Cinema sense condicions
de cinema en general i de premis i de tot el que tingui relació amb aquest tema.
Tenim avui la gran sort de tenir entre nosaltres el Sergi Casamitjana.
Bona nit, Sergi, que és el director de l'ESCAC,
és a dir, de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya,
que està ubicada a Terrassa i que aquest any està celebrant,
ens en diuen, ens sabem, que fa 25 anys que es va fundar,
és a dir, fa molts i molts anys.
De fet, va ser la primera escola de cinema de grau superior
que va funcionar a l'Estat.
I també ens explicarà una mica el seu origen
i com es va traslladar des de l'Escola Pia de Serrià
fins a la Terrassa, que és on està actualment,
amb un centre ampliat i ampliat i ampliat,
ens sembla molts i molts metres quadrats.
Crec que per motiu d'aquesta celebració,
a la Filmoteca esteu fent una...
estan fent... també ens en parlaràs,
però des del 3 de gener fins al 27 de febrer,
gener i febrer feu pel·lícules cada dijous, crec que és,
cada dijous de directors que han estat provenents de l'Escac.
El Bayona, el Quique Maillo...
Em sembla que la propera és del Quique Maillo o...
Jo ho tenia apuntat per fer...
Sí? Sí.
Bé, ho puc mirar, eh? No passa res, però...
Sí, mira, el dia 30, que és la propera...
Ah, sí, 3 dies amb la família de la Marc Coll.
De la Marc Coll.
I després, el 6 de febrer, veig que és el Quique Maillo amb Eva.
Eva, que van tenir un premi Gaudí, no?
Amb Eva, perquè...
Ui, no, sí, molts, no.
Va tenir 3 Goyas i 5 Gaudis, penso.
Sí.
El Goya van tenir el Niuell, el Lluís Omar i els efectes digitals.
I la Laia Colet va tenir direcció artística per construcció del...
Sí, els Gaudis van guanyar direcció artística,
el Lluís Omar també, millor pel·lícula.
Sí, el Lluís Omar també, clar, és veritat.
I jo diria tot el Quique.
El Quique, clar.
Ja m'acord, igual dic algú ni m'equivoco.
Però si em va guanyar Gaudí 5 o 6, si Goyas 3...
Perquè això era el 2011, diu.
No, no, no.
Penso que sí, però...
Ho estic llegint, o sigui, no tinc cap mèrit, eh?
Sí, si em posa que era el 2011, era el 2011.
Si ho diu la pantalla...
Si diu 2011 vol dir que fa 9 anys ja.
Sí, sí, clar.
Si has preguntat, ho digués dir que era 5 o 6.
9.
Sí, clar.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, clar.
De seguida són molts anys.
I a cinema especialment, eh?
Perquè inclús només un any,
segons quines pel·lícules les oblidem absolutament, eh?
Sí, sí, sí.
9 anys ja.
I 3 dies de la família, quin any ets?
3 dies de la família, el 2009.
Imagina't tu, 11 anys.
Veig, aquí.
Sí, sí.
Després hi ha Los ojos de Julia, del Guillem Morales,
que és del 2010.
Després hi ha Promoció en Fantasma, del Javi Ruiz Calera,
que és del 12.
I l'última és el Dani de l'Orden, Barcelona i d'hivern, el 27.
És la darrera pel·lícula que proposeu.
Bé, si tothom està, imagino,
el se li proposa a tothom perquè és un gaudiment
poder revisar aquestes pel·lícules.
Sí, la gràcia era fer un llarg matratge i un curmatratge
i, bueno, per fer una miqueta de repàs de la història d'aquests 25 anys.
I, de fet, em sembla que se n'han passat 8 llarg matratges i 8 curmatratges.
Bueno, està bé, és una mostra ja significativa.
Sí, sí.
I tots els que passen, tots...
Tots són de primera...
Tots tenen pare i mare, sí.
Sí, sí, sí.
Lluquen a la lliga important.
D'acord.
Doncs, això és el que parlarem a la segona part.
A la primera part farem, com sempre,
una mica d'exposició del que hem vist,
del que ens ha agradat i del que valorem especialment.
Per això comptem, com sempre, amb el Pep...
Pep...
Armengol.
Armengol.
Hola, bona tarda.
I el so, i el control del so, tenim l'Andrea.
Hola, bona tarda.
Hola.
Aquí estem, doncs, per continuar en aquest programa.
Hem de dir que el Cinema Baix, la setmana passada, aquest cap de setmana,
s'està fet la mostra de cinema asiàtic,
i he anat a diverses pel·lícules de les que es proposaven.
Normalment, la mostra de cinema asiàtica...
Ells fan tres mostres al llarg de la temporada.
I la mostra de cinema asiàtic sol tenir molta acceptació a la zona.
Aquesta ve de tota la rodelia.
Anem als de Sant Just, de Sant Joan d'Espí,
de totes bandes anem al Cine Baix.
Jo he vist alguna pel·lícula,
algunes més interessants que d'altres.
Algunes ja estan a circuit,
o sigui que ja tenen unes distribuïdores potents,
que solen ser les que estan lligades a distribuïdores americanes,
o, per exemple, les xineses,
que si tenen una coproducció o una producció directament americana,
és molt fàcil, o més fàcil.
Però n'hi ha d'altres que als circuits sols hi és molt difícil.
Llavors, la promoció que es fa des d'aquí és prou interessant.
D'altra banda, l'any passat ja ho vam fer,
però aquest any vam fer una pel·lícula índia i una pel·lícula xinesa.
almenys de les dues que jo hi vaig anar.
Hi havia una...
Quan vam fer la mostra del Mediterrani,
també van venir alguns directors,
sobretot directors turcs,
curts també,
bueno, curts que viuen a Turquia, clar,
i van presentar algunes pel·lícules,
i va ser molt interessant.
Doncs aquí, a les dues que jo he anat,
és una pel·lícula índia,
i una altra, una pel·lícula xinesa.
La persona que va venir a la pel·lícula índia,
que era, no sé pronunciar aquest nom,
perquè és bon,
és el nom d'un policia que es jubila,
i que és el nom d'ell,
i llavors hi va venir un periodista,
Javier Borràs Arumí,
que és un freelance que cobreix aquestes zones,
i va parlar sobre...
ell ha viscut temps a l'Índia.
Quin títol té la pel·lícula?
Mira, és que em costa molt de dir-lo.
Bonsle.
Però és que no sé com es diu en Índia,
tampoc aquest tipus de nom.
Ell li deien un...
en versió original era un nom difícil d'entendre.
però si passa després a circuit...
Ja la traduiran, ja.
Suposo.
Bé, potser no.
Mira, clar, no ho sé.
Ell va parlar sobre el tema...
El tema que va parlar és el secularisme versus nacionalisme.
Perquè, bé, no sé si heu estat a l'Índia.
No.
Doncs allò és d'orillo.
Sí.
Doncs és d'orillo...
Bueno, és d'orillo perquè a més
és un país enorme
que la Xina ha fet
tot el que ha estat a la seva mà
amb una mà molt dura
de controlar la natalitat
i per tant la demografia.
L'Índia això ni ho ha fet ni se l'espera.
I per tant
és una societat
que encara que té una banda molt avançada
i amb molt diner
és una banda que fins fa quatre dies
tenia encara les...
