiosa.
Si menys no,
la pel·lícula comença
molt amb un to
que qui li diria
un to independent,
no?,
amb molt de cinema europeu,
no diré nòrdic
perquè a vegades
el nòrdic
quan són adaptacions
de novel·les
com podria ser
Millenium,
acostumen a ser
bastant canyeres
i bastant més tiranà
el comercial
que cine
d'aquest francès
tipus
Gaspar Noé
o coses així,
llavors
però evoluciona
cap a
jo crec que
el prototip
de història
ha
mejor impossible,
inclús fa poc
s'ha estrenat una pel·lícula
que es diu
Manual d'un Tacanyo,
no sé si es viscarteix
per Barcelona.
Sí, sí,
la setmana passada
és el mateix prototip,
és el personatge
que viu d'una forma
excèntrica,
desagradable
per la resta de la gent,
en aquest cas
Manual d'un Tacanyo
és un Tacanyo,
és una persona
que no vol gastar
un duro
i de cop
se li apareix a la seva vida
una filla perduda
d'una antiga parella,
llavors
com canvia la seva vida,
com intenta...
al cap i a la fi
històries moralistes,
històries de
ets un personatge,
ets un personatge
que t'has creat
a tu mateix
per les històries
de la teva vida
i com que no encaixes
de tota la societat
et posem
aquest
no?
aquest entrebanc,
aquest
aquest gir
de guió
que és un personatge,
és una acció,
en aquest cas
en el de
Ove,
un home llamador
el tema és
però són diversos temes
però és sobretot
el veïnat
que actua
com un personatge,
no?
que són nous veïns
que són més alegres,
que ell fa més
el paper
encara més
d'enfadat,
llavors
la resolució
és evident,
és a dir,
quan entra això
en guió
és un problema
perquè al final
no és guió
perquè al final
és una novel·la,
llavors...
Seria el Mr. Scrooge
del Dickens,
diguem-ho,
no?
No, no,
pot ser milparalisme,
perquè és que
en cinema
és un tipus de
és el que es diu en guió
que això ho hem comentat
algun cop
el del peix fora a l'aigua
és un personatge
que en...
Bé, no és ben bé
però seria la inversa
és a dir,
és un personatge
que viu
el seu món
i de cop
li entra alguna cosa
en el seu camp
que és...
Això també podria passar
en animació
es fa molt
en Monstros S.A.
per exemple,
no sé si recordes
aquesta pel·lícula
que eren els monstres
i de cop
s'encarillen amb una nena
llavors és com canvia
tot el sistema,
llavors,
doncs aquests tipus
de pel·lícula
s'han de jugar
molt bé les cartes
per no acabar
com sempre
i a més donant aquest toc
moralista
que al final de la pel·lícula
quan estàvem tots allà
que era una preestrena
la meitat de gent
estava plorant
i clar,
però dius
però és que ja sabies
com acabava aquesta història
però vaja,
no sé,
interessant.
el que sí que em fa pensar
també és que hi ha maneres
originals
d'encarar aquest personatge
com va fer
com va fer
Jaume Fargas
amb Luke Skywalker
que és un personatge
similar
clar,
però aquí estàs jugant
també
jo crec que un experimental
estàs experimentant
un personatge
que ja per si
és un desgraciat
però a la seva manera
vull dir,
al cap i a la fi
ell
la premissa és
m'estic preparant
pel meu enterrament
era
Sí,
però originalment
és un personatge
que no té
aquesta capacitat
pel que sigui
a la seva vida
perquè no ha tingut
prou sort
o prou habilitat
per anar
portant les coses
que li han passat
doncs s'ha tancat
també en si mateix
llavors és desagradable
amb la gent
per això ho dic
és també gassiu
tacanyo
com es vulgui dir
hi ha un moment
que sí
que es planteja
com el Mister Scrooge
o com aquests personatges
que diu
però espera un moment
ell s'ho planteja
a través de la pròxima
o propera mort
perquè li diagnostiquen
una malaltia terminal
i diu
llavors què passa
ara resulta
que no vindrà
ningú al meu enterrament
llavors no li cal
cap fantasma d'aquest
com el Mister Scrooge
ni cap filla
que li vingui
de no sé on
sinó que ell mateix
fa la reflexió
i diu
espera un moment
a veure
amb la comèdia
al final
molta comèdia
molt estil de comèdia
es sustenta
en aquest component exterior
que fa trontollar
unes persones
això podria ser
des de
los informáticos
aquella sèrie
de It Crowd
no sé si et sona
una sèrie
que eren uns informàtics
que estaven allò
al sòtan
d'una macroempresa
i que de cop
ells viuen
com freaks
i geeks
i el que vulguis dir-li
fins que entra
una cap de departament
que és una dona
supernormal
i que no té
ni idea informàtica
i com conviuen
amb aquesta dona
el mateix
passa amb
Big Bang Theory
tot l'estil
que pugui ser
el més personatge excèntric
i de cop entra
una persona
que és
l'antidesi total
aquí evidentment
és un xoc
i és el xoc
el típic xoc
slapstick
pràcticament
de la comèdia
d'on es generen
els màxims gags
d'una persona
que pot ser
més extrovertida
i que contraposa
el personatge principal
que és això
un personatge
que no hi toca del tot
però en el seu món
m'has fet pensar
ara dient això últim
a Deliciosa Marta
recordes
aquella cuinera
alemanya
allò cap quadrada
allò
arquetípic
que li veia
el company
llatí
i li veia
el castellito
i li posa allà
quan estan fent
la d'allò
la recepta
en un moment determinat
que és una escena
fabulosa
que estan allà
tots preparant
i llavors para en un moment
la cançó de Volare
i llavors quan comença
la cançó
continua
fent la d'allò
i l'altre
però això
què collons és
que hem entrat aquí
a l'anà
aquesta mena
d'excentricitats
que així
aquí sí que pot ser
més per temes
laborals
que en aquest cas
evidentment
el personatge
també és molt així
però
és molt diferent
el personatge
de Jack Nicholson
que et deia abans
de Mejor Impossible
que és un personatge
que ja ha viscut
tota la vida
amb un obsessiu
compulsiu
que ha condicionat
absolutament
tot el que fa
llavors
no et diria
que una cuina
no existeixi
això
perquè bàsicament
és una
no et dic
que és on millor
s'apliquin
trastorns així
però sí que és veritat
que quan laboralment
apliques la perfecció
pot anar bé
pensava fa molt poc
en aquesta
del Jack Nicholson
no sé exactament
per què
però m'ha fet gràcia
que l'altre
hi haguessis
