Cinema sense condicions
이미 오는 소리같이 어디서 들리는 소리
내 가슴을 조이는 그 소리
그러나 오지야맨 이 밤이 지나도록
안타까운 내 맘을 그치죠
Bona nit, un dimarts més som aquí de nou, en un any nou també, que és el 2017
per començar la sèrie de programes que esperem que us agradin
i en les quals informarem de les coses que veiem, de les coses que us recomanem
de les coses que vindran, etc.
Avui el programa tindrà com tres parts
una primera part que tant el Francesc que ha vist La Doncella
ens parlarà d'aquesta pel·lícula
el Pol que ha vist Godzilla ens parlarà també d'aquesta estrena
que és una doncella també
que és una doncella també, diferent, suposo
el Joan Sardà que està aquí al costat meu
ens parlarà de les necnològiques
i del que vindrà aquest any per situar-nos una mica
si tenim temps, suposo que sí
doncs jo, la meva previsió era, com ho hem dit, com que hem tingut el centenari
el senyor Quir Dugles ha complert 100 anys i se n'ha parlat a la premsa, etc.
hem vingut a fer una mica de recopilació de la seva gran obra
de la seva aportació al cine
i finalment la idea seria, dependrà també del temps que tinguem
si podem afegir-ho més o menys
parlar del cinema del 2016
que més ens ha agradat
ja que estem començant l'any i voldríem fer una mena de resum
una meca de reflexió sobre el que ha sigut
el 2016
a nivell cinematogràfic
per tant, bueno, donem la paraula
al Francesc que m'ha dit que
en fi, que li havia agradat, que no?
Amb la vénia dels presents
com que em dones la paraula així tan formalment
doncs jo l'aprofito
bueno, precisament us preguntava
quina música podíem posar
i estem sentint això
una part de la banda sonora
una cançó d'aquelles
no sé, sembla una mica com una cançó manga
sí, sí, sí, semblava una intro
en principi la banda sonora
com que això ho busquem així ràpid aquí
ho busco jo al començament del programa
però sembla que sí, surten les imatges de la pel·lícula
i deu ser una de les cançons de la banda sonora
de la donsella de Hamma
potser és un fan
un fan que han fet un karaoke
que a vegades passa això
però bueno, en qualsevol cas
no ho sé
això es diria
The Sound of You Coming
és a dir, el so teu
quan vens cap a mi
i la pel·lícula sembla ser
que en la versió original es diu
Gain Minceu
bueno, no ho sé
Wunker Wai
Wunker Wai no
Parxambuc
quin embolic de noms he fet ara
Parxambuc
el director que ja hem presentat aquí
que ja hem parlat moltes vegades
especialista
no ho sé
en anàlisi de la violència
amb aquella trilogia de la venjança
que ja
Joan, si no recordo malament
en Joan Morro
ja ho va comentar
al final de la temporada
de l'any passat
i que de cop fa aquesta pel·lícula
delicadíssima
d'un
d'un tacte
d'una mirada
dolça
al mateix temps
cruel
cap a alguns personatges
que s'ho mereixen
vull dir, jo crec que fa una mena de
justícia narrativa
i visual impecable
i el que sorprèn
de la pel·lícula
és la manera
que jo no sé si prové
de la novel·la ja
perquè està basada
en una història
narrativa
en un llibre
jo no sé si això prové
ja de la història
però jo diria que no
jo diria que
introdueix
una
una variant
de la manera d'explicar històries
que jo exactament així
no recordo haver-ho vist mai
amb algunes coses similars
sí
el parxambuc
explica la història
primer
l'explica d'una manera
llavors tu et fas una idea
i dius
carai tu
que fortet
això
que no hi ha manera d'escapar-se
del que un voldria d'allò
després te la torna a explicar
que sembla que sigui
la mateixa manera
però donant-te més informació
però resulta que va introduint
elements nous
i et va canviant la història
i et fa una idea diferent
i escolta
la veritat és que
et provoca una sensació
com de mitja eufòria
de dir carai
i en cap moment
saps si tornarà a canviar
però arriba un moment
que tu ja tens la certesa
de com van les coses
perquè
