Ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
Cinema sense condicions.
Molt bona nit. Un dimarts més som aquí a Cinema sense condicions
per oferir-vos les coses que hem vist, les coses que ens agraden,
les coses que recomanem que aneu a veure i les que potser no recomanem tant.
I també per passar-nos-ho bé, volem aquí explicar les coses que ens passen,
les coses que veiem, les coses que opinem sobre això.
Però avui, a més a més, tenim un convidat especial.
Un convidat, podríem dir així, entre nosaltres, de molta categoria.
Perquè el doctor Josep Malloles és un dels màxims especialistes espanyols
sobre el virus de la immunodependència humana, és a dir, el CID.
I ha realitzat nombrosos cursos i publicacions sobre aquest tema.
Ja té més de 15 llibres, té 300 publicacions internacionals i nacionals,
ha participat o ha fet comunicacions amb 250 congressos, també nacionals i internacionals.
És el cap de la unitat del CIDA de l'Hospital Clínic de Barcelona,
professor de la Facultat de Medicina de l'Hospital Clínic de Barcelona,
des del 1999, per tant fa gairebé 20 anys,
i responsable de l'Hospital de Dia del mateix Hospital Clínic,
i consultor sènior del Servei de Malalties Infeccions del mateix hospital.
Podria encara seguir dient més coses, però per no allargar-ho tant,
ja veieu que és una personalitat destacada.
Benvingut, doctor.
Estem molt contents que estiguis aquí al cinema sense condicions,
i és sense condicions que estem agraïts per la teva presència.
De debò, bona nit.
Bona nit, moltes gràcies.
Presento també, com sempre, la resta de l'equip.
A darrere, doncs, els vidres tenim el tècnic que, en fi,
a més a més és director de coses i tal,
i ara us explicarà, a més a més, que ha anat a un festival de cinema.
Saludem, per tant, també bona nit en el Paul Diggler.
També tenim, a continuació, bona nit, Pep,
el Pep Armengol, que també ja és un dels membres fixes de la pel·lícula,
de la pel·lícula que fem cada dimarts de la nit.
Al costat està en Joan Sardà.
Bona nit, Joan.
Bona nit.
I el que us està presentant, doncs, que és en Joan Morros,
però que està molt agraït, molt agraït,
que avui tinguem aquest doctor, el doctor Josep Malloles,
que és una màxima autoritat, jo diria, doncs, del SIDA espanyol.
Però abans, com sempre, sempre tenim dues parts en aquest programa.
Una primera part, que parlem de les coses que hem vist
i les coses que hem participat, etcètera.
Per exemple, dèiem que ja que el Paul ha estat en un festival.
I, posteriorment, quan, després de parlar de les pel·lícules
que més o menys hem vist i, encara que sigui una pinzellada,
les coses que val la pena que us diguem,
passaríem a aprofitar la magnífica presència del doctor Josep Malloles.
Per tant, Paul, tu tens la paraula.
Començo.
Vale.
Mira, poso de fons la música que em feia bastante gràcia,
que és la que tenen posant sempre abans de les pel·lícules.
Això, sí, l'única cosa que destaco de dolent,
perquè a mi el festival m'ha agradat moltíssim,
és que sempre posaven aquest vídeo abans de les pel·lícules
i és un vídeo que dura tres minuts.
Tres minuts d'imatges de totes les pel·lícules
que es projecten al festival.
I, clar, al final dius, bueno, la primera pel·lícula,
encara la segona, encara la setena, ja, doncs dius, hòstia, prou.
Però per la resta és un festival que jo personalment no havia anat mai.
És la cinquena edició, si no recordo malament.
I és un festival que és de cinema independent,
s'entén nord-americà, no?
I són pel·lícules, és que d'un nivell,
que he al·lucionat bastant.
Aquí potser hi ha alguna discrepància amb tu, Pep,
però les pel·lícules jo n'he vist bastantes
perquè n'han projectat, potser en feien unes quatre al dia,
més o menys, i ha durat tota la setmana.
Va acabar el diumenge
i la veritat és que no he vist el bar a dicte,
o sigui, però, bé, més o menys m'ho puc esperar una mica.
I destacaria quatre,
sense entrar en concret, no?,
però destacaria quatre que em van interessar bastant.
Sí que dues van passar per Sundance,
o sigui, això ja ni que sigui li dóna un renom,
que són Patty Cakes i Bricksby Beer,
que són dues pel·lícules bastant diferents,
però tractant el tema de l'humor bastant àcid.
Patty Cakes potser és des del punt de vista
d'una noia que vol ser...
Bueno, és una aspirana a cantar de rap
i com des d'una vida que està bastant destruïda
des del punt de vista familiar,
intenta sorgir, però amb humor sempre, bastant així, no?
I l'altra, Bricksby Beer, és bastant...
És més macarrada, és més...
Aquí ho he vist, l'habitació, la The Room,
aquella d'Abrie Larson, no?,
que va guanyar l'Òscar...
No, no, no, no.
Room, la que és la de mare-filla...
No, mare-fill, que la tenen segrestada a un sota...
Bueno, va guanyar l'Òscar amb aquesta pel·lícula, ella.
Doncs vindria a ser això,
però amb una vessant comèdia una mica negra.
Però, bueno, està bastant bé.
I Daina, Dina,
que és un documental que em va ser interessant,
perquè és un documental sobre dos...
O sigui, com una parella
que, sobretot, el que destaca més és que,
a part de ser autistes,
un d'ells té com molt accentuat l'Asperger,
no sé si ho pronuncio bé, no?
L'Asperger.
I són, diguéssim,
les dues o tres setmanes prèvies a la seva boda.
I com es generen els conflictes,
o les apropaments, o així,
sobretot, de part d'ell,
que, per exemple,
ell no permet a la parella,
per exemple, apropar-se molt al tema físic i això.
Llavors que, també té molta part de comèdia,
perquè, al final,
ella és un personatge molt, molt interessant
com a persona entrevistada i això.
Està molt bé.
I per acabar així,
com a...
Jo, per mi,
és la gran guanyadora,
sé que no traurà res,
però m'agrada molt,
que és Sílvio,
que és la història d'un goril·la.
Però un goril·la,
bàsicament,
és un home vestit de goril·la,
perquè es nota molt,
però de la mateixa manera
que ens vam passar,
aquí alguns la vam veure, crec,
que és la de...
com es deia,
la Ghost Story,
us recordeu?
Sí.
Te'n passaves que Casey Affleck
podria ser una persona
amb un llençol a sobre
i això era un fantasma,
doncs allà
era un goril·la
que treballa d'aquests de...
com es diu això?
Que truquen a les cases,
oferint, no?
Bueno, en aquest cas
era per cobradores de morosos.
Un call center.
Un call center, exacte,
un call center.
Però cada cop veu
que en una televisió
desastrosa
pot tenir un apartat
on expressar
la seva forma artística
com a goril·la.
Bueno,
és una pel·lícula
que realment
vaig pensar...
Per mi,
veure que hi ha pel·lícula
vaig pensar...
Això...
