Fins demà!
Cinema sense condicions
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No sé si aquest programa es podrà continuar dient cinema sense condicions
després d'haver deixat tanta estona la sintonia del començament

que ja l'hem sentit amb moltes bandes sonores, sobretot de dibuixos animats.
Mira, i ara aquesta, com que també és una pel·lícula de Disney al cap i va fer, doncs, bueno, també estava... tenia una certa lògica que fos ella el que hagués fet la banda sonora.
Rock One, eh?, que seria una cosa així com Piccaro 1, eh?,
no hi ha hagut cap espòiler, eh?,
perquè no es troba, perquè no es troba del tot bé, en Jaume una mica és una incògnita i la Carme segur que no vindrà.
Nosaltres ja estem acabant la temporada, eh?,
és que tindrà avui, però posem que té tres parts. Una és aquest pròleg que estic fent jo solet, Francesc Aguilar,
parlant de Rock One i dels spòilers, que aquest és el tema, eh?, que us voldré comentar al començament del programa.
Aquesta cultura d'estar amagant, de no poder dir, de tenir por a que algú em digui, de tapar-se les orelles, d'insultar.
Si algú em diu alguna cosa que no toca, no sé, d'arribar a matar, fins i tot.
Si algú em diu alguna cosa massa excessiva d'allò que no vull saber, no sé, no sé fins on pot arribar a aquest punt, eh?,
perquè jo ja he vist situacions, i crec que tothom que està escoltant el programa també ha viscut situacions una mica excessives
en aquest terreny, de dir, bueno, però vols dir que és per tant?
I com deia, eh?, torno de nou a recuperar el tema que Andreu Ferran ens parlarà d'un tema incògnita,
però temes sempre rebuscadets i interessants.
Els últims, doncs, era, per exemple, recordo parlar de pel·lícules, grans pel·lícules de la història del cinema,
però inexistents, que no s'havien acabat de rodar, per exemple, un tema que et deixa així parat.
I, guaita, ja entra el Joan Morros aquí amb tota la seva parafernàlia, amb la maleta, amb la motxilla, amb l'abric,
clar, és que avui plou, avui plou, i és més difícil arribar a l'emissora que normalment.
Així que aquesta primera part ja més o menys l'estem fent, aquest pròleg,
després parlarem de les pel·lícules que han vist ells, perquè jo no he pogut anar al cinema,
i els que sentiu habitualment aquest programa sabeu que a mi em costa trobar el camí al cinema,
és com allò, com aquella pel·lícula que vam comentar fa temps, el camí més llarg per tornar a casa,
doncs per mi és el camí més llarg per arribar al cinema, és que és molt complicat arribar al cinema,
segons com organitzes la vida.
I després, doncs, parlaran ells de les pel·lícules que han vist,
i tindrem una tercera part, o segona, no sé, no sé com estarà catalogada,
on l'Andreu Ferran es parlarà d'aquest tema sorpresa,
i nosaltres anirem parlant de totes les pel·lícules que tinguin a veure amb aquest tema.
I, efectivament, ja veiem com van entrant, de mica en mica,
encara així de circumstàncies, no de pomes sagres,
però sí de dir, bueno, la pluja m'ha fet arribar d'aquesta manera,
traient-se les xaquetes, i ja tenim a dins de l'estudi
a tres persones més, que em sembla poc, però no ho és,
a tres humanots, ombretones, que són el Joan Morros,
que està aquí ja amb ganes de parlar,
amb l'Andreu Ferran, que està preparant els papers
per no deixar-se ni un punt ni una coma,
i el Joan Sardà, també ja col·laborador indispensable, habitual i setmanal,
d'aquests Sense Condicions de Ràdio d'Esverg,
i ells, com que no saben del tot aquest pròleg com acabarà,
doncs estan intrigats pensant què haurà dit el francès en tota aquesta estona
fins que arribàvem.
Doncs com sempre, moltes coses.
Què tal, nois? Què tal, companys? Com esteu?
Bona nit a tots, als oïdors, i demanem disculpes,
però com deia algú que, amic nostre,
que diu, en els països mediterranis, quan plou, les coses no funcionen.
I, bueno, no som com els països nòrdics,
que tenen més costums d'estar adaptats a les circumstàncies especials,
i avui hi havia un col·laps absolut de la circulació,
veníem els tres amb el mateix cotxe,
i ens hem quedat penjats, pendents d'una cua immensa,
que no avançava de cap de les maneres, ho sento, eh?
Però no som tan freds, tampoc, com els escandinavs.
No, no, som càl·lids, som bona gent, som bona gent.
Bueno, això ja és discutible, com tot,
però sí, diguem que, de vegades, podem ser bona gent o podem no ser-ho.
Som bona gent.
Depèn del moment.
Efectivament, no sé què és el que has explicat tu per començar,
però avui tenim un convidat, a més a més dels que ja ha presentat,
que són els habituals...
Tots estan presentats ja.
Andreu Ferran ja ha dit 3 o 4 vegades que vindria,
que tindríem tema sorpresa,
que no hi ha hagut cap espòiler en tota la setmana,
no tenim ni idea de què ens parlarà.
Exactament, exactament.
Si normalment ens sorprèn l'Andreu, avui ja...
Avui ja serà massa.
La sorpresa personificada.
Jo penso que per començar,
per explicar una mica les pel·lícules que hem vist
i el que recomanem, etcètera, etcètera,
podríem donar-li la veu al Joan Sardà,
que sé que n'ha vist moltes per estrena.
Espera, espera, Joan, perquè he avisat els oients
que la primera part, el pròleg, que jo estava encarregat de fer,
parlaríem d'un tema,
que és un tema que a mi m'amoïna especialment.
És el tema...
Fem cinc cèntims, eh?
I jo ja el posaré com a tema
per la segona part o la tercera part,
de la temporada, que són els spòilers.
Jo estic fart, ja.
De la cultura aquesta que tothom,
ai, no, no em diguis això,
ai, però espera, ai, qual...
Però si et dic això, t'emprenyaràs?
Bueno, va, ja n'hi ha prou.
Digue'm el que vulguis, tu.
Explica'm el que sigui.
Explica'm el final d'Star Wars.
L'altre dia vaig aconseguir
que una persona m'expliqués el final,
que no l'he vist mai,
no he vist ni un capítol, de Lost.
Recordeu de Lost, no?
Que tothom, ah, com acabarà?
Doncs mira, ho va explicar tranquil·lament.
i no ha passat res.
No s'ha esquinçat cap textura
ni cap teixit d'aquest univers
en el que vivim, no?
No ha passat res.
I l'altre dia, el dissabte,
em van explicar tot, tot,
al final, al començament,
d'aquesta Rock One,
de l'última part d'Star Wars.