estableix com un punt
en el qual
el fa similar a la vida
en el moment
en què ja confiem
en les persones
en el qual ja
tenim la confiança plena
en què una persona
ens està
dient la veritat
que
que no ens enganyarà
que ens serà fidel
d'alguna manera
ja sigui a la feina
ja sigui
com a relació de parella
us arriba un moment
en la pel·lícula que dius
ara ja
això ja no pot tornar enrere
perquè ja
s'ha establert un vincle
tan fort
que tot el que m'havien explicat abans
i jo m'havia fet
la meva idea pròpia
ja és una altra història
llavors
és fabulós
vull dir
és fabulós com està construït
com està explicat
el punt aquest
de la violència
el té
però molt
el Tarantino
molt de broma
d'alguna forma
tampoc
arriba a ser del tot dramàtic
perquè és que dius
bueno
però és que ja ha de ser així
ha d'acabar així
que personatge i l'altre
és que no pot ser d'una altra forma
i el que té també
és un erotisme
brutal
vull dir
fabulós
fabulós
erotisme
ratllant la pornografia
fins i tot
en algun moment
però sense cap mena d'estridència
però a mi em va sorprendre molt
jo la vaig veure a Madrid
als Princesa de Madrid
és que quan marxo de Barcelona
em resulta més fàcil
anar al cinema
ja ho veiem
ja ho veiem
tot un momentet
i llavors
vaig al cinema
mira
llavors
la qüestió és aquesta
que jo em vaig sorprendre
en 3 o 4 ocasions
llavors ja
a partir d'aquí
doncs ja tenia l'expectativa
que podia venir
en qualsevol altre moment
de escenes d'aquestes
d'un to eròtic
molt important
que tu dius
carai
el que està fent aquest home aquí
i de quina manera
tan dolça
i tan delicada
ho està fent
al mateix temps
no sé
la veritat és que un goig
un goig visual
un goig narratiu
una pel·lícula
que tu ja ho vas dir
en el seu moment
Joan
i Pol
em sembla que també
l'havies vist
i l'estàs sentint
aquesta és la donzella
de parxamboc
i jo no l'he vist
ah com que estaves sentint
em semblava
no l'estic sentint
perquè et dono la raó
suposo
em crec el que dius
i ja ho veuré
moltes gràcies
per aquesta confiança
veus una mica el que deia ara
jo trobo que és sorprenent
sobretot perquè és un muntatge
és a dir
allò que van explicant la història
successivament
de diverses maneres
i m'ho va sorprendre
a mi em va sorprendre molt
a veritat és que
al principi jo no hi entrava
però a la segona ja
doncs completament d'acord
però m'he retirat
és a dir molt
Raixomón en comparació
jo diria que és més lineal
és en el fons
t'explica la història
no varia tant
d'un personatge
la història d'un altre
i tu pots dubtar
una mica del que t'està explicant
un de quina és la veritat
estic d'acord
és una manera
de qüestionar
la veritat objectiva
aquí no
aquí en el refor
t'està explicant una història
el que passa és que
no et dona tota la informació
a la primera tongada
d'imatges
i a la segona ja et va donant
més pistes
però no te les dona totes
tampoc de cop
per tant
et té agafat tota l'estona
et té pendent de
com anirà aquesta història
a veure què ha passat aquí
a veure com
no sé
una habilitat màgica
que aquest director
ja l'havia demostrat
en altres ocasions
però que aquí jo crec
que si no havia arribat abans
que sí que havia arribat
a un punt de maduresa
aquí ha arribat el colmo
vull dir
és completament
completament recomanable
quan la pugueu recuperar
a més a més
té una cosa molt maca
que la fa
com sempre
però una altra raó
per veure l'enversió original
perquè parlen
combinen el japonès
i el coreà
llavors
en la versió doblada
si no recordo malament
el japonès
canvien de color
el japonès està en groc
exacte
i el coreà en blanc
qualsevol en revés
ara no recordo
llavors també és molt maco
tot i que no entens
ni una paraula
d'acord
però saps que
estan canviant d'idioma
contínuament
perquè estan jugant
amb aquest fet
una herència
parllada
