Cinema sense condicions
M'agrada molt la música que has posat, però no sé què és.
No tinc ni idea de què dimanis és això.
Això el Pol hauria de tenir una mica més fàcil, tot i que el que he posat és una música que diu una hora de música d'aquesta pel·lícula, molt emocional.
No sé ben bé si la banda és una exactament una d'aquestes versions que fan, però bé, al principi prové d'una pel·lícula que el Pol fa temps que està recomanant, perquè havia vist aquest estiu.
A mi em cridava molt l'atenció i he començat a veure-la, no l'he vist sencera.
Això vol dir que és molt llarga?
No és molt llarga, sinó que la vaig deixar en un moment i em queda una hora i mitja o així, però és...
És que una hora i mitja.
Una hora, sí, sí, una hora.
Una hora.
I què és això?
Una hora, una hora.
A mi em pots tornar a posar, una mica forteta.
Suena molt bé la música, eh?
Aquí diu que és música molt emocional.
Bueno, depèn de l'escena que hi hagi darrere també, no?
Ostres.
La música és guapa, però jo no sé què és això.
Us aniré a una pista, però ja amb la pista ja no...
És antímida?
No, no, és que no ho sé.
Amb la pista ja...
Perquè la pista és molt fàcil en aquest cas.
Una música, una pel·lícula demoladora.
Demolition?
Demolition.
Era fàcil, era fàcil, era fàcil.
Era fàcil amb aquesta pista.
Ah, no l'hi vist senyor.
Hòstia, doncs no hi queia, però sí que la pel·lícula està plegada de música així.
Estic al·lucinant amb la pel·lícula, eh?
Hòstia, no l'has vist al tiró? No ho entenc.
Però si a mi m'ha atrapat tant.
A mi també, però no sé què estàvem fent amb unes comunicacions que tenia per un lloc o per un altre.
Vaig a haver de tallar, llavors ja no vaig poder reanudar-la.
Bueno, tinc moltes ganes, però mira, són coses que passen.
De totes maneres, el que sí que volia comentar sobre aquesta pel·lícula i d'altres similars,
en les que podia incloure aquella del Bobby Fischer, per exemple,
la d'Enemy, que també la vaig veure aquest estiu, també davant recomanació teva,
juntament amb l'altra del mateix director, que ara no me'n recordo, Enemy.
De Vinef.
De Vinef és aquesta, no? És la de Demolition.
Sí.
I l'altra també, Enemy, també?
Sí.
Ah, podria ser, podria ser.
Pissioneros, no?
De tota manera, potser que diguéssim als oïdors que som, qui som, que fem...
Ah, que va.
Bé, és clar, sense condicions, sense condicions.
Sense condicions.
Avui, novament, estem aquí, un dimarts més, disposats a passar-nos-ho bé,
a parlar-vos de les pel·lícules, com esteu veient,
que ells dos ja s'han recomanat un o l'altre aquest estiu.
I, a més a més, avui tenim que el Jaume Toc té un tema,
vindrà més tard, perquè suposo que arribarà més tard,
que ens ha de parlar del nou cinema de Barri Hispànic,
i, aleshores, doncs, nosaltres intentarem explicar, a més a més d'això...
Ai, sí, jo m'he llegit l'article.
Sort que tinguen el mòbil i van fer la foto.
Jo m'he llegit, jo m'he llegit.
Doncs ara ho miraré, ara ho miraré.
Jo m'he llegit.
Sort que el Joan posa una mica de seny aquí, eh, Pol,
perquè si no tu i jo comencem.
Sí, sí, sí, perquè si no...
Vinga, va, què més?
Total que, llavors, en la segona part del programa parlarem d'això,
i en la primera podem parlar, com feien, ja havien conversat ells,
doncs, de les estrenes, de les coses que han vist,
i jo, per exemple, us puc parlar d'una pel·lícula també d'estrena,
que no sé si us ha arribat informació d'ella,
que es diu L'Avenir, en francesa.
L'Avenir, sí, es va estrenar aquest divendres passat.
Es va estrenar el divendres passat.
Jo he quedat bocabadat dient que és una pel·lícula recomanable de totes totes.
És d'una directora que, confesso, que jo no coneixia de res,
la Mia Hansen-Lof, que després he descobert, curiosament,
cosa que tampoc sabia, que és...
L'esposa...
L'esposa, sí, senyor, d'aquest, com es diu, el...
No em surt el nom, ara.
Oliver Assalles.
Això m'he de dir.
És la dona de l'Oliver Assalles.
Curiosament, aquesta noia, que és molt jove,
fa una pel·lícula, comencem potser per la pel·lícula,
aquesta és la cinquena pel·lícula d'ella,
i descriu d'una forma molt harmònica i molt intel·ligent
alguns anys de la vida d'una professora d'institut de filosofia,
el qual fa que tots els diàlegs siguin una pel·lícula molt francesa...
I quina professora.
I quina professora, que és l'Isabel Rupert,
que ho fa molt bé, molt bé.
Jo, confesso, que no li tinc una mica de mania,
perquè sempre li donen uns personatges negres
i sempre fa coses que no m'acaben de convèncer,
i, en canvi, aquí m'ha enlluernat.
És a dir, confesso que...
No ho diràs per la pianista, ni per xocolat...
La pianista no m'agrada com...
Negre com...
No m'agrada, el personatge de la pianista no m'agrada.
Brutal.
És molt brutal, eh?
Doncs no m'agrada, no m'agrada.
Confesso que no m'agrada.
En canvi, aquí la trobo que està assenyera el personatge,
ho fa molt bé.
Aquesta noia, que és una professora de filosofia de quasi 60 anys,
descobreix una nova vida mitjançant unes pèrdues
que va vivint successivament a la pel·lícula.
I val la pena dir, com intentava dir,
que aquesta directora, que no coneixia
i que tenia unes enormes ganes de conèixer a partir d'ara
després del que he vist,
sorprèn amb una reflexió profunda i elegant
sobre les virtuts de ser feliç
i, en el fons, en el fons, és una pel·lícula,
ja dic, més més sorplès,
que la trobo brillant, la trobo molt madura
i amb una reflexió molt sutil.
Si alguna cosa, jo penso que destaca de la pel·lícula,
per això té un ritme que a tu t'agradarà analitzar-lo
des del punt de vista de muntatge,
perquè fa un muntatge no sincopat,
sinó que no acaba les escenes, les talla,
però vas entenent tot el que va passant
sense cap mena de problema.
Si fa elipsis, diguéssim, de muntatge.
Sí, ho estan entenent.
Hi ha una certa elipsis de muntatge,
però que li dona ritme.
És a dir, en lloc de ser un defecte,
és una qualitat,
perquè està molt ben muntat,
aquestes elipsis són permanents,
permanentment hi ha com elipsis de muntatge,
però que li donen un ritme i una diversitat
que no és habitual en el cinema.
Això destaca, és a dir,
la pel·lícula, el que més destaca
és que és com la ve de mateixa,
és molt natural, molt naturalista,
i l'exterminària, com deia,
interpretació de l'Isabel Hubert.
Aquí, doncs, que fa aquesta crisi intel·lectual,
que pateix una professora de filosofia,
i és una forma completament natural i orgànica.
És una meravella, us la recomano,
i també he descobert que la directora,
que només, com deia, té 35 anys,
és molt jove,
no solament és la parella de l'Olivera Sayas,
amb la que va actuar com a actriu
en dos films abans de casar-se amb ell,
sinó que...
Ja és molt, ja és molt,
ser la parella d'Olivera Sayas.
Sí, sí, sinó que va abandonar
els estudis d'interpretació,
més o menys per aquesta època,
va escriure,
va esdevenir crítica de callers de cinema,
donant bastant de temps,
fins que va descobrir
que el seu lloc estava darrere la càmera,
que havia de dirigir,
i fer els seus propis guions,
perquè totes les pel·lícules,
les cinc pel·lícules aquestes
que podem esmentar o podem...
La primera va ser
Todo está perdonado,
la segona és
El pare dels meus fills,
la tercera
és Un amor de la juventut,
que jo no he vist,
i molta gent m'ha n'ha parlat molt bé,
però jo no he vist,
l'última que va arribar fa poc a Espanya,
Eden,
i aquesta que us recomano,
és a dir, aquesta té, a més a més,
l'os de plata
de la millor direcció del 2016,
per tant, és una pel·lícula
que està premiada,
que tothom l'ha considerat
que la direcció és extraordinària,
i per tant, bueno,
és una pel·lícula
de tota manera,
doncs, que val la pena
val la pena veure.
És curiós que la gent
que passa perquè hi és do cinema
acaba posant-se al final
darrere les càmeres.
O sigui, hi ha alguna cosa
que els empenya a dir
la meva crítica no es veu,
potser,
vaig a fer pel·lícules crítiques.
