Cinema sense condicions
Here you go
We share the data
So that can tell you
You areacc decisions
It doesn't still change
There yourmind room
Like on the top
Subtitling by salts
You can't even help
Like gently
In case you appears
I'm forgot
La Ràdio d'Esvern
Com és costum, hem introduït el programa amb un fragment de la banda sonora de la pel·lícula del clàssic de la setmana, que va ser escollit per l'Anastasio Rinos, que avui no ens pot acompanyar per motius de feina.
La banda sonora aquesta refereix a la pel·lícula Children of Men, que aquí es va traduir com Hijos de los Hombres.
És una pel·lícula de Regne Unit, signada, dirigida per Alfonso Cuarón, i que, bueno, a veure, forma part d'aquelles pel·lícules que podríem dir que parlen del futur.
És una distopia discreta, en el sentit que no és una distopia que ens parli dels anys 2070 o 2100. No, aquesta parla del 2027, crec.
Sí, correcte.
És a dir, que ens estaria parlant de dintre de 5 anys. Us haig de dir una cosa, amb qüestions, diguéssim, d'adequació a les tècniques que han anat sorgint des del 2006, no ha resultat massa afortunada, no les ha endevinat massa.
És a dir, no hi ha cotxes elèctrics, per exemple.
No.
Tot el que és l'avenç amb el món digital tampoc queda massa reflectit.
Però, bueno, el que sí, el que sí és precursora una mica, és d'aquest desgavell que hi ha hagut planetari provocat per la sida,
que aquí, d'alguna manera, es parla també...
Bueno, hi ha una pandèmia. Hi ha hagut una pandèmia d'equip.
Sí, sí, sí.
Jo, en descàrrec del... És que el Cuaron el que, clar, fa és adaptar la novel·la de la P.D. James.
Sí.
I la novel·la és del 92. És clar, el 92, el tema digital estava començat, eh?
Sí, clar.
Com aquell que diu, eh? Vull dir que... I per això el tema...
Sí, bueno, però, per exemple, en 2001, que és una pel·lícula que algo de referente,
perquè és una pel·lícula de 2001 que acaba amb el nen de les estrelles
i aquesta acaba amb un nen que és l'esperança de l'espècie, no?
O no, perquè han realitzat...
En canvi, vull dir que Kubrick, el 68 o 69, ens avança moltes coses
que realment estan vigents ara.
o fins i tot algunes...
O sigui, que es pugui parlar des d'una plataforma i tal planetària amb la Terra,
perquè és una cosa que...
Clar, el que passa és que una cosa és Arthur Clarke i l'altra cosa és la P.D. James.
Sí, sí, sí.
La P.D. James fa novel·les negres.
Clar, fa una pel·lícula que diuen de ciència-ficció, però en realitat és una història
que tant com de ciència-ficció, en tot cas d'un futur molt proper, no?
És apocalíptic.
És un futur molt proper.
Sí.
De tota manera, jo, amb descàrrec d'això que dius,
jo he trobat per cognició pel que fa a determinades coses,
o mig per cognició.
Per exemple, el transport públic.
Cada vegada més sembla la jungla salvatge,
anar a metro o en tren.
Jo no sé si som conscients d'això i a la pel·lícula...
El que passa és que allà hi ha la discriminació,
que aquest sí que és un tema que s'està produint cada vegada més,
que és la migració.
Sí, ja el tema de la migració.
Hi ha l'engaviament dels migrats i tal,
que això crea una distorsió,
que és el transport, no?
És que representa que el món s'ha anat a campistracs,
és a dir, la Gran Bretanya,
que la pel·lícula passa a la Gran Bretanya...
S'ha de protegir.
És l'únic lloc que sembla que encara es protegeix,
i aleshores genera aquestes barreres
perquè els immigrats no entrin, no?
I d'alguna manera...
Bueno, és un conundrum,
perquè en realitat,
a veure, immigracions i emigracions,
la humanitat ha corregut...
S'ha tingut sempre.
Des de l'antigó.
I tant.
Perquè, de fet, els doris, per exemple,
que els grecs venien del nord,
eren nòrdics,
i van acabar petant a Grècia, no?
Vull dir, i van fer fora una mica els aqueus, no?
Per exemple.
I el poble hebreu.
I el poble hebreu.
Mare de Déu.
Evidentment, això ja és el paradigma del tema.
però, clar, és el conundrum, no?
És a dir, clar, evidentment, tothom té dret a la vida,
més faltaria, però realment,
el dilema està en com absorbir
quan venen onades, no?
Com la cara s'està produint del sud, no?
Sí, sí.
Cap al nord.
Sí, sí.
Evidentment, surten tots els temes humans,
tots els temes de què tothom té dret,
evidentment, per neixer-se,
doncs, a aspirar a una vida millor.
Jo, dirà una cosa.
Això és claríssim.
De les tres pel·lícules...
Realment, els estats com solucionen aquest tema, no?
O si més no, el món avançat.
És un tema que, clar, és preocupant.
Punyent, eh?
És extremadament punyent.
Sí, sí.
Perquè posa al límit
tota reflexió referida al gènere humà, no?
I al respecte que s'ha de tenir per l'altre, no?
És un tema complicat.
Jo, dirà una cosa.
De les tres pel·lícules últimes de Cuarón,
per mi és la pel·lícula que estaria més a prop d'ell.
Perquè potser és una pel·lícula que té més brillantor, Gravity,
i potser és una pel·lícula que ha tingut molta més...
Gravity és una bretolada divertida,
i potser és una pel·lícula que ha tingut molta més acceptació
que no comparteixo Roma.
Ja, sí, sí.
En canvi, aquesta i jo li veig molta sinceritat amb aquesta pel·lícula.
Sí.
Per part del director.
Probablement és...
En moments extraordinaris.
En Roma, probablement és del més, jo crec, del més personal.
D'un director que a mi, que jo hi trobo molts aspectes interessants,
és curiós, perquè hi ha tres mexicans, no?
Que és l'Iñarri Tu.
Sí, Iñarri Tu, Guillermo del Toro.
No, no, el Guillermo del Toro, home, no, aquest home ja és...
Ja és a part, però no, però l'Alfonso Arús també.
També, sí.
Fins que tots tres, l'Arus, l'Iñarri Tu i el Cuaron,
tenen una capacitat visual descomunal.
Evidentment, aquí el Guillermo del Toro també el podríem afegir fàcilment.
Sí, jo crec que sí.
Perquè és un altre visionari, és una cosa que és indiscutible.