El cinema
és això,
és algú que ha tingut
els nassos
de fer una pel·lícula
i a més està molt ben feta.
O sigui,
l'art,
la fotografia,
és com molt,
molt, molt especial
la pel·lícula
i a més dura 80 minuts
que això sempre va bé.
I a mi,
no sé,
a mi com a festival
la veritat és que em va agradar molt,
moltíssim,
com està organitzat,
el Girona,
a més que també
és una sala bastant interessant
i, bueno,
per l'any que ve
jo us ho recomano,
si voleu anar.
A partir d'aquí ja,
vosaltres.
Molt bé.
Pep.
Sí,
jo us volia parlar.
L'última pel·lícula
que he vist
és 1945.
És una pel·lícula
hongaresa.
Està feta
a partir
d'un llibre curt,
una història
de 10-12 pàgines,
d'un escriptor
que té
una certa fama
allà.
És un escritor
d'origen jueu
i que,
de fet,
es va començar
a treballar
amb el tema
de la literatura
a partir
de la postguerra
i s'ha fet
un nom.
Llavors,
ell ha actuat
com a guionista
i el director
és
Ferenc Torok.
Aquest
Ferenc Torok
té també
unes quatre pel·lícules
que no sé
si s'han passat aquí
però en tot cas
no tinc notícies
d'elles.
És un home
que,
a veure,
amb aquesta pel·lícula
demostra
que té
un sentit
de col·locar
la càmera,
la pel·lícula
està feta
en blanc
i negre
i,
com diu,
el 1945
és una pel·lícula
feta
a partir
del final
de la Segona Guerra Mundial.
Al final
de la Segona Guerra Mundial
amb una pedania,
l'equivalent
a una pedania
allà a Romania,
doncs,
arriben
dos senyors
que són
dos jueus
i porten
dues caixes
grans,
lloguen
un home
amb un cavall
i un carro
i van cap al poble
i llavors
el poble
comencen
a tindre por
que no tornin
els jueus
a reclamar
les seves propietats
que havien perdut
quan havien
sigut deportats
cap a camps
de concentració
i que se'ls
havien repartit
implementant
una sèrie
d'escritures
una mica falses,
etcètera,
doncs,
els habitants
actuals,
no?
Llavors,
això crea
una tensió
i,
i paral·lelament
amb aquesta història
n'hi ha una altra
que és
el casament
d'un dels
factòtoms
del poble
del fill
d'aquest home,
no?
Llavors,
bueno,
aquí el que es posen
en evidència
és tota una sèrie
de conflictes
que van
des de la culpa
a l'honor,
al perdó,
a la vergonya,
un sentiment
de culpa col·lectiva
també,
però,
clar,
tot això
75 anys
després
de la guerra,
quin sentit té?
a més a més
amb una cosa,
no?
O sigui,
no desvetllo al final
per si algú
volen la veure,
que ja dic
estèticament
és una pel·lícula
recomanable,
tècnicament
també,
té la durada
que ha de tindre,
no,
ningú podrà dir
que,
oh,
que pesada,
no,
no,
no,
alguns punts
de referència
poden
fins i tot
recordar
una mica
el sèptim ocell
de Berman
i alguna pel·lícula
clàssica
interessant
per l'estètica
que hi ha aplicada,
però
el servei
de què?
Bé,
el servei
del col·lectiu
jueu,
que des de l'ego
queda molt bé,
es nota que
l'escriptor
en què està basada
l'obra
és jueu,
perquè naturalment
els deixa molt bé,
però jo,
una de les primers
preguntes
que em faig,
allò,
per fer-me una pregunta
sobre la pel·lícula
dic,
bueno,
els jueus
per l'obés
ho van perdre tot,
però llavors jo dic,
és que abans
que es produís
la segona guerra mundial
eren els amos del poble
o com anava això,
no?
Ja,
ja.
En fi,
ho deixo aquí,
és una pel·lícula
formalment ben feta,
però d'aquí jo
diries que no,
que no encara funcionar.
Però no,
no,
no,
no,
no,
la història,
la història,
la història no em convenç
gens.
Vale,
vale,
vale.
Després,
per una altra banda
fem un salt radical
i ens anem de cara
a una cosa
que últimament
estem veient bastant
que és
cinema documental.
En aquest cas
es tracta
de
100 dies
de soledat,
una pel·lícula
espanyola
dirigida
per Gerardo Olivares
que és
un documentalista
i
codirigida
per José Díaz
que és
un home
que,
un historià
que,
bueno,
una mica
prenent
la idea
i basant-se
en les formulacions
de mitjans
del segle XIX
de Henry David Thoreau
amb el seu llibre
Walden,
que aquí tenim
a l'edifici Walden,
no?
Bueno,
doncs fa
una mica,
es prepara
durant sis o set anys
per fer
una escapada
cap a la muntanya
sense mòbils,
sense llum,
elèctrica
sense
res més
que,
diguéssim,
el foc
i els elements,
bueno,
té un punt
de connexió,
hi ha una
cabana
en la que
ell deixa
les targetes
del que va filmant
i recull
alguna habitual,
no sé,
alguna capsa
amb conserva
o alguna cosa
que li deixi
al seu fill,
però no tenen contacte,
o sigui,
són cent dies
realment de solitud.
Què passa?
Bueno,
en cent dies
es pot filmar
milers d'hores,
no?
I aquí,
de tot el que ha filmat,
la pel·lícula,
jo diria que quedaria
una pel·lícula
molt acceptable
i molt recomanable
si durés
un quart d'hora.
Ara,
durar
un documental
d'una hora
i vint minuts
o així,
és que no pot ser.
No pot ser
perquè, clar,
comencem a veure
el senyor Díaz
recordant el seu germà
que es va morir
fa 10 anys
pujant cap allà
a la muntanya.
Ell està en una cabana
que s'ha comprat
a 1.500 metres
d'altitud
i, bueno,
sí,
veiem un cèrbol,
un mussol,
dos o tres
vegades
el llop,
una aranya
que té molt bonic,
una aranya
l'agafem al moment
que està
treballant
i para de comptar.
I després, què?
Dos o tres
postes de sol
i el tio quatre vegades
dutxant-se
per la nit,
clar,
té la seva melanconia
i pensa en la família
i tal
i ens ho
es fot allà
la llum al front
i tenim que tregar-ho.
En fi,
no.
En fi.
Tine verité,
no?
Millor
obviar-la,
ja la passaran
per Televisió Espanyola
algun dia,
però,
he de dir una cosa,
hi ha documentals
de la 2
o de Movistar
o això que
són molt més boníssims
també com a documental
en si.
Joan.
