Cinema sense condicions
Hola, bona nit. Com tots els dimarts, a les 8, puntualment, puntualment avui, eh?
Estem aquí per preparar-vos de cine, Cinema sense condicions,
per explicar-vos què hem anat a veure, què ens ha agradat, què no ens ha agradat,
en què ens sembla extraordinari, què ens sembla banal, tot.
Que de tot hi ha.
Que de tot hi ha. Sí, com sempre, amb tot.
Estem aquí, hola Pep, per Mangol.
Bona tarda.
I tenim una convidada molt especial avui, que és l'Àngela Gutiérrez,
que ja va venir l'any passat. Hola, Àngela.
Bona tarda, bona tarda.
Va protagonitzar el momentasso.
Ens va, hem de dir-vos que ella té moltes facetes,
i una de les facetes precioses que té és la de soprar,
i ens va cantar en directe, a capella,
a l'àrea del Rinaldo, magnífic,
perquè és un record especialíssim que tinc d'aquest programa,
quan es finalitzava. Gràcies.
Bé, doncs comptem amb ella per quan vulgui entrar,
quan vulgui parlar, el que vulgui fer,
i a la segona part del programa,
doncs parlarem amb ella del que ens proposa.
Ens proposa parlar del Festival de Venècia,
coses diverses dels que ens pugui parlar,
d'algunes de les pel·lícules,
algunes les hem comentades, unes altres no,
però ella ens parla del que cregui interessant,
del que va veure, i després d'algunes,
després ens parlarà també del Jorgos Lantimos,
suposo que ho vas veure a Sitges, no?
Sí, sí.
És el curt aquest de Nímik,
que és la història d'un bilonxelista
que ja imagino que li pot haver agradat sent com és,
no sé la música, quin paper hi té allà,
però algú en deu tenir, espero.
És un curt, per això, no?
Sí, és un curt, és un curt.
És un curt.
Doncs ella ens en parlarà d'aquest cura específic.
Aquí tenim el bando de tot això,
i de la producció, i de les músiques,
i aquesta música en particular que ens posarà avui,
que hem buscat molt bé,
la Andrea...
Andrea.
Com si m'equivoco.
Hola, Andrea, bona nit.
Bona nit.
Bé, doncs aquí estem.
A veure, jo he vist poc,
és que cada dimarts dic que quasi no tinc temps d'anar al cine,
però inclús voldria més veure que l'any passat
algunes vegades veia les sèries,
perquè m'ajudava molt el Pol,
perquè ell també les veia,
i llavors, mira, ens posàvem en bonde amb aquest tema,
i llavors algunes coses ens agradava alhora,
algunes coses no ens agradava tant,
però comentàvem alguna sèrie,
i ara és que no em veig,
o sigui que...
Em veus tu, Andrea?
Sí, jo de sèrie sí.
Ah, sí?
Ah, mira, doncs...
Sí, sí, sí.
A veure si em poso a veure,
i amb tu comentem.
Comentem.
Molt bé.
Doncs jo he vist,
en canvi he vist una pel·lícula
que podria dir que és una pel·lícula clàssica,
una pel·lícula molt clàssica,
he vist la de la Menàvar.
Ah.
He vist Mientras duré la guerra.
A veure,
què he pensat de Mientras duré la guerra?
És una pel·lícula interessant,
perquè és una pel·lícula
que se centra
entre l'estiu
i la tardor del 1936,
quan s'ha declarat l'Alzamento Nacional,
i lligat a la intervenció de l'UNAMUNO,
la pel·lícula de fet estanca,
o l'última part,
és el paranimf de la Universitat de Salamanca,
quan ell fa una resposta enfadat sobre el que s'està parlant,
és un auditori militar,
sobretot d'ideologia falangista,
i ell respon airadament amb l'estil que ell tenia,
aquelles famoses frases
que no sabem exactament
de quines són les que va dir,
si és vencer,
no és el mateix que convencer,
o...
Vencereis, però no convencereis.
No ho sé el que va dir.
Perquè tenéis la força,
però no tenéis la razón.
La razón.
A saber el que hauria de dir.
i que el de la persuasión,
perquè para convencer,
hace falta prèviament persuadir.
Bé, no em sé exactament la franja del...
Però la idea sí que és que ell està enfadat
de la deriva que està portant
el nou govern feixista.
Té al costat,
o no sé si al costat
deu tenir el bisbe,
o té...
No me'n recordo si al costat...
O té el Milán Estrell.
I, clar,
és contra la ideologia del Milán Estrell
que ell fa aquesta proclama.
La pel·lícula...
Bé, a la presidència hi ha
tres o quatre militars...
Sí, però hi deu haver l'església, eh?
Sí, el Pla i Daniel.
Pla i Daniel, però...
Sí, sí.
Llavors era bisbe de Salamanca.
Sí, de Salamanca, sí, sí.
Bé, què puc dir d'aquesta pel·lícula?
És una pel·lícula minuciosa
perquè l'Amenàver n'és.
L'Amenàver pretén dir unes coses,
crec que sempre...
Suposo que és el que ell pensa, no?
Però és un director que...
Bueno, com quasi tots, eh?
Però que juga amb l'oportunitat,
sobretot amb l'oportunitat ideològica,
que això no ho fa tothom.
Bé, ell ho fa.
Perquè el meu modo de veure,
la pel·lícula...
La pel·lícula, per exemple, de...
Bé, Mare d'entro és una pel·lícula
que el tema és l'eutanàsia
i l'eutanàsia és una temàtica
que ja està agafada en aquesta societat.
I, per tant, ell la usa
per fer una història contundent
i important,
però usa aquesta història.
Per tant, usa una problemàtica
que ja és actual
i ell en fa una història.
Després l'encerta més o menys,
en aquesta jo crec que l'encerta.
Després, Àgora,
que a mi particularment m'agradar,
però m'agradar perquè jo sóc del sector
que m'agraden les matemàtiques
i, per tant,
fa un personatge...
Bueno, Àgora té molt a veure amb aquesta,
perquè en realitat Àgora planteja també
el problema entre la brutalitat
i la intel·ligència.
Ah, sí, clar.
De fet...
Que aquí es repeteix.
Sí, sí, tens raó.
Perquè ella, de fet,
la destrueix les hordes cristianes
que...
Coptes.
Exacte,
les estrictes.
Protegides per Dioclesià,
campaven com volien.
Però fixa't,
el que ell fa a més a més,
que això sempre ho té,
perquè jo què sé,
a nosaltres també té la tendència
a implicar
o a tirar per terra l'Església
i fer-hi el que li sembla amb aquest tema,
perquè en aquest tema ell és molt clar.
Però a la pel·lícula d'Àgora
usa una línia ascendent
del paper de la dona actual,
tot descrivint una dona del segle IV.
Que, clar,
ja és valent fer això.
Jo aquesta m'agrada sobretot
perquè era un personatge que...
És que la història d'Hipàtia d'Alexandria
és bellíssima, eh?
És impactant, a més a més.
colpidora, molt actual.
Per això, ell té aquest nas,
té aquest nas, eh?