Però jo ho dic per un cert grau de preciocisme visual
i per un cert tractament de càmera que de vegades els uneix,
que és aquesta càmera a l'hotel Terence Malick.
De fet, el director de fotografia de Cuaron en aquesta pel·lícula
i en algunes altres del Cuaron és l'Emmanuel Lubezki,
que és precisament el director de fotografia, el Terence Malick.
No serà casualitat.
Amb una quantitat impressionant de pel·lícules,
entre elles El Renacido,
que ja hi ha un virtuosisme de moviment de càmera
que ja està fora de tota...
Jo em vaig quedar meravellat amb els plans seqüència.
D'aquesta pel·lícula.
Aquesta pel·lícula té uns plans seqüència que són...
Bé, de canon, eh?
Són falsos, per això.
És curiós perquè el Lubezki,
que té aquest sentit de la continuïtat visual,
o sigui, del simple shot que en diuen ells,
o sigui, de la seqüència, del...
Clar, ell ho volia fer continuat.
Tu imagina't, estava boig.
Perquè, evidentment, la escena,
o la seqüència del cotxe fugint,
quan barren la carretera amb un cotxe
i baixen tots i van a per ells,
que està preparat per ells mateixos,
però això ja és un dels temes...
Bé, tot el pla seqüència del reculament
i de...
que és quan maten a la Julián Moore i tota la Pasqua...
Per més d'una complexitat, aquell...
No, bueno, van estar, em sembla que...
Van estar una setmana rodant allò.
Ja, no m'estranya.
I gràcies a un sistema, que el tinc anotat per aquí,
van aplicar un sistema que es diu DogiCamp System,
que es veu que és un sistema...
És a dir, no és un plan rodat continuat.
El van rodar en diversos fragments.
Em sembla recordar que en cinc.
En dos localitzacions, en dos llocs diferents.
I sembla que sigui el mateix lloc tota l'estona.
El que passa és que el DogiCamp System aquest
muta... o sigui, uneix...
d'una manera...
Li dóna continuïtat.
Que li dóna continuïtat.
I tu no veus absolutament on està el tall.
No ho veus.
Jo me l'he tregat com a pla seqüència.
Jo mateix, també.
Evidentment, tothom.
Hi ha tres pla seqüències d'aquests tipus imponents.
A mi m'agradaria que la setmana que ve,
si tenim l'Anastasi,
ens faci encara que sigui un apunt,
perquè ell, com a tècnic,
com a home tècnic que és,
des del moment que l'ha escollit,
és que també té una sèrie de coses per...
que fan referència a aquests aspectes tècnics.
No, no, no, efectivament.
Serà interessant conèixer...
Jo he parlat...
Vaig parlar amb l'Anastasi Arran,
que proposava...
L'Anastasi ens ha fet un pec impà, eh?
Però...
Ja diria el que vol dir.
El sap pec impà es divertia molt
anant amb l'equip de rodatge a les nits
després dels rodatges
a fer una cervesa i tal,
i li encantava muntar baralles.
Aleshores, ell provocava la baralla,
amb el barman i la gent del local,
i ell s'esmunyia.
Ell fotia el camp.
Ens ha fet un pec impà,
o sigui, ha proposat la pel·lícula,
i al final estem parlant nosaltres.
No, a veure,
pels que ens escolteu,
sapigueu que el pobre
està en un excés de feina
i en una limitació de temps per fer-la,
per tant està justificadíssim
que no estigui avui aquí.
L'Anastasi, per això,
si l'ha escollit,
és justament per aquest tema...
I serà interessant conèixer la seva opinió.
... dels single shots aquests,
que són el dels pla seqüències,
que és de les coses que li...
Jo...
Cinematogràficament, evidentment.
N'hi ha tres, eh?
Hi ha una al principi,
la del...
Quan comença la pel·lícula,
el bar,
que és per esclata la primera bomba,
a Netflix.
És molt bo, també, eh?
la que hem dit
de la fugida cap enrere del cotxe,
que van haver de condicionar el cotxe,
a més, especialment,
per ensorrar el conductor i els passatgers
per poder passar la càmera per sobre,
i després l'última,
que ja és el reblament de tota...
El que és la càmera...
La càmera, allò,
mentre estan lluitant els rebels,
amb els policies,
ells de per mig,
la gent va morint,
per totes bandes,
sembla gairebé Sarajevo, no?
Vull dir, allò...
Com si fos una...
Sí, sí, sí.
Em consta que Cuarón volia aquest efecte.
Probablement.
L'efecte de...
Com si fos, en fi,
un reporter de guerra
que està allà captant l'evolució
dels trets, no?
Dels combats.
Per mi,
està fet d'una forma
que transmet tan realisme
que fins i tot,
per moments,
sembla un documental.
O sigui,
et poses allà,
però amb la inquietud aquella
de què passarà.
Qualsevol pot morir.
La Julianne Moore, per exemple,
desapareix de la pel·lícula
a la mitja hora.
Sí, 10 minuts de pantalla,
et sembla que té.
Sí, sí,
és una cosa que no és corrent, no?
A mi m'agrada molt...
No, no, no.
El personatge del Michael Caine
m'agrada molt
i concretament
us recomano
un moment de la pel·lícula
que ens sembla
una seqüència
extraordinària
que és en la que
el Cliff Owen
està sentint
de primer de manera fortuita
i després es queda
com el Michael Caine
explica a les dues dones,
la que està embrassada
i la que els ajuda,
la història
del Cliff Owen
i la Julianne Moore
com van perdre el fill
aquella escena
és extraordinària
perquè en un sol pla
una mica
a les freses salvajes
d'Immard Berman
hi ha
l'explicació
pel públic
per una banda
de com va anar
aquella història
sense que s'expliqui
d'una manera
diguem explícita
sinó que
té un contingut dramàtic
i per una altra banda
tenim
el protagonista
que sent una mica
com el seu amic
està relatant
el que ha sigut
una part crucial
de la seva vida
i tràgica
aquesta escena
per mi
té una altura moral
extraordinària
és quan fa la reflexió
aquella
sobre la fe
i l'atzar
la fe
va portar
per separat
l'Owen
i la Julianne Moore
a una manifestació
a favor dels immigrats
per intentar
convèncer
el govern
de la Gran Bretanya
que deixi
entrar els immigrants
i l'atzar
fa que es trobin
però l'atzar
ell diu
Michael Caine
l'atzar
també és el que
al venir
la pandèmia
de grip
acaba amb la vida
del Dailan
que és el
nen petit
de tots dos
està passant
alguna cosa
amb la llum
vosaltres
que ens escolteu
no ho veieu
no ho veieu
exacte
però la llum
pampellugeja
a ràdio d'esvern
si passa alguna cosa
i ens quedem
sense
transmissió
és que
hi ha
quelcom
que no carburegui
exacte
molt bé
molt bé
volíeu-vos afegir alguna
o sigui
jo defensant
una mica
el
el
el
sense
evidentment
contradir
ni molt
menys
el que has dit
pel que fa
al fet
que
el 2027
potser hi hauria d'haver
una presència
de la tecnologia
molt més elevada
això és indiscutible
home
ja ara
ja ara
l'altre dia
vaia estar en una reunió
i es va parlar
que
en aquests llocs
on s'està pensant
què implementar
per tots nosaltres
en el futur
s'està
pensant ja
en la incorporació
d'uns microxips
al cervell
que ens posaran
en contacte
directe
amb l'ordinador
i l'ordinador
que estigui preparat
juntament amb el cervell
tindran
la capacitat
de fer
interrelacions
que ens portaran
o sigui
el que es deia
el treball
o el que es diu
ara
el treball
des de cada
això és que serà
quelcom
de
el més
de cada dia
una cosa
a l'abast
de
tot i quant
el que passa és que fa por
ara
sí
sincerament
a veure
això és com
les
les
smart tvs
no?