Doncs,
continuarem amb els documentals
que no valen gaire la pena,
vull dir,
perquè a nosaltres,
doncs,
ens agrada més
el documental de creació,
el documental que a vegades
flirteix amb la ficció,
però,
en aquest cas,
doncs,
la pel·lícula
que he vist avui
es diu
The Best Day of My Life,
el millor dia de la meva vida,
i no deixa de ser
un documental institucional
de la festa
de l'orgull gai a Madrid,
que el pla
és agafar
a unes persones
que venen de fora
i que es trobaran
totes
en els dies
aquests
del Gay Pride,
perquè ja ho diuen
en anglès directament,
encara que sigui a Madrid,
i llavors,
doncs,
a part de la desfilada,
doncs,
també hi ha una sèrie
de congressos
i de jornades
i fins i tot
uns jocs esportius
que n'hi ha persones
d'aquestes
que estan
lligades
a aquesta qüestió
de l'esport,
i,
bé,
ja dic,
és que és un...
l'ha dirigit
un tal
Fernando González Molina,
que és un il·lustre
desconegut,
i l'ha dirigit
amb bastanta mala pata,
perquè,
vull dir,
és un tema
que pot donar
per molt
i que
no hi ha conflicte,
no hi ha
grans revelacions,
simplement
seguir
unes persones.
Hi ha una cosa
que m'ha molestat
moltíssim
i és que,
tot i ser
persones
que venien
d'entorns
diferents,
vull dir,
perquè hi ha persones
que venen de Rússia,
hi ha persones
que venen d'Huganda,
hi ha també
un francès,
llavors hi ha dues
persones espanyoles
que tenen més o menys
contacte a Madrid
i que es troben allà,
doncs,
es filma
a totes les persones
de la mateixa manera,
és a dir,
que els veiem a tots
rentant-se les dents,
per exemple,
i amb el mateix pla,
vull dir,
jo trobo que això
resta
primer
veracitat
i després
ganes
de voler fer coses,
perquè,
vull dir,
si a tots els veus
rentant-se les dents,
dius,
bé,
vull dir,
a veure,
on hi ha la diferència...
Una mica de creativitat,
no?
Sí,
és que no n'hi ha,
no n'hi ha gens
de creativitat,
vull dir,
on veus la diferència
d'un Rússia
a un Ugandès
que es renta les dents,
vull dir,
tots dos es renten les dents
de la mateixa manera,
vull dir,
és que no,
no ho sé,
i aleshores,
vull dir,
jo ho veig
com un documental
de propaganda
perquè hi hagi
molta gent,
molts turistes
que vagin
a aquesta festa
a Madrid,
no?
Es passa
molt per sobre
dels problemes
que puguin tenir
aquestes persones
que tenen
la diferència
com a bandera
i llavors,
vull dir,
serveix
com a bandera
perquè
hi vagin
més
turistes
a Madrid,
vull dir que
Madrid es presenta
com una
ciutat
amiga dels gais
i vinga,
una font més
d'ingressos
també.
Anem a fer negoci
i ja està.
Aleshores,
parlaré
d'un altre
tipus
de documental,
també
molt convencional,
que s'està veient
en determinades
jornades
a determinats
cinemes,
que són
documentals
d'art.
En aquest cas,
hem vist
una pel·lícula
que es diu
Cezanne
Portraits
of a Life,
que és
sobre
una exposició
dels retrats
de Cezanne,
que no són
la part
més evident
de l'obra
de Cezanne,
perquè
més que res,
Cezanne
és conegut
per les seves
natures mortes
i per les seves
visions
de la vida
quotidiana
i, en canvi,
els retrats
són
una qüestió
a part.
També hem vist
una pel·lícula
sobre David Hockney.
Val a dir
que tots
aquests documentals
que
s'estrenen,
que es passen
en el cine verdi
els dimarts
són tots
sobre
artistes
ja
clàssics,
artistes
morts,
per dir-ho així,
i l'única
excepció
a la regla
és el David Hockney,
però, esclar,
el David Hockney
també és un artista
figuratiu
que, vull dir,
no ofereix
gaires problemes
a l'espectador,
no?
I, a més,
són dues exposicions
les que es presenten
de David Hockney
que, realment,
l'una és
de retrats
i l'altra
és de
de retrats
d'amics seus
coneguts
i l'altra
és de
de paisatges,
no?
vull dir,
o sigui,
que no...
vull dir,
altres
pintors
que estan
en aquest programa
de documentals
d'art
que en diuen
l'art al cinema
doncs són
Sorolla,
Renoir,
Monet,
Botticelli,
Dalí,
Canaletto,
és a dir,
tots
Murillo,
tots
pintors
que la gent
entén fàcilment
o es pensen
que l'entén
perquè,
és clar,
vull dir,
reconèixer les figures
no és entendre l'art,
vull dir,
és que,
és clar,
hi ha alguna cosa més,
no?
Que també
en aquests documentals
s'intenta explicar
a través d'experts,
a través dels
comissaris
de l'exposició,
és a dir,
que aquí
es munta l'exposició
i llavors es fa
un documental
sobre l'exposició
i llavors
hi ha tota una sèrie
de documents,
fotografies,
documentació
dels experts
que intenten
anar una mica
més lluny
de l'exposició
i presentar
una mica
l'obra
del pintor.
En aquest cas,
ja dic,
la cosa
és sense
gaire
risc
i suposo
que no el busquen
perquè,
bé,
encara que siguin
així
unes sessions
una mica
esparces,
doncs
ja pensen
que la gent...
El de Hockney
quan vam sortir
vam comentar
que podria ser
perfectament
un programa
de tele.
És que és un programa.
Perquè no
anava més enllà,
no hi havia
un interès...
En el món civilitzat
això és un programa
de televisió.
Aquí,
doncs,
resulta que passen
sales de cinema.
Normalment,
aquest tipus
de documentals
es veuen
justament
en els museus.
Sí,
a les galeries.
Com a complement
de l'exposició.
Com a complement
de l'exposició.
Però aquí
sembla ser
que hi ha
un públic
que,
no sé,
demana
veure'n el cine
òpera
o teatre.
És que s'està
buscant nou públic.
S'està buscant
nou públic
perquè les sales
les omplin
d'una manera o altra.
Sí, senyora,
va per aquí
la cosa.
Sí, sí.
Llavors,
passant ja
al que és
sortint del documental
i passant
al que és
el cinema comercial,
hi ha una pel·lícula
francesa
que en francès
es diu
L'embarrà
d'Ichoa,
que és una frase
que a mi
m'encanta,
que seria
la dificultat
d'escollir.
I, en canvi,
aquí l'han titulat
Històries d'una
indecissa.
Ja.
Bé, en fi,
sí, és que és això.
I el director
és Eric Labent,
que porta
una carrera
que tampoc
és per tirar
coets,
però que
a mi em va sorprendre
aquesta pel·lícula
perquè és una pel·lícula
sense pretensions,
però que em va enganxar.
Vull dir,
que dius,
bé,
no pretén
ser una obra
de referència,
ni molt menys
ni ho és
en cap moment,
però sí que
a les persones
que els interessa
anar al cine
només per passar
l'estona,
doncs compleix
absolutament
totes les expectatives.
Els personatges
estan molt ben dibuixats,
la història
se segueix
bé,
les aventures
que hi ha
les pots
comprendre
perfectament
i et diverteix
sense que
diguis
bé,
doncs,
això,
aquesta pel·lícula
marcarà època,
tampoc és que ho pretengui
i
tracta
d'una
noia,
una noia
de 40 anys
que
no sap decidir,
vull dir,
té problemes
a l'hora
d'escollir,
vull dir,
no sap dir
o aquest
o l'altre,
no?