La mena de veritat té aquest nas
d'agafar una prova
i usar-la d'una manera
original, eh?
Perquè no era fàcil agafar l'Hipàtia,
que a més a més ningú la coneixia
i no crec ni que sapiguessin
realment què estava explicant
aquesta dona.
Però és interessant
perquè ella fa coses realment interessants.
Doncs, i aquí torna a fer una cosa igual.
Què torna a fer?
Torna a...
Agafa el problema
que ell entén com a problema
ter d'Espanya,
que és la incompatibilitat
de dues línies de pensament
enfrontades constantment,
agafa un personatge
ubicat a les dues bandes,
perquè això és el que realment passa,
i l'utilitza per explicar això.
I és en aquest aspecte
que dic que és una oportunitat.
I, per tant,
és un ganxo
que ja té la pel·lícula d'entrada,
només d'usar el personatge.
Això és el que em sembla.
Després, clar,
l'altra cosa que té...
El guió està bé,
és un guió relativament pla,
trobo.
És un guió
que no te...
que no...
que no t'inoportuna.
Vull dir,
tu ja veus
com anirà passant.
Entre altres coses,
però saps la història.
Sí,
tota la pel·lícula
estàs esperant
l'escena del Paranit.
Sí, sí.
Sí, sí.
Que és massa poc, eh,
per ser una pel·lícula.
És massa poc
per quallar una història.
Ara,
què salva la pel·lícula?
I què la fa
tenir en compte?
Doncs l'actuació.
Les interpretacions.
Les interpretacions.
Els tres.
Els tres.
Jo trobo que el carrer Alejalde
ho fa molt bé.
Jo diria,
si em posés...
A fila prim.
A fila prim,
que fa bé el personatge
impertinent i fosc
de l'unamuno,
però no li dona
cap sutilesa.
I un intel·lectual
d'aquesta categoria
també té sutilesa.
i no l'usa.
No l'usa en cap moment.
Ja li va bé
que sigui malhumorat,
enfadós,
canviant...
A mi, personalment,
m'agraden més
les interpretacions
de Franco
i de Milán Estradi.
A mi,
de Milán Estradi,
sí que el de Franco
no em va agradar gens.
Només em va agradar
la veu.
Bueno, la veu no,
és que em va agradar,
però la trabava
molt ben trobada.
Aquella veu
és una veu
que jo recordo
els no dos.
Era una veu
que no era fàcil
i era una veu exacta.
Exacta.
La veu era boníssima.
En canvi,
el personatge
el trobo
fofo,
blando
i escurridisso,
que ja ho era.
Aquí està.
Té l'aparent apatia
del que te la fot callant.
Bueno,
que si jo sé
que està ben vist,
perquè està ben vist
quan hi ha la reunió aquella.
Que no sé,
jo pensava
que havia sigut a Burgos,
però potser era Salamaca.
Jo,
com que no ho sé gaire,
la reunió
que decideixen
qui durà el mando.
I ell està,
que això sí que me'l crec així,
i està ben descrit.
Està callat
quasi la mà,
perdona,
sembla que li rellisqui tot
i ell murri
i finalment
ell es fa amb el mando.
I el para ninfi
hauria d'anar a ell
i envia la Carmen Polo.
Jo el de la Carmen Polo
no m'ho acabo de creure,
d'aquella història
tan encantadora,
si voleu que us digui.
Està bé per la pel·lícula
i aquella mà
tan preciosa
em sembla bé
des del punt de vista
cinematogràfic,
però
conociéndola...
Aquesta dona
fan d'un en uno
costa una mica
de veure-la.
Sí,
però bueno,
el que sí que podria ser
és amb la línia
religiosa,
saps?
perquè això encara
s'hi podria adaptar.
És l'única cosa
que jo entenc
que pugui dir,
estar amb la línia
d'aquest format religiós
encarcarat
i rígid,
no?
Però per l'altre
jo diria
que no és una dona
que pugui estar
a l'alçada
d'un cap
que diu alguna cosa.
Però bé,
a la pel·lícula
li serveix.
La pel·lícula
es pot veure bé,
els personatges
els interessen
a tothom
i fa allò...
Què fa?
Que la luna
en uno
parteix d'una època
que ell és
d'ideologia
propera
a l'ideologia
socialista.
De fet,
té la càtedra
de Salamanca
i el rectorat,
crec,
amb la Zanya,
amb l'època de la Zanya,
i és la Zanya
que el treu
quan ell fa
la declaració
a favor
de Franco.
A favor
de la revolta.
De la revolta.
I llavors,
i ell té una vida
que el desterren
perquè
fa una provocació
d'Alfonso XIII,
vull dir que
Alfonso XIII,
vull dir que
ell és un home
que
crec que
canviant
de la seva
mentalitat,
però
relativament
fidel
amb ell.
Vull dir,
no és un
banal
que ara
del sol
que més calienta,
no és ben bé això,
no és ben bé això,
aquest home.
Però
sí,
va passar
d'una banda
a l'altra.
Què li passa
a la Meràver?
Que li va bé
això?
que li va bé
a la pel·lícula.
Sí, a ell l'interessa, segons diu,
segons ha manifestat,
li interessava molt
el personatge
i de fet
pretén una mica
que es vegi
la pel·lícula
com una història
que fa referència
a aquests
mesos concrets
de la vida
d'un amú,
no?
Sí.
Bueno, ell realment...
No m'interessa tant
la vessant política,
cosa que no m'estranya
perquè
si entrem
una mica
així
primirats
amb el que és
la història política
fins al final
de la pel·lícula
jo diria
que hi ha
un empat
si no
una lleugera
balança
inclinada
cap a la dreta.
I tant.
Més igual que s'ho faci mirar.
Perquè els cuida molt,
de fet,
inclús el Milán Estrell...
Bueno,
anava a dir-te
el personatge
del Milán Estrell
sí que trobo
que el broda.
Perquè podia...
Ja és un personatge
que, bueno,
és un home que
només té un ull,
és un home que
també és manco,
no?
Sí,
té quatre felices de guerra.
És de les
d'epopeia,
no?
I el...
Però bé,
ell en fa una caricatura,
l'Eduard Fernández.
L'Eduard Fernández.
Sí, però...
El transforma,
se'l fa seu.
Sí,
però caricatura
podia fer-ne
i en canvi
no li vaig estar
en caricatura,
eh?
perquè ell
l'esquema físic...
Quan agafa el criol
el fa vindre
i diu
mira, mira, mira
i pum!
Sí, però això és un...
Sí, això...
Aquesta és la banda més...
Friqui.
Friqui, sí.
La banda més friqui.
Però després
ell és contingut, eh?
Amb l'expressió.
Excepte aquestes cosetes
quan parla...
Molt, molt fidel a Franco.
Tota l'estona.
es veu que històricament
també era així, però...
Sí, sí, sí.
Bé, jo crec que...
ell era un home
que defensava la força,
la força per la força.
Fundador de la regressió.
1926, o sigui que...
Sí, sí, sí.
Tenia un passat ja.
Sí, sí.
Tot passat.
Sencer.
Bé, la pel·lícula
es pot veure,
és interessant
i té aquest interès
que us he descrit.
