Cinema sense condicions.
Bona tarda, bona nit, aquí estem un dimarts més disposats a parlar de cinema,
de cinema sense condicions, del que ens agrada, del que voldríem que veiéssiu o que no veiéssiu,
perquè aquesta setmana, malauradament, hem vist moltes pel·lícules, però malauradament no hi ha hagut res que destaqui
i que puguem aconsellar de totes, totes, com havíem fet en dies anteriors, parlant de Lucky.
Com sempre, fem dues parts del programa, una primera part en què parlem de tot l'equip, del que hem vist, del que ens agrada,
veurem quines són les coses que us podem més o menys acomanar, i la segona part, com sempre, tenim un convidat, una convidada,
en aquest cas avui és l'Adela de l'Os, que és una persona que tota la seva vida, ho sé de bona tinta perquè conec una amiga seva
que m'ha anat a parlar d'extensament, tota la seva vida s'ha dedicat a les biblioteques.
És qui va impulsar d'una forma indirecta o indirecta col·laborant, i ens ho explicava ara que veníem al cotxe,
el 010 de l'Ajuntament de Barcelona, que com sabeu, proporciona informació com tothom, ella va treballar-hi,
i fa quatre anys va crear la Fundació Biblioteca Social, institució sense ànim de lucre,
que promou compensar els desequilibris socials donant suport a projectes que portin a terme les biblioteques públiques,
adreçats als sectors més vulnerables de la societat.
La ciutat, Fundació Biblioteca Social, promou també diverses coses, ens ho explicaré ja a la segona part del programa,
quan veu el que pugui parlar i explicar-nos de tot això,
que té, per exemple, un premi, un premi que sé que el diumenge estava granada entregant amb l'entrega de premis
perquè va ser una biblioteca pública, la biblioteca pública de Porchén no li va guanyar el premi,
la que estaven entregant.
Em sembla també, ja ens ho explicaré ja més tard, perquè no sé exactament com funciona això,
que totes les biblioteques premiades després tenen, com obsequi també, a més a més dels diners,
o el premi, o el que sigui, que tampoc sé amb què consisteix, ens ho explicaré ella,
un vídeo, els hi fan un vídeo de promoció perquè puguis difondre's per què s'ha guanyat
aquest premi i quins són els valors que té el Premi Intents aquí,
per què volen que s'estengui aquest premiat.
I bé, doncs jo quasi que ho deixarien aquí i bueno, doncs donem pas, com sempre,
també donem la benvinguda en aquest cas a la Carme Nabot,
en Pep Armengol, en Joan Sardà...
Joan Sardà... Hola, bona tarda.
Vol dir que està darrere, doncs... Hola, bona tarda.
Jo també dic bona tarda, eh?
Sí, bona tarda.
Per tant, bona tarda a tots, benvinguts, estem contents de començar el programa
i comencem, per exemple, per això mateix, podem parlar, si voleu, de l'Aki,
ja que veieu que us ha agradat.
Quina és la... en fi, quina opinió en teniu?
Jo fa bastants dies, perquè no he vist cine últimament,
i haig de dir que em va agradar molt i que sí que la volia comentar.
No sé si, com que aquests dies no he vingut,
si l'heu tornat a comentar...
No, només la vam comentar un dia inicialment i no hem parlat més.
Ah, no l'heu vista.
El Joan, sí.
De moment encara no l'hem vista, però tenim ganes.
Jo la vaig veure ahir.
Ah, sí?
Ah, sí?
Doncs és una pel·lícula dirigida per...
A veure com se diu aquest home.
John Carroll Lynch.
Sí, que ell és actor, bàsicament actor,
i que havia fet...
Moltes pel·lícules, però com actor,
però mai com a director.
Exacte.
I mai com a director.
Havia fet el Fargo,
és el marit de la policia que...
Interpreta la Francesc Vangelo.
Exacte.
Després també em sembla que
de la pel·lícula del Clinisme del Gran Torino,
ell també surt.
És el barber, aquell barber que ell va
i que té una relació tot molt peculiar amb ell
i que és un personatge...
Que el recordes, que el recordes.
No saps el nom, però l'identifiques,
com un actor secundari important de Hollywood.
Sí, sí.
Bé, per tant, sorprenentment,
s'ha dedicat a dirigir.
I ha dirigit una pel·lícula molt peculiar.
És l'actor,
és el Harry Dean Steyton,
que ell crec que no...
Bé, havia fet com a protagonista
la pel·lícula París-Texas...
Del Vindes.
Sí, que...
Si per cas la comento
per fer-li una mica de paral·lelisme,
però de fa molts anys,
no sé de quan deu ser la de...
No ho sé, tampoc.
Però deu ser, a veure si voleu...
És igual, és igual.
Del segle passat.
No, del segle...
Sí, sí.
París-Texas del 84.
Exacte, del segle passat.
Sí, sí, sí.
A veure,
en aquesta pel·lícula
ell té...
És un actor que té 90 anys
i és el protagonista.
És una pel·lícula
que transcorre
amb una part,
una Amèrica profunda
del tipus de les pel·lícules
com Nebraska
o aquella pel·lícula
tres anuncios
en les afueres.
És aquest tipus de situació.
Bé,
més a prop de Nebras,
que sí,
però com a Nebras,
que és una pel·lícula
en blanc i negre
que t'absorbeix
el mateix blanc i negre
a banda del blanc i negre
dels propis personatges.
és una pel·lícula
és una pel·lícula
ficada en aquest tipus de món,
que és un món
entre sòrdid,
silenciós,
aïllador
i aïllat.
I ell
és un personatge
que viu
una mica com el paisatge,
sol
i de tota una vida
no especialment
lligada a gaire res
que puguis detectar.
Però, en canvi,
sorprenentment
és una pel·lícula
que
ve a parlar-te
del final,
del final d'ell
i com ho viu ell.
És un home
peculiar
que
per l'Uís
és un home
especialment sa
perquè
no li passa res
als 90 anys.
I es passa el dia fumant.
Fumant,
bevent,
només veu
llet
i a la nit
i al...
això és divertit.
Vol dir, Mari.
Sí,
vol dir, Mari.
A la nit
amb el lápig
aquell.
Bé,
tot això
el va com definint
al llarg de
la pel·lícula,
el seu transcórrer
i
de fet
ell
arriba
a transmetre't
una por
que
li ha provocat
ell s'ha desmallat
o ha caigut a terra
o no sé ben bé
què li ha passat
i el metge
es queda sorprès
que no li passa
absolutament res
i que
és un home
d'una vitalitat
sorprenent
però que
efectivament
és un home
vell
a punt
d'acabar-se.
