Cinema sense condicions
Bona nit, un any més
Amb aquesta música una mica així
Com tènua
Qui l'endevini té premi
Li deixo el micròfon obert més estona
Jo prefereixo
Començar dient que és el primer programa
D'aquesta nova temporada
Un any més som aquí
Cinema sense condicions
I ho seguirem sent cada dimarts
De 8 a 9 de la vespre
En aquesta ràdio, la nostra
Avui amb la presència
Pràcticament de tot l'equip
Francesc Aguilar, Peper Mengol
Joan Cerdà, Joan Morros que us parla
Poldiger és també a l'esquerra
A meu damant la Carme Nebot
I un convidat i amic
Que ja ha vingut dos o tres vegades
Que és en Joan Sant
Que a més a més ens vol parlar
Dels homes de negre
Ja explicarà ell què vol dir amb això
Dels homes de negre
Com sempre, a part de parlar de la música
Que ens ha posat el Francesc
Com aquesta entrada
I una mica que jo no la conec
No sé quina música és
Música de Dunkerque
La música em va agradar molt
Confesso que la música de Dunkerque
Em va agradar molt
Diu això, ja s'està dient
Que la pel·lícula no gaire
Però la música ve
La fotografia també
La fotografia també
Ja m'ho conec
Ja m'ho conec
Bé, ja en parlarem després
A mi la pel·lícula sí que em va agradar
Menys mal
No, no
Després ja en parlem
Ja en treme en crisi
Ja en parlarem
No, no
En qualsevol cas
La música del Hans Timmer
Que és una música extraordinària
Ajuda molt a que la pel·lícula creixi
En molts moments
I per tant
En parlarem en el seu moment
Com sempre deia
Que farem dos parts
Una primera part parlaríem
D'aquestes pel·lícules
Que hem vist durant l'estiu
Dunkerque seria una d'elles
I una segona part
Amb aquest convidat que tenim
Que vol parlar-nos
Dels homes de negre
Que crec, ja ho explicarà ell
Està connectat una mica
Amb el món dels executius
Per tant
Comencem per parlar
Si voleu de Dunkerque
Ja que ha posat ell la música
Jo matiso el que he dit ell
Em va agradar molt
Moltes coses de la pel·lícula
Em va semblar que una pel·lícula
Feta amb molts mitjans
Em va semblar que
La fotografia era extraordinària
Que
La música també era extraordinària
El que passa és que
150 milions de dollars
Sí
Em va agradar tot menys la pel·lícula
No, no, no
Aviam
L'hi trobo
Et sembla que ho vam comentar
Per això ho dius
Perquè ja sap el que opino
L'altre dia t'ho vaig explicar
Opino que és una llàstima
Que una pel·lícula històrica
Com és aquesta
Hagi desaprofitat
El fet d'explicar el context
Que hagués sigut molt important
Per a l'espectador
Entendre que
Donquerque és el principi de la guerra
El maig de 1940
La guerra ha començat
El setembre de 1939
Que en el moment
En què en alguna mesura
Els alemans
Han traspassat
Les ardenes
Han arribat pràcticament
A corralar
A les 10 divisions angleses
Que havien desembarcat
A França
Per ajudar
En els francesos
I que en aquesta situació
Això és una cosa
Que és una incògnita
Que està oberta
Pels historiadors
És que com és que Hitler
No va massacrar
Els 300.000 persones
Que hi havia allà
Que els podien haver carregat
Perquè era bo en el fons
No perquè era bo
Es diu que la raó
Era que estava
Buscant un pacte
Amb el Churchill
I que va esperar
3 o 4 dies
Per deixar-los desembarcar
I deixar-los marxar
Per així
Doncs el Churchill
No estaria tan enfadat
I bueno
Això seria
Llavors jo penso
Que hi ha moltes coses
Discutibles de la pel·lícula
Des d'un punt de vista històric
Perquè penso que l'espectador
No entén aquest context
És a dir
A lo millor
El Churchill
Perdó
Que era preferit
Una massacre
Que una retirada
A lo millor
Aquí el Churchill
No m'ho crec
No crec
Vols dir?
Sí?
No perquè el Churchill
Era bon
No crec
El que sí que passa
És que al Churchill
Mai li va semblar
Bé una retirada
Perquè és
Ell és
Ell és un militar
Potent
I una retirada
Per un militar
És un deshonor
És un deshonor
No la volia
És un deshonor
Sí però
En qualsevol cas
En qualsevol cas
Penseu que
Hitler pensava
Ocupar
Les Illes Britàniques
A continuació
Que és quan
S'inicia
Una altra fase
De la guerra
És a dir
Ells marxen
Aquestes 10 divisions
300.000 persones
Marxen
Poden desembarcar
En breu
És veritat
Que és una
De les evacuacions
Més grans
De la història
És a dir
Mai
300.000 persones
Són 300.000 persones
Que són belgues
Franceses
I anglès
I anglès
O sigui que són gent
De molt diferent comportament
Inclús militar
Sí, sí, sí, sí
Per tant
I llavors
En aquest sentit
És un
Bé
Jo hi ha altres coses
També
Que penso
Que
Està bé
A mi em va agradar
Per exemple
Tot el tros
Al principi
La idea
De que el nano
Intenta sobreviure
I com sobreviu
A mi em sembla
Que està aconseguit
Penso que allò
És bastant humà
És a dir
Tant ens compte
Que el nano
Juga amb les armes
Que té
Les poques armes
Que té
Segurament és un nano
Entre 18 i 20 anys
És un nano molt jove
I que per tant
Un nano
Una gran vitalitat
Com devien ser tots
La canalla
Aquesta
En aquesta guerra
No sabien
Què anaven a fer allà
Segurament
Segurament
Llavors
Tampoc és un personatge
Per ser jove
No
Per això
Que és precisament
Un dels personatges
Contra més al revés
Té la potència
De ser jove
Diria
Justament
Ell s'espavila
De totes les maneres possibles
Hi ha un moment
Que ells van
Intenten anar
Als coreixats
Que són
On els sembla
Que tindran
La manera
De fugir
Llavors
Hi van primerament
Els ferits
Els que tenen
Algun problema
El que sigui
I ell es cola
En el fons
Per tant
Ells fa de pillo
Allà
Instint de supervivència
I això està molt ben descrit
Això està molt ben explicat
Jo en aquesta pel·lícula
El que sí que diria
És que no pretén
Ser un relat històric
Jo crec que
Us ho vaig comentar l'altre dia
A mi em semblava
Que era una pel·lícula
Descrita des d'ara
És una pel·lícula
Que
De fet
Evacuen
Entre 300 i 400 mil
Soldats
Evitar soldats
Cap a Anglaterra
Perquè estan allà
Correlats
I no tenen
Sortida
Possible
Sí
I realment
Els acaben
Traient els anglesos
Els coreixats anglesos
Però realment
Es crea
Una situació
De patriotisme
Particular
A Gran Bretanya
Que fa
Que molts
Marcants
Amb arcs
Petits
Vagin allà
I ajudar-los
I d'això
En fa
Una epopeia
La pel·lícula
Quan realment
Els que salven
Finalment
La quantitat de gent
Són els coreixats
Perquè
