Cinema sense condicions
Closed Captions by welmer
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
patint i compartint amb mi
el festival
i bé, dit això
anem a dir
que el tinc aquí
el títol de la sèrie que és
Jiri Hagi
o Hagi
Jiri Hagi
després ell ens explicarà més coses
m'ha dit alguna cosa
d'un contingut entre Occident i Orient
sí, la trobada important
a tots els nivells
i a partir d'aquí
després ens desvetllarà de què va la cosa
sí, perquè ni flowers
aquesta crec que t'agradarà
fins i tot a tu
a mi, sinceria
bé, mira
per començar, havia pensat que podíem
començar pel final i és que
com que, com tots els festivals
el darrer dia
tenim el Palmarès
però anem a veure una mica com ha anat el Palmarès
tenim el Premi de la Crítica Oficial
que l'ha donat a
Rebel
de Adil El-Arbi
i Bilal Falah
una pel·lícula que
jo no vaig veure
i per tant
no sé
si realment es mereix el Premi
o no
no sé
podria estar
força d'acord
sí
és una pel·lícula dura
molt crua
que parla sobre el reclutament
de gent àrabe
o d'origen àrabe
que està a Europa
de fet també
com tots sabem
si apunta gent
europea també
a l'Isis
no?
sí
però
la pel·lícula
se centra en una família
del Marroc
una mare
sense
sense el pare
el pare està
missing
el fill gran té 24 anys
el petit té 13
el gran
és un raper
fa clips
que a més a més
surten de tant en tant
a la pel·lícula
i penso que això
li fa mal
perquè
els clips aquests
la veritat
no venen gaire
a compte
però
resulta que
en plan bèstia
ell se'n va a Síria
però a ajudar
és a dir
se'n va
ell té
un esperit
bo
és una persona
que
té gran empatia
i vol ajudar
la gent necessitada
a la guerra de Síria
perdona
ho dic pels oients
el que esteu sentint
de fons
és la banda sonora
de Rebel
de la pel·lícula
precisament
està feta per dos
bé
la pel·lícula
és belga
i francesa
és una coproducció
però ells són àrabs
pels noms
ells són nascuts
a Bèlgica
són belgues
diguem-ne
de naixement
però clar
un es diu
Arbi
i l'altre
Vilalfalà
Vilalfalà
són uns noms
que apunten
que són àrabs
i per tant
el tema
doncs
el senten
evidentment
de prop
bé
el que deia
és que
el fill gran
que té
bones
bon esperit
se'n va ajudar
pel carrer
és captat
per la gent
de l'Isis
vull dir així
per les bones
l'agafen
i se l'enduen
esclar
tal com les gasta
aquesta gent
més val fer
la farina
la farina plana
ell
per no matar
es busca
una feina
com a realitzador
és a dir
operador de càmera
que va filmant
els horrors
de tot el que va
passant
i no són pocs
com tots sabem
no?
i mentrestant
el petit
hi ha reclutadors
i al barri mateix
hi ha un reclutador
que li va menjant
el cap
sobre què dolents
que són els occidentals
i patatim
i pujera
i baixa
i bueno
tres quarts del mateix
és una pel·lícula dramàtica
en el sentit que
la mare
ho veu venir
no sap ben bé
el motiu
pel qual
el fill gran
està a la guerra
de Síria
però sí que vol evitar
que el fill petit
caigui
se'n va
a la direcció
de l'escola
perquè el perill
del petit
és caure
en s'ha reclutat
i enviat a Síria
en anar a la guerra
també
o en fer atentats
aquí
de cinc
no
és per enviar-lo
reclutant-lo
per enviar-lo
a la guerra
carn de canó
cap a la guerra
aleshores
bueno
el punt fort
jo penso
de la pel·lícula
és un moment
en què la mare
se'n va a la policia
i se'n va
al col·legi
on va el nen
i
és que
me l'estan reclutant
la policia
és que no podem fer res
perquè no tenim proves
i com que no tenim proves
no podem fer res
així olímpicament
de tal manera
que els reclutadors
evolucionen
amb una alegria
i amb una despreocupació
carta blanca
carta blanca
carta blanca
i aleshores
la frase lapidària
de la mare
és el que jo crec
que defineix la pel·lícula
que és
de vegades
penso que ja
teniu interès
en que això
sigui així
que passi
és gel a la sang
vull dir
realment
és forta
la frase
de la mare
la veritat
és una pel·lícula dura
sense concessions
no sé per què
hi ha aquests clips
que de tant en tant
van sortint
jo crec que li fan mal
perquè la pel·lícula
és molt realista
molt
hi ha moments
molt crus
molt bèstis
i això trenca el context
i francament
és que els clips aquests
musicals
que a més ens els posen
sencers
ah sí
sencers
sencers
dos minuts
o tres de la cançó
i dius
això aquí
no pinta
absolutament
anticlimàtic
anticlimàtic
exacte
m'agrada la parò
bé
seguim
amb el
palmarès
premi
a la millor direcció
per Bill August
per la
impaciència
del corazón
aquesta sí
que la vaig veure
jo
he vist
Sid
de Bill August
i
tenia esperances
en aquesta pel·lícula
a mi em va decebre
ah tu et va decebre
sí
a mi tot el contrari
mira
sí
em va agradar
em va semblar
una pel·lícula
avorrida
i
una
una traslació
de
Stephen Swage
que és
el novel·lista
el novel·lista
el escriptor
que no
no he llegit la novel·la
per tant
no puc pronunciar
però jo crec que la novel·la
segurament
deu ser molt millor
que el resultat
de la pel·lícula
perquè
avui en dia
jo la vaig trobar
una pel·lícula
de modè
una pel·lícula
per tardes
de
de sofà
a casa
no
no em va portar
no em va portar res
acadèmica
no?
sí
no
a veure
tècnicament
pulcre
això
això sí
sense sorpreses
amb una sentida
clàssica
narrativament clàssica
i sense cap
d'època
no?
el tema
de l'amor
que
aquí
és
pràcticament
una mica
forçat
crec jo
però bueno
ja
es belluga
entre
la compassió
i
perquè bueno
és una història
a més a més
per exemple
des del primer moment
quan veiem
el
l'embarcadero
com es digui
en català
que no ho sé
i ell
està allà
amb la
cadera de rodes
i ja dius
bueno
és un anunci
del final
de la pel·lícula
no?
per tant
bueno
a veure
coneixent
l'Stefan
Schweid
jo crec
que el que
li interessava
a l'escriptor
i segurament
el que li interessa
a l'August
que sí que et dona
la ronc
és una pel·lícula
amb un tractament
fred
distant
és a dir
però
justament
per no fer
que la pel·lícula
sigui passional
tot i que
el tema
és passional
perquè
evidentment
el tema
és un subtinent
de cavalleria
a la novel·la
de l'Stefan
Schweid
és l'imperi
Ostrunger
i per tant
és l'exèrcit
d'Ostrunger
el Milagos
agafa
i fa que sigui
la cavalleria
danessa
però bé
tot i que
no van entrar
en un primer moment
a la primera guerra mundial
acaben involucrats
com
mitja Europa
que va quedar
o l'Europa
sencera
de fet
bé
la qüestió
està que
el tema
és que el subtinent
aquest
que és
com un noble
perquè en principi
els oficials
han de ser
d'extracció noble
no?