sí
no són gens innocents
no
compte
hi ha un control
evidentment
tot el que està
connectat a internet
és susceptible
de perillós
és un parell
per la llibertat
de l'individu
no no
és que és 1984
d'Orwell
sí
i tant
el gran hermano
ja està
l'smart tv
és el gran hermano
res ens espien
estem d'acord
tot el que veiem
tot el que
estem d'acord
i esperem que no hi hagi
càmeres ocultes
que més a saber
si l'smart tv
no té una càmera oculta
ho vull dir
compte perquè
han descobert
amb una
saps aquestes maquinetes
que han de teixer
del terra
no sé quina marca era
Rodex
em sembla
han descobert
que tenia una camareta
i anava fent instantànies
mentre va netejant
va fent instantànies
de tot el que
neteixia
en contrapicat
les ciutats
compta
perquè no és problema
les ciutats
els transports públics
etc
hi ha el dubte
que hi hagi
també
una mena
d'assaig
de control
que no
que no
el desconeixem
etc
i després
no diguem ja
el mòbil
i l'ordenador
de casa
ah no
això està
aquí estem controladíssims
vull dir
això ja
ja és
no ho dubtem
això ja és
actualitat
actualitat
és el gran hermano
el gran hermano
està enrere
a saber qui
el Pegasus
tot això
és
evidentment perquè no som importants
però
fas reflexionar
perquè si hi ha programes
que ni t'enteres
que estan examinant
absolutament
tot el que fas
és amb això
que la pel·lícula
potser sí
que tens raó tu
en part
perquè dius
bueno clar
ella refereix
a una novel·la
que és del 92
clar
si segueix molt
al peu de la lletra
però bueno
sent una adaptació
ell podia agafar
i introduir
elements
que penses
que podien fer referència
al 27
però per exemple
jo crec que
la P.D. James
tenia més interès
i Cuarón també
pels aspectes socials
i filosòfics
sí
de fet el propi Cuarón
va
tu imagina't
es va inspirar
per determinats aspectes
visuals
amb la batalla
del G
del Ponte Corvo
no
una pel·lícula
dels anys 60
no
la batalla del G
una pel·lícula importantíssima
no no
impressionant
perquè també té aquest tractament
impressionant
de càmera
com si estigués fent un reportatge
i tant
no no
és una pel·lícula
d'una dimensió
extraordinària
a més
està parlant d'una cosa real
com és
evidentment
els intents d'Algèria
per treure's del demònt França
sí
amb la qual cosa té
aquest interès
però per exemple
veig
dins de tots aquests elements
per exemple
tota la comunitat musulmana
que està fent una manifestació
perquè el govern
ha decidit
ocupar
les mesquites
o sigui
els musulmans
s'han quedat
sense
sense mesquites
cop de
el comentari
del Michael
hi ha un comentari
entre l'Owen
i el Michael Caine
quan esclata la bomba
el Michael Caine
fuig
bueno fuig
se'n va
a veure el seu amic
el Michael Caine
no
i diu
diu
qui ha estat
li pregunta el Michael Caine
no
i l'Owen
diu
i jo què sé
els musulmans
o potser
els peixos
no
que són
aquests rebels
que estan lluitant
perquè els immigrants
els deixin entrar
i aleshores
el
el Michael Caine
és quan fa
la frase
important
que diu
vés a saber
si no ha estat
el propi govern
cada vegada
que un polític
té un problema
esclata una bomba
sí
és molt bo
és un comentari
és una frase
molt bona
molt potent
molt bona
perquè
a veure
aquí
cada vegada
que
el govern
de torn
té un problema
es fa una cosa
que distorsiona
l'atenció
això
ho veiem
cada dia
en tot cas
el que és modern
és l'ambigüitat
no?