No ho sé, jo continuo vivint tranquil.
Bueno, ja n'hi ha prou dels spòilers.
Com ho veieu vosaltres?
No, o s'ha de mantenir?
No, no, penso...
Bueno, penso que només val la pena
no explicar-lo,
quan de fet és una clau important
de l'interès de la pel·lícula.
Perquè, si, per exemple, una pel·lícula...
Per donar exemple, una pel·lícula de Hitchcock
o una pel·lícula policià
que encara no saps qui és l'assassí,
si tu al principi de la pel·lícula
ja dius qui és l'assassí,
doncs clar, possiblement,
l'interès que pugui despertar
aquella història, aquella novel·la,
aquella pel·lícula,
doncs la mates una mica, no?
Però fora d'això...
Si és important,
si l'únic important, diguéssim,
és que sàpigues qui és l'assassí o no,
és que la pel·lícula no té massa gràcia.
Perquè la gràcia és saber-ho
des del començament
i llavors que t'ho vagin explicant
amb una, no sé, ho dic, per exemple...
Això depèn dels gustos.
Hi ha gent que sí,
que li passa això que dius tu.
De l'art cinematogràfic.
Jo sempre dono com a exemple
a Sansef Boulevard, no?
Que des del començament
veus allà que el protagonista
està mort en una piscina.
I la pel·lícula és increïble,
vull dir, és brillant.
A cada moment et sorprèn
el que t'estan explicant
i com t'ho expliquen.
Vinga, ballar, home.
Perquè a tu, Francesc,
t'agrada la trama.
Tu en disfrutes?
L'Urdit també m'agrada força, eh?
La trama...
Jo estic amb el Muñoel
que deia que la cosa així,
en plan surrealista, no?
Que deia que la cosa millor
seria entrar en el cine
sense saber què vas a veure.
Jo trobo que això
és prou interessant.
Però, esclar, avui dia,
amb tota la publicitat que hi ha
i tot, això és gairebé impossible.
Aleshores, recordo que
en la publicitat de Psicosi
de Hitchcock
es posava explícitament
que ningú expliqués
el final de la pel·lícula, no?
Perquè era important
que la gent anés
sense saber
de què anava la pel·lícula.
Perquè, si no,
és que no tenia cap gràcia,
realment.
S'està sentint malament
i ara canviem de micròfon
i ara sembla que se sent millor.
Perfecte.
Bé, doncs això que deia,
que això
evidentment
no s'ha d'explicar
a la pel·lícula.
Ni al final,
ni res, no?
La gent
es pensa
que sap de cine
i llavors expliquen
la història,
però jo penso
que no,
que no cal.
Vull dir,
que has d'anar
una mica en blanc
a veure què et proposa
l'autor.
Jo estic d'acord amb tu,
especialment perquè tinc
la sensació sempre,
que si vaig al cine
no sé res de què va,
no sé res de res,
i llavors ho descobreixo
tot allà.
En aquest moment
disfruto molt més
que si m'han dit alguna cosa,
m'he creat unes expectatives,
jo noto que a mi
les expectatives
són frustrants
perquè allò no és
el que realment...
Exactament.
Si no sé res,
ho descobreixo jo.
jo recordo moltes vegades
que m'ha impressionat molt
la famosa pel·lícula
La Mujer del Quadro
del Fritz Lang,
que acabava amb una frase
dient
per favor,
per favor,
no dieu res
del que passa
en aquest final,
és a dir,
perquè insistia
que li semblava
que allò era molt contundent
en funció
que la pel·lícula
tingués una activa.
Jo, per tant,
no estic en contra
dels espòilers,
no estic en contra,
això coincideix amb ell,
però penso que
preservar
aquesta descoberta
sí que és important.
És a dir,
que tu matis
la descoberta possible
que pugui fer
un espectador
en el cine,
a mi em sembla
que això
li treus
al director
el que escriu
un guió,
etcètera,
juga amb això,
juga amb la sorpresa
que puguis causar.
Si tu aquesta sorpresa
la desvetlles,
doncs clar,
li mates un dels elements
que ella ha creat,
és a dir,
ella ha creat justament
per sorprendre.
Jo estic segur
que el Fritz Lang li és igual,
que la persona sàpiga
el que passa al final...
No, no,
no li era igual
perquè ho deia.
No, no, no,
perquè allò ho va posar
algun productor.
No, no, no.
Jo estic convençut.
No, perquè mira,
si saps el que passa,
tens des del començament
la informació
del que passa
a la dona del quadre,
doncs ho vius
d'una altra manera,
ho vius
amb una intensitat diferent.
És allò que es diu,
ai, és que he tornat
a veure la pel·lícula
i m'ha semblat
més fascinant encara.
Doncs és això.
Vull dir,
a veure,
és que si no,
la vida al final
és un espòiler.
No podem parlar de res.
Jo diria,
no, no,
jo estic d'acord
que ni todo ni nada,
o sigui,
no, no,
però que preservar
aquesta idea
de que haut
a l'espectacle...
Jo,
t'ho dic sincerament,
jo vaig molt al cine,
ja ho sabeu,
m'agrada molt,
fa molts anys
i tota la vida,
i quan n'he disfrutat més
és quan no sabia res,
veig una pel·lícula
i dic,
hòstia,
em quedo sorprès
del que he vist.
Si sé massa coses,
em perjudica.
A mi em perjudica.
Això és la sensació
que jo tinc,
ara.
No té per què ser la mateixa.
A mi em va passar
amb el Club de la Lluita,
concretament,
que em van explicar
el que li passava al personatge,
sabeu allò que
en un moment determinat
comença a trontollar
la seva cara
i això té un significat,
no?
Llavors,
quan m'ho van explicar abans
vaig entendre-ho,
és que si no,
jo estic gairebé segur
que no hauria sabut
què passava
i llavors vaig dir,
ai,
que interessant,
tu,
llavors ja ho anava
connectant tot,
no?
No,
el que passa és que,
el que també es passa
és que,
millor,
amb uns que com a mi,
doncs ens interessa molt
aquesta descoberta
i a mi a tu,
t'interessen altres coses.
Per exemple,
una cosa que,
digui'm això
que estem dient ara,
és que hi ha pel·lícules
que és veritat,
que tot i saber,
perquè d'entrada
ja t'ho diuen,
doncs el que passarà,
un cas seria,
com has dit tu,
el Crepúsculo de los Dióces
i l'altre seria,
per exemple,
molt recent,
el Suli,
del Linnisburg.
Què passa amb el Suli?
Va, explica'm.
El Suli?
No, el Suli,
d'entrada,
tu ja has llegit el diari,
tu saps que és un cas
d'un aterratge
i que tothom ho ha vist
i tothom sap el que passarà.