Ara
El que passa
Els coreixats
No poden arribar
A la platja
Per tant
De la platja
Fins
O des d'on els nanos
O tots els soldats
Intenten
Sortir
No poden arribar
Directament
Perquè els altres
Estan a sobre
I a més
Estan volant avions
Els tuca
Alemans
I els pitfers
Anglesos
Que competeixen
Entre ells
Però que és
Una situació
Difícil
Per un
Un nano
Que està
A la platja
Intenta arribar
A un vaixell
Que està
A les afores
Per tant
Quan pinta
Sobretot
La història
Dels marcants
Dels petits
Marcants
Anglesos
Que van
Ajudar
A la
A la fugida
O a portar
A tots aquests militars
A Anglaterra
D'això
En fan uns herois
I és aquesta
I llavors
Transforma
Una pel·lícula
I de fet
Surte el propi Nolan
A una de les barquetes
Que va salvar
Bueno no hem dit
Que era del Christopher Nolan
Això és el que anava a dir
Una de les coses
Crec que
Unes coses
Que el guió es deia
Que el guió es deia
Que el guió es del Christopher Nolan
El guió és del Christopher Nolan
Que és el de Interestel·lar
Per exemple
Això és el que anava a dir
Crec que
No estem destacant
Més que la pel·li en si
És
Qui ha fet aquest director
Que ve d'Interestel·lar
Que ve d'origen
Que ha fet
Ha fet coses
Valentes
Valentes
Però sobretot
És que sempre
Se'l criticava molt
Per ser un excés
De diàlegs
Un excés
De tema
Sí
Sempre
Sempre hi havia
Com aquest punt
De la crítica
O sigui
Nolan és una persona
Que ha unit
Un gènere
Amb un públic
I la crítica
O sigui
També ha portat
Unes pel·lícules
Ningú altre
A part de certs directors
Podria haver fet
Algo tan
Surrealista
En certes parts
I alhora tan
Comercial
Com Interestel·lar
Sí
Però alhora
Sempre se li ha dit
Que és un personatge
Que
Que m'atxaca molt
Amb guions
M'atxaca molt diàleg
Però com
Per intentar ser
Aquest pseudo
Li diuen sempre
Que és el pseudo
Científico
El pseudo
No sé què saps
Perquè sempre juga
Amb el tema
Els somnis
El tema
Els forats negres
Sempre intenta jugar
Amb coses
Que són com
En canvi
Aquí els diàlegs
No tenen cap importància
I aquí
És que ha jugat
Això és veritat
Un so que és narratiu
Que a mi em sembla
A mi
I la càmera
La càmera
Jo la vaig veure
La càmera i el sol humidor
És una factura
De pel·lícula clàssica
Sí
Exacte
I a més a més
És una pel·lícula
De
A veure
És una pel·lícula bèl·lica
Sí, sí, sí
Antibèl·lica
No
Segur
No
De cinema bèl·lic
Ah, de cinema bèl·lic
Bèl·lic
Sí, exacte
Amb això vull dir
Per això és actuar
Perquè és antibèl·lic
És una pel·lícula pel gran públic
Sí, sí, sí
No és una pel·lícula
O sigui
Jo estic segur que tu li dius això al Nolan
Bueno
Jo ho vi en context històric
I et diu
Ja sent
Centenars
O milers d'hores
Que parlen de la
De la segona guerra mundial
Sí, però saps què passa
Saps què passa
Que a mi
I no diguem llibres
No, no, no
Jo no
Jo sé què passa
Que el que em passa
Amb aquesta pel·lícula
És que, per exemple
Sabent com ser
Que els avions alemanys
En aquella època
Eren molt superiors
Als avions anglesos
Que et pinti
Que l'aviació anglès
És molt més bona
Que ningú
No, molt més bona
No, més
Més eficaç
Exacte
Bé, més eficaç
No la posa bona
Realment
A mi em sembla
Que ella es nota
Que és anglès
Perquè
Cristóbal Nolan
És un personatge anglès
Que escriu un guió
Per defensar
Un cert nacionalisme
Entre cometes
Si vols
Que és els britànics
I que és veritat
Que els britànics
Són molt
Molt nacionalistes
És a dir
Jo he conegut
Patriotes
Molt patriotes
És la paraula més exacta
Jo he conegut
He tingut oportunitat
De conèixer gent britànica
I més a més
En comparació
Perquè a una reunió
Hi havia un personatge
Que era de militars francesos
Que és de la família
De la meva dona
Que viu a França
Però que és d'origen espanyol
I que té un càrrec important
A la milícia francesa
Que ha estat molt de temps
A Anglaterra
Treballant i estudiant
Amb els anglesos
I una cosa que m'explicava
Aquest personatge
Que té molts coneixements
I tenia un nivell altíssim
És que li sorprenia a ell
L'apatriotisme
Que tenen els anglesos
Que és una cosa extraordinària
Jo també ho confirmo
És a dir
Ni els francesos
L'arriben a tenir
És que no
El tenen d'un altre estil
Pensa que de totes formes
L'exèrcit
Bé
L'americà
No sé què dir-te ara
Però el millor exèrcit
Del món
Ha estat el britànic
Mentre ha estat un imperi
Era el millor exèrcit del món
I ell realment
Tu parles
Jo tinc una amiga
Que està casada
Amb un anglès
I que per tant
Els nanos
Són amics dels meus nanos
Ells tenen
Una visió
Dels seus propis militars
Que n'estan orgullosíssims
N'estan orgullosíssims
Dels militars
Així és com nosaltres
Bé
Ja sabem quina visió
Tenim del tema
Bé
Ara la visió dels Mossos
Ha canviat
Bé
Molt bé
Però m'estava referint
Als militars
Que van amb tanques
No és aquesta
En canvi
Els anglesos
Sí
Els anglesos
Que la tenen
La tenen
La tenen
I molt introporada
Sí
Molt profunda
Ell m'explicava coses
Anècdotes
Que ell estava amb l'exèrcit
I feien proves
I tal
I hi havia un component
De gent anglesa
De la seva companyia
I ells els francesos
I diu
Alucinàvem
És a dir
Alucinàvem
Com s'ho creien
Com ho sentien
És que a més
Ells som realment
Des del punt de vista militar
I des del punt de vista
D'estrategues
I de poder
Realment
Realment
Són
O han estat
Els millors del món
Jo anava a dir
De totes formes
Aquesta pel·lícula
Perquè en canvi
Jo crec
Que és una pel·lícula
Antibèlica
Perquè finalment
Posa
La comunitat
Petita
En funció
De salvar
Els petits
Perquè al final
Els petits
Mercants
Arriben
I treuen
Aquesta canalla
Amunt i avall
I són els que
Finalment
A la pel·lícula
Finalment
A la pel·lícula
Fan
Un gest
Patriòtic
Profund
Perquè ells no tenen
Ni coneixements
Ni
No tenen
No estan
En disposició militar
I van allà
Perquè creuen
Que aquesta és
La seva obligació
Primera
Això
Que ha vist
Des del Churchill
Segurament
No té
Massa
Valor
Vist des de la vista
Actual
Que ciutadans
Normals
Vagin
A socorrer
Nanos
Normals
Que estan atrapats
Això és una visió
Actual
I això
Sí que ha fet
El Christopher Nolan
Una cosa diferent
No ha fet
El Dunker
Que
El Dunker
Que de treure
300 o 400
Mines persones
Allí
Perquè no tenien
Altra alternativa
Que treure-les
Ha fet
Un plantejament
