Title:

Pirates del Carib 5, Get Out i el ‘cinema autoconscient’: Taviani, DocsBarcelona i més

## Panorama de l’episodi > "El sentit de l'humor que no manqui mai" — obertura distesa abans d’un recorregut per blockbuster, cinema d’autor, documental polític i teoria del llenguatge audiovisual. ### Què s’hi tracta • **Crítica de Pirates del Carib 5**: música icònica, estructura d’episodi, to slapstick, antagonista potent i CGI notable. • **Bajo el sol (Croàcia/Balcans)**: tres dècades, memòria de la guerra i lectura exigent per a l’espectador. • **Get Out (Jordan Peele)**: thriller de terror amb sàtira racial, herència i actualització de Guess Who’s Coming to Dinner. • **El Silencio de los Fusiles (DocsBarcelona)**: negociació FARC-Govern, ritme documental i biaixos d’accés. • **Maravilloso Boccaccio (Taviani)**: Decameró amb posada en escena exquisida, to plàcid i bellea formal. • **Tema central: el ‘cinema autoconscient’**: diferències amb el metacinema, trencament de la quarta paret, mockumentary, deus ex machina conscient i complicitat amb l’espectador (Lynch, Woody Allen, Monty Python, Haneke, Gondry, etc.). --- ## Pirates del Carib 5: música, saga i espectacle ### Punts clau • **Música inconfusible**: leitmotiv reconeixible; s’associa ja indestriablement a la saga. • **Episodis més que saga narrativa**: capítols que comencen i acaben; referències residuals a films anteriors. • **To i públic**: aventura amb molta *slapstick* a l’estil Chaplin; orientada a espectadors joves, tot i la **durada llarga (2h20)**. • **Dues trames en un film**: a mitja pel·lícula emergeix un “segon problema”, sensació de “pel·li empalmada”. • **Protagonistes nous poc carismàtics**: el fill del tàndem Bloom–Knightley no té embranzida. • **Antagonista (Javier Bardem)**: **presència i mala bava** que s’empassa l’escena, construcció de personatge potent; encaix natural del personatge espanyol. • **CGI i rejoveniment**: Johnny Depp jove ben resolt en 4K; efectes de la tripulació fantasma **narrativament integrats**. • **Escena postcrèdits**: cal seure fins al final. • **Comparació amb Fast & Furious**: escalada d’espectacle i autoconsciència del “més i millor”. • Valoració: **entreteniment solvent**; “una més” dins la franquícia, però efectiva en taquilla. --- ## Bajo el sol: memòria i ferides dels Balcans ### Punts clau • Producció principalment **croata** (coproducció), ambientada en **tres dècades**: anys 90, 2001 i quasi present. • **Estructura mosaic**: tres històries que funcionen soles; alguns actors interpreten diversos rols. • **Lectura exigent**: deixa buits interpretatius perquè l’espectador construeixi sentit. • **Context històric**: dissolució de Iugoslàvia (1991), trauma recent, radicalitat del conflicte; debat sobre “guerra civil” vs. “guerra de civils”. • Recomanada per qui busca **reflexió històrica** més que entreteniment. --- ## Get Out: terror, sàtira i racisme liberal ### Punts clau • Jordan Peele firma un **debut rodó**: thriller-terror amb fort **subtext racial** i humor negre. • **Mirall de Guess Who’s Coming to Dinner (1967)**: parella interracial i trobada amb la família “progre”. • Frase-recurs recurrent: > “Votaríem Obama per tercer cop” — marcant la **falsa confortabilitat** liberal. • **Mecànica de tensió**: l’espectador és atrapat progressivament; equilibri entre clímaxs de gènere i comentari social. • **Interpretacions**: “de deu”. Final amb **guiño** d’humor que allibera sense diluir el missatge. --- ## El Silencio de los Fusiles (DocsBarcelona): crònica d’una pau difícil ### Punts clau • Documental de **Natalia Orozco** sobre els **4 anys de negociació** FARC–Govern a Cuba, fins a la signatura (2016). • **Ritme i reiteració**: avanços i retrocessos impedeixen un crescendo