hi ha hagut
els GAL
i tots aquests
aquestes
és a dir
l'ambigüitat
l'ambigüitat
de l'autoria
de determinades
de determinats
atemptats
i tu no t'has fixat
que per moments
la pel·lícula
té també
un to
d'humor
com trencant
perquè
hi ha un moment
en què es fa
una clara referència
de fet
Sant Josep
la verge
i el nen
hi ha un moment
en què són ells tres
la noia de color
el nen
i el Cliff Bowen
i fins i tot
hi ha un moment
en què
la noia de color
diu
sí, jo
diu
i tu
com va anar això
de qui és fill
diu
és que jo soc verge
i es fot a riure
és curiós també
hi ha un moment
per destensionar
una mica
és un element
d'aquests
d'ironia fina
el Cuarón
no volia
es veu que
la P.D. James
la novel·la
té un enfocament
més cristià
amb elements
més cristians
de fet
el títol
Hijos de los hombres
està tret d'un salm
el salm 90
molt bé
molt bé
per tant
ben trobat
a veure
hi ha molts elements
però Cuarón
s'ho agafa
des del punt de vista
una mica
ateu
en el sentit
per això fa
fa aquesta conya
fa aquestes conyetes
com ara
la casa esmentada
i posa altres paraules
hindús
el Michael Kenyo
en un moment
que també diu
una paraula hindú
ara no recordo
que la repeteix
que vol dir pau
hi ha com referències religioses
diverses
al llarg de la pel·lícula
i després
hi ha alguna coseta
que resulta
una mica
allò
pueril
per no sé
com qualificar-ho
que és
l'amagatall
per entrar
allà on està
protegint-se
el Michael Keny
allò
allò és de joguina
és a dir
els branques
treure les branques
és una mica
però bueno
els mototaxis
que és com
les bicicletes taxis
aquestes
jo les he vist
a París
alguna que corre
per Barcelona
no gaire
però a París
són una invasió
i això és el sistema
de taxi
que hi ha
a Calcuta
o a
o a les ciutats
doncs
surten mototaxis
vull dir una mica
el
el
el
el
el viat
apunta que
Barcelona
s'entren està ple
ah sí
també n'hi ha
per turisme
per turisme
bé
doncs això
la pel·lícula
està feta
el 2006
sí sí
tot això
ha aparegut
fa pocs anys
cap aquí
per tant
és interessant
no veure
és a dir
el 2006
ni a París
estaven
aquestes
bicicletes
taxi
ni a París
i l'anunci
de la pandèmia
també
té
clar
l'anunci
de la pandèmia
és potent
és ja
com una temensa
no
que està
en l'ambient
ja estava
no
la pel·lícula
del Sodenberg
no
aquella contagi
de fet
està visant
i Soy Len Green
Soy Len Green
és una pel·lícula
que també
ens posa
sobrevist
que
som molts
i no hi ha menjar
per tots
sí
certament
aneu pensant
en alguna cosa
humans
i té un cantó negre
perquè
les pastilles
verdes
estan fetes
de carn
de cadàver
és tremendo
aquella pel·lícula
anys 60
molt interessant
amb el Chalton Heston
i l'Edward G. Robinson
hi ha un cartell
que es veu
els cinc primers minuts
de la pel·lícula
són gairebé
un
com una mena
de
paquet
de missatges
per contextualitzar-nos
a tot drap
per exemple
hi ha un cartell
que diu
Jobs for the Brits
és a dir
treball pels britànics
com vulguem dir
tots els de fora
que es quedin
que es quedin
ben fora
que aquí
els treballs
és a dir
hem de defensar
els nostres
els genuïns
els que són del país
a veure tu
això com ho agafes
perquè clar
avui en Dilla
això seria un missatge
de Vox
clarament
clarament
no
clar però
és que
el que és evident
és que la pel·lícula
és un estat
autoritari
sí
el Regne Unit
ha deixat de ser
una democràcia
per protegir-se
és un
es pot dir
que és un estat
policial
irànic
el comportament
dels porgies
i de l'exèrcit
sí
però a més
és ultraviolent
absolutament
bueno
hi ha uns immigrants
que
en la seqüència
aquesta final
que estem parlant
que s'estan disparant
els rebels
i els soldats
hi ha un moment
terrorífic
els soldats
no tenen
clar
enmig hi ha gent immigrada
que està en aquests blocs
i que el foc creuat
els ha enxampat
al mig
surten amb les mans
en l'aire
i els soldats
els hi disparen
a quemarropa
a cap
però sense cap punyeta
sense preguntar
és un moment
veritablement
dur
però dur
quan el ser humà
ja perd
tot el que té
d'humà
i és un ser
perquè es belluga
però no
per identitat
els immigrants
estan tractats
com animals
com animals
però és una cosa
absolutament esgarrifosa
després
el protagonista
hi ha una insinuació
ara que parlem
de la qüestió
que no hi ha gaire tecnologia
però
al principi de la pel·lícula
recorda-te'n
que després
que esclata la bomba
al bar
on ella acaba de comprar
el seu cafè amb llet
se'n va a la feina
ell treballa
en un ministeri
se'n va a la feina
i tots els treballadors
en comptes de treballar
estan mirant la notícia
que acaben de matar
l'últim jove
de 18 anys
és a dir
fa 18 anys
que la humanitat
no està procreant
d'aquí
correcte
que el malcú
de qui parteix tot
aleshores
ningú treballa
els funcionaris
estan tots mirant la notícia
a mi
Anxes Castilla
sí, sí, sí
bueno
funcionaria
i ho estan mirant
per monitors
per monitors
i tal
però aleshores
ell se'n va a parlar
amb el seu cap
l'Owen
el Clive Owen
se'n va a parlar
amb el seu cap
i li diu
és que m'ha deprimit
la mort
de l'assassinat
del jove
de 18 anys
i
faré
si li sembla bé
acabaré la jornada
des de casa
teletreball
sí
teletreball
surt el teletreball
claríssim
teletreball
sí
aquí
evidentment
hi ha un factor
de
després
ja ho he esmentat
el fet
que pinten
el transport públic
aquí potser
l'Apid i James
ja juga
amb un avantatge
perquè es veu
que el metro
de Nova York
per exemple
ja des dels anys
80
que és
una zona
perillosa
vull dir
segons com
no és gaire
recomanable
agafar el metro
a Nova York
ja
en els anys 80
però
bé
a mi
m'agradaria
fer un esment
salvant
evidentment
totes les diferències
perquè no estem
ni molt menys
igual
però
el fet
que
els comportaments
de molts viatgers
dins del tren
o del metro
estan deixant
molt que desitjar
i no hi ha vigilància
i jo he vist
episodis
realment
preocupants
en fi
aviso
para navegantes
però
aquesta pel·lícula
del 2006
ja està
anunciant
que segons com
utilitzar
el transport públic
d'aquí a un temps
no serà
exactament
del tot
recomanable
com no?
perquè
bé
la reflexió
sobre l'art
que té
el coixí
que està
allà
a la
com li diuen
allò
per cremar carbó
que tenen
a Londres
amb
la portada
de Pink Floyd
del famós disc
de Pink Floyd
allà
allò
està convertit
en ministeri
quan és una central
d'elèctrica
de carbó
a base de carbó
que encara existeix
però em sembla
que ara
també l'han readaptat
i
es dedica
a
a captar
obres d'art
de tot el món
diu
he pogut salvar
gran part del David
de Miquel Àngel
que li falta una gama
i no sé què
i
no he pogut salvar
la pietat
no?
del
també del Miquel Àngel
no?
això no ho he pogut salvar
però he pogut
agafar uns quants
Velázquez
i dos golles
perquè
el de Madrid
va ser un desastre
o sigui
com si a Madrid
ja
el que deu estar
passant a Madrid
ja
és que ja no deu tenir
no?