perquè clar
allò que fa ell
d'agafar aquella
caravana
immensa
és deslligar-se
exactament
d'aquesta vida
rutinària
que és la que ens fa caure
amb aquests
trastorns
amb aquestes obsessions
l'altre dia
vaig conèixer
una persona
una parella
de germans
que escolta
anaven contínuament
al lavabo
a rentar-se les manys
és això
no saps per què
ni d'on surt
i a més a més
un li comunica a l'altre
perquè l'altra vegada
que havia conegut
un dels dos
no li passava
i en canvi
i a mi també
passa
no en tanta mesura
i en algun moment
allò sempre he tingut tics
que els tics
sempre em pregunto
si és malaltre
que els tocs
tics
tocs és trastorn
compulsiu i tics
seria trastorn
intenció compulsiu
o instintió compulsiu
és un tema
que tinc allà en el cap
que si algú
pogués trucar-nos
i aclarir-nos
seria força interessant
o alguna vegada
ja parlaré amb una psicòloga
que tinc pendent
d'anar a veure
d'aquí a poc
ho reconec
a veure
que m'estan sentint
els meus pares
i diran
ara què li passa a aquest doni
bueno res
s'ha d'anar al psicòleg
tan en tant
jo no havia anat mai a la vida
doncs mira
ara aniré
a veure què em diu
aquesta dona
després havia vist
el que passa
és que no és tant d'estrena
sí que fa relativament poc
que es va estrenar
en cines comercials
sí que jo crec
que ha tingut
una arrencada difícil
però
no pel contingut
sinó jo crec
per la forma
de la pel·lícula
és una pel·lícula
que ja la setmana passada
havia començat a comentar
que era
de Neon Demon
o sigui
el dimoni de Neo
per dir-ho
és el mateix director
el
Nicolas
Winding
Reff
mai sé com es pronuncia
Nicolas
Winding Reff
sí sí
m'encanta
d'aquest director
bueno
algú que t'ha fet
Drive
o Solo Dios Perdona
sí però havia fet
altres coses abans
molt potents
jo crec que també
tanca una trilogia
no sé si tanca
però és una trilogia
del Neo
com ha pogut fer
a Drive
a Solo Dios Perdona
i ara aquí
i és una pel·lícula
és una pel·lícula
curiosa
perquè
la van matxar
bastant
a Cants
a Cants
quan la van
va anar
a secció oficial
de concurs
de llarmetratges
la van matxar
bastant la crítica
més que res
perquè
és d'aquestes pel·lícules
que has de saber
què vas a veure
no vas a veure
una pel·lícula
en si
és el que es diu
un fashion film
una pel·lícula
de moda
però de moda
vull dir
no de moda
que estigui de moda
sinó que parla
sobre moda
i visualment
estèticament
és molt potent
o sigui
sí que és veritat
que segueix
més els estils
d'un fashion film
o d'un videoclip
del món del videoclip
més excèntric
possible
més que
els tons
de llarmetratge
el llenguatge
del llarmetratge
que estem acostumats
i doncs
clar
jo puc entendre
que a la crítica
no li sentés
massa bé
que en un festival
dels més
evidentment
dels més importants
de llarmetratge
si presentés
una obra
que no es regeix
per la normativa
essencial
d'una pel·lícula
llavors
és molt experimental
es respira molt
el toque linch
inclús
l'estil
aquest de neo
d'Espernoé
molt surrealista
però també
alhora
molt adaptat
al tema
de
com es diu
de
los celos
ara no em surti
en català
la gelosia
el monstre
dels ulls vermells
doncs
el green eye monster
es diu en anglès
és molt curiosa
tot el que
projecta
la pel·lícula
en quant a
en quant a
l'evolució
d'una persona
quan entra
en un món
com és el de la moda
que és el món
més competitiu
el món
de l'estètica
de l'ús superficial
i com competeix
entre altres personatges
el protagonista
evidentment
hi ha components
super surrealistes
abstractes
components aquests
que és embobat
a la pantalla
però clar
aquest és el
el dilema
que surt
estètica
contra el guió
llavors
a mi no em va semblar
un mal guió
perquè jo crec
que és un guió
complet
el que passa
sí que és
molt lent
és una pel·lícula
que crec que són
dues hores
dues hores i quart
i puc entendre
no un matxaque
perquè jo crec que
també se li ha de valorar
què està volent
expressar
tampoc se li matxacava
en qüestions estètiques
a Jodorowsky
per exemple
quan feia
les seves pel·lícules
però evidentment
és un cine
més surrealista
més que ve
gairebé de la poesia
que del propi guió
i després
a Sitges
també hi va anar
i també
tot i que va guanyar
un premi
crec que del públic
o així
el van matxacar
també bastant
llavors clar
quan va arribar
sales
són sales
més alternatives
ara mateix
l'estan fent
al Texas
però
però és una pel·lícula
difícil de digerir
sobretot perquè hi ha
components inclús
violents
ja
a veure
és un director
que juga molt amb la violència
això ho sabem
no fa falta
vull dir
si en la sèrie
sí
d'una manera molt
concreta
vull dir
no exacerbada
ni exagerada
sinó justificada
completament
és una pel·lícula
de llacuzas
per dir-ho
és una pel·lícula
100%
el neo-noir
que seguia
una mica
el tema de drive
de la venjança
al cap i a la fi
en Sodes
perdona
em refereixo
i
en aquesta pel·lícula
baixa al top
molt
va al món
de la moda
que a més
crec que el clava bastant
aquí
el que ens ha arribat
de pel·lícules així
a part de
El deulo
Viste de Prada
és Zulander
llavors clar
sempre són unes comèdies
una mica exagerades
en termes del món
aquest més excèntric
de la moda
i veure una proposta
visual
clar
què passa
és un problema
en qüestió de
catalogar
el tema de les etiquetes
que a vegades
als crítics
això els agrada molt
jo puc entendre
que
no ho puguis
valorar al 100%
com una pel·lícula
tot i que té una narrativa
però
ara mateix
hi ha molts videoclips
que s'estan fent
que són curts
o inclús
hi ha cds
que es graven
sencers
i es fan llarg matratges
llavors
és allò que comentàvem
a vegades
amb el tema dels Oscars
i de les categories
les fines línies
entre un gènere
i un altre
llavors
és una pel·lícula
difícil de catalogar
però que
atrapa
atrapa molt
hi ha una pel·lícula
que no sé si te'n recordaràs
el títol
que em sap greu
que no em vingui al cap
ni el nom del director
que és d'aquest director
que havia fet
aquella història
que tampoc no he vist