Clar,
jo penso que,
en certa mesura,
és una mica normal que passi,
perquè si a tu t'interessa molt
una cosa,
i si tu lleixes molt de literatura
i has escrit de literatura,
és comprensible
que algun dia
diguessis a escriure una novel·la,
per exemple.
Entens?
O sigui,
no és tan allunyat de...
No és una cosa irracional,
sinó que és una cosa...
No, però digues,
és curiós,
vull dir,
no m'imagino el Carlos Bollero,
ara que se'n va fent una pel·lícula.
No, no és d'aquesta branca,
no és d'aquesta branca,
el Bollero.
No és d'aquesta branca.
El Bollero no, home.
Què vol dir,
Bollero?
No.
Home, vull dir que...
Sí,
jo sempre m'he considerat
fora de la normalitat.
Tu?
Sí,
perquè és que no he tingut mai vocació
de fer una pel·lícula,
ja veus tu.
Jo no,
a mi em passa al contrari, eh?
En canvi,
jo el que sí entenc,
bueno,
el que sí que m'aporta al cinema,
doncs,
és aquesta finestra, no?
Dius,
ostres,
tu,
se mou et de casa,
et ve tot aquí,
de quina manera està fet i tal.
Molt bé,
bona tarda,
bona nit.
Bona tarda,
bona nit.
Ha arribat com una tromba, eh?
Sí,
i ja t'estem,
ja hem presentat,
quan ja no estaves,
que ens parles després
del nou cinema de barri espanyol.
Ah, sí?
Això és molt bé.
Bé,
bé preparat,
bé preparat,
bé preparat.
Ell ho va fer la setmana passada
amb això d'Elite,
això de...
Cuerpo d'Elite.
No,
Cuerpo d'Elite no l'he vist,
eh?
No l'he vist.
No,
no?
No,
la del Futuro ja no és lo que era,
la última del Daniel Rovira.
Ah.
Ho vaig comentar jo.
No és la mateixa.
No és la mateixa.
Voleu saber l'opinió
d'aquesta de l'avenir,
del porvenir,
que s'ha dit aquí?
Aquesta traducció,
em sembla que està bé,
del nostre amic comú,
el Ruiz de Villalobos.
No res, eh?
Ja us puc imaginar
com va la cosa, eh?
No, no,
suposo que ho deixa bé, no?
Bueno,
com sempre.
Com sempre.
No, no massa.
Com sempre,
però tu ho deixa bé.
Diu aquí,
sí?
Bueno.
Sí,
quan va venir aquí un dia també.
S'ho va carregar al tenisbo,
és a carregar...
Bueno,
però a mi això em va semblar bé.
Al tenisbo n'hi ha més d'un.
Això em va semblar bé.
Llavors diu
el porvenir
de Mia Hansenloff,
que arriba avalada
per bona part de la crítica
després del seu pas
pel Festival de Berlín,
pot ser la primera
de les decepcions
d'aquesta setmana,
ja que la història de Nathalie,
la d'aquesta professora
que tu deies,
interpretada per la Isabel Opert,
és tan forçada
com la quantitat
de frases filosòfiques
que Hansenloff...
No, no estic d'acord.
Jo dic que si volia saber
l'opinió...
No em calia, ja l'he cal.
...ha anat agafant
a la pel·lícula
com si fos un culleret
per a intel·lectuals burgesos.
No, no, no,
estic d'acord,
perquè justament
una de les coses
que jo destacaria
de la pel·lícula,
que això passa
amb les pel·lícules franceses.
Franceses franceses
tenen una certa tendència
a utilitzar, doncs,
el llenguatge intel·lectual.
Aquí és un moment
de mirada,
surt el Pascal
o un moment de mirada
sortirà, doncs, què sé jo,
qualsevol Schopenhauer
o qui sigui.
Però està completament justificat
perquè ella és una professora
de filosofia
i a més a més
no està forçat.
És a dir,
jo, contràriament
al que diu
el nostre amic Villalobos,
perquè és amic
i el que ens veiem
a les espaces de premsa,
és una persona
molt encantadora,
des d'un punt de vista
d'intel·lectual
o des d'un punt de vista
de crítica
de cinematogràfica
discrepo absolutament
d'aquesta opinió.
És a dir,
tinc la sensació
que al contrari,
una de les coses,
és a dir,
la pel·lícula és molt,
com deia,
si destaca alguna cosa
és que sembla
la vida mateixa,
sembla que estiguis
contemplant una cosa
que t'està passant
davant dels ulls,
que coneixes
aquella persona,
que coneixes aquell altre
i les converses
que s'estableixen
entre ells,
els diàlegs,
etcètera,
són completament
versemblants,
és a dir,
per mi no hi ha res forçat.
Us agrada aquesta música
de fons?
Així,
Demolition,
queda bé,
hem de parlar una mica
de la pel·lícula
i m'agradaria
recomanar
o demanar
que algun dia
la veiéssim tots
per poder intentar
desentranyar.
Podríem fer una espacial
o bé del director
o bé de l'actor.
Qui és aquesta pel·lícula?
Qui és aquesta pel·lícula?
O sigui,
el Jake,
el Jake aquest.
T'encanta,
t'encanta el Guilenhal,
eh?
Aquí hi ha una espacial.
Director és el Villeneuve,
aquest que havia fet...
No,
Prisioneros,
Prisioneros.
Prisioneros és extraordinària.
La d'Enemy també seva,
llavors.
És que no ho sigueu del tot.
Sí, sí,
no ho pots buscar,
però Enemy ja m'hi jugaria
tot.
I aquella altra
que era en un poblat
en el que hi ha una matança
per part d'uns cristians,
com es deia aquella pel·lícula?
Incendis.
Sí,
Incendis.
Incendis és la famosa
palau de teatre
que es va passar...
Sí, sí,
però també la pel·lícula...
És d'ell,
és d'ell també la pel·lícula?
Sí.
Però i Enemy és del Saramago,
és un llibre de Saramago.
Vull dir que
l'adaptació i Demolition
no ho sé ara mateix
si és d'alguna adaptació.
No,
sí,
però ara ho miraré.
Jo Demolition no la coneixia
ni sabia que d'aquest director,
que a mi m'agrada molt
a Prisioneros,
Prisioneros és aquell
d'enfrontament entre dues persones.
És extraordinària,
he vist d'un parell d'altres vegades.
Que és també el Jake Gyllenhaal.
Sí,
és el Jake i el...
Sí,
a més la vam fer,
crec que abans d'ahir
o l'altre
per la tele,
la vam fer,
a 8TV,
crec.
Ni idea.
dues cosetes.
Parlant això del Villalobos,
que també comenta sobre Neruda,
sí que esteu d'acord.
Perquè la setmana passada
vas dir que Neruda,
que l'havies vist també
i que es va estrenar
el divendres passat,
et semblava més aviat
una decepció fluixeta
i amb això esteu d'acord.
Molt bé, molt bé.
Vull dir que...
Ell diu que...
Bueno,
diu algunes coses,
com sempre,
diu que la segona possible decepció
és un biòpic
sobre Pablo Neruda
que ha dirigit el xilè
Pablo Larraín,
aquest director que tu comentaves
que havia fet no
i moltes altres coses,
però aquesta...
I això.
que diu, és que és així aquest home.
Com se sap molt bé,
li agraden els temes tremendistes.
Diu, no hi ha més
que recordar al club.
Diu, això, perdó.
Bueno, ja està.
Llavors, l'altra cosa
que sí que volia dir
és que el Demolition
i tota la filmografia
de Villeneuve
i d'altres directors,
però Villeneuve especialment,
a mi em sembla
que el que fa que toma
sempre es parla, no?
Parlem aquí molt
del tema dels clàssics,
que si el cinema d'abans
és el cinema d'ara
és millor.
Jo crec que difícilment
es pot pensar
una manera d'afrontar
les històries,
l'introspecció
amb els personatges,
com ho planteja aquest home
amb aquesta manera
de fer cinema.
És a dir,
és que en cap moment
et pots imaginar
el que passarà
en el següent moment.
És a dir,
és completament impossible
d'endevinar.
Aquesta pel·lícula
va estar a l'estiu
o la van fer quan?
Sí, la van fer,
si no recordo malament,
a principis d'estiu,
jo crec.
Juliol, sí,
em sembla que sí,
la tercera setmana.
La va durar poc
i la van reure,
perquè és que jo no...
No, és que és el risc,
jo crec,
també d'estrenar a l'estiu,
no?
Que són pel·lícules
que passen molt desapercebudes.
Però jo vaig anar
als Verdi,
la sala pràcticament buida,
sí que era entre setmana de nit,
però pràcticament buida,
que a més es van equivocar
de pel·lícula
i ens van començar
a posar una altra
de Bollywood,
que jo pensava,
hòstia,
quan surt l'actor aquest.
Però la pel·lícula
és de,
no de 10,
però potser de 9,
segur,
perquè és que,
bueno,
ja l'acabaràs,
ja l'acabaràs.