O
una cosa
o l'altra,
tampoc,
vull dir,
no es decideix
perquè el seu pare
li ha resolt
tots els problemes
i llavors
ella,
doncs,
no sap,
o sigui,
el seu pare decideix
per ella,
no?
Aleshores,
es troba,
bé,
és clar,
perquè la pel·lícula
tingui una mica de sentit,
aquest escollir
és un home
o l'altre,
vull dir,
perquè si no,
és clar,
vull dir,
si és entre un vestit
o entre unes sabates,
vull dir,
la cosa no va gaire lluny,
no?
Llavors,
es troba amb un embolic
i bé,
vull dir,
se n'ha de sortir,
però,
és clar,
ella no té capacitat
d'escollir,
tampoc és que es pugui
explicar gaire l'argument
perquè si no ja ho expliquem
tota la pel·lícula,
no?
Però vull dir,
és un cine
que no decep,
perquè té l'objectiu
que té
i el compleix
perfectament,
cosa que,
per exemple,
no passa
amb la mort
de Stalin,
que és una altra pel·lícula
que suposadament
és una comèdia
però que no fa riure.
que diuen
que és la millor pel·lícula
que han estrenat
aquesta setmana
a la crítica,
és a dir,
jo no...
No,
per mi no.
No,
no,
és que tinc la sensació
que no em ve de gust
anar-la a veure
justament perquè he vist
els tràilers,
he vist alguna informació
i tinc la sensació
que ha de ser
una pel·lícula
molt superficial.
Molt,
molt,
per mi ho és.
Jo ja hi vaig anar
amb el prejudici
que estava basada
en una novel·la gràfica,
que ara del còmic
em diuen novel·la gràfica,
no?
Aleshores,
és clar...
Ai,
ai,
ai,
ai,
ai,
ai,
no,
home,
és així,
però vull dir,
d'un còmic
jo no crec
que es pugui
arribar
a comprendre
què va suposar
la mort d'Estàlin
en el seu temps
a Rússia,
no?
O a la Unió Soviètica,
per dir-ho més ben dit.
I aleshores,
doncs,
bueno,
doncs,
esclar,
ja t'ho diuen
que Estàlin es mor
i llavors
hi ha totes les intrigues,
totes les conxions,
entre els altres membres
del soviet
més o menys suprem
per veure
qui serà
el successor,
no?
Però està fet
amb un tipus
d'humor britànic,
el director
és l'Ormando Iannucci,
que el van anar
a buscar expressament
per dirigir la pel·lícula,
no sé per què,
perquè vull dir...
Perquè havia fet
una altra cosa semblant...
Havia fet una pel·lícula
que es deia...
Ara no me'n recordo.
Jo tampoc.
aquella del George Clooney,
no?
Que a mi em va assentar
molt malament
aquella pel·lícula,
però tothom trobava
que era molt bona
i que explicava
molt bé la crisi,
que era
Up in the Air,
ara me'n recordo
del títol,
en castellà,
no sé com li van posar,
però bueno,
alguna cosa d'aquelles.
Jo la vaig trobar
molt fluixa
aquella pel·lícula
i aquesta també,
vull dir que...
No sé,
té un tipus
d'humor britànic
que és aquell que...
Però se m'estracana
et rius
l'any que ve,
no?
Vull dir,
del gag
que t'han fet llavors.
Vull dir,
mentre estàs veient la pel·lícula
no rius gaire.
Jo no em ve de gust
d'anar-la a veure
i a més
ha jugat una polèmica,
suposo,
a Rússia,
perquè a Rússia
l'han prohibit
i llavors aquí l'hem aprofitat
per esbombar-la
perquè és una pel·lícula
evident occidental
des del punt de vista d'aquí
i llavors es carreguen
i desmitifiquen
a l'Stalin
i clar,
llavors el Putin mateix
es veu que s'ha emprenyat
que vull dir
és que són...
Ara trobem pel·lícules
que venen de Rússia
i així
que si es fan
és perquè tenen
producció europea
de les televisions franceses
i tot això
i interessa
que hi hagin aquests temes
perquè llavors,
bueno,
és clar,
si el Putin s'empreny en una pel·lícula
això és una propaganda
fabulosa,
és una propaganda internacional
tremenda.
Vull dir,
tothom...
I és el que estan explicant
estan esbombant
però en canvi
jo vaig veure d'allò
i no em vaig pensar
aquesta pel·lícula
no em ve de gust
de veure-la
perquè em sembla
que serà una estracanada
serà una tonteria
feta sense rigor,
sense seriositat.
Em penses per fer la...
No, no,
evidentment,
evidentment,
vull dir,
només busca la comèdia
però jo ja et dic
no la vaig trobar enlloc.
Jo aprofitaria
que tenim aquí
un convidat especial,
el doctor Josep Malloles
perquè penso que
com que ella
es pot explicar
moltes coses interessants,
ella ho ha explicat abans,
un especialista
sobre el SIDA
i, bueno,
li podem començar
per preguntar
quin és l'origen
d'aquesta malaltia?
És veritat que es deia
que el contacte
entre homes i animals
doncs va ser l'origen?
És cert això o no?
Com ho veus?
Bé,
no ho sé
si és cert o no,
el que...
no sé si és un contacte directe
o quin tipus de contacte,
algun contacte
va haver-hi,
evidentment,
però es considera
i sembla que és bastant clar
que
a començaments
del segle XX,
probablement
a diferents zones
de l'Àfrica,
doncs va haver-hi
l'aparició
d'una nova espècie
a partir d'una espècie
coneguda
com era el virus
de la immunodeficiència
del simi
que va fer un salt,
va fer un canvi,
va fer una mutació
i va crear
una nova espècie.
Això no és excepcional
en el món
de la natura,
això no és tan excepcional,
no és que hagi
de passar cada dia
però no és excepcional
i va donar lloc
a el que actualment
coneixem com el BIA
que és el virus
de la immunodeficiència
humana.
És un virus
que es transmet
exclusivament
via sexual
o via parenteral,
és a dir,
per punxada,
amb la qual cosa
com va passar
del mono
o del simi
a l'home,
hi ha totes les teories
que vulgui,
algunes més o menys
jocoses
per així dir-ho,
però la veritat
és que
en el món
on va aparèixer
el virus,
doncs,
la relació
de la vida
del dia a dia
de les tribus
i com cacen animals,
se'ls mengen,
com els tallen,
etcètera,
etcètera,
fa pensar
que sense haver-hi
cap cosa diferent,
amb contacte permanent
amb l'animal,
amb la sang,
etcètera,
pogués infectar-se
una o una altra persona,
li provoqués
una malaltia
que és molt lenta
d'evolució
i que tardaria
molts anys
en donar
simptomatologia
i que aquella persona
podia transmetre
via sexual
o via parenteral.
Un altre rito
tribal
relativament freqüent
a aquestes zones
era el
compartir
sang
de l'animal
que acabaves
de matar.
