logo

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 18d 3h 56m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Cinema sense condicions.
For more information, visit www.fema.org
Gràcies.
Bona tarda, bona nit, bon vespre.
Ja som aquí, ja som els de sempre.
A més a més, avui a l'equip complet,
excepte la Carme Nebot,
que ja sabeu que la tercera setmana de cada mes no pot venir.
I la Lídia Artiga.
I la Lídia Artiga.
Les dones.
Les dones.
Tienen altres plans al marge de nosaltres.
M'escolia tot drap, avui.
Avui m'escolia tot drap.
Ens costava fer una música preciosa que jo la conec,
però no sé de quina pel·lícula pertany.
Quina pel·lícula pertany, això?
Això és de L'Alamo.
Ah, del Dmitri Dionkin.
La música del Dmitri Dionkin.
Sí, sí, és de L'Alamo.
Molt ben recordat.
Això què és?
És la música del Dmitri Dionkin.
És per introduir el classicisme.
No ho sé.
Exactament, per introduir les grans coses
de les que parlarem avui.
Sí, perquè...
Parlar de grans pel·lícules, no, Joan?
Exacte, exacte.
Ho vaig proposar jo.
Doncs escoltem grans bandes sonores.
Abans que comences el programa,
estava sentint jo sol aquí a l'estudi
l'edat de l'innocència,
que no recordo de qui és la banda sonora,
però és maquíssima també.
Erem sentint així de fons, eh?
Vale, vale, vale.
Diferents.
Com està introduint el Francesc,
avui tenim tres parts, com sempre,
o dues grans parts, si voleu.
una primera part que parlaríem
de les coses que hem vist,
de les coses que vindran,
de les coses que recomanem
i les coses que no recomanem.
Jo avui, per exemple,
no ens recomanaré una que he vist.
No.
I, en canvi, us en parlaré molt bé d'una altra,
que també l'estrenen el divendres.
Després parlarem, doncs,
d'aquesta proposta que jo tenia,
que era les millors pel·lícules, diríem,
de la història del cinema.
Jo he fet un recull,
però que això és molt personal.
Jo he estat mirant llistes de Sound and Sign,
de la British Institute,
de, bueno, de moltíssims llocs.
Home, tu jugues amb avantatge, llavors.
Però no coincideixen,
perquè alguns diuen una cosa,
l'altre diu una altra.
El País, per exemple,
va fer una llista molt exhaustiva
sobre les millors pel·lícules
de la història del cinema.
I la veritat és que amb algunes coincideixes
i amb algunes no.
Tu tenies l'esperança
que coincidissin totes.
No.
Ja no haguessis de fer feina
de pensar ni res, no?
He tingut que pensar,
he tingut que pensar
i he fet la meva llista
i ja us en parlaré després
de quines són per mi,
almenys les que més m'han tocat a mi,
les que més m'han influït,
les que més m'han fet emocionar.
Això és el que importa al final.
Exactament.
No tant si el guió és perfecte,
ni si no sé què, no?
Doncs bueno,
jo us parlaré d'aquestes,
que n'hi ha moltes,
n'hi ha masses potser,
i si voleu podem començar
per les coses,
per la primera part,
que les coses que hem vist.
Heu vist alguna cosa de preestrenes o així?
Jo, a veure,
jo he vist de preestrenes,
el que passa és que la setmana passada
no vaig venir
per el tema de la febrada,
i això no sé si vas comentar molt el tema...
Estaves atacat.
Sí, no sé si vas comentar molt
el tema de Barcelona 92,
o...?
Van comentar una mica,
però a mi m'agradaria que diguessis
com ha madurat
després d'haver-lo vist amb tu
i amb el David Tomàs.
Sí, sí.
A veure, jo aquests dies,
entre feina i estar malalt i això,
he vist pel·lis,
però he fet els deures
del que serà el programa dels superherois,
perquè com que vaig molt peix
amb el tema d'X-Men i tot,
m'he posat moltes.
Però bueno,
per no comentar aquestes,
que fa massa anys,
comento la Barcelona 92,
que Barcelona 92
és una pel·lícula
del Ferran Urenya,
que és d'aquí,
bueno,
és un film català,
l'únic que combina,
tot i que amb subtítols
si ho combina
en català,
en castellà,
tota la pel·li.
Llavors...
Ho has estrenat ja?
Estàs estrenat?
No, no, no.
Nosaltres vam anar
amb el Francesc
i amb el David Infiltrats,
vam anar
a la preestrena
que vam fer.
Bé, no era ni una preestrena,
era un passe privat d'equip.
És a dir,
l'equip tècnic
i l'equip artístic,
diguéssim,
que eren 70 actors
entre figurants,
entre tot,
no l'havíem vist
i doncs vam fer
un passe d'això,
una pel·lícula
de dues hores
que, bueno...
Bé, per la gent
digués la seva
i poguessin corregir...
Sí, bueno,
era més...
És que era una pel·lícula
que ha portat cua
més que res
per portar cua
en el bon sentit
perquè han tingut
molts problemes
durant la realització,
bueno,
el cinema a low cost,
tot i que hi havia
un cert,
encara que sigui mínim,
un cert pressupost diari
com per rodar,
però han estat entre 3 i 4 anys
per fer la pel·li,
o sigui,
hi ha hagut temps
com per...
Perquè els actors,
inclús jo em vaig trobar
actors que coneixia allà
i em van dir
no, no,
jo era dels del principi,
dels dels fa 3 anys
i 4,
tot i que es va fer la broma
de dir, bueno,
però com a mínim
no hem arribat
al nivell de transegüentes.
Clar, clar,
transegüentes va ser espectacular,
sí.
Però,
però aviam,
la pel·lícula
el que tracta,
et posa en situació
de la Barcelona,
de la Barcelona Olímpica
i de com
un canvi tant
a la cultura,
a la societat,
a la política,
tot,
va afectar sobretot
els barris més,
potser els barris més,
no diem marginals,
però potser els barris
més autòctons
de Barcelona
com,
segons ells,
per exemple,
es modificant,
es destruïen parts més antigues,
potser per remodelar,
llavors,
llavors,
es basa
en la vivència,
o sigui,
com el dia a dia
de,
bàsicament,
aquestes cultures
suburbanes,
no sé com dir-ho exactament,
però que són els puncs,
els esquins,
tots els de l'època,
així dels 90,
llavors,
bàsicament,
la pel·lícula parla,
o sigui,
narra històries
de molts personatges,
però concretament
de la pelea,
o sigui,
així com de lluita
entre els brigades,
és a dir,
els de l'ultra,
com de l'espanyol,
i els bojos,
és un pupurri
de moltes coses
que després
va ser curiós,
que tu,
Francesc,
també ho vas veure
per Facebook,
jo quan vaig publicar
que havia anat
aquesta pel·lícula,
em van sortir...
Ho estic buscant,
per si puc comentar
el comentari aquell de...
Em van sortir dos amics meus
que són detractors
totals de la pel·lícula,
o sigui,
hi ha de tot,
què passa?
Sense haver-la vist,
eh?
Sense haver-la vist,
no,
però perquè saben també,
saben qui ha pogut fer
o qui ha pogut donar
idees del guió,
això,
perquè és un tema
que jo crec que és molt complicat,
hi ha molts cops
que s'ha tractat temes d'això,
sobretot del tema
d'esquins
o el moviment,
moviments sobretot així
d'antifeixistes
o sense tocar
només el tema
de la música,
per exemple,
no sé si heu vist
una pel·lícula
que es diu
Digis England,
que va sortir...
La conec,
m'han parlat bé.
Sí, aquesta és,
per exemple,
és un bon referent
perquè tocava
una mica l'evolució
des de la Guerra
de les Malvines
i això,
del sorgiment
del món skinhead,
del món punk,
del món...
Llavors,
ara que hi ha altres
com Diario de un Esquín
o altres com
Romper's Tomper,
hi ha moltes pel·lícules
que han tractat
aquest fenomen
però des del punt de vista
com de gent política,
de gent,
o sigui,
amb ideologies molt
o inclús xenòfogues
o radicals,
tot i que
inclús a Barcelona
hi havia de tot
però mai s'ha pintat
com la persona
que en realitat
potser segueix
aquesta cultura
més el tema musical,
per exemple,
llavors sempre
se l'han pintat
com aquests...
com, bueno,
els joves violents.
llavors en aquest aspecte
sí que la història
és una pel·li més
en aquest sentit,
tot i que s'entrarà
a Barcelona.
En quant a...
tècnicament,
aviam,
és una pel·li
molt normaleta,
o sigui,
molt...
no ha d'estar per casa
perquè la van gravar
bastant amb bones cames
i això,
però la realització
és molt senzilla.