Ja l'he d'acabaràs.
Ja ho acabaré
de comentar.
Però és això,
és una descripció dels personatges
que aconsegueix arribar,
no sé,
et fa plantejar,
és tan abstracte
que tu mateix
et vas ficant allà
i t'estàs preguntant
què t'està explicant
aquell home contínuament.
Ja.
Llavors,
no té una narrativa
ni una manera de funcionar
clàssica en cap moment.
És allò, no?,
cada vegada hem parlat
de les noves maneres
de fer cinema,
de les noves maneres
d'entrar amb els personatges,
de les noves maneres
d'agafar una història
i portar-la
a la màxima expressió
de tot,
de l'anàlisi.
Bueno,
la veurem
i parlem-ne,
busquem-ne en un altre moment
i intentarem veure-la.
A veure si podem fer.
Intentarem veure-la.
Què més heu vist?
Què més heu vist d'estrenes
o cap aconsellant?
Jo, com que vau anar a veure
l'Hombre de les Mil Cares
i estic,
com cada temporada,
però aquesta temporada
potser ho aconseguiré
perquè he trobat
una manera de fer-ho,
doncs vull anar veient
cinema espanyol,
llavors aniré veient
pel·lícules a casa
i cinema espanyol al cinema,
que així poso una miqueta
els meus dinerets,
perquè vagi la indústria
cap amunt.
Què us sembla?
Què us va semblar la tarda?
Em va semblar increïble.
Les Mil Cares.
Em va semblar increïble.
És que,
clar,
jo,
com que havia sentit
l'opinió del Joan
i del Pol,
tenia les dues versions.
Pensava que
em decantaria més
parlar del Pol
perquè de vegades
tenia més afinitat,
però no sé,
tampoc ni una cosa
ni l'altra.
Tampoc em va entusiasmar
el ritme que tenia.
No em va semblar
tan proper
a un ritme vertiginós,
tipus Gai Ritz
i com tu deia.
No em va semblar tant.
Però em va semblar
tan honesta,
tan ben caracteritzat
als personatges.
L'Eduard Fernández
és que,
clar,
tu, Joan,
deies que no t'acabava
de convèncer.
Bueno,
Sant Sebastià
li donar la raó, eh?
És que el que fa...
No, no, no.
Jo considero
que elEduard Fernández
és una gran aconseguit.
No, no, no,
però en aquesta pel·lícula.
Vull dir,
jo crec que aconsegueix,
és el personatge
de Francisco Paesa,
de Paco Paesa,
que és una persona
que enganya a tothom,
a la seva vida,
a tothom en tot moment.
Llavors,
jo crec que aconsegueix
l'actor
ficar-se tant en la pell
que aconsegueix
enganyar el propi espectador,
perquè et cau tan bé,
fins i tot,
és que dius,
aquest home és d'una tendressa,
vull dir,
té aquests problemes
amb la dona,
no,
que intenta recuperar-la,
i ell fa aquesta cara
tota l'estona
aquell posant,
no,
d'aguante,
no,
d'estar allà,
bueno,
jo ho vaig fent,
tampoc no passa res,
però en el fons
està fent tot el,
movent tots els fils
perquè la cosa vagi
cap al seu benefici,
és brutal.
Llavors,
quan ho vas descobrint
això dius,
que malparit,
no,
però,
però clar,
ja no pots fer res,
llavors t'enganya,
t'enganya,
vull dir,
i per això l'Eduard Fernández
et fa creure allò,
i et fa una sensació estranya,
no,
dius,
ara què està fent,
posant aquesta cara,
fent això,
i és que t'està fent creure
que és una bona persona,
i t'ho fa,
t'ho col·loca perfectament.
Llavors,
a mi el que sí que m'intriga
és el tema del moment polític
en el que s'estrena aquesta pel·lícula,
no,
això està ambientat en un moment
en el que ja sabem
quin partit governava
en aquell moment,
majoria crec que absoluta,
llavors,
no sé,
per què Antena 3,
Antena 3 Mèdia,
ho fa ara,
no,
com a projecte seu,
no sé exactament
què ens volen dir amb això,
ara,
el retrat d'una època,
el retrat d'una manera
de funcionar,
de la gent,
com dèieu l'altre dia,
no,
que mou els fils,
que va tocant d'aquí,
d'allà,
que fa el que sigui
i no té cap mena de problema
per amagar una cosa,
per anar passant,
en el fons sí que haguéssim d'analitzar
el que estàs dient,
en el sentit de dir
per què surt el Roldán
en aquest moment
és per compensar
el que està passant ara,
és a dir,
perquè el Roldán
representaria els socialistes,
no?
Sí,
és que es podria pensar això,
es podria pensar això.
No,
això hem de pensar
que a les pel·lícules
es tarda bastant de temps en fer,
llavors,
sempre hi ha aquest tema
que potser fa dos anys
que la van rodar,
rodar,
vam començar a rodar-la
o preparar-la.
llavors,
potser aquí,
a més,
és una pel·lícula molt densa
en quant a moltes localitzacions,
en molt equip,
és molt,
molt,
molt rica
en quant a producció,
o sigui,
jo no em crec
que hagin estat
menys d'un any i mig.
Tu vols entendre,
tu vols,
no,
no tarda tant en rodar-lo,
però bueno.
No,
no un any i mig rodant,
em refereixo
a tot el procés,
tot el procés.
A més,
és un procés d'investigació
que ell mateix,
quan,
perquè li han donat el premi
a Dard Fernández,
no?
No era la Concha de Plata,
a la millor inter...
Ah, sí?
Sí,
l'actor,
l'actor.
Sí,
sí,
millor actor.
i ahir quan feia el discurs,
quan va pujar a buscar el premi,
deia,
com dedicant-li,
no?,
al seu personatge,
ja no fictici,
dient,
ay,
¿dónde estés?
Si és que m'estàs viendo,
no?
O sigui,
m'he inventado totalmente tu vida
porque nadie sabe nada de ti.
Llavors,
en plan,
jo m'he creat un personatge
a la meva manera,
clar,
perquè com que hi ha tant de secretisme
en una cosa com aquesta,
i aquí jo crec que és el que
l'altre dia comentàvem
de valorar les directrius,
no?
El que pot donar un director
dins una pel·lícula
que és ficció
però són fets reals
aquí la llibertat
que és,
no?,
que el que deies tu,
Francesc,
no?,
de com un actor,
encara un personatge
que en realitat
és tan,
tan,
tan secret,
tan,
a l'hora tan dèspode
o tan el que sigui.
És el mateix que dèiem
fa no gaire
quan vam començar la temporada
que li vam dedicar
una bona estona
al personatge
del Ramon Mercader.
Exacte.
És a dir,
som històries
no similars
però sí paral·leles
d'alguna manera,
personatges foscos,
eh?,
que es mouen allà
a la història,
dins de l'entreteixit
de la història
i que jo la veritat
és que estic molt content
d'aquestes tres pel·lícules,
eh?,
aquesta,
l'Elegido
i la Tarde.
Per mi no té un nivell.
Exacte,
Tarde para la Ira.
Per mi no té un nivell.
Són tres pel·lícules
que han arribat últimament.
No té un nivell de l'Islamínima,
per mi no el té.
Ah, però és que no es pot comparar,
és que no té res a veure.
Per mi no té la mateixa qualitat
però això és una qüestió personal.
director que ha fet
un canvi de registre
bestial.
Un to, un ritme,
un...
Sí, sí, és que...
Però ni del ritme
el trobo tampoc tan tràpidament
i tot això.
No, no, no,
però es desfà.
El que passa,
és que sí que és veritat,
és dir,
l'Ome Fanade és un actor
que potser jo l'admiro de sempre,
inclús si suposo que us sabeu
que el vaig trobar per desgràcia
i em va parlar, doncs,
abans de l'estiu
que aquesta pel·lícula,
doncs,
ell considerava que calia la pena veure-la,
però jo com que potser
tenia moltes expectatives
i potser doncs em pensava
que doncs no...
Em va semblar que la veritat
no vaig veure tot allò
que potser indirectament
doncs ell m'havia volgut
no convence,
sinó sugerir, no?
Llavors...
Estaves enlluernat
amb la...
amb la...
amb la trobada
que ara hi...
Llavors,
jo confesso
que el tinc
per un dels millors actors
que deia espanyols,
però en aquesta pel·lícula en concret,
igual que em passava fa un moment
dient d'Isabel Cooper,
que hi ha pel·lícules
que a mi
doncs no em convencen.
En canvi,
aquesta última que he vist
m'ha agradat molt.
amb aquesta en concret,
trobo que el personatge
és interessantíssim,
que el que es mostra
és molt interessant
perquè mostra aquesta corrupció.
Hi ha coses
que fan cas
quan ja te n'enteres
que fan posar la cara de gallina.
Sí, sí, sí.
Totalment.