Després,
ja us ho he dit,
és una pel·lícula
d'estructura
clàssica.
Diria jo.
No hi ha grans girs en el lloc.
No, no l'he vist jo.
No, no l'has vist.
Només l'hem vist el Pep i jo.
Sí.
Bé, dels que estem aquí.
Sí, sí.
Espanya, sisplau.
L'Andrea tampoc l'ha vist, no.
Bé, jo crec que és una pel·lícula
que està tenint èxit,
que està a cartell...
Bé, ell en Vágora
va perdre molt...
Vull dir que era una pel·lícula
molt cara,
a Vágora.
l'aposta en escena era complicada
i cara i tot plegat
i va ser molt més minoritària.
Jo, en canvi, aquesta,
jo crec que va...
El moment és propici
per reflexionar
o fer veure que es reflexiona
sobre la temàtica
de l'enfrontament dels espanyols
i el tractament
és un tractament clàssic
de com planteja aquest problema.
Això és el que jo puc dir
d'aquesta pel·lícula,
que és la vida que he dit.
Saps què passa?
Que he perds l'oportunitat
per a mi
d'agafar
i traslladar
les grans qüestions
d'aquell moment
a l'actualitat
perquè no estem tan lluny.
No ho vol fer això, eh?
No ho vol fer de cap manera, això, eh?
Franco, el dijous
el remouran,
l'agafaran amb un helicòpter,
el portaran aquí cap allà...
Sí, sí.
Per això que el moment
és bo per ell,
per la pel·lícula, vull dir.
A la millor encara
li fan alguna punció
i en treuen
per fer algun tipus
d'evitament especial.
no ho sé,
és molt vigent, això.
Sí, per això
és oportuníssim.
I els acòlits,
els acòlits de Franco,
que són franquitos,
estan cada vegada
més presents
en el dia a dia nostre.
Sí, per això que la pel·lícula
és oportuna
i aquest nas sí que l'ha tingut
la mena a veure,
això sí que ho dic.
Per tant,
crec que s'està veient bé
i s'està veient
a molts cines
en aquest moment,
està a molts cines,
està en cartellera
de totes bandes.
Bé,
tu què ens expliques
del que has vist, Pep?
Jo us comentaré
de passada
una sèrie de títols
que he vist
però el comentari
serà molt curt.
Per exemple,
he vist molt cinema espanyol.
Ah, sí?
Sí.
són coses
que estan en cartellera, eh?
Per exemple,
El assassino de los caprichos
de Gerardo Herrero.
L'has vist tu?
No, no l'ha vist.
Bueno,
és una pel·lícula
amb Maribel Verdú,
és un thriller
d'aquests que es fan ara a Espanya
en el que
hi ha un tufo,
una cosa
que recorda una mica
les sèries,
o sigui,
la inspectora
no és un inspector
que és una inspectora
no és un...
És la Maribel Verdú
la inspectora, clar.
Sí, no és un subinspector,
és una subinspectora,
van evolucionant
però,
esclar,
no és...
El cinema d'aquí
no té la tradició
del thriller
que tenen
Amèrica
o que té
la part nord d'Europa,
per exemple,
els danesos
que fan sèries
que són
molt ben fetes,
molt ben construïdes
amb uns guions
molt perfectes
i aquí, en canvi,
el primer que falla
és el guió.
I llavors,
encara que les actrius
hi posin molta voluntat
i els tècnics
mirin de fer
una fotografia,
un muntatge,
no pot ser.
Amb aquest mateix estil,
aquest matí...
Ho fa bé la Maribel Verdú,
i per si...
No és un dels seus treballs
més reïcits,
però jo crec que una part
de la culpa
és que,
de vegades,
segons el guió
que t'enfrentes,
és que dius...
És complicat,
segurament.
Ara,
també,
clar,
hi ha gent com...
Com es diu la pel·lícula
que hi ha...
L'assassino de los caprichos.
Bé,
a l'exterior,
a l'estranger,
l'estrenaran com
The Goya Mordles,
perquè són els caprichos
de Goya.
És a dir,
és un assassí
que va reconstruint
escenes
de diferents caprichos
de la sèrie que va fer,
diferents escenes diverses.
Això és l'enganxo.
Sí,
un thriller
que agafa la pintura
o el gravat,
millor dit,
de Goya,
com a referent
per jugar
amb les dues coses,
no?
La que he vist aquest matí,
El silencio
en la Ciutat Blanca.
Que,
lo de silencio
i Ciutat Blanca...
I de qui és,
això de què és?
Això és de Daniel Calpersoro,
d'A3 Media,
produïda per A3 Media.
El mateix que he dit abans.
O sigui,
una producció
que està feta
amb aquest mateix estil,
és un thriller.
Aquí tenim un inspector,
la subinspectora,
que és la mateixa
subinspectora
de la Maribel Verduncet.
És curiós.
La mateixa actriu,
vol dir?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Que fort.
I tant.
Bé, és que ja dic,
és que a vegades penses,
sí, bueno,
és que ja és una moda això,
no?
I tot el que he dit de l'altre
val per aquesta.
És a dir,
no,
el que jo...
Bé, aquesta,
a veure,
aquesta és pitjor.
És pitjor en el sentit,
sí que hi ha una colla de...
Colla, eh?
No un o dos,
diversos.
fallos de rècord
que això ja és per fer-s'ho mirar.
O sigui,
hem sortit de veure-la
i comentar-la com els companys,
i jo els deia,
però és que
quan acaben de fer el muntatge
no se la passen
abans d'enviar-la a la distribució?
I si és així...
Bé,
saps què passa?
Està basada en un llibre.
Jo crec que els hi ha agradat tant
un punt concret
del llibre
que es trasllada al guió,
que...
però, bueno,
no el dic perquè
és una pel·lícula de sisplans,
llavors,
seria...
Airejar-ho, no?
Però em sembla que els hi agrada tant allò
que en funció
d'aquell punt
àlgid del guió
tot el que més
va tirant per la part de davant
i la continuació
i ben, llavors,
tancant la pel·lícula
d'una forma ja
de lo més absurd.
O sigui,
en fi...
Digue'ns alguna cosa que t'hagi agradat.
Seguint.
Bé,
si tinc que parlar d'alguna cosa
que m'hagi agradat...
Sí, sí, sí.
Mira,
no m'ha agradat
però val la pena...
No, sí,
però val la pena comentar
perquè és un director
que a molts oients
els hi sonarà
i es tracta
de Constantino Costa-Gabras.
Ah, sí.
De Costa-Gabras
s'ha estrenat
Comportar-se com a adultos.
En anglès
Adults in the room.
Sí, aquesta es va estrenar
sempre que traduïm...
Ah, sí?
Aquesta sí que l'has vist.
Va,
doncs a veure els dos comentaris.
Jo d'aquesta
us comento
el que he posat
amb la meva crònica.
Com se diu?
Adults in the room.
I aquí l'han traduït
com Comportar-se com a adultos.
Ah, Comportar-se com a adultos.