Del patriota
Anglès
Que va salvar
Que va salvar
Els seus companys
Exacte
I jo trobo
Que això no
I això sent perfectíssim
Que podrien morir
De fet
Sí
De fet mort
Mort
Mort
De fet mort
De fet mort
Jo hi ha una cosa
De la pel·lícula
Que confesso
És a dir
A tot això
Jo vaig trobar
Que no m'ho acabava
De creure
És a dir
Per tot això
Igual
Però no m'ho acabava
De creure
Allò del avió
Que al final
Aquell avió
Allò de tornar
On torna
Acabia aterrant
A la platja
De Normandia
A l'avió anglès
A l'avió anglès
No m'ho acabo
De creure
Tot això
Però
És un guió
És un senyor
Que ell
El Nolan
S'ho ha inventat així
I que hi ha
La idea aquesta
De voler prestigiar
En aquesta gent
Humil
Que va ajudar
Els seus companys
I els tres
Que van
Amb els avions
Són tres personatges
Que puguem tornar
Perquè ells van mirant
Quant carburant tenen
I quan
Però això és el que no em crec
Però bueno
Això és una realitat
Exacte
Però això és la novel·la
Això és la novel·la
Ells
A la pel·lícula
Efectivament
No sabem
El que podia passar
Però a la pel·lícula
Tria
Vol això
Vol aconseguir
Que
Fins
De totes formes
Tots els llibres d'història
I a més a més
Els documentals
També posen
En evidència
Aquests petits pescadors
Sí
Sí
Però era
Una fracció molt petita
En relació
A treure
A 350.000 persones
Que no és una broma
En canvi
Una cosa que sí
Que m'agrada la pel·lícula
És el muntatge que té
És a dir
Perquè
Jo crec que la pel·lícula
Una cosa que està aconseguida
I penso que això
Per mi
És meritoria
Perquè hi ha altres coses
Que aquí no m'acaben
De convèncer
M'agrada la música
M'agrada la fotografia
Però també
I no ho havia destacat
M'agrada el muntatge
És a dir
Perquè
Com sempre fa Nolan
Bueno
És que la gran aventura
De Nolan
Sempre és el temps
Però està bé
Això està aconseguit
I arriba un moment
Que tu
Assegueixes perfectament
El que t'està explicant
Perquè està ben explicat
És a dir
Tu arribes a això
A entendre quin moment estàs
Si estàs abans
Si estàs després
O estàs d'avés
I si estàs a la costa anglesa
O estàs a la platja
Per tant
En aquest sentit
També em sembla
Que està lograt
Ara
Jo em sembla
Que és una pel·lícula
Potser per mi
És a dir
Que per mi
Està mica sobrevalorada
Sobretot
Tenint en compte
Que ha costat
El que ha costat
Depèn
Però bueno
És a dir
Cadascú
Això és opinable
És a dir
Jo ja he dit
El que pensava
Tot i així
Jo sí que em trec
Un barret
Amb el Christopher Nolan
Perquè entre això
L'interestellari
I això
Hi ha un abisme
I les ha fet bé
Les dues
Sí, sí, sí
Bueno, Memento passa per ser
Una de les millors pel·lícules d'ell
Que està basada
En un guió
En un llibre
En una novel·la
Del seu germà
I és veritat
Que és molt original
És a dir
Doncs és una pel·lícula
És una pel·lícula més de guió
Tot i que totes les seves
Són pel·lícules de guió
Memento era absolutament guió
Per exemple
Genera molt
També això
El concepte del temps
El joc
Dins del somni
Del somni
Sempre tot va més lent
I llavors
Hi ha molts jocs així
Interestellar també
Quan van a diferents planetes
Però el temps és diferent
I el temps
I aquí era molt més
Jo crec que
És una pel·lícula
Diguéssim que es diu
Tècnica de departaments
O sigui que
El so és molt narratiu
El muntatge és molt narratiu
Perquè el diàleg no ho és
Perquè el diàleg
No n'hi ha
No n'hi ha pràcticament
No n'hi ha molt poc
Molt poc
Hi ha alguna cosa més
Abans de passar
A una altra pel·lícula
Que vulgueu parlar de Dunkerque
Posem a una altra pel·lícula
Què més heu vist
Que us hagi agradat
Aviam
Què més heu vist
Res més
La seducció
La seducció
De Sofia Coppola
A veure
Ah, és veritat
Què tal?
Vas dir que t'havia agradat
Sí, és una pel·lícula
Que em va agradar
El que passa
És que, esclar
Jo venia de veure
Que havia guanyat
El premi
A la millor direcció
Al Festival de Can
I el president del festival
Que era un tal
Almodóvar
Va dir que era una obra mestra
No, una obra mestra
No em sembla cap obra mestra
Em sembla una bona pel·lícula
Sí, jo també l'he vista
L'heu vista?
No, jo no l'he vista
I abans de veure-la
Vaig agafar
I em vaig passar
La pel·lícula de Don Sill
El seductor
Que és la mateixa història
I quan vaig acabar de veure
El seductor
Va guanyar El seductor
Em va agradar tant
Que vaig dir
És que, a més a més
Una història tan tancada
Que no
No pots
No pots fer
Gaire més coses
Que
És la història que és
No?
Un soldat
El troba una noia
Buscant bolets
Se'l queden allà set dies
Que és un col·legi
Que està
La resta ja ho veureu
Però és una pel·lícula que no deixa...
No passa a Catalunya
No, no
No passa a Catalunya
Els Estats Units
Els Estats Units
Però aquí ha passat a Berga
Durant la guerra de cessació
Jo narra l'Òscar Dalmau
Llavors
Llavors
El primer que em vaig preguntar
Dic
I per què
Un remake
Ja
Però després
Vaig pensar
Bueno, clar
Sofía Coppola
La Sofía Coppola
La reunió
De set dones
De diferents edats
Amb un macho
Una miqueta
Guaperes
Atrotinadet
Guaperes
Però amb una cama
Una mica fotuda
T'enterneix
Era un tema
Era un tema interessant
Però és que jo trobo
Que justament el tema
Des del meu punt de vista
Jo soc cómic
Per tant
No m'ho diria
Que hi hagués una dona
Que l'hagués vist la pel·lícula
Per jutjar el que diré ara
Perquè jo em vaig quedar
Amb la sensació
Que la Sofía Coppola
Deixava molt malament
A les dones
No
No
No
No, no
Ai, l'haig de veure
Perquè si no
No puc jutjar-ho
Jo per mi
És un triomf
De les quatre protagonistes
A sobre
El poble
Farrell aquell
Sí
És català
És català
Farrell
Farrell
Farrell
Farrell
Farrell
Vé de família
La Nisaga
En canvi
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
No em va agradar, no em va agradar.
És un molt bon actor,
és un bon actor ell.
Bueno, aquí no sé què passa.
És que amb elles em va semblar això.
M'agradaria que una dona ho mirés per veure si opina com jo
o opina com tu.
Jo en aquest sentit
em quedo la sensació
que les dones utilitzen una mala bava
i una d'allò, que ell és un innocent
en el fons.
No explico coses perquè seria allà
trencar la descoberta.
Més pel·lícules, què més heu vist?
Jo he vist Detroit.
Aviam, Detroit.
Detroit és una pel·lícula de la Catherine Vigal.