imagina
que eren històries
creuades
un director
que ara va morir
fa uns 3 o 4 anys
havia fet molta cosa
sobre el món del còmic
sobre històries així
mig paranormals
va fer una història
sobre la moda
que
la veritat és que va tenir
molta anomenada
i que jo vaig veure al cinema
i estava molt bé
perquè precisament
es plantejava
quina llàstima
no recordar el nom
a veure si em ve
abans que acabem
és un capítol d'algú
o és una pel·lícula
és una pel·lícula
sencera
dedicada al món
de la moda
hi ha actrius
molt anomenades
també
perquè sobretot
és de doones
i d'actrius
molt conegudes
a més
guapíssimes
i llavors
es planteja
tota l'estona
al llarg de la pel·lícula
la validesa
del món
de la moda
el sentit
que té
i li dona
una certa
credibilitat
li dona
una certa
categoria
hi ha un moment
determinat
en el qual
decideixen
al final de la pel·lícula
que si no
no podem parlar
de res
que
en el qual
decideixen
que
la passarella
que faran
vull dir
la lloc
com es digui
sí sí
la passarella
sí però
com es diu
quan caminen
per allà
té un nom
bueno
això
l'exhibició
d'allò
ho faran
sense roba
llavors surten
totes
despullades
i és
fabulós
vull dir
perquè és
la naturalitat
absoluta
hi ha una
d'elles
també
que està embarassada
uau
et quedes dient
bueno
això també és una
exhibició
la pell humana
que també és un vestit
la pell humana
la pell dels animals
mira
ja tornem a entrar
en el tema
dels animals
i el que passa
és que
el vestit de l'emperador
sí
seria aquesta història
de sentir-se
bé d'aquesta manera
malgrat que tothom
consideri que
d'allò
però tu
estàs de meravella
estava intentant buscar
perquè la pel·lícula
aquesta més coneguda
seva
no sé què
ah
vides
vides cruzades
vides cruzades
sí
estava buscant històries
cruzades
no et ve al cap
el nom del director
aviam aviam
ara sí que
ara ho buscaré
de seguida
mira vaig a posar aquí
això és en directa
i en vides cruzades
director
llavors sortirà
Robert Allman
ara ja tenim
el nom del director
vale
shortcats
és la pel·lícula
en el nom original
shortcats
que tindrà a veure
en vides cruzades
aquestes coses
que es fan
imagina't
és com accés directe
no diguéssim
seria com
via lliure
sí
no sé
shortcats
sí
sembla que sí
però tampoc tu sabria
suposo que sí
mira Jack Lemmon
Francesc Má
Corman
Tim Rodin
Julian Moore
tot aquells
amb vides cruzades
però de quina
llavors de quin any
estem parlant
estem parlant
perquè em pensava
que era el tipus
d'aquesta
no no
de l'any que va
del 1900
no aquest home
ja fa uns anys
del 1993
és la pel·lícula
aquesta de shortcats
i la que jo volia dir
ara baixo una miqueta
aquí a la
a la viquipèdia
ara trobaré
el nom
suposo que no
em costarà molt
i no serà molt llarg
Preta Porte
és que sí
no l'he vist
no l'he vist
doncs està bé
però sí que em sona molt
està bé
val molt la pena
per tot això
del patiment
d'aconseguir
el millor vestit
la millor actriu
la millor model
i una
una reflexió
sobretot
i a més a més
que participen
nombroses firmes
com oi
Saint Laurent
i Chanel
i a veure
les actrius
que també sortiran
per aquí
ja que estem
doncs no
no surten
bueno
és igual
surten unes quantes
surten unes quantes
que tenen
una
una numerada
força important
però ara no
però és això
el cinema
sobre la moda
això també potser
mira per un dia
per fer un tema
del cinema
no del cinema
perquè és un
a veure
evidentment
és el tema visual
ja
t'hauria
venidonat
en el sentit
que la pel·lícula
la direcció artística
i de vestuari
és una mica
com el que li ha passat
a l'Albert Serra
amb l'última pel·lícula
que va fer
Pels Gaudí
que és una pel·lícula
visualment molt potent
ara
no sé el guió
perquè jo encara no l'he vist
però visualment
ja dius
hòstia
que pla és un quadre
d'aquesta pel·lícula
però
en aquest cas
per exemple
en Neon Demon
la que estava comentant
és
hi ha molt
aquest component
sàdic
que pot
o no
associar
al món de la moda
sobretot actual
que és
molt
molt devorador
a vegades
el tema de la moda
sobretot
de com
el tema de la moda
sobretot
de com
ni de com
ens marca
gairebé
caràcters
o formes de ser
i em recordava molt
l'estil que feia
el Brandon Cronenberg
que és el fill
del David Cronenberg
que ha fet
una única pel·lícula
que a mi em sembla
brillant
que és
Antiviral
i Antiviral
té el mateix
el mateix to
la mateixa crudesa
que té
Neon Demon
el que passa és que
la gran diferència
a part de
més pel guió
i de la temàtica
és
és l'estètica
que evidentment
un
és buscar
el blanc nuclear
el blanc
el Brandon Cronenberg
és buscar
que aquella goteta
de sang que cau
molt propi
de son pare
que és allò
de sangre
porto de síbios
caigui en una superfície
el més blanca possible
i té aquest toc estètic
molt
però molt trencat
molt
molt desesperant
el Neon
juga molt
amb el contrari
totes les
totes les escenes
estan omplertes
estan plenes
plenes
plenes de llums
de verds
de
inclús hi ha un moment
que surt
Quiano Reeves
que em va fer
molta gràcia
no no
surgen
surgen coneguda
però aquí
que fa
d'un tio
bastant fastigós
veure papers així
és molt interessant
és interessant
canvis de rol
abans estava mirant
el pret-aporter
com a concepte
això del tot
aportar
per això
va arribar
a la pel·lícula
no té res a veure
amb això
però sí que he trobat
ja els actors
Marcello Mastrojani
Sofia Loren
és una pel·li
de fa uns anys
i venen
totes aquelles
d'un caimé
roper
juli
roberts
tim robbins
kim basinger
stefan ria
forex
wittaker
és una passada
Lauren Bacal
lily taylor
actrius
Tracy Ullman
actrius i actors
de moltes generacions
diferents
ficades
en una història
potent
que t'anava a dir
així a Bocaharro
et pregunto
has vist ja
un timecode o no
i que resisteixes
m'insisteix
m'insisteix
ja m'ha explicat tot
vull dir
ja sé de què va
t'ha fet
spoilers
de timecode
sí
però perquè
bueno
mira
però inclús
quan m'ho estava explicant
jo he de dir
home
però és interessant
a ella no li agrada
especialment
no?