Sí, això és una mica
una ironia
sobre el comportament
que té la troika
quan està parlant amb Grècia
l'any 2015
per atornillar-los
fins a mirar
de...
de...
de...
de matxacar
Grècia
com a nació, no?
Sí, sí.
Val, doncs
és un film
de tal com he dit
de Costa Graves
versat en un llibre homònim
de Yanis Varoufakis
que era
l'exministre de Finances grec
l'any 2015
Sí, sí, clar.
formant tàndem
amb Alexis Xipres
van dirigir
les negociacions
amb la troika
o sigui
la comunitat
econòmica europea
el Fonds Monetari Internacional
i el Banc Central Europeu.
A partir del mandat...
Doncs com a temàtica
està fent, no?
Sí, a partir del mandat
que les urnes
els van donar
dintre del que era
el govern
de Siriza
el govern
comunista
d'Esquerres
que va guanyar
a Grècia
en aquest moment.
Costa Graves
és lliure
a l'argumentari
de Varoufakis
i de l'esquerra
comunista
i el resultat
és una pel·lícula
que dona
una visió parcial
dels enfrontaments
entre el ministre
de Finances
i els representants
de la comunitat
econòmica europea
i sobretot
d'Alemanya
on aprofita
per fer sortir
algun vell conflicte
i compte pendent
que venia ja
de la Segona Guerra Mundial.
Gabres
de Zeta
en 1963
que va ser
la seva primera pel·lícula
que també tractava
de Grècia ja
Adults in the Room
del 2019
ha dibuixat
una trajectòria
molt personal
sempre lligada
més o menys
al cinema
de denúncia
polític
i en aquest sentit
els seus fans
no sortiran
decebuts.
En l'aspecte tècnic
cal valorar
com bon ofici
el seu bon ofici
en la direcció
la interpretació
de
Cristos Lulis
en el paper
de Varoufakis
que està
molt bé
està
ell
molt posat
llens del paper
tal Creus
i
sobretot
l'esplèndida
partitura musical
d'Alexander Desplat
que posa
èmfasi
i subratlla
en eficàcia
l'atenció creixent
del film.
Llarga.
Sí, sí.
Ja dic
el problema
aquí
des del meu punt de vista
està
en que
els que siguin
fans
de Costa Gables
sortiran
satisfets
i els que
sempre
hagin tingut
una visió
més crítica
sobre ell
la pel·lícula
crec que els
semblarà
excessivament
llarga
i repetitiva
perquè
realment
hi ha
escenes
que
són
gairebé
calcades
jo ja
comprenc
que
en uns
quants
mesos
de negociació
fan sempre
el mateix
efectivament
ja sabem
el que passa
però
home
al cine
hi ha
el muntatge
i l'agilitat
i això
es pot
superar
una mica
llavors
el que hi ha és una cosa interessant
que potser si el film
hagués anat més per aquí
li hauria sortit
almenys pel meu gust
millor
i és que
hi ha un moment
en què
com que estem parlant
en realitat
d'una tragèdia
i a més a més
anunciada
no
d'una tragèdia
d'un país
Grècia
que és
l'albressol
de la tragèdia
clàssica
ah
doncs hi ha un moment
en què fa una escena
així com una mica
surrealista
en què surten
com un cor
com el que hi havia
en les representacions
de la tragèdia
greca
i allò
doncs
li dona
una distància
entre
la realitat
i el que s'està fent
que sense trair-la
perquè en realitat
el que va passar
ja ho sabem
la troika
va dividir
a Xipres
i a Barofakis
Barofakis va tindre
que dimitir
va continuar a Xipres
i ja sabem
com va acabar la cosa
imposant-se a Alemanya
matxacant-los
un 40%
de les pensions
avall
bueno en fi
tota la classe mitjana
i la classe
més crítica
sí sí
o baixa
de Grècia
ha patit i pateix
les conseqüències
d'aquell moment
no en fi
jo l'únic que puc dir
és que un Costa Gabres
que és del
estava mirant
de quan
quina edat
té aquesta
2019
ell
ell
ah no
la pel·lícula
és del 2019
però el Costa Gabres
jo dic
home deu tindre 70 i pico
és del 33
sí sí
bastants més eh
clar
i fer una pel·lícula
d'aquesta envergadura
doncs
sempre
sento una certa
consideració
per la gent
que s'atreveix a tant eh
home
per això m'ha agradat comentar-la
perquè jo crec que
Costa Gabres
pel seu nom
i per la seva trajectòria
Z
està de situ
etc
sí
clar
té un
un
un efecte crida
per l'aficionat
llavors
bueno
jo crec que és una pel·lícula polèmica
que
val la mena veure
ell no deixa mai
té una línia
no deixa mai indiferent
no deixa mai indiferent
tu com la veus?
si no no
jo a Venècia no la vaig veure
ara està mirant
si havia tingut alguna cosa
però no
vaig tenir dues amigues que sí
i la cosa és que clar
a Venècia vas molt a cegues
en aquest sentit
perquè no tens sinopsis
quasi ni res
i clar
a Dulce Inderrum
doncs bueno
t'esperes una altra cosa
i clar
quan van sortir
bueno
a mi em va passar una mica
semblant
ara
no recordaré el nom
però
de les que ens m'has posat aquí
no, no, no
està aquí
és sobre la primera dama
de Filipines
ara
després us miro el nom
aquí no
sí
però van fer la pel·lícula
bueno
també tenia un títol
que no t'esperaves
per res
entrar
i bueno
jo crec que també
pot jugar un
bueno
un espectador
que no espera
veure una cosa així
es trobi
bueno
uns conflictes
encara
jo crec que és el que deies
encara pateix
la societat
així que
molt
sí, sí
no, està bé
i que bueno
que s'estreix també
un festival així
hi havia molt documental
això ja després
hi ha una pel·lícula
que m'agrada comentar
perquè dintre de
que no és
una cosa extraordinària
però per mi
té valors
i té un interès
i fins i tot
jo la recomanaria veure
almenys
per mi
que no soc
gens d'estre
amb tot el tema
informàtic
i de reds socials
i tal
es tracta d'una pel·lícula
que es diu
House 3
a pesar del nom
és espanyola
de Manolo Munguía
és una pel·lícula
molt interessant
o sigui
a mi
almenys
m'ho va semblar
i em va interessar molt
ell reuneix
un grup d'amics
que se'n van a la muntanya
amb un casaloc gran
amics i amigues
o sigui
un grup de gent
dels dos sexes
que deuen ser uns
8 o 10
i llavors
l'anfitrió
representa que és
un dels cracs
macho alfa
de la universitat
tots els altres
són companys de la universitat
i tots són
coquitos i coquitas
vull dir que
allà tothom
sap molt
del tema
i llavors
comencen a desvetllar
i ell
els hi proposa
un joc
allò
després del sopar
i bueno
doncs ara
anem a fer una cosa
anem a veure
aquest i jo
perquè hi ha un altre
que és el
macho alfa 2
és espanyol
aquesta pel·lícula
sí, sí, sí
i ell i jo
farem un tàndem
en el que
vosaltres
que sabeu molt
del tema
nosaltres us diem
que amb 5 preguntes
us descobrirem
la vostra
contrassenya
privada
del mòbil
o de
sí
la que facin servir
pel correu electrònic
pel mòbil
i tal
perquè
una mica
el tema està
en què
estem controlats
d'una manera
absoluta
llavors
es fa referència
a
a
a
a tots aquests casos
de gent que està
presa
però
intocables
perquè
tenen
tota la informació
passada
i
encriptada
i guardada
de forma que
si els passa alguna cosa
això s'esbotza
i el sistema
capitalista
se'n podria anar
a fer punyades
en principi
i llavors
escolta
és que
estàs entrant
amb tota una dinàmica
i el que estàs
escoltant
dius
ostres
però si
això
a veure
això ho vaig sentir un dia
per la tele
allò
ah pues alguna vegada
he pensat que sí
que
és a dir
amb els nostres gustos
tot el que ja sabem
una mica
no?