Llavors
té uns amics
que el van
definint
amb ell
i de fin
a néixer
en el seu entorn
entre ells
el David Lynch
que és
un personatge
curiós
que ha perdut
una tortuga
i que això
el té especialment
amoïnat
una tortuga
que significa
quasi
és divertit
perquè
acaba sent normal
del que parla
quan se vol diria
que és sorprenent
de fet
la pel·lícula
comença
amb la tortuga
i acaba amb la tortuga
i acaba amb la tortuga
acaba amb la somriure
d'ell també
el somriure final
d'ell
és extraordinari
hi ha uns quants
moments extraordinaris
hi ha un moment
que canta
el vol verd
que allò
és una cosa
magnífica
canta un vol verd
amb la seva pròpia veu
que cantona molt bé
canta bé
canta bé
i
està en una festa
que li ha convidat
una hispana
que viu a prop d'ella
una mexicana
que viu allà d'ell
ell que és un solitari
i ballar
i sorprenentment
una cosa també
que no vaig dir l'altre dia
quan em van parlar una mica
i que en canvi
penso que és una cosa
que està molt lograda
la pel·lícula
és que és una pel·lícula
interracial
o sigui
ja
no és únicament
és una pel·lícula americana
perquè passa a Amèrica
i passa a l'Amèrica profunda
però en realitat
hi ha una participació important
de negres
per exemple
la negra que el va
a visitar
el va
quan ella
allò és boníssim
és boníssim
perquè la negra aquesta
està al bar
em sembla que està
i ella
intueix coses
intueix que ell està malament
i sense dir-li res
el va a veure
i l'abraçada
que hi ha un moment
que és només un instant
descriu exactament
que els dos
entenen que li passa l'una a l'altra
el fet que el conviden
a la festa mexicana
vol dir que hi ha una relació
humana
guapa
molt guapa
que en altres llocs d'Amèrica
no sé si és exactament així
però
malgrat que és distant
perquè és com
no dir
és xorca
és dura
la relació
i tot i així
està plena
com d'emotivitat
que és difícil
fer això
almenys
l'Ada et va agradar
la pel·lícula també
a mi em va agradar molt
molt
i un altre
hi ha el moment aquest
del volver
que tu deies
i hi ha un moment també
quan aquesta noia
o dona
negra
el va veure a cada seva
que quan està a punt de marxar
i li diu
et vull dir una cosa
però no ho diguis a ningú
i diu
tinc por
aquell és un moment
de fet
de fet
expressa
un sentiment
és que és l'argument
de la pel·lícula
absolutament tancada
és l'argument
de la pel·lícula
és la por final
és la por final
sí
coincideixo
llavors
jo us
vaig veure aquesta pel·lícula
i aquests dies
que no podia anar al cine
i un dia
que em vaig despertar
perquè era
i no sabia què havia de fer
perquè era
massa d'hora
vaig anar
i vaig veure
la seva pel·lícula
Paris, Texas
que feia molts anys
i quina grandíssima pel·lícula
quina grandíssima pel·lícula
ell
sorprenentment
fa un personatge
una mica semblant
perquè és un solitari
és un emotiu
que trasllueix
difícilment
la seva emotivitat
i en el fons
és un romàntic
que
amb el seu perfil
estètic exterior
és difícil
d'encaixar això
i
i vaig pensar
home
les dues pel·lícules
de les quals
aquest actor
és protagonista
curiosament
hi ha un punt
que el personatge
té alguna cosa
en comú
i no hi havia pensat
jo
em va tornar a agradar molt
la pel·lícula
del
de Wenders
sí
molt
allà el guió
era l'important
penso que el guió
era del Sam Sheffard
i era el bàsic
de la pel·lícula
és la història
d'un personatge
que
que
fuig
durant quatre anys
del seu entorn
del seu entorn
de vida
i que
i que
se'n va
caminar
caminar
caminar
els dos personatges
caminen
tant en aquesta pel·lícula
com en la
i després
finalment
té
se'n va a un hospital
a l'hospital
li troben un telèfon
connecten amb el germà
i finalment
la història
es lliga
a través del germà
ell
ha fugit
d'una
relació
que tenia
amb una situació
difícil
i torna
aquesta relació
ell
que és un home
aïllat
solitari
i sec
en el fons
refà
la situació
amb la dona
amb la que
tenia un fill
i que
el nen
s'ha quedat
amb el seu germà
i la retorna
perquè ell
arriba a interpretar
que li deu això
al nen
i a ella
i dit
d'una manera
sense dir-ho
en cap moment
i és una pel·lícula
en aquest aspecte
molt molt
interessant
nosaltres
nosaltres
hem vist moltes pel·lícules
qui vol començar
del que hem vist
perquè jo
i n'hi mis tres
però no puc parlar
molt per sobre
perquè no m'ha agradat
excepte una
excepte una
que igual
em sembla que
també la veure a vosaltres
que és aquella de
Leanne
com es deia allò
Lean on Pete
exacte
com com
se diu
Lean on Pete
sí
és el nom d'un cavall
sí
és el nom d'un cavall
que és la història
d'un nano
però bueno
ha vist el tràiler
a la
no
és una pel·lícula
interessant
és una pel·lícula
interessant
sí
el tràiler
ja hi és
sugerent
dirigida pel
britànic
Andrew Hague
que ja havia fet
una pel·lícula
molt interessant
també
que es deia
45 anys
no l'he
recordo
amb el
qui era
el Tom Cortana
i la Charlotte Rampling
jo no l'he vist
aquesta
aquesta no l'he vist
està molt bé
però aquesta em va agradar
un matrimoni
a 45
que celebrava
els 45 anys
de casats
i aleshores
aquí
el que hi ha
o sigui
aquest és un director britànic
però la història
passa als Estats Units
i és més americana
quasi que anglès
és molt americana
però té
una sensibilitat
del director europeu
sí
i aleshores
s'ha de destacar
la història
vull dir
si l'expliquem aquí
no és que sigui
gran cosa
és d'un nano
que de grans anys
d'un xaval jove
que el fa
l'actor
Charlie Plummer
que el van premiar
al Festival de Venècia
el tràiler
suggereix
una bona actuació
de tenen
una bona actuació
no només ell
sinó que també
hi ha
grans actors
com l'estif
com l'estif
l'estif
Buscemi
i la
Chloe Sevigny
que fan
dos paquets
extraordinaris
i el cavall
no?