Les castes.
Les castes.
De fet, és el Modi que ha tret això
perquè ell prové de...
la Indira Gandhi
ha estat governada
la Índia independent
per una èlit
que prové d'un model britànic
i per tant
ha respectat sempre el tema de les castes.
Per tant,
un país que manté això
és un país
amb molta dificultat
de transformar
en el que nosaltres diem món occidental
ni que siguin els mínims.
I això és el que li està passant
una mica a l'Índia.
Llavors, ell va parlar
del Modi
que ell proposa el nacionalisme
i proposa
una franja
de creació de societat
de classe mitjana
una mica més potent
enfront dels dos extrems.
Va ser interessant
perquè ella havia viscut
amb diferents...
I després, la pel·lícula
és una pel·lícula difícil
és una pel·lícula difícil
una pel·lícula
de fet terrible
perquè
perquè quan
per això us deia
si havies estat a l'Índia
perquè quan intentes descriure
el món
realment
de la zona baixa
de la Índia
és molt dur
de captar
i de
païr.
Llavors, aquest és un home
que
ell deixa
la policia
i torna
a la seva caseta
de sempre
que és
en un barri
amb molta dificultat
que
malgrat que
el periodista
proposava secularisme
i nacionalisme
com a
com a
enfrontament
ideològic
allà
la pel·lícula
el que descriu
és pura i simplement
la pobresa
i el que significa
la pobresa
quan
implica
enfrontament
entre
diferents ènies
que és el que passa
a la pel·lícula
de les ències
la que és d'allí
i la que ha vingut
immigrada
que venen
o filipines
o d'on sigui
i llavors aquest és el tema
de la pel·lícula
va ser interessant
la pel·lícula està ben feta
molt ben interpretada
i
dura
dura
després l'altra pel·lícula
que vaig veure
és una pel·lícula xina
que
l'estil
still human
i era
la periodista
que va venir
es diu
Mònica González Prieto
i va parlar
sobre
sobre
què està significant
el tema
de Hong Kong
i com
ha estat
ell ha estat allà
tot el temps
aquest
de les últimes
les darreres
mobilitzacions
les primeres
també
però la pel·lícula
no tenia res a veure
perquè la pel·lícula
és una pel·lícula
de fet
amable
és una pel·lícula
still human
és una pel·lícula
xinesa
els xinesos
saben fer cine
fa molt
ja tenen
una base
de magnífic
cinema
de todos los tiempos
doncs
aquesta
és una
és una
editora de 30 i pico d'anys
és una editora jove
i
és la història
com a l'intocable
però en versió
una filipina
que arriba
a xina
és la xina actual
és la xina actual
d'aquelles construccions
tremendes
que tenen
és la xina actual
però que ha creat
una prosperitat
bastant homogènia
a les grans ciutats
perquè a la zona rural
no l'ha creada
i
llavors
la pel·lícula
ens explica
és un home
que ha quedat
problemes
de
ha tingut
una embòlia
o un ictus
d'alguna mena
que
no es pot valdre
i llavors
és la cuidadora
per tant
és una mica
el paral·lelisme
de la pel·lícula francesa
està ben feta
ben interpretada
molt ben interpretada
ells tenen bons actors
tenen molt bons actors
i també valia la pena
això és el que puc dir
del que he vist
a la mostra
després he vist
The Farewell
no sé si l'heu vist
aquesta ha estat
als circuits
aquesta
anava als globus d'or
perquè clar
què passa
que està feta
per una xinesa
que viu als Estats Units
i és una pel·lícula americana
és una pel·lícula interessant
per veure
els dos mons
el xinès
que progressa
i que ha creat
una societat
de demanda
de consum
i
una nana
que ve
perquè la seva àvia
està malalta
i fan
la reunió familiar
de tots els que han emigrat
perquè uns
se n'han anat al Japó
i els altres
se n'han anat als Estats Units
ella prové
dels Estats Units
i és aquesta
no enfrontament
però si no
aquesta
òptica
és una noia
la directora també té
30 i escaig d'atges
noia jove
està molt ben feta
la pel·lícula
té un cert humor
treballa molt bé
l'ambient
i els sentiments
de gent que
prové de la Xina
i se n'ha anat
un món
individualista
de fons
com és el món americà
i per tant
és una pel·lícula
interessant
ara ha estat
a Cartellera
ha estat
a tots els cines de Barcelona
ara
la vaig veure
la vaig veure
amb passa de premsa
és una pel·lícula
amable
comparteixo
sí
està bé
no em va acabar
d'entusiasmar
és una noia
de 30 i escaig d'anys
que la noia
que ha fet
aquesta pel·lícula
o sigui que
jo sí que li veig
futur
us diré
si voleu
la directora
com se diu
aquesta noia
Lulu Wang
no és que digui
gaire cosa
això
però es diu així
sí
però jo en canvi
sí que li veig futur
tracta molt bé
el tema
et pots fer un somriure
i pots
Farwell
és el comiat
en realitat
l'àvia
es té que morir
i llavors
el que no havia fet mai
en 26 anys
doncs
agafa i ho fa
és anar allà
i estar amb ell
bueno
jo crec que tots
ho fan prou bé
una mica retorna
als orígens
i veure
però amb una problemàtica
fixa't que
la nana
proposa dir-li
a l'àvia
la veritat
perquè els americans
consideren
que si no està malalt
i s'ha de morir
és una estafa
no dir-te
que estàs malalt
i t'has de morir
i per tant
què és això
de no dir-li
i l'altre
i l'altre diu
què vol dir això
això
en tot cas
al final
del final
del final
la força de la tradició
mentrestant
muntem tot això
tothom ho sap
ningú diu
són dues coses
molt diferents
són dos mons
enfrontats
però una cosa
relativament important
és l'individualisme
portat a l'extrem
i aquesta manera
de fer
que malgrat
que estan entrant
al món occidental
mantenen
un tipus
de
de
de
de visió
i de
i d'acceptació
i de
i de com
s'hi enfronten
els problemes
d'aquesta mena
no era tan
no era banal
aquesta pel·lícula
no
i estava molt ben feta
molt ben feta
a mi sí que
em va agradar
perquè penses
una nana
de trenta i pico d'anys
que
que havia fet
un documental
i això
i si
afronta amb això
la
la
la
s'estrena
el sandans
aquesta
és a dir que
també s'hi atreveix
té un premi
el sandans
i té una pila
de premis
i els actors
ho fan
jo crec molt bé
probablement
està dintre
d'una tradició
que es dona molt
a tot arreu
que és
amb les primeres
pel·lícules
fer una aportació
de
de problemes
viscuts
no
que clar
autobiogràfica
sí
evidentment
evidentment
sí
sí
però mira
la innocència
a treure-ho
en els primers
però la innocència
de
no
la
la de la Lucía
no
alemany
no
l'alemany
que també
és de l'escac
molt bé
és també autobiogràfic
o almenys
prové d'una vivència
com diu ell
normalment expliquen
coses que coneixen
i les novel·les
també
què ens sorprèn
d'això
no ens pot sorprendre
el primer cop
que expliques
algú
te'n deixes
d'explicar
una cosa
que coneixes
de veritat
perquè tot el món
que hi ha allà
el coneixes
el tens apamat
els prens
ja es van atrevint
i cada cop
comences a explicar
coses complicades
però la tendència natural
és a explicar
coses que coneixes bé
és així
bé
doncs això
és el que jo
després del 1917
l'hem vist els dos
comenta-la tu
bueno
a mi
el 1917
em va semblar
el Sant Méndez
l'has vista tu
Sergi
mira
estava a punt
i si no hagués vingut aquí
qual hauria anat avui
ho sentim
però n'hi ve
val
val la pena
val la pena
veure-la
jo la recomano
a tots els que ens escolten
de totes formes
a mi
les del Sant Méndez
jo què sé
com se deia
aquella
Camino a Perdición
o una cosa així
jo aquella pel·lícula
vaig trobar
que
molt ben
molt ben
estructurada
muntada
treballada
interpretada
i
bueno
digues
digues
aquesta
és una pel·lícula
que
ens ha arribat
amb la Vitola
de ser
un pla
un fals
pla seqüència
tota la pel·lícula
la qual cosa
en bona part
es compleix
però una mica
sí que hi ha
tres moments
com a mínim
que vaig detectar
jo que hi ha
una mica de muntatge
un suau muntatge
un fos
molt llarg
ja ho veureu
però una pel·lícula
de tres hores
una mica
dues
dues
una hora
cinquenta
és que la de Setor
és l'altra
és l'altra
sí
sí
sí
una pel·lícula
llarga
a pesar de tot
que tingui dos
pla en seqüència
de totes formes
per mi
el que em va
m'interessant és
va ser que la pel·lícula
té una textura
té una textura
tota ella
bé
de passat
després
hi ha
una conducció
que
et porta
pels camins
del cinema
clàssic americà
de dos amics
que tenen
una missió
concreta
la pel·lícula
es tracta
de la
la gran guerra
és el 1917
per això es diu així
perquè és
una pel·lícula
de trinxera
de trinxera
de cos a cos
i de
bioneta calada
sí
és una guerra
terrible
és curiós
que
jo quan va començar
la pel·lícula
dic
a veure si estarem
tot el rato
a la trinxera
imitant
el tros aquell
de la pel·lícula
de Kubrick
saps?