amb els nostres gustos
i clicant
algunes coses
que diem
a través del mòbil
que ens interessen
i tal
ells et van enviant
la propaganda
que creuen
et van enviant
algunes coses
de tipus polític
o de tipus sexual
o això
que creuen
que et poden interessar
etcètera
o sigui
et van
minant
una mica
però
a part d'això
entrem ja
dintre
de lo que és
una cosa
més elevada
com a categoria
dintre de la informàtica
que és
la
desincriptació
i escolta
en aquest sentit
bé
fins al punt
que
la pel·lícula
a partir
de la
de la tercera part
de la pel·lícula
es converteix
en una pel·lícula
de terror
perquè
és que
la proposta
va pujant
de
clímax
de clímax
i arriba un moment
en què
tots es veuen
una mica
acollonits
del que els pugui
fer aquell tio
i després
ho trenca
d'una forma
que ja no m'agrada
com a conclusió
i és que
tot era una broma
xicos
no us preocupeu
això no ho havies de dir
no
bueno
això no ho havia de dir
no ho he dit
això
però
House 3
quan l'estrenen
és una pel·lícula
que us la recomano
ah perfecto
bueno
sí sí
sí sí
House 3
però
la poso
i em surt
una mèrica americana
de Manolo Munguia
Manolo Munguia
bueno bueno
sí sí
bueno
i amb això
hem donat una mica
de repàs
al que hi ha
molt de coses
però aquesta t'ha agradat
m'ha interessat
bueno ja és
sí
bueno
és que
exacte
és important
perquè moltes vegades
les pel·lícules t'avorregen
aquí no
ja l'he trobada
ja l'he trobada
aquí hi ha un interès
fins al final
sí sí sí
ah és que
és que
sí sí
és que
H-O-U-S-3
no és House
jo pensava que era Casa
ah no no és Casa
no no no
és House 3
és House 3
jo buscava
House 3
hi ha una
que és House 3
i per tant
no la trobava
m'estàs
explicant una pel·lícula
que no trobo
sí sí
Manolo Munguia
la contrasenya
del grup
això
perfecte
ja
ja ja
bueno
i aquesta
està a cartellera
ara aquesta
no
no sé
però bueno
però està
tu l'has anat a preestrena
a preestrena
i per tant
la veurem
home jo crec
que fent
la preestrena
suposo que
deurà estar
entre ara
i un parell de setmanes
sí
normalment
això sí
bueno
molt bé
tenim aquí l'Àngela
sí
la nostra
no enviada especial
a Venècia
però
però
que ens explicarà moltes coses
però l'acollim
com si ho fos
sí
bé només vaig estar una setmana
jo res de comentar
que no comentaré res
perquè és que ja l'has comentat
vaig tornar a veure el Joker
que aquest cop no la vaig veure
no però tu expliques
però ens interessa la teva
sí
perquè clar
fixa't
cada
fa tres programes
que algú ha vist Joker
i tothom va parlant
la primera
van parlar
la Laia Colet
també la va comentar
l'havia vist el dia abans
sí
el Fernando Casal
va començar
i per tant
jo tinc interès
per saber
com ho veus tu
a veure
jo he de reconèixer
que no soc una
ni DC
ni Marvel
res
no soc
ah no jo tampoc
jo la vaig comparar
amb la pel·lícula del 75
sí
sí
ho vaig veure
el Taxi Driver
el Taxi Driver
no no jo tampoc
superherois
però bueno
la gent que li ha de superherois
la veu
la veu
des d'aquesta òptica
clar
per això et dic
que són òptiques
per veure la pel·lícula
no sí
bueno
llavors
una mica
a veure
si haig de comentar
una del Joker
a veure
l'actuació d'ell
òbviament
em va semblar
el Joaquin Phoenix
sí
molt bona
jo la veig molt
sense voler
la veig molt predissenyada
des de producció
per emportar-se l'Òscar
evidentment
perquè és un paper
que dona com un gir
al que seria el paper del Joker
perquè té un guió
molt
molt més
introspectiu
que ja ho veu comentar
però alhora
té també
aquest
aquest
com diguéssim
ambient
aquest
tot el món
que de fet
és quan neix
el Batman
llavors jo crec
que dintre del món
de Hollywood
jo crec que haurà
tingut molt bona rebuda
i ell
segur que
jo crec que
nominat
estarà
el Joker
el Joker
el Joker
sí
i després
l'altre que vaig veure
que també l'havíeu comentat
la setmana anterior
era
O que arde
lo que arde
que
em va agradar molt
sí
sí
el Pep també
jo
no l'he vista
o sigui
sí
jo hi ha una línia
que m'agrada molt
aquest tipus de pel·lícules
de Venècia
hi ha alguna
que salva
ara us la comentaré
també
bueno salva moltes
però així d'aquesta línia
l'únic que em va recordar
em va recordar molt
també suposo
perquè era gallega
no sé si l'heu vist
una que es diu
30 lumen
de
ai
ara liarem el nom
bueno
després us ho passo
però és
aquesta és la que el peble
vaves comentar la setmana passada
O que arde
però a tant l'únic
trobo que té un plus
una miqueta més
en comparació
aquesta
que
també
cuida molt el so
jo m'hi fixo
ja sabeu molt això
però el tema de la pluja
jo
les textures
que veiem de Galícia
amb aquest silenci
sobretot
que
que són extraordinàries
i que a la imatge
ens les mostren perfecta
en aquesta
que
la prestrana
es va fer
Sant Sebastià
fa dos anys
és on la vaig veure jo
estava molt cuidat
el so
jo era
super immersiva
en aquest sentit
tot i que a mi
l'actuació de la mare
d'O que arde
em va semblar
extraordinària
i a mi m'hagués agradat
un puntet més
de thriller
en algun moment més
però
una mica més
canyero
en el sentit
de la història d'ell
però també
em sembla molt bé
que no la toqui més
és molt continguda
però de totes formes
queda apuntat
una mena de principi
d'enamorament
o de relació
amb la veterinària
que és tan sutil
la forma de fer-ho
que
agrada
Sí, aquesta sutilesa
també la utilitzen
jo crec
en no destapar molt més
sí que hi ha un moment
que a mi m'agrada molt
perquè és on
que tu t'enamoris d'aquest personatge
perquè és el protagonista
i te'l presenten
des del principi
quan el humillen
una mica
en el poble
que és el
clar
jo pensava
ostres
me l'estan pintant
molt superheroi
i no
perquè aquest tio
ha cràmet mitja Galícia
no pot ser
és un piròmen
i quan ve el poble
el primer que li foten
dos o tres
que estan per allà
diu
ei
tienes fuego?