és un noble
arruïnat
no?
i per tant
depèn de la tieta
no?
que dona els calés
perquè ell pugui
comprar-se l'uniforme
al cavall
de fet va ser una promesa
que li va fer
al començament de la película
és una promesa
que li fa a ell
a la tieta
escolta no et preocupis
que jo retornaré
l'honor a la família
clar
són conceptes
que
estan molt
dintre la línia
de lo que és
la noblesa
i l'aristocràcia
del temps
estem a principis
del segle XX
a mi és una cosa
que em resulta
una mica
a veure
el 1912
que la pel·lícula
sí
de fet
acaba ell
anant a la guerra
del XIV
exacte
una mica
en plan suïcida
però bueno
no entran
el 1912
evidentment
s'està al segle XIX
diguem-ho clar
mentalment
s'està al segle XIX
com ara
potser ara
ja comencem a sortir
del segle XX
ja estem entrant
al segle XXI
perquè clar
comencen a haver uns
disparats digitals
l'intel·ligència artificial
ja ens entrarem
tots plegats
del que
ara resulta que
han descobert
un aparell
per llegir la ment
llegir la ment
això és per ajudar
diuen
a la gent
és per ajudar
a la gent
que tingui dificultats
per expressar-se
verbalment
perquè aleshores
els sentirem
i un rava
s'utilitzarà
per altres coses
i tots ho sabem
però bé
potser evitarà
els interrogatoris
potser els interrogatoris
policials
aquests tan durs
això ho perdrem
potser jo
però bé
el que
trobarà la pel·lícula
que ens estem anant
ja
diguem-ne
pel poster
el tema
és això
que
és un subtinent
arruïnat
que intenta
com tu dius
reflutar
el nom
de la família
i aleshores
se'n va
a un destacament
a una part
perduda
de Dinamarca
on hi ha un castell
en un moment donat
se li presenta
ell
és el subtinent
que està
portant
tota
una
companyia
a cavall
tota
i aleshores
baixen del cavall
perquè veuen
que el
el
el
el baró
que és baró
el baró del castell
està tenint problemes
amb el cotxe
que s'ha quedat
enfangat
i tal
aleshores l'ajuden
aleshores
el baró
que és un home
malalt
malaltís
ja amb molta edat
el convida
no?
com a gest
d'agraïment
d'agraïment
pel fet
doncs que
gràcies a uns quants soldats
poden treure el cotxe
i se'n va al castell
aleshores
el sopar del castell
coneix
primerament
coneix
la demà
de companyia
de la baronessa
de la filla
del baró
sí
una actriu
molt interessant
que em crec
agradar que
hagués tingut
més paper
aquesta actriu
és fenomenal
jo l'he vista
mira
ara confessaré
que he vist
una sèrie
que la fèiem
per TV3
els diumenges a la nit
que es deia
Hotel Buramar
sí
i l'he vist
per l'he vist
que la feia
és una de les actrius
d'Hotel Buramar
per la pel·lícula
la sèrie
és danesa
molt
amb 7 o 8
és molt interessant
és captivadora
aquella actriu
no no
és una actriu
molt bona
i fa un paper secundari
i en canvi
la protagonista
a mi no en va dir res
va deixar fred
com no hauria de ser
perquè precisament
ella el que té
és un tros
de fusta
cremada dintre
saps?
ja
bé
ell descobreix
que la baronessa
la filla
va caure del cavall
i està impedida
fins a cert punt
perquè va amb crosses
o amb cadira de rodes
però més enllà d'això
no pot fer res més
però clar
ell ho descobreix
després d'haver-li demanat
davallar
al saló del castell
vol ballar amb mi
i ella intenta
fer un esforç
s'aixeca com pot
però evidentment
no és viable
a partir d'aquí
esclar
comença a sentir
una mica de compassió
pena
perquè la noia
és maca
la baronessa
és maca
però clar
i ell s'intenta
autoenganyar
perquè esclar
entre la filla
i el baró
el pare
li fan una
una trampa
el tancar allà
el tenen tancat
el baró
mira de forçar la cosa
perquè ell
l'herència
es vinculi
i hi ha un moment
en què li diu
escolta
a veure
aquí hi ha una herència
i tu ets un home d'honor
i jo vull que
aquesta herència
acabi amb unes mans
bé
ja no entrarem
en més detalls
tota la pel·lícula
es mou
en aquest
estirar
ronsa
de l'estimo
no l'estimo
i l'anhel
d'ella
que a més a més
per més
Inri
com que s'està fent
il·lusions
que el subtenent
es casarà amb ella
ella millora
fins i tot
psicomotriument
experimenta
un seguit
d'avenços
amb la qual cosa
el pobre noi
està fet un embolic
perquè
bueno
pel que sigui
no acaba de sentir-se
del tot enamorat
l'estima molt
acaba agafant
molta confiança
tot el que tu vulguis
jo crec que
el swight
el cuit
de la novel·la
està en aquest dilema
l'estimo
però no
fins al punt
de casar-me amb ella
però aquí
la representació
cinematogràfica
d'aquest dilema
que he tractat
segons de quina manera
podria funcionar
molt bé
i tindré força
per mi li dóna
un toc
melodramàtic
continuat
que
no m'atrapa
jo és que
precisament
no li veig
precisament
és que el tractament
és fred
és sec
jo crec que
el Billy August
el que ha procurat
és
donar
una porció
de sensualitat
però
al mateix
molt lleu
es manté
ell se'n distancia
expliqueu
ja no l'he vist
molt lleu
la sensualitat
però coneixeu
el Billy August
que ja té
aquesta cosa
és distanciat
del drama
i dels personatges
i clar
nosaltres com a espectadors
ens veiem obligats
a jugar al joc
del joc
a jugar al que et proposen
el que et proposen
a mi honestament
m'ha agradat
la posada escena
la fotografia
la recreació
formalment
és correcte
és una pel·lícula
que de veritat
també la trobo justa
si rebeu
com a millor director
per aquests dos directors belgues
la veig bé
doncs tres coses del mateix
per considerar
no tant
però a ell li ha semblat
que sí
bueno escolta
per això ja
no tot estic amb la mateixa sintonia
que el jurat
ja, ja, ja
esperem que no
a continuació
hi ha el premi
el millor guió adaptat
que el donen
Steven Coogan
i Jeff Pop
per la pel·lícula
The Lost King
ah, molt divertida
que està basat
en The King's Grape
The Search of Richard III
la tomba
de Philip Lansley
i Michael Jones
a mi em va semblar
una pel·lícula encantadora
sí
una pel·lícula molt agradable
una pel·lícula
per tots els públics