en canvi
però
sí sí
tinc ganes
ja et deia
ja tenia ganes
de fer aquest doble T
entre cometes
català internacional
que era el timecode
i el callback
que aquest també
tinc bastantes ganes
perquè és un llarg metratge
que ha anat a bastants llocs
i que
callback sí
té bastanta bona pinta
un director
que he vist alguna pel·lícula
no recordo com es diu
que havia fet pel·lícules
amb el Ramon Tèrmens
el Carles Torrents
Carles Torrents
sí sí sí sí
m'interessa també molt
veure el que estava
però és que no hi ha manera
d'anar al cinema
quina ràbia
la posem de pel·lícula del mes
escolta
podem decidir tu i jo
la pel·lícula del mes
de la setmana vinent
com que som els que
els que estem aquí
vull dir que
podríem agafar alguna
que estigués en cartellera
una eh sisplau
perquè dos no puc
no no
ni una de les dues
vam veure l'última vegada
ni tu ni jo
vull dir que
ara mateix ja estem deixant
les coses clara
queden fatal
però és igual
no no no
jo sé que aquesta setmana
em vaig
del que queda de setmana
crec que em vaig a dues
vull dir que ja vindré
amb les piles carregades
la setmana que ve
però
però si hem de veure alguna
d'aquestes
d'anar al cinema
doncs ja
no triar
no considerar
tenim algunes
mira ho podem fer
ho podem posar
les cartes
o les pel·lícules
sobre la taula
ara
en Moonlight
que a mi no em ve
massa gust
no sé per què
el Joan ho deia l'altre dia
que no li venia de gust
després li van encantar
però
bueno tinc
un criteri
ara per no navegar
d'aquestes pel·lícules
però
hi ha coses
que potser no cal comentar
són molt tontes
coses que parlin de racisme
que vagin als Òscars
sempre que vagin als Òscars
no ho sé
no no m'importa
que vagin als Òscars
com anxeria
també seria
seria l'altra
que ens proposaven
estaria interessant
i jo ja per proposar
coses diferents
doncs proposava
però aquesta no tindrà
gaire acceptació
entre el grup
el que de veritat importa
una pel·lícula espanyola
Vigas por Vigas
aquesta seria molt interessant
veure-la
Vigas l'una
amb escenes
perquè jo no ho sabia
però ells veu
que grava un vídeo
cada dia
durant molts anys
de la seva vida
llavors han agafat
per tant
per això és Vigas
per Vigas l'una
perquè són escenes
gravades per ell mateix
i ara recopilades
i seleccionades
una història
una pel·lícula documental
vanguardista
estranya
vull dir que seria complicada
no sé quant dura
vull dir que segons com
potser també és una tortura
tot s'ha de dir
però interessant segur que és
algú així ho deuen fer al Texas
perquè hi havia molta relació
amb el Texas
amb el Vigas l'una
vam fer
de Vigas l'una
un cicle
fa no gaire
i venia gent especialitzada
imagino que la deuen fer per allà
no sé on la fan
m'imagino que sí
no he mirat les sales
però es podria mirar
i l'altra que jo proposava
perquè fos
i aquí ve una mica la història
de què selecciono
una història
d'altres nacionalitats
també
una pel·lícula
que s'ha estrenat
aquest divendres passat
de Tunís
o de Tunís
no sé com es diu
que es diu
Hedi
Un viento de libertad
una història
produïda pels germans d'Arden
i que per tant
també ha de tenir
una mica la seva estètica
que a mi
m'agrada molt en general
podria ser ella minera
llavors la
la Carme
doncs deia
bueno
aquesta no em desagrada
si he d'escollir alguna
llavors jo deia
Hedi a la d'una
Hedi a la de dues
i la podem decidir
aquesta o una altra
aquestes són les que tenim
així
allò de la Hedi
doncs no estaria malament
no sé
ho decidim
just abans d'acabar
el programa
si et sembla
ara ja tenim
això les possibilitats
venguem els animals
venguem els animals o què
doncs vinga
amb aquesta cançó
Polynesia
i want you to teach
me everything
you know
what
2,000 languages
certainly
we'll start
at 8 o'clock
tomorrow morning
but it took me
over a hundred years
then we'll start
at 7 o'clock
there's not a moment
to lose
Matthew
think what it
would mean
if I could
talk to the animals
just imagine it
chatting to a
chimp
in chimpanzee
imagine
talking to a tiger
chatting to a cheetah
what a neat
achievement
that would be
we could talk
to the animals
learn their languages
maybe take
an animal degree
I'd study
elephant
and eagle
buffalo
and beagle
alligator
guinea pig
and flea
I would converse
in polar bear
and python
and I would curse
in fluent kangaroo
if people ask me
can you speak
rhinoceros
I'd say
of course
can't you
I conferred
with our furry friends
man to animal
think of the
amazing repartee
if I could walk
with the animals
talk with the animals
grunt and squeak
and squeak
with the animals
and they could
talk to me
parlàvem la setmana
passada
em dedicava
una estona
a aquells temes
allò
espontanis
que surten
parlant d'una pel·lícula
de l'Alalán
completament
del musical
aquesta no va sortir
perquè tampoc és
un gran musical
de Doctor Dolittle
però el que sí que és
és una pel·lícula
buf
aquesta cançó
ja ho diu
talk to the animals
respectuosa
amb el món dels animals
a l'extrem
i una versió posterior
de Lady Murphy
hi ha dues versions
i les diferències
les diferències
sí
va ser dues
les diferències
són molt interessants
perquè aquí
Rex Harrison
que és el doctor
que té a casa seva