Suposo que també
ha molat una mica
així com cine
dels 90 català
o inclús d'abans i això.
en la pel·lícula
quan surti,
que no sé
per què estan buscant
distribució,
no sé quan sortirà,
però és recomanable
més que res per veure
com han emolat
tot aquest...
aquesta Barcelona
dels 90,
o sigui,
l'art,
per exemple,
tots els cartells
i tot està molt ben aconseguit.
L'altra cosa és
si és d'interès
o no
generar el tema.
Ja ho veurem,
ja ho veurem.
A vegades hi ha
passicules d'aquestes
que desgraciadament
queden en cartell
i no s'acaben,
queden en cartellera
el calaix
i no s'acaben...
Són pel·lícules difícils,
perquè són pel·lícules
ja no dir d'autor ni res,
el que passa és que són temes
que inclús dins de la gent
que li podria interessar
hi ha molt detractor,
hi ha molt un...
No, no, no,
hòstia,
això...
Per què s'explica així?
Això no va passar així.
Saps?
Són fets
ja no tan històrics
sinó ja de moviment cultural.
És clar,
al donar una visió
no en dones una altra.
Ja, home,
què has vist?
Aquests amics teus
que dius
que diuen
no, no, no,
els informadors
no poden haver estat,
no poden haver generat
una pel·lícula bona.
Bé,
jo he vist dues pel·lícules,
una és la modista
i l'altra és Spotlight,
que se m'havia escapat
fins ara
i no,
l'he recuperat.
Llavors,
són molt diferents
una de l'altra,
les heu vist?
Jo he vist Spotlight,
l'altra no.
Bé,
Spotlight és una pel·lícula
molt correcta,
està molt ben feta,
vull dir,
és allò que podríem
declarar com a cinema clàssic
en tots els éxits
fets pels nord-americans,
la qual tothom
treballa perfectament,
l'estructura del guió
està molt ben pensat,
tota la història
que explica
que en definitiva
és la denúncia
de tota la pederàstia
que ha existit
a nivell d'això,
de capellans
i tal,
i llavors,
doncs,
bé,
tot això funciona molt bé.
El que sí que és cert
és que
hi ha una variant
que,
o sigui,
hi ha una constant
que és habitual
en el cinema nord-americà
i que jo crec
que és lluir
aquesta preocupació
pels temes,
no?,
i lògicament
el periodisme
sempre serà
la veu,
la veu
que declararà
qui és
i qui no és,
no?,
en definitiva,
i llavors
el que està molt bé
és de la manera,
o sigui,
la singularitat
està en com
acaben descobrint
i com,
en definitiva,
paral·lelament
denuncia
d'aquest periodisme
de patacada
que diem,
no?,
el periodisme
de dir,
escoltat que hi ha això,
doncs,
ho esbombes
i ja veurem què passa.
Evidentment,
això és una cosa...
Sensacionalista.
Això mateix,
el sensacionalisme.
Bé,
doncs,
de la manera
que aquí,
doncs,
acaba,
diu,
i bueno,
ho diu,
però és clar,
perquè no és que,
o sigui,
el que està clar
és que hi és això,
vull dir,
que això ha existit
i bé,
vull dir,
esperem que ja no,
i llavors,
doncs,
el que està clar
és que això ha existit
però ara és com
ho portem al públic
i que,
en definitiva,
el fet de portar-ho
al públic
representa que això
deixi de ser
aquesta,
que vaja,
que aquesta pràctica
desapareixi
i això només,
i hi ha dues coses
que són,
diu,
això és estructural,
en definitiva,
què vol dir estructural?
Jo penso que vol dir
moltes coses,
però les dues principals
serien que la societat
muntada a partir
dels cel·libates,
i en definitiva
la no pràctica sexual
genera,
lògicament,
doncs,
la pròpia pràctica,
no?
I l'altre constant
és precisament
aquest altre vessant,
que seria
que el periodisme
havia,
ja havia,
o sigui,
la nostra pel·lícula
és que ja havia
tingut oportunitat
de destapar-ho
uns 20 o 30 anys
enrere,
i lògicament,
llavors,
no es van atrevir
a fer-ho,
i amb això
el que fan
és denunciar,
doncs,
la pròpia estructura
periodística
pel fet de no fer-ho,
de no tirar-ho endavant,
i això qui els posa
de cara a la paret
és precisament
un apocat,
no?
També està molt bé,
això,
em va semblar molt interessant,
perquè,
esclar,
estem tan
mediatitzats,
perquè tot ho controlen,
i això es diu
durant la pel·lícula,
i no tinguis por
que passi,
tal,
quan veritablement
el que mostra la pel·lícula
és que,
compta,
també,
eh,
tampoc ens creiem
allò de la lletra grossa,
i prou,
ja està,
aprofundim sobre el tema,
i tal,
total,
que hi ha un seguit de coses
que a mi em va semblar
molt interessant,
acompanyada,
aquesta,
per el canvi
d'un dels responsables
del grup aquest,
Esport Line,
que és un grup
que en definitiva
investiga,
ja està,
un clàssic ben harmonitzat,
i aquí està,
i amb el seu interès,
i en quant a l'altra,
aquesta pel·lícula,
la modista,
doncs,
home,
aquesta sorprèn bastant,
perquè és molt radical,
sí,
vull dir,
buh,
hi ha un,
hi ha un d'això
que podria tenir
molta semblança,
doncs,
fins i tot
amb la Cinta Blanca,
el bosc de Shyamalan,
eh,
com a punt de referència,
és això.
Una comunitat tancada
acaba reverberant
en negatiu,
i difícilment
aquella comunitat,
doncs,
serà,
o sigui,
es produirà
d'una manera correcta,
tot un desenvolupament
necessari,
que humanament,
encara que sigui
amb moltes traves,
anem generant,
però una comunitat petita,
difícilment,
quan hi ha
desqualificacions,
o tal,
i algú calla,
algú no fa la seva tasca,
i tal,
doncs,
bueno,
és que és curiós,
vull dir,
en aquest sentit,
s'assemblaríem Spurline,
eh,
vull dir,
val,
i llavors,
doncs,
el que no em va agradar tant
va ser,
doncs,
la connexió,
doncs,
amb la venjança,
de tota manera,
aquí no estem parlant
de Clint Eastwood,
i d'allò que se li retreu
com a senyor,
doncs,
fins i tot,
no sé,
vull dir,
sintonitzant
amb la contundència.
És una venjança dolça,
no?
Artística,
cap a la fi,
o no,
o és prou contundent,
no l'he vista, eh?
D'aquí has dit,
d'aquí?
Que dic que és una venjança
prou dolça,
no?
Prou artística.
Aquest és el problema,
per mi, no?
Pregunto,
pregunto.
Sí,
aquest és el problema,
que és tan dolça,
que és tan creïble,
que és tan desitjable,
fins i tot,
que genera una empatia,
doncs,
amb el propi fet,
i penso que no és bo,
això.
De tota manera,
és una pel·lícula
que s'aguanta molt bé,
precisament perquè parla
de les comunitats trencades
i les impossibilitats
de desenvolupament normal.
Obviem la part final,
que és una part final
que es podia obviar perfectament,
perquè ja feia estona
que havíem acabat la pel·lícula
i tot el que ve després
és aquesta part més d'allò.
Ja està.
Que em sembla que està interpretada
per la Kate Winsley,
no?
Sí.
Que ho fa molt bé,
se'm, no?
És bona actrius.
No, no, no.
I ho fan bé tots.
Fan bé tots.
Sí, home, tots.
Aquí,
ara hi ha una pel·lícula d'estrena,
que és la de La Invitació,
que és la que va guanyar Sitges
de l'última edició.
Jo la vaig anar a veure de preestrena,
la Sitges no la vaig veure.
I precisament tracta,
no en una socialitat tancada,
sinó és un sopar d'antics amics,
i com els guests,
la gent de la casa,
intenta explicar-los
que no,
estem a una mena de...
No diuen secta,
evidentment,
però diuen que estem a una comunitat,
i com es va generant
tot un thriller allà dins,
que potser, mira,
potser t'interessa.
També pot ser molt interessant
en aquest sentit,
sí, senyor.
Aquesta havia guanyat
el Festival de Sitges,
justament.
Sí, sí, sí.
Era la que havia guanyat
el Festival de Sitges.
La pell és molt bona, eh?
És que aquesta constant
també la podem trobar
fins i tot amb el John Huston,
amb la famosa pel·lícula
de la seva filla,
no?,
l'Angèlica,
oi?
