Que diner, oh, m'hier, oh, com Pablo lease
D-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-l-6
Al de Ganes
Cinema sense condicions.
Ens alegra sentir aquesta música tan alegra
perquè vol dir que el Francesc
que torna a estar aquí a l'estudi
després de molts dies de fer-nos el salt
després de molts dies de fer-nos el salt
ja saps que t'enyorrem
i que tenim ganes que vinguis més sovint
però avui amb aquesta música tan alegra
veient els gestos que feies darrere els vidres
ha tornat amb força
ha tornat amb energia
i estem molt contents
que ja darrerament dius allò de
en Pol com sempre darrere els vidres
ja me n'ho oblida
no és veritat
doncs que sapigueu que aquesta és la música
suposo que l'heu reconegut
no
de Mass Ingersetta
ah bueno
jo sé que s'ha estrenat una pel·lícula
fa no gaire que es diu així
i com que no estic gaire al dia de les estrenes
t'hi poso aquesta música
i sembla que estigui al dia i tal
així que bueno
simplement això
mira mira què va
punys fora
exactament
no perdona
i pitx fora eh
te'n recordes de l'alfredita
pitx fora dius
como
també impossible
saludem un dimarts més
a tots els nostres oïdors
que
tornem a estar aquí
a Cinema Sense Condicions
amb el Francesc
que darrere els vidres
com sempre
com sempre no
com sempre no
que ara és el Pol
gairebé sempre home
Pol què tal
estàs gràcies
us ho aneu combinant
perfectament
Pep
per Mengol
de darrere també
davant dels vidres
dones tardar
dones tardar
hola què tal
i avui
jo Joan Morros
que sóc el que habitualment presento
però a més a més avui
amb una convidada
que
que té
la
la
la
la
la
que té
diverses curiositats
una és que és veïna
de
Sant Jús
l'altra és que és gerent
d'una empresa d'origen familiar
que suposo que està aquí
també de Sant Jús o no
va estar Sant Jús d'una temporada
però ara està a Barcelona
i que
fa més de
15 anys que funciona
l'empresa la va fundar
segons les teies
la teva mare
i a casa
tota la vida
hem viscut
l'empresa
com si fos un membre més
de la família
llicenciada en empresarials
actualment
i des del 2015
és regidora
i portaveu
del partit demòcrata
de l'Ajuntament
de Sant Jús
i actualment
estàs ampliant estudis
en gestió
i governs locals
per tal de dur a terme
una tasca
diríem
de regidora
en les teves millors condicions
i té temps
de venir
els cinemans de condicions
té temps
que a més a més
amb un tema
que ens va
engrescar
ràpidament
quan ens ho va comunicar
que va dir
que ella era
una amant
una fervent
admiradora
del Thomas Newman
del famós
músic
que fa pel·lícules
a Hollywood
de moltíssimes pel·lícules
després en parlarem
i ella ha vingut
perquè a la segona part
del programa
com sabeu sempre
ja sabeu que a la primera part
del programa
parlem de les pel·lícules
que hem vist
del que recomanem
del que no recomanem
avui n'hi haurà una
que no recomanem
però altres
que sí que val la pena
que veieu
i la segona part
del programa
la Laia Flotats
que no hem dit el seu nom
la Laia Flotats
hola
bona nit
benvinguda
és la que parlarà
d'aquest tema
que és
doncs bueno
doncs
Thomas Newman
i les músiques
aplicades
al cinema
d'aquest gran autor
estic desentrenat
no t'havia dit
però per què no dius el nom
no
he perdut
he perdut
ara m'adono
vinga va
jo no t'interrompo
es demanir més sovint
es demanir més sovint
doncs bueno
fem com sempre
primera part
parlem de les pel·lícules
que hem vist
comencem per exemple
per en Joan Cerdà
si vols
explica'ns una mica
què has vist tu
i què recomanes
o no recomanes
bé
no sé si recomanaré
alguna cosa
però en fi
jo com que tinc fama
de carregar-m'ho tot
ja des de fa molts anys
però bueno
potser encara més
jo volia parlar
de dues pel·lícules
americanes
i dues pel·lícules franceses
a veure
jo voldria posar
una mica en context
aquestes dues pel·lícules
americanes
perquè
penso que
les pel·lícules americanes
les tenim ja
molt
interioritzades
i potser que no n'hi ha
per tant
perquè
realment
la vida
i la societat
als Estats Units
és una cosa
i
les vides
i societats
a Europa
és una altra
i això
s'hauria de dir
no
perquè a vegades
o sigui
jo penso
això és una hipòtesi
que no
acaba d'estar
tota configurada
però penso que
a partir de la pel·lícula
Moonlight
que va guanyar
l'Òscar
l'any passat
doncs s'ha
constituït
una mena de
s'ha constituït
aquesta pel·lícula
com una mena
d'exemple
vull dir que llavors
ja surten
diverses pel·lícules
que denuncien
defectes
de la societat
americana
amb un
estil
molt clar
molt nítid
molt
que abans
vull dir
quan es denunciava
un problema
als Estats Units
es feia
moltes vegades
a través del cinema
negre
vull dir
que era una cosa
més fosca
i llavors
a partir de Moonlight
sense arribar
mai
a la qualitat
de la fotografia
de Moonlight
sí que
se segueix
aquest
apropament
més europeu
sense que
això
vulgui dir
que la denúncia
sorteix
efecte
a vegades
sí
a vegades
no
aleshores
jo parlaria
de dues pel·lícules
la primera
és de Florida Project
que
he vist
que algunes crítiques
la consideren
com una gran
denúncia
contra el sistema
actual
americà
jo penso
que no n'hi ha
per tant
perquè la pel·lícula
presenta
doncs
un personatge
com a personatge
positiu
a un personatge
que no en té
res de positiu
i aleshores
vull dir
jo trobo
que aquest
mostrar la cara
marginal
com una solució
als problemes
que té
políticament
avui dia
als Estats Units
jo penso
que no funciona
vull dir
la pel·lícula
és absolutament
desagradable
almenys
per mi
des del meu
punt de vista
perquè presenta
doncs
aquests personatges
que
que bueno
per dir-ho
clarament
són
marginals
i que
es rebegen
en la marginalitat
i aleshores
doncs
jo no penso
que això
pugui ser
una denúncia
vull dir
contra
contra què?