tota mena d'animals
un cavall amb ulleres
tot el que li faci
falta als animals
extravagància
extravagància
però respecte
per tots els animals
segons les seves característiques
i en canvi
el Doctor Dolittle
de Lady Murphy
doncs ja
era la fàbula
cada animal representava
el Doctor Dolittle
interpretat pel Rex Harrison
allà els animals
no parlen
és ell
que escolta els animals
que pot parlar més
però tu pots arribar a creure
perquè pot haver persones
que tinguin aquesta habilitat
de fet
n'hi ha
o persones que ja coneixen
molt bé els animals
la veritat és que
està rodada
com una mena d'obra
de teatre
que hi ha pel·lícula
Doctor Dolittle
dic
tot amb una casa
i allà a la casa
doncs ja es veient
com apareixen els animals
i la veritat és que
és un esforç
de producció
perquè clar
els animals eren reals
ara d'aquest tema
de què es fan
amb els animals
els rodatges
hem de parlar
jo si et sembla
Pol
que ja més o menys
abans ho hem parlat
ataquem
ataquem una mica
amb el que
mira la primera
que va participar
de fet
va ser la nostra
teva
sobretot Lídia
amb el tema aquest
que deia
home podíeu comentar
parlant dels animals
de l'angosta
tu m'has parlat
molt de l'angosta
bueno però no
100% bo
ella deia
podíem parlar
perquè jo proposava
allò el panorama
de cinema
que és un grup
on estan englobats
persones
que participen
en els diferents
programes
aquests
de xerà
de Radio Sant Boi
de cinema
del Galliner
de Radio Cornellà
del més que cinema
de Radio Sant Vicenç
aquest programa
l'Infiltrats també
que ja no és un programa
de ràdio
però que és allò
i altra gent també
que està prou
interessada
per aquest tema
i que a mi
em sembla respectable
la seva opinió
però bueno
la primera
jo vaig dir
bueno
panorals de cinema
ataca de nou
dimarts vinent
és a dir avui
parlem d'animals
en el cinema
en el cinema
sense condicions
de Radio Desver
i dir bueno
aquí li ve de gust
no aportar
les seves pel·lícules
i o reflexions
això era una trampa
perquè en realitat
jo volia parlar
del que ja
més o menys
tu saps
no estan bé
però bueno
aquesta era una manera
de començar
llavors l'idea va dir això
podríeu comentar
Langosta
que estava nominada
als Gaudí d'aquest any
jo això no ho sabia
estava nominada
als Gaudí
suposo que com a pel·lícula
no sé
en quina categoria
però bueno
i la gent
jo li comentava a Mella
perquè tu havies dit
que la gent
que es converteixi en aquesta pel·lícula
en Langosta
si no troba parella
no?
una cosa així
com era el tema?
el tema era
és una distopia
ja que parlàvem
fa un temps
de les distopies
és una distopia
on es planteja
que la societat
com a tal
sap
no és que s'hagi escobert
però s'entén
que la gent adulta
d'alguna forma o una altra
ha de viure en parella
ha de viure
associada
amb un altre ésser humà
inclús els hi fan
els hi fan classes
de com és una vida de solter
i és algú que està menjant sol a casa
és com un teatrillo
fan com un teatrillo
per la gent
i fa una persona
que està menjant sol a casa
i es mor
perquè s'està ofegant
i no té ningú
i llavors com vius en parella
això és una cosa molt absurd
llavors viure en parella
evidentment
et xalva
perquè et fa la maniobra aquella
i totes aquestes històries
llavors
arriba un punt
que quan
quan et quedes solter
tens tant de temps
per trobar parella
ja sigui perquè se t'ha mort la parella
o perquè t'has separat
o el que sigui
i
el x temps que tens
és perquè una mena de policia
digue-li com vulguis
com totes aquestes distopies
que sempre hi ha
aquesta policia del karma
aquesta policia de
no?
de 1984
o d'aquestes històries així
llavors
et posa una mena d'hotel
que és el que et planteja
la pel·lícula de l'angosta
una mena d'hotel
on tu i altres solteres
és allò de
com de cites
bàsicament
llavors allà
tu has de conèixer
la teva
medianalga
bàsicament
l'amor ha de ser real
perquè a més
és una societat
en què
el sentiment
no
no es dona com a tal
és a dir
és tot molt més lògic
molt més fred
molt més cru
és a dir
que l'amor
que experimentes
amb una persona
hauria de ser
més real
no tant
d'amagat
de
va
ens
diem que ens hem ajuntat
i fora d'aquí
saps
nosaltres fem les nostres vides
i així seguim vivint
llavors el plantejament
és si no trobes parella
en els propers
no sé si eren x dies
no me'n recordo
com un mes o dos
se't convertirà en animal
i aquest animal
et deixarà lliure
pel bosc
i tota la història
i llavors tu viuràs
com un animal
com el que et mereixes ser
perquè un home
ha de viure
en comunitat
i en parella
llavors cada persona
té la seva elecció
un animal
i cadascú
llavors ja es fa
tota aquella història
de
jo faré un cavall
perquè així podré
anar lliure
pel bo
pots escollir
en l'animal
jo diria
si no recordo malament
llavors el personatge principal
es vol convertir en una llagosta
amb els seus
perquè és
i cadascú té
la seva història
i de fet
ell entra a l'hotel
amb un gos
que és el seu germà
és com
també bastant paròdic
que el seu
ell entra amb el gos
i sempre li parla
com si fos un
no perquè fos un humà
sinó
es refereix a ell
com un
ex-humà
gairebé
i
la pel·lícula
el plantejament
però l'entén
el gos
l'entén o no?