es dona
irrecuperable
han destruït
el Prado
no sé
són coses
aquestes reflexions
sobre
el
no sé
ja dic
en tot cas
podríem deixar
un
un pèl
de
de comentari
pel proper dia
que
que l'Anastàcia
ens faci també
la seva visió
i
i la rematem
en tot cas
per si la voleu veure
repeteixo
el títol
Children of Men
Hijos de los Hombres
Regne Unit 2006
d'Alfonso Cuarón
la podeu trobar
en plataformes
es troba
sí sí
fàcilment
fàcilment
a més
és una pel·lícula
a veure
tant tu com jo
perquè això ho he comentat
abans d'entrar
aquí
davant el micròfon
no som uns apassionats
de les pel·lícules
apocalíptiques
no
vull dir
no són precisament
el tipus de material
que ens agradi més
sincerament
ara
a mi
un cop refrescada
la visió d'aquesta pel·lícula
jo veig la pel·lícula
l'entenc
i la trobo interessant
i sóc capaç de recomanar-la
ara bé
per mi
és una pel·lícula
dura de veure
no no
és molt dura
incòmoda
és molt incòmoda
però a la vegada
és bona
i curiosament
el Cuarón
que treballa
com els altres dos
que he dit
l'Inyard
o particularment
l'Arús
que treballa
en tant la imatge
que treballa
els tons càlids
i tal
o sigui
és curiós com el Lovetsky
en aquest cas
ha aplicat
una fotografia
totalment
freda
en aquest sentit
gèlida
tota la pel·lícula
no hi ha ni un moment
que canviï el to
tot és brut
d'afanc
sembla que estigui a punt
de ploure constantment
apocalíptica
apocalíptica
en aquest sentit
és apocalíptica
absolutament
però el que sí
és veritat
que per mi
la pel·lícula
tècnicament
és una filigrana
no no
sí sí
impecable
evidentment
el muntatge
que és del propi
el Cuarón
fa
multiesmers
que es diu
perquè
en el muntatge
està el Cuarón
també
hi ha
Àlex Rodríguez
i el propi Cuarón
tots dos
al muntatge
el guió
està en 5
el guió
és multismerc
el Cuarón
també
el Cuarón
també
el Cuarón
està a tot arreu
molt bé
amics
canviant
de terció
que dirien
per Castella
avui
tenim que parlar
d'una notícia trista
que tots ja dèieu conèixer
aquest migdia
s'ha celebrat
el funeral
d'una persona
extraordinària
i un
i un cineasta
no menys extraordinari
com és Agustí Villaronga
nosaltres hem parlat
d'ell
de diverses
pel·lícules
tenim
estem preparant
un
un parell
de
de
de setmanes
seguides
en què
hi haurà unes converses
amb Tomàs Pladevall
i per exemple
l'Agustí Villaronga
va estrenar-se
com a actor
perquè ell
és actor
guionista
i director
va estrenar-se
com a actor
amb una pel·lícula
que va fer
la fotografia
del Tomàs Pladevall
que és
Robin Hood
Nunca Muere
que
el dia que
passem
la conversa
amb Tomàs
sortirà
aquesta pel·lícula
em fa gràcia
comentar-ho
bé
a partir d'aquí
ell ha fet
diverses pel·lícules
ha fet tele
ha fet teatre
però
per parlar
només
de les més importants
diríem que
és seva
Tras el Cristal
El Niño de la Luna
que són una del 87
i l'altra del 89
el 1999
va fer El Mar
que ja
és una pel·lícula
que
té la seva importància
després
el 2010
en producció
d'Isona Passola
va fer
Pa Negre
que és el seu cim
comercial
i també
de qualitat
El rei de l'Habana
Incerta glòria
que va repetir
amb el tema
de la guerra civil
i a Misona Passola
de productora
una pel·lícula molt interessant
potser
no al nivell
de Pa Negre
però
jo diria que són
les seves dues pel·lícules
més potentes
sí
són d'un dramatisme
Pa Negre
evidentment
és la seva obra mestra
és la seva obra mestra
és discutible
llavors
hi ha Nacido Rey
que és una pel·lícula
que
bueno
s'aparte bastant
això va ser un error
diguem-ne
s'aparte bastant
de lo que és normal
amb ell
llavors
tècnicament està molt bé
plàsticament també
la fotografia
excel·lent
però la fotografia
de Joan Maria Civit
és extraordinària
tot el servei
de qui paga
bàsicament
el Villadonga
va treballar
amb dos directors
de fotografia
quasi tot
primer
la primera
jaume per a Caula
i la segona
Joan Maria Civit
llavors
hi ha una pel·lícula
que per mi
és molt bona
probablement
és la més personal
d'ell
perquè és molt poètica
en blanc i negre
que és
El ventre del mar
ah sí
El ventre del mar
precisament
vam tindre aquí
el Marcús
J.G.R
que
ha sigut
també
el
el que ha fet
la música
el compositor
de les 5 últimes
pel·lícules
d'ell
una de la tele
i 4
i 4 de cine
bé
queda aquí
el nostre homenatge
home
és una gran pel·lícula
és una gran pel·lícula
el que passa
és que és una pel·lícula
també
que no és
no és
no és menys estricta
no és comercial
exacte
és una pel·lícula
que t'hi has de posar
la veritat
és que se'n va
una mica
potser d'hora
en el sentit
que
algunes altres pel·lícules
hagués pogut donar-nos
i la veritat
la veritat
és que
el 2023
aquest any
i a títol pòstum
tindrem
l'oli tormenta
que és una
tragicomèdia
patronitzada
per Susi Sánchez
i que
bueno
s'estrenarà
ell l'ha pogut acabar
Susi Sánchez
he estat avui
al funeral
i he parlat
amb el compositor
amb el Marcús
i em va dir
que sí
que va arribar
fins al final
de lo que és
el muntatge
i tal
i la pel·lícula
queda tal com ell
la vol
o la volia
fins i tot
va passar una mica
de lo que era
el tractament
del càncer
per donar preferència
a culminar
la pel·lícula
amb tot
i això
ell tenia
un comportament
vital
important
i sempre creia
en aixecar-se
l'endemà
i posar-se
a treballar
i tal
i de fet
així ho va fer
fins a l'última setmana
molt bé
queda aquí
el nostre record
i homenatge
per l'Agostí
i de la llonga
senat un dels grans
és un dels grans
efectivament
llavors
farem
un breu comentari
perquè després
tenim dues pel·lícules
molt interessants
que ens comentarà
a l'Ignasi
i aquest comentari
és per dir-vos
que hi va haver
la inefable
des de fa 15 anys
gala
del cinema català
Premis Gaudí
i
anem a dir
que
un any o una notte
d'Isaac i la Cuesta
s'han portat
5 premis
al Carràs
s'han portat
4 premis
més el premi
del
públic
que
segons van dir
en la mateixa gala
l'ha votat
6.000
espectadors
s'han portat
val a dir
aquests 4 premis
que s'han dut
a part dels
espectadors
són els premis
importants
millor pel·lícula
millor direcció
i millor guió
original
són
3 premis
importants
després
hi ha hagut 3 premis
per
Suro
direcció
novella
i el premi
interpretació
Vicky Luengo
femenina
i premi interpretació
principal
protagonista
Pol López
i llavors
hi ha una altra pel·lícula
que és
Pacifixion
d'Albert Serra
que també s'han portat
3 pel·lícules
millor pel·lícula
no catalana
a la fotografia
i a la direcció artística
potser aquí són premis
relativament encertats
perquè la factura
de Pacifixion
és boníssima
és molt acceptable
és boníssima
a mi és una pel·lícula
jo soc
bastant
de Serra
a mi és una pel·lícula
sí
oh
sí
sé que no compartim
aquest gust
però
a veure
no tot
de Serra
no tot Serra
és de la meva corda
no
el Pacifixion
és del més digerible
però
dura massa
jo crec que dues horetes
ja hauria hagut
a mi em sembla
de les millors
sí
probablement
estaria d'acord
perquè per exemple
la penúltima
Liberty
em va deixar
una mica fred
jo és que
literalment
no l'aguanyo
normalment no l'aguanyo
la mort de Luis XIV
em va semblar
molt interessant
i molt pel·lícula
també
bueno
potser sí
també
d'acord
en fi
escolteu
això és el que he donat
de si
no però
és que és una pel·lícula
que fins i tot
té factors de gènere
no perquè
hi ha com una tensió
evidentment
hi ha com
tot un complot
en contra
del representant
francès
a les illes
no
i també hi ha
algunes referències
velades
o que els hi pots trobar
a l'actualitat
perquè
hi ha uns complots
internacionals
unes proves
atòmiques
una mica així
d'amagatot
i la hipocresia
i la hipocresia
de l'estat
del govern
totalment
francès
no?