una pel·lícula
que té
una interpretació
extraordinària
completament
i està
resolta
d'una manera
senzilla
però
a la vegada
sense pretensions
i això ho notes
i ho agraeixes
sempre s'agraeixes
sí
el Sally Hawkins
qui és l'actriu
perdó
Sally Hawkins
que és aquesta actriu
que sempre fa
que sembla que no m'hagi trencat mai un plat
té aquesta cosa
que és fràgil
sí
és fràgil
jo crec que aquí
a l'Snf
se li ha anat una mica
la mà
perquè jo he vist
fotografies
de la
de la
autèntica
Philippa Langley
Philippa Langley
és
la historiadora
aficionada
ricardiana
que
va
investigar
sí
perquè està basada
en una història real
sí
sí
va descobrir
el 2012
va descobrir
on estava
soterrat
Ricard Tercer
sota un aparcament
de la casa
George Plantagenet
ah
el famós
Ricard Tercer
de la
de la
de la
de la
de la peça
de Shakespeare
magnífica
de les millors
sí però
segons els ricardians
falsa
falsa totalmente
l'ària saps
que a vegades
té aquestes coses
perquè els ricardians
defensen la casa
York
i diuen que els
Lancaster
no
Enric Seté
és que
és qui guanya
en
el camp de batalla
a Ricard Tercer
l'oxeix
no
el mata
sí
i
i clar
la història
l'escriuen els guanyadors
sí
per tant
Enric Seté
que va dir
doncs Ricard Tercer
com que era ja perut
i això es va comprovar
sí
perquè es va
a l'escalet
amb l'escalet
no hi ha
no enganya
no enganya
era ja perut
això és cert
però bueno
d'aquí a que va matar
els seus dos cosins
perquè no li traguessin el tró
i tal
allò
els famosos dos cosins
que van assassinar
la torre de Londres
no
això
diguem-ne
no està gens clar
no estàs gens clar
jo estic enamorat
estic enamorat
de l'obra
de l'obra
tota representació
d'aquesta obra
la veig
per sistema
incluent la del Pacino
de molts anys
després
l'haguer de la perut
l'haguer de la perut
l'haguer de la veritat
també
aquesta revisitació
bé
el premi al millor actor
l'han donat a Omar Sy
pel padre i soldado
que és una biola que no vaig veure
per tant
a mi és una pel·lícula
que no em disgusta
sobretot
jo valoro molt
ja sabeu
que tinc una certa formació
com a historiador
a mi
m'interessa
quan una pel·lícula
o un llibre
o qualsevol cosa
tracta una faceta
que no s'ha trucat
que s'ignora
aleshores
bueno
clar
aquesta pel·lícula
planteja un tema
esgarrifós
com és el fet
que
l'exèrcit francès
sense cap punyeta
se n'anava
cap a les seves colònies
de l'Àfrica
a la Primera Guerra Mundial
i
SAC
reptava
o sigui
se n'anava
per les
per els
poblets
en aquest cas
dels senegalessos
no
perquè això és el Senegal
sobretot
al segle XIX i el XX
es veu que nodrien
molt
l'exèrcit francès
és un fet històric
a base de senegalessos
però de senegalessos
que no tenien
ni els 18 anys
no anaven a buscar
els homes
de 30
o de 25
no no
anaven a buscar
els que tenien
16 o 17
perquè suposo
que els podien
manegar millor
entre d'altres coses
a part que
és una edat
en què
s'és fort
i s'està més
disposat
evidentment
a tot
un de 25 també
naturalment
però
bé
anaven a parar aquests
però en plan bèstia
o sigui
a la cacera
tractant-los
com si fossin animals
vull dir
els reptaven
i se'ls enduen
ja cap a l'exèrcit
no
clar
suposo que
l'Omar Saï
l'actor
que és el de
la pel·lícula aquella
Intocable
Intocable
doncs és el
clar
ell és senegalès
i ell és productor
de la pel·lícula
entre d'altres
entre uns quants més
no
ell és productor
clar
suposo que es deuria
interessar
per aquest guió
que realment
és punyent
perquè és un tema
que és clar
ens el podem imaginar
però
veure-ho reflectit
veure que la pràctica
del colonial
era aquesta
és que
l'exercit francès
queda maco
suposo que
l'exercit espanyol
tres quarts del mateix
i el belga
i el belga
i el belga
els belgues
es passaven
quatre pobles
cadascú té el seu
la seva nèmesi
particular
aleshores
esclar
des d'aquest punt de vista
està bé
perquè aleshores
el pare
que és el Marçà
i fa de pare
del seu fill
que és raptat
d'aquesta manera
s'apunta a voluntari
clar
com que s'apunta a voluntari
també l'agafen
no
no anaven a per ell
però bueno
ell s'apunta
per protegir
el seu fill
aleshores
esclar
passen tot un seguit
de vicissituds
de
bèl·liques
de primer ordre
perquè esclar
és la carn
que el no
es posen en primera fila
perquè vagin morint
abans
els negres
del Senegal
que no pas
els francesos
carn de canó
però és un guió bo
perquè hi ha
un estudi psicològic
també de la relació
paterno-filial
en el sentit que
en un moment donat
el tinent
de la companyia
resulta que és el fill
del general
de tota la campanya
i el tinent
té un complex
d'inferioritat
perquè el seu pare
el general
el té com un inútil
vull dir
com una persona
que no té valor
i tal
aleshores
el típic tinent
que està obsessionat
no
amb fer
una gesta
èpica
per demostrar
al seu pare
tal
aleshores
s'adona
que el fill
de l'Omar Sai
és molt espavilat
és un
i de seguida
el fa caporal
què passa
que el fill
passa a ser caporal
és superior
al seu pare
i clar
aquí hi ha un tractament
de la situació
i del canvi de rols
perquè clar
el fill també està
en un moment
en què vol autoafirmar-se
per edat
16-17 anys
vols ser tu
i no el pare
que t'està dient contínuament
el que està bé
i el que està malament
el típic
hi ha tot un treball
d'actors
i de situacions
que no la fan
a veure
no és una pel·lícula
estrictament bèl·lica
és bèl·lica
en tant que clar
el context
evidentment
és la guerra
és la guerra mundial
i el camp de batalla
la línia
emaginada
em sembla que és important
la relació paternofilial
també
definitivament
és el cuit de la pel·lícula
jo diria
m'atreviria a dir
i de rebot
doncs com
els oficials
utilitzen
el que val
una mica
perquè
per les seves aspiracions
particulars
en aquest cas
del tinent
davant del seu pare
que és
el general
això em recorda
una mica
la
de Red Thin Line
no?