contra el sistema
del Trump
no ho sé
per mi
és molt
complicat
perquè a més
vull dir
jo penso
que el cineasta
el que ha de fer
és engrescar-te
i interessar-te
no que tu
no provocar-te
rebuig
jo penso
que últimament
és veritat
que tinc la sensació
que toques
un tema
important
i a més a més
que és cert
des del meu punt de vista
a mi m'ho semblava
humilment
no no no
ho dic perquè
crec que en aquest moment
hi ha moltes pel·lícules
no una no
sinó moltes pel·lícules
que o venen d'Amèrica
o estan en el món anglosaxó
i que després
pierden els sòscars
i tal
que són d'aquest tall
diríem negativistes
és a dir
que en el fons
pinten
per exemple
la que jo puc parlar
després en parlarem
que és aquesta
de l'Hilo de lo invisible
en el fons
en el fons
si analitzes
el que t'està dient
va amb la mateixa línia
i si analitzes
altres pel·lícules
inclús m'atreviria a dir
aquella del Ciervo
i tot allò
també està sempre
amb la línia aquesta
de negativitat
la setmana passada
parlàveu
dels tres anuncis
aquells
de les afueres
que seria un altre exemple
però és que
és una cosa
que
recorrent
recorrent
llavors arriba un moment
que
ni hi ha esperança
ni hi ha solució
ni hi ha
doncs
cap alternativa
res
tot és negativitat
i llavors
això arriba un moment
que et desinteressa
jo
podria parlar
de cinema
en l'era Trump
fins i tot
de fet hi ha xerrades
i conferències
dedicades a aquest tema
doncs podria ser això
està sortint
què ha provocat
que el Donald Trump
estigui on està
un nen petit
jugant a política
empresari
fent el que fa
les barbaritats que fa
i que encara així
hi exigiem
fins i tot
de l'esquerra tradicional
que l'hagi votant
és a dir
que una cosa
molt rara
jo recordo
que aquí
en aquest programa
l'any passat
ho vaig dir
que si
abans dels Oscars
que si guanyava
Moonlight
seria l'administració
Obama
que guanyava els Oscars
i que si guanyava
l'Al-Alance
seria l'administració
Trump
i llavors
durant uns moments
va guanyar
l'administració
Trump
perquè el Warren Lee
es va equivocar
de sobre
però després
ja ho van esmenar
i va guanyar
l'administració
Obama
que a mi
em deixava
més tranquil
tot i que
l'Al-Alance
és una pel·lícula
rellevant
i que
a mi m'agrada
i etcètera
però era
aquesta cosa
i llavors
també volia recordar
una frase
que va dir
el periodista
Jordi Barbeta
que ha estat
4 anys
de corresponsal
a Washington
per l'avanguardia
i ha tornat
i llavors
ell va dir
a televisió
que el Bernie Sanders
que diríem
que és el polític
més a l'esquerra
que hi ha
en aquests moments
de l'arc parlamentari
als Estats Units
que
el Bernie Sanders
significava
una política
com la que
el PP
està fent
aquí
llavors
per això
deia jo
que
esclar
el Trump
ja és la bogeria
màxima
perquè si
el més liberal
el més d'esquerres
està seguint
una línia
que podria seguir
pràcticament
el PP
en aquí
doncs esclar
la cosa
és una mica
per això
deia jo
que ho tenim
massa interioritzat
les pel·lícules
americanes
i que no fem
aquest exercici
de distanciament
i que trobo
que és
molt important
que el fem
perquè nosaltres
estem vivint
en unes altres condicions
almenys
més
no sé
més
acostades
a un projecte
humanitari
i llavors
també
vull parlar
d'una altra pel·lícula
The Florida Project
la deixo ja
perquè
ja dic
que per mi
va ser molt desagradable
només una cosa
per què aquest nom
de Florida Project
perquè la pel·lícula
es desenvolupa
a Florida
a l'estat de Florida
més concretament
a la ciutat d'Orlando
molt a la vora
del Disney World
que té un paper
en la pel·lícula
però aquesta gent
estan fora
del que proposa
Disney World
diguéssim
llavors
és com els afores
de Disney World
ni més ni menys
amb uns motels
molt
rudimentaris
molt rudimentaris
molt primitius
molt
sí
no sé
una mica
deixats
estar
com tota la gent
que hi polula
per allà
gent sense feina
que es droga
que no té sortida
que vull dir
només veu sortida
en
en la mala educació
diguéssim
en els furts
en històries
d'aquestes
llavors
aquestes
els personatges
que la pel·lícula
ensalça
vull dir que jo
ho vaig trobar
molt desesperat
perquè vaja
vull dir
i el William Dafoe
què fa per aquí
el William Dafoe
sí
jo en volia parlar
perquè justament
té un paper
molt poc agraït
no és el que ell
i del que ell
s'espera
i justament
els protagonistes
també són uns nens
petits
sí
que actuen
com a gent gran
vull dir
uns nens
molt impertinents
molt mal educats
que sempre estan fent
maleses
maleses
i gambarrades
i tot això
i llavors
doncs
bueno
aquells nanos
són increïbles
és que li passen
per la mà
per la cara
en el William Dafoe
poca broma
vull dir
perquè
són nens
que reciten
diàlegs
molt complicats
vull dir
diàlegs d'adults
vull dir
no és com
l'estiu del 93
que allà
les nenes
fan el que volen
i la càmera
ho registra
no no
vull dir
aquí
estan actuant
de debò
vull dir
que bueno
i ho feien molt bé
hi ha molts nens
prodigi pel món
molt perillós
i llavors
l'altra pel·lícula americana
és una
que aquí
precisament
la música
és del Thomas Newman
i
l'he vist
aquest matí
que s'estrenarà
divendres
i es diu
Deber Complido
en espanyol
però en anglès
es diu
Thank you for your service
que podríem traduir
així una mica
liberalment
per agraïments
pels serveis prestats
perquè la pel·lícula
va de tres
en principi
tres soldats
que han estat
a l'Iraq
i els problemes
són dels
de retornar a casa
amb el xoc
d'estrès
postraumàtic
que tota guerra
porta
en si mateixa
i llavors
jo trobo
que és una pel·lícula
no sé
la dirigida
Jason Hall
que és un actor
ha fet la seva
primera pel·lícula
com a director
jo trobo
que no és una pel·lícula
en absolut
rellevant
que segueix
aquesta línia
de denúncia
però que al final
vull dir
la cosa
torna
el riu
torna
a mare
i no
torna
a la llera
per no
per no
desmarcar-se
gaire
bé
vull dir
es pot veure
però
jo trobo
que la denúncia
que pretén
no acaba
d'arribar
perquè no
té el llenguatge
adequat
cinematogràficament
parlant
i
no ho sé
vull dir
queda
la denúncia
una mica
esmorteïda
per
per com
acaba la pel·lícula
etc.
llavors
he dit
que volia
parlar
de dues
pel·lícules
franceses
també
una
és un
documental
que
aquí
es diu
Ganar al Viento
el títol
original
és
Elé Mistral
Ganyà
és difícil
de traduir
perquè això
és el títol
d'una cançó
de Renó
i Renó
és un
autèntic
ídol a França
un cantant
i compositor
conegudíssim
però que aquí
no el coneix
ningú
i llavors
era difícil
traduir
i això
ha quedat
com
Ganar
el Viento
aleshores
és un documental
que ha fet
la directora
en Dofín
Julián
aquesta senyora
ja havia fet
un llibre
sobre la qüestió
perquè
amb ella
se li van morir
dos fills
petits
per malalties
rares
i aleshores
ella va decidir
agafar
cinc nens
d'aquests
que estan
en hospitals
també
amb malalties
rares
i llavors
donar-los
un protagonisme
veure
com
es desenvolupen
ells
en la vida
hospitalària
i tot això
i llavors
esclar
et trobes
que
els nens
aquests
són
molt madurs
perquè són nens
que
tenen 11 anys
que tenen 7 anys
i tal
i parlen de la mort
d'una manera natural
perquè ells
potser estan
en estat terminal
no?