Aquest senyor, el PS,
va vendre dos missils antiaeris
a l'ETA
amb sensors de localització
perquè després poguessin agafar
tota la gent.
Anar a buscar la policia.
Ahà,
i va ser un cop
dels forts
que va a l'ETA.
Sí, sí, els forts.
Els diners,
com mostra la pel·lícula
dels rodats,
se'ls queda a ell.
se'ls queda a ell.
I a sobre cobra
de la policia secreta
o de la CIA espanyola,
del centre de investigació
secret d'Espanyol,
no sé si eren
244 milions de pessetes
de l'època.
És a dir,
cobra per les dues bandes.
Fa una mica el mateix
que suposo que sabeu
que feia el Marc,
el banquer,
durant la Segona Guerra Mundial,
que és
enviava,
venia armes,
enviava els vaixells buits,
buits,
sense les armes,
avisava en els alemans,
o al revés,
depèn de qui els venia,
que el barc anava per allà,
l'enfonsaven,
i llavors deia,
ho sento,
no s'ho he pogut entregar
les armes,
perquè els alemics
han enfonsat el vaixell.
És a dir,
que fotia doble negoci.
És molt espanyol,
això,
veig,
no?
No sé si és espanyol,
però realment
és al·lucinant.
quan t'enteres,
tens documentació
de coses d'aquestes,
és que han passat coses d'aquestes,
i el Paessa com a personatge
el trobo,
bueno,
doncs,
a mi el que em falla
de la pel·lícula en concret,
si vols que tornem una mica
a repassar coses de la pel·lícula,
és l'excessiva veu on off
que hi ha,
que per mi em molesta,
a mi em molesta,
és un problema meu,
i la segona cosa
que no acabo de convèncer
és el personatge
de Raoldán,
mentre el de Paessa,
doncs,
està molt bé,
està molt bé,
el trobo,
no me'l crec,
quan fa tota aquella mena
d'arrepentiment
o de dubtes
que té tot això,
no m'acabo de creure,
és a dir,
jo no m'acabo de creure,
és a dir,
no m'imagino
que un director
de la policia,
de la Guàrdia Civil
d'Espanya o l'excessiva,
tingui aquelles debilitats
que mostra la pel·lícula,
llavors,
jo no m'acabo de creure,
ara,
bé,
això és opinable.
Igual que l'he elegido,
és que són aquestes persones
que es moven,
jo,
a mi,
de totes maneres,
que això una mica
ja ho vas dir l'altre dia,
però sí que volia aportar
una cosa que,
no sé,
obriria un debat
que ara no cal
que tampoc allarguem
el tema,
o sigui,
simplement em fa pensar
en una mena d'hipòtesi,
no?,
que tinc jo per allà
i que us comento
que és el fet
que la gent que arriba,
no?,
a aquests llocs
de responsabilitat
tan alts,
no?,
el personatge del Belloc,
per exemple,
no?,
el ministre,
arriba fins allà
perquè tenen
com una característica
d'insensibilitat
moral i ètica
i una capacitat
no per gestionar emocions
sinó per oblidar-se
de les emocions
completament,
tenen en compte
on volen arribar,
al cap de la policia,
a ser president del govern,
que en algunes ocasions
no els surt bé
perquè fan una aposta,
no?,
com en aquest cas
el Belloc,
no?,
fer una aposta
perquè va dir
que trobaria el Roldán
que faria d'aquesta manera
i després li va sortir fatal
perquè l'altre
li va fer la jugada,
no?,
al Paessa,
però no sé,
és que aquesta impressió...
Però això no creus
que és veritat?
Això sí que ho veig
més veritat,
això,
sí,
sí,
i està molt ben...
I no penses
que això és el que està passant
en aquest moment
quan veiem la corrupció
del PP,
quan veiem casos
no en aquest moment,
és sempre...
Jo què sé,
penses en el Juli César,
no?,
ja veieu,
on vaig a parar,
no?,
o en l'Alejandro Magno,
no?,
és gent que per arribar
a fer un imperi
han de prescindir
completament de tot,
vull dir,
que no els importi
casar-se amb no sé
quantes dones
per aconseguir
amb les princeses
de no sé què,
dels regnes,
tal,
o...
De una manera,
Francesc,
per mi hi ha una diferència
fonamental
entre el que passa,
per exemple,
en aquest moment a Espanya
i aquesta pel·lícula
seria una mostra
de, com hem dit,
d'elements
incurs actuals,
del que passa,
per exemple,
a Europa,
és a dir,
a Anglaterra
o a França
o a Alemanya,
quan un senyor
fa una oposició
i posa unes frases
que no són seves,
dimiteix.
Aquí no dimiteix ningú,
és a dir,
llavors això,
no,
és un canvi fonamental.
Idealitzem una mica
el que tenim a fora,
però a jo també
passen coses similars.
No,
però no de la corrupció
del nivell que passen aquí,
és a dir,
no,
del nivell que passen aquí,
no.
Pensa que Suïssa,
per exemple,
que és un tema
que surt a la de jo,
és el lloc
per on passen també els diners.
No,
una cosa és que hi hagi banquers,
una cosa és que hi hagi banquers
o empreses
que es dediquen a això
que especulin
amb el que sigui.
Però estem parlant dels governs,
estic parlant de la gent
que dirigeix,
la gent que dirigeix Suïssa
o Alemanya,
o etcètera,
per qualsevol,
bueno,
què ha passat ara amb l'eplexit?
El senyor,
el senyor
que manava,
doncs,
a Anglaterra,
a causa que va passar
el que va passar
va dimitir?
Aquí dimiteix algú?
Jo veig que estem
en una òrbita
diferent,
completamente diferent
de la que pugui passar
a Europa en aquest moment.
És a dir,
no estem en la mateixa
escala de valors.
És a dir,
estem en una altra escala de valors.
I resulta que aquí,
una altra cosa que és dramàtica,
és que qualsevol corrupció
d'aquesta que passa aquí a Espanya
passaria a qualsevol país europeu
i la gent no els votaria.
Aquí la gent,
la corrupció del proper
és constant
permanent,
cada dia surt una nova,
ja no sé quina és la llista
tan llarga que hi ha,
i la gent segueix votant.
Llavors la qüestió
no està només
en els que
se situen a dalt,
està en els que els voten.
Clar, clar, clar, clar,
jo no dic que la culpa sigui,
sinó, no,
si estic d'acord amb això.
Potser algun dia
es farà una pel·lícula
de les trampes
que potser han hagut
darrere del sistema electoral.
No, no del sistema electoral,
el sistema d'informació,
és a dir,
els diaris,
la premsa,
la televisió,
que venen unes pel·lícules
que no són les reals.
És a dir...
Sí, però aquí
això ja una mica es veu,
perquè quan es parla,
perquè surten notícies
dels noticiaris,
de la primera,
amb els periodistes
de l'època,
tu veus
que el que t'estan dient
no té res a veure
amb el que està passant.
És que no té res a veure.
El que està passant
que te l'estan ensenyant
perquè són coses
que ja han anat
sortint a la llum
amb el temps,
allà tu venen
com una notícia,
com un reportatge,
com una cosa cridanera,
però tu estàs adonant-te
que no té res a veure
amb el que t'estan dient
en el...
Però no ja perquè sigui
una qüestió
que els mitjans
vulguin manipular,
que potser,
que segurament que també,
sinó perquè el fet
d'informar d'aquesta manera
com informen
les cadenes de televisió
i els mitjans de comunicació,
com que es mouen tant
per la immediatesa,
doncs miren de trobar
titulars grandiloquents,
coses que arribin a la gent
i en realitat
no estan aprofundint en res,
en realitat
no sabem el que passa.
Veiem les declaracions
del ministre
i ens la creiem,
no,
el govern d'Espanya
no pacta amb ningú
i ens ho creiem
perquè ens ho diu el ministre,
clar,
perquè és una persona
amb autoritat.
És a dir,
que la pel·lícula va molt bé
per això,
jo penso que sí que
és una pel·lícula educativa
perquè la gent digui
espera,
però què m'estan dient aquí?
Si el ministre
està dient una cosa
i en el moment que d'allò
jo me la vaig creure,
m'entens?
Quan va passar
i ara m'adono
que amb el temps
allò no tenia cap consistència.
Vull dir que sí que està bé
aquesta pel·lícula
com a cinema
de didàctica
política
per dir-ho així.
El fet de treure
ja el cas del Paese
i el Roldán
em sembla positiu.
Està bé,
jo això
ho trobo bé
i trobo que,
en fi,
jo vaig dir-ho
l'altre dia
que arrel d'això
jo he començat
a llegir coses
tant del Paese
com del Roldán
arrel de la pel·lícula
perquè penso que
motiva
que t'anar sabentis,
etc.
Jo, per exemple,
no sabia
que el senyor Roldán
va estar 15 anys a presó
i que des del 2010
està al carrer,
però no ha tornat
cap dels calés
que va robar.
perquè ell va fingir
el que s'explica
a la pel·lícula,
la seva mort,
és una cosa...