Això
feia més fort
el guerrer,
per accedir-ho,
i o s'injectaven
sang
de l'animal
o es tallaven,
com veiem
a les pel·lícules,
a vegades
amb els indis
que es tallen
la mà
per germans
de sang
i tot això,
doncs,
seria molt fàcil
la transmissió
del virus.
De quants són els primers
casos
i quins llocs
van aparèixer?
Els primers casos
es descriuen
a la primavera
de 1981
a la costa
oest
dels Estats Units.
Són uns casos
que apareixen
a Los Angeles
i molt ràpidament
es veuen
casos similars
a la costa est
dels Estats Units,
a Nova York
i també
a San Francisco.
I quina evolució
ha tingut
la malaltia?
L'evolució
inicialment
a l'any
1981
no se sabia
el que era,
no se sabia
que era
una malaltia
provocada
per un virus,
es pensava
que era
alguna gent
viu
o un producte
tòxic
químic.
Només dos anys
després,
l'any 1983,
els laboratoris
Pasteur
a París
aïllen
la gent
etiològica
d'aquesta nova
malaltia
que és el virus
de la sida.
Això l'any
83
i l'any 85
per primera vegada
es fa servir
una molècula
amb capacitat
antiretroviral,
és a dir,
que inhibia
la replicació
del virus.
I comencem
30 anys
de tractament
del virus
de la sida
en el que
hi ha
3 grans
dècades
clarament
diferenciades.
La primera
dècada
que era
la dècada
que vindria
a ser
del 85
al 95
aproximadament
95-96
10-11 anys
que
nosaltres
l'anomenem
l'edat mitja
del tractament
antiretroviral
o l'edat
fosca.
Teníem
tractaments
molt tòxics,
totalment
insuficients
i que la veritat
és que
allargaven
la superviència
del pacient
amb una
qualitat
de vida
francament
dolenta.
L'any
1996
hi ha
un canvi
brutal
amb l'evolució.
Aquell
any
apareixen
múltiples
estudis
que demostren
que la combinació
de 3
antiretrovirals
bloquegen
totalment
o quasi
totalment
la replicació
del virus.
Si evitem
la replicació
del virus
que és un virus
que malogradament
ataca
algunes
de les cèl·lules
més nobles
de la nostra
economia
que són
les cèl·lules
defensives
si nosaltres
evitem
que aquest virus
continuï
fent-nos mal
el nostre
sistema
immunitari
que és magnífic
que és excel·lent
és capaç
de regenerar-se
i evita
que el malalt
progressi.
Doncs a partir
de l'any 96
venen 10 anys
de tractament
antiretroviral
d'alta eficàcia
però d'alta
toxicitat.
Els malalts
estaven bé
però
pagaven
un pH
molt car
a l'exemple
de l'any
d'aquesta
primera dècada
del 85
al 95
va ser
la imatge
que tenien
de Rob Hudson
o de Freddie Mercury
era gent
brutalment
malalta
amb un aspecte
que semblava
trets d'un camp
de concentració
i això va tenir
un impacte social
brutal.
Va canviar
realment
els hàbits
més íntims
de la gent.
La gent
tenia veritable
por.
I com
puc dir això?
Com puc dir jo això?
Doncs perquè
el nombre
de malalties
de transmissió
sexual
altres
no només
la sida
van baixar.
perquè la gent
tenia veritable
por
a el que era
una malaltia
que et transformava
en un veritable
cadàver
vivent
i que acabaven
de la pitjor manera
possible.
Aquesta segona dècada
que comença
el 96
i acaba
aproximadament
el 2005-2006
doncs
és un tractament
antirretroviral
d'alta eficàcia
però tòxic
i vosaltres
recordareu
les imatges
aquelles
tan tremendament
demacrades
de les persones
amb una lipodistròfia
molt molt
amb la qual
el malalt
vivia
però amb un estigma
molt gran
i ara
des de fa uns 10 anys
vivim
una veritable
bonança
en quant a que tenim
fàrmacs
brutalment poderosos
tremendament
ben tolerats
i que
es redueixen
tan sols
a una pastilla
al dia
i a l'hospital
clínic
on jo treballo
hi ha altres llocs
estem en projecte
de recerca
per encara
millorar això
i es millorarà
molt
es millorarà
de tal forma
que
amb una sola pastilla
al dia
o
amb una inyecció
intramuscular
cada dos mesos
o amb un reservor
icotani
cada sis mesos
n'hi haurà prou
i sense efectes
secundaris
sense efectes secundaris
ara actualment
la immensa majoria
dels tractaments
que tenim
tenen una eficàcia
superior
al 95%
i el petit percentatge
que no van bé
la gran majoria
d'aquest petit percentatge
és gent
que no es pren
la medicació
no es pren
la medicació
no és fàcil
de prendre
una pastilla
cada dia
el resta
de la teva vida
això
ho has de treballar
i el malalt
ho ha d'entendre
molt bé
i com dic
jo ha de ser
un entusiasta
del seu tractament
perquè ha d'entendre
que allò
li permet
viure
no només
al mateix temps
que el resta
de la població
si amb una qualitat
de vida
perfecta
però
amb la recerca
que hi ha ara
jo estic convençut
que d'aquí
un parell d'anys
o així
tindrem moltes més eines
per controlar
la replicació
que en cap cas
en el moment actual
tenim eines
per erradicar
el virus de la sida
el virus de la sida
és un virus
tan, entre cometes
brutalment intel·ligent
que quan entra
amb una persona
ràpidament
colonitza
el santuari
de les cèl·lules
que tenen
una vida mitja
més llarga
de la nostra economia
tota la nostra economia
hi ha un fenomen
natural
fisiològic
que s'anomena
apoptosis
que significa
que totes les meves cèl·lules
tenen la seva mort
celular programada
algunes d'elles
les de la pell
es moren
cada 3-4 dies
per això
quan em faig un tall
en pocs dies
ràpidament s'arregla
i hi ha unes altres
esperem que tinguin
la mort programada
d'aquí molts anys
però totes
fisiològicament
tenen la seva mort
celular
doncs bé
hi ha cèl·lules
que s'anomenen
en repòs
cèl·lules de memòria
que tenen una vida
mitja mitja
mitja llarguíssima
i això és el que fa
i és fàcil d'entendre
quan jo tenia mesos
o tenia un any
vaig fer el serrampió
i aquestes cèl·lules
van dir
aquí em quedo
i jo
et previndré
el reste de la teva vida
del serrampió
per això
jo si arribo
als 90 anys
encara que el virus
del serrampió
entrés al meu cos
aquesta cèl·lula
li diu
aquí no faràs mal
i són aquestes cèl·lules
que són santuaris
de la immunitat
les que s'infecten
i són les que
mantenen el virus latent
i no hi ha forma humana
de moment
de treure aquest virus
d'aquestes cèl·lules
per això
amb les eines actuals
controlem el virus
però en cap cas
el curem
per tant vol dir
que s'ha de medicar
on fins que es mori
amb les eines actuals
t'has de medicar
fins que et moris
creus que això
o creus que això
ha fet que la població
baixés la vigilància
sense cap dubte
o sigui
la imatge
com deia
de la primera dècada
del tractament
era Freddie Mercury
era Ro Hudson
quina és la imatge
ara?
quina és la imatge?
quin és el missatge
subliminal social?
quin és?