De totes maneres
vull dir
el que hi vaig trobar
a faltar
és un punt de vista
de la realitzadora
perquè precisament
el documentalista
xilè
Patricio Guzmán
va estar
a la filmoteca
i ell va parlar
que en les seves pel·lícules
ell sempre hi posa
el punt de vista
que el primer
que fa
és muntar
3 minuts
de la pel·lícula
i afegir-hi
la seva veu
en off
perquè sempre
la seva veu
en off
a les seves pel·lícules
és la pròpia
i llavors
ell això
ho va dir
que el documental
no pot ser mai objectiu
que el documental
per força
ha de ser subjectiu
i llavors
per això
ell hi posa
la seva pròpia veu
en off
per dir
quin punt de vista
quina presa
de posició
té el cineasta
sobre la qüestió
que tracta
en el cas
de Patrici Guzmán
gairebé sempre
és un problema
polític
però en el cas
d'aquesta senyora
en Dauphine Julián
doncs bé
és això
que ella
ha conegut
desgraciadament
a la seva família
i llavors
jo veig
que allà
no hi ha punt
de vista
no hi ha
veu en off
en absolut
només
veiem
com els nens
aquests
es desenvolupen
a la seva vida
bé a l'hospital
bé a la família
i jo
hi vaig trobar
alguna cosa més
és una mica
com
el documental
francès
Etre Iauard
Seri Tener
que feia
anava a registrar
amb un mestre
d'escola
d'un poble petit
i llavors
veies com funcionava
la classe
i tal
però bueno
vull dir
tu has de fer tu
vull dir
no hi ha
un punt de vista
allà
sobre la malaltia
sobre la mort
vull dir
simplement
un registre
de la vida
d'aquests nens
que és
jo penso
que és important
per exemple
per gent
que estigui
treballant
en la qüestió
vull dir
per metges
i infermeres
i tot això
perquè vegin
com això
es fa a França
però que el públic
en general
no sé
jo
a part de l'emoció
que genera
les vides
d'aquests nens
no sé jo
com pot anar
i la cançó
de Renault
que estem sentint
de fons
també surt a la pel·lícula
Mistral Ganyal
Mistral Ganyal
surt al final
de la pel·lícula
mira que m'ata que és
sí sí
és que és una cançó
molt coneguda
a França
i Renault
ja us dic
és un
és un autèntic
ídol
però
aquí no
és conegut
com molts altres
cantants francesos
que no
llavors en coneixem
d'altres que no
més valdria
que no els coneguessin
d'altres països
però aquest Renault
per exemple
que és molt interessant
doncs aquí no
no es coneix
secció per un altre
programa
sí
programa especial
una altra
pel·lícula francesa
d'aquesta
en diré ben poques coses
perquè
en castellà
es titula
perdido
i és curiós
perquè
és el mateix argument
de la
pel·lícula russa
de l'Andrei
és
signat
o una cosa així
que nosaltres vam deixar molt bé en aquest programa
perquè realment és una pel·lícula meravellosa
que continuem recomanant
i llavors
l'argument és el mateix
vull dir
són una parella que se separa
i el fill de la parella desapareix
no?
i aleshores
en aquest cas
segrestat
i però
allò que
en el rus
era
tota una lliçó
de com explicar
la decadència
d'un règim
o
la vida d'un règim
com és ara
el rus actual
a través d'una història familiar
doncs aquí
la pel·lícula
va directament
cap al thriller
que és una cosa
que agrada molt la França
la cosa aquesta
de pistoles
i etc
i no té cap interès
la pel·lícula en francesa
es diu Mont Garçol
amb Espanyol Perdido
i bueno
hi ha els actors
que són molt coneguts
el Guillaume Canet
i la Melanie Loran
que és coneguda
per la pel·lícula
del Tarantino
que ella va sortir
i el Guillaume Canet
també és conegut
per moltes pel·lícules
en petites mentides
sense importància
per exemple
que ell la va dirigir
també
i la seva dona
que és la
Marion Cotillag
però no hi ha gaire
res més
en aquesta pel·lícula
Pep
mentre anàvem entrant
a l'estudi
parlàvem que tu havies vist
la gala dels
Goya
i jo confesso
que no l'he vista
però en canvi
sí que vaig llegir
el dia següent
a la Vanguardia
que el títol
de l'article era
Una gala per oblidar
diuen
tardiosa
amb poc ritme
i sense gràcia
fora d'escasses excepcions
això va ser
segons
només explico
el que deia
el diari
i després et deixo
que tu expliquis
la teva versió
el comentarista
deia
així va ser
segons els comentaris
unànims
dels presents
a la 32
gala dels Goya
aquesta
acta
a més a més
molt llarga
més de dues hores
i mitja
i per a causa
d'adobar
la gala
segons deia
aquest articulista
la gala
tenia per lema
la igualtat
de gènere
però segons
algunes crítiques
entre elles
la Letícia Dolera
que suposo que s'ha enfrontat
en certa mesura
amb tot el tema aquest
va ser un espectacular
un espectacle
dedicat
a elles
però concebut
tot i dirigit
per homes
i que per tant
la Letícia Dolera
va estar criticant
amb tot això
perquè es notava
que ja no hi havia
cap dona
tu tens la paraula
què et va semblar
sí
veure-la
era sofrir-la
i la vaig
la vaig patir
la vaig patir
durant
dues hores
i pico
i a part
va guanyar
la Isabel Cuxer
bé
els presentadors
van estar
insignificants
és a dir
no van
fer cap aportació
pitjor que aquí
pitjor que aquí
pitjor
jo em pensava
que era difícil
però
no
no
era possible
va ser possible
després
bueno
absència
com ja s'ha dit
també
a tot arreu
de crítica
jo crec que
els dos o tres mil
o quatre mil
no sé quanta gent
hi havia allà
si fossin els trajes
comprats
o llogats
se'ls van posar
i
per mi
era
una
mena
de
no sé
de
de donar-li
tot el compliment
i el paraver
més possible
al que probablement
serà
el futur
govern
d'Espanya
no?
perquè hi havia el Rivera
em sembla
no?
jo crec
jo crec
que tot allà
traspoava
ciutadania
ja
que bona
futura
llavors
bueno
hi va haver
premis menors
pels bascos
que podria ser
també un reconeixement
el seu mirar cap a una altra banda
respecte al tema català
no hi va haver
ni un bona nit
ni
papa
sóc jo
m'acaben de donar un goia
ni això
o sigui
qui ho podria haver dit això
això ho podria haver dit la coixet
bueno
no sé si te pare la coixet
sí
ah sí?