No, no, no,
el Paese,
li parlo al Roldán.
El Roldán, perdó.
El Paese,
el que està fora del carrer
és el Roldán
després de 15 anys
de presó.
D'acord.
I ha sortit
i no ha tornat cap
dels calés
que va desaparèixer
i està al carrer.
I el senyor Paese,
el senyor Paese
que és el que un periodista
l'han veu per París
i van començar a veure...
Perdona,
però el Roldán
no pot tornar els diners
perquè ja no...
ja no ho sé.
Clar, clar, clar.
Però vull dir que no ha tornat...
Ha vengut, no?
Ha tornat,
inclús tenia propietats
i coses li van incautar,
li van vendre, etcètera.
Però de la xifra
que va, diríem,
quedar-se
ha tornat un 5%.
Surt a la pel·lícula
el tema de Panamà,
també, eh?
De les offshores.
Vull dir que allà
ja feia anys, eh?
Vull dir que això
han sortit ara fa no gaire,
el tema dels papers de Panamà,
però és una cosa que...
Això segur que fa temps.
I el carnet
que té el Paese de...
Ah, sí,
com d'ambaixador.
D'ambaixador d'una illa d'allà.
D'una illa que no...
Per blindar-se, no?
Per blindar-se.
I proporciona blindatge.
Diu, uau,
és brutal.
El Paese,
no sé si sabeu també,
una cosa que és curiosa,
va ser l'amant
després de la vídua del Socarno.
És a dir,
després d'aquesta etapa
es va enrotllar
amb la vídua del Socarno
i, bueno,
i és bo que, doncs,
aquí la pel·lícula
no ho treuen
perquè és un tema, suposo,
ja desposteriori marginal
i suposo que desvirtuaria
una mica la història.
Però les dades
són aquestes.
És a dir,
és un personatge
realment, doncs,
això sí,
un moment curiós.
La pel·lícula
és una crònica,
una biografia
molt...
Jo penso que potser
si a un no li agrada massa
en un moment determinat
és perquè no s'assembla a res.
Vull dir,
no s'assembla al cinema.
Jo crec que no s'assembla
ni al cinema d'Escorcese
ni al de...
Estic una mica,
ho dic perquè l'altre dia
ho destacàvem, no?
Que si fos una qüestió
de ritme de tal.
No.
És que és eixut.
és que no té comicitat
en cap moment.
Així com l'Escorcese
en un moment determinat
t'entra en un bar
i coneixes tots els personatges
allà de casino
i dius, uah,
hi ha un glamour allà.
És que aquí no hi ha glamour
en cap moment.
Hi ha una fotografia fosca.
Hi ha uns personatges
que són un desastre,
vull dir,
per dins.
Fins i tot el Roldán
t'arriba a fer pena
perquè aquest home
que ha fet tot això
és que no té res.
Per això és el que no m'acabo de dir.
En canvi,
el que està molt bé
és el Coronado
em sembla molt bé
com a personatge.
Segur que sabeu
que és el que està inventat.
Tots els altres són reals
i el Coronado no existia
i l'han creat
com a narrador
perquè en llegava
per poder narrar-ho
totes les còpies.
No em molesta a mi
la veu a no.
I el que també sembla
que està molt bé
també és la dona.
Sí.
Com es diu?
Ara no em sortirà.
Si ho vas dir l'altre dia
i jo tenia molt present
quan veia la pel·lícula.
Ara no em surt.
Però sabeu que estava
molt ben caracteritzada,
molt ben caracteritzada,
no em surt el nom,
saps què ho he dit?
Sí, sí, però no.
És la que feia azul oscuro
casi negro,
la que fa moltíssimes coses.
Vull dir, doncs...
Ja la buscarà.
Marta, no.
Marta Etura, sí.
Marta Etura.
Molt bona, molt bona.
París.
La Etura està brutal.
Em sembla que està molt bé, molt bé.
Què més hem vist?
Què més hem vist?
Jo crec que en la línia
inclús del tema
aquest de corrupció
i de com funció
el sistema polític
i la policia i tot,
jo no he vist pel·lícules
però sí que m'he empassat
de forma brutal
a Narcos.
Ja l'he acabat.
En una setmana.
En una setmana ho ha fet això.
una trampa també de Netflix.
Que Netflix el que fa
és que quan estrena una sèrie,
és una temporada,
l'estrena sencera.
Llavors, clar, és tipus
dosifica't.
Dosifica la teva passió
cap a la sèrie.
Llavors jo m'he anat dosificant
però, bueno,
m'ha durat cinc dies.
Llavors són...
No he anat molts capítols
però sí que és la continuïtat
de la primera temporada
de, bueno,
com Pablo Escobar
es crea el seu imperi
i és la pujada de l'imperi
i sobretot la baixada.
I en aquesta...
És curiós que,
com ja havíem dit
en altres programes,
aquesta temporada
la...
No sé si ho heu vist
pels carrers de Barcelona.
Sí, estàvem fent
tota molta propaganda.
Doncs la propaganda
que es feia directament
era la imatge
d'ell mort
amb les dates, no?
De tal any o tal any.
Vull dir,
ells ja t'estaven dient
clar, evidentment,
jugant amb això,
que és una història real,
és a dir,
tothom que entri a la Wikipedia
fàcilment pot veure
que a quin any
estem a la sèrie
i a quin any va morir.
O sigui,
ells ja no en diuen...
L'últim capítol,
evidentment,
passa el que passa amb ell.
però té continuïtat
perquè el càrtel,
diguéssim,
de Medellín
no acaba amb ell.
És el que diuen, no?
Quan el rei muerto
el rei puerto, no?
Com ho comencem
aquella frase.
Sí, sí, així, així.
Llavors...
Que no rei puerto,
és diferent.
No, rei puerto no.
Però sí que és una sèrie curiosa
perquè juga precisament amb això,
com que és el segon cas real.
Potser sí que en el tema de Paessa
és un tema més secret,
més...
no se sap tantes coses.
En aquest cas,
juguen molt amb les interpretacions,
molt semblants, potser,
a Troia Directive,
en el sentit que tenen...
tens la part de la DEA,
que és el Departament Antidrogues
dels Estats Units,
que són els que van a buscar-lo,
els de la FBI i això,
i la part ja més de Colòmbia,
que són els que persegueixen
ja de forma ja més visceral, no?
O sigui, volen acabar amb ell,
sigui com sigui, llavors...
Però tens aquesta part
i la part de Pablo Escobar
que tens aquest personatge
que en realitat és molt entranyable,
és molt familiar,
és una mica Toni Soprano.
No sé si heu vist el Soprano,
però és una mica aquest personatge
molt destruït per dins,
però que ha de demostrar
davant dels altres
que no...
que està ferm,
perquè si no,
doncs el menjaran.
Sí que és veritat
que és molt més fosc,
Pablo Escobar sempre el pinten
com algun personatge
que gairebé no té més sentiments
més enllà dels seus fills
i de la seva dona.
Llavors,
bé,
simplement recomano aquesta sèrie
perquè ja fa alguns programes
que l'estava comentant
i informar-me d'una
que ja porta...
Ara comença la segona temporada,
crec que aquesta nit
es trenen el segon,
que és de la Fox,
que és Scream Queens,
que és com les reines del grito,
o no sé com s'hauria d'entradar.
Sí,
més o menys.
Però...
En comptes,
perdó,
en comptes,
és el drag queen,
no?
No,
en comptes,
seria Scream Queen.
És una sèrie dels dos creadors
de...
tant d'American Horror Story,
que són unes sèries
que encara estan en emissió,
però que també van ser
com molt bombazo
en el tema de les sèries,
però també són els mateixos creadors
de Glee,
que no sé si us sabeu la sèrie,
però és d'aquestes sèries
de musicals,
les típiques aquestes
d'americanes d'institut.
Llavors,
clar,
és una barreja molt estranya
que han aprofitat
els mateixos creadors
i han creat una sèrie
enfotent-se bastant
d'aquestes sèries
o pel·lícules d'assassinats
en sèrie,
tipus el Jason
o tipus...
no sé,
totes aquestes de...
com es diu?
Freddy...
Alfred Gruber,
però, saps,
com aquests assassins
d'espasa o ganivet en mà,
però barrejat
amb aquesta comèdia
molt negra
i molt àcida
ambientada
com a les hermandades
aquestes,
d'Estats Units,
de les universitats.
És una barreja
que és una bogeria
i aquesta segona temporada...
Sí que és veritat
que el primer capítol
va començar una mica més fluix,
però, bueno,
aquesta nit ja es veurà,
jo ja ho miraré a la Fox
i a veure...
Potser aquesta fins i tot
és més imprevisible,
no?
Que la de Narcos,
que ja més a menys
sabem com anirà
i pot tenir més...