el cavall
el limón pit
sí
però
o sigui
el Charlie Plummer
que és aquest xaval
ja havia fet
ja l'havien vist
a
Tot el Dinero del Mundo
que és aquella pel·lícula
que feia
de John Paul Getty III
i aquesta pel·lícula
és anterior
però
aquest nano
té
recorregut
i llavors
la història
recorda
pel·lícules
clàssiques
d'aquelles
dels anys 40
o dels anys 50
als Estats Units
i bé
és un nano
que no té
gaire futur
però que
troba
una via
a les carreres
de cavalls
s'encarrega
d'un cavall
sobretot
aquí s'enamola
d'un cavall
aquest que dona
títol
a la pel·lícula
i una mica
li salva la vida
una relació
molt especial
entre ell
i el cavall
que el fa tirar endavant
de fet
al sortir
jo comentava amb el Joan
que
així com hi ha pel·lícules
que en diem
que mira
és un round movie
doncs aquí
podria ser
una horse
movie
perquè
roba el cavall
i resulta que
el robar el cavall
vol arribar a la seva tia
perquè s'ha quedat
sense part i sense mare
de repente que mare
ja ha desaparegut
i el pare
l'ha perdut
llavors
tota la pel·lícula
és el recorregut
que fa ell
amb el cavall
passant perill
fins a arribar
a la final
que és
arribar
a estar en contacte
amb la tia
i amb una
nova llar
però
lo maco
de la pel·lícula
que és el que suggeria
el Joan
que estic totalment d'acord
és que
l'edrany que aquest director
és molt sensible
molt sensible
però sense sensibleria
és a dir
és un senyor
que et va mostrant
les coses
amb un detall
que arribes a entrar-hi
i jo
a mi em va agradar molt
com ha també destacat ja ell
la participació
de les dos secundaris
les dos secundaris
tant del Butchemi
com el paper que fa ell
el personatge que representa
com la Closy Saviña
que tenen
papers relativament petits
perquè el que continua
de la història
és ell
el nano
això és una qüestió
de producció
perquè la producció
suposo que era
molt independent
molt barata
i no volia gastar
bastes caldes
i aleshores
si contractes
actors bons
només els tens
per cinc sessions
i aleshores
són secundaris
la història
considero
que és més bonica
que probable
ah bueno això
perquè
un jove
de la seva edat
atravessant
el continent
sense res
és molt difícil
que no caigui
en mans
en mans
de la policia
o
de malfactors
perquè passa actualment
això
sí sí sí
passa
però és
és barsemblant
tal com la pinta
jo la veig barsemblant
barsemblant no gaire
però
en fi
si t'ho prens
com una narració
sí
jo en aquest sentit
que diu ella
la vaig veure
per sort
no està inspirada
en fets reals
vull dir que
ja és
ja és molt
en aquests moments
i t'explica
una història imaginada
i molt bé
una pel·lícula
que a tothom
li pot agradar
i que
dona molta importància
als silencis
a les mirades
aquella cosa
que t'arriba
i la fotografia
és extraordinària
molt bona
i que t'arriba
indirectament
llavors
que arriba un moment
que tu vas entrant
a la pel·lícula
creus el personatge
el segueixes
te l'estimes
però els valors
la història
és la que m'ha explicat
però per mi
el que li dona
un valor important
és actor principal
i secundaris
amb uns altres actors
aquesta pel·lícula
podria passar
avorrint
i agafant l'americana
i sortint a la meitat
estem d'acord
ja
estem d'acord
què més
què més heu vist
mira
aquest matí
hem vist
dues pel·lícules
una
és
de les dues franceses
les dues franceses
una és netament horrorosa
ha sigut un càstig
jo quan comenceu
ja penso
aquesta no la recomanes
no la recomanem
no
és que és una redicula
el doctor de la funcidad
n'hi ha una
que no és que
no la recomanem
sinó que prohibim
que la gent
i ho hagi a veure
senzillament
abans
en l'època franquista
hi havia una calificació
que era gravemente peligrosa
però era per la qüestió sexual
aquesta és greument perillosa
però no per la qüestió sexual
per la qüestió social
és per la qüestió social
d'on és aquesta pel·lícula?
Francesa
estem parlant
que és d'aquestes pel·lícules
de 40 milions d'espectadors
a França?
no
afortunadament
afortunadament
hi ha més criteri
però podrien vendre com això
amb això
perquè han agafat
a l'omar
sí
saps que era per fer famós
per aquella de
Indivisible
es deia?
no
Ah Invisible
Intocable
Intocable
Intocable
amb el François
Cruzet
que ell feia
l'ajudava
i tal
i aquella era divertida
estava bé
va funcionar comercialment
molt bé
molt bé
i a aquest nano
li fan fer de tot
perquè
llavors que
han aprofitat amb ell
com a personatge
però la història
no s'aguanta
per cap banda
és que és immoral
és immoral
transmet uns valors
absolutament
dolents
positius
ja ho veig
dolents
però
contraris
a
El doctor de la felicidad
El doctor de la felicidad
però
el títol
el títol original
és
Noc
Noc
Noc
que és el nom del doctor
el nom del personatge
el nom del personatge
però
en espanyol
com que no ho entenen
li han hagut de posar
el doctor de la felicidad
així anem
jo ahir
em vaig veure
una altra
també francesa
que no té cap relació
amb
amb la seva feina
perquè jo pensava
bueno
a lo millor
serà un tio
que cuidarà
mentalment
els d'aquest poble
No, no, no
No, no
El que fa
és
és enfotre-se
dels del poble
i
i aprofitar-se d'ells
Mentre veníem
està anunciada
tot arreu
No l'he vist
Sí, sobretot
aneu amb compte
i recomaneu
a tots els amics
que se'n vagin
aquell dia
a la platja
I alguna cosa positiva
no en té cap
No, no, no té cap
No, no, no
perquè a més
a més
vull dir
l'argument definitiu
és que és una comèdia
que no fa riure
I llavors
això és terriblement frustrant
Però és que a més a més
tu pots fer una comèdia
que t'enriguis
de la gent de dalt
Ara, el que no pots fer mai
a la vida
és enriure-te'n
de la gent del poble
Això és
és una cosa
que hauria d'estar
prohibida per llei
i aquí
doncs resulta
que hi ha un tio
que està ficat
en una mala vida
i tal
i que finalment
resulta que estudia
5 anys de medicina
i que
es posa de doctor
en un petit poble
a França
i llavors
per explotar-los econòmicament
El que vol aconseguir
són clients
no pacients
perquè
ell
té una
això passa als anys 50
a més a més
i té una
és a dir
ell ve substituir
un doctor
que ja és gran
i que aquell doctor
doncs com que la gent
allà en aquella època
i en un petit poble
tothom està sa
doncs no té
no té gaire parròquia
i llavors
la qüestió que ell fa
és
ja dic
marketing
per poder tenir parròquia
però
mantint a la gent
descaradament
i això
vull dir
vaja
vull dir
a veure
quins valors estem transmetent
i el director
ha fet altres pel·lícules
interessants
sí però no ha fet
jo ho he mirat
i no ha fet massa
és una directora
és una directora
i no la coneixem
jo l'he mirat
havia fet 7 o 8 pel·lícules
però cap destacable
i potser n'hi havia alguna
no me'n recordo ara quina era
que potser
en el seu moment
podia estar bé
però això és horrorós
la veritat és que
si allò estava bé
això és inaguantable
millor no n'aniré a veure
jo
després
però és actriu de teatre
aquesta veig
pot ser
jo no sé
guionista
director de cine
hem anat a Soho House
sí
i
us han passat una altra
i ens han passat
Corporate
una pel·lícula
sobre una corporació
sí
80.000 empleats
sí
i estem al departament
de recursos humans
sí
al departament de recursos humans
tots molt bona gent
tots molt bona gent
amb una estètica
actual
aquesta sí
res d'any 50
2018 rigorosos
i bueno
entre altres feines
es dediquen
a agafar
i fer una selecció
i de tant en tant
fotre'n uns quants a fora
acomiadar la gent
sinó que se no té el cuidado
exacte
llavors és una pel·lícula
que així com l'altra
ja dic
no la recomanaria
per res
aquesta és una pel·lícula
interessant de veure
no
assoleix
qualitat
molta qualitat
no
els objectius
que se li podrien demanar
perquè cap a la final
que a l'hora de resoldre
agafa
i està una mica
condescendent
llavors allà hi ha
fases d'arrepentiment
d'algun personatge
que no queda gaire clar
la part més alta
de la corporació
no
no queda retratada
com hauria de quedar
i és que hi ha tot
una mica
diguéssim
el càstig
així
una mica suavitzat
ara bé
els personatges
tant secundaris
com principals
estan molt ben posats
molt ben interpretats
la pel·lícula és àgil
i dona una idea
molt clara
de lo que és
lo que són
aquestes corporacions
respecte
a l'individu
i
allí on segurament
queda curta
és
lo que són també
respecte
a la seva extensió
més ampla
com a taca
dibuixant
una determinada societat
que és el que en realitat fan
aquí
ja no s'hi posa
no
queda
queda l'empresa aïllada
i
com si us un cas
una mica
però és interessant
de veure's
queda tot entre les parets
de l'empresa
perquè hi ha un problema
a França
des de fa anys
que surt de tant en tant
més o menys es pot llegir
amb lletra més o menys petita
que és
els suïcidis
a partir
de pressions
a dintre de les empreses
i ara és hora que es toques
i aquí es toca això
o sigui
des del primer moment
ja sabem de què va la cosa
estem parlant d'això
per tant
personalment
la recomano
i cal destacar
les interpretacions
de dues actrius
esplèndides
totes dues
Céline Salet
i
Violent Fimo
extraordinàries
el Paul Diggard
em sembla que ha vist
una cosa
que nosaltres
hem de tenir
el costum de veure
perquè
algú ha de portar
algú ha de portar
gent jo
abans de portar
aquestes pel·lícules
que faríem sense tu
sense tu no sé què faríem
mira i abans parlàvem
de David Lynch
i avui us porto
una pel·lícula
que dicia
per David L'Age
L'Age
que el coneixereu
per John Wick
o Atomica
sí sí
Atomica
Atomica l'heu vist
no?