Sí, sí.
Jo ja vaig dir que volia fer un tema sobre ella
perquè per mi és una directora admirable
sobretot perquè es fica en un món
que no entenc com s'hi fica
i s'hi fica bé.
Jo me'n recordo en Terra Hostil,
no sé si recordeu,
i la del Bill Laden
quan maten al Bill Laden.
La noche más oscura.
Això, la noche más oscura
que feia la Chastell, no?
Sí, ho feia molt bé.
Ho feia molt bé, molt bé.
És la directora de Dies Estranyes?
No ho sé.
Sí, em sembla que sí.
Sí, no ho sé gaire.
Sí, no ho sé gaire.
Jo només he vist...
És que aquesta és una directora
extraordinària.
És una directora extraordinària.
Sí, sí.
i, bueno, us explico Detroit.
Del 1995.
És Dies Estranyes, que fa uns anys.
Detroit.
Detroit és...
Bueno, passa a Detroit.
És una pel·lícula que està basada en fets reals.
És el 1967.
Hi va haver uns disturbis afroamericans
i la policia i els militars
perquè finalment van entrar a la ciutat els militars
perquè els disturbis van ser molt grans.
Bueno, van morir molta gent, eh?
I molts ferits.
Llavors, la història se centra en uns fets reals
que hi ha un grupet que està en un hotel
que estan celebrant unes festes
i són afroamericans i hi ha dues noies blanques.
Bueno, no l'explico, però al final
els policies entren
perquè senten un dispar que ve d'ells
i tenen molta por de francs tiradors
que és el que efectivament hi ha francs tiradors afroamericans
a tota la zona
i llavors és l'estona en què s'enfronten els policies
amb tota la gent que està dintre d'aquest hotel.
A veure, la pel·lícula té tres parts.
La primera part són fotografies reals barrejades en el que ella filma
amb una càmera, que ella té una càmera boníssima
perquè al final tu estàs allà dintre.
Jo anava amb el meu marit, que no sabia ben bé que anàvem a veure-la
i jo vaig dir, no, no, anem a veure-la tot.
I ell no sabia, que anem a veure-la, que anem a veure...
I ell diu, ah, però anem a veure una documental?
És a dir, tota la primera part, ell es va pensar que era un documental.
Jo dic, no, això només és un trosset, es veu, perquè jo no...
Però realment, realment, ell, que no sabia ben bé quina pel·lícula anava a veure,
va pensar que era un documental.
Per tant, està molt ben descrit com un documental.
et fica allà amb la càmera, que tu vius allò a tota pressió,
com es disparen, com es lluiten, com...
És una situació terriblement ben descrita.
La segona part és quan els policies acurralen a tota la gent
que està a dintre de l'hotel i volen descobrir qui ha disparat.
Que ells no saben quin tipus de disparo és.
I aquell tross que dura en temps real una hora
és terrible, terrible.
I està extraordinàriament ben interpretat.
Jo m'he fixat en...
És que no sabia qui eren aquesta gent.
Aquest noi, el noi que fa de Vigilant,
es diu John Boyeda, però no sé, té 25 anys,
per tant, és molt jove i ho fa molt bé.
És com un cine poèters, però més...
menys sofisticat.
Després hi ha un que ho fa molt bé, el Will Power.
Aquest havia fet el Renacido.
Jo l'havia vist allà i aquest és un...
És un policia malparit des del primer segon.
I ho fa, ho broda.
Ho broda, ho broda.
Hi ha uns primers plans i un moviment de càmera
i un descriure aquella set de venjança
que realment volen matar.
I maten.
Molt, molt, molt bé.
L'última part, que és el judici,
perquè aquests militers el van d'atsoldre,
és el judici és el més fluix, el meu mot de veure,
perquè les pel·lícules americanes de judici són totes iguals.
I llavors aquesta part, el meu mot de veure,
les dues primeres són de deu
i aquesta seria, si no més fora això, una pel·lícula vulgar.
I encara...
Sobretot perquè a més els absolven.
Però, bueno...
Que, per cert, és el més important.
Ah, no, clar.
És la part del judici,
que és com a conseqüència d'això s'embolica tot.
Sí, clar, i a més penses,
home, com és que ha triat això?
Perquè fa quatre dies hem tingut el mateix tipus de problemàtica,
no se'n surten d'aquesta problemàtica.
Els supremacistes aquests contra els afroamericans,
això està passant ara.
Per tant, aquesta dona ha triat això,
i ha triat això amb idea.
Sí, sí, és la justícia.
Quan la justícia no dona resposta a la població,
és la població que pren.
Aleshores, aleshores...
Clar, també el 67 jo crec que ja entra en crisi, segurament,
Detroit, encara estan amb la guerra del Vietnam,
aquesta gent, vull dir, deuen tenir també...
No ho sé, no ho sé descriure això massa,
però Detroit, que era el centre de la indústria automobilística,
del Ford i del Chrysler i totes aquestes,
comença a...
Perquè hi ha un altre model d'indústria del cotxe
i comença fins a com ho tenim ara,
que està agressat, allò.
No sé si tot això...
Però no ho sé jutjar, jo, eh?
No ho sé jutjar.
La veurem.
Però la pel·lícula jo crec que sí que val la pena.
Doncs la veurem.
Ara, s'ha d'anar allà amb una certa resistència a les imatges.
Valé, valé.
Torn de forts.
Sí.
Hi ha alguna cosa més pel·lícula?
O passem a...
Sí.
Digue'm.
Molt ràpidament, jo he vist dues pel·lícules de preestrena
que encara no estan en cartell.
La primera és una pel·lícula danesa dirigida per Tobias Lindholm.
Es diu Una guerra.
La pel·lícula...
No parlaré del que és la pel·lícula, sinó de la manera que està feta.
Tres quartes parts de la pel·lícula és com si fos en Tierra Hostil, de la Catherine Bigelow,
perquè el personatge protagonista és un comandament militar danès que està a la guerra d'Afganistan.
i l'altre quart de pel·lícula, també lligant amb el que estava dient la Carme, doncs és un judici.
Un judici civil contra un militar.
Però europeu, això.
Europeu, sí.
Sí, però, vaja, si està copiant la Bigelow, diguéssim que la primera part és americana,
llavors l'última part seria com...
Si la primera part és en Tierra Hostil, la segona seria com testimoni de càrrec, no?
Vull dir, és una cosa així.
Té la curiositat que els dos protagonistes masculins de la pel·lícula són els protagonistes masculins de Borgen,
i també té a veure amb Borgen, que explica, així com Borgen explica per un costat la política
i per un altre com això incideix en una vida familiar,
doncs aquí és la guerra com incideix en una vida familiar.
És una pel·lícula que es deixa veure...
Sense més ni més, però sí, no, no, evidentment té interès,
vull dir, el que passa que tampoc és allò com per dir, bueno, s'ha d'anar corrents a veure-la.
I ho fan bé els actors.
Ho fan bé, molt bé, vull dir, bé, els actors molt bé.
Llavors volia parlar d'una altra que em va interessar més,
que aquí l'han titulada Bye Bye Germany,
és una pel·lícula del Sam Garbarsky,
que havia fet una pel·lícula molt interessant que es deia Irina Palm.
Ui, ui...
Una pel·lícula...
Extraordinària.
Extraordinària.
Sí.