una dona japonès
i això és un joc
molt maco
també
la sonoritat
el canvi
que fan d'allò
val molt la pena
veieu aquestes pel·lícules
en versió original
després us explicaré
una altra petita anècdota
d'aquí
això dels dublatges
doncs vinga
anem a Godzilla
ens quedem a Japó
per allà a l'Àsia
aviam
jo el que vaig fer
ahir va ser
un doblete
vaig anar a veure
dues al matí
que hi havia
i les dues
bastant de gènere
que era Godzilla
i Underworld
Underworld
no sé si coneixeu la saga
que va començar
jo crec que per allà
el 2003 o així
que era
un saït de pel·lícules
d'acció
de terror
així
que bàsicament
és la batalla
perpètua
entre vampirs
contra homes i lloc
no sé si
no us sona
de res
a mi sí que em sona
no és una gran pel·lícula
la primera
potser sí que va
a més va sortir
és curiós
que està recordat
jo crec més
la primera de totes
quan va sortir
quan entre els joves
hi havia aquesta moda
més gòtica
sabeu
llavors clar
la pel·lícula
té aquests toques
així molt de
molt de bastits d'àtex
molt de vampirs
molt blanquets
tot aquest estil
què passa
que això ara
el 2017
que s'estreni
la cinquena part
que s'estrenen
que jo crec que ja estan
estirant el xiclet
que queda
és molt anacrònic
és que
jo l'estava veient
i dic
hòstia és que això sembla
és molt 2000
i sense més
o sigui
la pel·lícula
la vaig veure
i tal qual vaig
d'entra vaig sortir
no
a veure
potser sí que pels fans
una nova entrega
sempre va bé
però no és una gran pel·li
és la típica pel·li
que la pots veure
a la cinquena
o sigui
pots anar a veure
directament aquesta
no cal veure a la cinquena
perquè
et fan un resum
al principi
de 3 minuts
o així
i tu
fan el refrito
i ja està
quan s'estrenarà aquesta?
aquesta s'estrena
aquest cap de setmana
ja
crec que sí
aquest cap de setmana
si no és aquest
el següent
però és ja
una que ja no hem de dubtar
que no cal
a la cinquena
a més
és una pel·lícula
molt encarada
o si hàgiu vist
Pachepa Blade
també és una saga
sabeu
que fan piros
així
però el que passa
és que
Blade tenia potser
un més
un estil més
estètica
sí
a més la música
va ser molt important
i no sé
estava ben fet
però aquest
jo el deixo partat
jo mira
perquè
feien la pel·lícula
i tenia curiositat
però no
no ha millorat
amb els anys
i després Godzilla
que és Shin Godzilla
concretem
que
que jo ja havia escoltat
meravelles
d'aquesta pel·lícula
partim de que és
un gènere
bàsicament
és un gènere
Godzilla
que s'han fet
les mil i una pel·lis
les mil i una batalles
perquè també s'ha fet
això de
King Kong
contra Godzilla
o quan hi havia tot això
del Gamera
i llavors
és un gènere
en si mateix
en si mateix
és un gènere
però com ara
els zombies
per exemple
que també
la setmana passada
vaig veure
aquella train
tubussant
i em va semblar
una aberració
que no em va agradar gens
però el tema dels zombies
que està molt menjat ja
en el tema
de Godzilla
quan ja penses
que a més han fet
les versions americanes
que fa
no sé si era dos anys
o així
van fer una nova americana
i aquí
ells el que han fet
és una nova
o sigui
una nova adaptació
però
feta
a partir
de la burocràcia
és que
ara ho explicaré
però és una cosa
que em va semblar
molt curiosa
que és
la sinopsi
és la típica
és la de
Japó està tranquil·la
i de cop
de sota l'aigua
sorgeix una mena
de primer
una amenaça
de vapor
i com de magma
i després ja
surt el monstre
i ja t'arrassa
aquest és el plantejament
de sempre
què passa
que és
com reacciona Japó
com a sistema
judicial
burocràtic
l'exèrcit
tothom depèn d'algú
què passa
que es dona l'ordre
de
ei què fem
aquí hi ha un monstre
li passem l'ordre
i a més està narrat
d'una forma absurdíssima
és una pel·li absurda
és que a mi
em va sobtar molt
és una sàtira
és una pel·lícula
que no és de catàstrofes
del tot
és una sàtira política
i és molt curiós