aquesta sí que és més actual
doncs ara fa re
fa el divendres
va estrenar
la nova pel·lícula
de Deadpool
que és
potser el personatge
bé potser no
segurament
claríssimament
el personatge més irreverent
que té
l'univers de Marvel
inclús gairebé
el que us podria dir
de tot el món
dels superherois
i dels còmics
perquè és un personatge
que dintre del que cap
fa
tot el seu guió
és pràcticament
autoreferent
és a dir
és la vessant
d'aquest tipus de cinema
inclús s'en fot
dels propis superherois
o sigui
ha arribat aquest punt
de que
el guió ja és
ja és un matxar
que consta
en la pròpia empresa
pràcticament
i aquesta també
potser és la gràcia
però aquesta segona part
entenc que la primera
l'heu vist tots
no?
jo no
jo tampoc
ja m'ho imaginava
però
però estem
clar
jo no puc explicar massa
tot i que si heu vist
John Wick
John Wick l'heu vist
la del Keanu Reeves?
ai no sé si l'he vist
no?
no
el punt de partida
és que és un home
el metge ens ha prohibit
aquest tipus de pel·lícules
ostres
és un clàssic
John Wick
no és John Wayne
ni és clàssic d'aquests
però John Wick
és bastant clàssic
i recordo el cartell al metro
de John Wick?
sí
que el Keanu Reeves
feia una cara molt rara
i vaig dir
no no hi vaig
bueno com sempre
no?
d'aquesta cara
no sé si et matarà
o et donarà
sí però
un panic
què era?
que tenia la cara ensangonada
o una cosa així
no?
pot ser
a veure és molt estil
l'atòmic blond
o sigui la d'atòmica
l'estrès
o sigui
Apple també
és aquesta acció
però és una acció
una mica més de guió
llavors John Wick
partia
el punt de partida era
un home al que li maten
el gos
que
li ha deixat la seva
difunta desposa
en aquest cas
és com una història de venjança
en el cas d'atòmica
no recordo ben bé
perquè era
hi havia una història
de guerra freda
no?
pel mig
no me'n recordo ben bé
o sigui una guerra mundial
no?
hi havia
espionatge
espionatge
sí
i Deadpool
evidentment és
el punt més
més destroyer
i destructiu
que ens podem trobar
ara mateix
sí que en té un punt de partida
molt molt molt semblant
a John Wick
en el sentit de
la història de venjança
però evidentment
des d'un punt de vista
ultra irreverent
vull dir
no es pot agafar d'un altre lloc
que no sigui la comèdia negra
perquè a més
és una comèdia molt negra
ja
sempre s'ha avisat
des de la primera part
que es va fer
que és una pel·lícula
que no hi poden anar menors
més que res
perquè hi ha
moltes coses explícites
i això és un valor
que jo crec que
ha apostat molt bé Marvel
que a vegades
se'l catalogava bastant
d'humor bastant blanc
o inclús
de ser massa seguïs
amb alguns personatges
i Deadpool
jo crec que aconsegueix
ja està
sí?
estem baixant
ens estem tancant més
a la caverna
estem baixant les cortines
doncs
doncs re
doncs jo crec que
a veure
és una bona pel·lícula
en el sentit de
és un molt bon guió
que costa de trobar
a vegades
en el cinema de superherois
això ja ho sabeu tots
és un bon guió
però trobo que
és molt inestable
en el meu cas
són pel·lícules
les de Marvel
que últimament estan durant
lo seu
són pel·lícules que
sobrepassen
exactament
i en aquest cas
dura una hora 40
una hora 45
algú així
però
a mi
envien bastants moments
que se'm feia bastant eterna
i
i sí que és veritat
que s'aprofita
és un tipus de cinema
que aprofita molt
el fan base
que es diu
o sigui
tots els fans
tant dels còmics
com les pel·lícules
com simplement
gent que li puguin agradar
històries
una mica diferents
que no siguin les típiques
de superherois
d'acció
d'apagar i ja està
però
crec que dins d'aquest
deixar-se anar
hi ha bastanta comèdia
allà al mig
que està posada
bastant
bastant en calçador
i
tot i que hi ha parts
que les compensen
i molt bé
molt bé
però
a mi em va semblar
una mica inestable
o sigui
evidentment
em va agradar molt més
la primera
però
bueno
el ser un personatge
tan tan tan tan
diferent
en tot l'ambient cinematogràfic
que tenim
doncs mira
com a mínim
és un punt a favor
així que jo
la recomano
però com una pel·li més
tampoc és
res a destacar
no com la de la setmana passada
que us vaig portar
sí
a veure l'altra
que dèieu vosaltres
de la cubana
la pel·lícula
que heu vist vosaltres dos
Sergio Serguei
no?
sí
Sergio Serguei
a tu també l'has vist?