Aquella d'aquell sopar de Nadal,
que no me'n recordo...
La seva última pel·lícula,
no?,
la de los muertos,
no?,
de fet,
el títol en anglès
és aquesta.
Sí,
l'última que va fer.
que també és una comunitat,
la família també
és un element tancat,
que bé,
vull dir,
que si obres una mica el camí,
eh?,
vull dir,
tu proposes,
a nivell individual,
veuràs que es pot arribar
a generar allà una d'allò,
perquè hi ha molts que callen,
hi ha coses que no es poden explicar,
vull dir,
en fi,
això...
Això em fa pensar també
en la celebració,
no es recordeu?
Aquella pel·lícula...
Aquella és espectacular, eh?
És una de les millors pel·lícules
de la història del cinema.
Estic d'acord.
Home, ja.
Estic d'acord.
Oi,
i tu,
tu recupera el mateix Trier,
jo crec que ho recuperava Melancòlia,
per exemple.
Sí, sí.
Melancòlia també,
aquesta societat tan cara...
No cal que digui jo res,
llavors.
Vem en sintonia,
completament.
No,
jo no volia dir cap de les del Trier,
i ja us diré per què després.
Sents tu,
Melancòlia,
que a mi m'agrada tant Melangia,
també,
perquè no sé,
t'associo amb una cosa...
La paraula,
la paraula,
no vols dir?
Sí, Melangia m'agrada més
que Melancòlia,
tot i que...
No,
és que té més força.
En català té més força.
Jo crec que sí,
té més força.
Jo us puc parlar
de dues pel·lícules.
Una,
m'ha agradat molt,
jo us la recomano,
i penso que val la pena
que la veieu,
i després,
si voleu,
en seguim parlant.
I l'altra,
desafortunadament,
perquè jo vaig anar-hi a Inns,
la vam passar,
amb molta expectació,
pensant que les dues
les tenen aquest divendres,
eh?
Vam anar amb molta expectació,
i la veritat és que
vaig sentir molt decebut.
Bé,
afortunadament per nosaltres
l'has vista,
ja ens dius que no val la pena
i ens fas aquest servei.
Vinga,
doncs,
la primera és
Els records en català,
Les souvenirs en francès,
que és el títol
de la pel·lícula francesa,
Los recuerdos,
que és amb el títol
que sortirà aquí a Espanya,
el divendres l'estrenen,
deia.
És un film de Jean-Paul Roube,
que no és un senyor
que s'hagi caracteritzat
per fer moltíssimes pel·lícules,
perquè és un actor,
ell sí que és un gran actor,
que ha fet moltíssimes coses
com a actor,
però que suposo que,
no sé com ha anat això
de fer aquesta pel·lícula,
està basada en una obra
d'un autor literari
de prestigi,
de gran prestigi en aquest moment,
que és el David Fuenquinos,
que és un senyor
que és francès,
relativament jove,
autor i músic,
que publica el seu primer llibre
el 2002,
que es deia
L'inversió de l'idiot,
molt premiat,
si bé no sé si va tenir
molt d'èxit
des del punt de vista comercial,
que en el 2009
va aconseguir
el gran èxit,
diríem,
no solament de crítica,
perquè el primer dia
va tenir molt d'èxit de crítica,
sinó també de públic,
amb una cosa que vas dir
la delicadeza,
que després se'n va fer
una pel·lícula
que molta gent l'ha vista
i tothom,
jo no l'he vista,
diuen que està francament bé,
i que
en la consegració
a nivell mundial,
perquè té
els seus llibres
traduïts als 30 idiomes,
he llegit aquesta tarda
que era 30 idiomes,
li arribaria
a la consegració
d'ella
el 2014
amb una cosa
que no conec,
no sé de què va,
que es diu Charlotte,
l'obra que li va suposar
ja immediatament
doncs a França,
Home, Charlotte,
tots sabem el que vol dir,
no?
Ah, sí?
No, Charlotte,
Charlotte Gainsbourg,
no?
No, Charlotte,
tornant a...
No, Charlotte,
és Charlotte
el nom d'una noia
francesa
que es deia Charlotte.
Sí, sí, sí,
sort que ho hem aclarit
perquè també estava pensant
en el personatge.
Ah, sí?
Perdoneu,
és que jo m'he apuntat
el nom de la novel·la
que es diu Charlotte
i és un nom
amb dos T's
i amb M final
i que és el nom
de la noia
que deu ser
la història d'aquesta noia.
Ah, que l'he dit, sí.
la seva obra
s'ha posat de moda
com deia
en molts llocs
ja que ha estat
com he dit
també traduït
a 30 llengües
té tres novel·les
extres
també
aquest home
que és famós
doncs potencials
o que ja estan publicades
que una es diu
El potencial eròtic
de la mujer
una altra
és El caso
de la felicidad
i l'última
que és
Los recuerdos
que és justament
en la que es basa
la pel·lícula
que us recomano
de debò
que l'aneu a veure.
Aquesta és la bona.
Aquesta és la bona.
Aquesta és la bona.
Es diu
Carai
Aquesta és la bona
es diu
Els records
Los recuerdos
Avui
he de començar
per l'altre
ràpid
Primer la bona
Primer la bona
després la
la ventilarem
ràpidament
Jo recomano
la recomano
i a més a més
us puc assegurar
que la tornaré a veure
és a dir
em va fer tal impacte
que a mi em passa
moltes vegades
ja ho sabeu
els que us coneixeu
pagant i tot
que quan
una pel·lícula m'agrada
doncs la veig
dos o tres o quatre vegades
perquè si m'arriba
i em toca
i em fa pensar
què és el que m'ha produït
aquesta pel·lícula
doncs em ve de gust
de tornar-la a veure
no conec la novel·la
que té molta fama
és a dir
la gent que l'ha llegida
que m'he preocupat
de tenir informació
diuen que la novel·la
és excel·lent
no sé si és millor
la novel·la
o la pel·lícula
no ho sé
en qualsevol cas
la pel·lícula
penso que val la pena
dir que m'ha agradat molt
i us explico per què
primer perquè descobreixo
que estic davant
d'un director
que no sabia
ni que dirigia pel·lícules
perquè ja repeteixo
que és un actor
d'una subtilesa
i d'una delicadesa
única
jo diria que
especial
que no és habitual
segona
pels seus actors
sobretot
jo no sé si coneixeu
el Michel Blanc
és un actor francès
de llarga correguda
que ha fet
moltíssimes pel·lícules
i que només el veus
que li reconeixes de cara
tres colors blanc
ho fa ell
una altra persona
jo no sabia el nom
una que es diu
Annie Cordy
que és la que fa d'àvia
que és extraordinària
ho fa perfectament bé
és a dir
és meravellosa
la seva interpretació
jo no sabia el seu nom
però li tinc vista la cara
a moltes pel·lícules també
després esbrinant
per venir al programa
i he averiguat
que aquesta dona
de fet és cantant
que és famosa
de tota França
pels seus cants
però que ha intervingut
al mateix temps
en moltíssimes pel·lícules
però no solament
hi ha aquestes dues
persones grans
sinó que també
com veureu
que és una pel·lícula
generacional
en la que hi ha
els avis
els pares
els fills
els nets
i hi ha un conglomerat
aquí
diríem
d'una família
o d'una
de diverses generacions
que es barregen
doncs hi ha també
tota una sèrie
d'actors i actrius
joves
que estan esplèndids
estan
si els altres són bons
però solament
ja els coneixíem
que eren bons
aquests
alguns d'ells
per exemple
el jove
el jove principal
de la pel·lícula
jo l'he descobert
amb aquesta pel·lícula
no vull explicar
gaires coses
perquè prefereixo
que la descobriu
a mi em passa
quan m'expliquen massa coses
després m'imagino coses
vaig al cine
i no trobo
el que m'han sugerit
per tant
no explicaré
massa coses més
però segurament
el tema de fons
això potser
que us ho puc dir
és mostrar-nos
que el temps
passa per tots
de forma igual
tant pels grans
com pels joves
el que passa
és que les sensacions
són diferents
evidentment
el que passa
és que les sensacions
són diferents
i les vivències
que té
uns i altres
són diferents
i això la pel·lícula
també ho diu
i no viatgen per l'espai
si no arribarien al planeta
aquell d'interès estil·lar
i llavors ja
tot comença a complicar
per tant
té uns diàlegs excel·lents
suposo que estan basats
en la novel·la
uns magnífics
exteriors
i interiors