Exacte.
És un fet real
que tothom coneix.
Llavors ja has de trobar
la gràcia.
Però a la pel·lícula,
et confesso,
et confesso que això
li dóna la volta
d'una forma meravellosa.
Llavors,
per tant,
no estic en contra ni no,
però penso que a mi,
personalment,
prefereixo que no m'expliquin
masses coses
quan vaig a una pel·lícula.
Perquè si me les expliquen,
em condicionen.
En el fons em condicionen.
I prefereixo no anar a condicionar.
I no vols condicions,
com el programa,
sense condicions.
Sense condicions.
Joan.
Jo trobo que una de les gràcies
de les preestrenes
que es fan per la premsa
i tal,
és això,
que no saps
de què va la pel·lícula.
Sí, senyor.
I llavors,
vull dir,
per exemple,
avui que hem anat a veure
l'última de l'Escorcese,
doncs jo havia llegit
que era una producció en Mèxic
i era aquesta la dada
que tenia.
I llavors,
quan he començat a veure
que allò passava al Japó,
ja està,
ja,
ja,
ja la referència
que tenia
ja no em servia
per res.
Vull dir,
després,
la pel·lícula
és el que és,
no?
Però vull dir,
la sorpresa
ja mal adonada.
Resulta que passava
al Japó
al segle XVII.
Sí, senyor.
I en canvi,
jo,
llegint
que era una producció
de Mèxic,
pensava
que passava
en el moment actual
i que seria
de tiros
amb mexicans.
No hauries d'haver dit
res d'això.
O de fronteres
o del que sigui,
no?
Encara li has tret
de molta gent que ja no tindrà
aquesta sorpresa
quan arribi al cinema.
en tindrà un altre
de més desagradable
veient la pel·lícula.
En tindrà un altre.
A mi m'agrada molt
el que ha dit el Joan
perquè és que realment
si ens posem
si ens posem estrictes
els primers que fan
un espòiler
són els crítics.
Sí, sí, sí.
Perquè no t'ho explicaran
al final.
Un cop has llegit
la crítica
ja estàs una mica
t'escondicionat.
I fins i tot
quan has vist
l'anunci
de la pel·lícula.
Perquè ja veus
com van vestits
els personatges
i ja saps
una mica
i ja està.
Ja tens informació
massa.
Tens massa informació
quan vas a veure
una pel·lícula.
Estic d'acord.
Jo també.
De dues maneres
en Joan
després podem parlar
de l'escorsés
que hem vist
i jo també he anat
amb ell aquest matí
a Perola
però preferiria
que expliquessis abans
de les altres dues
o tres que has vist.
Sí.
A veure
jo el que volia dir
és que
està bé
que parlem
de les novetats
perquè
bé
per això
precisament
perquè són novetats
però
o sigui
jo vull dir
que des del dimarts passat
que vam fer el programa
jo he vist
set pel·lícules
he anat
a dues exposicions
que tenen relació
amb el cine
he estat
en una cloenda
d'un festival de cine
particular
un festival de cine
que es diu
inclús
i que era
sobre pel·lícules
de gent
discapacitada
i he vist
un curt
en una exposició
a més a més
aquesta tarda
que
aquest matí
he vist
una de les set
pel·lícules
que he dit
però aquesta tarda
m'he fet
un programa
de curts
en un centre
cultural
que no direm
per no fer propaganda
sí home sí
no no el direm
per no fer propaganda
no t'ha agradat
però vull dir
he vist
em sembla
que cinc o sis curs
és a dir
que aquí
marxem
marxem
et deixem sol
aquí
no
no vull
no vull parlar
de totes aquestes pel·lícules
ni molt menys
no ho explico per això
ho explico
perquè aquí
prioritzem
les novetats
però a vegades
el més important
està fora de les novetats
sí senyor
de totes maneres
novetats
les innocentes
és una pel·lícula
dirigida
per la francesa
Anne Fontaine
basada en un fet real
la pel·lícula
és coproducció
polonesa
francesa
és
passa
en el desembre
del 45
és a dir
després de la segona guerra mundial
i
està treta
d'un llibre
com bé dic
basat en fets reals
el llibre
està escrit
per una
metgesa
de la creu roja
francesa
el que va passar
aquí
hi ha possible
spoiler
això de l'espoiler
també és que a la gent
els agrada la paraula
no?
vull dir que no saben
què vol dir spoiler
en anglès
i llavors
ara
ho han agafat
com xafar el final
d'una pel·lícula
o xafar el tema
i ja està
i els agrada
la paraula
perquè la paraula
és molt maca
en català
no resultaria
tan
tan atractiva
però
en anglès
ostres
dir spoiler
dius
carai
noi
perquè en català
és cool
és cool
en català
dius
xafar la guitarra
i
xafar la guitarra
i quedes
com un pagès
amb barretina
però dius
spoiler
i quedes
la mar de cul
per dir-ho així
i bé
doncs
aquesta pel·lícula
parla
dels efectes
de la guerra
és a dir
ja sabem
ara criticaré
l'exèrcit
perquè és una
de les meves
debilitats
ja sabem
que un premi
en els soldats
que van
en una guerra
és poder violar
a dones
aleshores
si el premi
aquest consisteix
en violar
monges
ja és premi
doble
no?