sí, clar
llavors
ja fa gallego això
clar, clar
hi ha dues o tres situacions
aquestes incòmodes
que a mi
tot i que t'incomoda molt
com a espectador
perquè dius
ostres, quina llàstima
em sembla
aquestes són les que a mi
m'agraden molt
com aquestes pel·lícules
de
recordem una miqueta
d'un altre cop
aquest personatge
situem-lo
perquè així també
li agafes una mica
de llàstima
d'odi també
i tornes a l'enamorament
a sota, Àngela
jo el que vaig veure
dintre del cinema Gallec
és una pel·lícula
que va per aquí també
que es diu
Rapa d'esvestes
extraordinària
em sembla que em van parlar
això era l'any passat
deu ser del 17 o del 18
Rapa d'esvestes
és una espècie de
de cosa que es fa
anualment
i és que
porten els cavalls
a rapar
i llavors són cavalls
que estan lliures
a la muntanya
i els encerclen
és una pel·lícula
molt colpidora
també
i està molt ben feta
però aquesta
la que heu vist
els dos
aquesta sí que us ha agradat
sí, sí, sí
ja m'agrada que tu
la posaves bé
sí, sí, sí
llavors
el Joker
també és veritat
que la vaig veure
primer
en una sessió matinal
de les 8 del matí
i després
la vaig veure
en marxa original
que vulguis o no
quan portes 3
de la sessió matinal
en anglès
ja perfecta
però la primera
pot ser
no, però clar
l'he vist en espanyol
i bueno
amb el doblatge
i
clar, clar
em va desagradar
clar, clar
jo vaig pensar
vale, si pot ser alguna frase
la vaig obviar
està plena de matisos
per part d'això
aquí en Fènic
sí, sí, exacte
jo quan aquest cop
la meva parella
va ser com
no és que no hi ha versió original
no l'anem a veure
em va dir
no, Àngel
però el Valmes
per exemple
sí, sí
però era un dia
que això
que per horaris
no podia
dic bueno
la veiem
tot i que no sigui
sí, bona vegada
a mi també em passa
perquè em passa el mateix
estic d'acord
amb el que has apuntat tu
d'una mica
una cosa feta
a l'estil americà
sí, sí
ja va fer una pel·lícula
que ens en portarem aquí
exacte
set Òscars
bé, però això també té un mèrit
perquè es pot fer ben fet
i mal fet
doncs mira
ho han fet ben fet
sí, no, no
sí, per exemple
home, aquest director
va fer el
la pel·lícula
la pel·lícula
és d'un nivell alt
ara
a veure
encara que sigui
antiheroi
perquè no podem dir
que
que ell sigui un heroi
el jòquer
però
aquesta cosa
del individu
el fa
sí
és una mica
allò
americana
sí
sí
és l'exaltació
de l'individu
sí
sí
l'individu
la col·lectivitat
queda allà
i llavors aquest individu
genera una sèrie de caretes
que jo també en soc jòquer
jo també en soc jòquer
sí, sí
correcte
però
és una mica
el seguidisme
una mica
de
de
de
del que és
el personatge
no
sí
i quan el personatge
a sobre
és
tan confós
perquè
la vida
l'ha posat així
llavors
una mica
que
o sigui
els que moralment
li treuen retrets
tampoc estan tan lluny
de la realitat
ara ha dit això
la pel·lícula
t'arrastre
t'arrastre
se t'emporta
i
sí
no deixes
t'has de descobrir
davant de
de la perfecta
que és
sí
no no
i a mi
el que m'ha semblat
per un exemple
molt clar
jo crec que aquest cop
no ha estat intencionat
anar per a l'Oscar
en el meu sentit
jo quan la vaig a Venècia
vaig pensar
molt bé
perquè és una pel·lícula
que pot ser de rebotada
se'n pot emportar
inclús amb
millor actor
però
no és una cosa tan cantada
com va ser la del Renacido
que tothom sabia
que allò s'havia fet
perquè al dic
cap no li donessin a l'Oscar
llavors
és com un joc
que mira
a vegades és el que dius tu
que està ben fet
en
jo tinc altres
hi ha hagut coses
que no m'han adonat
però també perquè jo no
comparteixo molta part
d'aquest cinema
però
en quant a l'actuació
molt correcta
molt
molt canònica
en el
dintre de Hollywood
i agradarà
i ha agradat
i jo crec que els fans
tant de Joker
de Bans
bueno
de Joker
de Batman
els hi ha agradat
perquè és un punt més
de sentem-nos a pensar
una mica més
en què era el personatge
però alhora
també li han donat
ganxos
que els encanten
hola és quan neix el Batman
hola és la
dona és la
clar
això
els fans
els agrada molt
jo com no soy de fan
jo m'anavantaran
i dic
ah clar
si m'ho diuen
caic
però si no
jo no puc caure
perquè no hi puc caure
clar
no no
jo anava dient
ara que us recordo
perquè si era
el Caballero Oscuro
o les del Nolan
sí que les havia vist
però aquelles sí que
em van semblar
doncs bueno
un plus
a fer
aplicar una mica més
al cine
en tot el que seria
aquest tipus de pel·lícules
i em va semblar molt bé
vas veure el Polanski?
