Title:

Django, ‘Óxido y Hueso’, John Ford i Amour

## Panorama del programa Espai amb tres trams clau: debat sobre Tarantino a partir de Django Unchained, crítica de ‘De óxido y hueso’, bloc monogràfic de John Ford, i final amb anàlisi profunda d’‘Amour’ de Haneke. Tot plegat amb un punt comú: com el cinema afronta la condició humana, la violència i l’amor. ## Temes principals i per què importen - **Tarantino vs Haneke**: contrast entre cinema **alliberador i pop** (Tarantino) i cinema que **obliga a afrontar** el dolor i els límits (*Haneke*). - **‘De óxido y hueso’ (Audiard)**: retrat de **solituds que es troben**, amb un protagonista primari però **d’una humanitat ferida**; potser un final massa conciliador. - **John Ford**: de la **llegenda sobre la realitat** (‘Liberty Valance’) a la complexitat moral de westerns i drames socials; vigència de clàssics com ‘La diligència’ o ‘Les raïms de la ira’. - **‘Amour’ (Haneke)**: posada en escena **naturalista i magistral** per narrar el **deteriorament, la cura i el vincle**; una pel·lícula **tendra i devastadora** alhora. ## Anàlisi per blocs ### 1) Tarantino, ‘Django’ i el límit entre estil i profunditat • Tarantino és qualificat de «gran còmic» visual: **brillant en forma**, però sovint **més superficial** en personatges i conflictes existencials. • Comparació amb Sergio Leone: l’ús del primer pla i la música d’*Ennio Morricone* com a **arquitectura d’icones** més que d’introspecció. • En ‘Django’, lectura sobre **complicitat amb el poder** i paper de certs personatges (dones de la casa) com a **implacable mirall social**. • La violència de Tarantino es matisa amb *fora de camp*: > “Això no cal que us ho ensenyi”. Reivindicació contra l’etiqueta de “massa violent”. ### 2) ‘De óxido y hueso’ (Jacques Audiard) • Trama: ell, pare sense rumb que lluita en combats clandestins; ella (Marion Cotillard), **ensinistradora d’orques** que perd les cames. Dues solituds que **no són perdedores** sinó **desorientades**. • Temes: **supervivència**, **lligam no romàntic** que esdevé profund, i el “bon salvatge” com a tensió entre **instint i cura**. • Direcció: fotografia exquisida, ritme i **encadenats precisos**, escenes d’orques i combats rodades amb **força i noblesa**. • Debat: final percebut com **massa feliç**; en conjunt, **interpretacions poderoses** (especialment ell) i comparacions amb ‘The Master’ (busca de lloc al món). ### 3) John Ford: llegenda, ordre i humanitat • Idea central: **“Quan la llegenda es converteix en fet, imprimeix la llegenda”** (‘Liberty Valance’) — **la mitologia com a ciment social**. • Ford és situat al costat de **Murnau, Sternberg, Vidor, Mizoguchi, Rossellini**: un **autor** més enllà del sistema d’estudis. • Tractament dels indis: **no maniqueu**; conflicte, però amb **dignitat i complexitat**. • Vigència dels clàssics: ‘La diligència’ **s’aguanta perfectament**; ‘Les raïms de la ira’ com a **drama social perdurable**; ‘L’home tranquil’ i ‘Mogambo’ mostren **personatges amb gruix**; ‘La taverna de l’irlandès’ es percep **envellida**. ### 4) ‘Amour’ (Michael Haneke) • Premissa: ella pateix un **ictus** i demana **no tornar a l’hospital**; ell cuida amb **tendresa, impotència i fermesa**. El film es reclou a casa, espai **claustrofòbic i íntim**. • Posada en escena: **plans llargs, tempo sostingut**, composicions precises; detalls sonors (aixeta oberta) que **construeixen sentit**. Cinema *naturalista* i **impecable**. • Moments clau: el **colom** com a metàfora de vulnerabilitat i control; escenes de **pentinat i bany** que sintetitzen **amor i pèrdua de dignitat**; l’acomiadament de la cuidadora com a xoc entre **protocol i sensibilitat**; relació amb la **filla** traçada amb **poques però eloqüents pinzellades**. • Lectura emocional: **no és només dura; és profundament tendra i humana**. Haneke evita el **sentimentalisme** i aconsegueix **commoure** a través de la precisió. ## Cites destacades > “El Tarantino t’allibera dels teus problemes; el Haneke te’ls fa afrontar.” > “Explicar-la com a obra mestra és molt difícil… i aquí Haneke ho fa.” ## Conceptes clau - *Fora de camp*, *tempo*, *primer pla*, *posada en escena*, *naturalisme*, *llegenda vs realitat*. ## Conclusió - Un programa que enllaça **ètiques i estètiques**: de la **icona pop** (Tarantino) al **naturalisme íntim** (Haneke), passant per l’**humanisme clàssic** (Ford) i la **sensibilitat contemporània** (Audiard). El comú denominador: **persones enfrontant-se a poder, dolor i amor**.

['cinema', 'crítica de cinema', 'Quentin Tarantino', 'Django Unchained', 'Sergio Leone', 'Ennio Morricone', 'violència cinematogràfica', 'fora de camp', 'Jacques Audiard', 'De óxido y hueso', 'Marion Cotillard', 'Matthias Schoenaerts', 'The Master', 'Paul Thomas Anderson', 'Arnold Schwarzenegger', 'El último desafío', 'John Ford', 'western', 'The Man Who Shot Liberty Valance', 'Stagecoach', 'The Grapes of Wrath', 'The Quiet Man', 'Mogambo', 'How Green Was My Valley', 'indis al cinema', 'llegenda vs realitat', 'Michael Haneke', 'Amour', 'Jean-Louis Trintignant', 'Emmanuelle Riva', 'ictus', 'cura i dependència', 'naturalisme', 'posada en escena']