aleshores
doncs
la història
és que
primer els alemanys
i després els russos
quan entren a Polònia
van a un convent
de monges
i
violen a totes les monges
i llavors
n'hi ha set
que queden embarassades
en un sol convent
això
fa
que
hi hagi
un problema
enorme
estem
a l'any 45
aquestes
monges
més o menys
estan
isolades
no són
ben bé
de clausura
però
estan
bastant isolades
aleshores
elles
no saben
ni assistir
a un part
i
els n'hi venen
set
aleshores
hi ha una monja
que s'escapa
del convent
i va
fins a un
lloc
de la Creu Roja
Francesa
a demanar ajuda
perquè hi ha una monja
que està a punt
de parir
i no saben
què fer
llavors hi ha una metgesa
que és aquesta
que explica
la història
que ajuda
a anar a les monges
tot això
bé
doncs
és un fet real
és una novel·la
és
però
vull dir
ho han fet
d'una manera
treballant-ho
com un film
de qualitat
massa qualitat
perquè és un tema
realment escabrós
i l'han volgut
envellir
han fet
una fotografia
en color
així
molt delicada
la pel·lícula
està plena
de cants religiosos
d'aquells
molt macos
per endolcir
tota
el
i llavors
l'única cosa
que vaig trobar
interessant
és l'actriu
Agata Kulesa
l'actriu polonesa
que és un actriu
que a mi em té
em té
fascinat
fascinat
encandilat
etcètera
vull dir
és una grandíssima actriu
sortia a Ida
Ida
que era una pel·lícula
polonesa
també de monjes
que allà
molt bona
allà no feia de monja
la Gata Kulesa
sinó que feia de la tieta
de la novícia
he vist i m'ha agradat molt
la tieta
i aquella tieta
bueno
aquell paper era increïble
i ara l'han posat
de mare superior
a del convent
ja vull dir
perquè
jo penso que
la idea
l'han tingut
a partir d'Ida
que és del 2013
em sembla
i van dir
bueno
ara farem una pel·lícula
amb aquesta actriu
que és molt bona
però la farem amb colorins
i la farem amb musiqueta
i la farem no sé què
aquella era en blanc i negre
i molt
molt seca
molt com una pel·lícula
dels anys 60
de l'est
doncs
van dir
no no
ara ho farem bé
ara ho farem amb colorins
i tal
i bueno
ha quedat el que ha quedat
vull dir
jo penso que
el preciosisme
aquest
doncs
no
no acaba de lligar
amb el tema
ara que
en fi
que no m'hagi agradat
a mi
no vol dir
que
no m'hi hagi agradat
que agradarà
a molta gent
llavors
anem amb una altra pel·lícula
també de preestrena
Contratiempo
és una producció
de 3 media
amb això
ja estem dient
el 70%
del que hauríem de dir
Antena 3
té la seva manera
de fer les coses
el que era interessant
aquí
és que
el director
era l'Oriol Paulo
que
va ser
un dels responsables
de la sèrie de TV3
Nit i Dia
que era una sèrie
que estava molt ben feta
junt amb el Manuel Luerga
que va dirigir
la majoria
dels capítols
l'Oriol Paulo
era el guionista
i també va dirigir
un capítol
em sembla que l'últim
i havia fet
l'anterior llarg
metratge seu
va ser El Cuerpo
que no estava
que no estava gens malament
era un líder
prou respectable
amb el Coronado
i alguna gent
el Coronado
torna a sortir
al contratiempo
perquè si no surt
el Coronado
també sortia
Nit i Dia
el Coronado
en fi
no sé
l'Oriol Paulo
i el Coronado
deuen tenir
una empresa
conjunta
una
sí
el que sigui
una joint
una venture joint
com que estem
amb això
de l'espoiler
doncs ara
en direm
una venture joint
en comptes de dir
una societat
encomandita
bé
doncs
el més interessant
per mi
és que
la pel·lícula
funciona molt bé
en quant a tècnica
perquè l'Oriol
Paulo
és un mestre
amb una tècnica
moderna
i tot això
i dona un resultat
molt espectacular
però també
el guió
és un continu
de girs
de guió
que
bé
al final
dius
bé
aquí han estat
marejant la per diu
explicant la mateixa història
des de diversos punts de vista
una altra vegada
l'efecte Raixomont
però
bé
l'efecte Raixomont
multiplicat
el refecte Raixomont
al quadrat
és la història
no?
valde
valde
i llavors partint d'un adulteri
que això
un altre dia
no hauríem de parlar
en el programa
perquè hi ha tantes pel·lícules
que parlen d'un adulteri
vull dir
és que interessa
a la gent
l'adulteri
no sé
jo no acabo d'entendre
però
el 60%
de les pel·lícules
si no més
parteixen d'un adulteri
i llavors
com que
aquests adulters
es troben
en un accident
de trànsit
i llavors
ho han d'amagar
perquè si no
no
es descobriria
es descobriria
el pastís
perquè tots dos
estan casats
per la seva banda
i tots dos
són adulters
entre ells
doncs aleshores
doncs han d'amagar
un cadàver
a la manera de Hitchcock
també
amb una
amb una llacuna
com amb una pel·lícula
de Hitchcock
que em sembla que era
psicòsis
psicòsis
exactament
sí
em sembla que fins i tot
copien el pla
de psicòsis
del cotxe
enfonsant-se
entrant a la llacuna
no?
és molt Hitchcockiana
la pel·lícula
però
però
amb un guió fluix
exagerada
exagerada
el guió
estan molt bé
les actrius
l'Anna Wagener
que és una gran actriu
per mi
i la Bàrbara Lenni
que és
per mi
meravellosa
últimament
també ha fet
Maria i los demás
no l'he vista
m'han dit que està molt bé
Maria i los demás
és extraordinària
la vull veure
i la Bàrbara Lenni
està molt bé
la Bàrbara Lenni
està bé
en qualsevol pel·lícula
vull dir
a vegades
hi ha pel·lícules
que només cal veure-les
perquè hi surt
la Bàrbara Lenni
vull dir
que és una meravella
però després
no sé
vull dir
per exemple
passa a Barcelona
però tu veus
una Barcelona
que
que podria ser
xicau
vull dir
perquè només
ensenyen la part
del 22 arroba
amb el
sempre
amb el
gratacels
de la Torre
Bar
en primer
terme
en primer
terme
i bé
és una
Barcelona
que en fi
que està
retratada
tota
des d'unes autopistes
vistes des de dalt
i tot
molt ben fet
molt tècnic
i tal
però que no
inspira gaire
perquè és una
Barcelona
poc viscuda
etcètera
i bé
aquí ja
deixem
les novetats
i anem
per la
pel·lícula
que a mi
m'interessa
parlar
que és una
pel·lícula
que segurament
no es veurà
ni
no està
segur
que es vegi
en
en sessions
comercials
de moment
s'ha vist
el MACBA
i s'ha vist
la Filmoteca
també s'ha
editat
en DVD
i la pel·lícula
es diu
Tito
The Phantom Monk
és a dir
Tito
el monge
fantasma
és un documental
que l'ha fet
un artista
de Mataró
que es diu
Dani Molleró
que és un
artista
plàstic
que
també
doncs
intenta
fer coses
en cinema
i aquest documental
és una cosa
magistral
és una cosa
molt madura
és una cosa
l'altre dia