sí
jo el vaig veure un dia
i la mare també
no la mare estava allà
sí
no
el que s'ha criticat molt
és que
mentre aquí els Gaudí
van ser molt crítics
en general
amb el govern
la situació
allà
contràriament a altres èpoques
en què es va dir
no a la guerra
que es va dir
no
no
per exemple
entre les guerres
de noción
d'agmanistà
noción
aquí aquesta vegada
silenci absolut
respecte als presos polítics
que hi havia
absolut res
ni una petita referència
de res
ni una referència
a la corrupció
no existeix allà
per tots aquells 3.000
d'allà no hi era
va sortir
un home d'esquerres
de tota la vida
i probablement
continuarà sent
el tros
que li quedin
encara com el sacristan
no res
res
allà tothom
estava content
i que foi
i venga
el cinema
el cinema és això
no
avació
viure de les il·lusions
dels somnis
o com ho veieu
jo a laia que sí
la Isabel Coixet
es va emportar
els premis bons
com correspon també
al seu paper
dintre de la política
allà on
s'ha raconat ella
quien a buen árbol
se arriba
buena sombra
le cobija
i ja li ha passat
i després
la Carla
Simón
li van donar dos premis
li van donar tres premis
tres
sí
d'aquests que
no són ni menors
ni majors
són tot l'altre
que és
de la forma
en què els va rebre ella
ni bé ni malament
jo no m'ho esperava
perdoneu
com és que no tenies res preparat
sí sí
però a veure si sabeu
qui va guanyar el premi
el millor
curtmetratge de ficció
no perdó
documental
el documental
va ser un premi molt bo
perquè la va encertar
aquest l'havíem vist
igual que en el Gaudí
sí senyor
sí
igual que en el Gaudí
que li van donar
a la Xana
a la Xana
doncs al Goya
li van donar
a muchos hijos
un mono
i un castillo
i un castillo
això va ser llarmetratge
jo deia curtmetratge
però també
ah no
a curtmetratge
us ho he posat difícil
és que
el curtmetratge guanyador
el millor curtmetratge documental
és d'una noia
de Sant Boi de Llobregat
d'aquí al costat
que es diu
Laura Ferrés
que va guanyar
el seu pare
sí senyor
dedicat al seu pare
que l'empresa va tancar
l'empresa d'autobusos
es diu
Los Desheredados
va guanyar
la setmana crítica
de Canes
vull dir
és un curtmetratge
ja multipremiat
i bueno
doncs també va guanyar
el Goya
llavors
si un dia voleu
li diem que vingui
doncs que vingui
que vingui
i tant
i tant
com a veïna
encara més que més
de pel·lícules
has vist alguna cosa?
sí
he vist un parell
de pel·lícules
volia afegir
estic d'acord
amb tot el que ha dit
el Joan
sobre Canar al Viento
però també afegir
que
és un documental
dur de veure
però
està fet
amb molta sensibilitat
és a dir
els nens
que surten
estan
agafats
d'una forma
molt respectuosa
hi ha un per exemple
que té una hipersensibilitat
al tacte
llavors
el Banyan
està agafat
uns angles
en què
no hi hagués
ni es mostrés
cap cosa
que fos
escabrosa
en una entrevista
en una entrevista
la directora
deia que ella
es negava
en principi
a fer l'escena
ho va demanar
el nen
ho va demanar
el nen
no no no
diu
és que això
forma part
del meu dia a dia
fes-me
no
i després
a veure
és impressionant
el que deia el Joan
o sigui
canalla que t'estan dient
bueno
jo sé que em moriré
però
a la millor
amb una altra vida
tinc més sort
això t'ho diu
una criatura
de 12 anys
i després
parlaven dels tractaments
i dels medicaments
amb un coneixement
però
a nivell doctor
o sigui
una cosa
va
bueno
és a dir
és una pel·lícula
punyent
però com a documental
és interessant
i està fet
amb carinyo
el que falta
és això
és que
no hi ha
un posicionament
per part de la directora
llavors queda
simplement
com
aquí us ho plantejo
vosaltres agafeu
per allà on vulgueu
llavors
he vist un parell
de pel·lícules
una és
l'insulto
que l'hem vist
aquest matí
a veure
és una pel·lícula
de
libanesa
que està
presentada
com millor pel·lícula
de parla
no anglès
als Òscars
és
del director
que es diu
Thiat
Dueri
que
feia 18 anys
que no en feia cap
o sigui
no es veu
que tingui
allà
massa facilitats
per poder
treballar
la pel·lícula
és
però és curiós
no sé si
jo ho he averiguat
aquesta tarda
que va ser
ajudant
de càmera
de Quentin Tarantino
a Reserver Dogs
a Pulp Fiction
i a Jackie Brown
i que a més a més
ell
ha fet el guió
anterior
doncs
de West Beirut
que va ser
un film
molt premiat
i molt
tal
porta 6 o 7 films
fets
des del 98
no sé
quina és la cadència
que ha fet
perquè no
jo no l'he seguit
sincerament
ni he vist
West Beirut
però la referència
era bona
és a dir
i d'aquesta
tot i que em penso
que és discutible
penso que a tu t'ha agradat
tant com a mi
m'ha agradat molt més
que tu
però té premi
del públic
del festival
de Lladolid
el festival
de Venècia
té el premi
millor actor
amb el Camel
el que fa
el personatge principal
i
a la festival
a premi
del públic
de
no espera
festival de Venècia
bueno
i no sé qui més
hi ha un altre festival
que no sé qui era
no sé qui era
un altre festival
que també tenia
algun altre premi
però bueno
és la història
és la història
de conflictes de palestins
però no sempre passa això
després saps què passa
que hi ha
els festivals
festivaleros
festivalets
que els agrada molt també
la pel·lícula
una pel·lícula libanesa
ah sí
hòstia
un tio que treballa
amb el Tarantino
i després la pel·lícula
resulta que sí
que és una pel·lícula
que va entrant
molt suau
perquè
el nivell de guió
de l'insulto
és un nivell
crec jo
una mica baix
és a dir
passa tot
d'una forma
seqüencial
es va estirant
l'anècdota
fins a un moment
en què ja
és impossible
i llavors
quan l'anècdota
ja no dona més
llavors tenim
entrada i sortida
dels jutjats
durant mitja hora
en resum
té moments bons
té moments
abans
recordo que
quan veníem cap aquí
us comentava
un moment
que m'ha agradat molt
hi ha una
una parella
que són
un treballador
palestí
que és el que insulta
i un treballador
libanès
cristià
l'altre és
musulmà
que viu també
en parella
que és el que rep l'insult
bé
hi ha un moment
en què
la parella
libanesa
cristiana
ella està
embarassada
de vuit mesos
i tenen
respecte
a l'afrenta
que ha tingut
d'ell
i tal
tenen un diàleg
i un moment
íntim
que per mi
està fet
amb una gran
sensibilitat
és un moment
d'aquells
màgic
i tendre
que t'atrapa
un moment
fins i tot
de bon cine
perquè
a veure la intimitat
a vegades costa molt
de reflectir-la
i aquell tio
agafa la càmera
s'atança amb ells
i et fa viure
ella li diu
mira
toca'm
el ventre
el teu fill
ens està sentint
i sap quan estem alegres
sap quan tenim
una preocupació
quan discutim
ah sí
després això
es repesca
quan va endavant
l'anècdota