que fa
cenderos de glòria
que fa aquest retrocés
i tot
no
però Déu-n'hi-do
el temps que es passa
a les trinxeres
però és que és una guerra
de trinxeres
perquè
és un recorregut
pràcticament
en temps real
que hem de portar
una instrucció
que pot salvar
16.000 vides
i el bo
és
els
5 o 6
o 7 moments
que és
de guió
molt macos
introduir-los
dintre
de lo que és
un pla
seqüència
qual cosa
vol dir
que allà
la gent
ha de estar
molt preparada
i llavors
això és un
maco
i després
el que he dit
la textura estètica
em va semblar molt bona
la música
extraordinària
la interpretació
impecable
fotografia
és
bueno
hi ha moments
de fotografia
que llavors
extraordinari
és un plaer
veure-la
i després
com a contingut
només li trobo
una cosa
que em fa retornar
al cinema
aquell dels anys
50 i 60
de Hazzanyes Bèl·liques
que els alemans
o sigui
no feien ni una cosa
que no fos
de fill de putes
tot el que fan
és dolent
tu si dones una mica
d'aigua
ells et claven
la gavinetada
l'avió que t'errissa
li clava la punyalada
és una mica
vaig llegir
no sé on
i vaig trobar
que tenia raó
que l'òptica
en què està feta
és de joc
de video
ai de
joc
de
de videojoc
perquè clar
això és el que
bé
em sembla bé
i als que els agrada
em sembla perfecte
però
però li treu
profunditat temàtica
és a dir
molt bé
descriure
aquesta guerra
perquè a gran diferència
de la segona guerra mundial
la segona guerra mundial
home
hi havia distàncies
eh
tenien
podien
la primera guerra mundial
era més cosa a cos
va ser una conisseria absoluta
perquè era cosa a cos
per avançar
en metros
per avançar
ni un quilòmetre
sortien
d'una
trinxera
l'altra trinxera
la tenien al davant
baioneta calada
baioneta
de senzillament
a matar
puro i duro
per tant
això sí que ho descriu molt bé
perquè aquest és el tipus de guerra
que va ser la
la gran guerra
i això està molt ben descrit
perquè això
si no ho vius
penses
la guerra d'ara
apretes un botó
i tires el missil
a mil quilòmetres
de què estem parlant
per tant
la carnisseria
bueno
maten a més
però
la carnisseria
que allò significa
i uns nanos
de 20 anys
enfrontar-se a això
a 20 anys
que és una
és una
és una
bogeria absoluta
20 anys
a veure
jo ara
entenc un nano
que li dius
que has d'anar
a l'altra trinxera
a travessar el món
i portar una carteta
i jugar-te la vida
segur
una petjada
doncs
això està ben vist
la pel·lícula
perquè tu
això d'una manera
és a dir
que emocionalment
tu sí que captes
que això
era terrible
i que
la segona guerra mundial
va ser terrible
per unes altres raons
però el pacte
que suposa Europa
no tornar a fer
aquesta animalada
home
doncs l'entens
l'entens
hi ha moments
que són
colpidors
a mi
no tinc cap inconvenient
em dic
que em vaig emocionar
com a mínim
en dos moments
que ara recordi
un d'ells
és la història
que no en podem dir
una història d'amor
perquè amb això
és molt
és molt mesurat
el director
però hi ha una
petita trobada
amb una dona francesa
que té un fill
que no és
o sigui
hi ha un
un nadó
que no és seu
que és extraordinària
perquè és una mica
també
el fet aquell
que en temps de guerra
la vida
la vida continua
i allà
la vida continua
i qualsevol cosa
és possible
i ell
casualment
ha trobat llet
però d'una forma
molt versemblant
i allò
li pot donar vida
al nen
etcètera
i després
hi ha un altre moment
que a mi
em va semblar
extraordinari
i és
una de les vegades
que he vist
un amor
en directe
al cine
que m'ha semblat
més real
i sentida
o sigui
el seu amic
el té
en braços
i ell
se'n va anant
se'n va anant
el cap
va desconectant
és extraordinari
aquesta guerra
el probable
és que tots
es desagnaven
perquè
ja em diràs
pràcticament
tots
era ferida
ferida oberta
i els que es mantenien
el risc d'infecció
devia ser
altíssim
i per tant
o es desagnaven
i per tant
era relativament ràpid
o era
molt pitjor
de fet
i ell
està ben vist
aquest
i en resum
jo diria
que no em sembla
una obra
mestra
però em sembla
una molt bona
pel·lícula
i la recomano
sense cap tipus
de reserva
sí
a mi em va agradar
perquè m'agrada
el cine
i aquest
tenir aquests reptes
penso que el Sam Mendes
ha fet coses més
amb més xitxa
com si diguéssim
més
perquè l'argument
és a dir
dels personals
crec que també ho busca
els dos
els dos soldats
són quasi anònims
quasi anònims
per això
la història
no té gruix personal
saps?
no
és com això deia
l'Ell
del
el Tom Hams
era?
el Tom Hams
aquell?