sí
molt bona
molt bona
molt interessant
recomanable
però potser podíem començar
ja que tenim la convidada
avui
doncs començar a parlar
del seu tema
i en tot cas
si ens faltés temps
o d'allò
doncs ja podem tornar
a aquestes pel·lícules
com sabeu
com hem presentat
avui tenim
ui
a la Adela Delos
en aquí
i ella
és la que va crear
una cosa
que es diu
la Fundació Biblioteca Social
jo li pregunto
com va néixer
la idea de fundar
la Fundació Biblioteca Social
neix
neix de constatar
que
les biblioteques públiques
estan duent a terme
molts projectes
per col·lectius vulnerables
i que aquests projectes
no es visualitzen
es desconeixen
i per tant
per una part això
i d'altra banda
perquè
per la realitat
en aquest país
i és que
concretament
a Catalunya
la moncomunitat
va començar
a les biblioteques
públiques
ara fa cent anys
però
el llarg parèntesi
del franquisme
ha fet
que hi hagués
un buit
i per tant
tota la
que és la situació
actual
de les biblioteques
és de l'últim
període
amb la qual cosa
s'ha associat molt
i ha sigut
quasi obligat
que fos així
biblioteca
igual cultura
i s'ha acotat molt
la biblioteca
biblioteca cultura
biblioteca és molt més
que cultura
biblioteca és l'espai
més democràtic
que tenim
a les nostres pobles
i a les nostres ciutats
a tothom
hi és benvingut
a ningú
si li demana
si està empadronat
o no
pot estar-hi
les hores que vulgui
sense consumir res
és a dir
sense haver de
prendre ni una aigua
per tant
és un espai
realment
de cohesió social
i s'estan duent
a terme
molts projectes
nosaltres mateixos
estem sorpresos
dels projectes
que porten a terme
les biblioteques
públiques
però
es desconeixen
o es desconeixien
nosaltres
els estem
lentament
començant
a donar-los
visibilitat
per tant
el nostre objectiu
és una
visibilitzar
el que s'està fent
i dues
incentivar
les biblioteques
públiques
que portin
a terme
més projectes
pels col·lectius
vulnerables
perquè
deixeu-me dir
que n'hi ha
deixeu-me dir
que s'està parlant
i això
són dades
d'ECES
i de la taula
del tercer sector
i d'APN
etcètera
estem parlant
d'un 20%
de pobresa
a Catalunya
del qual
un 30%
els nens
aquesta pobresa
puja un 30%
estem parlant
a Catalunya
de més de 500.000 persones
amb algun tipus
de discapacitat
és una realitat
que hi és
però
que no
potser no es visualitza
en el dia a dia
però hi és
quan ja parlem d'Espanya
el mateix
Institut Nacional
d'Estatística
parla de 14 milions
de pobres
i 6 milions
amb pobresa
severa
o sigui
que aquí tenim
uns col·lectius
vulnerables
que estem parlant
ja
no cal dir
persones grans
que moltes
viuen soles
és a dir
hi ha uns col·lectius
i moltes biblioteques
públiques
fan projectes
per aquests col·lectius
i nosaltres
el que volem
des de la fundació
és visibilitzar-los
i impulsar
perquè
incentivar
que se'n facin més
llavors
tenim uns premis
diríem
l'eix central
de la nostra actuació
és que
convoquem
un premi anual
que li diem
Biblioteca Pública
i Compromís Social
i vorens
cada any
ja
es dona un premi
es seleccionen
uns finalistes
un any són 4
l'altre són 7
i a partir d'aquí
surt un premi
la Biblioteca Guanyadora
i un excessi
un diners
i una
sí
el premi
consisteix
amb uns diners
en concret
1.200 euros
que s'han d'invertir
en el mateix projecte
i la realització
d'un vídeo
aquest vídeo
està
en la pàgina web
de la Fundació
Biblioteca Social
la web
és molt fàcil
perquè és
Fundació
en Biblioteca Social
dic en castellà
perquè l'àmbit
d'actuació
és
tot Espanya
de fet
l'últim premi
el vam donar ara
a Porxena
un poble
de 1.500 habitants
i és un projecte
que es diu
Biblioteca d'Acogida
que fa la Biblioteca
de Porxena
amb joves migrants
i és fantàstic
veure el que poden
arribar a fer
amb aquests joves migrants
l'any passat
per exemple
va guanyar
la Biblioteca
de Madrid
que va constatar
que molta gent
els dava demanar
llibres
sobre càncer
i
és clar
aquí passa alguna cosa
el que passa
és que a pocs metres
a 300 metres
hi ha
l'Hospital
Nyoño Jesús
de nens amb càncer
i la biblioteca
va guanyar el premi
però és que la biblioteca
val la pena
veure el vídeo
que emociona
perquè la biblioteca
es va traslladar
físicament
a l'hospital
o sigui
va parlar
evidentment
amb el personal mèdic
i han muntat
la biblioteca
a l'hospital
la biblioteca
segueix on està
el Parc del Retiro
però tenen
duplicada
la biblioteca
a l'hospital
i bueno
li diuen
la lectura
que de vida
perquè
els nens
estan
il·lusionats
han recuperat
la il·lusió
en moltes coses
nanos que estaven
hospitalitzats
doncs ara
hi ha algú
que els hi va llegir
que fan dibuixos junts
és una activitat
molt bonica
la que ha fet
quins altres premis
heu donat?
l'any anterior
va ser
Cambados
a Galícia
exacte
i és un cas interessant
podent no hi ha col·lectius
tan
tan
vulnerables
sí que hi ha treball
de nanos autistes
però sobretot
el que ha fet
la biblioteca
és que és el centre
d'actuació
en tota la població
és a dir
tu vas a la biblioteca
a la piscina
i allà
hi ha comptes
d'aquests
paraigua
que porta
la biblioteca
les dones
que
mariscarí
que treballen
que recullen
els marisc
van a la biblioteca
explicar
com funciona
és a dir
realment
ha creat
una xarxa
la població
i el primer premi
de tots
va guanyar
la biblioteca
Bon Pastor
us recomano
també el vídeo
perquè veus
com una biblioteca
pot
entre cometes
salvar
nois
nens
nois
que estan
condemnats
per la situació
en què viuen
en el seu entorn familiar
es condemnats
doncs
bueno
no tenen futur
i
treballen
temes de microviolència
evidentment
temes de sexisme
i sobretot
el que fan
és orientar-los
amb serveis socials
estan a
el mateix edifici
de la biblioteca
i serveis socials
perquè
es puguin
i després
en Barcelona
activa
perquè es puguin
resituar
prendre un ofici
i per tant
salvar-los
per dir-ho d'alguna manera
cal
jo li deia
a la bibliotecària
no només
esteu salvant
aquests nanos
d'una condemna
pel fet
d'haver nascut
en un determinat lloc
en una determinada
família
amb condicions
precàries
sinó que
esclar
aquests són nenos
que
que demà
t'agafarien
el monedero
en el metro
vull dir que
no és l'impacte
només
amb aquests nois
sinó
això té un impacte
en tota la societat
el treball que estan fent
aquestes biblioteques
deies també abans
quan veníem
que
tenia un vigilant
en algunes
biblioteques
i potser
es va resoldre
en el cas
aquesta
precisament
de bon pastor
hi havia
un guàrdia
de seguretat
i esclar
cada dia
agafava nois
i els treia
de la biblioteca
de mal comportament
de mal comportament
soroll
crits
i fins que la bibliotecària
va dir
jo així
no puc
no avançaré
per tant
en lloc
d'un
segurata
porteu-me
un educador social
he de dir
que l'educador social
explica
que per
resituar
aquests nois
i perquè aquests nois
diríem
canviïn comportaments
va caldre
cal un any
de treball
o sigui
no és una cosa
immediata
però a partir d'aquí
aquesta biblioteca
pot començar
a treballar
amb aquests nois
ella per exemple
em diu
de quin número
parleu
bueno
dos o tres mil
han passat
per allà
amb els
cinc o sis anys
quina franja
d'edats hi ha
des
bueno
diríem
els
hi ha activitat
amb infants
però sobretot
estem parlant
ja de nou
anys
deu anys
fins a l'adolescència
l'activitat
però ja comencen
amb els infants
amb els nanos
el problema
és que els pares
no hi van
a la biblioteca
i els nanos
han d'anar
acompanyats
però tot això
ho estan treballant
però la bibliotecària
per exemple
em deia
que al principi
de ser allà
quan veia
alguna cosa
rara
un nano
en ple hivern
amb xancletes
doncs
anava a serveis socials
a saber
què passa
amb aquesta família
diu
però ara
sóc jo
que detecto
i sóc jo
que aviso
serveis socials
i no
jo
nosaltres
ja detectem
ja veiem
que aquí passa
alguna cosa
i anem a informar
serveis socials
hi ha una interacció
molt estreta
entre la biblioteca
i els serveis socials
del districte
estan en el mateix edifici
i això va molt bé
llavors deies
que es van posar
en lloc del vigilant
un educador
i aquest educador
ha fet tota aquesta feina
ha fet una feina
molt important
i llavors això
ha canviat
i t'has tocat
totalment
i aquest és el
diem
el que voldreu a vosaltres
del premi
aquest no?