parlàvem de
per què el cinema
català
de ficció
no entra
en les qüestions
d'actualitat
i en el cinema
polític
i jo penso
que
el cinema
català
i això ja ho deia
el Miquel Porter
a Serra d'Or
fa molts anys
el cinema
català
el millor
cinema català
és el cinema
experimental
és el cinema
documental
és el documental
de creació
que últimament
es diu
és un galicisme
això del documental
de creació
però és un galicisme
volgut
i el problema
que té el cinema
català
és que el cinema
comercial
no entra
no el sap fer
no té indústria
no acaba
de quallar
en canvi
el cinema
experimental
diguéssim
de Portavella
de l'Isaac
i la Cuesta
del Guerin
de tota aquesta gent
de
el Serra
el Serra
l'Albert Serra
evidentment
aquella noia
que es diu
Álvarez
la que va fer
Mercado de Futuros
i
en fi
tota aquesta
la Neus Ballús
amb la Plaga
vull dir
tota aquesta gent
vull dir
són fenomenals
i van
per tots els festivals
d'arreu del món
i tothom
els té en compte
és un problema
que Catalunya
no tingui
un cinema comercial
que pugui estar
a l'alçada
d'aquest cinema
experimental
que sí que
és de gran qualitat
llavors
el Dani Monlleó
agafa
un artista
com el Tito
el Tito
és un artista
plàstic
és un artista
que va començar
com a perruquer
i llavors
en els anys 80
va començar
a fer escultura
amb cabells
tot molt orgànic
diguéssim
perquè és clar
fer escultura
amb cabells
i ell
es va
interessar tant
pel cabell
que va acabar
construint
una màquina
que era com una mena
de bombo
d'un bombo
enorme
una cosa
cilíndrica
que llavors allà
ell tractava
el cabell
perquè fos
sòlid
i pogués
fer escultures
tallant el cabell
com aquell
qui talla marbre
perquè primer
enganxava els cabells
amb uns metalls
i feia escultures
però després
ja feia
directament
el cabell sòlid
a veure
dels cabells
va passar
els ossos
de cabra
i de cavall
que els anava
a buscar
en el lloc
on
les àguiles
anaven
a buscar
a les cabres
o sigui
les àguiles
agafaven
les despulles
de la cabra
i deixaven
l'escalet
llavors ell feia
amb els ossos
de les cabres
i dels cavalls
i després
de les vaques
feia escultures
i en feia
instruments musicals
és a dir
que muntava
instruments
amb
escalets
d'animals
que havien sigut
menjats
per les
àligues
i llavors
ell hi posava
cordes
i els tocava
amb un arc
aquests escalets
vull dir
l'artista
era bastant
peculiar
i després
es va dedicar
a la pedra
vull dir
tot això
començant a
Barcelona
en una nau
del poble nou
després es va
traslladar
al Madrid
de la movida
després es va
traslladar
a París
es va fer
molt amic
del Miquel
Barceló
i després
es va
traslladar
ara
està vivint
al camp de Tarragona
i justament
on va anar
a viure
al costat
hi havia una pedrera
és a dir
que ara està
fent escultures
de la pedra
però
tot això
vull dir
ell era una persona
que era bastant famosa
sobretot
quan era a Madrid
però llavors
en un moment
determinat
va desaparèixer
va desaparèixer
del món
té un mecenas
que és un important
promotor musical
i li paga
l'obra
li paga el material
li paga tot
i tal
i tot això
s'explica
en el documental
és a dir
l'obra
gairebé
no es veu
però ell
l'està fent
i existeix
i és una obra
gairebé desconeguda
ell havia fet
performances
abans
ell s'estirava
en un taüt
i es cobria
de cucs
i llavors
els cucs
anaven pel seu cos
nu
vull dir
hi ha coses
molt interessants
en la pel·lícula
i per exemple
que hi surti
al Barceló
i que parli
d'un altre artista
en termes al·lusiosos
això és una cosa
és una cosa
que no ha fet
mai al Barceló
i del Tito
ho fa
perquè tots dos
eren veïns
a París
i del Tito
doncs ho fa
i ho fa
d'una manera
encomiàstica
i llavors
el que és curiós
és que
el Dani Monlló
el director
de la pel·lícula
també és perruquer
igual que el Tito
i llavors
ell es va interessar
per un artista
que també era
perruquer com ell
i artista
com ell
llavors
va contactar
a través d'una web
que no funcionava
però al cap
d'uns mesos
el Tito
es va posar
en contacte
amb ell
i llavors
ell va començar
a lligar caps
va conèixer
els amics
que havien donat
suport
en l'obra
del Tito
i acaba
fent
un documental
en el qual
el Tito
apareix
en imatges
d'arxiu
apareix
també
en l'actualitat
però sempre
de lluny
no se li veu
gaire bé
la cara
és a dir
que ell respecta
que l'artista
hagi desaparegut
i
acaba fent
una pel·lícula
que és
fascinant
per ella mateixa
vull dir
que hi has d'entrar
però que
aquesta cosa
d'un artista
que en plena
eclosió
desapareix
del món artístic
i fins i tot
del món social
i que
ell
no està
per ningú
i només
està
per la seva obra
i només
fa aparicions
puntuals
en determinats llocs
doncs
la pel·lícula
vius
exactament
aquesta qüestió
com és
un artista
que
està
en el
mig
de l'ambient
artístic
però que desapareix
i la pel·lícula
en certa manera
també
fa aquesta desaparició
i jo
la recomano
expressament
que quan
algun dia
es pugui veure
a qualsevol lloc
o ve en el DVD
que està editada
doncs que
la gent
els cinèfils
en sentit del deure
doncs que no se la perdin
la farem pel·lícula
del mes
o de l'any
o no
podíem fer-ho
però i a més a més
els curmetatges
que deies que havies vist
en aquest centre cívic
que no vols esmentar
doncs suposo que serà
de tot això
que està muntat
del dia més curt
no
m'imagino
no
perquè el dia més curt
jo he anat en aquest centre
que feien el dia més curt
perquè pensava
que començava a les 5
i resulta que avui
començaven a les 7
i llavors per això
m'he desviat
en un altre lloc
d'aquest centre
i he vist aquests curts
que són
hi ha un menú
de tardor
hi ha diversos menús
que pots veure
en aquest centre
i llavors jo he vist
el menú de tardor
que incluïa
pel·lícules
de
Stan Brakech
i de
Norman McLaren
per exemple
i llavors
també hi havia llargs
però esclar
els llargs
no els he vist
i llavors
he vist
dos curts
de la Chantal
Ackerman
que fa poc
va morir
i que és una cineasta
que jo respecto molt
i que admiro molt
i que m'ha agradat molt bé
Perfecte
moltíssimes gràcies
tota la informació
que estem
estem en una dada
així que puguem
te'n esguro
que la vorem
perquè ens has fet
una explicació
sumament interessant
i no de reados
jo escoltaré el programa
quan arribi a casa
per tornar
a assimilar-ho tot
l'haig de veure
aquesta pel·lícula