mostra que cada generació
és depenent de l'altre
i que a la vegada
ens fa entendre
ens fa entendre
a nosaltres mateixos
per tirar endavant
la nostra pròpia vida
en definitiva
la pel·lícula
jo crec que remou els sentiments
és una pel·lícula
que et toca
des del punt de vista sentimental
perquè et sents implicat
d'alguna manera
en el que t'estan explicant
i que a la vegada
cosa que no és habitual
et fa reflexionar
t'obliga
a parar-te un moment
i dir
un moment
que m'està dient
hòstia
m'està dient una cosa
bastant forta
per tant
jo és una pel·lícula
de debò
que us recomano
i tots els que estem
implicats
en tres generacions
interrelacionats
ens interessa
la pel·lícula
dic-ho
jo crec que també
té un paper
bastant important
també
el nano jove
ja diríem
el net
el net
que és el que
diríem
que hi ha
com dos protagonistes
o tres
el pare
l'àvia
i el nano jove
el nano jove
per mi
és el que té
un paper
segurament més destacat
però com que
el nano jove
és molt madur
molt íntegre
molt convençut
del que li toca fer
i si no
reacciona
a la mesura
que avança
la pel·lícula
per fer allò
que creu
que s'ha de fer
també t'obliga
a pensar
i també t'obliga
a reflexionar
sobre les coses
que estàs veient
i que no t'imagines
que poden passar
per tant
jo els recomano
aneu-los a veure
i en parlarem
en el seu moment
l'altra cosa
és que era una pel·lícula
que és esperada
no sé si sabeu
que el Quique Maillo
estrena el divendres
Toro
amb el Mario Casas
amb el Luis Tossar
i el José Sacristán
excel·lents com a actors
meravellosos com a actors
però com que el guió
no hi ha qui l'aguanti
no hi ha qui suporti
no lliga res
tot està fet així
a botxa gorda
però resulta que
suposo que
suposo que recordeu
que el Quique Maillo
es va fer conegut
per la pel·lícula Eva
que vam fer venir
aquí
a Laia Colette
perquè havia estat
si us recordeu
la directora d'art
de la pel·lícula
va passar diumenge
aquesta
i penso que Eva està bé
penso que Eva
és una pel·lícula interessant
molt ben feta
molt ben arrodonia
i tal
jo no sabia
que ell
està dedicat
últimament
després d'això
més a la televisió
que ha estat fent
un programa
que es deia
Ros Cubat
que són moltes d'allò
i que jo no hi vist
i per tant no puc opinar
els avis això no ho veiem
però sí que
sí que

positivament
que va fracassar
amb la següent pel·lícula
que es deia
tu i jo
que jo no hi he vist
i per tant
tampoc puc opinar
simplement
hi he vist que
el film Affinity
li posa un 3,5
el qual és molt significatiu
però aquest és molt dur
el film Affinity
s'ha d'anar en compte
amb les nostres
no ho sé
el dic
perquè he vist
va de
potser algú l'ha vista
per tant
simplement n'esmento
durant una imaginària gira
del David Bisbal
es veu que representa
que coneix
amb una noia
que és la
Maria Valverde
i la porta al seu cotxe
i s'enrotllaran allà
no sé què passa
ben bé
agrada molt
aquesta noia
a mi també
a mi també m'agrada molt
ningú l'ha vista
tu i jo
no
eh?
no
aquesta és tu i jo
aquesta és tu i jo
no
llavors
aquesta toro
el que és molt curiós
pels que aneu a Màlaga
és que és la pel·lícula
que passen de la inauguració
és que està pensant
hòstia
a veure que em mala pintes
perquè és la primera
que ho volen
la primera del festival de Màlaga
que comença el divendres
que comença el divendres
i que tindrem allà
tenim aquí
el pol
el pol
la Lídia també
sí sí
i el David
l'Àitor
molt bé
ja no explicareu
perquè
bueno
jo
igual no coincidim
però jo
no no
jo he vist el tràiler
i sincerament
he vist
una mica el típic thriller
però bueno
comenta
però després faré un comentari
no no no
jo és que vam sortir del cine
tots els crítics
tota la gent de crítica
que estava
els va passar
el reme a Florida Blanca
i vam sortir tots decebuts
va ser el dilluns
o sigui que va ser ahir
i per tant
dels sortidors
m'aveu quin rotllo
i tal
i tothom li sabia greu
perquè tothom
és un xicot català
de fet
és un xicot que havia
amb el Villalobos
al capdavant
oi?
bueno
el Villalobos
no els que parlava més
perquè tampoc li havia agradat
però no li agradava a ningú
és a dir
ni el Bonet Mojica
molta gent
és a dir
els de la Vanguardia
els de la
bueno
hi havia tothom
estava tothom
però podria ser
per entendre'ns
no sé
com Palmeres en la nieve
no?
aquestes grans pel·lícules
de producció
és que
això sí que és una cosa
que potser s'ha de destacar
que a nivell de mitjans
és una llàstima
perquè a nivell de mitjans
l'antena 3
i totes aquestes
que estan amb això de la 3
i han ficat calés
es nota que hi ha molts diners
a darrere
però al públic
li agradarà o no?
tu què creus?
és a dir
tindrà èxit
no no
el públic digue
els crítics
ell ha parlat dels crítics
ell es mou en aquest àmbit
el públic
el públic
si el Casas
clar
el Mario Casas
en principi
té un atractiu
i suposo que per les noies
això
els importa
els actors són molt bons
el Luis Tossar
i el de la ciutat
aquí estan
però és que
el que no funciona
és tot el que passa
llavors
no ho sé
és a dir
tinc la sensació
que no funcionarà
ara no t'ho puc posar
amb la pell de la gent
el que dirà
i el que pot dir
perquè no ho sé
però és un gènere
que es veu aquí
per exemple
jo quan vaig veure el tràiler
vaig pensar
això és molt
d'aquest cine
gairebé de
Soledad
perdona
d'aquests thrillers
que són molt
bueno
com molt
blavosos
com la pel·lícula
que vas dir tu
l'altre dia
com es deia?
l'Alto Sart
100 anys
de perdona
un estil així
com els últims dies
aquest cine
americà
americanitzat
que es porta aquí
jo crec que és un cine
americanitzat
però
sí que crec que és
per aquesta línia
que diu estàs dient
molt bé tu
però el problema
per mi
és que mentre
tinc la sensació
que els guions americans
en general
estan més cuidats
estan més treballats
i suposo que ha passat
per diverses mans
fins a la versió definitiva
aquí dono la sensació
d'una xapussa
es dono la sensació
que han aconseguit
els diners
per fer-ho
amb molta producció
amb molts diners
recordeu el que us explico
fa temps
que és una cosa
que una mena de revelació
que vaig tenir
en el rodatge
d'Ocho Peñidos Catalanes
allà en una masia de Girona
no me'n recordo
jo com es diu exactament
que va sentir parlar
el Basile
el capo di capos
de Telecinco
i de tot això
que aquestes pel·lícules
es fan en bona mesura
perquè això
perquè hi ha uns diners
que s'han d'invertir
per llei
tenen necessitat
d'invertir
necessitat
obligació
d'invertir uns diners
llavors
estan aquests diners
estan aquests diners
i s'han de fer
aquestes pel·lícules
i això és
El Niño
és l'Isla Mínima
que va sortir
una gran pel·lícula
però estic dient
que poden sortir
grans pel·lícules
però que tenen
aquest canal de difusió
és a dir
no és una productora
petita que aposti
no és ni molt menys
una Màgica al Gale
que és una pel·lícula
feta amb quatre xavos
i feta amb imaginació
amb un guió
absolutament
que ja us ho dic
és una de les meves pel·lícules
la meva també és
el tomf
mira
ho sabem
jo he vist Julieta
i què tal?
una gran pel·lícula
una gran pel·lícula?
escolta
és que em fa molta gràcia
perquè el Joan
va criticar molt
la part musical
per exemple
que va dir
que era molt excessiva
jo era molt ben col·locadet
amb l'Albert Iglesias
allò molt bé
amb una selecció musical
és com hem discutit
abans de Barcelona 92
i en Pol
però jo no l'havia vist encara
tu vas dir
jo vaig discutir amb el David
que el David la tenia
i jo anava preparat
jo anava preparat
Julieta
tu l'has vist?