la delgada
línia roja
que també
el paper
del
ara no recordo
l'actor
que ordena
la càrrega
a Guadalcanal
la càrrega
cap al cim
doncs
també és perquè
ell
s'està fent gran
i necessita
una medalleta
que no la té
és un oficial
però que no té medalleta
és el típic tema
que evidentment
la Kubrick
amb Path of Glory
és exactament
el mateix
els oficials
que els importa
un raba
als sers humans
que van quedant
pel camp
de batalla
el Nick Nolte
segurament
no me n'hi ha el nom ara
en Nick Nolte
bé
bueno
quin és el problema
estrictament
quin és el problema
d'aquesta pel·lícula
que no ho entenc
perquè és una pel·lícula
feta amb calés
els uniformes
tot
tot està molt bé
però jo no sé
per quins nassos
és això
que jo ho diu
tant en el cinema
tots són
planos tancats
hi ha algun pla general
evidentment
no diria que
evidentment
hi ha alguns moments
de camp de batalla
però en líries generals
tot és televisiu
molt proper
i molt televisiu
i jo dic
si tens calés
per què nassos
m'has d'estar tancant
el quadre tant
perquè això
habitualment
sobretot
és fàcil
si no tens calés
i així
t'estauries
recrear molt l'escenari
però
és que
és horrible
ho volen fer
tan íntim
o tan estret
i proper
et preguntaria
qui produeix
no produirà una plataforma
per casualitat
no
no eh
perquè si produïs una plataforma
tindria sentit
perquè el destí final
a cada vegada
és la tele
evidentment són les teles
i per tant
sí que es vigila això
i a vegades
sé que a vegades
és l'exigència
de la plataforma
no em costa
el tanto en planos generals
no no em costa
no té la pinta
no té la pinta
no no no
no té la pinta
bueno
seguint el palmarès
el premi a la millor actriu
li donen a Fiorella
Bota i oli
per la pel·lícula
La Uruguaya
oh
aquí és on jo
que també va guanyar
li van donar el premi
de l'ASSEC
eh
no dic jo
que
la interpretació
d'aquesta noia
no estigui bé
però
a mi
aquesta sí que la vaig veure
i és una pel·lícula
que ens sembla
una pel·lícula petita
una pel·lícula
amb un pressupost minso
una pel·lícula
i
i
bastant de principiant
d'aprenent
jo
hi havia moments
que em semblava
estar veient una pel·lícula
matern
i llavors
fer
fer una mica de cosa
o sigui
hi ha
la voluntarietat
i segurament
pel cinema
que ignoro
el gruix
del cinema uruguai
que es fa
segurament
aquesta és una pel·lícula
per exportar
per dir
ei
també són capaços
de tractar
temes
d'una manera
moderna
etcètera
ens hem de situar
la pel·lícula és uruguaya
i argentina
però bàsicament
és uruguaya
bàsicament
és uruguaya
és clar
està feta
aquesta sí
està feta
en plan cooperativa
sí
sé que hi ha un sistema
de producció cooperativa
ursany
la cooperativa ursany
vol dir que són socis
tots posen uns calarons
i bueno
o deixen de cobrar uns diners
hi ha les dues opcions
posar un caler
o deixar de cobrar
i percebre
després
cobren els resultats
els resultats
això perquè ho he fet jo també
m'han fet fer alguna vegada
en el passat
i bueno
és un sistema
a veure
es veu que l'actriu aquesta
la Fiorella Botaioli
ja s'ha fet un petit forat
dins de la cinematografia uruguaya
és locutora també
sí
de televisió i ràdio
va vindre
va estar al festival
ah va estar
sí
jo la vaig veure
vas parlar un moment amb ella
bé
jo no dic que ella
com a tal
tingui un
com a mínim
explota un cert misteri
fins i tot
arribem a pensar
però
el que és la història
és un escriptor
que fa una fugida
a Montevideo
que
tampoc queda gaire clara
la qüestió és que
ell se'n va allà
a tirar
a fer una caneta
no sé per què
perquè
està pot ser para
per cert
a mi no s'acaba d'entendre
gaire res
està com en crisi
dels anys
dels 40
sí
la crisi dels 40
la crisi
però
crisi dels 40
és una persona
que no és madura
però és escriptor
que ha tingut
un cert èxit
en un llibre
ha cobrat
un fotiment de calés
de l'editorial
per el segon
i no ha començat
ni a escriure
la primera preposició
ni una ratlla
és a dir
bastant freqüent
en cinema
el personatge
en aquest punt
se'n va allà
i troba
aquesta noia
recupera
una antiga amistat
que et fan pensar
que si el que passa
més endavant
no està ella implicada
i després
se n'enprenedeix
no queda clarit
tampoc
perquè queda molt
en el limba
tot plegat
però a veure
és que
la producció
molt
és que l'argument
és
no té
jo vaig parlar
amb la directora
i m'ha dit
si podies
deixar-nos una mano
a la premsa
perquè
a veure
qui podria
distribuir
això aquí a Espanya
i tal
vull dir que
no
no hi havia encara
una clara distribució
ara potser
amb el premi
de l'associació
de crítics
la millor
hi ha algú
que s'ho pense
jo els hi vaig dir
hombre
hablat
ja que estem aquí
parleu
a contracorrient
sí
està en el lloc adequat
està en el verbí
no sé
però jo ara mateix
estic pensant
en l'Emily Cox
que és l'actriu
d'una pel·lícula
que no és
ni tan sols
és premiada
però
parla de l'Alma Mahler
sí
Alma i Òscar
home
perdona
però l'Emily Cox
com a actriu
actriu austriaca
de l'alçada
d'un campanà
en el sentit que
home
és un tros d'actriu
omple
la pantalla
encarnar Alma Mahler
que no és un personatge
fàcil d'encarnar
en el sentit que és una dona
alliberada
del moment
no
jo trobo
no sé
clar
és que no hi ha color
jo ho sento molt
per la fiorella
botelloli
que no li nego
una certa charme
però home
el que no pot ser
és que guanyi el premi
a la millor interpretació
perquè no
jo tampoc
tampoc l'hi veig
tampoc l'hi veig
i per últim
el premi
del film
història
de la universitat
de Barcelona
a la millor pel·lícula
pels seus valors històrics
la impaciència del corazón
que també
li ha donat
el premi
al festival de prelada
a la millor música
d'enry scram
sí
la impaciència del corazón
es converteix
amb la pel·lícula
que ha replegat
tres premis
tres premis
sí
clar
en el teu cas
la més premiada
te'n pipa una mica
perquè no tens una
a mi no em molesta
de totes formes
no
no tinc cap problema
perquè
ja sé com va això
dels premis
i jo
no acostumem
a anar massa lligats
s'han de valorar
com s'han de valorar
els premis
en realitat no
bé
a veure