no ho sabem això
no ho pareix tant
perquè després passa
una cosa molt tràgica
però
sí que millor no
per mi no hi ha problema
tu decideixes
de totes maneres
és una pel·lícula
que el plantejament
és molt interessant
i és el que passa
que això ho vaig comentar ja
amb el tema de les distopies
que és
potser els plantejaments
són bastant interessants
però després és desenvolupar
perquè una cosa és la tesi
i l'altre és el guió
i a mi és una de les coses
que més en diferència de la Lídia
en qüestió de
la crítica
a l'angosta
que és
em sembla una bona tesi
però potser no un gran guió
jo li demanava
amb aquest missatge
de whatsapp
estem avui
comentant això
els whatsapps que ens han enviat
perquè em sembla un bon guió
per allò
perquè sí
perquè ho podrien plantejar
de moltes maneres diferents
però és que sortiran els temes
que crec que han de sortir
llavors jo li demanava ja
a Lídia
a veure si em podia explicar
el simbolisme de la pel·lícula
i deia
el tracte als animals
va per una altra cantona
aquesta pel·lícula
li deia que té més a veure
amb un dels personatges secundaris
que m'imagino que és això
que tu dius del gos
i tot això del germà
vaig al cap i a la fi
jo li deia
bueno explica, explica
no m'importen els spoilers
o m'ho dius en privat
però no
llavors ell deia
el protagonista té un gos
que és violentment assassinat
i ja està
per una de les possibles parelles
i bueno
hi ha una visió molt cruda
la típica persona
amb poca sensibilitat
pels animals
ja anem entrant en el tema
Albert Puello
que últimament
aquest programa
no l'havia esmentat
un altre programa no
Ripoller Ràdio
Llàrimes de cel·luloide
que porta com a cap d'allò
bueno
jo què sé
aquí m'he cabezas
m'ho va a demanar
i bueno
jo què sé
i vinga va
anem a d'allò
perquè és que si no
potser no tirava endavant
ja que un té tanta experiència
i diu
pues va
poso allà
i començo a parlar
llavors
ell ja deia
Albert Puello
diu
quina nada d'oia
al grec
que pensava que no superaria Canino
llavors entrem
Lídia que diu
és una pel·li
que val molt la pena de veure
bueno
jo li dono la benvinguda
a Albert
i Albert parla
d'una pel·lícula
que jo no sé si tu coneixes
jo no gaire
diu
Humberto D
et sona?
la pots comentar?
em sona però no la puc comentar
després deia
que és de De Sica
de Vittorio De Sica
que no la conec
no la puc comentar
i ja esmentava
mira precisament
Canitxe de Vigas Luna
imagina
fetichisme al màxim
bueno
un altre tema
del possible
del tractament dels animals
ja sigui en el cinema
ja sigui en la vida real
té més a veure
del que podíem pensar
amb el tractament dels animals
al cinema
que ja arribarem
la més recent
diu Albert Puello
director de cinema
que fa coses interessantíssimes
estem pendents
que estreni Barcelona
65
la relació entre
els estudis
de música italians
i Barcelona
d'aquella època
dels anys 60
una documentació
fabulosa
a veure quan la poden estrenar
i la comentem aquí
que no és el pròleg
de Barcelona 92
no
ostres tu
seria un pròleg
molts anys abans
seria complicat
establir la relació
no eh
però bé bé
bona
aquí està
llavors diu Albert Puello
que la més recent
que recorda
és Truman
i en Truman
està bé aturar-se
perquè Truman
és una pel·lícula
si recordeu
en el que el gos
apareix
jo diria que potser
amb uns 30 plans
40
com a molt
i és simplement
una mena de personatge
entre cometes
decoratiu
decoratiu
o simbòlic
representatiu
per contrast
del dramatisme
que tenen els personatges
eh
el Javier Càmera
i el Ricardo Darín
que estan en un moment
de la seva vida
doncs un com a malalt
terminant
i l'altre com a amic
que no sap ben bé
com
com
treure's el tema
de sobre
o com
com assimilar-ho
i el gos
simplement dona
aquella serenitat
que diu
bueno mira
escolta
feu el que vulgueu
jo estic aquí
ho dic en el sentit
que aquest gos
no li fan fer res
que no vulgui
o que deixi de voler
simplement
l'aprofiten
el tenen allà
i van agafant
alguns planos
i el col·loquen
ja està
bé
correcte
no sé
ja sé que és una valoració moral
entre Joan Sardà
que no el tenim aquí
però que diu
Hitchcock deia
que no es podia fer
això ho sabem
cinema amb nens ni animals
després de l'èxit de T
ja no es va repetir
en la frase
no sé què té a veure
que té amb els animals
però bueno
llavors diu
Paco Sánchez
del Xerà
de Radio Sant Boilasi
Beypercerito Valiente
Truman
que també l'havíem esmentat ja
per aquí ve un amic meu
Víctor Canalís Hernández
que arriba ja
a punt de
passa
passa on vulguis
aquí Víctor
allà al locutori
per parlar una mica
com et vingui de gust
Beypercerito Valiente
ens arriba
Beypercerito Valiente
Truman
que ja l'havíem esmentat
la de Richard Gerd
com es deia
aquella
del gosset
pobret
que es queda
sense l'amo
llavors va a buscar-ho
cada dia al tren
és aquella del Richard Gerd
però no recordo
com es diu la pel·lícula
després parlava també
l'os de l'os
Beypercerito Valiente
és una pel·lícula
jo crec que
és un bon moment
per parar-nos una mica
amb aquesta història
Beypercerito Valiente
és la història
és la història
d'un porquet
que
és considerat
el culpable
jo no l'he vista
però he llegit
sobre la història
el culpable
que uns
llops
o uns gossos
ataquin
a un ramat
llavors el granger
vol carregar-se'l
amb l'escopeta
però després
s'adona que això
no és veritat
llavors
és una història
en la qual
està molt bé
perquè
et donen la possibilitat
de canviar d'opinió
cosa que
és el que volem
algunes persones
al voltant del tema