el que va destacar
negativament en en Pol
va ser les actuacions
que diuen que eren molt fluixes
que li semblaven molt
jo les veig correctes
la veritat
és que no li trobo
una cosa que diguis
jo vaig al cine
veure cine
no veure teatre
vale
però és que jo crec
jo crec que el que fa
l'Almodóvar
és simplement intentar
que les actuacions
siguin naturals
vull dir
no que siguin
però naturals

no hi ha res
ni massa exagerat
no són naturals
si és teatre
no
jo no ho veig
allò com una cosa histriònica
tampoc
ostres
però compara
per exemple
que ja que treies
Magic al Guel
les actuacions
és de
o Kiki
Kiki
per exemple
és l'altre
és que és una altra cosa
són antagòniques
Kiki i Julieta
Kiki és
algo que tots els veient
i diu
sembla que estiguin improvisant
no
no lliga gaire
per això
no es poden
no es poden comparar
no són comparables
en qüestió de diàlegs
en qüestió de diàlegs
o sigui
la forma de plasmar
aquesta història
a mi el que em fa gràcia
aquesta pel·lícula
és que continua
la investigació
que ja tantes vegades
hem parlat
de l'Almodóvar
sobre les transformacions
de la gent
sobre els convenis
socials
morals
que tenim
en una societat
més aviat
tancada
més aviat
que reinclona
i ho toca
en aquesta pel·lícula
jo crec que
amb molta delicadesa
amb una maduresa
que segurament
li ve de tant de temps
que porta fent pel·lícula
i també amb el desig
de fer una pel·lícula
en principi
correcta
una història
més aviat
normaleta
tot i que té uns punts
força forts
en quant a guió
i en quant a història
que et poden
colpir una mica
perquè som
som fortets
però
diria que el tema
i això ja
els que heu vist
m'agradaria que diguéssiu
si esteu d'acord o no
el tema principal
és el tema
d'aquest concepte
tan lligat
a la religió
que és la culpabilitat
com es genera
com es manté
com va creixent
a l'interior de les persones
i ens destrossa
per dins
i com fins i tot
hi ha grups humans
que s'aprofiten d'això
per conduir a les persones
cap a un cantó
persones que estan
afectades per aquest sentiment
cap a un cantó
per allunyar famílies
i tot això
tot això ho fa
amb molta delicadesa
és que no posa
èmfasi en res
és una història explicada
de manera
molt senzilleta
però clar
té alguns punts
que són molt durs
però tractats
amb aquesta
suavitat
jo penso
jo la meva opinió
així molt personal
jo ho estic dient
tota l'estona
que és una obra
de maduresa
de l'Almodó
és a dir
després de totes les
estracanades
que havia fet
per mostrar
a la societat
que hi havia
tota una sèrie
de comportaments
que no necessàriament
per ser diferents
havien de ser considerats
anòmals
ni estrany
doncs aquí
ho fa
a partir d'un altre tipus
de plantejament
ja molt més
adult
molt més madur
ja no li fa falta
agafar personatges
estrans
ja són personatges
històries
completament normaletes
normaletes
sense cap mena
d'estranyesa
jo em posituaria
en aquesta pel·lícula
curiosament
entre vosaltres dos
al mig entre vosaltres dos
perquè no estic d'acord
del tot
també amb el que està dient ell
però tampoc estic d'acord
amb el que estàs dient tu
i en canvi
crec que tens coses
que jo valoro
del que tu estàs dient
i coses que et valoro
del que ell està dient
a mi em dono la sensació
que no és una mala pel·lícula
comparada
sobretot amb l'última
és una trampa
no podem comparar-ho
amb l'última
no és una mala pel·lícula
però no és
de les pel·lícules
que quedaran
per mi
del mal modo
per mi
té un
és a dir
per mi ha jugat
com que
és veritat que
és molt continguda
aquesta pel·lícula
és molt
no hi ha
i llavors justament
com que ell ens ha acostumat
diríem
a alguna estridència
que lligava perfectament
amb la història
jo per exemple
a mi m'admira
em sorprèn
i la tornaria a veure
més d'una vegada
tot sobre mi madre
és una extraordinària pel·lícula
i no és això
és una pel·lícula
molt més fresca
molt més dinàmica
molt més
molt més ben interpretada
segurament també
és a dir
perquè penso
que no és que estigui
mal interpretada
però
he dit els diàlegs
he dit
les interpretacions
són fluixes
molts cops
quan el guió
o en aquest cas
els diàlegs
són molt més propis
del teatre
o molt més propis
d'un guió
perquè un guió
al cap i a la fi
és un text
que s'ha d'interpretar
vull dir
no és una cosa
que llegeixi
jo diria que
és a dir
s'ha contingut tant
ha volgut anar-lo segur
en certa mesura
no tenir un fracàs
com l'anterior
sinó tenir una cosa
que funcionés
i crec que
crec que
això li dona
aquesta mena
de falta de frescura
que té els diàlegs
perquè segurament
és una història
que està molt treballada
molt donada la volta
molt d'allò
i per tant
jo no diria
que és una pel·lícula dolenta
jo no m'atreveixo a dir-ho
a mi la música
per mi
segueix sent excessiva
això sí que discrepem
però amb l'altre
no
i en canvi
però no la considero
una de les millors obres
d'ella
és a dir
jo trobo que ja n'hi ha
moltíssimes
de les pel·lícules anteriors
que hi havia aquesta frescura
aquesta frescura
aquesta originalitat
però de vegades tampoc
crec
aquí no
ens explica
clar però quan un to
ja fa tant de temps
que fa pel·lícules
sembla que
sempre estiguem
comparats
amb les que ha fet
amb si mateix
però sense més
jo crec que una maduresa
també hi és
a la Piel Cabito
per exemple
jo trobo que és molt més
però allà encara
i això que deies d'adulta
i tot això
allà encara
hi havia molta més provocació
molt més d'eixit
que el públic
se sentís
tocant
no, no, no
era molt més histrionic
aquí en canvi
et sents tocat
i et sents ferit
i et sents involucrat
si vols
si vols
si no
et pots quedar fora
amb una història
més o menys allò
i jo diria
que no és tant
una història
tan ben tramada
ni tant
jo crec que és una història
conceptual
sobretot
parla d'aquest concepte
de la qüestió aquesta
de la culpabilitat
i el tracta
d'aquesta manera
i li va donant voltes
per veure
que el públic
després de veure la pel·lícula
reflexioni sobre això
el guió
té les seves cosetes
que no acaben de funcionar
els diàlegs
bueno
podem considerar
no sé
tampoc no
no ho puc analitzar així
amb tot rigor
però bueno
són uns diàlegs
que estan encaminats
a això
acabar explicant-te
que en un moment determinat
pot passar una cosa
i que aquesta cosa
és el més natural
que hi ha
però que si tu li col·loques
en aquella cosa que ha passat
el teu sentiment
d'haver fet alguna cosa malament
i fins i tot
la teva concepció ètica
que no és teva
sinó que és de la pròpia societat
que el problema
que la teva parella
doncs hagi pogut tenir
en un moment
ha terminat una aventura
potser amb una amiga
aquí comença el problema de tot
jo crec que de manera molt suau
molt dolça
molt d'allò
però analitza
molt profundament
aquestes qüestions
i per això
m'ha resultat
la veritat és que
molt interessant
però bueno
ja està
tres opinions
tres persones
tres opinions
ara estan dient
que huele a Òscar
a Òscar
no sé
a mi no em va fer
cap olor
la presenta
al Festival de Cants
suposo que
seu que participa
al Festival de Cants
i clar
aquí saps què passa
moltes vegades
això
ho hem de tenir en compte
és a dir
és com
els comentaris
que a vegades fem
sobre el John Ford
i que aquí discrepem
jo crec que a vegades
hi ha senyors
autors
que no m'han mirat
s'han posat
s'han fet fama
perquè hem tingut
per exemple
el John Ford
el 1969 fa la diligència
penso que la diligència
és una obra mestra
és una cosa rodona
una cosa acabada
què passa
que a partir d'aquell moment
no tens posada la primera
no la primera no
està cap al final
però hi és
llavors el que vull dir
és que
llavors nota que
un senyor
Ingmar Berman
com que Ingmar Berman
doncs té un senyor
qualsevol cosa
de Ingmar Berman
era meravellosa
no és veritat
tampoc això
és a dir
que es cau
amb l'error
d'un senyor
perquè té un nom
llavors a sobre
moltes vegades
això passava
amb els Òscar
moltíssimes vegades
el Leonardo DiCaprio