I aquesta per mi també té aquesta solidesa narrativa que tenia Irina Palm.
Compte la història d'uns jueus alemanys
que sortint dels camps de concentració
estan a la zona intervinguda pels americans
i en comptes de decidir marxar a Estats Units o marxar a Israel
es queden a Alemanya.
Aleshores hi ha tot un grup d'aquests jueus
que es dediquen a la venda casa per casa de roba de llit
que és una cosa que diríem que fa falta
però ells fan servir la picaresca normal dels venedors porta per porta
i també hi ha una intriga política
que no desvetllaré gaire per no esgarriar la cosa
és a dir que també hi ha dues bandes
sobre una investigació sobre un dels protagonistes.
És una pel·lícula, ja ho dic, molt sòlida
amb un humor jueu molt interessant
i que aquesta sí que la recomano de totes totes.
A mi Irina Palm em va sorprendre molt en el seu moment
és una pel·lícula que deu tenir 10 anys o així
però era una pel·lícula molt rodona
amb l'actriu aquella, la Marianne Faithfull
la cantant que fa d'àvia
i ho fa tan bé també
o sigui la direcció d'actors era brutal
Irina Palm
que és la història
el nom de la protagonista d'ella, de l'àvia
que no s'explica
és una pel·lícula sorpresa
perquè té molts elements que no t'esperes que passin i passen
i llavors arribes al final
és una pel·lícula insòlita
perquè jo no trobo cap
no té comparació amb res
no, la de que ve vista perquè no el recordo
i a més amb una càrrega sexual molt forta
és a dir, eròtica
però justificada
o sigui, tot està lligat, justificat
i t'ho creus
i a més a més t'arriba
o sigui que l'actor que fa
un dels personatges
és un actor de Jugoslàvia
conegudíssim, no me'l recordo el nom de memòria
que havia fet
Papastan Viaje de Negocios
no sé si tu us en recordeu
del Costurica
del Costurica
del Costurica
el personatge principal
Miki Manoj Lovic
aquest senyor
aquest senyor
és un actor extraordinari
extraordinari
aquí també en aquesta
Bye Bye Germany
el treball dels actors
és absolutament
i és una pel·lícula bastant coral
és una pel·lícula
amb molts escenaris
vull dir
molt difícil de rodar
i jo trobo que el Garbarski
se n'ha sortit
però esplendidament
molt bé
me n'alegro
aquesta la voler
passem a
hi ha més coses
jo us recomano
que veieu Verònica
del Paco Plaza
si encara no l'heu vista
sí, val la pena
sí, sí
una pel·lícula
no, la veritat és que sí
una pel·lícula
petitona
de terror psicològic
que no posa l'emfasi
de qui és
de qui és
que no t'entén
que no posa l'emfasi
en el cinemagore
ni en la música estrident
no sé què ha dit el Joan
perquè s'aparta del micròfon
que ha dit Joan
no, que he dit que el Paco Plaza
és el compitx del Balagueró
del Balagueró
sí, ha anat fent
la de Rec
així una
bueno, la Rec 3
la vam fer ell sol
perquè el Balagueró
va plegada allà
i havia fet fa molt de temps
el Paco Plaza
jo no me'n recordava
el Sense Nom
que és una
no, Sense Nom
és del Balagueró
ara ho tenia confós
d'acord, és veritat
Sense Nom està bé
veus, del Balagueró
potser és una de les coses
que més m'agraden
sí, sí, sí
està molt bé aquí a pel·lícula
mentre a Bermes
ara hem passat al Balagueró
però bueno, això
que aquesta és una pel·lícula
amb una característica psicològica
sobretot
que el que importa
són els jocs d'ombres
Verònica dius
Verònica
sí, molt apreciable
amb un component
psicològic
però que no és el més important
tota l'estona
estàs amb dubte
si és una cosa o una altra
i tu deixes així
amb intriga
però bé
els nens que surten
els tres nens
protagonistes
juntament amb la Verònica
que seria com un adolescent
doncs és increïble
vull dir
com dirigeixen
aquests nens
petitons
la veritat és que
està molt bé
rius
passes por
però amb una por així
raonable
suau
una cosa
allò
venga va
he de passar por
perquè sí
i la veritat és que
bé, bé, bé
una pel·lícula
que et fa pensar
que és un bon directe
jo breument
faig una bona
recomanació
i una antirecomanació
espanyoles
les dues
que una és
la bona és
La Llamada
no sé si
heu sentit a parlar
és l'adaptació
de Broadway
d'un musical
espanyol
sí
està en cartellera
per això això
s'estrena
crec que és la setmana que ve
molt bo
o sigui
és un musical
espanyol
que
de fet
una de les protagonistes
és l'Anna Castillo
que què es diu?
El Olivo
sí
i altres tres personatges
que sí que els tenim vistos
també ara no me'n recordo
Macarena García
Belén Cuesta
García Olaya
i una macarrada total
o sigui
un musical
molt
molt blasfèmic
diguéssim
perquè estan a un camp
un camp d'aquests
d'estiu
de monges
i tot són noies
i hi ha aquestes dues noies
les protagonistes
que són
fiesteres
que es porten droga
a les nits
i tot
però de cop
a una d'elles
se li apareix Déu
cantant cançons
de Winnie Houston
i a partir d'aquí
ja
la pel·lícula és brutal
o sigui
em vaig sortir
però al·lucinat
i la anticrítica
bueno
anti
anti
i tot
anti-recomanació
que per sort
ha anat a estiu
del 93
però la vam enviar
per anar als Òscars
que és Abra Cadabra
Abra Cadabra
de Pablo Berger
quin desastre
la pel·lícula
i a mi hi ha patit
i una mica més
sí, sí
quin desastre
i què t'ha passat
amb aquesta pel·lícula
què t'ha passat
quin desastre
hòstia no sé
no sé
Pablo Berger
ens va meravellar
amb la de Blancanieves
sí
a mi Blancanieves
em va agradar molt
bueno
quan el subtítol
de la pel·lícula
en el cartell
es diu
una comedia
hipnotizante
però és que el tràiler
el tràiler
jo no l'he vist
però
jo el tràiler
ja vaig dir
bueno
no l'heu vist
jo no l'he vist
no l'he vist
jo tampoc
jo no l'he vist
el tràiler
han parlat molt malament
ja parla
en Maribel Verdú
Antonio de la Torre
José Mota
María Pol
tot el dia
però té aquest punt
slapstick
espanyol
que és com molt
hi ha ni 8 apellidos
ni res
és aquest humor
barat
jo crec que sí
té escenes bones
però en general
la gent que té
és per fer-ho bé
i la Maribel Verdú
no ho fa
a veure
jo no dic
jo vaig de José Mota
jo que ho fa molt malament
en la pel·lícula
és que és regular
sí
per exemple
el José María Pau
el personatge que té
és tan extravagant
que no
i
i António de la Torre
que fa aquest personatge
entre si no
una mena d'esquizofrènia
activada
per un
és una mica
l'escorpion dejada
o sigui
la pel·lícula
és
l'escorpion dejada
jo vaig veure un tall
per la tele
i l'endemà
tenia una erupció
pot ser
jo vaig veure el trailer
i vas dir que no l'aniria a veure
o sigui que imagina
jo crec que avui hem de donar peu
al Joan
al convidat
que estem avançant els temps
i Joan
quan vulguis
parlem dels Homes de Negre
parlem dels Homes de Negre
parlem dels Homes de Negre
home
jo sempre m'he quedat
amb les ganes
de parlar
dels executius
recordeu que la primera vegada
que em vau convidar
se'm va escapar
vull dir
he portat dues pel·lícules
per poder
que ens ajudaran
o m'ajudaran
a donar 3-4 característiques
del seu món
i de com
i de com funcionen
i he portat
a dos convidats
de luxe
un és
el director
Will Wilder
que ens porta
la pel·lícula
El Apartamento
de 1960
i l'altre
és
John Wayne
que ens porta
The Company Man
del 2010
d'acord
dues pel·lícules
amb
més de 50 anys
de diferència
que la veritat
és que ens poden aportar
perspectives diferents
però que no han canviat
durant el temps
El Apartamento
per mi
protagonitzada
per el Jack Lemmon