del premi
valorem
realment l'impacte
de l'activitat
que està duent
a la biblioteca
en aquest sentit
que no m'agrada
la paraula
però rescatar
aquests nanos
aquests nois
d'un futur
d'una condemna
que tenen
i sobretot
el projecte es diu
teixint una xarxa
d'oportunitats
perquè la persona
que està al fórum
de la biblioteca
i tota la gent
que treballa amb ella
el que treballen
és amb les escoles
els centres de joves
clar
perquè és una suma
d'actitud
clar
o sigui
treballen molt
amb xarxa
i ja està
moltes hores
és una forma
de treure'ls
de la marginalitat
exacte
exacte
exacte
sí, sí
hi ha alguna pel·lícula
que et reflexi
tot això?
parlaves
que hi havia
una americana
no, ara hi ha
una americana
jo no l'he vista
només he vist
el tràiler
que és molt recent
i que aquí
no ha arribat
vosaltres
hi podeu accedir
per vies ocultes
per dir-ho així
que es diu
The Public
Public
sí
que és una pel·lícula
de persones
sense llar
a la biblioteca pública
i està filmada
dintre de la biblioteca pública
és una pel·lícula americana
americana
és americana
i tu l'has vist
aquesta pel·lícula
no, jo he vist un tràiler
he vist un tràiler
d'aquesta pel·lícula
i no saps tampoc
si hi ha d'arribar
si hi ha d'arribar
això no, jo
això no ho sé
ni idea
jo no ho sé
m'agrada veure'l
en el seu moment
i d'altres pel·lícules
que toquin temes semblants
propers
perquè tu sempre t'has mogut
al món de la biblioteca
sempre m'he mogut
al món de la biblioteca
en públiques
no hi he treballat mai
sempre he treballat
amb universitats
moltes especialitzades
de fet
amb això que deies
de l'Ajuntament
jo de fet
no portava el 010
portava projectes
de la web
que treballàvem
estretament
amb el 010
conjuntament
però jo estava
amb projectes
de la web
de BCN
cap a l'any 2000
mira
tinc aquí una dada
com curiosa
però
a Salamanca
vam fer una tesi
sobre
la imatge
de la biblioteca
en el cine
i des del 1928
al 2015
han recollit
855 pel·lícules
en la qual apareixen
biblioteques
amb una visió
una mica clàssica
de la biblioteca
segons consta
llegit
però
totes les pel·lícules
que van d'escoles
surten normalment
biblioteques
perquè sempre passa
alguna cosa
a les biblioteques
però no és
ser protagonista
molt
quan ho vas seguint
per exemple
ara
és un tema
que hauria d'arribar
aquí tard o d'hora
però
una biblioteca
vaig dir ara
fa poc
una biblioteca americana
que
regala
un slamperes LED
i
junt amb l' slamperes LED
un equip
per mesurar
no el regala
el presta
per mesurar
les fugues
d'energia
o sigui
estem
per tant
estan intervenint
en realment
facilitar
la vida
de la gent
ja no només
és un tema
de llibres
i revistes
paper i lleu electrònics
sinó
estem intervenint
amb informació
amb una societat
molt més preparada
no?
jo recordo molt
perquè jo m'agrada molt
París
i anava molt sovint
a la biblioteca
de Joan Pidó
parlo dels anys
70
80
i en aquell moment
era una
revolucionari
veure com funcionava
allò com a biblioteca
i com funcionaven
aquestes biblioteques
jo m'imagino
perquè no soc expert
i no conec el tema
per això t'ho pregunto
m'imagino que
mica en mica
les biblioteques
han anat
modernitzant-se
quines són les coses
que han anat
canviant
que han anat
modificant-se
que han fet
que aquella biblioteca
que ens semblava
tan vella
i comparada
sobretot
amb les franceses
doncs
estan també encara lluny
de les biblioteques
d'aquest tipus
o no?
o s'han aproximat
bueno
jo diria
que ens anem
aproximant
molt
ens anem aproximant
molt
sí
sí
ja comencem
a tenir
una sòlida
estructura
o tenim
comencem
a tenir
una sòlida
estructura
de biblioteques
a Catalunya
n'hi ha
més de 380
a part de
em sembla
que són 11 bibliobusos
la xifra
no em voldria equivocar
i moltes biblioteques
molt dignes
diríem
dignes
en quant a
equipament
en quant a personal
en quant a
varietat
d'activitats
varia a Catalunya
de l'est de l'estat
o més o menys és igual?
jo diria
que potser
aquí estem
una mica
més avançats
tot i que
ens sorprèn
quan arriba
convoquem el premi
la quantitat
de projectes
que ens arriben
d'arreu
ja
vull dir que
aquesta sensibilitat
social
la trobem
per exemple
de Galícia
arriben molts projectes
sabem que
no ens han arribat
però coneixem
molts del País Basc
o sigui
Galícia
per exemple
arriben molts projectes
cada vegada
tenim un
a la pàgina web
tenim un mapa
que és el mapa
de projectes
de biblioteques
públiques
per la inclusió social
llavors
allà
posem en el mapa
els projectes
que el jurat
del premi
considera
que han passat
una qualificació
mínima
per poder
estar en el mapa
i pots veure
quins col·lectius
ataquen
aquests projectes
vull dir
quins col·lectius
s'adrecen
col·lectiu de gent gran
col·lectiu de persones
amb discapacitat
col·lectiu de persones
sense llar
pots veure
i per tant
és una font
de coneixement
també
per les biblioteques
i en una societat
com la vostra
sense ànim de lucre
com és la Fundació
com aconseguiu diners
demaneu ajuda
aquí als ajuntaments
m'agrada molt
que m'ho demanis
perquè ho podrà
sugerir
la Fundació
és mi
deixa'm fer
un parell de comentaris
una
que el patronat
de la Fundació
és mixta
bibliotecaris
tercer sector
social
i això
és un enriquiment
mútu
molt important
per exemple
el gerent
de la Fundació
de l'Associació
Àcid
que és de persones
amb intel·ligència límit
Felipe Campos
que porta l'Associació
Itaca
l'Hospitalet
que treballa
amb joves amb risc
és a dir
dintre del patronat
per citar-ne dos
Lluís Toledano
que ha estat
molts anys
responsable
de projectes
a la taula
del tercer sector
persones amb molt coneixement
del tercer sector social
estan en el patronat
per tant
quin seria el concepte
de tercer sector social
perquè ho entenguin
els oïdors
què vol dir?