que si tothom sap
que és bo
i que és un bon actor
i tal
havia amenaçut segurament
el seu premi
3 o 4 anys abans
per alguna pel·lícula
que realment
s'ho mereixia
i en aquesta
que jo no he vist
per tant i no puc opinar
a lo millor sí
que se la mereix
però a lo millor
li han donat
perquè tocava ja
perquè toca donar-la
llavors
això passa moltíssim
és a dir
que no és
ja un moment de mirat
la justícia
en el repartir els premis
i donar allò
a vegades és just
i a vegades és absolutament
i li estan fent
per treballs
que no és realment
que li estiguin fent
per aquella pel·lícula
per tant
bueno
doncs ja veurem
ja veurem si seguim parlant
jo no
aviam
jo haig de confessar també
que alguna pel·lícula
del Modover
l'he tornat a veure més tard
per exemple
Volver
em va agradar més
la segona vegada
que la primera
Volver
no sé si l'heu vist
el títol ja ho diu
el títol ja ho diu
és de Volver
la vaig veure
més a més a França
perquè estava a París
a casa d'una amiga
i la tenien allà
i no tenia cap pel·lícula espanyola
en castellà
no no
en castellà
la teníem doblada
però estava
amb la versió castellana
amb el DVD que tenia
i la vaig veure allà
no sé com s'ha d'escapat això
i no l'has valorat
l'havia vist ja
però no me'n recordava
que m'hagués agradat tant
el seu moment
de veure-la al cine
per tant
bueno
podem evolucionar
és a dir
podem canviar
però jo no
la meva opinió
és que no és una bona pel·lícula
però no és de les millors
de la moda
amb el que t'he dit
si la tornes a veure
t'agradarà més
amb el Pol no sé
perquè ja té una opinió molt
ja ho veurem
el Pol segur
clar clar
el Pol va a pagar
primera
perquè no l'aniràs a veure
altra vegada
segona
perquè
val
si parlem
si parlem
de les pel·lícules
que no sé com enfocar-ho
perquè jo m'he fet
la meva llista
i a més a més
com que em sortia
una llista tan llarga
finalment
he fet un següent
he fet
una llista de pel·lícules
internacionals
japoneses
americanes
sobretot
però també
d'altres països
i una llista
de pel·lícules europees
per intentar comparar
tu mateix havies dit
que havien de ser 10
t'has de limitar una mica
i que si no
els altres no parlem
el problema
el problema és que
jo no les diré totes
5 minuts per cadascú
o anem alternant
anem alternant
jo simplement
us dic
per mi
és que
al moment de posar
les primeres
quina és la primera
no sé què dius
perquè
n'hi posaria moltes
és a dir que
que no és únicament
una pel·lícula
que a mi m'agrada
per això les esmentaré
si voleu
les plantes
sense ordre
sense ordre
és a dir
jo m'agrada moltíssim
considero que és una obra mestra
la Quimera de l'Oro
de Charles Chaplin
sobretot amb la versió
de l'any 52
que ja sabeu
que ell fa una versió muda
en el 25
i després
s'honoritza
afegeix algunes escenes
i es canvia i tal
i penso que la versió
de Quimera de l'Oro
és una de les obres mestres
de la història del cinema
Tobí o no Tobí
de l'Ordnert Lovitch
no sé si cal dir
el maquinista de la General
del Buster Keaton
era ser una veu
a l'Amèrica
del Sergio Leone
que em sembla que compartim
hem fet sentit amb el Francesc
la versió llarga
o la versió sencera
i l'he vista
jo aquestes pel·lícules
quan m'agraden
l'he vista 4 o 5 o 6 vegades
tot i que ja saps
que dura
és una setmana
no?
4 o 5 hores
4 o 5 hores
es feien dos parts
de dues hores cada part
sí, però el Pol vol dir
si les veu 4 vegades
i llavors
fas una setmana
vale, vale
espaiat amb el temps
Eva el desnudo
del McIain Beach
del 1950
El apartamento
del Willy Wilder
Matar a un ruïs senyor
del Mulligan
Encadenados
de l'Alfred Hitchcock
Que vellos vivit
del Frank Capra
Amèrica, Amèrica
de l'Elia Cazan
Tempos modernos
del Chaplin també
m'has dit deu ja
t'has passat de deu
ja està
n'hi ha moltes més
ja s'ha acabat
el teu torn
ja s'ha acabat
doncs dieu vosaltres
això serien pel·lícules
pel·lícules només
el que potser estaria bé
a part de dir pel·lícules
que podem dir
clar centenares i milers
de títols
comentar-ne alguna
bueno, comentar alguna
i fins i tot
jo potser
és el que faré
quan em toqui
quan em digueu
doncs definir una mica
què és el que per un
resulta que una pel·lícula
que potser és el més difícil
però clar
si no
t'has dit pel·lícules
als 50 en avall
jo el que veig
és que clar
primer
jo vaig començar
en el cine
suposo en els 50
i llavors
les pel·lícules
que m'han influenciat
són des d'aquell moment
fins a l'actualitat
però continuen sent
les que més t'agraden
no, les que més m'han tocat
i les que sí
si l'haig de reveure
alguna pel·lícula
em costa molt veure una pel·lícula actualment
no sé que sigui
doncs n'hi ha poques
però n'hi ha algunes
que sí que les vaig veure
les pot veure una altra vegada
però si són d'aquestes així
per exemple
què és el que m'agrada
per dir alguna cosa
fos bé la paraula
si la coneixeu
del Richard Brooks
sí, clar
del 1960
què és el que m'agrada
Elmer Gantry
Elmer Gantry
és la versió de la ci senyor
amb una novel·la
amb aquest títol americana
molt famosa
per què?
per exemple
m'agrada aquesta pel·lícula
ja que tu preguntes això
perquè
era una crítica
en certa mesura
el fanatisme religiós
que hi havia
que hi ha
encara vull dir
als Estats Units
amb predicadors
que surten a les televisions
que surten
que fan
etc
i que allò estava
tan ben documentat
tan ben
inclús
no només realitzat
sinó també
interpretat
i sobretot
tan ben documentat
des del punt de vista
de diàlegs
d'enfrontament
d'idees
etc
que t'arriba
que et fa pensar
que t'obliga
a reflexionar
saber on surt molt això
i potser
em surt una mica
del tema
un tema
que vam parlar
fa dues setmanes
del José Luis Guerin
en la pel·lícula
Guest
vaig pensar en el Mergantri
precisament
perquè
en els viatges
aquests que va fent
al llarg d'un any
des del Festival de Venècia
del 2007
crec
fins al següent
va passant
per diferents llocs
del món
i una de les coses
que més es troba
a tot arreu
a Brasil
a Colòmbia
en altres llocs
són això
són gent
que està pel carrer
predicant
predicant
cridant
amb micròfons
amb gent cantant
sobre aquest tema
llavors vaig pensar
carai
molts anys més tard
continua sent vàlid
que Guest
segons com ho miris
seria una obra mestra
aquella pel·lícula
no tinc ganes
perquè encara no l'he vist
és una cosa tremenda
si voleu
deixo de parlar
de les pel·lícules americanes
parlo d'unes quantes europees
perquè també em sembla
que val la pena
parlar del cinema europeu
molt ràpidament
i us deixo que digueu vosaltres
la vostra
Laurence d'Aràbia
del David Lean
a Marc Ordo
al Federico Fellini
l'Àngel Blau
l'Àngel Azul
del Stenberg
de l'any 30
Noches Blanques
per a mi
de la primera pel·lícula
que vaig descobrir
el Gino Visconti
de l'any 57
que em sembla
una cosa basada
en una novel·la
de Dostoyevsky
que és una cosa meravellosa
la millor joventut
que molt poca gent coneix
i ha vist
i tot i que jo n'hi he parat
més d'una vegada aquí
perquè és una pel·lícula
que va començar
amb una sèrie televisiva
i que va acabar
guanyant premis
a tot arreu
als festivals etc
i és del Marco Julio Jordana
i que deu durar
de durar
unes sis hores aproximadament
La tinc preparada
per veure-la
des que me la vas
recomanar
fa dos anys
Jo la recomano
sobretot
aguanteu el començament
perquè el començament
és aparentment
com avorrit
i la cosa es va
complicant
i engrescant
i sobretot
agafant cul gruix
a mesura que va avançant
He començat a veure-la
Sí, sí
La batalla d'Argel
L'Estrada
Plàcido
jo penso que és una pel·lícula
espanyola
que jo reivindico
de la Bertilla Berlanga
Todo sobre mi madre
de l'Almodóvar
i bueno
Aquesta és una curiositat
que tenia jo
de saber si sortiria
l'Almodóvar
com a dintre de la llista
de les millors pel·lícules
de la història
del cinema
Jo crec que
Todo sobre mi madre
és una pel·lícula
de les bones
La vida de los otros
del Henkel
de la pel·lícula
del 2006