no
això també us ho vaig explicar
a veure
vaig fer boicot
sí
bueno
primer volia fer
una intro
que és que jo
només vaig estar una setmana
o sigui
no he vist tot
ni tot el que havia premiat
la
la Lucrecia Margell
també estava
una mica cablejada
sí
no no
jo no
jo
clar
aquesta sí que hi era
quan es va estrenar
vaig veure bastantes
pel·lícules
en crec que van ser
en 10 dies
vam veure 28
o 30
anàvem a 4 i mitja
quasi per dia
o sigui
algun dia més
algun dia menys
vaig veure molt documental
que això també
a vegades
sembla que no
però
m'agrada molt
a mi m'agrada molt
cada vegada
veiem molt
i hi havia
molt d'ocuficció
i té el seu públic
també
cada vegada més
sí
i llavors
doncs mira
una mica així
fent un repàs
doncs clar
tenia ganes
que arribés
aquell joker
perquè pensava
bueno
com li van donar
millor iaudor
jo particularment
millor iaudor
per mi no era
però
jo m'esperava més
que li donessin
al revés
el millor iaudor
a Martin Eden
que és la que li van donar
el millor actú
que bueno
aquesta és una de les
que m'agrada molt
aquesta m'ha agradat molt
és una història
molt fresca
és de la
Luca Marinelli
no sé si heu vist
alguna cosa més
de
ai no
perdó
del Pietro Marcelo
sí sí
perdó
l'actor
sí
del Pietro Marcelo
correcte
perdona
sí
i és una mica
d'un
un noi
poblarí
que
es guanya la vida
com pot
sobretot
fet de mariner
i
un dia
aconsegueix
fer-li
salvar-li la vida
bàsicament
no recordo
els noms
dels personatges
però
a un
benestant
i llavors
a partir d'aquí
ell li dona
tota
la part
més
de classe
en el sentit
d'educació
està com
compromès
i li intenta
agrair
com que li ha salvat
la vida
convidant-lo
a festes
convidant-lo
coses així
ell poc a poc
va entrar en aquest món
però sempre
sent molt conscient
dels seus ideals polítics
que després
surt d'un llibre
aquesta
pel·lícula
sí que no
ara tinc ganes
de llegir-lo
llavors
ell
també hi ha un fil
que és el que jo crec
que és bastant important
que és com ell
segueix la seva vida
amorosa
que és la que comença
a enamorar-se
d'una de les
de classe alta
com ell
entén
l'educació
que no ha tingut
i vol tenir
vol escriure
perquè el seu objectiu
és ser escriptor
i com també
els seus ideals polítics
tenen
com ell
defensa
en tots els moments
que hi ha
la seva
manera de pensar
llavors
no vull dir gaire més
perquè vindrà
i no vull dir res
perquè si no
és segur que faig
espòiler
però
l'altre és bona
per la història
per la interpretació
és que clar
aquí està
que jo crec
que com
el que la fa
molt
per mi
bastant exitosa
és que
té una miqueta de tot
llavors està molt ben
equilibrada
no
en guió
algú em diria
me la puc esperar
però tampoc
perquè té uns girs
que no t'acabes d'esperar
la fotografia
per mi
està molt ben trobada
té una sensibilitat
bueno
tens uns plans
uns blaus
uns colors preciosos
en aquest sentit
que quasi com
si no t'agrada la pel·lícula
t'agrada
perquè estàs veient
com un àlbum
de fotos preciós
sí sí sí
i alhora
també tens
Eic ho fa molt bé
i tens
moltes llinres paral·leles
en el sentit
que tens la seva vida
política
les diferents segles
classes
i la història amorosa
llavors crec que
si no t'agrada tant
la política
i a més el romance
t'enganxaràs per aquí
està situada
en l'actualitat?
no no no
està situada
crec que són
els 80
els 60
els 60
sí
del segle passat
20
sí sí sí
del segle XX
sí sí sí sí
i bueno
una mica
així com una similitud
en quant a sensibilitat
em va recordar
el cartero
de Pablo Neruda
potser no
però sí que hi ha
el punt de les cartes
que no només per això
perquè entre ells
òbviament s'envien cartes
sinó també per aquest punt
d'una història
que bueno
acaba molt diferent
en l'una i l'altra
però aquest punt
d'intriga
sempre
de si li haurà arribat
de com
no hi ha un intermediari
l'intermediari
bàsicament és la vida
en aquest cas
no hi ha un cartero
però sí
té una sensibilitat
molt bona
i jo crec que
té moltes capes
llavors
m'agradaria
tornar-la a veure
perquè també és això
la vaig veure en italià
subtitulat
sí
bueno
té un mogollon
de productores
doncs ens l'apuntem
aquesta
perquè jo
no tenia ni idea
de què anava
aquesta pel·lícula
i a més
el carter és així
molt antic
perquè també la pel·lícula
té tot aquest
aquest univers
i llavors
clar
penso
ostres
espero que la gent
la veja
sí
la música
no és la que més
em va sobtar
la música
però sí
té música bona
i té clàssiques
italianes
que també
sempre agraden
llavors
una mica així
comentar
per sobre
que a Vanessa
ho vaig veure tot
però
vaig
per veure
una mica
el que va guanyar
va de
a millor
una mica així
per comentar
que
sí que hagi vist
per exemple
a millor guió
li van donar
una
és
xinesa
que és la
Non-Seventure Relain
que
aquesta és
bueno
una animació
que
no sé on estarà
ficada
és una pel·lícula
d'animació
però
sí
de
JoFan
es diu
que ha fet
bastanta animació
jo soc
molt poc partida
d'animació
ara
cada cop
m'estic
i ha fet
una pel·lícula
que li han donat
millor guió
i és que
jo quan vaig sortir
la gent
o s'anava
a mitja de la pel·lícula
o es quedava
i al·lucinava
perquè és
bueno
una
com un deliri mental
però no cap a
cap a res dolent
mira jo només us explicaré
la intro
que a mi em va semblar
espectacular
perquè tot és dibuixat a mà
i després animat en 3D
llavors
a mi aquestes coses
que són
durant 3 hores
haver fet
tots els dibuixos
3 hores
3 hores
sí sí
és molt llarga
però alhora
també té un joc
que l'animació
no només és animació
sinó
sempre em recorda
l'exemple
de la pel·lícula
que no era de Disney
i la de l'Anastasia
la princesa
que era d'animació
perquè era una princesa
però era rodada
com si fos
o sigui
s'havia dissenyat
com si hi haguessin
moviments de càmera
hi havia travelings
dins de l'animació
i són com
sensibilitat
que es nota
que hi ha un coneixement
de cinema
molt fort
i en aquest cas
sobre la pel·lícula
amb un pla
de Hong Kong
perquè passa a Hong Kong
cap als anys 60
sempre
hi ha tot el tema
és tot el tema
més materialista
que comença a haver
i cap als 67
amb tot el moviment
i
és un pla de Hong Kong
on tu veus
dos
bueno
veus una pilota de tenis
que va
estan jugant
bueno
estan jugant
no veus la pilota
perquè no hi ha pilota
veus com dues persones
jugant a tenis
sense pilota
la pilota és la càmera
per dir-ho així
però a dintre d'un univers
d'animació
o sigui
de tot de dibuix
llavors tu veus
tu veus Hong Kong
allà
clar
tu vas veient
com si fos la pilota
Hong Kong
preciosament pintat
i quan t'apropes
a el que és
no ets una pilota
ni ets res
i ets veus una raqueta
i tornes a veure Hong Kong
fins que en un moment d'aquests
la pilota cago en llac
perquè no
bueno
la tiren tan fort
perquè això clar
també explota la ficció
que tu
tenen molta força
per dir-ho així
i cau a un llac
llavors tu caus a un llac
llavors aquí comença
i la història
bàsicament és
la història d'un estudiant
que fa classes d'anglès
que s'enamora
tant de la mare
com de la filla