perquè a més
hi ha moments
que no poden
amb ell
i llavors fan relacions
internacionals
amb altres països
que potser
històricament
no s'han portat
massa bé
però hi ha interessos
pel mig
o sigui
sincerament
jo estava veient
un sí-ministre
japonès
és que era increïble
o sigui
els diàlegs
hi havia moments
que eren tan absurds
buscat
un absurd
de
no és que
això no ho podem fer
fins que no fem
una reunió
al ministeri
de no sé què
i llavors
ells van caminant
que el ministeri aquest
on diuen que han de fer
la reunió
és a la porta del costat
és la mateixa sala
però al costat
llavors oficialment
ja és un altre lloc
els protocols
i ens és tot
tot tan protocolari
és que arriba un absurd
que m'encanta
jo no he estat al Japó mai
però tinc una mica
i va viure una temporada
i diu que
això que estàs
dient tu
ell m'havia explicat coses
que
per prendre una decisió
tot s'ha de fer
col·lectivament
és a dir
que potser és una crítica
no, no, és una crítica
totalment
ells mateixos
hi ha moments que es pregunten
és que inclús
si jo volgués
jo volgués parar això
tota aquesta burocràcia
he de fer papers
llavors
hi ha
inclús
es fan guerrilles
però guerrilles burocràtiques
adins del mateix sistema
hi ha gent
que ha d'amagat
a una sala
que no hi ha reunions
clar, és com
és com tot buscat
molt absurd
però hi ha algunes persones
que no estan d'acord
amb això
i on es reuneixen
a una altra sala
i creen la seva
mini burocràcia
sense tan paper leu
però no deixa de ser
una subburocràcia
per agilitzar les coses
i dir
no, no, no
hi ha un conflicte
internacional
hi ha un internacional
és un monstre
que està afectant
de moment a Japó
però que
a més està evolucionant
li sortiran ales
i això és en els Estats Units
i els Estats Units
també entra
quan veu que
ui, això ens pot tocar
i on sí
entrem
i llavors és tot
com una
no sé si havíeu vist
l'astèrix i l'hobèlix
que hi havia
un capítol
que era
les proves
que feien
que era
la casa que et fa tornar boig
que era una casa
de burocràcia
o sigui que era com
us hem de firmar
aquest paper
i on seixi
ah, bueno, que fàcil
però clar, és
vés a la guixeta
no sé què
vés a parlar no sé qui
però és això
és exactament això
durant
a més la pel·lícula
dura dues hores
i potser mitja hora
veus el monstre
perquè tot
és el paper leu
és que et posa
molt nerviós
i tot és
una anada
tornada
és tot
i els típics
punts de gir
de pel·lícula
sobretot de catàstrofes
i d'aquestes ments d'acció
que el típic gir
que és
estan a punt de matar el monstre
però de com no
passa alguna cosa
i tornes enrere
i llavors han de recapacitar
és allò del viatge de l'heroi
una mica com Star Wars
i això
aquí
si passa alguna cosa
és perquè algú no ha decidit
del tot
llavors que han de tornar a fer
tota la volta burocràtica
i clar
arriba un moment
que és desesperant
la pel·lícula que és americana
o japonesa
és desesperant
i a més
té un format
no tan així
però hi ha moments
de format
de quan estan fent les reunions
que és molt
the office
o sigui
aquell format
de fals documental
de gravar les cares
inclús hi ha moments
de metacinema
que fan molts plans
de parlar en a càmera
com si estiguessin parlant
algú
hi ha un moment
que un diu
i de fer no sé què
i ells es miren
com el contrapla
es miren
a qui n'està hablando
a nosaltres
o al espectador
és un rotllo
com molt
sí que és veritat
que és molt oriental
és un format també
molt oriental
el que sigui
com molt
molts personatges
molt excèntrics
aquella mena de
no sé com era
l'enfeia
suposo que és
amb més tacte
en aquest sentit
però
en els animes
i tot això
sempre es fa
molt
tot molt explosiu
tots els personatges
estan
a la mínima
salten
és això
però clar
amb buròcrates
amb diplomàtics
i amb protocols
i això pot agradar
pot ser comercial
pot agradar la gent
o no?