Soldado Ryan
no
el Soldado Ryan
sí
però
el de
el de
Soldado Ryan
sí
s'assembla
el Soldado Ryan
que també és inverossímil
sí
però és que aquí
però aquí
no
jo deia
el Camino de Perdició
Camino de Perdició
perquè és
que també
el Tom Hams
em sembla
sí
el gruix
dels personatges
te'l creus més
aquí no tenen gruix
els personatges
i potser està buscat
perquè són anònims
és col·lectiu
i està buscat
està buscat
ho fan molt bé
és una epopeia col·lectiva
ho fan molt bé
molt bé
sí
sí
sí
què més has vist
Pep?
molt bé
bé
he vist
bastantes pel·lícules
però no sé si valdria la pena
que fes
encara que fos un repàs
ah sí
abans de parlar amb el Sergi
que hem tingut
Goyes i Gaudís
ell ens ajudarà
ell ens ajudarà
també
perquè ho fan
segur
molt bé
comencem
per qui comencem
primer van ser els Gaudís
començant
els Gaudís
els Gaudís
bé
tenim com a millor pel·lícula
la van adjudicar
els dies que vindran
de Carles Marquès
Mercè
que també és curiós
que em sembla
que és la primera vegada
que hi havia
tres directores
i un director
va guanyar el director
però bueno
tu l'has vist aquesta?
sí
sí
és curiosa
l'heu vist?
no, jo no
és una cosa rarament gravada
és una pel·lícula que està bé
sí
és interessant
és la proposta
és el fet de gravar realment
un embaràs
i un part
a mi
sincerament
el que més em agrada
de la pel·lícula
va ser la interpretació
de Maria Rodríguez
sí
no sé si estàs d'acord
sí
em va semblar
que aquella noia
està molt posada
en el seu lloc
a més a més
està vivint l'embaràs
durant
bueno
perquè és la realitat
sí
sí
i em va semblar
que feia una interpretació
molt fresca
sí
millor que el bar d'Aguesta
una miqueta com més
sí
com un segon terme
secundari
ja deu tocar això
no ho sé
la pel·lícula està bé
però és el mateix
tampoc es rodona el tot
no
és una història
sí
petita
sí
és la idea
el que està més bé
sí
i l'atreviment
d'agafar
i portar el teu embaràs
al públic
implica això
implica això
implica un despullar-te
que jo ho trobo
totalment
jo també
em sembla
jo com a actor
no se soferia
però no
sí
i a mi també em costa
d'imaginar
però
l'aniré a veure
sí
però
sí
bueno
després seguint
tenim
millor pel·lícula
amb llengua no catalana
no sé
ah
la gallega
no
la hija d'un ladrón
no sé
ho van muntar això
perquè la hija d'un ladrón
és en castellà
i els dies que vindran
és en català
llavors se'ls gaudit
i tenen aquesta cosa rara
com una mica
complexada encara
que és al revés
que els Oscars
llavors hi ha la pel·lícula
en català
sí
la millor pel·lícula europea
la millor pel·lícula europea
li van posar
a Lo que Arde
això és el que jo
me'n recordo
és una pel·lícula espanyola
o Galícia
o Galícia
ja no és Espanya
sí
és una pel·lícula excel·lent
no sé si l'heu vist
i ell la vista
ja sempre diu
que és extraordinària
per mi
és la millor pel·lícula
espanyola
de l'any passat
sí
probablement
sí
i la van donar
premio europeu
millor pel·lícula europea
sí
per això jo
quan dèieu això
pensava
una cosa sorprenent
l'acadèmia
s'ho ha de fer mirar això
perquè hi ha una mica
de vergenal
i jo em penso
que al final
hauríem de dir
millor pel·lícula
i tant
se'n dona
quina mà està rodada
és que sí
sí
sí
sí
perquè és una mica
filar tant
sí
sí
al final
ara si el que es vol
és repartir
és per repartir
entenc jo
però repartir mai
és bo
perquè al públic
el repartiment
no li agrada
el que no sabés
quina pel·lícula dius
estic d'acord
aquest any
hi ha hagut molt repartiment
jo crec que he anat
en detriment
de les pel·lícules
sí
sí
perquè les
per exemple
a canvi el Goya
ha quedat clar
set
dolor i glòria
set de dolor i glòria
ja està
llavors la gent
veurà dolor i glòria
i ja està
és dintre del que és
una pel·lícula
amb cos
exportable i tal
perquè
Okarde
és una pel·lícula
de cinèfil
sí
també val
per públic en general
però és de cinèfil
molt de cinèfil
dolor i glòria
és una pel·lícula
per tothom
general
sí
i a més a més
bueno
això ja en parlarem després
però el Banderas
l'heu vist a dolor i glòria
sí
sí
bé
doncs aquí tenim
jo trobo que el Banderas
a dolor i glòria
és del millor
que li he vist al Banderas
jo també
això sí
que us asseguro
claríssimament
no
per mi
el millor
que li he vist
sí
perquè
perquè
uns matisos
boníssims
sí
que sembla que
era una mica
una mica
fijo
el Banderas
i aquí
sí que trobava
molt més d'útil
que el que habitualment és
eh
bueno
i arrossegava
l'infart
jo penso que
l'ha agafat en un moment
perfecte
on tot li ha coincidit
i llavors ella ha fet
una interpretació molt fina
però molt fina
molt fina
tot ho tenia a favor
doncs la millor pel·lícula
aquesta
de llengua no catalana
és
La hija d'un ladrón
de Belén Funes
sí
ja tenim
algú
de la casa
també
millor direcció
que ho hem de dir
millor direcció
Belén Funes
per la hija d'un ladrón
millor guió
Belén Funes
per la hija d'un ladrón
i Marcel Sebrián
per la hija d'un ladrón
que tampoc l'he vista
perdoneu
clar això és el curiós
que el millor director
millor guió
tot això guanya una pel·lícula
i després
la pel·lícula
és una altra
perquè no era catalana
llavors aquí hi ha una mica
de lío amb els Gaudí
i també el seu camí
el seu camí de distribució
a la millor
aquestes coses
també les condiciona una mica
sí
bueno
tant els dies que vindran
com la hija d'un ladrón
són dues pel·lícules
de circuit petit
són dues pel·lícules
que s'han estrat
amb poques còpies
i que
i que també
són de poc pressupost
per tant
les pel·lícules
de poc pressupost
que es llencin
i que tot i així
circulin
xapó
xapó
vull dir que jo
entenc
que no és menor
això
tot el que hi havia
eren pel·lícules
molt
molt
periodistes
la millor protagonista femenina
va anar per Maria
Rodríguez Soto
precisament
pels dies que vindran
la millor
la millor direcció
de producció
per Oriol Maimó
Quineia Romata
aquesta no l'he vist
jo
jo sí que l'he vista
sí
què tal fa
sí sí
jo sí que l'he vista
Quineia Romata
sí sí
home dura dura
molt bé
però el Tossar
ho fa una cosa
magnífica
sí sí sí
dels clans
llegos
està molt bé
està fent treballs
molt molt
molt perquè
era una pel·lícula dura
i segons com hagués sigut ell
seria un esperpento
sí sí
ell fa que allò
sigui consistent
millor actriu secundària
Laia Marull
per la innocència
ah sí
la innocència
sí sí
millor actriu secundari
Enric Auquer
perquè Quineia Romata
que hi ha xicot
sí
és que fa
apunta bones maneres
sí
ha guanyat el Goya
sí sí
ha guanyat el Goya
anava a dir també el Goya
ha guanyat el Goya
perquè
perquè és molt
és un paper clar
petit
sí
però
però tant
tant que te'l creus
sí sí
millor fotografia
Mauro Erce
per Oque Arde
que aquesta
jo no l'he vista
va guanyar el Goya
també
el Goya també
és veritat
sí sí sí
millor direcció artística
Sílvia Steinbrecht
per Elisa i Marcela
no l'he vist
la que vam fer Netflix
és per Netflix
sí
és
és
fluixeta
sí
sí
a mi m'han dit que és molt fluixeta
però no l'he vist
jo no l'he vista tampoc
i està Netflix
sí
sí sí
era una pel·lícula
que era per Netflix
sí
ara està encara
em sembla que
no sé si la van estrenar
penso que a Berlín
o a Cançaria
no ho sé
Berlín
a Berlín
jo sí que me'n recordo
sí a Berlín
sí sí sí
sí sí
bastant oficial em sembla
sí
millor muntatge