la direcció del festival
ens ha donat
la nota
que ha estat un èxit
d'assistència presencial
de públic
aquest any
i cifren
amb 18.000 espectadors
exacte
que la veritat
és que està molt bé
són nou dies
bueno
doncs
és un
són dos mil per dia
de promig
em sembla
em sembla
un gruix important
tenint en compte
que la major part
de sessions
s'han celebrat
als cinemes verdes
als cinemes verdes
i quan perdíem
verdes
pràcticament
tot ha sigut
el verdes
clàssic
del número 32
del carrer verdes
perquè
el Verdi Park
seguien fent
la programació habitual
establerta
bé
llavors un altre punt fort del festival
ha sigut els convidats
la figura per mi més important
ha sigut la del director Wim Benders
després l'actriu Susan Sarandon
i després el director
Françoise Osson
a partir d'aquí
doncs hi ha un gruix de directors
la Marseille també
bueno la Marseille
de directors tècnics i actrius
i actors catalans
i espanyols
jo haig de dir
com a parèntesi
ara que esmentaves
els professionals espanyols
en línies generals
tret d'alguna
honrosa
excepció
la producció
que hem vist
tant catalana
com espanyola
és
tirana
molt fluixa
jo l'hi he comentat
abans
molt fluixa
fora d'antena
l'hi he comentat
amb ell
és decebedor
al nivell
jo no sé
si és
és greu dir-ho
particularment
tractant-se de la cinematografia catalana
perquè per òbvies raons
voldria que fos
excelsa
però no
vull dir
si més no
el material que s'ha vist
no mata
vull dir
sincerament
però res
la pel·lícula que tancat
sí que
que ja l'actriu
la Núria Prim
Núria Prim
bueno
que això
deu ser com una mena
de coproducció gallego
catalana
sí
en certa mesura
sí
home
la pel·lícula de Cluenda
la d'Ozón
d'obertura
vale
estava bé
a mi
em va agradar
també
no m'entusiasmar
però és una pel·lícula
amb una factura
neigués de pitjors
de l'Ozón
però és que sí que
sisplau
és una típica pel·lícula
de silencis
que ja sabeu
que a mi els temps morts
i els silencis
em treuen de bonic
quan no són justificats
i això de
i l'actriu
no l'he encertat
no amb la Núria Prims
amb la protagonista
amb Sica
Sica
que és un abreujament
curiosament català
perquè és curiós
la Núria
tots són gallecs
la Sica
és la seva filla
sí, però ella
tot el rato
li parlen català
ella li parlen català
que és una cosa
força sorprendent
i ella
i clar
la Sica
que és Nú Sica
per tant
Nú Sica
més aviat català
també
no
i el abreujat
amb la català
que és el abreuja
per davant
no per darrere
per tant
Nú Sica
queda Sica
clar
és la història
d'una filla
que ha perdut
el seu pare
que ha mort
teòricament
fanejant
però el tema
està
però hi pot haver
hi pot haver
hi pot haver
hi pot haver
contrabando
també
hi pot haver
perquè estem a Galícia
estem a Galícia
bé
i clar
sí
també es tracta
el tema
molt agafat
amb pinces
que
un dels cadàvers
torna
i
de seguida
la Núria Prims
diu
és el meu home
per què?
perquè porta
l'anorac groc
del seu home
és molt llesta
amb això
perquè d'aquesta forma
podrà cobrar
podrà cobrar
perquè si no
l'assegurança
no paga
però això està
molt agafat
amb pinces
perquè
clar
hi ha mal amaro
al poble
perquè no es diuen
home
és que podria ser
el teu home
i de qualsevol altre
perquè a més a més
s'intercanvien
les robes
se la intercanvien
i pot ser que sigui
l'anorac
del teu home
però clar
l'home està desfigurat
no hi ha manera
de saber
quin nasos és
pel rostre
ni per res
però home
estem parlant
està succeint
avui dia
amb una
amb una nau
una DNA
una DNA
o sigui que
argumentalment
està agafat
pels peus
però clar
els interessa
per generar
la mala maró
la pressió psicològica
que en el poble
es va generant
i per altra banda
ella cobra
i els altres no
i per altra banda
la Sica
segueix
accepta aquest
dubte
que planteja
el poble
i ella segueix
la búsqueda
inetèrna
del pare
del pare
del pare
sí sí
ha fet
no ha fet
el dol
hi ha moments
per exemple
aquell moment
final
en què
la filla
arrossega
la mare
que la mare
també està allà
com mig desesperada
en un plan
dramàtic
teatral
considerable
amb el tractament
musical
corresponent
no ho sé
una pel·lícula
molt irregular
molt poc
substanciosa
en el fons
em vaig sortir
molt fred
és primera pel·lícula
això no
és pel·lícula
de votants
d'una persona
que ve de quin entorn
ve de l'entorn
d'escacs
o de
Carla Sobirana
jo suposo
és catalana
suposo que és escac
és que em sona
més el seu cognom
a més a més
per la forma
de filmar
també és bastant escac
o sigui
càmera al clatell
i tal
deixi una cosa
hi ha
el so
i la música
que són bastant
interessants
hi ha
l'Ariana
i la nova
em vas comentar
alguna cosa
sí
i es nota
i després hi ha
les filmacions
de lo que és
la marea
i tal
ben resoltes
sí
realment són
planos molt macos
però queden aïllats
sense context
però la fotografia
tampoc em sembla
particularment brillant
és una
amb una fotografia
molt plana
són encoderaments
són enquadraments
són enquadraments
no t'ho veuré
amb la mar picada
però el tractament
de la imatge
no
no
no
no té continuïtat
és grisós
sembla que hagin deixat
el Black Raw
amb què
ara que estic sensible
en aquests temes
tenen
el
sí
el
reoriginal
el
el
codec
que s'ha rodat
que és clar
normalment necessita
del tractament
del programa
d'editatge
però
hi ha gent
però hi ha gent
que li ha de molt
i es queda
amb aquest
o sigui
a vegades
passen aquestes coses
casuals
en el muntatge
i en l'edició
i en el sol
allò passa igual
en el color
que aquest cop
t'enamores
d'una manera
de veure la pel·lícula
i acabes deixant-la així
i això ha passat
en algun cas
el Black Raw
té el seu atractiu
jo ho emmeto
molt desaturat
amb la línia
de cinema
clàssic
o
tirant
l'estil
del cinema
clàssic
de sempre
la pel·lícula
riu
etc
es va projectar
Los Colores del Silencio
de Clovis Cornillac
que a mi
és una pel·lícula
que em va semblar
molt interessant
a mi també
molt ben resolta
una bona
de una qualitat
tan interpretativa
com de història
guió
com música
és una pel·lícula
d'aquelles
recomanable
és una història
de venjança
no?
