This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cinema sense condicions
Bona nit. Avui, com tots els dimarts, a les 8, aquí estem puntualment per parlar-vos de cinema, a cinema sense condicions.
Aquí estem, hola, bona nit, Pep Permangol.
Molt bona nit.
I a la direcció darrere del nostre, a la direcció de totes les comunicacions i les músiques, hola, Carles.
Puc dir, hola, bona nit.
Bona nit. I avui tenim el goig de tenir entre nosaltres el convidat d'avui, que és el Pol Dígler.
Hola, Pol. Benvingut, ben retrobat.
Benvingut.
És raro estar un altre cop al darrere dels vidres, o sigui, a l'altra banda, diguéssim.
A l'altra banda, des d'aquí ens deia, hola, i comencem i encenem el llum, doncs ja hem encès el llum i aquí està el Pol Dígler entre nosaltres.
Bé, com sempre, al programa començarem parlant del que hem vist, del que ens ha agradat, del que no ens ha agradat,
de les coses relacionades amb el cinema.
I la segona part la dedicarem al nostre convidat, que és el Pol Dígler.
Us recordo qui és el Pol Dígler.
El Pol Dígler és un amic, per suposat.
Però, a més de ser un amic, ha format part de la nostra tertúlia durant una pila d'anys.
Ha conduït el programa des de la conducció de la música, de les connexions,
i ha fet que tot funcionés bé. Sempre ha funcionat ben bé, ella. Gràcies, Pol.
Gràcies.
A banda d'això, ell ens ha, ara, ell ha sigut sempre un especialista en cinema,
ha fet cinema amb diferents nivells.
En aquest moment ha fet que nosaltres, que li coneguem, li coneguem almenys al Pep Armagol i jo,
dos curs boníssims, un al Ip Is, que és el primer que li vam veure,
interessantíssim i molt ben, ell és el director, per suposat,
i últimament li hem dit Horoscope, que també ha tingut una pila de premis i que també ens han parlat d'ell.
Sí, sí, aquest és el que ara estem allà superant-ho tot, els nostres límits, diguéssim.
Jo diria que aquesta és la confirmació del que ja s'apuntava amb Ip Is,
i, naturalment, té premis perquè a mi em sembla que és una petita peça d'oferreria rodona,
absolutament interessantíssima, des de tot punt de vista.
Després en parlem.
Després en parlem perquè després ens ha d'explicar que té una activitat professional
lligada a les plataformes, suposo que a la Netflix ens vas dir,
o a alguna de les plataformes actuals amb les que tens connexió.
Sí, a la productora on estic treballant ara,
un dels clients ja ha sigut Netflix, tenim diversos clients,
però sí, sí, hem tocat de prop el tema del cinema.
Aquest món, sí, sí, sí.
Doncs esperem que ens en parli, que ens ho expliqui i que ens ho comenti.
Bé, jo pensava començar per les nominacions dels Globos d'Or,
que llavors em sembla que podem intervenir tots.
Jo anava a dir la diferència entre els Globos d'Or que s'han donat les nominacions ara
i els Oscars, és que els Globos d'Or estan promoguts i patrocinats
per l'Associació de Prensa Estrangera de Hollywood.
Per tant, són professionals de l'observació de les pel·lícules.
Mentrestant, que els Oscars...
Podríem dir...
Jo comparo els Oscars.
I els Oscars estan promoguts per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques,
que, per tant, està format per productors, per directors, per tots, per gallionistes,
és a dir, tota la gent del món del cinema.
Fent una mica de broma amb el tema...
Ja sé per on vas, eh, crec.
Es podria dir que els Globos d'Or són una mica els globus sonda dels Oscars.
Sí, hi ha una diferència important.
Ja no ho ha dit als observadors internacionals d'aquí de l'1 d'octubre.
Bé, també hem de dir que la diferència...
Una diferència molt important en aquest moment, per això ho anotava,
entre els Globos d'Or i els Oscars,
és que els Globos d'Or premien la tele, premien televisió,
mentrestant que els Oscars premien cinema, cinema de la gran pantalla.
Tal com està el món del cinema actualment,
és important això, perquè hi ha una pila de directors
i de productors que juguen la carta de jugar a les dues bandes.
El Roma de l'any passat del Cuarón ja va ser una estrena promoguda
per aconseguir premis, però que després seria per Netflix,
perquè la producció era Netflix.
I, per tant, després automàticament,
després d'estar amb una propaganda específica de llançament,
i després va anar a les sèries de la televisió.
Però ara veiem que això s'ha augmentat.
Ha augmentat i hem tingut l'irlandès, de l'Escorsese,
que ha fet el mateix pautat.
Ha fet el mateix, s'ha estrenat amb uns quants cinemes,
i suposo que tot el món ha fet el mateix,
i ara...
Sí, però en poquets, eh, cinemes?
Jo crec que també s'han limitat a fer...
Més dels que...
I aquí a l'any eren 45, eh?
Eram molt pocs.
Sí, 45 cinemes i pocs dies, eh?
Bé, pocs dies potser sí, però pensa que...
Sí, no era tota la cartellera.
Però, per exemple, estava el Bolguitx, eh?
O sigui, que és un cine petit i...
Sí, però jo crec que van...
Es estrenen mínimament en els cines per...
És el mateix que els va passar a Can.
O sigui, jo crec que s'estrena com per dir...
És cinema, ei, però la setmana següent ja el trobes a...
Sí, ja està.
Perquè això també ha passat ara amb històries de matrimoni, no?
Com has dit que hi ha pel·lícula?
No, històries de matrimoni és al revés.
Històries de matrimoni...
No, jo crec que...
Primer Netflix?
Primer Netflix.
Ah.
Primer Netflix.
Aquesta és curiós, això és curiós.
Primer Netflix.
Però és que no només aquesta, sinó després també hi ha una animació
que va anar a Sitges i ja havia anat a Cannes, també,
que havia guanyat, de fet, el Premi de la Crítica.
Crec que es diu D'on d'està mi cuerpo?
O sigui, potser l'has vist tu, no?
Doncs aquesta també va...
També aquesta dualitat de cine-Netflix,
ara està planíssim de pel·lis.
Sí, en realitat, clar,
Netflix està acaparant bastant l'interès dels directors
i, bueno, lògicament...
I perquè ha fet aquesta estratègia...
També els xermans Coen, si et recordes...
Sí, sí, sí.
Van dir la seva pel·lícula,
l'Isabel Coixeta també.
Sí, per exemple, fa la de menjars, no?
És la que fa una cosa relacionada amb la...
No, no, bueno, vas d'anar a Lucía...
Sí, la de...
Ah, això sí, però ara fa una sèrie, eh?
La Carmel, no sé com es deia.
Sí, aquesta era la de la Greta Fernández?
O no, m'estic confonent de pel·lícula.
Però sí, sí, sí.
Bé, llavors, les nominacions,
la introducció la feia per aquesta,
per fer notar que els globus d'or
poden arribar a tenir una preponderància
en relació als que són més festuosos,
més numereros, més de revista,
però ells toquen ara totes les tecles
absolutament crucials del món del cinema,
del que diem cinema en el sentit dels romans.
Sí, és que ara ja pràcticament s'ha de parlar
de l'audiovisual.
Sí, exacte.
Llavors, de pel·lícules,
els nominats són l'irlandès Joker,
els dos papes,
que no l'he vista i que deu ser...