i els problemes creixen
però
clar
a partir d'un insult
que
un li tira aigua
cap a l'altre
i l'altre diu
capullo de merda
a partir d'aquí
agafar
i convertir la cosa
gairebé
en un problema nacional
que
si no ho frena
en l'últim moment
es devenia
en un brot
de guerra civil
em sembla que és excessiu
m'ha semblat excessiu
de totes formes
és una pel·lícula
que té valors
i llavors
a mi no m'estranya
que
ja dic com
un producte libanès
home
no en deuen entrar gaires
els festivals
de libaneses
però clar
t'arribi aquesta
formalment
està ben feta
està molt ben interpretat
jo per exemple
m'he quedat prendrat
de la dona
del cristià
Rita Hayek
un actriu
però
de categoria
perquè
li veus la mirada
el gest i tal
té una presència
a la pantalla
extraordinària
i els dos protagonistes
principals
també són tots dos
molt bons
un d'ells
per cert
he llegit
que és la primera pel·lícula
que fa
el que és palestí
és la primera seva pel·lícula
escolta
extraordinària
una cosa també curiosa
jo he llegit aquesta tarda
perquè no ho sabia
és que es veu que
a l'inici de la pel·lícula
si us recordeu
hi ha un cartell
que posa
que qualsevol cosa
doncs allò
li van imposar
per obligació
al govern
al govern
al govern libanès
i a sobre
va tenir que
veient que no seguia
la pel·lícula
les ordres
del govern libanès
va tenir que acabar
la pel·lícula
rodant a Marroc
la pel·lícula està acabada
al Marroc
i no a l'Iban
perquè no li van deixar acabar
la pel·lícula
jo trobo que
veient altres pel·lícules
i tal
no estava tan
però entenc
que és una cosa
molt subjectiva
i per tant
deixem-ho dir
ja n'hi ha prou
sí, a veure
potser serveix
per una cosa
per fer
entenedor
al gran públic
una mica
el problema
que s'arrossega
a l'ADN
el problema
heretat
que són
l'Ènia cristiana
i la musulmana
que a la més mínima
surt
a mi hi ha hagut una cosa
que sí que he llegit
també aquesta darda
perquè no havíem vist la pel·lícula
no sabíem ni de què anava
que m'ha
fet gràcia
o sigui
que penso que això
ell ho intenta
i en alguna mesura
des del meu punt de vista
ho aconsegueix
que és que
ell pensa que els dos personatges
són dels personatges radicals
i que en el fons
tenen més coses en comú
perquè tots són de classe baixa
etcètera
i que en el fons
al final aquell que hi ha
me'l crec
és a dir
penso que
estan més a prop
tot i ser
estan més a prop
de l'equip
perquè jo crec que el director
ha tingut molt en compte
una cosa
i és a dir
no vull anar
contra els libanesos
llavors
els dos
els dos personatges
són íntegres
com a individus
són íntegres
fixa que un
li diu a l'avocat
no no
jo renuncio
a mi no m'interessa
que em demani perdó
però no m'interessa
que em doni diners
o que
no no
i l'altre
igual
l'altre es manté
o sigui
hi ha una integritat personal
bé
clar
aquest és un valor
però per l'altra banda
tens dos
a l'estigma
de portar a darrere
dos religions diferents
contraposades
i que surten
i que no és la primera vegada
que es toca
i hi ha una cosa
dinant avui
estava comentant la pel·lícula
amb uns amics
i
jo no sé com un d'ells
diu
escolta una cosa
és que estàs parlant
d'aquesta pel·lícula
i jo estic pensant aquí
amb el tema
del procés
Catalunya-Espanya
i
i bueno
a veure
és que hi ha una cosa
no
que em sembla que ho deia
l'Ovidi una vegada
que diu que li deia
al seu pare
diu que
escolta
jugant-jugant
això acabarà hòsties
o també allò de
jugant-jugant
se la van fotre
no
i potser sí que hi ha
alguna cosa d'això
no
que
es veu per allà
i l'altre
que volia comentar
és
l'aventura africana
de Belén Roeda
el quaderno de Sara
bueno
doncs aquí tenim
una Belén Roeda
fes-ho amb una frase
perquè no hi ha
no hi ha temps
sí
n'hi ha que t'agrada
la Belén Roeda
no no no
és una Belén Roeda
que
si li donen
quatre tocs
és
Belén
Jones
en Àfrica
ja
o sigui
és una pel·lícula d'aventures
com indiana
efectivament
sí
una pel·lícula d'aventures
l'únic que passa
és que aquí
en lloc d'agafar
el personatge
de l'arqueòleg
doncs aquí
el que tenim
és una noia
que ens presenta
el problema
aquell bíblic
també
de l'hijo pròdigo
en aquest cas
la filla pròdiga
la filla pròdiga
és la que estava
a Àfrica
i ella
se'n va allà
i diu
bueno
a veure
què passa aquí
que jo estic currant a Espanya
i tu aquí
ets la col·laboradora
però què fotem
i bueno
per cert
també surt una serp
i la pica
però no passa res
no passa res
jo us volia parlar
però és que no hi ha temps
em sembla que
si deixem la Laia que parli
jo un altre dia
us parlaré
de l'Ido Invisible
del Paul Thomas Anderson
que l'acaben d'estrenar
ja l'haurem vista també
llavors la podem comentar
sí
la podem comentar
Francesc
tens alguna cosa
que vulguis com dins
jo he anat veient
coses del Gaudí
sobretot
vaig estar allà
em fa gràcia dir
que vaig saludar
l'Antoni de la Torre
que és un actor d'aquests
que bueno
per treure't el barret
un actor
la veritat és que
he vist Brava
que no sé si l'heu vist
algun de vosaltres
de la Roser Aguilar
una pel·lículeta
que jo diria
que tot passa
d'alguna forma
en la ment
no és que passi en la ment
però sí que
està basada
en tot el que
li va passant
pel cap
a la dona
que bueno
és violentada
al començament de la pel·lícula
i com ella es va movent
al llarg de la història
d'una manera molt pausada
com va reflexionant
sobre el que li ha passat
sobre el que podia haver fet
amb una altra noia
que agafen els mateixos assaltadors
i que ella no fa res
per intentar ajudar
no sé
és una pel·lícula molt lenta
molt pausada
i que té
la veritat és que
coses d'interès
és l'única
que destaco
perquè les altres
Terraferma
ja n'heu parlat
abastament
Inserta Glòria
per suposat
Estic d'acord
amb el que dèieu
la setmana passada
que Inserta Glòria
és la gran pel·lícula
del cinema català
d'aquest any passat
però bueno
tocava
no sé
potser fer un vot
de càstig
a la Isona Passola
que això no sé
si s'ha comentat enlloc
perquè
com que és la productora
de la pel·lícula
i com que
hi ha tant de
merder una mica
amb els
Gaudí
s'han deixat a fora
moltes pel·lícules
de fet si us fixeu
hi ha 5-6 pel·lícules
només
que són els que
han rebut premis
jo diria que hi ha
més pel·lícules bones
fetes a Catalunya
i en català
però no n'estic segur
a mi em sembla
que és més aviat
el que vam dir
l'altre
em sembla
però és que
és molt especular
i això
pot haver-hi
múltiples interpretacions
sense condicions
sense condicions
jo tinc la sensació
que més aviat
la volien promocionar
o sigui
tinc la sensació
que volen promocionar
a la naia jove