que diu
no, no
nosaltres no farem res
i evidentment
el plaer final
està més cagat
faran la prova atòmica
passant
damunt
de la voluntat
dels que hi viuen
dels nadius
d'aquestes illes
vull dir
hi ha una cosa també
del pacífic
un premi d'aquesta gala
que m'agrada molt
i ens agrada
que em consta
és el premi d'honor
Miquel Portemoy
i aquesta vegada
està per un col·lega
un il·lustre col·lega
el Jaume Figueres
Mister Belvedere
de Fotogrames
i que és precisament
també successor
en el premi
del nostre estimat amic
Tomàs Pladevall
que el va guanyar
l'any passat
amb això
jo deixaria aquí
el que és
sens dubte
és un premi
ben guanyat
el que passa
és que el Carràs
estava com donat
estava venut
que havia de ser el Carràs
sí
a veure
no sé
és com una religió
has devingut una religió
hi ha una cosa
que em reconforta
i és que almenys
no s'han posat
com l'any anterior
a distribuir premis
amb els actors
aquests
que no són professionals
perquè
a mi
l'any passat
va ser una mica
de jutjat de guàrdia
és un atemptat
a la gent
que està vivint d'això
i que a més a més
es deixa la vida
moltes vegades
per treballar
en teatre
moltes hores
estudiant papers
etc.
clarament
menys mal
en aquest sentit
hi ha hagut
correcció
diguéssim
però és que el Carràs
està ja tan premiada
i reconeguda
per tot arreu
que escolta
per exemple
la Maria Ripoll
que nosaltres
la vam veure
al Barcelona
al final festival
aquesta de
nosaltres
no ens matarem
amb pistoles
a mi em va semblar
un exercici
a veure
no era una pel·lícula
perfecta
però
el que és
la relació
entre amics
que fa temps
que no es veuen
i com van sortint
les coses
els diàlegs
com es va generant
l'atenció
a mi em va semblar
una pel·lícula
que crec
que hauria
merescut
alguna cosa
mira
hi ha una altra pel·lícula
que no sé
si l'has vist tu
que és
Mantícora
Mantícora
de Carles Vermut
sí
en Vermut
és un realitzador
interessant
aquesta pel·lícula
és una pel·lícula
també
una mica difícil
però escolta
hi ha un treball
d'una noia
que és
Chloe Valdés
em sembla
no voldria ara equivocar-me
que per mi
allò era
el premi
d'interpretació femenina
d'aquest any
Zoe
Zoe Valdés
crec
extraordinari
l'has vist tu?
no no
no tinc
Mantícora
escolta
és interessant
de repescar-la
és interessant
no no
me l'apunto
molt bé
bueno
tenim dues pel·lícules
que apunten a Oscars
i
i el company Ignasi
les ha vist
i
ens sap parlar d'elles
però
una és
estrena
Babylon
Babylon
evidentment
del
del Damien Chacel
no
sí
el director de l'Alhan
jo he de dir que
sí exacte
jo he de dir que en Chacel
és un home
que m'estava interessant molt
però que estic perdent
una mica
la fe
amb ell
no
és a dir
Whiplash
em va semblar
sobre el món del jazz
una pel·lícula
absolutament
impressionant
i era
pràcticament
amb la que s'inicia
no
com a realitzador
pràcticament
evidentment que té
una trajectòria prèvia
però
però
com
amb curs
i tal
però
i
Chacel
el tàndem
Chacel
Justin Harwitz
que és
qui li fa la música
la música
de les pel·lícules
és
Justin Harwitz
era un company seu
de facultat
es van conèixer allà
i
tots dos
van
allò com
carn i ungla
cada vegada
que hi ha una pel·lícula
el que passa és que
en aquesta ocasió
no sé si això
ha sortit
prou bé
perquè
la banda sonora
de
de
Babilon
és que és
calcadeta
calcadeta
la la lan
vull dir
vols que posi un fragment
de què?
de Babilon
no
aquest fragment no
que és el de l'orgia
aquest
aquest és
el fragment bo
has posat el fragment bo
Bé
precisament
aquesta peça
és bona
és amb la
que arrenca
pràcticament la pel·lícula
que hi ha una orgia
un ritme intens
una orgia d'aquestes
dels anys 20
que són mítiques
des del famós
doble volum
de Hollywood
Babilonia
que et parlen
o
hi ha una novel·la
esplèndida
sí
que és la de
los actores
son un asco
del
del guionista
aquest
de tot
joveu
de tota la vida
però Hollywood
Babilonia
suposo que deu estar
dintre de la inspiració
de Chasseu
probablement per l'arranc
perquè evidentment
aquestes orgies
en cases
en mencions
del Hollywood
dels anys 20
doncs
s'explica
i és un tema
molt recurrent
no?