sutil
inversamblant
jo m'atreviria a dir
que està agafada
pels pèls
però és una venjança
super sofisticada
és una venjança
de guió
de guió
però que
ha estat
passada
a la imatge
de forma
que tu la segueixes
i és una mica
d'aquelles venjances
que t'alimenta
allò de dir
sí senyor
home
com a espectador
t'involucres
clar que sí
et vas satisfent
a veure
la imatge
la posada en escena
és fabulosa
és fantàstica
a veure
el Cornillac
recordem
que és el de
és el director
ara el títol en francès
Dulce Domingo de Noviazgo
el títol venia a voler dir això
no sé si Dulce
però
en fi
una pel·lícula recreada
durant la primera guerra mundial
bueno
amb una factura
absolutament despamparant
una gran producció francesa
i aquesta
sense arribar
evidentment
als nivells
d'aquesta pel·lícula
del Domingo de Noviazgo
la veritat
és que
la posada en escena
és
despamparant
una direcció de fotografia
aquí
en quant a pel·lícules
en quant a pel·lícules
el catàleg
en posa 3
2021
va fer
ser magnífic
el 2017
Bella Sebastian
le dernier
chapit
i el 2015
tras la paret
un peu beaucoup
avec le mans
sí
perquè el
el
corniac
que gairebé
prefereixo dir-li
Clovis
perquè
això té un nom
de rei
de rei
de
Berbingi
no?
sí
tot almeny
li començava abans
en el Pep
dic
aquest el conec
el Clovis
el Charlemagne
el Clovis
tot el que sent
són coneguts
bé
té pel·lícules
de tots dos nivells
evidentment
això són títols
els que ha citat
més aviat intimistes
i de fet
la pel·lícula aquesta
combina
l'espectacularitat
d'uns moviments
de càmera
l'arranc de la pel·lícula
l'arranc de la pel·lícula
enriuten
del pla seqüència
de Set de Mal
mira
mira
què et sembla
té
és un pla seqüència
que va
està en el jardí
entra dins la casa
se puja per les escales
se'ls fica a les habitacions
i
evidentment
ha de tenir truquet
segur que
deuen haver empalmat
dos presses
perquè
jo et dic una cosa
l'efecte
és que
deixen ridícul
el pla seqüència
d'entrada
de Set de Mal
jo l'estava veient
i dic
això és Wells
és Wells
és Wells
doncs
combina això
una magnificença
dels moments
de càmera
la posada
escena
la il·luminació
i tal
amb
evidentment
moments més íntims
i trobo que és un director
interessant a seguir
perquè precisament
amb el Domingo de Noviazgo
que m'està faltant
part del títol
però és que en aquests moments
he buscat coses
ara perquè ens hi lligaven
però no hi ha res
de fet
ja tenia això
aquesta combinació
de l'aspecte íntim
i la grandiositat
de la pel·lícula
no?
em sembla un director
molt interessant
i estic completament d'acord
amb tu
que és una gran pel·lícula
és de les bones pel·lícules
que s'han vist
després
tornant a les catalanes
tenim un cel de plom
que
bueno
aquesta és decent
com a mínim
quedem-nos
és una pel·lícula decent
molt televisiva
molt de primer pla
però aquí és perquè no hi ha calés
la història
de Neus Català
i precisament
jo
el problema
que li vaig trobar
és aquest
no hi ha pressupost
i el fet
que no hi hagi pressupost
representa
que estem
en un camp
de concentració
i sembla
que només hi hagi
sis dones
perquè tot el rato
es van repetint
les sis dones
després haurien d'estar
perquè clar
en el moment
en què s'hi posa
l'Steven Spielberg
tu pots dir
bueno
l'Spielberg tal
sí
però
et posa un agent
i després hi ha un problema
també
amb els camps de concentració
i és que
hem vist molts documentals
i sabem
de què anava la cosa
llavors clar
aquí hi ha un moment
en què haurien de
despullar-se les dones
perquè els hi exigeix
el guió
i
resulta que
el Miquel Romans
el director
agafa
i ho evita
perquè
no
no estan
amb l'estat femèlic
que corresponia
en aquella situació
ara
és el que tu dius
hi ha voluntarisme
llavors
amb aquest aspecte
la Nau
sí que bonic
treballa bé
sí
és una bona actriu
és bona actriu
i la càmera la vol
que és una cosa important
els alemans
queden una mica
i sobretot
les alemanyes
amb unes botetes
que allò
m'agrada
en fi
deixem-ho estar
diguem que és un problema
de pressupost
sí però
és un problema
de pressupost
bàsicament
perquè fins i tot
m'atreviria a dir
que el guió
està bé
treballa psicològicament
per exemple
els oficials
de la fàbrica
de municions
en la qual
treballava ella
i tot està
molt ben buscat
retardaven
retardaven
la producció
no
la dinamitaven
directament
en el sentit
que
les feien
les bales
malament
perquè no
no es protegeixi
no
correcte
llavors
passant
al país
del costat
tenim
alguien
que cuida
de mi
de
Elvira
Lindo
que la novel·la
ja és d'ella
també
i la Daniela
F.