jo posaria també
el final de l'escapada
de Júlio Goddard
els 400 cops
del Trifó
les fredes salvajes
de Ligmar Berman
Ordet de Dreyer
i sobretot
les campanades
de Medianoche
de Orson Welles
rodada aquí a Espanya
Però jo pregunto
per considerar
que una pel·lícula
sigui veritablement
una obra capdalt
a part del gust personal
és que ja ho he estat
pensant una mica
i us ho comento
a part
s'hauria de tenir
també en compte
una mica
que la pel·lícula
tingués unes característiques
determinades
en quant a qualitat
narrativa
qualitat interpretativa
de guió
tot això que parlem sempre
o no
o parlem únicament
de les nostres pel·lícules
favorites
que llavors
al cap i a la fi
estem fent una selecció
molt petita
dels milions
i que al cap i a la fi
nosaltres hem vist
això una part
molt minsa
i a part no hem vist res
pràcticament asiàtic
com molt poquet
molt poquet
africà
molt poquet
contestant el que tu dius
jo m'en donava compte
quan mirava aquestes llistes
de diversos mitjans
que clar
quan si la feia gent jove
només parlava
de les últimes pel·lícules
de l'últims 20 anys
que és una de les que vius
és lògica
és normal
és a dir
per tant
no introduïa pel·lícules anteriors
si miraves una cosa
molt clàssica
molt d'allò
veies que sortien
la majoria d'aquestes
però si agafaves una cosa
de gent
per exemple
hi havia una
era que amb una mena
de cosa d'internet
que els planteix públic
digui el que li més li agrada
doncs sortien pel·lícules
doncs des de
doncs el
no sé
coses que potser
aquí no sortirien
perquè potser
els gustos són
clar
hi ha algunes pel·lícules
del
no sé
com es diu
d'una altra volta
l'altre
jo llegia una llista
mentre et surt
llegia una llista
també mirant això
per dècades
i sortien
com a
les millors
de la dècada
dels 80
no sé
Kilvil 1
i Kilvil 2
llavors els altres
discutien
si això era
aquesta llista
no sé què
és a dir que sí
es pot posar qualsevol pel·lícula
pot posar qualsevol pel·lícula
perquè en definitiva
saps què passa
que tu
jo penso que
és interessant
jo quan he fet aquesta llista
me l'he fet
basada en una llista
de 800 i escaig
de crítics
que em sembla
que és pel
em sembla que és pel BBC
fa una llista
llavors seguint la llista aquesta
seguint la llista aquesta
i tu has seleccionat
i triat els que a mi m'agradaven
però ja estaven
en principi
ja hi havia molts crítics
que defensaven que aquestes
eren unes bones pel·lícules
però clar
és que jo
tal com veig avui dir la crítica
la gent
el que diu
els comentaris i tal
i llegint a vegades
les discrepàncies que hi ha
no hi ha entre nosaltres
sinó a qualsevol mitjà
entre nosaltres hi ha discrepància
no
sinó entre qualsevol
és a dir
lògic
és que és una cosa molt personal
tu vas el dia al cine
estàs de bon humor
i veus una cosa
i t'agrada
i el dia següent
vas amb mala llet
i allò mateix
potser tu ho trobes
que és horrorós
hi ha una altra argumentació
que a mi
de fet no és meva
sinó d'un tal Jaume Vidal
no sé si
si el tenim aquí
que bé
que guai
no que
podria
resumir-se
en dir que
les pel·lícules
que fan ara
de fet
gairebé segur
superen les anteriors
perquè ja les tenen en compte
i estan fent coses
diferents
i mirant
d'anar més enllà
les històries
en la narrativa
és a dir
hi ha una història
per darrere
i això
jo ho dic perquè
si agafem pel·lícules
dels últims 10-20 anys
potser
ja estem agafats
però no perquè no hagis vist
les altres
està clar que no les has vist
totes
jo crec que això
és una interpretació
per mi una mica esbiaixada
perquè això voldria dir
que com que
ja ens hem llegit
totes les novel·les
des del segle XIX
les grans obres mestres i tal
avui dia
la gent que escriu
faria obres millors
que aquelles
i això no passa
és a dir
desgraciadament no passa
no millors
però diferents
que potser és quan et marca
és que facin coses diferents
a mi em sembla
que és normal
estem parlant
no diferents
estem parlant de si són superiors
no entrem en el camp
de menys tenir
al d'abans
i recolzar el present
perquè això
en tot cas
jo si ho he dit
això és com agafar
unes quatre paraules
i provocar un catacrop
no val això
que és el que deies
tu fa una estona
no fem trompes
aquí ara
que cadascú digui
10 pel·lícules
que són les que per ell
són molt interessants
i bueno
i el que representes
i el perquè t'agrada
no tal
o el menys tenir
o tal
és una cosa
que ens va sortint
al llarg dels programes
ja surt
ja surt
ja surt
això no
bueno va
vinga tu
jo és que
crec que el que també és interessant
i ho faig una mica
no sé
tinc una llista
i es podria anar afegint
o treient
però el que sí que m'ha semblat interessant
és relacionar de fet
pel·lícules que s'han fet ara
fa no gaire
amb altres que s'havien fet
i veure quina continuïtat tenen
jo així
donant un exemple
en el tema del que és
el cinema documental
que és dels gèneres
per dir-ho així
a mi no m'agrada distingir
entre el que és una pel·lícula
i un documental
jo veig el documental
com un gènere més
del cinema
si volem dir així
i dintre d'això
hi ha com tres pel·lícules
que estan
per mi
relacionades
i totes són espanyoles
o catalanes
que són
per mi
obres mestres
i a mi m'han impactat moltíssim
i sempre
l'estic donant voltes
en el cap
i crec que
narrativament
i en quant a moltes qüestions
de la tècnica
doncs estan
en el top
en el màxim
La plaga
La vieja memòria
El sol del membrillo
una triada
llavors
una és de fa uns anys
és d'un director consagrat
indiscutible
el Víctor Erice
com a cinema d'autor
com a d'allò
l'altra és
La vieja memòria
que és una pel·lícula
en principi
documental
absolutament
que se suposa
que t'ha d'explicar
una història
però resulta
que no t'explica
una història
sinó que et posa
en dubte
completament
que la història
sigui com ens l'expliquen
i que cadascú
la pot veure d'una manera
i manipular-la
com vulgui
i La plaga
que ja sabeu
que fa tres anys
o així
va provocar-me
un cataclisme
també
moral i mental
perquè és una pel·lícula
que en cap moment
saps distingir
el que és documental
i el que és ficció
és una barreja
una frontera
tan prima
llavors
aquesta seria
la meva manera
de veure
que les èpoques
en realitat
tenen una connexió
és a dir
que les persones
quan fan una cosa
no els hi surt
del no re
ara poden fer
coses innovadores
que era el que
suggeria
i això també
té interès
perquè han fet
una cosa diferent
perquè hem de repetir
una altra vegada
el mateix
allò ja està fet
doncs us recomano
que ho vegis
i llavors faig això altre
no sé
us faig també
així una llista
ràpida
i comento una mica
d'Aixelter
ja sabeu
que és de les meves
pel·lícules favorites
de fa pocs anys
i jo crec
que estaria embrancada
en pel·lícules
d'aquelles
del cinema negre
del cinema negre
aquelles com
les fetes
per Fris Lang
com es deia aquella
la dona del quadre
aquella que es queda
el Edward J. Robinson
mirant allà
el quadre
i de cop
veus com tot
passa com a l'altra banda
del mirall
i veus tota la seva vida
prestant a dones
de tot plegat
com ha funcionat
jo crec que
Take Shelter
té l'encant
que no sabem
en cap moment
què és somni
què és realitat
què és ficció
però després
acabes interpretant-ho tot
li dones un sentit
i veus que hi ha
una crítica
sobre el moviment
sobre el moviment
no
sobre el moment social
que s'està vivint
en aquell moment
i una reflexió
per l'espectador
molt potent
Take Shelter
posada en consonància
amb la dona del quadre
això ho trobo una mica fascinant
si som capaços de fer-ho
la Dolce Vita
l'he posat com a obra
a la Fellini
que a mi
em va costar moltíssim
d'entendre
de veure-ho
la vaig veure dos o tres vegades
m'adormia
perquè no entenia
de què anava
i quan al final
la vaig entendre
de tot
vaig dir
l'estructura és brutal
la manera com
el Fellini evoluciona
vaig llegir fins i tot
un diari
de rodatge
i vaig quedar
retivat
com treballar
aquest home
com feia