no sé si recordes
aquella pel·lícula
de la Raquel Wells
Fiesta Salvaje
sí
que a més
a més
és que surt
el mateix
el
fàtix
aburcal
que va
que era un actor
bueno
era un lampista
algú el va veure
i el va
portar
a fer
pel·lícules
i
queia molt bé
era un personatge
que feia pel·lícules còmiques
evidentment
amb la seva
amb el seu volum
doncs
clar
la cosa
era molt simpàtic
aquest senyor va matar una noia
perquè li va
penetrar amb una ampolla
a les parts baixes
i això ho van tapar com van poder
però és a dir que passaven coses molt bèsties
i realment en Xassel
aquest ambient
absolutament fora de tota mesura
amb droga, amb begudes
amb la gent
fent l'amor d'allà mateix
i sense cap problema
nois i noies nus
un elefant
de fet la part principal
quan comença la pel·lícula
estan intentant transportar un elefant cap a la mansió
que està en un punt elevat
de Hollywood
i bueno, hi ha un moment
no l'expliquem
no l'explico perquè
és d'un caire escatològic
absolutament excessiu
deixa't dir de parlar
absolutament excessiu
és una pel·lícula excessiva
en Xassel jo crec que s'ha passat
s'ha passat
des dels anys 20
va fins als anys 50
no?
cobreix
aquest arc
de cinemood
no
o sigui
la pel·lícula
cine sonor
la pel·lícula
em sembla que comença l'any 28
sí
queda en res
com tots sabem
any i mig
dos anys
perquè aparegui el cinema
el 14 de jazz
de fet
prèviament
ja hi havia pel·lícules
que fragmentàriament
canònicament
sempre s'ha dit
que és el 14 de jazz
però no és cert
no és la primera pel·lícula
bé, és igual
en tu cas
clar, agafa aquest aspecte
de cantant
d'obre a la lluvia
aquest magnífic
musical
que parla
doncs del trànsit
entre el cinema
mood
i el cinema sonor
Brad Pitt
precisament
fa el paper
d'un actor
que
inventat
està inspirat
segons diuen
amb
John Gilbert
ah, John Gilbert
que va tenir un final
que va acabar
alcoholitzat
i tal
però és que alcoholitzats
pràcticament
estan tots
en aquesta pel·lícula
veuen
jo
el que dic
és
jo no sé com
t'era en fetxa
ja
perquè vull dir
és una cosa increïble
estan veient contínuament
recorda que a l'època
per exemple
de
de
Franky
Bogart
sí
també bevien
John Huston
Howard Hawks
i tot
aquells
li fotien
John Huston
jo crec que
era un home
d'una natura
extraordinària
el Peck and Peck
ja n'has parlat
tu abans
el Peck and Peck
era un passat de rosca
però el Peck and Peck
va morir relativament jove
no sé si amb 60
alguns anys
només
però és que John Huston
no, aquests es feien vells
John Huston
va arribar a
90
a pràcticament 90
i dius
aquest home
ve ben tota la seva vida
perquè no se n'estava de res
unir-la
i fumant
unir-la
des de
si hagués fet bondat
aquest home
potser encara viuria
no?
no ho desgardeix
bé
la qüestió és que
Babylon
és una pel·lícula
que entra
enjoenant-nos a tots
ens presenta
tot un seguit
de personatges típics
com és el de Brad Pitt
no?
el que fa
aquest Jack Conrad
inspirat en
John Gilbert
la Margot Robbie
que és una
ningú
ve del
lupen
pràcticament
perquè té un pare
que és alcohòlic
també
i un desastre
i la mare
tres quarts del mateix
però
ella ha de terminar
ella és una estrella
trepa
i és una trepa
però
amb una habilitat
impressionant
la qüestió és que
gràcies a existir
aquesta festa
on no l'ha convidat
de ningú
aconsegueix feina
i enjuberna
és a dir
té una
natura
com a actriu
innata
sap plorar
sap fer
com a actriu
m'agrada
la Margot Robbie
estàs d'acord?
és absolutament
és un animal cinematogràfic
és un animal cinematogràfic
i té aquest cantó
brètol
també
perquè també li agrada
fer de dolentot
aquí fa una barreja
i posa una mica
d'aquest altre cantó
però evidentment
és una actriu
que quan
fa de reina
Isabel
la pel·lícula
aquesta darrere
que ens parlen
de Maria d'Escòcia
doncs
Maria reina
dels escocesos
no?
em sembla que se'n deia
amb la Saurci
Isabel reina d'Escòcia
no?
no, no
Maria reina d'Escòcia
o Maria
Maria
Isabel era la reina
d'Anglaterra
sí, sí
però
la Margot Robbie
fa de Isabel
fa precisament
d'Isabel primera
en fi
l'estat de fer
el paper seriós
és la primera
en fer-lo
realment
és d'una ductilitat
i a més
xucla la càmera
té un poder
té un rostre
que els ulls
que té probablement
xucla
la càmera
se la fa
seva
realment
tu ho has dit
un animal
de cinema
però
de primer ordre
bé
doncs
potser
aquestes coporets
van molt bé
pel personatge
que fa
perquè realment
és una trepa
impressionant
però
clar
és la reflexió
que fa la pel·lícula
una mica
que ja podem intuir
des del principi
que viure d'aquesta manera
et porta cap a l'autodestrucció
i en certa mesura
és el que els passa
a un bon gravat
dels personatges
n'hi ha
molts
n'hi ha
fins i tot
evidentment
la periodista
de
periodisme groc
de premsa groga
que
evidentment
pot
enlairar
o ensorrar
carreres cinematogràfiques
tot és molt precari
tot és
en fi
és impressionant
però clar
juntament
a aquestes escenes
i a aquestes seqüències
interessants
n'hi ha d'altres
que
i sobretot
a mesura que avança
la pel·lícula
que és excessivament llarga
3 hores i 10 minuts
per narrar-nos això
no calia
perquè
tampoc és una pel·lícula
d'una gran profunditat
jo
jo sí que veig
el que a mi més
m'agrada
d'en Damien Chacel
que està a
Weeplash
que està a
La La Land
i que està aquí
i que potser
jo també està a
Fersman
que a mi em sembla
una pel·lícula
absolutament equivocada
de plantejament
jo no
Fersman està fet
en primers plans
recorda que parla
del primer home
el Louis Armstrong
el primer que trepitja
la lluna
però és una pel·lícula
errònia
o sigui
no pots fer una pel·lícula
de gran pantalla
en primers plans
tota l'estona
per molt
per molt asfixiant
que fos estar
dins de
evidentment
la
la càpsula
que està aterrant
no és
no és
Guana de Arcox
no pots estar fent això
jo és que estic molt en contra
dels primers plans
en línies generals
ja com a concepte
en cinema
el primer pla
a mi em sembla
un assassinat
però
que no dic que
de vegades
no sigui necessari
quan és necessari
d'acord
és un recurs
oportú
d'acord
però el que no es pot fer
és una pel·lícula
en primers plans
tota l'estona
no es pot martiritzar
l'espectador
m'enxaques
el cervell
de l'espectador
en fi
first man
la deixo a part
perquè no em va agradar gens
no em va interessar
en absolut
però bé
el tema central
d'enxacer
que és
tot allò
que has de deixar
pel camí
tot allò
que has de sacrificar
per aconseguir
el que vols
això està
a Whiplash
és l'essència
de Whiplash
i de fet
és l'essència
de La La Land
i després
hi ha un altre aspecte
que m'agrada molt
de Cecil
que és aquest sentit còsmic
que té
del temps
de la vida
i del temps
clarament
La La Land
és els
5 minuts
aquests finals
el clip aquest
en què l'Emma Stone
mentre està
amb el seu marit
mirant
el
el xicot
Gosling
no?