Shirley Marlene
i Fred McMurray
està contextualitzada
en plena Guerra Freda
i la pel·lícula
mostra
un
perdó
un parèntesi
Willy Wilder
amb aquesta pel·lícula
fa una deriva de gènere
que a mi personalment
m'agrada moltíssim
crec que és
l'alma de la pel·lícula
i que
m'agradaria
que quedés molt clar
la deriva
de gènere
és la següent
tenim un protagonista
que és el Jack Lemmon
representa
un empleat
mediocra
un oficinista
un oficinista
molt mediocra
ell és plenament conscient
que no arribarà
a pujar mai
i aleshores
l'única forma
que té
de guanyar-se
els favors
o de pujar
etcètera
dins de l'escala
de l'estructura
de l'empresa
és
tenint
unes relacions
sempre tòxiques
clientelars
amb els executius
de primer
i de segon nivell
i com ho fa
doncs
deixa el seu apartament
perquè aquests executius
de primer
i de segon nivell
doncs mantinguin
relacions extramatrimonials
no
i aquí és on ve el clic
el clic
és que
Willy Wilder
diu
ah molt bé
però
això
com ho tragedem
el món
de la dona
i ho fa
lligar molt bé
perquè ell s'enamora
de la censurista
que és
Shirley Marlene
que ocupa
l'extracte
més baix
de l'organització
és soltera
és dona
i és guapa
per tant
evidentment
només li queda
l'opció
doncs
d'entendre's
emocionalment
amb un d'aquests
executius
que per cert
és un cretí
absolutament integral
i fan servir
l'apartament
del Jacques Lehmont
d'acord
per tant
són
la pel·lícula
ens mostra
unes relacions
tòxiques
clientelars
de treballadors
empleats
doncs
que saben
que el seu futur
com a professional
no tenen res més
a oferir
i doncs
accedeixen
a vendres
fins a aquest punt
d'acord
avui en dia
això es dona
a les empreses
avui en dia
això
no deixo
el meu apartament
perquè t'entenguis
amb la fulanita
o la manganita
però des d'anar
a casa teva
al cap de setmana
per portar-te
perdó
per posar-te
una injecció
perquè sóc
enfermer
o perquè vaig
a casa del president
a jugar a tenis
i tal
això es dona
a data d'avui
a qual cosa
a mi em sembla
a totes les dates
sí
a mi em sembla
absurdament dramàtic
i em sembla
molt malament
perquè evidentment
les empreses
estan de jutjar
com a professional
i no
la figura del pilota
de sempre
exacte
per mi és terrible
una manera de trepar
també
però
jo crec que
el de l'apartament
o el Jacques Lémon
ni tan sol
arriba a trepar
ell és d'una debilitat
tan profunda
que
això l'impedeix
però ell aspira
al principi
al principi sí
però ell
el personatge
està molt ben fet
molt ben fet
molt ben fet
perquè no és un personatge
bueno
perquè és el Willy Wilder
perquè no és
no és un saltimbanqui
d'una
d'una empresa
és
l'home
que
que no
té lloc
més que aquest
i no és capaç
de fer altres joc
que aquest
i perquè té una certa
bona persona
ell és una bona persona
ell és una bona persona
però
li plantejen això
i ell
és incapaç
de dir no
perquè és
d'una debilitat
i de mica a mica
es va embolicat
sense fer-ne conscient
que l'han embolicat
la noia
no tinc tan clar
que sigui per la mateixa
la Cine McLean
tinc la sensació
que ella
han jugat amb ella
diríem
l'Ejecutivo
li ha fet creure
que està enamorant d'ella
i ella s'ho creu
llavors penso que és una situació diferent
ella no penso que
per segueixi escalar
en el cinema online
parlo d'aquest moment
però penso que
el que tu planteges
és veritat
penso que
si bé la pel·lícula
no seria discutible
que fos això
crec que en el món real
el que tu plantejaves
és el que passa realment
és a dir
tant homes com dones
utilitzen en molts moments
aquestes armes
per aconseguir coses
el que passa
el que passa
és que és el que jo volia
posar damunt de la taula
i enfatitzar
sobretot
és la diferència de gènere
com un Jack Lemont
es ven
els executius
de poca monta
amb el seu apartament
i l'altre
per ser una dona
soltera i guapa
i ascensorista
es ven d'una altra forma
i que no es m'interpreti
la paraula
perquè és tan lletja
per l'home
com per la dona
d'acord
aleshores aquesta diferència
és la que jo
per això he portat
la pel·lícula
aquí
al programa
perquè és la que
veritablement
em sembla més dramàtic
és la deriva de gènere
d'un cantó a l'altre
l'altra pel·lícula
d'acompanyment
del John Wells
del 2010
amb uns actors
com Ben Alphel
Tommy Lee Jones
Kevin Costner
Maria Bello
que per cert
Maria Bello
fa de director
de recursos humans
i si em permeteu
l'expressió
és la típica
bruja pirula
és autènticament
una bruja pirula
i el Chris Cooper
Oscaritxat
va guanyar
l'Òscar
el millor actor
secundari
a la pel·lícula
d'Adaptation
el ladrón
de les orquídees
la veritat
és fantàstic
la veritat
és que el repart
de la pel·lícula
és molt bo
el 2010
es va fer
aquesta pel·lícula
feia un parell d'anys
que havia esclatat
la crisi global
econòmica
aquesta
que encara
des del moment de vista
encara arrosseguem
va començar
a l'agost
del 2007
i com un tsunami
es va esclatar
a l'àmbit mundial
a partir del 2008
i
John Wells
agafa
tota aquesta estructura
d'empresa
i ens explica
dues coses
aquesta pel·lícula
ens ajuda
a explicar
els dos tipus
d'executius
que n'hi ha
d'acord
un d'ells
l'executiu
d'alt nivell
que s'anomenen
directius
que són els
que estan compromesos
amb l'empresa
mitjançant
les stock options
d'acord
són socis
de les corporacions
i per tant
els seus beneficis
el seu sou
fins i tot
el seu futur
està directament
vinculat
al futur
de l'empresa
i per tant
si guanya
no guanya diners
d'acord
la companyia
aquest paper
el fa el Tommy Lee Jones
però que al final
evidentment
acaba
acomiadat
igual que qualsevol
altre
d'acord
que
també
aquesta pel·lícula
ens ensenya
les relacions
clientelars
ei
completament
interessades
que tenen
el Tommy Lee Jones
i la bruja Pirula
i la
Maria Bello
que s'entenen
emocionalment parlant
però que al final
de la pel·lícula
et dones compte
que l'emoció
no tenia res
i que senzillament
s'utilitzaven
una a l'altra
i tornem
un altre cop
a poder
caure
en la deriva
de gènere
com una persona
fa servir
determinades històries
per aconseguir
allò que vol
bé
ho deixo aquí
damunt de la taula
evidentment
no
és sempre així
d'acord
aleshores
continua
amb les diferències
el de companyment
ens mostra
la diferència
d'executius
el Tommy Lee Jones
he dit
és un executiu
d'alt nivell
que s'encarrega
de representar
el sector
a l'àmbit mundial
busca negocin
i el desenvolupa
dins de la seva
companyia
però ell és
companyia
ell és
empresa
i Ben Alfield
que és un executiu
Ben Affleck
és un executiu
ja d'un altre nivell
per sota
que
no té res
a veure
amb el Tommy Lee Jones
però que al final
doncs
s'ajunten
i creen un negoci
la veritat és que
al final de la pel·lícula
a mi em va agradar molt
una altra de les coses
que ens mostra
la pel·lícula
és
a més a més
molt contextualitzat
amb el temps
de la crisi
i tal
és les aparències
vull dir
amb aquesta pel·lícula
ens ensenyen
que
l'important és
no ser un bon advocat
un bon professional
un bon treballador
brillant
que puguis
patentar
idees constantment
mensualment
no, no, no
l'important és
l'apariència
vull dir
ben vestit
jugar al golf
tenir un porx
a la porta
una casa
de milions
de dòlars
envoltar-te
de gent
que no és
de la teva classe social
clubs de golf
clubs de tal
vull dir
l'important és això
les aparències
exclusivament
clar, què passa?