anar també pels dies que vindran
Anna
Faf
i Carlos Marqués
Descac
ah bueno
això veus
ens ho has d'anar dient
perquè si no
bueno
quasi tots en Escac
aquest ha sigut el gruix
del que és
els
Gaudí
els Goya
diga sí sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
Goya
és per Dolor i Glòria
millor pel·lícula
millor direcció
millor actor protagonista
Antoni Bandollas
millor actriu de repartiment
Julieta Serrano
que és un premi
que està molt bé
deu ser molt gran
la Julieta Serrano
sí
jo vaig estar amb ella
perquè va estar fent
una lectura
de poemes
de Brossa
i realment
home
ja té una edat
sí sí
però aquí
fa un paper
molt molt posat
també amb ell
amb el de mare
d'Almodóvar
molt bé
després
millor muntatge
Teresa Font
que
està molt bé
greix
és un clàssic
sí
i em sembla que Teresa Font
no tenia cap Goya
amb tot el que ha arribat a muntar
no
sí
i és molt acreditada
quan és perfecta
curiosament
per això va arribar
el muntatge
fent la substitució
de la muntadora
de Pepe Salcedo
sí
que va morir l'any passat
millor música original
Alberto Iglesias
també per Dolor i Glòria
i millor guió original
per Pedro Almodóvar
que també és un
és un senyor guió
és un guió de fer
però allò funciona
a la perfecció
després
la segona pel·lícula
va ser
Mientres dure la guerra
que es van portar
quatre guardons
millor acte de repartiment
Eduard Fernández
perquè aquí
al Gaudí
no li van donar res
està molt bé
no
perquè no estava nominat
em sembla
no
pensava que sí
no
estava nominada
la filla
la Greta
em sembla
sí
ah la Greta
sí que va
aquí hi ha una mica
de liu
qui pot estar nominat
i qui no
ni els acadèmics
sabem qui pot estar nominat
perquè
no sé per què
no no no està nominat
Bé
després hi ha
la millor direcció
artística
de Juan Pedro
de Gaspar
millor direcció
de producció
Carla Pérez
de Albèniz
millor maquillatge
i perruqueria
per Belén
i Anna López
Puigcervé
i millor disseny
de vestuari
per Sònia Grau
tot això
són premis
secundaris
de Mientras duro la guerra
que no entraré
bueno
jo vaig trobar
que és una pel·lícula
ben interpretada
la menàver
cuida les coses
però una mica plana
la vaig trobar
jo com a pel·lícula
sí
a mi no
ara últimament
la menàver
està desigual
està
desigual tirada
està trist
està trist
cuida les coses
perquè és molt cuidador
és un gran professional
que s'ha aprovat
increïblement
però les pel·lícules
regressió
tot així
no acabes d'entendre
ben bé
quin és el drama
que hi ha la pel·lícula
i aquesta
i el Carla
fa un papelón
increïble
però la pel·lícula
va com
se m'unte l'emoví
una mica
després
amb dos
estatuetes
hi ha
la trinxera infinita
d'Aitor Arregui
millor protagonista
de l'encuesta
és que
és que
es que ho proda
eh
jo em penses que guanyaria
la Greta
per això
a mi personalment
la millor protagonista
de l'any passat
per mi
és Marta Nieto
per madre
és que no l'he vista jo
un paper extraordinari
estava molt renyit
perquè podia haver guanyat
la Greta
podia haver guanyat
la Marta Nieto
també
sí
va guanyar la Belén
i podia haver guanyat
la Penélope
la Penélope
la Penélope
feia un paper més petit
però sabent que havia guanyat set
havien guanyat set premis
a vegades
no venia d'un
barres trans
jo penso que estava molt complicat
estava molt dividit
segurament és el premi
que més dividit estava
potser sí
en canvi
li van donar
a Benedicta Sánchez
per Oque Arde
bueno
aquesta
només
vaig veure
aquells trossets
són 84 anys
sí
bueno
els acadèmics
són aquestes coses rares
que al final
potes per simpatiar
que també són de pel·lícula
aquestes
aquestes actes
són de pel·lícula
i responen
per una manera
responen a una mica
de xou
millor actriu revelació
una senyora de 84 anys
sona una mica
però segurament
no deu fer bé
la pel·lícula
perquè jo no l'he vista
perfecte
està perfecta
perquè clar
deu ser ella mateixa
sí
efectivament
deu ser ella
i per tant
de una manera
de premiar a Oque Arde
que li havien ganes
d'onar-li premis
però per l'altra banda
aquest any
estava raigíssim
i l'altre
que li van donar
va ser el de millor fotografia
també
a Mauro Herce
que la fotografia
és extraordinària
ja ho vas dir tu
quan la vas comentar
després hi ha
un altre
per l'Odissea de los Giles
un altre per Buñuel
en el abrit
de les tortugues
que la vam comentar
que a mi
és una pel·lícula
que em va agradar molt
i Los Miserables
li van donar
la millor pel·lícula europea
jo no la vaig veure
al final
la francesa
i Belén Funes
la millor direcció novel
per la hija
de la dron
Enric Aucé
també li van donar
la millor actor
de repartiment
i el Goya
d'Honor
li van donar
la Marisol
que no hi va anar
que coherent
amb ella mateixa
de tot
la seva trajectòria
i va anar
una filla
o algo així
les tres
les tres
al final va sortir l'altra
no no
anaven dues
i després es va
pujar la tercera
doncs
ens sembla
que hem repassat
tot això
i ara
ens dediquem
a que ens expliquis
a veure
què ens expliques
de
de l'SCAC
quines novetats
creus que
bé
primer felicitar-te
perquè tota aquesta gent
que ha sortit d'allà
em sembla
de
de premi
per elles per suposat
però el tipus de feina
que feu
a aquest centre
això és evident
l'operació seria
que veiéssiu
fa 25 anys
quan ho començava
explica-ho
això era
amb una aula
de 50 metres quadrats
a un trosset
de Sarrià
que ens van deixar
un trosset
perquè evidentment
no podíem pagar
ni un centre
llavors
com que no teníem diners
per res
ens van deixar
amb un passadís
del tercer pis
ens van deixar
una aula
i evidentment
ho va començar
el Josep Maria Maixen
que va morir
fa dos anys
aquest estiu
farà dos
o potser tres
ja no ho sé
també passa
va morir
no sé si dos o tres anys
ell havia muntat
uns CFPs
era un
escolàpic
llavors
ell va començar
a muntar
uns escolàpics
són
aquest sector
el toquen bé
i toquen
el CP
llavors
ell
va estudiar
Roma
cinema
i quan
suposo
quan tenia
ja cinquanta
i escaig
va dir
mira
jo que he estudiat cinema
i tinc
FPs
perquè no em munto
un audiovisuals
llavors va muntar
durant tres o quatre anys
el que era
l'embrió
de l'SCAC
que va ser
una formació
el 94
que seria
sí
era un FP
minúscul
llavors aquí
es va fer
durant
tres o quatre anys
FP segon grau
i el quart any
es va amb l'Antonio
i va dir
vinga
i amb tot
l'àmbit espanyol
no hi havia
cap universitat
ningú tocava
el cinema
no eren estudis universitaris
en aquell moment
era impensable
el cinema era una cosa
com d'artistes
que feia
que evidentment
no estava titulada
llavors
es van anar a veure
l'obre
així no és IVA
per això
sí
i en aquell moment
semblava que
muntava una universitat
i que això seria
una cosa
com una petita
iniciativa
que més o menys tiraria
el que no es podia imaginar ningú
és que 25 anys després
això tingués embargadura
clar
i la gran sort
que va tenir una miqueta
l'ESCAC
va ser que en el primer mot
ja
se'ns va quedar
allà dintre
el Bayona
el Bayona
perquè el Bayona
ho va fer ser rià
sí sí sí
el Bayona no va arribar
a trepitjar mai Terrassa
el Bayona va entrar
va estar amb els primers quatre anys
de fet
Terrassa es va morir
l'any 2000
o sigui
si en tenim 25
i l'any
es va morir
el cinquè o sisè any
i tu quan t'hi vas incorporar?