és que és clar
és un gènere
la gent quan vegi
xingotzil el títol
dirà
hòstia
és una pel·lícula
de monstres
que ho és
no deixa de ser-ho
el que passa
és que
està tractat
d'una forma
tan diferent
i de fet
tan ben gravada
o sigui
no només
tècnicament
sinó
els diàlegs
són
és això
és que és un
siministre
és com un
capítol de siministre
de dos hores
i el que sí
que em va semblar
més curiós
és que aquest
últim any
comptant
diguéssim
estrenes de 2016
amb la semblança
amb pel·lícules
com La Llegada
que ho vam comentar aquí
en el sentit de
l'amenaça
és lo secundari
i aquí és com
ens organitzem
nosaltres com a humans
llavors a mi
em sembla curiós
de com s'està
no sé per què
però aquestes dos pel·lícules
tracten un tema
un amb més humor
l'altre amb més drama
però
com es tracta
el tema
de la reacció
l'oculateral
per una unió
per exemple
la Unió Europea
o com
com es treballa
amb els aliats
amb els enemics
i potser l'amenaça
queda sempre en segon terme
que és el que passava
a La Llegada
llavors
m'ha semblat això
com un
un vincle
no sé per què
molt bé
molt bé
o sigui
jo la recomano
jo la recomano
i és bastant frustrant
perquè la majoria
la majoria d'escenes
és endavant
enrere
endavant
enrere
i com
és una pel·li
una pel·lícula política
això està claríssim
o sigui
però em imaginaries
mai tractant-se de mostra
no no no
o ja s'ha fet altres cops
però és el típic
de quan a mars atacs
han de veure què fan
però això
però en papers
o sigui
amb firmes
Godzilla
des de la primera
ja era una mica
una reflexió
també sobre
de la bomba
perquè Godzilla
no deixa de ser
una mena de metàfora
de tota la mena
d'amenaça nuclear
i en aquesta pel·lícula
Godzilla
ells ja ho identifiquen
com
ei
comencen a analitzar-ho molt
dels biòlegs
i tots els científics
comencen a analitzar
d'on li ve el poder
perquè això no menja
així ja més ve del mar
llavors és com
com sobreviu
i van arribant a conclusions
com que
que tot el seu cos
a l'interior
és una combustió
d'energia nuclear
i clar
estan tots allà com
hòstia
i diuen frases com
si Japón
s'ha levantat dos veces
perquè no tres
d'una amenaça nuclear
i d'una destrucció
tot dalt
i on té molts punts
de
jo crec que
reflexió històrica
és una pel·lícula
que jo crec que
és molt profunda
i per ell
deu ser molt dolorós
perquè tampoc
no fa tant
que va haver tot l'accident
aquell de la central nuclear
vull dir que
a mi em sembla
que és com una crítica
bueno
punyent
a mi de la forma
que ho expliques
no he vist
ni estat ni al Japó
ni veig de pel·lícula
però
com et deia abans
fa un moment
em fa pensar
que és una crítica
que toca coses
molt significatives
de la forma
de posar al Japó
i agafa ganes
d'anar a veure-la
la posem de pel·lícula
de la mesa o què?