Aquí se'ls en va,
se'ls en va molt
i són molt bèsties.
I tu, Jaume,
has vist alguna cosa
o vols parlar directament
del teu tema?
Sí, he vist Neruda.
Ah, què tal?
Bé, bé,
em va agravar molt.
Gràcies.
Llavors, també he vist
la pel·lícula
de l'Spielberg,
aquesta del Gegant,
i també, doncs,
Ben Urb.
O sigui,
tres pel·lícules.
Bé,
home,
la millor per mi
és l'última,
Neruda,
perquè hi tinc molta simpatia
jo en aquesta època
i el nom que tenia
cada cosa,
per dir-ho d'una manera.
Això que a vegades
hem parlat
i precisament
en el camp
de la salut mental
doncs ens estem inventant
constantment
doncs noms
que no siguin
vexatoris,
eh,
i que en definitiva
siguin acceptats
per tothom
i que provoqui
una dinàmica
entre tots plegats
perquè,
bueno,
perquè no hi hagi,
ja que s'ha
s'ha proposat
la societat
en el seu conjunt
doncs que
no han d'estar maltractats
perquè això
no té cap mena de sentit.
Llavors,
amb la qüestió aquesta
doncs
és tot el contrari.
A mi el que em passa
és que quan
el Neruda diu
jo soc comunista
i parla
amb el mateix president
i el president
no es posa les mans
al cap
però d'aquella manera
tan intel·ligent
quan li parla
i diu
què fariu vosaltres
si governaria
doncs,
en fi,
ell li explica
de manual
i llavors
tenen aquella conversa
em va semblar molt bé.
I després
hi ha una qüestió
de...
Jo penso que hi ha
una cosa molt interessant
en la pel·lícula
que és de la manera
que es crea
el personatge
del guia
el policia
el perseguidor.
Jo crec que és
molt interessant
a mi sobretot
a la part final
que va després
de la mort d'ell
però
perquè no
perquè allò
és que no lliga
de cap manera
per mi
però bé
vull dir
per altre costat
com que és el mateix
realitzador
del club
la veritat
és que el club
em va
emocionar
moltíssim
perquè a vegades
potser
no és tan qüestió
de saber
què és el que passa
o com ha passat
o tal
sinó
el que també
parlàveu aquí
com es construeixen
els personatges
i com ens arriben
a l'actualitat
i llavors penso
que això
es treballa
és que el club
és una pel·lícula
més delicada
i Neruda
no ho és
ni molt menys tant
vull dir
en el club
parla
d'una qüestió
molt dura
que va tenir
Spotlight
amb Spotlight
el seu esponient
més
virtuós
per dir-ho d'una manera
quant a guanys
i el club
va quedar
raconada
allà
en l'ombra
vull dir
que no la vegi
gaire gent
aquesta
per què?
perquè aquella jo trobo
que toca molt millor
tot el tema
aquest
i en canvi
Spotlight
és una mena d'espectable
allò
en realitat
en total
a veure
que no és que sigui dolenta
perquè hi havia un senyor
que em destacava
que fins que no es mouen
perquè esclar
una de les coses
que planteja Spotlight
és que ja feia temps
que anaven darrere
de
que havia arribat
peces d'informació
però
exacte
i llavors
quan diu
el que
el que provoca
és el canvi
de cap
de cap
d'això
de prems
no?
Aquell
és el que diu
vinga va
som-hi
i anem a descobrir-ho
i llavors
aquella feina
és extraordinària
i aquí no
no hi hem de dir
bé
maricanada
però el canvi
a la fi
interessant
en aquest sentit
canvi al club
és allò
de dir
parlem de maldat
de bondat
això té a veure
amb el que representa
és molt delicat
això
i et pots passar
la frenada
a base de bé
i políticament
fotre un nyap
com una catedral
pel temps
de temps
quasi preferiria
potser que
comencéssim a parlar
pel tema
perquè si no
no tindrem temps
de parlar del tema
de tota manera
deixa'm dir
una petita cosa
sobre Ben Hurd
a mi em va interessar
Ben Hurd
probablement
per comprar-la
només
i perquè és un clàssic
és clar
i llavors
en aquesta pel·lícula
tot i que hi ha coses
sobretot al final
que no
que no hi puc
estar gens d'acord
sí que hi ha altres coses
que estan molt ben fetes
i fins i tot
jo crec que és molt
versemblant
la relació
entre els dos
i els dos protagonistes
no sé
jo la vaig trobar bé
em va semblar interessant
a més a més
hi vaig anar
amb els meus nets
que són suficientment grans
i els va preguntar
els va provocar
moltes preguntes
que em va semblar
molt interessant
aquest tema
això és bàsic
d'acord
en quant al tema
doncs el cinema de barri
que dieu
que bo
el cinema de barri
apa que no fa anys
que ens acompanya això
oi?
sí home
i alguna vegada
tens la temptació
i si aquesta temptació
no es compleix
el dissabte a la tarda
que és l'hora
del cinema de barri
doncs ara
teniu oportunitat
de veure
a la dos
doncs tot
un seguit de pel·lícules
que tenen molt
a veure
precisament
amb el que és
el cinema
potser no de barri
però el cinema espanyol
al cap i a la fi
i d'aquí
és on parteix
el treball
de l'Àngel Quintana
aquest crític
de cinema
que ens parla
del post-mort
autonòmic
no?
i en definitiva
ell no es carrega pas
ni a los ocho
períodos bascos
ni l'altre
sinó que el que està dient
és que hem passat
d'una situació
de lo impossible
i per exemple
d'Àgora
que són grans
produccions
i que probablement
hi podríem lligar
tot això
que aquesta
que encara no
els he vist
però que les veuré segur
el toro
aquesta última
que heu vist
dels Milcares
i l'altra
que d'allò
l'exido
tarde para la ida
l'exido
no tant
jo crec que allà
no
jo crec que allò
és més suau
és una altra cosa
és com un
és com un
és un toc
ara diré
un toc
d'amèrica
jo crec que sí
aquí està
jo crec
i en canvi
això
això que estic dient jo
és
és americanitzar
doncs un tema
que és pròpiament nostre
jo crec que és diferent
això és el que crec
que és molt important
vull dir
sabré distingir
aquests
aquests productes
llavors
el cinema de barri
seria allò
de dir
mantenim aquelles
constants
culturals
que hem mantingut
tota la vida
i lògicament
a partir del cinema
això es pot fer
i ho farem
i ho fem
eh
i llavors
ja veuràs
a veure qui s'escapa d'aquí
i tu saps de sobres
que hi ha hagut etapes
en la història
d'Espanya
no
que
en definitiva
doncs
se'ns escapàvem
ja
fins i tot
amb la pel·lícula
Surcos
eh
de Nia Vesconde
i després van venir
doncs
els grans genis
que també tenim oportunitat
de comprovar
la seva vàlua
actualment
no
del Carlos Saura
del Berlanga
del Verdem
no
que aquests eren els que
sortien de la regla
i no precisament
americanitzaven
el tema
sinó que
el que per mi
per mi queda com
el que
en definitiva
ha estat
el gran cinema espanyol
i llavors
doncs
bueno
el cinema de barri
en definitiva
és tot això
és
quina intencionalitat
hi ha al darrere
moltes
i aquí políticament
avui s'ha parlat
d'algunes coses
per què ara
s'ha de treure
i Antena 3
està al darrere
de treure
l'home de les mil cares
i aquest
i aquí s'ha quedat clar
que tots
heu estat d'acord
jo no he dit res
però vull dir
ja m'arribarà el moment
ja ho diré
com ara
llavors heu estat d'acord
que
algú al darrere
fa moure els fils
perquè les coses
estiguin com estan
i es vagin com es fan
podem creure
que això és cert
però jo crec
que això també
hi ha una part
de voluntarietat
que no està precisament
controlada
i crec que
el cinema espanyol
probablement sí
que ho està molt de controlada
però
encara que estigui controlada
Roffi
o José Lito
en fi
i d'altres
perquè fins i tot
el casen d'aquí
també va anar a fer-ho allà
i tal
vull dir
el que ja
no ha estat
tan malament
malgrat
que ja ho he esmentat
això del cinema espanyol
que cada dia
pots veure una pel·lícula
i barrejada
jo abans d'acabar
abans d'acabar
us he fet la llista
de les pel·lícules
que es poden
a la televisió
d'aquesta setmana
i hi ha tantes coses
interessants
començant per Barrio
que la fan
el divendres
d'aquesta setmana
a TV2
i avui em fan
avui fan
avui fan
avui fan
avui fan
sí t'ho puc dir exactament
avui fan
mira
a veure
viva dos nòvios
o una cosa així
avui fan una
de la Berlanga
que és
espera't un moment