Tots els que treballen
en organitzacions
sense ànim de lucre
per col·lectius vulnerables
i aquests estan
en el patronat
i deixa'm dir-te
el jurat
és mixte també
la meitat
bibliotecari
i l'altra meitat
què són?
són assistents socials
treballadors socials
el gerent del col·legi
d'educadors socials
és membre del jurat
no té res a veure
amb el patronat
són persones
tot és treball
voluntari
anem als diners
anem als diners
qui fa el projecte
és la biblioteca pública
per tant
la fundació
no necessita
tot el treball
és voluntari
no necessita
molts recursos
però sí que en necessita
per tant
el que hem fet
és esperar 3 anys
a demostrar
que som
diríem una cosa seriosa
per començar
a adreçar-nos
a demanar
microdonacions
no acceptem
ajudes
i subvencions públiques
si us teniu posats
aquí amb lletja grossa
molt grossa
molt grossa
la posem
no acceptem
a la web vull dir
no acceptem
primer
perquè
pensem que els diners
de l'administració
han d'anar
a les biblioteques públiques
ja són les que les mantenen
i
segon
perquè
està molt bé
ser independent
o segon
quasi diria
perquè
som membres
del patronat
persones
que han tingut
o tenen
una relació
molt
molt estret
amb l'administració
per exemple
Assumpte Bailac
va ser la gerent
de biblioteques
de Barcelona
Carme Fanoi
va ser la cap
de biblioteques
de la Generalitat
ara estan
amb altres
una jubilada
l'altre està
de cap del gabinet
de l'UPC
però
Glòria Pérez
Selmeron
és la
directora
de biblioteca
de la Federació
Internacional
de Bibliotecaris
de tot el món
o sigui
són persones
havia sigut
directora
de la Biblioteca
Nacional
a Madrid
per tant
són persones
amb molta relació
amb l'administració
i volem
mantenir distàncies
i és per això
que no demanem
no volem ni ajudes
ni subvencions
de l'administració
doncs aquest any
hem llençat
microdonacions
i ara
hi ha hagut
una primera empresa
ara hi ha dues editorials
que també
ens aportaran
hi ha particulars
perquè es tracta
de microdonacions
que també
ens aportaran
i hem llençat
una cosa
que li diem
i aquí invito
a tothom
que ens estigui escoltant
que li diem
aniversari
o festa
o el que sigui
amb compromís social
vol dir
que si tu
celebres
la teva jubilació
o celebres
els teus 50 anys
o la comunió
de la nena
que toca ara
el mes de maig
doncs en lloc
que la gent
et faci regals
demanes
que aquells
10, 15, 20 euros
que es gastarien
amb
algun objecte
el posin
al compte
de la fundació
indicant
que és per la festa
d'aquesta persona
i nosaltres
evidentment
som absolutament
transparents
amb aquesta persona
li donem
l'extracte del banc
perquè vegi
i això ja hi ha hagut
una persona
una bibliotecària
que ho ha fet
llavors
estem començant
a llançar ara
aquestes micro donacions
ens adreçarem
molt a empreses
del sector
ens hem començat
a adreçar
editorials
i bueno
doncs
quadents crema
sembla que ja
ens hem d'acabar
de firmar amb ells
però ens han dit
que sí
que col·laboraran
diríem
que amb unes quantes
col·laboracions
així
per nosaltres
és un gran ajut
el que per ells
pot ser una mica
de donació
però a nosaltres
és una macro donació
clar
hi ha alguna pregunta
que vulgueu fer
jo segueixo
no
l'altra cosa és
hi ha alguna pel·lícula
que tu destacaries
a nivell de
que toqui
aquest compromís social
que era el que
compromís social
ara no
no
no
no recordo massa
sincerament
relacionat
amb el món
del llibre
potser
hi ha dues pel·lícules
que han sortit
ara
una la cito així
perquè és molt
encalçador
però com que és
una bona pel·lícula
està bé
que és el
Joven Marx
on acaba la pel·lícula
amb la
amb la redacció
del Manifest Comunista
i al cap de poc
hi va haver
les revolucions
del 48
és una bona pel·lícula
no té recabar amb llibres
però al final
doncs
s'arriba a l'edició
d'això
i l'altra
és una que ja
té una mica més de temps
que és la libreria
que
si recordeu
doncs
la
la
la protagonista
la que munta
una llibreria
en un poble
de l'interior
d'aquests
l'any 59
si no recordo malament
a Anglaterra
i al final
se n'ha d'anar
perquè
fastiguejada
del boicot
que li fa a la població
porta l'olita
a la llibreria
és clar
Lolita de Nabokov
Lolita de Nabokov
ella el va escriure
l'any 53
si no recordo malament
i no es va publicar
fins al 55
i el va publicar
un editorial
porno francesa
o sigui
no hi havia ningú
que volgués publicar
Lolita
i un any abans
diríem
de la pel·lícula
va una mica just
es va discutir
en el Parlament
anglès
el tema
de la prostitució
de la regulació
de la prostitució
i la pornografia
perdona
no prostitució
la pornografia
i del que ja es va estar
parlant
al Parlament
anglès
va ser del llibre
Lolita
fins i tot
un dels diputats
que va defensar
el llibre
va deixar
l'acte de diputat
perquè els seus votants
el van deixar
de votar
per tant
realment
va encendre
flames
aquest llibre
en el seu moment
i quan el vaig veure
ja a la pel·lícula
un any després
en teoria
diríem
potser
en tema d'anys
vaig a una missa
però
que al Parlament
anglès
hagués passat això
és un llibre
que després
va estar prohibit
als països
de la Commonwealth
a Nova Zelanda
a Austràlia
el llibre no podia entrar
als Estats Units
en moltes biblioteques
no el tenien
i a les que el tenien
estava prohibit
el préstec
en fi
recordo
la pel·lícula
de llibreria
ostres
quan vaig veure
l'Holita
vaig dir
ara ja aquesta
se n'ha d'anar
del poble
segur
perquè aquí
això no ho acceptarà
ningú
segurament
la Penélope
Fitcher
la novelista
que va fer
la llibreria
doncs
se'm feia
ressò
d'aquest
debat
que dius
tu
en el Parlament
i l'inclouia
en la seva novel·la
com una
mena
de referent
històric
molt possible
llavors
en la pel·lícula
és clar
jo no he llegit
la novel·la
però sí que
conec gent
que l'ha llegida
i m'han dit
que és molt fidel
a la novel·la
que pràcticament
és una il·lustració
jo no he llegit
de pel·lícula
tampoc
però
de fet
la crítica
qui la va deixar
més aviat bé
o una crítica
la va deixar bé
i una crítica
se la va carregar
llavors jo no
no sabria dir-te
el que
sobre aquesta pel·lícula
però bueno
és evident
que el llibre
sempre
no m'estranya
que hi hagi
800 i pico
de pel·lícules
que parlin
de biblioteques
perquè
és cert que
d'una manera
o d'una altra
en un moment
determinat apareix
el món del llibre
de la biblioteca
o el que implica
o el que suggereix
el món de la biblioteca
no m'estranyi gens
la xifra que és donat
de 800 pel·lícules
perquè
ara per exemple
estic pensant
clar
no és exactament
el tema
de la biblioteca
però per exemple
el nombre de la rosa
és molt important
el factor llibre
la novena porta
de Polanski
també
estan tot el rato
investigant
el Johnny Depp
bueno és que en aquesta xifra
hi ha d'haver biblioteques
privades
públiques
etc.