Germán
que a més a més
es posen les dues
a dirigir-la
bé
les tres actrius
són
tres bones actrius
Laura Garrido
la Emma Suárez
i la Maggie Humira
però la pel·lícula
no hi ha per on acabar
sí però clar
com que hem vist
un material tant
perquè la manzana d'oro
del Chavarri
és com per apretar
a córrer
en direcció contrària
a la pantalla
de cine
em dieu
ha fet el Chavarri
sí
el Chavarri
ha fet
després de 17 o 18 anys
ha fet una altra pel·lícula
sí
és una comèdia coral
a l'overlanga
no no
tant de bo
un disbarat
per entendre's
a l'overlanga
és insultar el mestre
no em sembla giure
jo et tinc el concepte
a veure
és una pel·lícula coral
sí
però molt ridícula
els actors no s'ho creuen
ni el Sergi López
es creu el paper
que està fent
sincerament
bueno jo us diré una cosa
és una pel·lícula
que només per veure la Marta Nieto
ja val la pena veure-la
no tinc
no tinc
per altres motius
no
per veure-li la
per veure-li l'esquena
l'esquena
violonxel
que
sí
sí
Man Ray
se li està veient el Pep
i no
i no solament una vegada
una vertent no cinematogràfica
li agrada
i la torna
i repeteix l'escena
per si algun espectador
al Chavarri aquí
se li veu
se li veu el lleutor
se li veu el lleutor
que s'està fent gran
perquè no té sentit
o sigui
l'escena no té sentit
evidentment
té una esquena
molt maca
però
de violonxel
sí
la foto del Man Ray
i famosa
sí
bé
llavors tenim
una pel·lícula
de Cubana
de Pavel Giroud
que és un documental
El Caso Padilla
i és una pel·lícula
molt interessant
un documental
que a mi em va semblar
és documental
sí
d'aquells documentals
que val la pena veure
a més a més
no
no escatim
la dialèctica
diguem
dintre del que és
si alguna cosa
a ulls d'ara
evidentment
home
el Padilla
que era un poeta cubà
anticastrista
antirevolucionari
que li fan un rentat
de cervell
i aleshores
fa una roda de premsa
que la van filmar tota
però una roda de premsa
estil Castro
no?
el Castro
feia discursos
de 8 hores
doncs aquest home
a la sala de conferència
autoinculpants
el grau de verbositat inútil
és d'una dimensió
espectacular
i clar
amb la mentalitat
que tenim ara
és sistemàticament
una justificació
que jo estava equivocat
m'he a culpar
visc a Castro
la revolució
i bé
això és una maravella
i es posa
a culpar
companys seus
que els deixen
evidència
i que es veuen
obligats
a pujar
per tal
de tens raó
company padilla
i tot
però escolta
de veritat
però hi ha una dialèctica
perquè també hi ha
algun que li diu
perdona
però jo això
no ho diria mai
hi ha algú que planta
una millora de cares
i després es fa referència
per exemple
a personatges
com García Márquez
Cabrera Infante
fins i tot
parla un moment
tot i que no se li veu
la cara
al Vargas Llosa
és una pel·lícula
situada
en el seu context
un document
que val la pena veure
puntuat
diguem-ne
el documental
està puntuat
amb entrevistes
que s'han fet
a posteriori
d'aquesta confessió
absolutament
patètica
és que
és
és
clar
a ulls d'ara
no?
això es va fer
als anys 60
no?
a ulls d'ara
l'any 61
si no malament
recordo
a ulls d'ara
bueno
aquest home
fa el ridícul
d'una manera
absolutament
aclaparada
és a dir
si algun mèrit
té la pel·lícula
és que reflecteix
de manera clara
com se li pot girar
al mitjà
a un home
que està pensant
una cosa
se li renta
se l'amenaça
probablement
se l'amenaça
i aleshores
1971
71
perdó
71
no
és l'any 71
no
sé si coincideix
amb la tornada
també
del Néstor Almendros
cap aquí
ah
el Néstor saps
que també va estar
va estar a Cuba
que s'ha n'ha d'anar
perquè no s'hi sent bé
per molts motius personals
bueno
i
hi havia la
la qüestió sexual
de la sexualitat
efectivament
l'opció sexual
d'ells
però li fan una
o sigui
el que és evident
és que aquest home
està
empurruït
té por
i ho dissimula
dient
que jo estava equivocat
visca la revolució
i tal
o sigui
una cosa
de veritat
és una lliçó
de patatisme
de primer ordre
de com les gastaven
exacte
mira una cosa
hi ha un diari
de l'Havana
que no sé si és
aquell
hi havia un diari
oficial
no recordaré
com es deia
sí
que després
potser és
grama
després
de produir-se
l'autoinculpació
aquesta
van agafar
Fidel
el va tindre
durant un temps
allà
i després
va dir
el poeta
de l'escritura
al surco
i el va enviar
a plantacions
i llavors
saps què va passar
que al final
cap a París
ja
i llavors
allà va tornar
una mica
a recuperar
una certa dignitat
sí
esclar
no però
és interessant
una mica
per aquests canvis
que fa donar
la política
i la por
o
com podríem dir
la manca
de dignitat
a vegades
la pèrdua
de dignitat
total
que a més a més
hi ha un detall
molt bo
perquè la pel·lícula
és en blanc i negre
va estar rodat
segurament en 16 mil·límetres
de tota la pinta
i se li va veient
esclar
és estiu
i se li va veient
ell va amb una camisa
i se li va
quedant xopa
de suor
però fins i tot
del coll
de la camisa
tot xopa
a mesura que va parlant
va suant
però d'una manera
espectacular
tot el rato
s'està secant
al front
però la camisa
al principi
i la camisa
que se ve el camacho
l'entrenador
però al principi
la camisa
se la veu bé
i va quedant xopa
cada cop
amb més suor
però et dic una cosa
jo ho estava veient
i pensava
deu fer calor
i humitat
però per una altra banda
el que li deu
estar sortint
també
és que per dintre
té que pensar
el que està fent
clar
còmode no estava
i això
això estic segur
que l'afecta
completament d'acord
és que
és una
lliçó
de psicologia
absolutament
perquè tu estàs veient
justament això
tu estàs veient
que s'està mentint
a ell mateix
que li han rentat
el cervell
que està emporoguit
perquè
el que té
és una por
de nassos
és a dir