està aquí
es diu
sí senyor
nòvio a la vista
o nòvio a la vista
del 1953
el de Luis García Berlanga
demà fan miel
amb un guió
del Rafael Azcona
és una pel·lícula
que va passar
més o menys desapercebuda
escolta
un moment
és que a mi m'agradaria
també veus
això és el que crec
que és important
destacar nòvio a la vista
això
quan ho llegeixes
i esclar
diu això és espanyol
segur
de seguida ho veus
però llavors
resulta que ho fa
el Berlanga
i dius
ostres
calla que això no és
igual que el que feien ahir
ahir era horrible
allò
més mal fet
no hi havia res
vaig veure un
quin era
cinc minuts
una del
del
del que feia
de Franco
com es deia
Fernando Ferdán Gómez
Fernando Ferdán Gómez
i el
Alfredo Maio
i això
i l'Alfredo Maio
una pel·lícula
d'any 44
que es deia
no me'n recordo com es deia
jo la vaig començar a gravar
i vaig parar també
esclar
i llavors avui dius
oi el nòvio la vista
ja veurem no
a veure què és
com va començar
aquest senyor
perquè
aquestes són
de les primeres
que va fer
i com va acabar
l'altre dia
veus
amb el Carlos Saura
vaig tenir un desencís
gran
amb la mà
tiene 100 años
si la vas veure
la vas veure
sí
bueno
no tota
està passada
està passada
jo trobo que sí
ja la primera una mica
ja m'ho va semblar
que també no fa gaire
que la van passar
i aquesta
és que no les veig totes
tampoc
a vegades és allò de dir
bueno
aviam
sí
el reflex
jo respecte al teu tema
volia fer un comentari
perquè m'he llegit l'article
que ens havies passat tu
que parla de
cuerpo de élite
parla d'aquesta pel·lícula
que jo curiosament
l'havia vist
no parlaves tu
d'aquesta
no l'he vist
no l'he vist
et parlava d'un altre
del mateix
Miquis per Bé
em sembla que era molt dolenta
no el Miquis per Bé
no
el Dani Rovira
jo aquí em va sorprendre
perquè la vaig veure
em sembla que d'estrena
també
o en alguna passe de premsa
no me'n recordo
i em va sorprendre
és a dir
jo quan tu em vas parlar
l'altre dia
no vaig identificar
que parlaves d'aquesta pel·lícula
i en canvi
és una pel·lícula
amb la Miquis per B
la Maria León
el Jordi Sánchez
que fa de Catalanet
i ho fa molt bé
amb el Carlos
perquè representa
que és una pel·lícula
que seguint la línia
que tu deies
que tu deies
això de Catalanet
a mi
sí
perquè t'ho expliqui
Jordi Sánchez és Catalanet
és català
és un faixet
és a dir
la pel·lícula
suposo que saps
te l'acord
l'has vista tu també
o no l'has vista?
tu no l'has vista?
sí
no és una espècie
d'esquadron suïcidida
però de policies espanyols
escolta
no
la crem de la crem
et diré una cosa
per situar-te
Cuerpo de l'élite
que és aquesta pel·lícula
que ara comentem
és millor
que la segona
d'Ocho Pellidos Vascos
saps que hi havia una primera
que ara es podia veure
i la segona era molt fluixa
doncs aquesta és millor
per mi
no arriba potser
a Ocho Pellidos Vascos
però és millor
que
per què és millor?
primera
perquè els actors
han estat molt bé
a mi que és per bé
la Maria León
el Jordi Sánchez
i molta més gent
i va
és una comèdia plena de bromes
en la que va
representa que és un
maten amb un esquadró
que han de matar un terrorista
llavors
volen formar
un esquadró nou
dintre de la CNI
si a diria
llavors resulta que agafen
gent
de cada una de les províncies
o
cada una de les regions
diuen ells
o de nacionalitats
espanyoles
entitats autolòbiques
hi ha
l'agarrado
diríem
l'agarrado catalán
el basc forçut
l'andalusa religiosa
i que no s'entén
quan parla
la murciana
el madrilen xuleta
i hi ha una cosa
que suposo que alguna gent
no els ha generat la pel·lícula
això són tòpics
tan tronats
tòpics
tòpics
tòpics
que està basada
igual que
ocho pell i dos bascos
en tòpics
és a dir
tot això és agafar els tòpics
del moment
però resulta que amb una certa
intel·ligència
és a dir
els dos guionistes
que a mi he assabentat
que són
gent que treballa
a la televisió espanyola
el Diego
el Adolfo Valor
i Cristó Valguerrido
i que són autors
de sèries televisives
fan un guió
que s'aguanta
fan un guió
que s'aguanta
i per exemple
hi ha una cosa
que suposo que
alguns els hi ha molestat
i que tenia una certa intel·ligència
i era més crítica
que altres
a part de demostrar
la corrupció dels polítics
hi ha un moment
que hi ha un nacionalista espanyol
que és molt nacionalista
que és molt fatxa
per entendre's
que al final resulta
que no és ni espanyol
que és colombià
i que vol ser espanyol
i per això
actua com actua
a mi em sembla
que és una pel·lícula
interessant
és una pel·lícula d'evasió
és una pel·lícula
que no té cap pretensió
de cap mena
simplement de passar l'estona
passar-la bé
però
aconsegueix fer-te riure
més que
a la segona
d'Ocho Apellidos Vascos
i que és una pel·lícula
digna
és a dir
per què no veure'l
és una pel·lícula
que s'aguanta perfectament
però seria cinema de barri
per passar el dissabte
en el programa aquest
de cinema de barri
és cinema absolutament de barri
és a dir
no hi ha cap mena
si voleu
ràpidament
pels pocs minuts
ah no
queda una estona
però no massa
si voleu
passem una mica
les pel·lícules interessants
que hi ha per aquesta setmana
a la televisió
podem parlar-ne
per exemple
Muerte entre les Flores
la fan el dimecres
a les 23.50
a la Calle 13
que és una cadena d'aquestes
el dijous
a TV2
a l'hora aquesta habitual
fan una cosa
que jo us recomano
si no la coneixeu
que es diu Meravilles
que és una pel·lícula
de 80
de Manuel Gutiérrez d'Aragón
molt bo per mi
és una peça situada
a l'extradi d'una gran ciutat
en aquest cas Madrid
que recorda
una mica
una mica
la simpatia
d'un realisme
recorda una mica
el realisme màgic
que estava posada de moda
amb el García Márquez
situada entre
l'irreal
l'oníric
la llibertat
la màgia
i
em penso que és una pel·lícula curiós
una pel·lícula
interessant
el dijous
a Paramunt
fan el Padrino 3
a les 22.30
però és que
no l'han passat mai gairebé
cada setmana
no l'ha passat mai
el divendres
fan Barrio
a la TV2
el Fernando León de Aranó
que per mi és
un dels millors d'ell
de la primera època
però després ha baixat
una mica de qualitat
però aquesta primera època
és el que va fer millor
el divendres
fan el Caballero Oscuro
del Cristóbal Nolan
en el TNT
a les 23.50
el divendres
és de pagament
no?
bé
però molta gent
les té
no?
el TNT
no
és TDT
jo diria que és
jo l'agafo
és un obert
jo també
és un obert
jo diria que és un obert
i no pagueu
hi ha una cosa
hi ha una cosa
que és Amores Perros
si la coneixeu
la fan
de l'Alejandro González
el divendres
a XTMRM
i a Catalunya
fan el dissabte
fan pa negre
a les
a la tarda
fan
el dissabte
fan també
Manhattan
del Woody Allen
a la AMC
a la nit
a les 22.10
o sigui que no parant
és a dir
ja veieu que hi ha
moltíssim
i en cacau
de pel·lícula
i llavors la gent
ja no cal que vagi al cinema
ni que es mogui de casa
ni res
a TV3
el dissabte
el diumenge
per la tarda
fan una cosa
que jo us recomano
si no la coneixeu
que es diu
Ahora o Nunca
una pel·lícula
del Bob Reiner
que és la història
d'una parella
de malalts
no sé si l'heu vista
terminals de càncer
que són
el Jack Nichanson
i el Morgan Freeman
un és un ric
empresari
multimilionari
que és un fill de puta
per entendre'ns
o un senyor
que actua en una forma
de ser molt irracional
o molt punyent
o que fareix a la gent
i l'altre
és un modest mecànic
que és el Morgan Freeman
i que es posen d'acord
per passar els últims dies
de la seva vida junts
es posen a viatjar
i la pel·lícula
és extraordinària
encantadora
molt humana
i molt tendra
ja veieu
és a dir
de cine
no parem
aprofitant
que estem parlant
de diferents pel·lícules
el Renoir
Florida Blanca
farà
30 aniversari
exacte
30 aniversari
també passarà
en el Padrí
no?