sí
jo no l'he vista
la tesi
sí que hi és
no sé quantes pàgines
però
em va cridar l'atenció
és que una biblioteca
queda molt bé
en una pel·lícula
clar
els americans
queden per lligar
la biblioteca
és una institució
realment
va molt lligat
a investigació
la pública
és la pública
la pública
és per tots
i la idea
que és el lloc
per estudiar
als països
nòrdics
i als Estats Units
i Canadà
fa molts anys
que això ho tenen superat
jo el que m'ho sorprèn
una mica
perquè jo
ja he explicat
abans
anava molt a París
i tenia com a lloc
ternar
perquè a mi passava
l'estiu dos mesos
un mes i mig
dos mesos
a casa d'una mica
d'uns amics
i per tant
hi anava cada tarda
per entendre'ns
del Josep Juan Pidó
i me'n recordo
que això
als anys 80
als anys 90
principis
d'aquest segle
doncs
tenia una imatge
determinada
vaig anar-hi l'any passat
a París
i vaig trenuntar
a entrar
al Josep Juan Pidó
i estava tot canviat
és a dir
primer que no
abans era una cosa pública
que anava molta gent
estudiant
i avui dia
hi havia com limitacions
per entrar a determinats llocs
i a sobre
per exemple
hi havia espais
on podies
jo que soc molt cinèfil
doncs podies veure pel·lícules
o sobretot documentals
o hi havia doncs
una quantitat immensa
de llocs
i això
ho han anat
no sé si és que ja
l'evolució
és de canviar
està passant
a totes les biblioteques
això?
està passant
ja no només
evidentment no és el lloc
només de lectura
o de préstec
sinó que és un lloc
de creació
de coneixement
cada vegada
s'estan organitzant
més
activitats
de creativitat
dintre de la biblioteca
no només un lloc
on tu absorbeixes
coneixement
on tu ets capaç
de crear-ne
espais de creació
que se'ls diu
dintre de la biblioteca
però jo m'he tingut la sensació
t'ho pregunto
però si tu ho saps
que m'he tingut la sensació
que s'havia com
buidat una mica
aquesta funció
diríem popular
que tenia el Josep Pidor
als anys 70-80
i que en canvi
potser s'havia passat
a biblioteques
més petites
i més perifèriques
i que en canvi
allò
ara era més institucional
de fet han creat
allò de la
no coneixes
no
jo hi he estat
evidentment
a la Pompidú
i la biblioteca
la gran
que han fet
amb aquelles columnes
la nacional
però aquella és la nacional
aquella és la nacional
sí
que la van inaugurar
sí
ho fa un parell d'anys
sí
sí
no fa massa
sí
sí
és molt bonica
jo també hi vaig a la
biblioteca
molt maca
molt allí
però no tinc sensació
d'un lloc d'acollida
com tenia la sensació
d'abans
que tenia del Josep Pompidú
és a dir
per això preguntava
si és que
desconec
desconec realment
si hi ha hagut canvis
allà
però la idea
és realment
que sigui el lloc d'acollida
mira hi ha un cas
interessant
perdona
que a Dinamarca
van constatar
doncs que
hi havia gent gran
anava aumentant
la gent gran
Dinamarca fa fred
a l'hivern
i per tant
hi havia molta gent
consumint electricitat
calafacció a casa
això parlo
ja fa uns quants anys
el govern danés
que va decidir
ampliar l'horari
estendre l'horari
de les biblioteques
fins a les 10
o les 11
no sé
a la nit
de manera que
aquestes persones
ja no estan soles
a casa
gastant
consumint
energies
sinó
que estan a la biblioteca
amb més gent
encara que estiguin soles
ja no estan soles
i a més a més
això va suposar
un estalvi energètic
per tot el país
per tant
és un rol
que vam
semblant més
a prop
de no isolar
la gent
exacte
perquè aquests països
tenen aquest problema
molt greu
sí, sí
la gent gran
que queda
molt aïllada
també ho tenim aquí
cada vegada més
cada vegada més
aquest rol
el cobreixen molt bé
moltes biblioteques
de
molts bibliobusos
que van per pobles
viu gent gran
i l'únic contacte
que tenen és
el bibliobus
és evident que la biblioteca
s'ha convertit
en un lloc de reunió
un lloc on es fan conferències
un lloc on es presenten llibres
és a dir
té tota una sèrie de possibilitats
que és veritat
doncs ho fan cursets
i jo això ho veig molt bé
ho veig molt positiu
però la sensació que jo tenia
és que per exemple
grans instituts
aquí no sé si hi ha una
perquè la biblioteca
per exemple
la biblioteca central de Catalunya
la que està al carrer hospital
biblioteca de Catalunya
biblioteca de Catalunya
allà hi té accés tothom
o has de ser
és biblioteca pública
en quant biblioteca oberta
pots
no vull dir coses
que no
siguin
però vaja
no és biblioteca pública
no és
nosaltres
per exemple
en el nostre
premi
no s'hi podria presentar
per entendre'n
perquè són
les biblioteques
municipals
que depenen
dels ajuntaments
la biblioteca de Catalunya
no és municipal
per tant
no s'hi podria presentar
és la biblioteca nacional
de Catalunya
clar
clar
clar
clar
coberta
però no és
biblioteca pública
encara
perquè imagino
que aquestes públiques
o aquestes nacionals
no tenen tant
diguem
tanta activitat
de conferències
o sí
sí
també en tenen
igual
la biblioteca de Catalunya
fan unes exposicions
magnífiques
i moltes conferències
m'agradaria continuar la conversa
però que el temps s'ha tirat de sobre
tenim només uns segons
per acomiadar i despedir
i agrair
la presència
d'aquesta senyora
que ens ha informat
tan bé
tan bé
tan bé
de confundir les biblioteques
la Dela
de l'Ost
i en conseqüència
gràcies
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i la setmana que ve
tenim una cosa
molt curiosa
que jo
penso que ens agradarà molt
que és que
vindrà
el Lluís Breciana
i parlarem
del neonacisme
i
del neonacisme
i de les raons
del ressorgiment
de la dreta
i de la ultradreta
fins la setmana que ve
bona nit
bona nit
ens refugiarem
a la biblioteca
exacte
bona nit
bona nit a tothom
gràcies a Dela
de l'Ost