jo penso
que podríem portar
el Dani Montlleu
aquí
tu tens possibilitat
d'aconseguir
sí
jo vaig contactar
amb ell
després
de veure
la pel·lícula
i
m'agradaria
convidar-lo
doncs
parlem-ne
avui és l'últim
programa
del trimestre
el gener
dia 10 de gener
comencem una altra vegada
llavors podríem
a partir del 10 de gener
per l'any que ve
jo penso
que podríem
convidar
el Dani
el Montlleu
i que ens parli ell
molt ràpidament
anem molt malament
de temps avui
perquè com que hem començat
més tard de l'habitual
doncs
jo simplement
res
quatre coses
de la pel·lícula que hem vist ell i jo aquest matí
al Texas
que era
passant amb l'estrena del Martín Scorsese
Silenci
aquesta pel·lícula religiosa
que estrenen el 6 de gener
per tant
simplement si voleu comentem
que nosaltres hem sortit bastant decebuts
anàvem amb expectatives
jo no sabia de què anava de veure
jo confesso que he anat allà en blanc
ni sabia que era de Mèxic
no t'han fet espòilers
no m'han fet cap espòilers
si t'haguessin fet algun
potser hauries entès millor la trama
jo què sé
però és que saps què passa
saps quin problema per mi té la pel·lícula
de trama no n'hi ha gaire
és que durant dos hores 40 minuts
dos hores 40 minuts
s'està repetint la mateixa cosa
i no hi ha
vull arribar un moment que
era per dormir-se
t'ho dic en sèrio
era per anar-se'n a dir
escolta
o marxar al cine
perquè no passava res
els actors no estava malament
un dels actors sobretot
a mi m'agradava
el xicot jove
que feia de
sortia el Neil Nelson un moment
però que no sortia res
un paperet de cine
però heu vist Night Train
d'Al Jim Jarmus
que potser és una mica això
allò d'anar
no té res a veure
l'altre dia vam parlar una mica
perquè el Joan va parlar
de l'última pel·lícula
d'Al Jim Jarmus
i li hem de dedicar també
un programa al Jim Jarmus
a banda que acabi la temporada
perquè
en Joan va parlar
del Patterson
que li havia agradat molt
jo també
o sigui l'hem vista
és a dir
jo estic pendents
a veure algunes
de les antigues
per refrescar coses
són una meravilla
per tant en podem parlar
en el seu moment
totes
total que aquí
jo penso honestament
que
jo no ho sabia
perquè m'ho he entrat
aquesta tarda
llegint coses
que es veu que
el senyor Scorsese
és un senyor
que va ser a Escolanet
va estar al seminari
volia ser de jove
cap allà
i aquesta veta religiosa
l'he quedat molt profundament
doncs tal
i llavors
quan fa pel·lícules religioses
a mi no la sensació
que desvaria
que va en una cosa
que ell s'entén
però els altres
no entenem res
del que s'està explicant
o que és tan obvi
que no ens interessa
és a dir
o en cinc minuts
o en cinc minuts
en cinc minuts
n'hi havia un front documental
preciós
doncs bueno
total que hem sortit
al cine molt decebuts
per tant no cal
que ens parlem més
em sembla
si no vols
un comentari tu
perquè si no
no podrà parlar ell
tranquil
tranquil
comenta tranquil·lament
perquè el meu tema
tampoc no està llarg
jo simplement
volia comentar
el meu tema és elàstic
es pot
es quedem molt malament de temps
jo volia dir
sabeu que cada setmana
expliquem una mica
les pel·lícules de televisió
que poden ser interessants
aquesta nit
en fan una
a TV2
que és dos atracadors
una pel·lícula espanyola
que sembla ser que és interessant
jo no l'he vista
però és interessant
el dimecres
fan a les 22 hores
a canal Hollywood
Master and Commander
que és una pel·lícula
del Peter Buyer
que havíeu dit
que era francament
molt bona
molt bona
sí, sí
el dijous
a EMC
a les 12
a les 22
fan origen
divendres
fan intocable
una pel·lícula
molt comercial
francesa
que va funcionar molt bé
que ho fa 3 o 4 o 5 anys
el dissabte
a TV3
a les 22
perdona
em sembla que han fet
ara fa poc
un remake americà
podria ser
imagina
podria ser
sí, sí
algú he sentit
el que faltava
el que faltava
sí, sí
el dissabte
fan una TV3
una del
Woody Allen
que a mi personalment
m'agrada molt
a les 22 hores
fan Midnight in Paris
el dissabte a TV3
i el diumenge
també a TV3
fan una cosa
que si algú no l'ha vista
val la pena veure
que és
Mi sueño d'elis
del John Gray
amb la Marianne Cotillard
que està esplèndida
i molt bé
però jo voldria
relacionat amb el món del cinema
parlar de dues coses
molt ràpides
que m'han arribat
que són
francament
interessants
són dues exposicions
que s'estan fent
en aquest moment
una és
titulada
Art i cinema
120 anys
d'intercanvis
que es fa
a Caixa Fòrum
des del dia 16
o sigui
des d'aquesta setmana
fins a finals
d'abril
aproximadament
que és el voltant
és a dir
si llegim una mica
com la presenten
diu
mostrar
aquesta Art i cinema
120 anys
d'intercanvis
mostrar
els vincles del cinema
amb la resta de les arts
i les seves influències
mútues
és el principal propòsit
d'aquesta exposició
que ha estat organitzada
a partir d'una selecció
d'obres procedents
de la col·lecció
de la Cinematec Francesa
que es complementa
amb peces cedides
per les institucions
museístiques
espanyoles
i franceses
va començar
per venir aquí
aquest portal
de la Cinematec Francesa
va explicar
quin interès
tenia això
i penso que val la pena
veure-ho
és una cosa
que a més a més
es fa
amb
hi ha visites
de família
visites concertades
hi ha moltíssimes coses
d'aquestes
i l'altra cosa
que també
el Joan
també m'ha parlat
aquest matí
i que penso que val la pena
és que des d'aquesta setmana
estaven fent
al Cinema Esverdi
la mostra del cinema italià
de Barcelona
i acaba
aquesta setmana
no sé quin dia
aquesta setmana acaba
però potser val la pena
també tenir com a coses
informatives
pels nostres oïdors
que això
acaba demà
doncs molt bé
jo no vull dir res més
prefereixo que passar
al tema
perquè ja ha quedat
com ens aprofitem
que és elàstic
el tema
el tema és elàstic
és elàstic
no sé si és elàstic
no, jo no
jo no
m'hi posaré aviat
però no
elàstic no ho soc
no, aviam
ara donarem un salt qualitatiu
perquè després de parlar
de coses
jo penso que molt profundes
i molt
molt interessants
anem a saltar cap a
un tema
diguem que és cine
també
però que és més
ficció
és més de ciència ficció
és més d'entreteniment
com que aquesta
ara fa poc
han estrenat
Rock One
que és una
de les històries
una de les pel·lícules
de l'univers
Star Wars
ja l'has vist
Andreu?