doncs jo el primer dia
sí?
sí
sí
clar
i com és que t'hi vas incorporar
un món d'aixís?
és una història molt llarga
i no
o sigui
jo no
o sigui
la meva vida
hauria pensat jo
que dirigiria una escola
jo no tenia cap vocació pedagògica
ni universitària
ni res de res
jo vaig anar a estudiar cinema
als Estats Units
per aconseguir
als Estats Units
vaig demanar una beca
llavors el Josep
jo coneixia el Maixenx
el Maixenx
em va ajudar
a aconseguir una beca
de la Generalitat
i de la Caixa
els de la Caixa
ja eren bones
les de la Caixa
d'alguna manera va ser el meu mentor
que va aconseguir
no sabia que en donava
per cinema
no
en aquell moment
no en donava
llavors al final
entre el Josep i tot
em van ajudar a marxar
llavors vaig anar allà
vaig anar a estudiar
cinema a una universitat
em vaig graduar a Estats Units
i just
quan vaig tornar
el Josep
era quan volia muntar la universitat
llavors
jo el vaig anar a veure
d'alguna manera
per agrair-li
que m'havia ajudat
tres anys abans
que em va aconseguir la beca
i que bé
més o menys estàvem en contacte
i em va dir
jo vaig venir
el mes de maig
i em diu
aquest setembre
muntem això
i em va dir
oh per què no vens
i m'ajudes
tu que has estudiat
i vaig arribar allà
i vaig començar a ajudar
bueno
potser pogués pot estar
25 anys com he estat
o una setmana
i al cap d'una setmana marxar
home
també s'ha d'entendre
que tinguies una estructura
que t'havia donat
jo tenia a favor
que havia estudiat
llavors
probablement
vas implementar coses
que tu ja portaves
el meu paper
va ser més relevant
del que semblava
perquè evident
jo venia als Estats Units
on havia fet una formació
a una universitat
i realment
sabia una miqueta
llavors ells van arrencar
l'estructuració
almenys
sí, un petit
de fet volíem fer universitari
una mica un FP
llavors els primers moviments
que hi havia
era quasi un FP
llavors la meva feina
va ser anar
convertint una miqueta
en una universitat
i era centre escrit
us vau muntar
com a centre escrit
va ser un centre escrit
si no ja ho sé
però d'entrada
ja va ser centre escrit
quan es va muntar
al final
allò era tan petitet
era una fundació ridícula
on estaven els Escolapis
perquè el Josep
l'Escolapi
i perquè els Escolapis
sempre van ser molt fidels
al Josep i a la causa
però era els Escolapis
l'UB
perquè evidentment
havíem de ser
alguns centres escrit
i t'has d'escriure
en una universitat
i poca cosa més
i teníem un espai minúscul
i quatre duros
i a tothom li feia
una miqueta de por
els Escolapis
a l'UB
i a tothom
tothom pensava
bueno
aquests quatre
desgraciats
a veure què faran
llavors ningú va voler entrar
cosa que ara ha fet
molt bo d'això
l'ESCAC
que l'ha fet un centre
molt independent
de fet ningú
va voler posar
ni massa
ni diners
ni res
perquè tothom
estava amb la idea
llavors
l'ESCAC
va néixer
i va fer un patronat
un patronat
on
un patronat
on va posar tothom
molt petitet
on tothom va posar
molt poca cosa
i amb dues canyes
i dos pals
va començar a l'ESCAC
lo bo
va ser que malgrat
que no hi havia res
el que hi havia
eren molt bons estudiants
suposo fruit
que mai hi hauria
hagut una universitat
es van acumular
tot el talent acumulat
o sigui
hi havia una força
allà
tots els nois
que van venir
eren el fruit
de fet
ara normalment
tots els nois
que entren
tenen 18 anys
però en aquella promoció
com que era la primera
van entrar nois
que tenien 35
a nois que en tenien 17
perquè allà era
bueno
tots els cinéfils
que hi havia a Catalunya
es van acumular allà
els primers 40
van arribar allà
i d'aquelles aules
en aquella mateixa aula
bueno
et dic
que estava el Maíllo
estava la Rosa Aguilar
estava el Guillem Morales
o sigui
en aquest moment
hi ha 5 o 6 directors
de molt nivell
que estaven tots seguts
en una classe
que eren 35
o sigui
i concretament
el cas de la Bayona
que clar
el Bayona ha trencat
tots els motges
ha hagut si para bé
o sigui
ara està fent
ara està muntant
la sèrie del senyor
dels anells
a Nova Zelanda
a Nova Zelanda
a Nova Zelanda
porta un any
vivint a Nova Zelanda
fent els dos primers capítols
de la sèrie
més cara de la història
extraordinari
la trajectòria
del Bayona
el van fent bé
i van trencar el motge
ho ha petat
és que no té sostre
i després d'haver fet
tots els hits
a Espanya
i haver guanyat
més diners que ningú
se'n va a fer jurar
sigol
i li surt bé
i després de fer jurar sigol
que em diuen
ja tornarà
i ja està
més a menys
de jurar sigol
no pot anar
i l'Spielberg
i tot
vinga
fa la sèrie més cara
de la història
perquè no
Amazon vol entrar
és Amazon
o sigui
penseu que HBO
té Juego de Tronos
Netflix
ja està molt
molt posada
en el mercat
tothom té
com una gran
de referència
sí
llavors Amazon va dir
bueno
aquí hem d'entrar
i hem de fer
algú gros
i van comprar
el senyor dels anells
que els va costar
només els drets
250 milions
comprar els drets
imagina
no podria tenir els drets
començar
sí sí sí
imagina
i llavors van agafar
el Bayona
per lo mateix
perquè cada capítol
costarà
una barbaritat
però una barbaritat
de diners
amb la idea
d'entrar
per la Porta Gran
o sigui
a Amazon li interessa
molt
triomfant això
i com que tenen
molts diners
una altra cosa no
però Amazon
té molts diners
i aquí agafarà
molt públic
sí
perquè una sèrie així
t'agafa tot el ventall
de públic
des de la infància
des de la infància
fins a
Disney
té tota la saga
de les galàxies
i amb això
té guanyat
ja molt públic
HBO
ha tingut
Juego de Tronos
i fa molts anys
que està produint
Netflix
no toca coses tan grans
però el públic juvenil
el toca molt bé
fa moltíssimes coses
molt variades
no fa grans
coses molt molt grans
però en fa moltíssimes
i té una producció
enorme
i tu entres a Netflix