Horrorosa.
Ah, sí?
Horrorosa?
Sí, ostres.
Per més que ells dos són boníssims, eh?
Sí, bueno, va.
Són boníssims.
Jo, en canvi,
són dos actors
que em costaria perdre un o altre, eh?
No sé.
Bueno, no sé.
Els dos estan nominats, eh?
Està nominat
de secundari
l'Antoni Hawkins
i el principal,
que ara no me'n recordo com...
El Sander Payne?
Sí.
Sí, per mi està millor
el Payne i el Hawkins.
Ah, sí?
És igual,
tots dos estan bé,
però això no és el que interessa.
Bueno, d'acord.
El que interessa és
de què va la pel·lícula.
I d'altra banda...
I la pel·lícula va del Vaticà,
és a major glòria
i ensalçament del Vaticà
i tots sabem com està el tema.
Jo diria que...
És una mica penós.
No ho sé com si s'hi fica
o no amb el tema
de la situació actual que tenen.
Però és una pel·lícula
que pot anar als Òscars, o...?
No, jo és que no ho entenc.
Als Òscars no ho sé.
No ho entenc.
Però aquí sí que estan oblidats, eh?
Perquè havent guanyat Spotlight
o pel·lícules així seria potser...
Jo no sé ni de què va, eh?
Però pel que està dient
potser és una mica hipòcrita, no?
Va en el moment
que hi ha un papa que es retira,
cosa que és una cosa
que no sol passar
a la història dels papes.
No, no ha passat mai.
Sí, em sembla que al segle XIV o així
es veu que també va passar.
Sí, va tornar a passar.
Sí, al segle XIV, sí.
Al 1300 i escaig.
Sí, em sembla que ha passat una cosa semblada.
Sí, em sembla que ha passat una cosa semblada.
Però és un papa que,
per les raons que sigui,
que no sé ben bé quines són,
però és igual.
Les raons que sigui,
decideix que no es pot continuar
amb la feina que té encomanada
i llavors suggereix
el nomenament d'un nou papa.
I aquest nou papa és argentí.
que és una cosa
que no havia passat mai
perquè normalment
els papes primer
o són italians
o de totes formes
són europeus.
I aquest és un papa argentí.
I llavors,
aquesta és la temàtica.
Jo no sé,
després,
clar,
com que l'Església Catòlica
ha tingut tota la problemàtica americana
a tot el món,
però la problemàtica americana
amb la qual s'ha hagut d'enfrontar
els pederastes
i el problema aquest,
i passa tant de puntes
la pel·lícula
i això que dura dues hores,
i passa tant de puntes
que podrien passar
per sobre de brasses
i no es cremarien.
Ja, pot ser.
Al anar tan ràpid,
no es cremarien.
Pot ser, pot ser.
I el mateix passa
si parlem de l'Ambrosiano,
ni se l'anomena.
Ah, pot ser.
Les finances del Vaticà,
tela marinera també.
Sí, sí, sí, sí.
Sí.
Una pena.
No ho sé.
Bueno, és com,
sí, suposo que aquí,
ara,
hi ha un tema
que el pot aprofitar
algun addicte al règim
i fer la mateixa pel·lícula
que es digui,
Espanya,
que es digui
Los dos Reyes.
M'entens, no?
Sí.
La mala mèrit i...
La mala mèrit i l'altre.
Sí, sí.
I ja ho tenim, també.
En fi.
Bueno, ja,
si algú ha sentit
el teu sugeriment
i l'afagent...
Que no se la perdi,
que no se la perdi.
Bé, us continuo dient.
Una cosa he de dir, eh?
Si hi ha afans irreductibles
dels dos actors,
tant del Penn com del Hawkins,
hi poden anar,
que no sortiran decebuts.
No, perquè...
Jo crec que són dos grans actors, eh?
Primer que també et diré,
són papers per alluir-se,
perquè...
Segurament.
L'únic que tens que fer
és jugar una mica
amb el Sant Cris
que portes penjant
i seure molt,
o sigui que poca activitat,
rai, no?
I llavors posar caretes
i això ho fan de conya.
Bueno, no, posar caretes,
això no ho sé.
Jo, Hawkins,
un respecte,
perquè jo crec
que és un grandíssim actor.
Un grandíssim actor,
saps?
Jo, vamos,
aquesta és la meva percepció.
I, per tant,
ha fet aquest paper
com n'ha fet tantíssims,
perquè, clar...
Sí, sí.
És el que deia el Joan Sardó
l'altre dia.
Diu,
ho ha fot de Picasso,
que fa de papa,
que fa de mama...
No ho pot fer tothom, això, eh?
No, no.
No ho pot fer tothom.
Per tant,
jo sí que em sembla
que els grans són grans,
a pesar de tot.
Encara que la pel·lícula
pugui agradar-me o no,
això és una altra història,
és un altre problema,
però no és fàcil
ser un gran actor,
ser un gran actor
amb una llarga durada
d'interpretació
i tenir avers
amb el seu currículum
importants,
i jo crec que el té.
Bé, us acabo de dir,
l'irlandès Joker,
els dos papes,
història d'un matrimoni,
que aquesta és la de Netflix,
i després una que aquí no hem vist,
que és el 1917,
que és del...
del Sam...
Del Sam Mendes.
Del Sam Mendes.
Que aquesta em sembla
que s'estén al gener,
per tant no l'hem vista
i no en sé res, jo.
A més,
cada cop que surt una així de guerra
diuen,
és...
o ja ho han dit
d'un Kerke,
és la nova, no?
Salva-se de la ratlla,
no?
Sí,
és d'aquest tipus.
Sempre que surt una nova
se li diu això, no?
I aquesta,
però diuen aquesta molt bé.
El Sam Mendes també pot fer-ho bé.
En principi,
en principi...
Clar,
pot fer-ho bé,
o sigui...
És allò que se'n diu
un buen artesano.
Sí, sí.
O sigui,
que a partir d'aquí...
També tira,
recordo American Beauty,
suposo que li deuran donar...
Ara,
si no en ve el cap com a...
Vols que te la busqui?
No, bueno,
si havia-ho vist alguna,
és igual.
Jo últimament no.
No,
aquí posaran els 100 milions de dòlars
a disposició d'ell,
suposo que van posar amb el seu dia.
i, per tant,
té que sortir un producte digne,
segurament.
Doncs,
llavors,
de millor comèdia hi ha
el
Era ser una vez en Hollywood,
del Tarantino,
Punyales por l'espalda,
que és el que jo he vist
aquest cap de setmana,
com se diu,
el director de Punyales por l'espalda,
que ara no me'n recordo,
del Ryan Johnson.
I després,
els altres no sé res.
Jo soy...
Dolimit?
No sé què és això,
jo.
Després,
Jojo Rabbit,
que deu ser,
igual és una...
d'animació,
no sé,
i Rocketman.
O sigui que...
I Rocketman,
clar,
és d'aquest any.
O sigui,
d'aquesta temporada,
no?
és la del...
No ho sé,
ho podem buscar.
Sí, home,
sí,
la de Rocketman
és elton John,
exacte.
El biòpic que es va fer,
qui ni me'n recordava,
ella,
que era aquesta.
És aquesta.
I tu l'has vist?
Sí, sí, sí,
jo la vaig veure.
Pots l'han vist.