dels animals
que hi hagi un canvi
de perspectiva
i a més a més
és curiós
perquè
l'actor
seguim parlant de moral
l'actor principal
completament
d'ètica
diria jo
fins i tot
més que de moral
d'ètica
que hauríem de distingir
tenim un programa
que podem dedicar
al menjar
un dia que podem dedicar
a la distinció
entre ètica i moral
s'hauria d'estudiar
una mica
per ser el tema
però
el que també
és molt interessant
comentar
és que
l'actor principal
humà
de la pel·lícula
John Cromwell
aquell actor gran
que a partir d'aquesta pel·lícula
va començar a tenir
una carrera
en el món del cinema
era vegetarià llavors
i es va fer vegà
en el moment
de d'allò
i s'ha convertit
en un gran defensor
dels drets dels animals
perquè
va adonar-se
de tot allò
i comenta
una escena
molt peculiar
de la pel·lícula
en la qual
el porquet
va anar a proposar-li
diguem-ho així
una escena
llavors el porc
quan veu el prat aquell
en el que han de rodar
i el cel blau
doncs comença a córre
i diu
jo vaig a la meva
llavors tothom
perseguint-lo
el porquet
no volia rodar
no tenia ganes
d'estar en aquell rodatge
diguem-ho clar
perquè els animals
i ja ara sortirà el tema
no tenen cap interès
per rodar una pel·lícula
diguem-ho clar
si hi ha interès
és per part dels humans
i entrem de nou
en el tema
que dèiem abans
que moltes vegades
se'ls obliga
a fer una sèrie de coses
hi ha un concepte
que apareixerà d'aquí
una miqueta
que és el tema
dels semovientes
no sé si a tu et sona
aquest concepte
però quan es fa un rodatge
d'una planificació
d'un rodatge
hi ha una sèrie de factors
que són concretament
els nens
i els animals
que són semovientes
és a dir
que no estan
especialment d'acord
i que poden portar problemes
a l'hora de fer el rodatge
als nens
no pots fer res
si no vols rodar
no pots obregar-lo
els animals
sí
l'eixan andalú
deia Pemar Mengol
que també és un component
del programa
ho deia de broma
diu
és broma
però tenia ganes
de dir-hi la meva
bueno
el gos andalú
perquè no
també és un gos
i també deia
la fiera de mi niña
està molt bé
aquest comentari
apareix un tigre
ja
us en recordeu
i la matança
del porc
curtmetratge
de no ficció
ficció
no ficció
i ara arriba Santi
el Santi Serrano Sedano
de l'MKC
de Ràdio Sant Vicent
i ja parla
del gènere
tiburon
piranya
el tema animals
ja com a
com a amenaça total
no?
aquest
aquest tema
més
destructiu
bueno
que és gairebé
equiparable
a Godzilla
gairebé
sí
sí
sí sí sí
completament
vull dir
ja aquí
quan comencen a aparèixer
aquests temes
tiburon
piranya
bueno
Albert Puello
ja entra
en la mujer pantera
de turner
que això ja és cinema
pràcticament conceptual
una altra història
la mosca
de Cronenberg
Paco Sánchez
l'ho treu
i llavors
Lorena
la fotògrafa
del més que cinema
diu
tiburon
ja està
ja
i Santi
ja se li
uau
se li salta
aquí està
és la que ell diu
orca
la veia assassina
xarnado
i Lorena
ara arnofòbia
no?
bueno
ella diu arnofòbia
però que seria el mateix
i Joan Sardà
ja posant
el toc d'humor
la mula Francis
Paco Sánchez riu
aracnofòbia
torna a treure Santi
i Santi fa una cosa
molt curiosa
treu aracnofòbia
i la vaquilla
en el mateix comentari
diu uau
uau
la vaquilla
i vaques de Mèdem
sí senyor
vaques de Mèdem
i llavors surt
un altre tema
que és
The Artist
amb el gusset
fixeu-vos que el gusset
es va considerar
com un dels grans actors
directament
de la pel·lícula
del cinema
jo no sé
aquell goss
si estava content
en el rodatge o no
però bueno
posem que sí
posem que sí
d'acord
més coses
més coses
Ramon
perquè llavors jo plantejo
hi ha el tema
que ho dic allà en el grup
i ho dic aquí també
llavors
cinema amb animals
i això ho treu Ramon
ho treu Ramon
Mallor Isaac
del més que cinema
també
que diu
cinema amb animals
en molts casos
és sinònim de maltracte animal
atenció
no ho dic jo
i llavors jo poso
sort que algú ho ha dit
i que no he estat jo
són una amenaça
perquè aracnofòbia
tiburon
etc
per això
ens hem de defensar
i podem massacrar-los
seria més o menys així
el tema desencaminat
i Ramon diu
una mica sí
jo diria que els animals
som nosaltres
llavors jo comento això
que mai no pensava
que veuria aracnofòbia
i la vaquilla
escrites tan a prop
un de l'altre
Quimet
entra Quimet Cabezas
al jefe
al que va proposar
i al que porta
el programa
de l'àgrima de cel·luloide
parlant de Beip
el Ferrito Valiente
de Beethoven
que Ramon
després comenta
el tema
que es van utilitzar
nou gossos
per interpretar
el gos de Beethoven
i aquí ja també
anem una miqueta
per què nou gossos
perquè els gossos
acabaven
esgotats
destrossant
no sé si era una pel·lícula
o una sèrie
no recordo ara
però War Horse
potser era
sí
l'última
no però va fer una sèrie
jo crec
que la van haver de cancel·lar
a part
ells deien que era
perquè havien mort
masses
cavalls
tot i que
es comentava
que era perquè
no tenien audiència
i bàsicament
van fer l'excusa
que si és una cosa
més ètica
i moral
que no
econòmica
gairebé
i de visualitzacions
clar
al final
de totes les pel·lícules
en principi
posen allò
menys de la pell
menys de la propera pell
que allà no posen res
perquè allà
simplement és documental
el que es veu
els caps de Port Senglar
allà
en la festa major
i l'olivo
i l'olivo
a l'olivo també
a l'inici
a l'olivo també apareix
a l'inici
el que passa després
amb les gallines
amb els pollets aquells
bueno
el tema és aquest
el tema és
aquests animals
dels que estem parlant
bueno
aquí
qui els fa un contracte
no?