i tens
i pots estar
24 hores al dia
veient coses
i Amazon
havia de
col·locar-se
sí, havia de col·locar-se
i llavors van dir
vinga
la manera més gran
de col·locar-nos és
i curiosament
agafarà el Ballona
per fer-ho
i llavors
això
és una medalla
sí, sí
important
per nosaltres
ens posiciona
tot el món
i fa que
evidentment
la credibilitat
del projecte
es multiplica per 10
això d'alguna manera
ens ha tocat la loteria
perquè el Ballona
podia haver estat aquí
o a qualsevol altre lloc
probablement
llavors teniu
teniu un hotel també
amb l'increment
d'estudiants estrangers
sí
sí, sí
a l'SCAC
hi ha molts estudiants estrangers
o sigui
en aquests últims anys
una cosa
i parlant del cinema
que es produeix aquí
el que ens prové
de l'SCAC
jo veig
els últims
per no
anar més enrere
els últims 5 anys
trobo que
aflora
molt
talent femení
realment
hi ha més dones
sí
poc a poc
ja s'ha anat agafant
a paritat
quan va començar
el Ballona
en aquella primera promoció
per cada 7 nois
hi havia 3 noies
i a direcció
la primera promoció
van sortir 12 directors
dels quals
una noia
i 11 nois
d'això
t'estic parlant
fa 25 anys
25 anys després
l'accés
escac
és quasi paritari
entre un 52%
de nois
per un 48%
de dones
està quasi igual
i a direcció
sí que s'ha de dir
que encara
hi ha una miqueta més
de diferència
però per cada
6 nois
hi ha 4 nois
per cada 65 nois
s'estan
bastant a prop
de la paritat
el que és a l'accés
hi ha quasi
hi ha paritat total
hi ha direcció
estem a prop
que hi hagi la paritat
encara falta
hi ha una miqueta més
de diferència
però cada vegada més
hi ha més dones
clar això fa que
evidentment surten dones
de l'escac
perquè hi ha moltes
més fent direcció
a la primera promoció
n'hi havia una
llavors clar
només podia sortir-ne una
però ho seguia
llavors era
la noia a direcció
sí sí
ara a cada grup
n'hi ha 6 noies
més no
5
4
5 noies
i 5
6-7 nois
o sigui estan
amb les bandes
la banda tècnica
la més tecnològica
també
també
l'escac treu
directores de fotografia
solinistes
muntadores
sí sí sí
bueno pensa que
on que entren 50 i 50
s'han de repartir
o sigui finalment
no hi ha cap especialitat
al poder
a direcció artística
hi ha una miqueta
més de noies
i poder a so
hi ha una miqueta
més de nois
i la d'afectes
i la d'afectes
l'afectes
estava regeixat
també
avui en dia
o sigui
quan nosaltres érem joves
hi havia una separació
entre dones i dones
avui en dia
no n'hi ha absolutament
no
no
els carrers tècniques
avui en dia
també
no només al cinema
sinó el meu fill
estudia matemàtiques
jo vaig estudiar física
quan a la classe
érem 95 nois
i 5 noies
jo soc física
sí
bueno nosaltres
tenim aquí un
no pues mira
nosaltres érem bastantes
tenim aquí una tècnica de so
ah sí
està estudiant
o sigui
tu ets física
sí
no en tinc la cara
no
i n'hi havia en aquella època
n'hi havia moltes
no
bueno moltes no
moltes
moltes en aquella època
jo vaig dir
clar
exacte
vull dir que
no
8 o 10 no
entre els 5 anys
jo era 5 anys
eh
la carrera
a l'època meva
a la plaça universitat
per suposat
entre els 5 anys
quantes éreu?
entre els 5 anys
sabíem ser això
8 o 10
entre els 5 anys
o sigui
1 o 2 per curs
ara
a física o matemàtiques
no hi ha peritat
però quasi bé
sí
sí
jo tinc la meva Nora
la meva Nora
un 40% són dones
sí
però la meva Nora
per exemple
no pensis
està treballant
amb una empresa
de jocs
fa
videojocs
videojocs
d'una empresa
que és de Malmo
i allò és de matemàtiques
clar
és de
que sí
i realment
les empreses
d'aquest tipus
hi ha moltes noies
eh
sí
en cinema
com en tot arreu
i de mates
i de físic
mira
ella em comentava
que
que per entrar
a aquesta empresa
King
King
és l'empresa King
que es van presentar
agafava inclús més matemàtics i físics
que enginyers
enginyers
sí
sí
bueno
tornem al cine
tornem al cine
doncs el que et dic
l'escac
clar
això
quan vam començar
era impensable
i sí que és veritat
que tothom que va entrar
va entrar
amb una miqueta de por
llavors
i això es va anar fent gran
perquè
l'entusiasme
i la força
que tenien aquests estudiants
que venien
amb una
empenta
que ara no tenen
ara
els estudiants
són més
tecnificats
són molt més bons
i de fet
també el fet
d'entrar a l'escac
ara ja
els hi donen
com un estatus
quan van començar
al principi
el mateix
els pares
no volien
que els seus fills
estudiessin cinema
amb la qual
cada pare
era una batalla
per convèncer
que era una
progresió
tanínia
com l'altre
perquè clar
jo imagino
que tothom
pensava
o actor
o
o
és a dir
les
especialitats
tantes especialitats
com hi ha ara
tampoc
era pensable
la indústria catalana
perquè al mateix so
hi ha
diferents
sí
hi ha tres oficis
entre el so
exacte
és a dir
que no és
la indústria catalana
fa 25 anys
era molt petiteta
i evidentment
ningú podia pensar
que podia agafar
tanta gent
la gràcia
és que l'SCAC
no ha alimentat
la indústria catalana
ha alimentat
la indústria mundial
o sigui
els estudiants d'SCAC
alguns es queden aquí
moltíssims
se'n van a Madrid
moltíssims
se'n van als Estats Units
moltíssims
se'n van a Anglaterra
llavors
per un pare de família
pensava
que no
vaja
veia la indústria aquí
pensava
aquí el meu fill
on acabarà treballant
això avui en dia
és el revés
on acabarà treballant
i cas
que tingui expectatives
perquè n'hi ha expectatives
i ara
allò de les plataformes
m'imagino
que això
és una riquesa
això és una riquesa
això és una mina
és el que salva
una mina
ens estan donant
més or
del que podem comptar
no, home no
això no
passa mai
no, és una barbaritat
és una barbaritat
ara hi ha una feina
penseu que
el mateix
l'audiovisual
ha fet un canvi
tan increïblement extraordinari
la gent no és conscient
que som una de les indústries
què és el que tu
consideres