que s'estrena
en una primera pel·lícula
i una pel·lícula
que és exitosa
perquè guanya premis
a l'estranger
aquí a Espanya
i a molts llocs
però això és gent que vota
són acadèmics que voten
qui es posa d'acord
en promocionar algú
això no és una persona
que diu
doncs ara jo decideixo
aquest el promocionar
però vull dir
els acadèmics també poden
primera
hi ha gent que li pot agradar
una pel·lícula
i segona veure
que en certa glòria
doncs vull dir
ja en fi
va guanyar 8 premis
i el que fa
és un premis tècnics
és un pel·lículon
però és un pel·lículon
no estic d'acord
i que era el que es mereixia
realment això
però crec que la van voler
promocionar
és una sensació que tinc jo
però potser estic equivocat
és a dir
jo que que estigui
en la lliure d'una passola
tampoc ho crec massa
és a dir
no
hi ha polèmica
jo crec que sentirem
a parlar de polèmica
a partir d'aquests dies
que ja han passat els Gaudí
la decena edició
que potser és l'última
no ho sabeu això
però això no
si home això sí
però no parella
no per culpa d'ella
no no
per culpa del govern espanyol
ah bueno clar
tota la culpa la té el govern
no no no
el problema és econòmicament
el problema és econòmic
i és que
si s'ha restringit econòmicament
ella va dir això
com una crítica al govern
s'haurà de buscar
vies alternatives
bueno
però no per culpa d'ella
l'Iva
l'Iva aquell
de 4 anys
és enrere que demanen
clar
jo ja que hem de parlar
de Thomas Newman
que el Joan ha destacat també
que una de les pel·lícules
que ella ha comentat
que es té aquesta setmana
precisament
té com a música
la composició
del Thomas Newman
thank you for your service
com és això
ha traduït aquí
agraïment pels serveis prestats
això
el d'haver complit
una cosa així
ja hem posat aquesta música
mira mira què maca
mira què maca
i sí eh
gran entre grans
el Thomas Newman
vinga
Joan què fem ara doncs
doncs la Laia
Flotats
ens explica
el que ella sap
d'aquest famós compositor
molt bé
doncs començaré a explicar-vos
una mica com el vaig descobrir
que és el que us vaig explicar
quan ens vam conèixer
sí sí
bé
la primera vegada
va ser doncs
a l'any 92
una mica més tard
que van estrenar
Essència de Mujer
jo era molt joaneta
i no
no tenia tant coneixement
com per apreciar
el bon cinema
i el meu pare
em va dir
aquesta pel·lícula és molt maca
la vam estar mirant
i ell em va dir
que aquesta
la música era molt maca
i
hi havia un tango
sí
de fet
bueno
la del tango
és la cançó número 2
que si la vols posar
la cançó número 2
tenia preparada la 1
però jo busco la 2
sense problema
sí
a veure eh
un momenter
que la tenim
és la més famosa
però no és seva
o sigui aquesta no és
del Thomas Newman
no és seva
és de Gardel i la Pere
sí
i l'escena del tango
i l'escena del tango
és preciosa
el ball que fan
perquè clar
ell és invident
no hi veu
però balla
meravellosament bé
doncs anem a sentir-la
doncs a veure
què tal sona
sí de fet
doncs
quins actors
que feien
Robert De Niro
no
l'Al Pacino
sempre els confong
sempre els confong
italiana anterior
sí
alguna cosa vaig llegir
perquè he estat
buscant més informació
i per mi
bueno
diuen que era millor
l'italiana
que l'americana
però el que passa
és que no
he vist l'italiana
i no he vist l'americana
però no sé
jo les he vistes
totes dues
bé
doncs
jo em quedo amb l'italiana
també
jo no l'he vista
la italiana
però
és molt famós
l'italiana
ja l'ho buscaré
perfume de mujer
perfume de mujer
però ens quedem amb la música
la música
suposo que és la mateixa
no ho sé
no me'n recordo
això no sé
el Vittorio
es lluïen aquí
doncs bé
a mi la que més m'agrada
d'aquesta banda sonora
és la número 1
que és
bueno
és la
la meva preferida
de totes les que té
de quina pel·lícula és?
la
essència de mujer
la
la que he seleccionat
com a número 1
la posem ja
a veure
la que he seleccionat
la que he seleccionat
és la que he seleccionat
i
la
le
la
la
Bona nit
Aquí podem dir que tenim l'essència
de Thomas Newman
És molt maca aquesta
i per la sonoritat
que té de fons, els violins
i com està composada
i veiem aquí els seus trets característics
amb aquest, no sé quin instrument és
aquesta espècie d'instrument de corda
pinçada, m'imagino
que va fent la melodia principal
i això es repeteix
Joan, que és el nostre especialista
sembla com una cita
i això es repeteix amb tota la seva música
tota la seva música, gairebé tota
té aquestes dues parts
bé, aleshores, bueno, passen els anys
i jo em vaig comprar la banda sonora
de més gran, quan encara anàvem
amb CDs
i passen els anys
i arriba un dia que estem
en la nit dels Oscars
en la que American Beauty guanya
i aleshores, doncs
va casualitat
que la cerimònia
deuria ser molt llarga
perquè jo a les 7 del matí
vaig agafar el cotxe
i la vaig començar a escoltar
en directe a la cerimònia
encara l'estaven fent
i començo a escoltar
aquests acords
que és la cançó
número 4
la 4
la 4
no la vull
ara passa la 4
aquesta és molt coneguda
és el començament
de American Beauty
cada vegada
que anomenaven
la pel·lícula
com a millor
vaig sentir
millor actor
després millor director
i després millor pel·lícula
cada vegada
que l'anomenaven
posaven aquests acords
i jo escoltava els acords
i deia
que mac
que maca
o sigui
em va captivar
però no sabies
que era el Thomas Newman
no, no, no
en aquell moment no
tampoc havia vist la pel·lícula
però clar
vaig sentir en directe
com guanyava
millor actor
millor director
millor pel·lícula
i aquests acords
i vaig dir
he d'anar a veure aquesta pel·lícula
ha d'estar molt bé
i efectivament
em va encantar la pel·lícula
i la música
em va impactar
perquè la música
en aquesta pel·lícula
forma part de la pel·lícula
o sigui
sempre formen part
però aquesta
explica la pel·lícula
també
o sigui
no pots concebre
aquesta pel·lícula
sense aquesta música
tinc una pregunta per tu
laia
què et va semblar
l'escena aquella
és que és controvertida
una persona
amb la qual no vaig estar
gens d'acord
i fins i tot
va haver una mica
de picar baralla
l'escena aquella
en què la càmera
es fixa en una paret
hi ha una bossa
de plàstic
que va evolucionant
i no marxa mai
de l'enquadrament
però per la bossa mateixa
què et va semblar allò
allò és metafòric
és absurd
és poèticament
excels
o no té cap sentit
bueno perquè
crec que ve a dir
alguna cosa així
com que la bellesa
està en qualsevol cosa
i el fet de quedar-te embobat
mirant una bossa
com no acaba
de tocar mai el terra
o de perdre's mai
i aquells moviments
que fa
rodonins
no?