se'n diu?
sí
el Ray Gosling
doncs està allà
tocant el piano
i ell està
imaginant
el que hagués estat
la seva vida
amb ell
si
hagués sacrificat
part de les seves ambicions
que no ho fa
i per això
evidentment
arriba a ser
una estrella
però
és a dir
els 5 minuts
aquests finals
de La La Land
ens semblen
absolutament
magistrals
o sigui
són 5 minuts
d'una vida
inventada
és a dir
aquesta dimensió
còsmica
el que tu deies
evidentment la pel·lícula
passa els anys 20
i el primer any
dels anys 30
és l'art que cobreix
de temps
l'art temporal
hi ha un personatge
que també
acaba fracassant
i menjat
per
és una persona
de molta valua
però
acaba menjat
que és el personatge
de Manny Torres
que el fa
un actor
que a partir d'ara
se'n parlarà d'ell
que és en Diego Calva
i evidentment
hi ha un salt
als anys 50
han passat ja
20 anys
un actor llatí
és un actor llatí
mexicà
i fa de mexicà
o sigui
fa de mexicà
que està intentant
obrir-se pas
a Hollywood
aleshores
hi ha un salt
als anys 50
efectivament
20 anys després
quan ja és ningú
i fa una visita
diguem-ne
a uns estudis
la porta
del qual
s'assemblen massa
la de la Paramount
que per cert
són els que finalment
distribueixen la pel·lícula
sí
ja ho he vist
però no es diu Paramount
però són les portes
del Paramount
ja
bé
la qüestió està
que
té aquesta cosa còsmica
i aquesta cosa
el que has de deixar
pel camí
per triomfar
i el triomf
és una cosa
que fins a cert punt
un cop l'assoleixes
potser no valia tant la pena
és a dir
per tot el que has hagut
de deixar
està a l'Al-Al-An
està a Wiplash
i està aquí
evidentment
és una mica
el de Blond
sobre la Marilyn
l'any passat
per exemple
estem parlant
de l'Star System
i com
destrueix
l'individu
les persones
aleshores
la pel·lícula funciona
en aquest sentit
però clar
massa llarga
i es va diluint
en tòpics
en situacions
que fins a cert punt
acaben una mica
avorrint
i et fan mirar
el rellotge
una mica
ja seria hora
d'anar acabant
Escolta Ignasi
fes-nos cinc cèntims
de tard
que apunta
a pel·lícula
interessant
també
més que interessant
estem parlant
d'actrius
fortes
la Margot Robbie
aquest Blanchett
és que es menja
la pel·lícula
és a dir
el propi director
el Todd Feld
que
si no te'n recordes
el Todd Feld
és el pianista
d'Ice Weishat
o sigui
l'amic
de Todd Cruz
evidentment
com a actor
ha fet altres pel·lícules
però
com a director
doncs
em sembla que és
la tercera o la quarta
evidentment
la més rodona
molt interessant
aquest personatge
és una compositora
i pianista
inventada
però
és
un personatge
tirànic
no
mira
fila prim
tothom
està el seu
ell és deu
i per tant
en quin temps
transcorre l'acció
actualment
actual
no és
mòbils
i tal
sí sí
mòbils
ordinadors
i el que cal
molt bé
ell és lesbiana
però
hi ha una escena
molt bona
que està donant
una classe
i
li surt
un alumne
que és
o sigui
és
que li diuen
de tercer gènere
és a dir
ni masculí
ni femení
no se sent
ni una cosa
i a més
ell és negre
aquest Blanchett
comença a parlar
de Bach
i com et mira
Bach
i tal
i l'alumne aquest
li diu
a mi Bach
no m'interessa
perquè
és massa masculí
diu ell
és massa masculí
i a més
és música
per blancs
es nota massa
que és una música
pensada
per blancs
aleshores
aquest Blanchett
que és lesbiana
per tant
molta afinitat
amb Bach
des del punt de vista
sexual
tampoc
segur que no
no el té
però
aquí és el moll
de la pel·lícula
diu
el
Bach
parla
amb els déus
què nasos
importa
que sigui
blanc
negre
o groc
o del color
que sigui
que sigui masculí
femení
què més dona
Bach
que està en contacte
amb els déus
és divina
és un creador divin
i ella també
és divina
i evidentment
va generant enemics
hi ha una alumna
que se li suïcida
una exalumna
que se li suïcida
perquè no li ha volgut donar
es veu que havia tingut
una relació
també amorosa
però
trenca amb ella
i no li dona
cap oportunitat professional
i acaba per suïcidar-se
li busquen
les pessigolles
quan fa aquest comentari
defensant Bach
parla
de permits
parla de masturbació
i d'altres coses
que la veritat
no venen gaire al cas
però aleshores
fan un muntatge
i per les xarxes socials
surt
masturbació
amb
total
la deixen per terra
los dos temps actuals
evidentment
és tan deu
que acaba
ella mateixa
posant-se
de quatre grapes
grapes
amb els moments
que vivim
l'efecte
de papallona
és immediat
exacte
bé
la qüestió és que és una pel·lícula
magistral
que ens obliga
és un film
penetrant
tanca tu mateix
sí
és un film penetrant
que parla
de l'odiví
i d'abismes
perquè ella mateixa
està
d'un film