clàssic; tots sabem “com acaba” (teòricament bé), cosa que condiciona la tensió. • **Biaix d’accés**: més facilitat per filmar el **Govern** que la **guerrilla**, afectant la imparcialitat percebuda. • Moments destacats: - **La mà forçada**: encaix amb Raúl Castro que obliga Santos a donar la mà al cap de les FARC; el gest canvia la litúrgia. - **Classe i poder**: confessions de Santos sobre la seva “generació del country club”. - **Magnitud del conflicte**: comandaments, anys de guerra, generacions nascudes a la selva i reptes de reinserció. • **Context**: referència a la votació perduda i a les dificultats posteriors. --- ## Maravilloso Boccaccio (Taviani): Decameró en clau de bellesa ### Punts clau • Adaptació dels **Taviani** del Decameró: **5 contes**, posada en escena **delicada i mil·limetrada**. • **Segle XIV, la pesta**: 7 noies i 3 nois s’aïllen al camp i s’expliquen històries. • **To plàcid i lluminós**: menys corrosiva que l’original literari; una **delícia visual**. • Record de la seva “Le affinità elettive” (Guete): delicadesa, consciència formal i elegància clàssica. --- ## Tema central — El ‘cinema autoconscient’: quan la forma és el fons > "La forma i el fons s'uneixen d'una manera purament cinematogràfica" ### Definicions • *Metacinema*: mostra el procés cinematogràfic (rodatges, indústria) — p. ex. The Artist, Boogie Nights. • **Cinema autoconscient**: **juga amb el canal i el llenguatge** per fer-te conscient que mires cinema i fer-te **còmplice** del joc. ### Context i corrents • **Postmodernitat i digitalització**: més mans toquen el cinema; irrupció de moviments com **Dogma 95**. • L’autor (Lynch, Woody Allen, Von Trier, Monty Python…) guanya marge per **trencar convencions**. ### Recursos i exemples • **Subtítols com a “ment”**: Annie Hall — diuen una cosa i els subtítols en revelen una altra. • **Il·lusió i dispositiu**: Club Silencio (Mulholland Drive) — el so com a trompe-l’oeil emocional. • **Trencar la ‘quarta paret’**: Deadpool i House of Cards (l’“a part” teatral) parlen directament a càmera. • **Mockumentary**: The Office, Modern Family — el format entrevista legitima la mirada a càmera. • **Deus ex machina conscient**: Funny Games (el comandament que “rebobina” la narració); Monty Python and the Holy Grail (mor l’il·lustrador i s’acaba l’amenaça); Caché (joc de cinta i punt de vista). • **Anagnorisi meta**: The Truman Show i el mateix Deadpool — consciència de ser **personatge** dins un dispositiu. • **Joc de canal**: Gondry (La science des rêves) i Carax (Holy Motors) — transicions de mitjà, somni i performance. ### Idees força • **Complicitat de l’espectador**: no només entén la història, sinó el “com” s’explica. • **Sortir del teatre filmat**: el cinema com a **llenguatge autònom** capaç de **descriure somnis** i reflectir la seva pròpia naturalesa. • **Autor i concessions**: certs creadors poden portar el risc formal perquè l’espectador coneix el seu univers. --- ## Cloenda • Valoració coral d’un episodi **variat i estimulant**, amb ponts entre l’entreteniment industrial i la **experimentació formal**. • Avanç: contingut de la setmana vinent, “sorpresa”, pendent d’invitats.

['Pirates del Carib 5', 'música de saga', 'slapstick', 'Jack Sparrow', 'Javier Bardem', 'CGI', 'rejoveniment digital', 'escena postcrèdits', 'Fast & Furious', 'Bajo el sol', 'Balcans', 'Iugoslàvia', 'Get Out', 'Jordan Peele', 'racisme liberal', 'DocsBarcelona', 'El Silencio de los Fusiles', 'FARC', 'Juan Manuel Santos', 'Raúl Castro', 'Maravilloso Boccaccio', 'Germans Taviani', 'Decameró', 'cinema autoconscient', 'metacinema', 'quarta paret', 'mockumentary', 'deus ex machina', 'anagnorisi', 'David Lynch', 'Woody Allen', 'Monty Python', 'Michael Haneke', 'Michel Gondry', 'Holy Motors']