perquè són uns moviments
acrobàtics
axerosos
però harmònics
sí
ja està
bé la qüestió és que
també he seleccionat
una cançó d'aquesta pel·lícula
que és la número
5
que és molt maca també
doncs anem a posar-la
en quin moment sona aquesta
és la famosa escena
de les roses
i ella que està allà
uau
que li cauen
al damunt
sí
és molt delicada
la música
és molt delicada
aquesta música
a més
també els instruments
que fa servir
en general
en tota la banda sonora
el que més em va cridar l'atenció
és la innovació
en els instruments
i aquestes melodies
i en aquest moment
aquests tocs de marimba
que sembla que són
un dels senyals d'identitat
dels homes Newman
que hem sentit
en aquestes dues cançons últimes
que queden molt bé
tens un expert musical al davant
ah fantàstic
agafa tant
doncs bé
la qüestió és que
bueno
aleshores sí que
vaig anar
vaig comprar la banda sonora
vaig estudiar molt poc
o sigui
vaig anar molt ràpid
i quan vaig veure l'autor
el compositor
vaig dir
aquest nom em sona
i aleshores va ser
quan vaig descobrir
la coincidència
i això
em va fer molta gràcia
i a partir d'aquell moment
doncs l'he anat
més o menys seguint
no vol dir que hagi vist
totes les pel·lícules
que ell ha composat música
però bueno
més o menys
l'he anat seguint
per exemple
la següent pel·lícula
que va fer
que és
que és curiós
perquè fent el seguiment
d'aquest compositor
he vist que ha treballat
molt amb el Sam Mendes
suposo que
es d'haurien entendre
molt bé
American Beauty
és la primera pel·lícula
com a director de cinema
del Sam Mendes
que era director teatral
doncs la següent
que van fer
va ser
Skyfall
Road to Perdition
Road to Perdition
Sí
que és la cançó número 7
i
si la vols posar
aquesta és la que a mi m'agrada
de la pel·lícula
perquè és una escena
també molt impactant
però l'estil
segueix sent
el seu estil
és una miqueta més avançada
de la cançó
la sentim una mica
perquè ens està
deixant
un poc avadats
ui de avadats
molt bé
sí
bé
i això
ha fet moltes més pel·lícules
de fet
ha fet com 85 pel·lícules
que Déu-n'hi-do
ell
és familiar
bueno
he llegit
bé no ho vaig llegint
el seu dia
però ho he actualitzat
que el seu pare
és compositor
el seu tiet
el seu tiet també
el seu cosí
el seu germà
la seva mare
també feien
tota la família
es dedica a això
tots els germans
també
el cosí
eren jueus
d'origen rus
la família
es va traslladar
aquí
i ell es nascut
a Los Ángeles
molt talentosos
tots
tots
doncs bé
ha fet pel·lícules
també
molt diferents
per exemple
ha fet pel·lícules
de 007
Skyfall i Espectre
Skyfall
és d'ell
sí
les dues
que va dirigir
Sant Mendes
Sant Mendes
sempre el vol al costat
suposo que sí
això sol passar
amb molts directors
però és que
el que troben un
que els entén
depositen confiança
amb ell
per tot el tractament
musical
clar normal
Skyfall
és un tros de pel·lícula
sí
no sé si sobra mestra
però està per allà
per mi és de les millors
de llarg
del bon
del bon
del bon
totalment d'acord
bueno no us he seleccionat cap d'aquesta
perquè és molt d'acció
i se'n va una mica
de l'estil
potser que a mi m'agrada més
del Thomas Newman
o per exemple
també tenim
va fer
Revolutionary Road
amb el Sant Mendes també
que aquí sí que he agafat
que aquí sí que he agafat
és la número 9
us he seleccionat una cançó
o ha participat també
que la podem deixar de fons
si vols
la número 7
no
la Revolutionary Road
sí
a veure
doncs mira
aquí la tenim
aquesta
sí
és una mica més lenta
vinga
mentre vas
també
i ha participat
en altres
diferents estils de pel·lícula
per exemple
m'agrada
he vist
que hi ha
un tema
que hi ha
diferents temes
temàtics
i ha participat
doncs això
fent pel·lícules
de dones
de dones lluitadores
com la d'Erin Brokovich
o la de
Lady
the Iron Lady
o la de
la Malala
Ian Malala
i també pel·lícules
més divertides
com la de
l'Exotic Hotel Marigol
que la música aquí
és molt graciosa
perquè sí
clar
com que té aquests tocs orientals
doncs
se li escau molt bé
o sigui
és com si aquí
fos
el seu gènere
i després també
ha participat
en pel·lícules
que no són massa
del vostre gust
perquè són pel·lícules
d'animació
ja vaig llegir fa
ai
us vaig escoltar
fa 15 dies
i ja
em va quedar clar
que allò de l'animació
no
a mi sí que m'agraden
aquests homes
perquè mira
no sé
no els agraden
els dibuixers
animats
no
estem dividits
vull dir
hi ha la meitat
de l'equip
que sí que els agrada
i l'altra meitat
que no
per exemple
ell va fer
la banda sonora
de Buscando a Nemo
super famós
super famós
aquesta pel·lícula
que és la cançó número 10
doncs vinga
anem a buscar-la
i de seguida
ja la tenim
ja la tenim
la número 10
aquí
aquesta va ser una pel·lícula
molt famosa
molt exitosa
sí
per petits i per grans
sí
i després també
jo no l'he vista
perdona
jo tot el que fa Disney
no ho veig
no ho mira
m'agafa així
una d'allò
i no
no ho vull veure
ja està
i després també
Buscando a Dori
és la continuació
que és la següent
que han estat també
doncs aquí la tenim
i va participar
també
la deixem de fons
si us sembla
va participar també
a Wally
sí
i també el que ha fet
ha sigut també
música de sèries
que també ara
és el que està
a dos metres
bajo tierra
sí
aquesta és molt maca
però no l'he trobat
i no se l'he pogut posar
però la música aquesta
és molt maca també
i la veritat
és que bé
o sigui
a mi
el descobriment
d'aquest compositor
per com va anar
o sigui
la casualitat
de descobrir
que dos bandes sonores
que m'havien atrapat molt
doncs
que eren del mateix compositor
és el que em va cridar més atenció
vaig dir
ostres
és el meu compositor
has fet una selecció molt maca
sí
gràcies
sí, sí
molt bé
no, vull dir
el que es veu
és que
el Thomas Newman
segueix
el camí
de la seva família
és a dir
del seu pare
de l'Alfred Newman
o el seu tiet
el Lionel Newman
que feien
tot tipus de pel·lícules
en aquell moment
vull dir que
ells
van treballar
durant
el període
del cinema clàssic
als anys 40
als anys 50
i treballaven
per tot tipus
de directors
i per tot tipus
de gèneres
i sabien fer-ho
fenomenalment bé
molts sinfònics
tots dos
llavors
ell
bueno
és nascut l'any 55
aleshores
doncs
ja té un altre
a més a més