que és el canvi
més
de més futur
d'aquest sector
el que ha passat
amb l'audiovisual
és que
tots portem a la butxaca
una màquina
que ens permet
veure infinites
pel·lícules
i infinits continguts
o sigui
nosaltres
la gent més gran
no ho mirem al mòbil
però els joves
tot ho miren al mòbil
llavors hem passat
que abans
un gran cinèfil
anava
anem a dir
tres cops al cinema de setmana
havia de ser un cinèfil
o sigui
l'espanyol mitjava
al cinema un cop l'any
una persona
el cinema un cop al mes
i un cinèfil
radumat
va
vosaltres una mica més
podent perquè feu el programa
dos cops a la setmana
avui en dia
qualsevol ciutadà
està veient
en sèries
no el cine
però en les
pantalles
en qualsevol format
diàriament
o sigui
abans
tu senties
tres persones
parlàvem de cine
i eren cinèfils
avui
agafes
a qualsevol
cafeteria
tres dones
de fer feina
estan parlant
d'una sèrie
que han vist
i la comenten
consumim tots
audiovisuals
o sigui
estem
una quantitat
d'audiovisuals
llavors clar
algú ha d'alimentar
el sistema
llavors
nosaltres estem
tot el dia
tirant carbó
ara
no donem abast
tot el dia
hem d'estar produint
perquè
com es consumeix
a un nivell
tan ràpid
i a més
ara
abans ho mateix
les sèries
les teles hem obert
passaven
en 13 setmanes
cada setmana
et donaven un capitulet
i tu veies
Mèdico de Família
i tenies
13 setmanes
i abans dèiem
clar clar
tu feies Mèdico de Família
i t'estaves treballant
5 mesos per fer-ho
i deies
no veus
ostres
en 13 setmanes
ja ho han passat tot
ara tu fas una sèrie
que estàs treballant
5 mesos
100 persones
i un noi
amb un dia
es veu
Sex Education
complert
els 8 capítols
amb un diumenge
estàs rient
l'Andrea
que és el que ella fa
amb un diumenge
això és la feina
de 100 persones
5 mesos
un consumidor
s'ho veu
amb un sol dia
o sigui
el consum de l'usual
s'ha multiplicat
de tal manera
que
és que si no
que és del sector
i que és jove
això és el que fa
això ho faig
tot és jove
mireu les sèries
totes seguides
el dia que la veus
amb un dia
la veus sencera
clar
llavors no donem abast
no podem produir tant
com
amb lo ràpid que ho veuen
no ens dona temps
a més
l'espectador
del futur
és aquest
clar clar clar
si l'espectador
s'ha acostumat
ella ens n'aconsella
el que parlàvem
abans
fora de micro
és que
tenint en compte
per exemple
el parlament
de la Isona Passola
la presidenta
de l'acadèmia
l'altre dia
amb la que
ens diu
fa 10 anys
a Catalunya
teníem
16 milions d'euros
aquest any
n'hem tingut 3
clar
si no hi hagués això
les plataformes
aquestes
és que
aquí la gent
hauria d'anar
o cap a Madrid
o cap a França
és el que fan
perquè
això seria un desert
es gasta
90 milions anuals
llavors tu pensa
que aquests famosos 3
al costat dels 90
que es gasta
una de les plataformes
Netflix
a Espanya
s'està gastant
prop de 300 milions anuals
llavors
clar
parlar del que posa
l'ICEC
o el que posa
l'ICA
de Madrid
en aquest moment
és lleugerament
irrelevant
evidentment
és molt necessari
i més ho dic jo
en una escola
per la gent que comença
per ser
clar
és un estímul
clar
per arrencar
cala l'ajut
de les institucions
però avui en dia
així com abans
era totalment imprescindible
que les institucions
arrenquessin tot això
ara només ajuden
com el futbol base
i encara et dic una cosa
un creador
si ve amb la vitola
d'alumne de l'ESCAC
probablement
se li obren portes
que amb un altre
demostra'm algo
la sort que tenen
els estudiants
és que abans
el mateix
abans
quan començàvem
arribaves a una producció
i veníem de l'ESCAC
i eren una cosa rara
perquè l'indústria
era una cosa
molt hermètica
i els alumnes
de l'ESCAC
fa molts anys
els hi deien
The West Point
perquè semblava
que venien
que era com
als Estats Units
que els militars
d'acadèmia
eren els que
sabien la teoria
però quan anaven a la guerra
els mataven molt ràpid
llavors a nosaltres
ens dèiem The West Point
perquè tothom es pensava
el mateix
que si venia un alumne
d'ESCAC
estava molt ben format
però duraria dos dies
ja el xiste aquest
de West Point
ja fa molts anys
que es va perdre
perquè evidentment
els nois de l'ESCAC
van anar demostrant
que a part d'estar
formats tècnicament
tenien un nivell
tant o molt més bo
de la gent que hi havia allà
perquè el bo
sempre que es crea
una universitat
és que es va fent
un teixit
i a poc a poc
el know-how
que es va fent
es va compartint
i fa que el nivell
vagi pujant
llavors com més gent
es dedica a una cosa
més qualitat ja
més bons professionals
més competència
com més competència
més ganes
com més ganes
i al final
el fet que hi hagi
retroalimenta
això evidentment
l'ESCAC ha fet
una retroalimentació
del sistema del cinema
que fa que
i el mateix
dintre de l'ESCAC
fins i tot
és que això és el que ens passa
el fet que el Bayona
faci una pel·lícula bona
dintre del món de l'ESCAC
fa que automàticament
el Guillem Morales
ja estigui motivat
del Harry Reid
l'Amato
i estan tots encabronats
és un estímul
cada cop que un
aconsegueix una cosa
els altres
tots darrere
no podem fer altra cosa
que felicitar-te
ha estat un plaer
tindre't aquí
periòdicament
tens que vindre
perquè
l'ESCAC
sempre és
una font
de notícia
de novetats
i ara
hem vist
tot el dels premis
jo vaig pensar
que l'hem de dir
era molt oportú
25 anys
és una fita
tota la suma
em passo el dia a la ràdio
a Montllevall
perquè la veritat és que
amb els 25 anys
estem tot el dia
de promoció
molt bé
escolta
moltes gràcies
gràcies a tu
doncs
fins la setmana vinent
ens veiem la setmana que ve
bona nit
bona nit
és una fita
i
unaAAA
és una fita
i
què
es pot
i
és una B,
és una B,
és una B tisa
equilibrada
i
P,
és una B,
sí
és una B...
i
i
les
lluny
i
les
lluny
es
lluny
i
en
la B
és
és
és
l' regional
i
i
i