no m'atreveixo
no m'atreveixo
sense haver-la vist
no sé si heu vist
moltes pel·lícules
sense condicions
moltes pel·lícules japoneses
però
tenen uns ritmes
i uns tons
molt diferents
a les occidentals
per llavors
per exemple
unes dues hores
de pel·lícula oriental
que jo crec que és
la mira estàndard
perquè cap baixa
de dues hores mai
és una
a vegades
es fa tediós
una mica
demana un esforç
de l'espectador
sí
jo crec que sí
sobretot
pel punt de vista
que no tots
parlem aquest idioma
i llavors potser
quan veus pel·lícules
en anglès
a vegades
mira
a vegades
no hi hagi el subtítol
que concentres més
en la pel·lícula
però clar
en aquestes pel·lícules
a més aquesta pel·lícula
és molt ràpida
és a dir
juguen molt
amb el tema
de la burocràcia
com ara estem aquí
ara hem d'anar a tal guixeta
ara hem d'anar a tal cosa
per fer un ritme
bastant accelerat
però clar
un ritme accelerat
sobretot de diàlegs
aquí a vegades
potser falla
per nosaltres
potser allò de
hòstia
estàs llegint
només estàs llegint
no pots ni mirar
han agafat
moltes ganes de veure'l
sentint el pol
no sé si per l'entusiasme
no sé si la setmana que ve
després
després la setmana que ve
em diràs
oi això
m'ha esculat
no sé si podré
jo ho deixo
sospès
perquè quan algú
hagi vist més coses
perquè no
jo trobo que ha de ser
una mica més difícil
del que ens imaginem
però igual
no
si si no ho veus això
no pots opinar
perquè no et feris de la crítica
ella acaba de dir
ara fa un moment
ara fa un moment
que el tren
com es diu
és una porqueria
no
a veure una porqueria
què passa
és una pel·lícula
que ha guanyat
millor direcció
i millor efectes especials
a Sitges
jo
mira efectes especials
jo no sé
contra qui competia
però direcció
jo personalment
t'ho dic pel següent
per no allargar-ho
jo he sentit crítiques
molt nefastes
a això
i en canvi
avui he vist
en el periòdico
que li posa 5 estrelles
o sigui al màxim
per tant
ja he tingut discussions
a aquesta pel·lícula
no
Joan Cerdà
ens explicaria
semblava
doncs coses
sobre les necològiques
que hi ha hagut
una acumulació
de persones
que ens han deixat
i sobre el que vindrà
no?
sí
però
a veure
el que volia fer jo
era
explicar una mica
des de l'últim programa
que vam fer
el 20 de desembre
llavors
doncs
bé
hi ha
el centenari
de Kirk Douglas
que ha passat
en aquestes dates
que resulta ser
doncs
el protagonista
de Hollywood
ha hagut
l'únic
jun
amb Olivia de Haviland
que ha arribat
en aquesta edat
i això
és una
després en parlem
després en parlem
sí
abans de començar
amb les necològiques
o amb els habituaris
potser
podrien començar
pels premis
i dir
que ja s'han
ja es coneixen
les candidatures
als premis Gaudí
sí senyor
que s'han d'atorgar
el dia 29
d'aquest mes
sí senyor
aleshores
les pel·lícules
amb més
candidatures
evito
absolutament
la paraula
nominació
perquè
em sembla
un calc
de l'anglès
que
no cal
i faré servei
sempre
candidatura
aleshores
doncs
la propera
pell
d'Isaquilacuesta
i Sacampo
en té
14
de 22
categories
molt bé
un monstre
un monstre
amb bé a veure
del Bayona
en té 11
igual
que
100 metros
del Marcel
Barrena
i la pel·lícula
la mort
de l'Ui XIV
de l'Albert Serra
en T7
i el rei
borni
del Marc Creuet
en T6
i el gaudí
d'honor
serà per al
Josep Maria
Pou
parlant de l'Albert Serra
hem de dir
que li han donat
el premi especial
feroz
de l'Associació
d'Informadors
Cinematogràfics
d'Espanya
i que
té
quatre candidatures
la qual cosa
és un fet
únic
en totes les edicions
són els premis
Lumière
de França
que els atorguen
els periodistes
estrangers
a París
són més de
1.100
periodistes
estrangers
a París
que es reuneixen
a l'Académie
Limiard
per donar
aquests premis
i llavors
l'Albert Serra
amb la seva
pel·lícula
sobre el Lluís XIV
n'ha aconseguit
quatre
en el Goya
es veu que
no ha aconseguit
res
vull dir
això ja
explica
moltes coses
i a més a més
l'Albert Serra
és el nou president
de l'Associació
de Productors Catalans
la PAC
també
no sé si s'ha estrenat aquí
la pel·lícula
no recordo
sí
sí que s'ha estrenat
s'ha estrenat
s'ha estrenat
es va passar
a dos cines
em sembla