Jo no, jo no,
jo no, jo no.
És igual.
Bueno,
doncs està nominada,
està nominada.
Però és el biòpic de l'any,
no?
Sí,
ja,
clar.
Ja va ser el Bohem,
no?
Bohemian Rhapsody.
Sí,
clar,
sí,
però era millor la Bohemian Rhapsody.
Doncs no sé què dir-te,
no ho sé,
a mi tampoc em va agradar massa aquella,
o sigui,
a veure,
més enllà de la música,
jo dic com a pel·lícula,
no sé,
i ara diuen que volen preparar una
de Michael Jackson.
Cada any farem una així.
Així?
Aquí sí que passaran de puntets.
Així no hi ha problema.
Bueno,
us dic els de millor direcció,
a veure per quin aposteu.
El Martin Scorsese
per l'irlandès,
el Tarantino
per ser una vez en Hollywood,
el Bong Joon-ho
per Peràcitos,
el Sam Mendes
per el 1917
i el tot
Philip Hope Joker.
Jo crec que és renyit,
això, eh?
Jo no.
No?
Scorsese
i ja està.
Ah, sí?
Jo també diria...
No, no ho sé.
Què us sembla,
per cert,
que una pel·lícula,
jo que venia reivindicant
sempre com venia
el Sense Condicions
al cinema de superherois
i d'adaptacions de còmic,
què us sembla
que el Joker,
a part de guanyar Venècia...
a mi m'agrada el Joker,
jo no...
A mi també em va agradar molt, eh?
Vols que et digui
l'irlandès
que em va agradar molt
i que la trobo
una gran pel·lícula,
és una pel·lícula
de grandíssims actors
que s'entenen
molt bé
entre ells,
que per tant
la connexió
és extraordinària
amb el De Niro,
amb el Pacino,
amb el Joey...
Pessi.
Pessi.
Tots ells, tots.
El Joker també té
un grandíssim actor
que per mi,
per mi,
seria l'Òscar
d'Interpretació Masculina.
Jo també.
És que no li pots donar...
És difícil,
a mi em sap greu,
però a l'irlandès
donar-li...
No.
Clar,
perquè és molt coral.
No, perquè hi ha trampa.
És que és molt coral.
també he de dir
que l'irlandès
com a pel·lícula
de...
A veure,
la pel·lícula de l'irlandès
a la temàtica
és
tot un segle d'anys
que
com neixen
els sindicats,
el sindicat aquest en particular,
el sindicat dels camioners
als Estats Units
i com una persona
com el...
Com el...
Demi Hoffa, no?
El Hoffa
passa de tenir
60.000 afiliats
a tenir dels milions i mig
i, per tant,
crea una potència
de pressió
al país
desconeguda,
nova i potentíssima.
I, llavors,
té el format,
el mateix format
que el de la màfia.
I aquesta és la història.
Per tant,
però,
a pesar de...
Aquesta és
una història
suggerent,
una història
interessantíssima,
una història
que veus
com als Estats Units
s'ha fet
i amb quines condicions,
però,
en el fons,
és una pel·lícula
plana.
Bé,
jo,
tot això que has dit tu,
que no deixa de ser cert,
ho comparteixo,
per mi la importància
de l'irlandès
és com està feta.
És un curs
de cinema,
jo.
Un curs
de tres hores i mitja.
I això és molt difícil
de trobar-ho en cine.
Bé,
el que passa
és que jo ho dic
com a espectador
i com a espectador
entenc,
i a mi em va agradar
perquè m'agrada molt
el cine,
però entenc
que com a espectador
té un punt
d'horizontalitat
la pel·lícula
i això
no li treu
això que tu m'estàs dient
perquè té
una forma
d'explicar
extraordinària,
una forma
de narrar
molt bonica
i una forma
d'interpretar
a soberba
perquè
els personatges
estan molt
i molt ben dibuixats
i l'entorn
en què això
s'està movent
és un entorn
que descriu
tota la història
d'aquest país.
I,
normalment,
almenys
al meu modo de veure,
m'agraden més
les pel·lícules
en què la història
es transmet
a partir
de la narració
que fer una pel·lícula
d'història.
Això acaba sent
una descripció
d'una època
dels Estats Units
i com
les pressions
del poder
com han passat
d'una banda
a l'altra
i com
el poder
sempre és
en format de màfia,
en format de diner,
en format
sempre
de pressió
a una
gran base
que està al darrere.
Això
és el que
descriu
aquesta pel·lícula
i amb això
és molt i molt
interessant,
jo crec que és
molt interessant,
però la pel·lícula,
si tu et mires
el padrino
del
del
del
Francis Ford
Còpola,
és una pel·lícula
més pel·lícula
per dir-ho
d'alguna manera,
una pel·lícula
que per
l'espectador
té
multitud
d'històries,
multitud
de color,
les tres
parts
són diferents
també,
haig de dir-ho,
però
en aquest aspecte
de dir que són
dues coses
que no són
culparables,
però per
l'espectador
jo crec que
una persona
que ha vist
el padrino
no l'oblida mai
i la persona
que ha vist
l'Irrandés
no n'estic tan segura,
això és el que
jo penso
amb la pel·lícula
el padrino
no està en discussió
si t'ha quedat
a l'escola o no
no,
no està en discussió
i te les comparen
perquè les dues
són la màfia
sí,
sí,
sí,
però estem parlant
dels Oscars
sí,
sí,
sí,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
jo,
clar,
jo trobo que
excepto el Sam Mendes
que no sé què ha fet
amb el 1917
aquesta pel·lícula
que no hem vist
jo les altres
sí que les he vistes
Paràssitos
és una pel·lícula
que em va agradar
molt, eh,
molt,
la vaig trobar
interessantíssima
i aquest noi
és un noi jove
que crec
que té molt de futur
i ha fet
una pel·lícula
sorprenent
imprevista
i amb una òptica
realment
realment
punyent, eh
a mi em va agradar
però
no és rotona, eh
però
sí, a mi em va deixar una mica
en algun moment
cap al final
la cosa
però
jo abans li donava
al Tot Phillips
si aquesta
si és la dualitat
ah, sí, sí, sí, del Joker
completament d'acord
perquè Tarantino
i Scorsese
ja són com
però Tot Phillips
amb un Joker
que crec que se l'ha jugat molt
fent una pel·lícula
com aquesta
i
la que estem comentant
de
Parássides
o Parássides
serà interessant
jo crec que és molt interessant
o sigui que estigui
és una bona pel·lícula
i tant
és una bona pel·lícula
indiscutible
ho comparteixo
però per mi
no és tan rodona
a Can
jo no
jo no sé
si estaria del tot d'acord
a millor pel·lícula
o a millor guió
vers la de
Retrató
d'Una Mujer en Llames
que a mi
a mi em va agradar molt
aquesta
jo no l'he vista
però és que a mi va semblar
brutal aquesta pel·lícula
a mi em va agradar moltíssim
aquesta pel·lícula
estic d'acord
és un cine molt diferent
és una textura de cine
diferent
però jo hauria entès
que l'haguessin demanat
a jo al revés
una història intimista
clar
i amb l'altre
és una mega història
com ha comentat la Carme
llavors això
suposo que també pesa
però després també penso
que arribat a aquest moment
jo diria
que ojalà duri molts anys
però jo diria
que és una mica
el testament cinematogràfic
dels processos
i llavors
amb aquest punt
escolta
per què li has de fotre
d'aquí 4 anys
un Òscar honorífic
puguin-li donar ara
un Òscar
merescut