i llavors
doncs
bé
hi ha passat
Jules Jim
del senyor Trofó
i llavors
hi ha pel·lícules
prou interessants
com per exemple
t'estimaré sempre
a mi m'enamora
aquesta pel·lícula
del Rossellini
La gran il·lusió
Gent Renoir
aquesta és impressionant
El crepuscle
dels déus
els 400 cops
l'home que va matar
Liberty Valence
això sí que és
però tot això
té més de 30 anys
sí
això sí
no van passar
d'estrena
al Renoir
Florida Blanca
Amanece
que no és poco
aquesta és
espanyola
espanyola
molt surrealista
Rebat del Viento
una pel·lícula
que ha tingut
un record
molt interessant
l'han fet aquesta setmana
jo no l'he vist
a la gravada
per veure-la
l'han fet aquesta setmana
a la TV2
i llavors tenim
jo crec que
de les 3 millors
que són les últimes
el Despíritu de la Colmena
els Senderos de Glòria
i Viridiana
caram
o sigui que
un luxe
Senderos de Glòria
això els dijous
si no recordo malament
quin dia ho fan
el dijous
els dijous
a un quart de nou
del vespre
molt bé
molt bé
o sigui que
sí
29 setembre
és dijous
oi demà
molt bé
jo em quedo encara
amb el dubte
del tema d'avui
no sé si ha quedat del tot
no l'he vist del tot tancat
perquè
bueno
el fet de
que sempre
hi ha hagut aquest equilibri
o desequilibri
potser entre pel·lícules
que han mirat
de trobar el favor
del públic
doncs tocant els temes
d'una manera
superficial
diguem-ho així
per mirar
d'això
de tocar la fibra sensible
de fer riure
i de poca cosa més
jo no sé
en aquest sentit
si en temes
proporcionals
o en percentatge
llavors hem canviat
alguna cosa
respecte al que hi havia
és una mica forta
la pregunta
potser
el que hi havia
20, 30, 40 anys
perquè si ara
continuem tenint
tenim unes pel·lícules
que són molt valgoses
les que estem comentant ara
les tornem a dir
tarder per a l'aira
perquè estan ara
en el cinema
i a part de veure
tot això que tenim
a la pantalla
però parlem de cine espanyol
en general
o de cine espanyol
d'estereotips
perquè clar
també per a l'aira
ell vol fer la distinció
ell vol fer la distinció
entre una cosa i l'altra
clar i no sé
si veritablement
hem canviat
si hem canviat
alguna cosa
respecte al que es feia abans
que teníem un Berlanga
teníem un Bardem
com s'ha destacat
un Saur en un moment determinat
el que passa és que el Berlanga
amb això potser
sí que coincidiria
amb el que diu
el xul·legreix el Jaume
és que el Berlanga
utilitzava aquesta cosa popular
de l'humor
etcètera
però alhora
generalment de l'Ozcona
que eren brutals
que eren extraordinaris
que eren molt rics
doncs clar
no solament hi havia humor
sinó que a més a més
hi havia una crítica
o hi havia un plantejament
o hi havia uns temes de reflexió
per exemple
aquesta
aquesta de la
cuerpo delite
que està bé
hi ha més reflexió
que ocho pelliros bascos
les dues
és a dir
aquí hi ha més reflexió
és a dir
en aquesta en el fons
per mi és més
sent una pel·lícula superficial
per passar l'estona
que no passa res
com que planteja
una mica de tot
i ridiculiza a tothom
no deixa ningú bé
per entendre'n
sinó que tothom
té la seva cara bona i dolenta
cosa que no passa
amb altres pel·lícules
d'aquest estil
doncs surten dient
bueno
a sobre
es fot amb els polítics
doncs surten
home
no està malament
és a dir
té una certa objectivitat
i això no passa
en general
amb les pel·lícules
d'aquest estil
és a dir
pel·lícules d'aquest estil
amb això tens raó tu
crec que
queda només
la llapissada
la cosa humorística
la cosa de broma
la cosa de
per omplir una mica
i per fer
una cosa festiva
però que no porti res més
i llavors clar
distingir
clar
jo per exemple
tots sabem que
no sé
Ernest Lubitsch
amb tu vi o no tu vi
per dir posar un exemple
és una pel·lícula
que fa riure
i a la vegada
t'està dient
fent una crítica
mostrant uns personatges
suggerint coses
etcètera
que són brutals
que són extraordinaris
i això
o qualsevol pel·lícula
del Willy Wilder
que va amb aquesta línia
tu agafes l'apartament
o agafes qualsevol pel·lícula
de qualitat
del Willy Wilder
o
quan faltes
i te dones compte
que hi és tot això també
hi ha les dues coses
i amb el cine espanyol
només hi està
amb els grans autors
amb el Berlanga
però amb els altres autors
no acostuma a ser-hi tant
i en cinema
què està?
digues, digues, Jaume
no
és que
bueno
clar
no vas escoltant
ni vas intentant
agafar-ho tot
no
a mi se m'acut
que
tot plegat
és prou complex
i hi ha prou
habilitat
moltes vegades
per
veritablement
ser partícep
d'una manipulació
generalitzada
avui
precisament
hi ha estat
amb un grup de gent
i parlàvem
i dèiem
va, tots
estarem d'acord
que hi ha partits
que
i això ho sabem
s'han creat
des de la pròpia televisió
als mitjans
avui mateix
ha sortit un grup
aquí a Catalunya
que deia que havíem de treure
del mapa
doncs el Colón
allà ben posat
i tal
suposo que ho heu vist
perquè és d'allò
llavors
esclar
llavors
i parlant amb un company
doncs
és el que hem dit
eh
diu
però tot això
no deixa de ser
una cortineta
de fum puntual
en aquest moment
que demà passat
hi haurà una
un fet important
polític
i tal
i que suposo
que ja deu estar
decidit
suposem
i esperem
que sigui així
no?
i llavors esclar
dius
escolta
llavors què vol dir
tot això?
però saps la quantitat
de gent
jo no sé
si us ha passat
a vosaltres
però jo quan era molt jove
pensava
dius
ostres tu
diu
com crearem
tants llocs de treball
per tanta gent
que anem
que anem amunt
anem amunt
anem amunt
anem amunt
doncs sembla
que no té solució
això
per què?
perquè
les dinàmiques
que generem
doncs són d'una manera
que no poden tenir
un desllobrigador
de tot això
i que realment
hi hagi un equilibri
sí que ens atipem
més bé ara
però més malament
també
no?
més bé vol dir
no passem gana
però ara no entenc
el que tu preguntes
és com una cosa de futur
en aquest moment
però és que
això passa en el món
avui dia
clar
és que
i amb el cinema
passi igual
llavors
si nosaltres
fóssim capaços
crec jo
de diferenciar
una cosa de l'altra
i dir
jo soc partidari
d'anar per aquí
i me'n vaig a veure
el que vull
el que soc partidari
sense molestar
ni imprimir
desqualificacions
a ningú
ni res
i llavors
arribar a un punt
que és això
que dèiem ara
quan heu dit
diu
és que voten
amb aquesta gent
diu
però els votem nosaltres
la major part de nosaltres
llavors
què vol dir
que hi ha valors
que no es tenen en compte
hi ha valors
que no es tenen en compte
doncs jo penso
que s'han de tenir en compte
aquests valors
i en cinema
és exactament igual
i penso que
és el que cal aprendre
jo vull dir una cosa
però clar
no sé
ara ja
hem entrat un tema
que és potser més complex
però de fet
si ho simplifiques
al cinema
és que és exactament igual
tu
jo ho deia
potser més encarat
a diferència de Berlanga
d'altres temps
eren
que està més encarat
al tema de les produccions
en si
com a productores
és a dir
un ocho païdos
un
inclús diria
un pregon
un corpo d'élite
són les productores
ja no són tant
els directors
els guionistes
sinó són més
les productores
que manen bastant
el tema del corte
i potser
produccions més independents
com ara
el Ray Borny
aquí ja no es limiten tant
hi ha estereotips
n'hi ha moltíssims
però
alerta
aquí
aquesta la veig diferent
aquí està molt diferent
llavors potser sí que és
amb això coincidim
amb això coincidim
i aquí jo crec que el tall de confecció
està amb les productores
hem d'anar retallant
doncs aquestes constants
tenim tota una temporada per fer-ho
d'acord
i a més a més home
la setmana que ve
la setmana que ve
qui està darrere els vidres
i controlant-ho tot
i que
ens posa la música
que ens agrada
etcètera
etcètera
ens parlarà
dels cacs
i el cinema
i el cinema
espero preparar-me
però ajudeu-me
jo sé que el Pol ho farà
i els altres també
perquè el Pol té una sèrie d'idees
i de coses
jo aniraré de veure
recomanem aquella pel·lícula
concursante
concursante
si la podeu veure
perquè m'interessa molt
m'interessa molt aquesta
per veure com es fa
vinga
molt bé
doncs
fins la setmana que ve
la setmana vinent
adeu
adeu
M de Música
un programa
realitzat i presentat
per Maria Quintana
molt bona nit
una servidora que us parla
i el Carles a les vies