quan el Ben Alfleck
amb el seu personatge
es queda a l'atur
és terrible
ho passa molt malament
perquè és que no sap
fer res més
i quan dic
que no sap fer res més
és que no sap
fer res més
que aparentar
i per què dic
que està molt
en context
amb el període
de la crisi
econòmica
i tal
no se n'oblidem
que la crisi
econòmica
va començar
per les hipoteques
d'aquestes
subprime
amb les deutes
terribles
que tenien
a les que van fer
els grans
economistes
van agafar
tota la deuta
que tenien
la van ficar
en una capsa
la van vendre
i a partir d'aquí
quan la gent
amb una estafa
piramidal
volia
treure
aquells diners
que havia invertit
es donava a compte
que la capsa
evidentment
estava buida
què feien?
era aparència
de tot
eren grans
venedors
i amb els diners
que et treuen
a tu
li pagaren
a un altre
i això és
absolutament
jo no sabria
fer-ho
a mi se'n volia
s'ha de saber
moltíssim
no tan sols
d'economia
sinó
de mentides
vull dir
la veritat
és que és terrible
per tant
el context
de l'època
2008-2009
fins i tot
aquí a Espanya
també
ja sabíem
qui estava
de president
de govern
l'important
era
tenir relacions
i tenir contactes
i aparentar
ser multimilionari
per guanyar
un sou
raonablement
mediocre
tampoc
de mils
de milions
perquè el Benaflec
s'hi guanya molts diners
però tampoc tant
no
aquestes són
les dues pel·lícules
que m'han ajudat
a presentar
un món
que conec
una miqueta
i que ens agradaria
que t'ho expliquessis
una mica
des del teu punt de vista
des de com el vius tu
t'ho agrada
aquestes dues pel·lícules
però tu
quines coses
has vist
treballant
estant
ficat
en aquest món
doncs mira
sobretot
a mi el que em fa
molta pena
és quan veig
gent
amb una capacitat
intel·lectual
i cognitiva
amb una capacitat
de feina
brutal
perduda
absolutament
perduda
només
per ostentar
un càrrec
per tenir
un despatx
per tenir
una tarda
que digui
director
de què
i sobretot
tenir poder
d'acord
però
poder que
fins i tot
se'ls escapa
de coneixements
vull dir
conec
que doctors
en ciències químiques
doctors
en física
metges
traumatòlegs
que deixen
la seva feina
deixen de ser
el que són
d'acord
per l'aspiració
de tenir un despatx
un secretari
a mi em sembla
que tens raó
amb això
però hi ha un factor
que no l'has anomenat
i que és
profundament humà
i que mou
quasi tot
i és l'ambició
no és ben bé
i l'ambició
té molts
és polièdrica
com si diguéssim
no és la mateixa
l'ambició
del Margin Call
de la pel·lícula
Margin Call
que també seria
un exemple
del que tu
has explicat
magnífica pel·lícula
magnífica pel·lícula
i magnífica
els personatges
la causa
per les coses
es mouen
que jo no diria
que tant
això que tu has descrit
de viure
d'una determinada manera
a Margin Call
els personatges centrals
que
no sé si les recordes
no
els a més
les recordeu
Margin Call
una mica
jo també la tinc
llunyana
en tot cas
jo crec
que és l'ambició
profunda
de
de poder
això sí
de poder
això sí
però no necessàriament
lligat
a l'espectacle
que suposa
el tenir-lo
no sempre va junt
vull dir
no en tots els casos
estic d'acord amb tu
però la immensa majoria
de vegades
sí
jo crec que això
ens entra pels ulls
però de fons
l'ambició
és una cosa
molt profunda
els directors generals
de les empreses
s'acostumen a posar
al seu voltant
gent que són afins
amb ell
i això és molt respectable
jo ho respecto moltíssim
d'acord
perquè ser director
ser director general
d'una gran companyia
o d'una petita companyia
s'està amb el cul
a l'aire constantment
i sobretot si
si tens que donar
explicacions accionistes
a mutualistes
etcètera
etcètera
d'acord
jo això ho entenc
que formi part
la seva directiva
o la seva junta directiva
una part molt important
d'amics personals d'ells
jo ho trobo correcte
no m'hi agafaran
perquè potser
això no és enxufisme
exactament
ara tot no
no perquè les companyies
les empreses
no es mouen
perquè tu i jo
som amics
o perquè en Joan Moros
i jo som amics
no és perquè són professionals
aleshores aquí és
quan comença a grinyolar
quan comença a grinyolar
la història
quan una persona
que té una actitud
formidable
per una història
només per una ambició
personal
per tenir un despatx
i tal
és un autèntic
inútil
amb allò
perquè és que no sap
absolutament res
això sí
sap manar
però manar
què?