perquè estiguin allà col·locats
bueno
després Dani
el germà de Ramon
diu
de hora de manos penas
bueno
és la nota surrealista
d'algunes persones
queda allò
la qüestió és aquesta
la qüestió és que
apareix Perro Blanco
també
de Samuel Fuller
una gran pel·lícula
que hauríem de mirar
Infierno Blanco
no sé si te'n recordes
aquesta que era de Shallows
del Cullet Serra
sí
però no m'ha recordat
aquesta és una gran pel·lícula
al contrari que Tiburon
que
és una pel·lícula
que va establir
directament
la por als taurons
jo crec que va fer
molt molt
però molt mal
el que era
la consideració
que tenim els humans
cap a aquests animals
que són com qualsevol altre animal
però bueno
que els agafem una por
aquesta pel·lícula
del Cullet Serra
no respecta
explica per què
aquell tauró
està en aquell lloc
perquè té el seu lloc de casa
llavors
hi ha una lluita
entre la surfista
aquella espectacularment guapa
i el tauró
que també és espectacularment guapo
tot s'ha de dir
per la supervivència
ell té allà la seva orca
que està moribunda
i se la va menjant
i ella es fica allà
amb el seu terreny de casa
per tant
escolta
aparta't d'aquí
llavors hi ha
aquella lluita
a fer risada
per aconseguir
llavors apareixen
pel·lícules més conceptuals
Rabiré en la granja
que ja són fàbules
que va proposar Pol
que també després
això va ser curiós
perquè quan
jo recordo
anar
al cinema
de petit
i
confondre'm
de sala
bé, de sala no
o sigui
directament
jo anava a veure
la Chicken Run
no sé si recordes
aquella d'animació
de les gallines
que es deia
Evasión en la
no, espera
ara m'estic confonent
Evasión en la granja
i es deia
Rebellión en la granja
i vaig anar aquesta
i pensava
quan començarà
la plastilina
quan començarà
els dibuixos
i em vaig tragar
aquesta pel·lícula
de superpetit
no sé quan es va estrenar
Chicken Run
però jo recordo
de petit
de veure aquesta pel·lícula
de Stalin
i de que sí
no sé què
si el cerdo
sí, sí, és una paràbola política
explicant-te com els animals
es revelen
però després tornen a fer
el mateix
que han fet
els que havien fet abans
la burocràcia
i tota la història
Chicken Run
també
és una pel·lícula
de la que hem de parlar
perquè
en un vídeo
que he vist fa no gaire
ens explica
tant de Vape
com de Chicken Run
que clar
tots estem a favor
que aquesta gent
s'escapi
de la granja
volem que marxin
i en canvi després
doncs no els afavorim
que marxin
al contrari
apareix
Quimet també treu
Projecto X
el cavallo de Spielberg
la de Warthog
Moby Dick
Moby Dick
la treu Quimet
una meravella
un pez de Amado Wanda
atenció
una comèdia
de les clàssiques
dels anys 80
Space Jam
els pàjaros
de Hitchcock
Space Jam
Space Jam
això es treu
i no sé per què
però que te quedan
els lunituns
que són animals
i els lunituns
de Space Jam
i així
Mac el Jordan pel mig
a mi m'ha agafat
bueno
després diu
José Manuel Anguiano
que és el que després
aporta més lluvies
cualquiera
de Nacho Vidal
és un animal
és un animal
és un animal
llavors
avatar
que comenta Ramón
després de Riura de la Broma
de José Manuel Anguiano
llavors
comencen pel tema
una mica serios
José Manuel Anguiano
yo empezaria
lo digo en castellano
para no traducir
porque el judío
amarseo
andaluz
yo empezaría
puntillando
animales no humanos
porque a menos
y así acabemos el programa
porque a menos
que haya en el grupo
algún hongo
bacteria o planta
que por lo visto
ahora ven
oye ni sienten dolor
todos somos animales
para mí hay un género entero
que representa perfectamente
nuestra visión
sobre el mundo animal
western
nosotros somos algo
muy distinto
a los animales
es el que planteja el western
los cuales están aquí
para servirnos
como transporte
comida
vestimenta
etcétera
si mueren caballos
ex-autos en el rocío
seguro que en interminables
rodajes del sol
han muerto caballos
aquí deixem el programa
porque ya se'ns
t'acaben el temps
quina película agafem
com a film del mes
la setmana vinent
no he vist cap
o sigui no he vist cap
de les que es proposen
tu decideixes
agafem aquesta que dèiem
la de Heidi
la de Heidi
Heidi no
Heidi
Heidi
Heidi
Heidi
vaig a posar la cançó
en una película
horrible per mi
de la història del cinema
i així acabem el programa
horrible
horrible
The Lion King
el rei Lleó
que jo no sé
ni què està sortint
aquí ara
ara
així acabem avui
amb l'horror
fet pel·lícula
amb una paraula
en la qual
tots estem contents
perquè el rei
ha de vèncer
perquè defensem
la monarquia
perquè és això
és la història
hem de ser llenes
i ser republicans
exactament
no està malament
el tema dels animals
la setmana vinent
per tant
Heidi
que té un altre
de allò
un altre nom
una mequeta més llarg
la pel·lícula Tunisina
si la voleu veure
la podeu comentar
amb nosaltres també
o ens podeu escoltar
ja sabem
de què va
Pol
un plaer
compartir aquí
el programa
amb tu
i els que n'han pogut venir
doncs bueno
ens trobem a faltar
però ja veieu
que amb dues persones
podem fer un programa
sense cap problema
ara
fixeu-vos
en el que us diuen
les pel·lícules
què mengen els animals
de les pel·lícules de Disney
aquesta pregunta
també volia fer-la ja
fins la propera
fins la setmana
vinent a reveure
that my friends
never stood
downwind
and oh
the shame
he was a shame
thought of changing my name
oh what's in a name
and I got downhearted
how did you feel
every time I live
not in front of you
first
and will
the
np
vous
a
vou
go
to
v
to
私
que
them
not
be
to
me
i