suposo que va passar
per la universitat
cosa que el seu pare
i el seu tiet
no devien fer
només devien passar
pel conservatori
i aleshores
vull dir
això
tant en els musis
com en els directors
com etc
vull dir
es nota molt
aquest canvi
que hi va haver
generacional
perquè
van passar
per la universitat
i això
dona
una altra
visió
dona una altra
manera
d'encarar
les coses
i llavors
és tota aquesta
generació
del nou cinema
americà
copola
copola
l'escorsese
etc
tot aquesta gent
jo el que veig
és que
l'havia introduït
tot un tema
o tota una varietat
de temes possibles
en el sentit
que normalment
parlem de pel·lícules
d'un director
o fins i tot
d'un actor
d'una actriu
però seguir
la filmografia
d'un compositor
de cinema
jo no sé
si l'heu fet
alguna vegada
suposo que sí
però és molt interessant
també podem seguir
la filmografia
d'un actor secundari
que ningú no d'allò
i
el que sempre
tothom ha seguit
una mica
perquè
Nino Rota
i les pel·lícules
per Fellini
llavors
els de Fellini
o el Hitchcock
i tenint un referent
com eren
dos grans autors
de música
han influït molt
en moltes coses
però bueno
el copola
va cridar
el Nino Rota
per fer el padrino
sí senyor
cuida'ho
vull dir que
també
en col·laboració
amb el seu pare
amb el Carmine Coppola
que també era
compositor de música
a mi el que m'ha sorprès
és que moltes pel·lícules
jo no sabia
per exemple
hi ha un moment
que he buscat
i he vist que
amb unes pel·lícules
com Cadena Perpètua
que la té en crèdit
és a dir
que no consta
que sigui ell
l'autor de la música
però en canvi
en realitat
se sap
que és ell
qui la va fer
llavors
es dir
hi ha una base
de dades
IMDB
on hi ha
totes les dades
i tot el que parla
de
IMDB
IMDB
International Movie
Internet Movie Database
que és una base
de dades americana
on estan totes les pel·lícules
i hi estem tots
hi ha tot on
llavors
que és el Joan Morros
Cadena Perpètua
posa que és en crèdit
JFK també
Ice Age
que és aquesta
de dibuixos animats
que penso que és una gran pel·lícula
Ice Age
és una gran maca
Criades i Senyores
també la música és d'ell
però algunes
consta com en crèdit
o sigui que en el seu moment
quan la van rodar
per la roca
que fos
que la ignoro
no constava ell
i una altra cosa
que he descobert
però no sé exactament
el significat
suposo que s'hauria d'investigar
i buscar
és que en algunes
consta com
conductor
que no sé si vol dir
en anglès
director
director
de l'orquestra
de l'orquidorquestra
i a més a més
del compositor
hi ha un que és compositor
i l'altre és conductor
i compositor
o sigui que les dues coses
que ell és el que ha dirigit
a vegades
a vegades
els compositors
dirigeixen la seva pròpia música
sí, sí
la Germán també ho feia
home i tant
només comentar
que no li han donat mai
cap Òscar
ha guanyat molts premis
s'ha d'esperar
encara és jove
encara és jove
i ja l'hi donaran
ha rebut molts premis
o sigui
altres tipus de premis
però
com a Òscar
mai
o sigui
ha estat nominat
no és cap
de mèrit
no tenir un Òscar
perquè hi ha gent
molt important
a la història del cinema
que no n'ha tingut mai
ho hem comentat abans
sí, sí
això no vol dir
o els hi donaven
un Òscar
honorari
al final de la carrera
és un club selecte
els que no tenen Òscar
també
és veritat
és veritat
seguim sentint de fons
la banda sonada
de la pel·lícula
Thank you for your services
que el Joan
que sí
Joan Sardà
ha anunciat
que aquest divendres
s'estrenarà
doncs imagineu
que li proposem
a la Laia Flotats
que vingui de col·laboradora
ai
que estem en directe
que ja l'hi direm després
que vingui de col·laboradora
al programa
i s'animi a fer-ho
jo què sé
perquè està molt interessant
molt bé
gràcies
és una proposta
ja dic
que és un compositor
m'agrada molt
i de fet
la cançó d'Essència de Mujer
la número 1
està al meu playlist
número 1
la puc sentir
tornem a sentir-la
tornem a sentir-la
com a pel·lícula
no com a música
perquè no sé quina música
van utilitzar els italians
però la pel·lícula
que et sembla
que és del Dino Ricci
jo diria que és del Dino Ricci
no estic segur ara
Perfume de Mujer
Perfume de Mujer
és del Dino Ricci
Perfume de Mujer
del Dino Ricci
que és 3 o 4 o 5 anys
abans de l'altre
que era un remake
de la mateixa pel·lícula
feta amb actors americans
i amb una
canvia una mica
no massa
però canvia una miqueta
sobre del final
al final
hi ha coses
que són diferents
en una versió i l'altra
però una de les prestigiades
segurament
inclús per la interpretació
de la Vittorio Gassman
és la Perfume de Mujer
Perfume de Mujer
De quin tema parlaries
si tornessi a venir al programa
una altra vegada?
Ja t'ho posem així
Soc fan d'Star Wars
Mira
Ui va
que no ens passi res
Però això és un tema
generacional
jo penso
perquè jo penso
que és una cosa
que passa
no
passa la gent
que ha viscut
els anys 70
80
descobriment del cinema
com que va ser
una pel·lícula
que penso
que està enfocada
segurament
en una part important
per gent jove
et toca
com a nosaltres
ens va tocar
què sé jo
el Disney
que no li agrada
en el francès
i perquè també
era la generació
que nosaltres
el que vèiem
nosaltres
quan érem petits
jo crec que això
també influeix
és a dir
les generacions
i per exemple
nosaltres
que ja eren més grans
jo en particular
que sóc més gran
que vosaltres
i ara més gran
quan va arribar
a Star Wars
no hi vaig acabar
d'entrar
però Joan
ens va trucar
més Merlin Monroe
que Disney
home una mica
guapíssima
i los diez mandamientos
detenco manemans
i venur
em pensa que hi ha
tota una generació
dels anys 80
que érem nens
que vam quedar
com col·lapsats
impressionats
pel
jo soy tu padre
i clar
anaves fent gran
i anaves pensant
però
perquè el seu pare
així
ens hem menjat el temps
gràcies
la setmana vinent
tenim la Lídia Artigas
i el Pol Diggler
que volen parlar
d'un director
que està
una mica de moda
en aquest moment
un director
com es diu
grec
que es diu
Yorgos Lantimos
el de Canino
el de Canino
la mort del cèrbol
la mort del cèrbol
sí senyor
fantàstic
moltes gràcies
Laia
per haver vingut
gràcies per la informació
que ens has donat
que no la coneixíem
molta d'aquestes músiques precioses
i et convidem a venir
com deia el