o sigui
té una carrera al darrere
i té una pel·lícula
que també com a director
controlar aquests 3 monstres
també deu ser difícil
deu ser difícil
hi ha només aquesta tasca
pot controlar-ho
perquè ell també és un monstre
si no sé qui
la batalla d'Egos
allà
allà deu ser
deu ser fina
bé
després
us dic la de les
dones
escolta
jo no sé
ens menjarem
el temps
de les pel·lícules
bé
en tot cas
acabem
els globus d'or
perquè
12 punts molt curts
acaba acaba
però clar
és que si els dius
tots els paràmetres
jo crec que ja hem dit
el més important
que són les pel·lícules
i les direccions
i els actors
o sigui
que no veig cap
ja anirem parlant
sí
perquè també
per exemple
han sortit
ja ho parlarem
la setmana que ve
per exemple
però també han sortit
les nominacions
els Gaudí
que es lliuraran
el 19 de gener
del 2020
però bé
jo us volia comentar
un parell de pel·lícules
que són
els dos
són documentals
un es titula
l'escriptor
d'un país
en libreries
que és una pel·lícola
del 2019
espanyola
Espanya
i Guinea
Equatorial
està dirigida
per Marc Serena
i
està inspirada
en un
escriptor
que a més a més
és el protagonista
de la pel·lícola
la pel·lícola
és un viatge
a Guinea Equatorial
fet per un escriptor
que es diu
Juan Tomàs
Ávila
Laurel
és un escriptor
que el 2011
va haver de venir
repotat
cap aquí
exiliant-se
perquè l'estaven perseguint
va fer unes declaracions
en contra
de la dictadura
de més de 40 anys
de Teodoro
Obià Nenguema
la pel·lícola
la recomano molt
perquè
però és documental
ho sento jo
per mi mateix
però he de confessar
que em vaig enterar
de moltes coses
de Guinea Equatorial
que no sabia
i escolteu
aquella gent
té molt a veure
amb nosaltres
el dir nosaltres
no em refereixo
a Espanya
sí
dic això
perquè l'any 68
era una colònia espanyola
allò
sí
el que va fer Espanya
com ha fet sempre
amb les diverses colònies
tenim el tema
dels saharauis
també latèn i tal
fotre el director
el dictador
de Tornallà
i anirem xupant
mentre puguem
i ja està
però és una gent
que parla
el suajiri
parla en l'espanyol
sí
clar
viuen
un país ric
que viu
amb unes condicions
d'explotació
terribles
un 3%
té la riquesa
absoluta
passa una cosa
molt curiosa
jo per exemple
estava recordant
que fa 30 anys
estava a Perú
i anava
pels carrers de Lima
i els cotxes
eren una merda
o sigui
penjaven la carcassa
per aquí
el retrovisor
per allà
no
o sigui
a Guinea
però encara passa
però ha canviat
amb 30 anys
però ha canviat
amb 30 anys
sí
sí
si vols et dic el preu
perquè ja ha anat
un amic meu
de lo que val
una habitació
ara
a dalt
a Lima
no
com es diu
el Machu Picchu
ah bueno
el Machu Picchu
és monofillador
si vols que et digui
lo que valia fa 30 anys
no ho sé
amb 30 anys
amb la visa
compraves una mansió
a Miraflores
sí
però vull dir que
que no et pensis
que el parc
el parc d'automòbils
tampoc és cap meravella
ha canviat
bueno
doncs
els automòbils
pocs
que hi ha
a Guinea Equatorial
perquè això sí
hi ha unes autopistes
bestials
que no hi passa ningú
però els automòbils
els automòbils
són de cuidado
tot és marca
d'importació
tant japonès
com alemany
bueno
perquè el 3%
aquest que dius tu
i la resta de la gent
xabolisme
absolut
bueno
aquest escriptor
se la va jugar
és un tio que ha fet
19 o 20 llibres
curiosament
està traduït
a l'anglès
al francès
a l'alemany
ell
escriu els llibres
en espanyol
i a Espanya
en profensa
publica cap llibre d'ell
com dius
que es diu
aquest nom?
es diu
Juan Tomás Ávila Laurel
ja dic
una brícola molt interessant
per conèixer
la història
de Guinea Equatorial
i està
en aquest moment
estarà a Cartellera
sí
a partir de aquest divendres
i l'altre
que us volia comentar
és també
un
però és pur documental
no hi ha història
intermèdia
per
calculació
és un documental
però
està
amb la interpretació
del protagonista
i a Sant
és molt curiós
perquè per poder
filmar allà
imagineu-vos
el que et dic
que fer
fer fotos
simulant
que estan fent
una foto familiar
amontegant
tota la família allà
i en realitat
estaven filmant
unes filigranes
i tot i això
hi ha algun moment
en què es veu
una mà de la policia
dient
bueno
basta
no filme més
això
o sigui
una cosa
se l'han jugat
però
Déu-n'hi-do
i naturalment
no és tot
el que pot ser
perquè la gent
té por
i a vegades
els tentacles
del terrorisme
d'estat
poden anar molt lluny
però
el que sí
han aconseguit
és
fer un toc
d'atenció
sobre una determinada
situació
amb la que són
copartísims
i l'altre
que us volia comentar
és
una pel·lícula
que es anirà
prodigant
aquests dies
concretament
es projectarà
a Cinema Baix
perquè vaig parlar
amb el director
amb el que hem establert
una relació
d'amistat
i vindrà
el gener
començaments
de febrer
per aquí
ja tenim
un espai
per ell
es diu
Luis Herrero
i
la pel·lícula
és del 2018
es va
estrenar
en un festival
l'any passat
ha passat
una sèrie
de vicissituds
podria formar
part
d'aquests documentals
que se'n diu
Invisibles
perquè
costa molt
que acabin
d'aflorar
pel públic
en general
en aquest cas
es tracta
de fer
una
retrospectiva
posant llum
al que van ser
el Triani
o Quadriani
no arriba
però
entre el 75
mort de Franco
i
gener del 78
atemptat
de l'escala
Barcelona
la sala
de festes
entre aquest espai
va tindre un ressorgiment
extraordinari
l'anarquisme
d'Espanya
que havia sigut
molt important
a la segona república
per exemple
i ja
des de començaments
del segle
XX
i XIX
llavors
aquí
tenim
una visió
dels moments
més importants
amb aquesta evolució
que va ser
exponencial
d'afiliats
i tal
i després
com
una altra vegada
les clavegueres
d'estat
amb aquest cas
representades
per Martín Villa
van vestir
una història
per carregar
la culpa
als anarquistes
sobre l'atemptat
de l'escala
que
això
ajuntat
a que es va fer
una manifestació
aquell mateix dia
al matí
organitzada
per la CNT
que van participar
15.000 persones
contra els pactes
de la Moncloa
que no va ser
una altra cosa
sinó
un acord
entre partits
per fer una pinya
per fer
el que hauria de ser
la transició
modèlica
i
llavors
entre
la protesta
contra la transició
modèlica
i la protesta
contra
i ja tenim aquí
el terrorisme
dels anarquistes
va ser excessiu
van començar
a caure
les afiliacions
i
pràcticament
avui en dia
la CNT
és un reducte
testimonial
però en aquests moments
el material
el material
que està
és interessantíssim
ell
ja ens ho comentarà
el dia que vengui
aquí
però us puc avançar
que vais estar
parlant amb ell