no
jo tampoc
però la sé sincera
i m'agradaria
anar-la a veure
el fenòmena
no és que vulgui
fer publicitat
del cine
però penso que val la pena
anar
amb aquell cine
a veure-la
però jo
us explicaré
d'on ve el tema
perquè hi ha una història
al darrere
i és que
no fa gaire
fa un parell o tres anys
vaig tornar a veure
per televisió
i de casualitat
una pel·lícula
que
en el seu moment
va ser molt famosa
i jo penso que és
un dels clàssics
de cine
de la segona guerra mundial
que és
Esquadró 633
que té una banda sonora
que si el Francesc
la troba
que és superràpid
amb això
si la sentiu
segur que direu
ah
aquella pel·lícula
pel títol
la gent no acostuma a recordar
és una pel·lícula
de la segona guerra mundial
i és una pel·lícula
en la qual
no us explico la trama
us explico al final
perquè al final
és la part
i en
spoiler
al final
és la part
que jo penso
que val la pena comentar
perquè entendreu
per què ho comento
en aquesta part
uns avions
han de bombardejar
una central
on els alemans
estan fabricant
aigua passada
per fer la bomba atòmica
doncs l'èxit de la missió
pot canviar
la direcció de la guerra
com acostuma a passar
amb aquestes pel·lícules
de la segona guerra mundial
doncs bé
els avions
que bombardejen
han d'entrar
per un fiorn noruec
han d'anar
tota l'estona
a dins del fiorn noruec
fins que arriben
a la central
que està al final
de tot
i han de llançar
la bomba
just a sobre
d'una roca
que hi ha
perquè la roca
caigui sobre la central
i
destrossi
totes les instal·lacions
alemanes
llavors
no sé si us sona
això
però és
exactament
el mateix final
que la pel·lícula
A New Hope
una nova esperança
de la guerra
de les galàxies
quan entren
a dins
de l'estrella
de la mort
i han d'anar
per allà
fins a arribar
a un lloc
on hi ha un forat
i han de
tirar la bomba
justament
amb aquell forat
i ara
el francès
ha trobat
la sintonia
de la pel·lícula
és una de les millors
bandes sonores
de pel·lícules
bèl·lices
de la segona guerra
mundial
a mi
penso que és una
de les més bones
i has donat
una mica
per mi
en el clau
que no sé si va
per aquí
el teu tema
però en el fet
que aquesta nissaga
i en general
el cinema comercial
però la nissaga
sobretot
l'última part
i aquesta última
que ja dic que me l'han explicat
fil pel rand
tot i que no l'ha vista
doncs és un
és una combinació
de molts elements
d'altres pel·lícules
és a dir
que no hi ha ni una cosa
original
ai diu que sí
diu que sí
vaig a fer la foto
mentre desenvolupa
aquest tema
va guai
perquè en realitat
el George Lucas
que va
ha vist molt cine
com tota aquesta
fornada
de directors
com el
Steven Spielberg
el Scorsese
i el Scorsese
i que han vist
han vist tots
un determinat
tipus de cine
moltes coses
que surten
a Guerra de Galàxies
en realitat
són coses
que han anat
prenent
de diferents
pel·lícules
i que segurament
molta gent
i especialment
la gent jove
que potser
no ha arribat
a veure aquestes pel·lícules
perquè avui en dia
no es passen
ni tan sols
per la televisió
desconeixen
absolutament
però és que hi ha
un munt
de pel·lícules
que han sigut
han proporcionat
coses
a la Guerra
de les Galàxies
una d'elles
és aquesta
Esquadrón 633
que dona
de fet
li dona
el final
a la primera
pel·lícula
que va sortir
de Star Wars
però hi ha
una llista
que ha fet
una petita
compilació
i
inclús us diria
que segurament
vosaltres
si heu vist
la Guerra
de les Galàxies
que podria ser
que no
però que potser
vosaltres
fins i tot
podeu trobar
alguna
altra pel·lícula
que no és
alguna pel·lícula
que dius
per exemple
la Guerra
de les Galàxies
també ha begut
bastant
d'Akira
Kurosawa
tots aquests
directors
han vist
totes les
pel·lícules
d'Akira
Kurosawa
i han agafat
moltes idees
per exemple
han agafat idees
de Dersu
Zala
Dersu Zala
és una pel·lícula
boníssima
d'Akira
Kurosawa
en la qual
hi ha un moment
que el caçador
Dersu
i el capità
soviètic
es topen
amb una tempesta
de neu
i han de fer
un refugi
sota el qual
s'han d'amagar
i ho fan
amb branques
van posant branques
una sobre l'altra
fins que
construeixen
com una mena
de petit refugi
i allà
poden sobreviure
a la tempesta
que és dantesca
doncs bé
aquesta mateixa escena
surt
a la segona pel·lícula
que vam fer
d'Star Wars
quan els dos
herois
el Han Solo
i el Luke Skywalker
es troben
a mig
d'un planeta
gèlid
i han d'intentar
sobreviure
durant la nit
llavors
maten
amb una bèstia
de càrrega
i la buiden
de bodells
i es fiquen a dins
per intentar
trobar refugi
o sigui
hi ha moltes idees
d'aquest tipus
hi ha moltes
idees
de l'Star Wars
que en realitat
venen
de les pel·lícules
que es feien
als anys
40 i 50
serials
sobre temes
de ciència-ficció
o sobre temes
d'aventures
en els quals
es plantejaven
històries
aquests serials
històries
de
bueno
això
de ciència-ficció
d'aventures
fantàstiques
algunes
i aquests serials
eren pel·lícules
eren pel·lícules
que duraven
una hora
una hora i mitja
i que hi havia serials
que
eren constituïts
per dotze pel·lícules
i tot
llavors la gent
anava al cine
i anava seguint
en el cine
anaven seguint
totes les pel·lícules
que s'anaven fent
clar
això recorda
de fet
la guerra a les galàxies
la guerra a les galàxies
és això
és un gran serial
és una gran història
sobre un món
un univers
en el qual gira
avui en dia
aquestes pel·lícules
ja no les podem veure
perquè no les projecten
enlloc
jo recordo encara
haver-ne vist
algun
els dissabtes
al matí
a televisió espanyola
que n'havien projectat
algun
d'aquests serials
moltes idees
d'aquests serials
estan incorporades
a les galàxies
per exemple
les pel·lícules
de Flash Gordon
van treure
moltes idees
com per exemple
la trama aquesta
de la primera pel·lícula
en la qual
el Han Solo
i el Luke Skywalker
es disfressen
de soldats
de l'imperi
entren a dins
de l'estrella
de la mort
i intenten
rescatar la princesa
està tret
literalment
d'una pel·lícula
que és
Flash Gordon
conquereix
l'univers
o sigui
tal com raja
així
exactament
la vestimenta
de Darth Vader
està treta
d'un altre serial
també
la màscara
que porta