això forma part
forma part
veritablement
de la feina
manar
això com entenguis
què vol dir manar
manar
i els militars
manen ja
vull dir
és que
sí
és quelcom
que a mi
em subleva
i aquesta és
la denuncia
que jo faig
vull dir
si tu tens davant
una persona
que té
jo tinc molta responsabilitat
a la meva feina
i si jo m'equivoco
hi ha un treballador
que no cobra
si jo m'equivoco
hi ha un metge
que escolta
que la seva feina
d'unidor
vull dir
parlem-ne
tinc molta responsabilitat
i m'agrada molt
la meva feina
però
ara un mercedes
ara dues cases
ara
no escolta
vull dir
jo sóc un treballador
per compte
l'iena
amb una responsabilitat
i que m'agrada molt
i la desenvolupo
en un àmbit
professional
no en un àmbit
de relacions
personals
clientelars
i tòxiques
etc
que al final
l'únic que passa
és que quan
treuen el de dalt
tots els seus amics
cauen
i només queden
els professionals
els que han tingut
una carrera
professional
intetxable
i que han fet
la seva feina
i que n'han fet bé
i que són grans professionals
només queden aquests
home aquests
no els moure's
perquè algú ha de treballar
m'explico
els altres
són prens
clar
els altres
això ho he vist jo
amb els meus ulls
per tant
això és el que jo vinc
a criticar
i el que més
fàstic em dóna
determinades històries
és dir tu què creus
tu què et penses
perquè estàs aquí
i estàs allà
escolta que davant
tens un metge
estraumatòleg
fa estudiat 11 anys
que li has de dir tu
parlar una mica millor
això és el que
el que veritablement
puc aportar
una altra cosa
que et anava
a dir
lligat amb aquesta
això que et deia
de
del que mou
de dintre
hi ha una pel·lícula
que
que es diu
el cas és
l'Oan
que la fa
la Jèssica
que és
que és
que és
que és
que és
que és
que és
que és
que és
aquell personatge
que
que ella
és una gran
executiva
de
la treuen
de l'empresa
i ella es posa
a defensar
en contra
del tràfic d'armes
perquè al final
dona la volta
però per ambició
personal
exacte
jo anava a dir
en aquest
aquest
en aquest personatge
que era el més bo
de la pel·lícula
però que era regular
però
l'ambició
és l'única
l'únic motiu
pel qual
es mou
aquella dona
i no és
ni per
ni per
ni per
ni per
ni per
per res
només
però és que diria
que
no ho deia
perquè
l'ambició
comporta això
és a dir
en una mesura
que tu
ja puges
de nivell
et pots permetre
tenir dos cases
però no és mai
aquest el mòbil
amb segons
que hi ha gent
no no
jo no dic
que sigui
mòbil
però que sí
que
és l'esquer
és l'esquer
és l'esquer
tenir aquesta aparència
i tot això
és un esquer
molt potent
és que és el poder
i sobretot
vull dir
per creure't superior
en els altres
això és el que
no hauria de passar
és aquí
el que no hauria de passar
mai
perquè
les persones
tots som iguals
pel sol fet de néixer
i aleshores
hi ha gent
que creu
que són
superiors
als altres
i hi ha gent
que creu
que no
que tothom
és igual
i aleshores
entra aquesta
contradicció
és com es mou
la política
i com es mou
tot plegat
en el món
contemporani
inclús et diria
que hi ha gent
que com que
se sent superior
es pensa que pot
dominar
els que són inferiors
i que sé dret
a dominar-los
això d'acord
però la gent
sí, sí, sí
això teniu raó
però la gent
el que jo deia d'ell
jo estic d'acord
amb que l'ambició
és molt important
però que
no dic que no
sinó simplement
que amb aquesta ambició
que hi ha
comporta
tot l'altre
és a dir
ell
ella es mostra
però és
poca cosa al final
mireu
depèn de per qui
perquè hi ha gent
que li treus
aquesta l'apariència
ah sí, no
són desgraciables
això d'acord
això estic d'acord
això estic d'acord
que arruïna la vida
de les persones
sí
però a veure
el personatge
del Martin Conn
del Jeremy Aaron
no sé si el recordeu
que és el que
és el president
de l'entitat
de la
sí
jo no la tinc fresca
però me'l recordo
del personatge
però no el recordo
no el mou
aquest tipus de cosa
el mou perquè ell
és un guanyador nat
com els esportistes
tu estàs segur
que el gran esportista
el number one
el mou
que serà
no sé quant
no, el mou ell
quan tu
és igual que tu diguis
l'Ewans
de
però també hi és això
però
o el jamaicà
que ara no me'n recordo
com s'ho diu
però no hi ha una cosa
neutra
hi ha una cosa
que mou a la gent
que és l'ambició
de ser
però l'ambició
comporta això
comporta ser el número uno
jo crec que ara
ara tenim un paradigma
facilíssim d'això
un empresari
Donald Trump
bueno
és l'exemple
exacte
aquí l'has donat
és que
és l'exemple
compleix tots els paràmetres
sí, sí
segurament
somni americà
fet persona
exacte
exacte
i què és
és una nou buida
res
no, no
absolutament res
a mi m'agradaria acabar
puc
sí home
dues frases
més de dues
no, ja sabeu que a mi sempre m'agrada acabar amb dues frases
la primera és d'una pel·lícula que també me l'ha dit la meva dona
i si no la dic quan arribi a casa em cridarà l'atenció
sí
no, m'ha esgotat una empresa que
no, una empresa, perdó
una pel·lícula que la veritat està molt bé
Happy in the Air
arriba en l'aire del 2009
ah, sí, sí
del Cluny
del Cluny
exactament
que es dedica a fer fora la gent
exacte, no?
va vestit de negre
fit que el fan fer fora amb ell
es passa la vida a l'aire i tant
sí, sí, sí
era bona
estava bé la idea
sí, vull ressaltar una frase d'aquesta pel·lícula
que diu el George Cluny
després d'aixecar-se del llit
d'estar amb una senyora fantàstica
que diu que és
el millor amor
que se puede tener
vale
és
aquell amor
que no espera ser correspondido
la meva
la meva opinió
la meva opinió
això és una sentència
que diu
la meva opinió és que
defineix el personatge
defineix una època
defineix una forma de ser
i perquè es vol enamorar
si no li corre sona
David Capullo
podríem dir
exacte
és l'individualisme portat
exacte
exacte
exacte
i després l'altra frase
que us recomano
un article
molt bo
del
Jorge
no sé com es pronuncia
Bagensberg
Bagensberg
del 30 de desembre del 2014
que va
va dir el país
que es titula
la mediocridad
en aforismos
la veritat és que és increïble
hi ha més d'un decàleg
del que és un mediocre
d'acord
aleshores
hem parlat de poder
hem parlat d'apariències
hem parlat de cotxes
de luxe
però que en definitiva
re de re
i aquest senyor
en un dels punts
d'acord
diu
se reconoce un mediocre
cuando este cree
haber descubierto
lo que es poder
poder
es poder hacer sufrir
o
ja
jo
doncs
està molt bé
jo que es diu
ha descobert la sopa d'ells
per dir-ho d'alguna manera
molt bé
molt bé
hi ha alguna altra cosa
que tu
alguna anècdota
és que ens hem estat
el temps a sobre
i pràcticament
has tancat ja
amb el temps a sobre
podríem parlar
faltaria la paraula
competitivitat
que està tant
entre els executius
de moda
i que és
penseu que hi ha gent
que arriba a la feina
nociva
hi ha gent que arriba a la feina
afortunadament
no a la meva
no a la meva companyia
sí
de tant en tant
però no és l'habitual
hi ha gent
que arriba a l'empresa
seu al seu despatx
i no fa feina
es dedica
les 8 hores
a
apunyalar
a traïció
a tothom
no fa res més
absolutament
un plaer
sempre tenia
però
hem d'acabar
la setmana que ve
el Pou Díkler
ens parlarà
d'Alejandro
Jodorowsky
que em sembla
una persona
realment
curiosa
i interessant
veiem què farem
fins la setmana vinent
gràcies Joan
adeu
bona nit
i
gràcies