després de la presentació
també
hi va haver un col·loqui
i ell ha estat
deu anys
treballant
amb això
buscant
documentals
per aquí
documentals
per allà
mirant-los
analitzant-los
comprovant
que tot
estàs d'acord
amb la història
ell és historiador
el Lluís
i
ha fet
un documental
molt interessant
que també cobreix
una parcel·la
de la història
que estava
espanyola
molt difuminada
espanyola
i després
també hi ha
una cosa
que m'agrada
ressaltar
i és que a vegades
aquests documentals
són una mica
feixucs
perquè hi ha
l'entrevista
d'aquell
que es pot lluir
recordant
tot el que sap
i tal
per això et deia
el material
que usava
és determinant
hi ha
primer
una selecció
de materials
extraordinària
però després
un muntatge
que va
esclaonant
la cosa
fent-la
discursiva
i a més a més
amena
perquè
clar
quan parlem
d'en el quisme
també estem parlant
de
el lajo blanco
el viejo topo
de
Ocaña
aquí a Barcelona
o sigui
que
la pel·lícula
6 hores de canet
canet rock
o sigui
els
els concerts
que hi va haver
el prínce
en què venien
aquests conjunts
de
de
de
d'allà baix
d'Andalusia
que començaven a florar
que
eren
una espècie
de ressorgiment
també
de l'anarquisme
andalús
i tal
bé
la pel·lícula
després també hi havia
el moviment
de lliberació
feminista
que
que va tindre
una empenta
molt forta
naturalment
per part
de l'anarquisme
bueno
és una pel·lícula
la dius interessant
i torna a dir el títol
torna a dir el títol
torna a dir el títol
es diu
l'entusiasmo
fàcil
l'entusiasmo
ningú podria relacionar
amb això
és que
no
és que refereix
a l'entusiasme
que va despertar
ja
m'ho imagino
la possibilitat
la possibilitat
de
de
que no va ser
o sigui
en certa forma
és la història
d'una pèrdua
o
de la pèrdua
de l'entusiasme
i si ara
entra
o passat
l'entusiasme
el 3 en 6
i si ara
entra
la història
d'una derrota
com diu
el seu director
molt bé
són dos
dos propostes
realment interessantes
i a les 20 i 33
ens posem
a horòscop
ai ai ai
després de parlar
d'escorsés
de Tarantino
primer
explica'ns com
va néixer
la possibilitat
de fer
o la primera
o sigui el curt
sí el curt
el curt
a veure al final
ja sabeu que a mi
m'agrada molt
el gènere del terror
i que m'admiro bastant
intento sempre buscar
pel·lícules
que es diferenciïn una mica
aquí per exemple
vam comentar algun cop
no?
tipus aquestes
d'hereditari
però què passa
que també
te'n passes
molta
tralla
dura
al final
és el típic
una paròdia
es nutreix
d'haver vist
prou cosa
com per fer
i a més
sobretot
en el nostre cas
corroscope
és un fals tràiler
d'una pel·lícula
que no existeix
a base de gags
al final
el guió no acabava
fins que no dèiem
ei
anem a rodar allà
perquè
veiem noves pel·lis
i dèiem
hòstia
és que
anaves incorporant
clar
al final
és allò de
quant dura
aquest curt
el curt dura
4 minuts i mig
sí
que per un tràiler
jo pensava
hòstia és molt llarg
però clar
després us traiem
és que són de 7 minuts
i dic
potser tampoc
no estem tan mal encaminats
de totes formes
us dic
els que ens esteu sentint
no es podeu imaginar
en 4 minuts i mig
sí
tens un estòt
en una història
la quantitat
de moments
d'essenes
té un muntatge
extraordinari
sí
i d'interpretació
i passen moltes coses
sí, sí
vam intentar
a veure
aquesta també era la idea
explica-la una miqueta
sí
bueno
és que
explicar
el que vulguis explicar
és
vindria a ser
que una noia
de cop es desperta
com a la nit
bueno
veiem que li entra
com una mena de
sí
com una mena de cuc
o collimac
o no sé què
negre
per cert
i és com que es queda
dins el seu cos
i al moment de despertar-se
doncs sa mare
la porta al metge
que és una sugerència
és un sugeriment
però un sugeriment
terrorífic
i terrible
i la mare
quan la porta al metge
és el metge
que durant tot el tràiler
va enumerant
per dir-ho així
les conseqüències
perquè
perquè li diagnostica
una cosa inicialment
que bàsicament és
que la teva filla
és com
si hagués estat
posseïda
per una malaltia
que sigués
viure dins un tràiler
de terror
bàsicament
aquest és el tema
llavors
és una
seqüència de gags
d'humor
bastant absurd
a estil
o aterrizar
com el pugues
o sigui
d'aquests humors
així també
molt slapstick
i això
fent paròdia
molt fefa
tot
de qualsevol tipus
de cinema de terror
sobretot bastant actual
inclús
és una paròdia
als propis tràilers
actuals de terror
o inclús
no tant de terror
però
hi ha moments
que exemplifiquem sons
com el del violí
per exemple
tot és una seqüència
de bromes
està molt ben trobat
personificat
el rescat
aquell del violí
quan està amb el coro
llavors
al final
va sortir d'això
de veure molt
cinema
de terror
i que com tota paròdia
al final
vas anotant
o vas anotant
mentalment
de dir
hòstia
com no ens n'adonem
que estem fent
el ridícul
sempre repetint
els mateixos estereotips
i a partir d'aquí
també posar moltes bromes
per exemple
hi ha bromes
cap a la crítica
de cinema
cap al crític
cap a
sí
la tàrgia
la tàrgia
hi ha una mica de tot
tothom rep
sí
tothom rep
no no
és
ja dic
és una peça
d'orfebreria
per mi
perquè no té un pla
que diguis
bueno
no caldria
no no
encaixa tot perfectament
o sigui
per mi
i la interpretació
la trobo bé
perquè
ho fa
no surt massa gent
però la gent que surt
té uns primers planos
que els ha de fer
molt bé
i la nena
ho fa molt bé
la noia ja
hem treballat molts cops
la Clàudia Trujillo
havíem
havíem treballat
amb un dels
diguéssim
el
veu comentat dos curs
just l'anterior
a l'IPIS
va ser un que
de fet no sé si us recordeu
però vaig venir aquí
no sé si estaves
tot ja
no
el primer dia
que vaig venir aquí
va ser per parlar
de directors cat
un curt que havíem fet
fa 3-4 anys
ah però aquest no el devíem
haver vist nosaltres
però vaig venir aquí
per com
bueno
arran del francès
que l'havia vist
i Estelaia
i llavors
i aquell curt
de fet ara estem
quasi
amb un pique intern
nostre mateix
de dir
aquell curt
va arribar molt lluny
amb seleccions
i amb premis
però aquest
poc a poc
l'està superant
i amb
ni la meitat de temps
llavors
aquell curt
també era una macarrada
d'humor negre
i de tot
aquest cas
aquest cas
és
un fals tràiler
allò era
un fals documental
un fals making of
llavors clar
al final
sempre
la paròdia va bé
i llavors això
era del 17
del 2017
no
jo crec que era
abans
2015
2016
alguna cosa així
jo no estava
al programa
llavors hi havia
la mateixa actriu
la Claudi Trujillo
que sempre que la truquem
és per matxacar-la
per tot arreu
en els curs
i el Morgan
i la mare
la mare qui?