és que és increïble
és que és una lliçó
del que
pot fer
diguem
un estat
un règim
dictatorial
i després
hi ha una cosa
també
com Putin ara
evidentment
a veure quin és el maco
a Rússia
que diu alguna cosa
en contra
hi ha una cosa
que em va agradar molt
també
i és
aquestes revolucions
d'aquell temps
no sé si ara
són iguals
o diferents
però les d'aquell temps
tenien una mica
l'efecte
que inicialment
es donava
una llibertat
molt àmplia
una llibertat
d'expressió
i després
a la que es van donar compte
diu
bueno
aquí ens estem passant
llavors va vindre la màquina
de sega
i van començar
a tallar colls
absolutament
i a limitar
i això es veu claríssim
claríssimament
o sigui
hi ha 3 o 4 anys
claríssimament
que és l'explosió
del xe
del mateix Castro
i això
venga aquí
compañeros
todos aquí
i després
cuida
sí sí sí
no no
és que
perquè la prova
és que tots aquests
que són boníssims
com el Cabrera Infant
i que van tindre
que anava desfilant
absolutament
però el mateix
Néstor Almendros
el mateix Néstor Almendros
sí sí
i tants altres
és que tu ho veus
i a més
si veus el cinema cubà
també et vas adonant
que el discurs
de les pel·lícules
comunes
en aquestes dècades
va canviant
sí però que veus
que hi ha com una cosa rara
que no es pot parlar clar
no es pot parlar clar
no parlen
no
no hi ha honestedat
no
el que passa és que
en aquell moment
quan les vèiem en directe
i era l'època
i encara aquí
hi havia el mite
de les esquerres
i comunista
que ens agradaven
però ara ja
és molt lluny
l'única cosa
que deixen passar una mica
és
l'elogi personal
sempre ell
després reconeixent
que és representant
a Cuba
i els cubans
i tal
però
per exemple
d'un jocador
de bèixbol
d'un bailarín
o sigui
personatges
que tenen una trajectòria
que després es poden
tornar
a recuperar
i reintegrar
a la mecànica
que interessa
i ja està
i ja està
no sé si hem dit
el director
no
en Pavel
Giró
sí sí que l'he dit
Pavel Giró
que és
hongarès
no
és francès
és francès
però
d'origen cubà
d'origen cubà
per tant
el tema
li toca
de ben aviat
sí sí
sí sí
una cosa
falten
quatre minuts
i potser
tu
ens hauries de parlar
d'això
o molt justet
perquè hauríem d'acabar
una mica
si tenim alguna cosa
que clar
hi va haver
alguna pel·lícula més
interessant
no voleu acabar vosaltres
i la passem per la propera
el tema de la
Giridatgi
que dèiem
a mi m'agradaria
algo sobre
una pel·lícula
que
és controvertida
i l'he comentat abans
amb ell
que amb tu
mi no fa re
mi no fa re
després de la
no la vam comentar
no sé com la valores
del festival
sí
a veure quina és
bueno
cator de recompensa
estem d'acord
dos dos
que
millor deixem-ho estar
deixem-ho estar
perquè
aquesta és
sent un
George Hill
la pel·lícula d'Ari Aster
amb Joaquim Fènix
ah sí home
bo tiene miedo
aquesta és la que m'agradies
a veure segur
a mi aquesta em va semblar
una pel·lícula
interessantíssima
m'ho sembla des de fora
és una pel·lícula
una pel·lícula
que se surt
de lo previsible
bueno
és el director
t'inquieta
Midsommar
Midsommar
i hereditari
que ja era
que d'un i d'un i d'un rar
que era la pel·lícula
hereditari
que tu la devies veure
hereditari
passitges
que era una pel·lícula
molt interessant
també
millor
segurament amb més coherència
que Midsommar
perquè Midsommar
bueno
Midsommar realment
és allò que
té mica
això és molta
o sigui
fotre una pel·lícula
de terror
amb una lluminositat
com té Midsommar
i amb gent
que semblen
afables
que estan fent
però representen
que és una comunitat
és una comunitat sueca
que es pren
el fil
parlant
de lo que és
la tradició
i per tant
l'apliquen
encara que sigui
el segle XX
l'apliquen
com els vikings
l'apliquen
del segle XX
amb la qual cosa
no podem imaginar-vos
com acaba la cosa
doncs es pot veure
el programen
de tant en tant
a TCM
a través de Mòbil
és una pel·lícula
molt subgenent
i
llàstima que no tenim temps
i una interpretació
de Fènix
però el que passa
és que
en plan Joker
és un curs
d'interpretació
hem de comentar-la
aquesta pel·lícula
perquè ara
no tenim temps
però és
la pura expressió
del cinema
postmodel
una buidor
per això
no sabia
una buidor
impressionant
però clar
una posada
en escena
absolutament
despobbenant
metaficció
flash forward
flashbacks
ho aplica tot
és que
és una cosa impressionant
interessant de veure
per cert
repeteixo el títol
Bo tiene miedo
d'Ari Aster
perquè crec
que l'estan fent
aquests dies
l'han estrenat
i la fan
el fenòmeno
és una pel·lícula
per veure
el fenòmeno
al costat de casa
el tinc
és una pel·lícula
de debat
totalment d'acord
jo enganxant
amb això
i hem de sortir
ja al programa
us diria una cosa
i són 179 minuts
això ja
em tira una mica
enrere
no, no, no
endavant
puc entendre-ho
una cosa
simplement dic
que com que no
en parlem
de la pel·lícula
que dèiem
que en parlaríem
ha sigut una mena
d'això
de hang
com es diu
hang
cliffhanger
cliffhanger
la passada que ve
si teniu temps
d'aquí llavors
a veure
es diu
Giri Hagi
i la fan
és Netflix
la plataforma
que el distribueix
si la veieu
estupendo
perquè quan em parli
sabreu de què parlo
i si no
a Netflix
us donaré argument
a Netflix
ah pues ho miraré
sí, sí
Giri Hagi
perquè em sembla que la tenim
Netflix a casa
molt bé
hi ha una pel·lícula
que com que ve
que quede mig minut
l'esticla
de s'escapada
d'amigues
és una pel·lícula
que és millor
del que sembla
a mi em va semblar
horrorosa
no
absolutament
no
no
ja ho sé
no, no
no
ara l'estiu provocant
de veure
els últims 20 minuts
fa un gir
totalment rebel·lent
sempre una pel·lícula
sí, no
la vaig veure fins al final
ja en parlarem
hem de fer fòrum
d'aquesta pel·lícula