Magic Johnson
Magic Johnson
és
un jugador
de bàsquet
un dels millors
de la història
dos metros sis
amb un aspecte magnífic
general manager
dels Lakers
amb una vida d'èxit
i tothom sap
que està infectat
per al virus de la sida
fa el seu tractament
i s'ha acabat
aquest és un missatge
molt perillós
perquè el virus de la sida
és un virus
que és o pot ser mortal
i que requereix
un tractament
de per vida
i un tractament car
és una malaltia
francament
molt greu
i trivialitzar
la possibilitat
d'infectar-se
és una irresponsabilitat
molt gran
és molt important
entendre
que el virus de la sida
només es transmet
mitjançant tres vies
la via sexual
home amb dona
o homes amb homes
la via paranteral
és a dir
punxar-se
material contaminat
o la via vertical
de mare a fill
no es pot transmetre
de cap altra via
sí, és hereditari
no hereditari
no
hereditari seria
si fos una malaltia
que està en el gens
sí
no, no està en el gens
està a la sang de la mare
i la mare
li és capaç
de passar en el fill
bàsicament
en el moment del part
bàsicament
per això
afortunadament
ara nosaltres
al nostre país
pràcticament
no hi ha transmissions
el que es diu
vertical de mare a fill
per què?
perquè
si tractem a la mare
la càrrega viral
o sigui
el virus
suelto
el plasma
de la mare
no existeix
amb la qual cosa
no passa en el nen
que és el mateix
que fem
amb els homes
al resta de la població
si jo tinc
una persona infectada
li dono un tractament
i el deixo indetectable
diem
indetectable
quan no detectem
el virus corrent
però el virus
està a les cèl·lules
com he explicat abans
si el virus
no està suelto
aquella persona
malgrat tingui
relacions sexuals
amb qui sigui
ell no pot
transmetre el virus
m'explico
i això és importantíssim
perquè
la pregunta
a tot això
és
què podem fer
per aturar
l'epidèmia
l'epidèmia
no para
el nombre de malalts
que s'infecta
a Catalunya
de persones
que s'infecten
a Catalunya
és aproximadament
700 o 800
a l'any
i això és una constant
de fa més de 20 anys
o sigui
alguna cosa
no fem bé
cada dia
dos persones noves
s'infecten
i tindran que ser
tractades
el rest
de la seva vida
què podem fer
per evitar això
la forma realista
en el moment actual
no és una vacuna
que també s'ha de buscar
i també treballem
molt i molt fort
buscant vacunes
immunoterapia
és un camp d'investigació
també obert
brutal
brutal i molt important
però amb les eines
actuals
si nosaltres
fórem capaços
de saber
tothom
que està infectat
tothom
li donguéssim
tractament
i el deixéssim
indetectable
aquella persona
no em malaltiria
ella
i a més
no transmetria
el virus
a ningú
i això
i a veure
de cara també
a l'oient
o sigui
pot ser que hi hagi
gent que vagi
pel carrer
i sigui
portador d'ocida
encara que no
se li hagi manifestat
no menys de 3
de cada 10
que estan infectats
no ho saben
no menys de 3
de cada 10
i malogradament
malogradament
que aquest és un altre
problema molt greu
quan arriben a l'hospital
és molt tard
Escolta
i amb els anàlisis
habituals
que tots ens fem
de controls
de sang
seria molt difícil
incorporar-lo
com
una peça
més clàssica
Això és el que es diu
m'alegro
que m'hagués estar preguntant
Aquesta és una
línia de recerca
importantíssima
una línia de recerca
mèdico-social
que significaria
que
tu recordaràs
que fa 40-50 anys
quan els metges
de capçalera
van començar
a tenir un pes
amb la sanitat
global
quan tu anaves
el capçalera
el capçalera
et feia una analítica
feia un hemograma
un colesterol
una glicèmia
una creatinina
qui més qui menys
s'ha fet
doncs
això
s'hauria de fer
amb les malalties
controlables
tant per la persona
com per la salut pública
a tota la població
és a dir
si tothom
que té un contacte
en el món sanitari
a més a més
de fer-li l'hemograma
per veure
l'hematòcrit
i l'hemoglobina
li demanéssim
una serologia
del VIH
del virus de la sida
i de la hepatitis C
serien dos malalties
que tenen
un impacte brutal
amb la mortalitat
especialment
a Occident
i també
no a Occident
que podríem controlar
les dos malalties
el virus C
l'erradicaríem
i el virus de la sida
controlaríem
l'epidèmia
i evitaríem
nous casos
i al respecte
hi ha dues zones
en el món
la Colúmbia britànica
o la capital
Vancouver
i a Austràlia
que s'han declarat
zones o països
lliures
de noves infeccions
per al virus
de la sida
lliures
de noves infeccions
i com ho han fet?