i la mare
no havíem treballat
o sigui
jo no havia treballat amb ella
perquè ho fa molt bé
la mare
ho fa molt bé
és que té una dicció
en anglès
molt bona
que ella la podeu veure
a sèries de TV3
als migdies pràcticament
però vull dir
que va ser una
va ser una passada
treballar amb ella també
o sigui
els tres van fer
o sigui
ni velles corseses
amb irlandès
els tres van fer
una
és important això
el metge
el metge també
i el metge
està genial
la seva contundència
clar al final
el gir final
un final
que està prohibit
explicar-lo
quan l'aneu
a veure
en recordeu-vos
de no explicar-ho a ningú
ara últimament
has rebut un premi
no?
sí
avui ens han anunciat
dos
de fet
estem a 44 premis
estem ja
no
no
avui hem arribat
als 25
a 25
a 25 premis
i hem estat
de moment
73 festivals
què passa?
que això
el vam acabar
a finals de juliol
clar
fa
que 5 mesos
no?
alguna cosa així
més o menys
i la vida
d'un curt
normalment
és
dos anys
sí
bueno
un any i mig
els dos anys
ja
ja no el pots passar
no perquè
costa ja posar
perquè festivals
et diuen
no
amb menys de
dos anys
d'antiguitat
ja
però
però clar
Director's Cat
que era l'últim
que vam fer
l'últim no vull dir
un altre així gran
que vam fer
que és el que us comentava abans
va fer
80 seleccions
que és més
que ara
però
20 premis
llavors clar
i ara també ha sigut interessant
perquè també ha quedat molt repartit
moltes
no havien guanyat mai
premi a millor so
per exemple
i aquest cop
és que el so
el so
és extraordinari
sí sí
ha sigut una sorpresa
total
el so està molt ben posat
música
so
i el creixent
efectes
clar
perquè al final el so
jo també entenc el premi
a part de perquè el Marcel
que és el noi que va fer el so
ha fet un so espectacular
és que
és narratiu
el que dèiem abans
al final el so
el so
és un personatge més
és un personatge més
sí efectivament
i tant
al final s'ha traduït cap aquí
però sí sí
és no parar
realment
estem pràcticament
a un premi
barredós per setmana
o sigui clar
és una passada
i per nosaltres ha sigut
no ens esperàvem gens
i el muntatge també és extraordinari
sí
sí sí clar
el muntatge és que
a veure
això sí que ho tenia molt clar
el muntatge l'has fet tu?
l'he fet jo i el Ferran
que crec que el coneixem
el Ferran
sí
va venir un dia
i realment ha sigut
era la base
és a dir
el guió ja estava muntat
en aquest sentit
que per això
quan jo donava el guió
als actors
això els costava de seguir
perquè dic
no però és que això anirà a sobre
una altra imatge
i de cop entrarà un so
i que els actors
diguem la frase
ja m'ho explicaràs
i tenís la pel·lícula al cap
per ells era impossible
em costava molt
volcar-ho a un guió
per dir-ho així
o sigui
era narratiu
òbviament és narratiu
però clar
hi ha tanta broma
superposada a la imatge
i el so
i bromes
inclús
hi ha molt de metallenguatge
en quant a
bromes de muntatge
el propi muntatge
té bromes
hi ha una sortida
hi ha una sortida
de la protagonista
de la noia
una sortida
fraccionada
és extraordinària
però bueno
és que és una cosa
el que podria semblar
en un altre moment
una cosa superficial
aquí
és necessària
és narrativa
té contingut
sí sí sí
o sigui clar
aquí el que jugàvem és
hem d'intentar
que sembli una pel·lícula
sense que ho sigui
és a dir hem de gravar moltíssims plans
per després que sortir
o sigui cada playa els hi deia
sortirà 3 segons
perquè va
doncs està molt aconseguit això
perquè jo et dic una cosa
és d'aquells curs
que m'agrada parlar d'ell
com d'una pel·lícula curta
però és que per mi és una pel·lícula
vam fer la tira d'escenes
la tira
ah sí
i després
clar
i després és el muntatge el que mana
sí
no el muntatge
a veure
realment no va ser
la selecció de material
és molt important
sí clar
sí va ser important
però
però sí que
vam intentar sota
perquè hi havia molt a rodar
no fer moltes preses
o sigui
a la que sortia una bé
potser en feies una segona
però
i sobretot pels actors
va anar perfecte
perquè ells
és que a la mínima
la clavaven
inclús els plans descartats
era perquè
es reien
o sigui
es reien de
de la situació
clar
perquè tot és una posada molt sèria
i tot és molt dramàt
inclús
però això ja ho passa
amb els rodatges
sí
però clar
tu estàs dient una frase
que és absurda
com la del gat de la catifa
la tia ella plorant
o sigui ella
la Míriam
amb la llàgrima caient-li
i dient una frase
com
és que posar la
no
posar la brutícia
sota la catifa
no és fregar
i doncs clar
ella de cop
deixava
dèiem tallem
i ella es escollonava
clar
i dius
és que em sembla normal
o sigui al final
com a actor analitzes
el que estàs fent
i dius
què està passant
perquè allò tenia gràcia
això
per això
allò tenia gràcia
perquè van crescendo
i crescendo
i després
aixeca la
la catifa
i queda
i allò talla
en aquell moment
és buscar el gir
sempre
i buscar la conya
i jugues amb les estereotips
amb la idiosincràcia
que crea
la cosa corrosiva
i al final de tot
la guinda aquesta
que no direm
que bàsicament
també dona un sentit
també canvia el gènere
pràcticament
d'humor
dona un sentit
a tot el que has vist
que també és una cosa
que volíem buscar
jo crec que al final
en realitat
és
la coherència
del guió total
o sigui
sense que al final
no tindria aquesta coherència
estaríem parlant
igualment
d'una pel·lícula
que
és corrosiva
amb el seu anàlisi
de lo que és el gènere
etcètera
però
això
cuidado
la eleve
moltíssim
per això jo penso
que
la collita de premis
va per aquí
és molt rodona
i llavors
quins
altres projectes
que tens
ens expliques
mira estem preparant
un nou
de cara
jo crec que al febrer
és una cosa bastant
entre cometes
fàcil de gravar
que vindria a ser
és un curt de dansa
de dansa
de dansa
o sigui és com una
videodansa
d'acord
amb una mini història
però que al centre
és dos ballarins
de persona
ah de dos
sí sí sí
dos ballarins
al davant de
mira vosaltres aquí
havíeu vist The Square
o no
la pel·lícula que va guanyar
Berlín fa un parell d'anys
que era
que era Berlín
o Can
no Can
que era un home
que porta
com si fos
el museu d'art contemporani
dels Estats Units
que era una pel·lícula
com molt
de les elits
jo tampoc
és que hi ha una escena
Alemanya és la pel·lícula
és
no
no sé d'on era
no sé d'on era
però
és una pel·lícula
que parla
de la gent benestant
inclús
podria ser
una cosa molt bunyuela
en el sentit
de la gent benestant
i des d'un punt de vista
quasi surrealista
com l'Angeles Trisminador
es veuen atrapats
de dintre d'una sala
però nosaltres ho fem més gairebé
des d'allò del vessiu de l'emperador
m'explico
els ballerins que surten
han de ballar
jo què sé
Puccini
per dir alguna cosa
i canvien la música
per posar
James Brown
i fer un funky
què passa?