però dintre d'aquest món
hi ha gats
hi ha veïnes
hi ha moltes coses estranyes
que clar
jo crec que
si algú havia de guanyar
era guió
perquè està molt
bueno
està molt bé
molt original
la música està molt bé
hi ha molta opera xinesa
això em va semblar
però també hi ha molta música
d'argot
molta callejera
també
que està molt bé
perquè la reconeixes
tot i que és molt
completament diferent
del que tenim aquí
però la reconeixes
i bueno
aquesta està bé
de les que van premiar
després
a què més
què més
bueno
Roma Polans
és una de Coreeda
sí
aquesta és la que es va estrenar
amb la que estrenaven al festival
i també ha estat a Sant Sebastià
la Verité
a veure a mi
és la de la
la de la
la francesa
la Julia Minux
i l'altra
sí
a mi
a mi em va deixar
una mica
és una pel·lícula
bastant
perquè ell sempre havia treballat
amb actors japonesos
sí
sí
jo tot el que li he vist
jo pensava
és el Coreeda aquest
sí
i quan tu la vas posar
com ho vaig mirar
vaig pensar
actors
bueno
sí
sí
tot
americans i francès
bueno
sí
francèses i americans
però em sembla que ell
va fer molta carrera a França
sí
segurament
deu tindre una admiració
sí
exacte
per les actrius aquestes
jo vaig notar que era una admiració
una mica
per la Catherine Deneuve
però clar
la Catherine Deneuve
no sé en quina època
però ara
no sé
no no
elles dues
si ho fan bé
ho fan bé
a mi la Catherine Deneuve
bueno la Minoix
sí
però la Minoix
no és de les seves millors
pel meu gust
però la Catherine
sí que ho fa molt bé
molt bé
però
és una ex-actriu
és una ex-actriu
ella és la diva
per dir-ho així
que fa un llibre
sobre la seva vida
no
sobre memòria
no
o un biopi
i clar
la filla
que sempre
és mentida
clar
arriba dient
que mama
com has ficat aquí
no
i clar
és una mica
és aquest humor francès
que està
està molt ben trobat
des que tu fas el Coreeda
a mi això és el que em va semblar
Coreeda
té aquesta gràcia
de fer casa sempre
amb la família
és el seu tema
de fons
totes les seves pel·lícules
exacte
totes
el seu
voltant
del fer i desfer
de la separació
del tornar
del desfer-se
totes
totes
sempre amb molt
bona òptica
jo sempre recordo
aquella
el Milagro
aquella de dos nens
que és una actuació
extraordinària
que són dos nens
que estan
els pares separats
i un està
amb la pare i la mare
i es diuen
que si es troben
veient el passar
el tren bala
i tenen una
demanen
un desig
es complirà
i es troben
els dos nens
que viuen
allà
sobre el pont
que passa el tren bala
i els nens
ho fan tan bé
i la problemàtica
de la separació
i com viuen els nens
i com ho viuen
els pares
estan tan ben
tan bé
amb un humor
que no el deixa
i que jo
vaig pensar
bueno
l'hi he vist
l'última
era rara
l'última
aquella
de la família
sí
a mi
un assunto famíliar
m'ha agradat
molt més
la veritat
que un assunto famíliar
un assunto famíliar
no me'n recordo
com ho anem
aquell que no era
cap família
però
sí
a mi em va agradar
aquella també
sí
em va agradar
però dura
aquella
sí
i aquesta et va agradar
per això
i ho fa bé
no no
em va agradar
no
també va ser
la inauguració
jo sempre tinc molt hype
amb les d'inauguració
a festival
i porto dos festivals
que no bastant
bueno
com a inauguració
és molt correcte
perquè crec que ell
és qui és
i elles també
ho fan molt molt bé
però jo crec que també
s'ha de donar més cap
s'ha de donar més
està molt bé trobat
amb guió
l'humor
aquest humor
contingut
llavors
això està superbé
després així com a
dos recomanacions
molt ràpides
perquè m'han agradat molt
This is not a Burial
Is a Resurrection
això no s'ho veurem
perquè suposo que pot ser
el Girona
com a Molo
o almenys
com el títol ja
sí
és un documental
però ficció
i és un
ha sortit
bueno
s'ha aconseguit
perquè crec que el 2013
es va presentar
com a projecte
a lo que era
Venècia
en el mercat
al mercat industrial
llavors li es van donar
l'ajuda
perquè eren estudiants
llavors es van anar
a Sud-àfrica
a rodar
sí sí
tot a unes tribus
i és una història
que tu quan
quan llegeixes la sinòpsi
que jo no recomano
que la llegiu
dius
ui no
perquè això és el típic
docu
de tribu
que hi ha catàstrofe
val
doncs jo
és la pel·lícula
bueno
pel·lícula docu
com es diu
és molt llarga també
plorava sense saber
per què
però em sentia
tan empatitzada
amb una dona
que segur que era
molt més jove
del que semblava
perquè està super
bueno
arrugada per tot el sol
per totes les condicions
en les que viu
com algú
perd tot
va perdent tot
en la seva vida
tu t'adones
de la importància
que és tot
perquè en el fons
té una casa
molt diferent
de la nostra
però la té
té una família
molt diferent
de la nostra
segurament
però la té
o sigui
té tot el que nosaltres
també tenim
i veus
com ho va perdent tot
i com
la por a la mort
cada cop
té com un procés
que una persona normal
pot ser
bueno normal
no volia dir això
volia dir
una persona
del nostre món
ho veuria
com un
com et diria
com un
que està
acabaria
mentalment fatal
jo crec
en canvi
com ella
té una força
i et fa
entendre
que et passi
el que passi
hi ha ressurrecció
és que ja no
vas cap a la ressurrecció
no vas cap a la mort
ho has de veure
no cau en la desesperació
exacte
no has de caure en la desesperació
i també hi ha un punt molt maco
que és l'amor
que té cap a la seva terra
cap al
cap al
cap al
cap al
cap al que s'estima
sí
no i cap al que s'estima
i que quan no tens res
si el que et queda
és
és on estàs
si una tasseta
quan et crema la casa
quedava una tasseta
no passa res
si et fan marxar d'aquest país
i ella ja és molt gran
jo em quedo
amb la tassa
m'és igual
o sigui
és tot aquest
bueno
sí
perquè volies parlar
del
llorgos lantimos
perdó
sí
bueno
piquem-la
sí
posa la música
del llorgos lantimos
al nimi
que és un documental
no és un curt
és un curt
és un curt
és un curt
que es va passar a Sitges
sí
i a l'Ocarno
també va anar a l'Ocarno
primer
i bueno
jo destacava
la sinfonia
simple de
de Benjamin
Britten
Britten
sí
que bueno
és la vida d'una mica
d'un vellonxelista
com ell
per un gir de guió
topa amb alguna persona
en el tren
en el metro
i li produeix un canvi
a la seva vida
llavors
sí
espera't
dos minuts
així que
bueno
i aquesta és la música
que tenim posada
que ens ha posat ara l'Andrea
es va repetint
tota l'estona
es va repetint
i anem veient
és de xelo
aquesta música
bueno
és orquestra
és orquestra
bé
ha sigut molt interessant
el que ens has explicat
tens que torna
sempre ens queden colles
no hem parlat de Polanski
jo no vaig anar a la vora
vaig fer boicot
però la que recomano és
Blanco en Blanco
que no l'hem comentat
també va estar a Venècia
Blanco en Blanco
de Teo Kurt
i sí
arribarà segur
i és molt bona
les que ens has dit
que ens apuntem
les hem de recordar
la setmana que ve
tenim l'Ignasi Juliacs
molt bé
seguirem parlant
de cinema
molt bé
bona nit
i fins la setmana vinent
moltes gràcies
a l'Angela
i un altre cop
amb vosaltres
bona nit
bona nit
firstly
a
vesi
a
i
a
b
i
a