que a partir
del seu guió
tot el que passava
al seu voltant
ho agafava
i ho ficava
dintre de la pel·lícula
i llavors
anava creixent
la història
i tothom
només podia fer
això
ho comparaven
en el lloc
com un general
amb un exèrcit
no m'agrada gaire
la comparació
però per entendre's
una persona
que pot aglutinar
tothom
el mestre
de titelles
no he posat cap
de l'Astrier
i us volia explicar
perquè quan vam parlar
amb el Joan Seguer
que va venir
i vam veure
algunes de les pel·lícules
ja us ho vaig comentar
i continuo
amb aquesta impressió
que hi ha un director
taiwanès
bueno, xinès
taiwanès
que es diu
Hu Xiaoxian
que us recomano molt
que veieu
perquè és un narrador
espectacular
una manera
d'explicar una història
amb diferents registres
amb teatre
amb titelles
amb la vida real
suposadament documental
de cop
resulta que hi ha
una persona
que tu has estat sentint
que resulta que
està parlant amb tu
com si fos un document
vull dir
una barreja de gèneres
increïble
i el mestre de titelles
jo penso que és
la millor
de les que vaig veure
tres o quatre
vaig veure d'ell
espectacular
i per això vaig dir
si està amb aquest narrador
l'Astrier
ja parlarà un altre
Magical Girl
l'he posat també
que ja n'hem parlat
abastament
i R3
jo crec que és una pel·lícula
diferent a tot
pràcticament el que s'ha fet
és un quinquiduc
la més continguda seva
tot i que té un punt
d'estracanada també
de moment dur
però és una pel·lícula delicada
et pot convèncer
que un personatge
sigui invisible
i et convèncer
és veritat
el protagonista
el protagonista
una capacitat
per moure la càmera
per allò
espectacular
2001
no podia deixar-la
de posar
connectada
amb interès
telar
2001
d'alguna manera
és tramposa
ho he de dir
és tramposa
perquè si llegís el llibre
de l'Arts Reciclet
ja està tot explicat
i el Kubrick va dir
bueno
doncs jo això
en comptes d'explicar-ho
poso-me imatges
i som brillant
però si llegís el llibre
és el mateix el llibre
però allà ha explicat
llavors tothom va començar
a dir com s'interpreta això
però ell ja sabia
com s'interpretava
no perquè el llibre
està fet després
de la pel·lícula
no
va estar fet
al mateix temps
el que passa
és que va haver-hi una baralla
i hi ha llavors
allò a veure qui guanyava
el tema dels drets
ha s'ha vengut
que el llibre
és posterior
i el tema de les adaptacions
de llibre
sempre amb baralles
sí, sí, sí
el Kubrick era així
i amb els compositors
i els deixava de banda
i en canvi
interès telar
s'atreveix a explicar-ho tot
si hi ha coses
d'interès telar
que no s'entenen
és perquè és molt complicat
l'univers en el que vivim
i llavors no s'acaba
de saber ben bé
de com funciona
l'Eternitat i un dia
també vam parlar aquí
sobre el director
grec
ara no recordaré el nom
allò
bueno
és una pel·lícula també
que utilitza els plans
els plans-seqüències
els enquadraments
d'una manera absolutament màgica
i no sé
volia posar una comèdia
perquè la comèdia
que tu has parlat
del Charlotte
de la maquinista
de la General
Pans Tranglóf
Embriagado de amor
és una pel·lícula
una comèdia
renovant
el gènere de la comèdia
que sempre s'ha fet
amb una força molt gran
amb allò
amb enamoraments
però amb acció també
bueno
no sé
una selecció
com es podrien fer
suposo que moltes altres
passem als altres
perquè no hi hauríem temps
a qui li toca
igual no
digues
bueno a veure
jo el que he fet
és
he agafat la meva sessió
de Film Affinity
he ordenat per votació
i vinga
les primeres que sortien
què passa
que Film Affinity
t'ordena per data
és a dir
tots els deus
o nous que he donat
doncs estan ordenats
i jo ens aniré
com de 2016 cap avall
però ho dic molt molt per sobre
o sigui
des d'Antiviral
que és una pel·lícula
que va anar a Sitges
que és del fill
del David Cronenberg
que el Brandon Cronenberg
que déu-n'hi-do aquest tio
i bueno
però faig una mica un popurri
en general
en aquestes pel·lis paròdia
que m'encanten
que és Hot Shots
Aterce Como Puedas
tot aquest moviment
sabia que sortiria
tot aquestes pel·lícules
estan desordenades
però allà estan
perquè trobo que és brutal
totes les paròdies
que foten aquesta gent
Love
jo crec que és un gran referent actual
sobre una renovació
del gènere aquest
d'eròtic
i
no?
del Gaspar Noé
Nightcrawler
crec que també és
jo crec que és
totalment un gènere
que ha innovat
un thriller
Nightcrawler
considera una obra mestra
una obra mestra
total
tinc d'acord
L'Estrada
també coincidim
Abre los Ojos
i Tesis
així com a
bueno
Abre los Ojos
Tesis
i
i Màgica del Gale
com a tres espanyoles
així que
que tela
o
Hateful Eight
a mi m'ha
a mi m'ha quedat
com a aquella pel·lícula
no perquè sigui
l'última del Tarantino
que hagi vist
sinó perquè realment
és un gènere molt diferent
del que ha fet sempre
Origen
Gravity
i Enemy
o sigui com a grans també
d'últims així referents
llavors ja tirant cap enrere
Origen
perdona
vols dir
Inception
Inception
és que hi ha una
que diu
Ai Origen
no, no, no
ja sé quina és
aquesta també està molt bé
aquesta molt bé
llavors per exemple
Ice Watchat
o L.I.G.M.
la de
la ràdio
Ice Watchat
també dius
Ice Watchat
a mi m'ha agradat
moltíssim
sí, sí, sí
aquesta
la vaig veure a la filmoteca antiga
quan hi havia l'antiga
i després ja l'he vist
no sé quants cops
perquè
no sé
aquí t'has guanyat
el Jaume
a la vida
Ice Watchat
a mi m'ha agradat
moltíssim
molt, molt
llavors
Annie Hall
Taxi Driver
El Quimérico Inquilino
si ho veus
la del Polanski
El Quimérico Inquilino
aquesta de la trilogia
de Los Vecinos
que té
repulsión
té El Quimérico Inquilino
i té
jo he vist repulsión

l'altra que té
una també
ah
i el
Rosemary's Baby
la semilla del diàolo
la semilla del diàolo
al final d'escapada
Crepusco de los Dioses
Sopa de Ganso
així com
L'apartamento
Noche del Cazador
i
i havia posat
Happy End
així com ja
per acabar el meu
Happy End
que és una peli
txecoslovaca
dels anys
tipus 50-60
però que és curiós
perquè és un títol
que crec que
s'ha quedat
com una mica
en l'oblit
no sé si es va moure massa
i tal
però que aquí a Espanya
s'ha recuperat
es va recuperar
el 90 i algo
no sé si recordeu
un curt
que va fer l'escac
que es deia
la ruta natural
que de fet
és el que va donar nom
a l'escac
arreu del món
és una còpia
és absolutament
la peli aquesta
absolutament
inclús de diàlegs
però bueno
queda un minut
molt bé
molt interessant
per ser una jove
no?
per ser una jove
ha vist molta cosa
ha vist molta cosa
ja ho veu
moltes coses
molt interessants
i tant
bé jo em quedo
amb el tema de l'ara
tu escolta
a mi em va agradar
molt el mitjà
el tema de l'ara
el doctor Zhivago
el doctor Zhivago
aquesta és una pel·lícula
que sempre
he de ser una més
una més d'Amèrica
estic d'acord
també amb vosaltres
no puc oblidar
el nostre amic
el Lluís Buñuel
i en fi
així podríem anar
eh
sabia
sabia que el Jaume
atreuria el Buñuel
bueno
el Buñuel
l'Àngel exterminador
l'Àngel exterminador
crec que és
en el moment
que la va fer
aquell home
va fer
una novetat
total
això és veritat
i allò no
no s'havia fet
sí senyor
uau
penseu
no tenim temps
acabem
acabem
però ha estat bé
la setmana que ve
ha estat molt bé
la setmana que ve
ens ve un convidat
un professional
del món de l'esport
que es diu
Albert Olivella
i que ens parlarà
de l'esport al cinema
doncs
comencem a preparar-nos
hi ha alguna pel·lícula
que haguem de veure
així com a deures
un marit que ens els donaria
per tant
abans del programa
i d'estrena n'hi ha
bueno
n'estan fent una
sobre un corredor
no?
ara mateix
que sí
també de la Seguretat Mundial
una mica
en la línia
de Nelson Mandela
i diuen que està bé
i diuen que està bé
potser
mirem quant s'estrena
ah
voleu dir
la de Berlín
la de Berlín

la de l'anglès negre
que
americà negre
que recorda
fins la setmana vinent
adeu
adeu
Carave
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins i tot