el Darth Vader
que necessita
per respirar
també està treta
d'un serial
i hi ha
un munt d'elements
que vas veient
que en realitat
els han tret
de tota aquella
font
d'històries
i d'aventures
que aquests directors
o aquest concretament
el George Lucas
va veure
quan era jove
quan era nano
i llavors
jo el que us recomanaria
si algú vol aprofundir
una mica més
en aquesta història
és que
a través d'internet
trobareu molta informació
perquè ja sabeu
que hi ha molts friquis
en aquest món
i llavors
hi ha molta gent
que penja
aquesta informació
i nosaltres no ho som
de friquis
no, no, jo no
una vegada
m'ho van dir
a veure
que aixequi
el sable láser
que no sigui friqui
però és això
doncs
doncs
trobareu
un munt d'informació
i hi ha bastants
per cert
que abans parlàvem
de documentals
hi ha bastants
bons documentals
que ens parlen
sobre
justament
l'origen
de tot aquest
univers
Star Wars
d'on van treure
aquestes idees
i com les han
anat elaborant
i el que jo diria
que és
més interessant
no més del que has dit
perquè ho has dit
amb una precisió
tan gran
que ha estat
un plaer sentir-te
Andreu
però
el que pot ser
encara més
el fet
que sigui extrapolable
tot això que dius
el cinema comercial
en general
és a dir
el cinema comercial
és això
és el que agafa
les grans idees
que plasmen
en un moment determinat
els creadors
els que
tothom
després diu
però és que això
jo no ho puc veure
de cap manera
perquè jo què sé
fa cinema
en blanc i negre
o perquè
fa un cinema
que és tan lent
i resulta que tot això
després s'agafa
i es posa
en una pantalla
en un guió
en una sèrie
de guionistes
que han vist
tot aquest cinema
de culte
per dir-ho així
i llavors
tothom s'ho empassa
tothom s'ho empassa
i a més a més
ho hem de veure
per obligació
has d'anar a veure allò
i alguna vegada
ho havia preguntat
a una gent
quan s'havia fet
aquella segona tongada
de tres capítols
després dels tres primers
que es van fer
el que serien
les preqüeles
que eren
l'episodi
un, dos, tres
i tota aquella història
llavors jo li preguntava
a alguns amics
per què voleu anar a veure
aquesta pel·lícula
perquè s'ha d'anar a veure
i dic
hòstia
jo que dic
quina resposta més bèstia
hi ha coses
que s'han de fer
en aquest món
hi ha coses
que estem obligats
i si no les fas
i a més realment
et mostra
que aquesta gent
que fan aquestes pel·lícules
tan comercials
i que són tan taquilleres
aquesta gent
ha vist molt cinema
o sigui
si aconsegueixen
fer aquestes pel·lícules
tan bones
és perquè veuen
de la font
original
d'alguna manera
fixeu-vos
fixeu-vos
que fins i tot
hi ha una anècdota curiosa
perquè en una
de les últimes pel·lícules
d'Star Wars
la parella
feta per l'Anna King
i la princesa
que són
diguem
dos dels protagonistes
hi ha un moment
que es retiren
amb una
amb una mansió
que es diu
Bariquino
Bariquino
sí
que és
el mateix nom
que té la mansió
on el doctor Zivago
i la seva família
es refugien
després
de
de la revolució
no?
quan ho estan passant malament
i han de marxar
doncs es refugien
amb una mansió
que tenen
perquè tenen
però són una família rica
era una mansió
d'estiu
que van a passar
els estius
i allà
és exactament
el mateix nom
llavors
en fi
jo
jo estic d'acord
amb el francès
o sigui
quan veus pel·lícules
aquestes
el que has d'anar a fer
és a veure
immediatament després
les pel·lícules
que han donat
aquestes
el que passa és que
a part dels títols
de crèdits
haurien de posar
tota la llista
de referències
que hi ha
perquè la gent
anem apuntant
i dic
a qui han agafat això
a qui han agafat allò
altra
ja són prou llargs
els títols de crèdits
serien interminables
no en puc resistir
perquè
és molt veritat
tot el que has dit
perquè realment
això és allò
que dèia Eugeni d'Ors
que tot el que no és
homenatge és plàgic
i que
en fi
vull dir
es copien
els uns als altres
però d'una manera
descarada
i això sobretot
passa també
en les sèries de televisió
que agafen
de tot arreu
de tot arreu
agafen del teatre
de la novel·la
del cinema
d'altres sèries
de televisió
a vegades
veient el Soprano
vull dir
és que
bueno
veus
que el senyor
aquell
el creador
de lo Soprano
veus
exactament
que li agrada
molt Buñuel
perquè
a veure
la qüestió
del
sobretot
Tristana
perquè la qüestió
de l'amistat
de la dona
del Soprano
del Toni Soprano
amb el capellà
allò és Tristana
pur
i allò
de la russa
que té
una cama
artificial
bueno
és que
a mi que no em diguin
però vaja
és la Tristana
deixant la cama
damunt d'una cadira
fins i tot
fins i tot
el final de la sèrie
és absolutament
Buñuel
la que hi fos
no no
però és que
copia de tot arreu
i
per exemple
un episodi
de Mujeres Desesperades
començava
citant
literalment
un tros
d'una obra
d'Eduard Albi
però és que
així mateix
i
el musical
Mamma Mia
que primer es va fer
en teatre
i després
en pel·lícula
està copiat
del guió
d'una comedieta
que es deia
Buena Cera
amb Senyora Campbell
però és així mateix
vull dir
una senyora
que queda
que té una filla
durant la guerra
mundial
i que llavors
venen
tres
tres combatents
que tots poden ser
el pare
com veieu
estaríem així
continuant xerrant
perquè jo em quedo també
amb coses en el pub
per poder comentar
però l'hora
se'ns ha tirat a sobre
avui lamentem
que sigui
últim dia de trimestre
doncs últim dia
d'aquest any
que fem el programa
i us convidem
el dia 10 de gener
després de les vacances
després de Nadal
i per tant
també us desigem
a tots els oïdors
unes bones vacances
de Nadal
i que s'ho passin molt bé
i una bona entrada
d'any nou
i de què parlarem
aquell dia Joan?
parlarem de totes les coses
que hem vist
de totes les coses
que farem
de totes les coses
que hem pensat
per aquest trimestre
que serà esplendorós
com aquest que hem fet ja
que bonic
fins dimarts
dia
fins al 2017
bon final d'any
i final d'any
bones festes a tothom
bones festes a tothom
bones festes
a reveure
adeu
a les portes
a les portes
de ràdio
desfèr
sintonitzes
de ràdio
desfèr
del ràdio
de Sant Lluís
M de Música
un programa
realitzat i presentat
Gràcies.