això és
a priori
la història
però després nosaltres
li hem donat un gir següent
perquè aquest gir
que és el de
meta-humor
que a més ja ens agrada bastant
a nosaltres
ens agrada molt
ja ho veiem
però això ho fem en postproducció
i en postproducció
el que ens dedicarem
és a posar textos
explicant una cosa
no uns subtítols
sinó uns textos en pantalla
mig transparent
perquè es vegi la imatge
i això li donarà
un humor
absurd
però sobretot
trencarà amb la imatge
segurament
sí
totalment
i serà el joc
per resumir-ho
és que és difícil d'explicar
és difícil d'explicar
quan es vegi
s'entendrà
però
bàsicament
és una lluita
entre
si jo m'he de personalificar
entre jo director
i jo postproductor
de dir
que l'hem liat
i he d'explicar a la gent
què ha passat en pantalla
perquè el curi està fet
és una mica complicat
però
és un experiment
amb la pretensió
que la gent ho entengui
s'entendrà
s'entendrà
el que em costa
és explicar-li jo
els actors
i tot això
però
no has gravat
i no has fet res
encara
professionalment
és un repte
és un repte total
total
perquè a més
és una cosa
bastant experimental
però
tu et poses cada vegada
la balla
una mica més alta
i es tracta de saltar-la
a mi
que ja sabeu
i sobretot veient
el final d'Oroscope
que m'agrada provocar
també
és un curt
que també
la nostra intenció
a part d'anar
a festivals generalistes
per dir-ho
o de comèdia
perquè al final
és una comèdia
molt absurda
m'encantaria
que ens agafessin
a festivals de dansa
i que veiessin
clar
perquè els festivals de dansa
jo està mirant
els finalistes
i això
perquè llavors
els actors dançaven
dancen de debò
tan estrictes
o sigui
sempre
el curt de dansa
és complicat
perquè al final
és rígid
però esteu filmant
amb una escola de dansa
o
com com
esteu filmant
amb una escola de dansa
no no no
perquè el curt
passa
de fet estem buscant
un lloc encara
concret
però passa
com si fos
una sala de festes
de fet
està situat
com en un cap d'any
i tot és una
molt pomposa
tota la gent
és com aquesta rica
que estan allà
tots reunits
amb taules
d'aquestes així
rodones
com la
mira
com la festa
de l'escorsese
que munten
per donar-li
el premi al frac
és un rotllo així
és un estil
com molt
i allà ballen
allà
no
fan com una
o sigui
el curt
comença
que s'està acabant
una
bueno
això és com
ho tinc pensat
després
ho podem fer
després ho veurem
però
estan acabant
una
una subhasta
que també és una cosa
molt
de la situació
i surten
els anfitrions
una parella
i diuen
bueno
per acabar
abans de tancar l'any
sortiran tots ballarins
a ballar-nos
però com qui
com final de festa
però tampoc és algo
de fet és el típic
que
tu estàs veient
aquesta actuació
com part de la festa
com que
soc de les elits
un número
per nosaltres
que passi ràpid
i cada cop
hi ha el que et canvi
llavors
de cop la gent es sorprèn
juguem amb això
és una mica
ja us dic
és una mica difícil
és interessant
per això
per quan ho tens
per quan ho tens previst
això
a veure
si tot va bé
hauria de ser
és un únic dia
perquè al final
és gravar
molts cops un ball
pràcticament
però tenir molt clar
i la música
i tot això
ja ho teniu
o
és James Brown
i aquí ve
aquesta és una bona pregunta
perquè aquesta pregunta
és la que capgira
la postproducció
fictícia
del curt
que bàsicament
ara ja us ho dic així
llavors
imagineu-vos que jo
hagués parlat
amb qui té
ara mateix els drets
de
de James Brown
o sigui
de les cançons
tal
me'ls han concedit
o els he pagat
o el que sí
però me'ls han concedit
i un cop
jo hi he enviat a festivals
el curt ha acabat-hi
tot amb la música
em diuen
que han fet un relleu
és a dir
ara ho porta una altra persona
i que ja no els tinc
i he de retirar-ho
perquè si no és il·legal
i jo parlant amb els festivals
perdona
he de treure el curt
perquè
perquè no tinc els drets
i em diuen
no
està programat a la parrilla
no el pots treure
per normativa de festivals
que això passa
em diuen
però si vols
pots treure la música
i fer alguna explicació
a la gent
perquè llavors
el que es veurà
és un curt de dansa
sense música
ja
molt bé
molt bé
i això s'ha d'entendre
a més a més
però s'entendrà
amb els textos a sobre
però
hi ha una cosa
que també m'agrada
perquè
els dos últims
Ibis
i Orroscop
d'alguna manera
estan una mica
en una línia
de cine fantàstic
de terror
i tal
però aquí
em dóna la impressió
que fas un gir
i això és interessant
perquè no t'encasselles
o sigui
no és
ah sí
el Pol
digue-la
que fa aquell cine
no no
jo el que veig
és que l'estic encassellant
en femeta humor
o sigui humor
a partir del que coneixem
com a humor
a mi m'encanta
però ja
fixa't
només penso això
el tema d'entrar
en el món
del musical
ja és
un atreviment
no?
sí
una exploració
d'una cosa diferent
la dansa
és una cosa
que a més
jo tinc com a repte
com a direcció
és un repte
des del punt de vista
que jo mai he dirigit dansa
o sigui
jo he dirigit musicals
i musicals n'hem fet bastants
nosaltres
si ja
també en conya
vam fer un musical
al vagà
una vanera
vam fer de tots
però
però realment
com a dansa
com a tal
és complex
perquè clar
jo ni domino
la coreografia
ni domino
no?