doncs el que he dit
la política sanitària
diu
tothom
que contacti
s'ha de saber
més d'un
s'emportarà un susto
però pitjor és
el susto
que tindrà
d'aquí dos anys
i a més a més
aquella persona
ja no infectarà
ningú més
perquè jo li donaré
un tractament
ell no
malaltirà
i no infectarà
ningú més
això són zones
això es diu
tractament
com a prevenció
és un tractament
com a prevenció
i això és
molt molt important
és una malaltia
que va estigmatitzar
moltíssima gent
col·lectius concrets
tipus homosexuals
però que després
va afectar a dos
més inicialment
l'altre dia
jo vaig veure la pel·lícula
aquesta
de les valles club
que és del 2013
que hi ha una interpretació brutal
del Matthew McConaughey
i la Jared Reto
que és un cas
està basat en un cas real
però
és plausible
o sigui
està ben documentada
la pel·lícula
és una pel·lícula
que toca bé el tema
aquest o
molt
jo no
jo no soc crític
de la pel·lícula
jo quan veig una pel·lícula
sé si m'agrada o no
perquè em dormo
o no em dormo
però
però és un bon home
és un bon home
és un bon home
sí
sí si m'agrada o no
però
algunes de les
pel·lícules
que he vist
relacionades
en el món de la sida
jo et recordo
tres
bàsicament
aquesta
la de Dallas
Myers Club
que és magnífica
és magnífica
fa una interpretació
al Matthew McConaughey
brutal
i l'altra
és la de Philadelphia
i totes dos
són complementàries
la primera
la del Dallas
ell és una persona
molt representativa
del que teníem
aquí fa 20-25 anys
era una persona
en espanyol
en espanyol
el Dallas
Myers Club
és
el club
de los desahuciados
era això
era gent
amb una capacitat
i un recorregut molt gran
però rebeldes
amb una rebeldia
que els portava
a caure
al món de la droga
se sentien
totalment poderosos
repodir amb ells
i tenien
mostraven
la desesperació
d'estar infectats
per el virus
de la sida
recordo
alguns aspectes
de la pel·lícula
on el Matthew McConaughey
es sentia totalment
agredit
quan el metge
li deia
vostè té relacions
homosexuals
és a dir
què m'està dient
vostè
què és el que passava aquí
recordo
que aquesta pel·lícula
també
a ell li proposen
un tractament
antirretroviral
però en el context
d'un ensaig clínic
i això costa
d'entendre
és a dir
què és un ensaig clínic
si jo tinc
una pastilla blanca
i una negra
que no sé quina
de les dues és millors
amb ciència
s'ha de fer
molt ben fet
que
li he de donar aquesta
o li he de donar l'altra
sense saber
ni vostè ni jo
qui n'està rebent
per veure com evoluciona
i ell s'enfadava
dient
no, no
jo vull la que va bé
no, no
que això no va així
que no va així
i és el que passava
i criticava
la FDA
la Food and Drug Administration
dels Estats Units
perquè tenien que donar
la pastilla bona
no sé
la documentació
d'aquesta pel·lícula
i l'altra
la de Filadèlfia
que és magnífica
també
és més comercial
però a mi també
em va agradar moltíssim
és des del punt de vista
de l'impacte
que suposava
la homosexualitat masculina
i el món
del virus
de la sida
estan les dues
brutalment ben
documentades
és a dir
no són
el que diuen
com em malalteixen
o com no em malalteixen
i les manifestacions
són totalment
pròpies d'un hospital
que tingui aquests pacients
parlaves també
d'una cosa
on hem parlat
potser venint
amb el cotxe
o
del chem-check
com es de fer això
el chem-sex
això és un tema
que és realment
preocupant
en el moment actual
ja he comentat abans
que
una de les coses
que ens preocupa
i que fins i tot
ens sorprèn
és
com és que
a l'hospital
on jo treballo
a l'hospital clínic
i a la unitat
on jo estic
a la unitat
de VIH-Sida
portem
aproximadament
uns 5.400
persones
infectades
per el virus
de la sida
la taxa
d'èxit
de tractament
a aquestes persones
és superior
al 90-95%
és a dir
ja fem
això de què
en tenim molts
de controlats
i els deixem
indetectables
i malogradament
a Catalunya
entre 700 i 800
persones
cada any
s'infecten
dius
alguna cosa
no fem bé
i en aquest context
des de fa
uns 7-8 anys
o quasi 10 anys
s'ha posat
en moda
o s'ha posat
sobre la taula
una
disminució
del risc
d'infeccions
de transmissió sexual
malaltia de transmissió sexual
i en aquest context
tenim una cosa
que s'anomena
el
chemsex
el chemsex
són festes
on
predomina
la química
les drogues
amb finalitat
sexual
és a dir
és prendre drogues
per
augmentar
la duració
la sensibilitat
el temps
el plaer
etcètera
i això són festes
que
no són exclusives
però majoritàriament
és d'homes
que tenen sexe
amb homes
on
poden començar
un divendres
a la tarda
i acaben un diumenge
a la tarda
tenen
moltíssimes relacions
moltíssimes
amb molta gent
clar
i això
és una llei
de probabilitats
si hi ha
15 persones
i tens relacions
amb les 15
tens molts números
de tenir
alguna cosa
que tenen
un d'aquells 15
un o diverses coses
i això ho veiem
perquè
moltes d'aquestes
persones
venen
amb problemes
de malalties
de transmissió sexual
i amb problemes
psicològics
perquè són
substàncies
tremendament
addictives
són substàncies
que provoquen
una eufòria
una desinhibició
brutal
i una
i els hi permet
tenir
una
duració
una prolongació
de l'acte sexual
durant
és un veritable
problema
i el que acaba
començant
com una
una festa
que és una festa
que tot és positiu
doncs
molts d'aquestes
persones
acaben venint
a l'hospital
amb problemes
psicològics
molt greus
psicosis agudes
etcètera
sí sí
realment
tenim molts
ovidors
que ens estan
escoltant
que si haguéssim
de dir-los
què val la pena
fer en aquest moment
o quines són
les precaucions
o què és el que
s'hauria de
com a doctor
i especialista
en això
què els podíem dir
als nostres ovidors
en referent
al SIDA
en referent
al SIDA
el que és
molt important
la frase
que jo faria
que
el SIDA
no és cap tonteria
el SIDA
és una malaltia
potencialment mortal
el SIDA
és una malaltia
molt greu
per aquesta frase
no em donaran
el Nobel
evidentment
però
a vegades
sembla que
se n'oblida
i aquesta malaltia
es transmet
via per enteral
per compartir
xeringuilles
que ara
afortunadament
en tenim menys
però no hem de baixar
la guàrdia
i per relacions
sexuals
home-dona
o home
amb home
aleshores
totes les mesures
de prevenció
són fonamentals
són fonamentals
i això
ho estem veient
perquè
el nombre
de malalties
de transmissió sexual
de sífilis
de gonocòsia
de clamídies
de
d'herpes
genital
n'estem veient
moltíssim més
del que vèiem abans
és a dir
i això
és com un indicatiu
que altres malalties
amb una transcendència
molt més greu
com és l'hepatitis C
o com és la sida
també es transmeten
amb la qual cosa
primera
no s'ha de baixar
la guàrdia
o sigui
qui no està infectat
ha de fer
per no infectar-se
n'hi ha
n'hi ha
les mesures
que considere oportunes
si tu saps
com es transmet
saps com no es transmet
i un altre aspecte
molt important
tothom
una mica abans
una mica després
tindria que fer-se
una analítica
igual que jo
en faig una analítica
de tant en tant
per al colesterol
la glicèmia
i l'hematòcrit
o sigui
si hi ha algú pitjor
que està
infectat
per al virus
de la sida
és no saber-ho
si no ho saps
acabaràs
sent un problema
molt greu
per tu
i un problema
molt greu
per la gent
que t'envolta
i estimes
això dèieu
que a les xarxes socials
no es pot fer
jo puc demanar
sí
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
fins i tot
hi ha tota una xarxa
de farmàcies
a tota Catalunya
estratègicament situades