inclús és una cosa
molt
molt
d'espor publicitari
també
molts cops
la videodansa
em refereixo
no estic dient
anar al teatre
i veure dansa
sinó
el vídeo
t'ha de transmetre
ostres
recordeu l'escena
del joker
que ell està
amb aquella mena
a violonxel
de fons
o així
ballant
clar
aquí allò és molt
per dir-ho així
mínim
però hi ha una coreografia
tan mínim
perquè em refereixo
que el llenguatge
cinematogràfic
canvia molt
del cinema
a la dansa
per exemple
llavors clar
aquí jo he de fer
un intensiu
com vaig fer-ho
amb les pel·lícules
de terror
però bueno
això també
de veure dansa
els actors que tens
sí
una la coneixeu
que és la Roser
la Roser Bondó
i l'altra
està aquí
pensàvem que estava a Madrid
no no
ja està per aquí
ja està per aquí
sí sí sí
se'n va anar
se'm va anar una temporada
una bona temporada
i ara ja torna a estar per aquí
i
van coincidir
el dia
el dia de la projecció
exacte
amb el Villalobos
sí sí sí
doncs serà ella
i després
el que farà
de
d'home
de ballarí home
és
és l'Artur Villalba
que és
molt amic d'ella
de fet és molt amic meu també
però me'l va presentar ella
i és un ballarí
que també
ha donat classes
i tot
però és que
inicialment
només ella
era la Roser
que ballava
i va ser
ell
o sigui
ella me'l va proposar a ell
hòstia
si tenim l'Artur
en nostres vides
perquè no
no no
però per què no ens fa la coreografia
i vaig dir
vale
doncs quedem amb ell
vam anar a casa l'Artur
i un cop a casa l'Artur
jo li vaig dir
hòstia
és que hauria de ser
a més un ball
molt molt boig
perquè clar
tu aniràs
o sigui
la Roser aniria vestida
de ballet
clàssic
i de cop hauria de ser
el canvi de música
hauria de ser funky
o sigui
hauria de ser
alguna cosa esbojarrat
de fet inclús
ballat com una meva
per dir-ho així
i ella em va dir
així
i posa una música
i va començar a ballar
i va ser com
buah
dic mira
m'estic pensant
ah però que la va encertar
sí sí sí
i vaig dir
us vull els dos
i va dir
estic dins
o sigui
ja va ser
en plan vale
doncs d'aquella reunió
va sortir de dir
vale
ara tinc dos actors
en comptes tu
però bueno
al final
jo crec que també no treix
o sigui
tenir una parella
sobre la sana
i al final
l'interessant seria això
que
aquest experiment
havíem quedat al sur
també era un experiment
tens previst
això
o sigui
rodar-ho un dia al febrer
perquè
en un dia
ho haurien de tenir
de sobre
i editar-ho
i això té
una postproducció
una mica més llarga
sí
a veure
al final és com
muntar un videoclip
perquè el que farem
el que sí que tenim clar
és que farem
és que muntarem
amb la música
de James Brown
i després la traurem
i veure què passa
clar, muntarem el ritme
el que a mi m'encantaria
és que la gent
perquè de fet
és un dels textos
que ho he posat en imatge
m'encantaria que la gent
si aquesta borrada
arriba a algun festival
la gent que vegi això
si algun dia
ho veu a casa
i posa la música
encaixa perfecte
o sigui
si seguia amb la broma
també a casa
llavors ja
tenim claríssim
que muntarem amb la música
de fet rodarem amb la música
i el so
serà molt important també
és a dir
que amb els textos
donareu una pista
sobre la música
el que és
no, és que
o en algun moment
la música la tindràs
la música comença
i no sé si
clar, perquè si no
jo crec que l'espectador
la que es va fer molt famosa
aquí amb un anunci
també no ho recordo
que era un cotxe
que passava de grapa
sabeu quina cançó
que és la de
comença
amb uns compassos
molt marcats
i comença molt fort
i com que els primers compassos
legalment els pots posar
i llavors a partir d'aquí
pam
es talla
i llavors ja només escoltes
els ballarins
fregant el terra
o cantant
o no xiu-xiu-o
i llavors ja
és com
és com
és una cosa absurd
però total
perquè la imatge
és molt
sense arribar
a Sex Machine
clar que no
no
llavors és jugar això
a veure si funciona
o ens ho foten pel cap
que esperarem
quan ho hagis fet i ens ho explicaràs
ens ho veurem i estarem
molt contents
que això que tens al cap
sigui una veritat
una cosa també ja que tenim aquí
al marge d'això
que no deixen de ser jo crec
tu estàs posat entre altres coses
en un camí d'aprenentatge
però simultàneament
amb això el que volia saber
és si d'alguna manera
hi ha una mica més
a mig termini
estàs treballant amb algun guió
una mica més llarg
o si hi ha idees
hi ha alguna idea
i n'hi ha una
el que passa és que
es fa molt allò vertigen
sobretot des del punt de vista que jo tinc amics
que sí que han portat
a terme llarmetratges
i clar el món del festival
em sentim molt còmode des del punt de vista del curt
però és que un llarmetratge
anar a festivals m'encanta
també és una idea
clar també fascinant
que viatgi pel món
un llarmetratge
però és que clar
aquí el que és interessant és que s'exhibeixi
des del punt de vista dels cinemes
llavors clar
també és una cursa
a part de
no em preocupa tant
en el rodatge
perquè el rodatge
és més tenir una bona idea
que valgui la pena fer un llarg
perquè jo tinc moltes idees de curt
llavors què passa
en el moment que
en tinc una
però he de veure si és de llarg
o és un mig matratge
una mica més llarg
diguéssim
no?
no de totes sones
jo crec que no has de tindre
cap estrès ni cap pressa
no no no
al revés
de fet inclús algun de l'equip
em diu
a veure quant
el Quimio
que és el director de fotografia
em diu
tot el que estàs fent
és acumular experiència
i després això
ja sortirà
de fet no ho sé
ara per exemple
l'alternativa
jo vaig estar veient
els curs
els 4 o 5 curs
que va fer la Neus Ballús
i escolta
tu et dones compte
que a partir d'allí
va treure les eines
i el sistema narratiu
per després ja poder fer
primer la plaga
que ja va ser molt saludada
i després
està a Fontley
que ja és una pel·lícula
que té la seva entitat
sempre dintre
d'un cinema
diguéssim
petit
fet a casa nostra
amb els mitjans
que ja pots imaginar
i tal
però molt digne
i amb contingut
i ja
es veu a partir d'aquí
que hi ha
membres
per fer
coses
importants
a veure
ja et dic
el llarmetatge
és un altre món
és difícil
però bueno
en el moment
que surti una idea
vindrà aquí
la presenta
i tant
i tant
si iràs ben acollit
nosaltres
encantats
de rebre
les teves idees
i les teves plasmacions
i espero
que ara
perdona
de cara al gener
o a finals d'any
ja potser
ja penjar el curt
aquest d'Horror Scope
perquè
tot i que ha tingut una
o sigui
seguirà la trajectòria
festivals
però sí que és veritat
que
clar
ja ha tingut un recorregut
molt gran
pel poc temps
i crec que
que seria interessant
el posem en públic
que la gent el vegi
també
ara que parlem
del primer
el primer
es pot veure?
sí sí sí
i tant
sí sí
desabendem
a Youtube
ah molt bé
molt bé
bueno passa-la
si vols
m'agrada
però jo sí que el vaig trobar
el tinc en alguna banda
sí sí
molt bé
doncs hem d'anar acabant
hem estat molt contents
que hagis vingut
que ens hagis explicat
tot això
i moltes més coses
que encara
esperem que ens puguis explicar
però serà la propera vegada
bé
pel
el proper dimarts
esperem
el Santi Robert
que
és
us recordem
que és
advocat
i que és
doctor en dret
i que
mentre estava
estudiant
va
va fer
va estudiar
també direcció cinematogràfica
a una acadèmia
que ens va dir
15 d'octubre
no sé si la coneixes tu
bé
de totes formes
està ple d'acadèmia cinematogràfica
que durant molts anys
15 anys
ha estat projeccionista
del cinema
d'esbarjo
de Cardedeu
o sigui que posava les pel·lícules
i per tant
és un
extraordinari amant
del cinema
i de tot
el món del cinema
des del cinema
que es fa
des del cinema
que es projecta
i des del futur
de la projecció actual
per tant serà també
molt interessant
serà un poder
i aprofitem per dir
que serà
el darrer
dimarts
d'aquest trimestre
el programa
d'aquest trimestre
molt bé
no se'l perdeu
bona nit a tothom
molt bona nit
i gràcies per estar aquí
gràcies per convidar-me
i gràcies per serà
gràcies per serà