que això es pot buscar
o trucant
a Salut
i informar
escolti
jo he viscat enlloc
quina farmàcia
té això
vas allà
i et fan la prova
gratuïtament
ah
no ho sabíem
vas allà gratuïtament
et fan la prova
escolti
afortunadament
el 99%
de vegades
és negatiu
però si ets positiu
tens un telèfon
truques
hospital
clínic
m'ha passat això
una visita
en dos o tres dies
visiten
se't fa una analítica
et veu un metge especialista
el que necessitis
un psicòleg
el que necessitis
i si
si hi ha algú pitjor
que està infectat
per el virus
és no ho sàpiguer
ha sigut una cosa
i el preservatiu
ha passat a l'oblit
o
bueno
és que em fa esta cosa
a dir-ho
perquè és que
el preservatiu
és la forma
més econòmica
i eficaç
d'evitar
la transmissió
del virus
però
és
ese gran desconocido
fa servir
molt poc
veiem molt poc
la gent
fa servir
molt poc
el preservatiu
i molt
menys
i molt
menys
en un context
en el que
i això
ho comentàvem
abans
en el que
i això
és un comentari
que és un fet
no és un judici
de valor
el nombre
de relacions
sexuals
actualment
el número
de parelles
no té res a veure
a fa 25 o 30 anys
hi ha més relacions
jo no dic
que estigui bé
o malament
però això
és així
amb la qual
clar
hi ha gent que diu
escolta
jo tinc moltes parelles
és que m'he d'anar
tot el sang dia
posant
i traient
preservatius
i vinga
bueno
es vol dir
vostè sabrà
però
hi ha un altre
aspecte
que probablement
d'aquí un temps
també
es posarà en marxa
que és el que
s'anomena
això està clarament
demostrat
i les autoritats
sanitàries espanyoles
han de dir
quan es comença
a fer això
que és el que
s'anomena
la PREP
la profilaxis
preexposició
això
s'ha
determinat
que clarament
si jo he de tenir
una relació sexual
el dia d'avui
amb algú
que no sé
si està infectat o no
em prenc una pastilla
d'aquests antirretrovirals
i pràcticament segur
és impossible
que m'infecti
però ha de prendre
la persona
que
que va tenir la relació
ah
llavors
la profilaxi
si el que tu tens referència
és del contrincant
clar
et prens la pastilla
però clar
això
està clarament demostrat
i això
científicament
s'ha de fer
això està clar
jo com a metge
penso que s'ha de fer
però també
hem d'educar
a dir
escolti
el que vostè
no pot fer
és passar-se
el rest de la seva vida
prenent una pastilla
antirretroviral
que pot tenir
els seus efectes
indesitjables
per intentar
evitar
no tenir
la infecció
vostè
ha de
evitar
o tenir
un nombre
de relacions
no tan elevades
utilitzar
el preservatiu
contra més
millor
etcètera
etcètera
és a dir
posar una sèrie
perquè si no
acabarà fent-se
vostè
més mal que bé
que això pot ser
durant una època
de la vida
però com a tractament
no
de per vida
no
són fàrmacs
que a més
bueno
sí sí
evitem la transmissió
del Sida
però és igual
agafarà la sífilis
i agafarà
la gonorrea
i agafarà
les clamídies
i si una dona
es quedarà embarassada
tot està en el mateix pac
amb la qual
ostres
siguem sensats
i pensem
el que estem fent
si no
això
amb el camp
també aquest
una mica
de la disbaixa
actual
amb les pràctiques
sexuals
vaig llegir
que havies parlat
alguna vegada
que s'estan fent
ruletes sexuales
no
no això
més que
les ruletes sexuals
no és una ruleta sexual
és a dir
amb aquest context
de que hem sexx
això
imagina't
que això són
10 persones
amb una sèrie
de
drogues
que
desinhibeixen
totalment
i que
provoquen
una eufòria
brutal
i que
tenen relacions
tots
contra tots
fins i tot
hi havia el morbo
que es deia
que
saben
que n'hi ha
cinc
o sis
i que
un d'ells
està infectat
i els altres no
i no ho saben
això és més
quasi quasi
i això que és un programa
de pel·lícula
més de pel·lícula
però
això és una anècdota
això és una ruleta
digue-li com vulguis
és igual
és una pràctica
són pràctiques
d'alt risc
de poder-se infectar
per malalties
que són molt greus
això
jo no li dono més
no
és a tot el context
la facilitat
que pot haver-hi
amb adquirir
aquests tipus
de malalties
i noteu molt
el canvi generacional
o sigui
que hi ha una
una activitat
diríem
en aquest moment
de la gent jove
que puja
diferent
de les generacions
o no?
jo penso que sí
clarament que sí
clarament que sí
jo
és a dir
és a dir
sobretot
és a dir
el món dels homes
que tenen sexe
amb homes
sempre ha estat
un món
en el que
ja
en línies generals
evidentment
estem generalitzant
i això
a nivell individual
igual és erroni
amb una persona
en concret
però
sempre han tingut
molts més contactes
sexuals
que el món
heterosexual
i això està molt
clar
molt més
això no vol dir
que hi hagi un
que en tingui un
i s'ha acabat
és l'excepció
però
l'habitual
és que tenen
molts més contactes
amb moltes més parelles
i això és així
el món heterosexual
una generació
enrere
era
era un
un món
on
les relacions
sexuals
no eren
habituals
hi havia una parella
i aquella parella
durava anys
o molts anys
i no hi havia
moltes parelles
ni molt menys
en el moment actual
en línies generals
jo tinc la sensació
que
el sexe masculí
el gènere masculí
continua
més o menys igual
però
el sexe femení
s'ha
integrat
a un món
molt més
permissiu
molt més
desbarjo
perquè ens entenguem
i aleshores
per decidir-ho
l'home
sempre està
molt més
preparat
però
si fa una generació
o dos o tres
la dona
deia que no
ja et podies
preparar
perquè no
però
però ara
la dona
amb tots els pros
i contres
està molt més
en el món
amb una situació
d'igualtat
a l'home
amb tots els aspectes
i torno a dir
jo no dic
que això sigui bo
dolent
o tot el contrari
no ho sé
però
això és així
això és així
llavors
és molt més habitual
és molt més habitual
i també genera
que hi hagi
més transmissió
evidentment
clar
evidentment
és a dir
la pregunta és
doctor Malloles
vostè veu
aquestes 800 infeccions
que passen
a Catalunya
no
jo en veig
unes quantes
però
i com diu
que això
continua així
dic que continuo
perquè
les altres malalties
de transmissió sexual
tenen
una incidència
molt elevada
i les malalties
de transmissió sexual
són una mica
l'excepció
en el món
de la infectologia
en l'aspecte
que quan una persona
té una pulmonia
la té per un germen
que és el neumococ
que és el més habitual
i això és l'habitual
o una infecció d'orina
la té per un germen
però
amb una relació sexual
això no és així
una relació sexual
tu pots tenir
una sífilis
un gonococ
una hepatitis C
un sida
una clamídia
i si ets una dona
et quedes embrassada
i tot passa
hauríem de seguir parlant
amb tot això
però se'ns ha tirat
el temps a sobre
i de fet
la música de sintonia
no sé si sentiu
que està sonant ja
indicant-te
que hem de despedir
el doctor
l'haurem de fer venir
un altre dia
perquè això és tan interessant
el que ens està explicant
que voldríem seguir així
hores i hores
repeteixo
doctor Josep Malloles
moltíssim agraït
que hagis vingut
a donar-nos
tota aquesta informació
estem d'acord
amb que les dues pel·lícules
triades
tant d'Ales Boies Club
com Filadèlfia
són grans pel·lícules
que toquen el tema
molt bé
i per tant
més podem dir gràcies
bona nit
gràcies a vosaltres
la setmana que ve
la setmana que ve
el Pep
ens parlarà
del senyor Polanski
sí
Roman Polanski
molt bé
doncs fins la setmana que ve
molt bé
adeu
bona nit
bonic
aquest dimarts
a les 10 del despre
la música coral
més de mil anys d'història
un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana
a les 10 del despre