bueno
es va fer una preestrena
a la Filmoteca
amb l'assistència
de Jean-Pierre Léau
que és el protagonista
i també
es va passar
jo la vaig passar
en el Politxe
i en el Somseig
en l'Institut Francès
la van passar
a l'Institut Francès
per la crítica
per la crítica
a part del que deia
era la Filmoteca
d'acord
llavors
també diríem
que continuant
amb els premis
el José Coronado
i el Ricardo Darín
els han donat
la medalladora
del mèrit
a les velles arts
del Ministeri de Cultura
Espanyol
i ja passaríem
els globus d'or
que és
diguéssim
l'última notícia
que hi ha
gairebé
en premis
en els quals
doncs
la pel·lícula
La La Land
que aquí
la veurem
amb el títol
de La Ciutat
de les Estrelles
vull dir que
evidentment
és una traducció
ja es veu
ja es veu
que és la mateixa
és una traducció
literal
absolutament
doncs
aquesta pel·lícula
dirigida
per Damien Chassel
ha aconseguit
set premis
de set
candidatures
està protagonitzada
per Ryan Gosling
i Emma Stone
i aleshores
doncs
és un musical
dels anys 50
i sembla ser
que ha agradat
molt a tot arreu
el globus d'or
un dels globus d'or
d'interpretació
va ser
per Isabelle Ipert
per Elle
del
del
Paul Verheben
que també
va ser considerada
la millor
pel·lícula
en llengua
no anglesa
llavors
de la gent
que ens ha deixat
doncs
tenim
Sassà Gabor
que era
una
presència
més que una actriu
en el cine
a l'Hollywood
dels anys
50-60
50-60
sí
també
ha mort
Michelle Morgan
que era una gran actriu
francesa
aquella
amb aquells ulls
tan preciosos
una actriu
que va dominar
el cine francès
dels anys 40
50
i llavors
també
doncs
Carrie Fisher
i Debbie Reynolds
que ha sigut
molt comentat
que amb 48 hores
es morís la filla
i després la mare
quan estaven preparant
el funeral
carrer
Carrie Fisher
i Debbie Reynolds
havien tingut
una relació
una mica
tibant
com a mare
i filla
i això
ho havia aprofitat
la Carrie Fisher
que
és famosa
per una pel·lícula
sobretot
per la
per Star Wars
la primera entrega
que es va
estrenar
de la Guerra
de les Galàxies
i Debbie Reynolds
que també
és famosa
sobretot
per una pel·lícula
que a més
cantant
sota la pluja
aleshores
aquesta relació
Carrie Fisher
que després
es havia dedicat
a escriure
i a ser guionista
la va
posar
en una pel·lícula
que es deia
Postcards from the Edge
que aquí
es va
traduir
per
postal de Hollywood
si no recordo malament
i també
l'empresa
la productora
de televisió
HBO
havia fet
un documental
amb totes dues
que
explicaven
doncs
aquesta relació
una mica
tibant
i tot això
un documental
que es diu
Bright Lights
que estava previst
pel març
però com que hi ha hagut
aquests
defuncions
aquests
desaveniments
luctuosos
doncs
l'han avançat
el gener
i la van estrenar
el 7 de gener
també
ens
va deixar
Santi Báñez
un actor
català
de Martorell
que
havia treballat
molt al teatre
amb el Joglàs
amb la Cubana
que havia sortit
molt a televisió
i que a cine
havia aparegut
morir o no
i a nit
ha perdut
el tren
d'aventura
a Pons
llavors
una altra desaparició
que no és d'una persona
sinó que és d'una
institució
jo diria
és la
desaparició
de la grella
de TV3
del programa
Cinema 3
del Jaume Figueres
que estava en antena
des del 1984
és a dir
una cosa sorprenent
perquè era un programa
molt ben fet
que tothom
valorava
valorava
i agraïa
i que ara
quedarà
en unes
pindoletes
en el canal
33
doncs
tria
33
i etcètera
això ja
indica
que
la informació
cinematogràfica
és una cosa
que no
acaba de vendre
gaire
que sembla
que no
interessa
i no sabem
això
fins on
arribarà
perquè
també
en aquestes
dates
es va celebrar
el dia més curt
per
promocionar
per promoure
el que és
el curtmetratge
i
el sector
va aprofitar
per reclamar
més suport
institucional
pel curtmetratge
i aquí tenim
en el pol
que es coneix
perfectament
aquest món
en diverses
i la burocràcia
ara també
en diverses
des de diversos
àmbits
com a productor
com a realitzador
realitzador premiat
arreu
amb el
director
Scat
vull dir
que és el seu curt
més conegut
que es va poder veure
a Barcelona
en un
un entorn crític
en un entorn
reduït
i que va valdre
molt la pena
i algun dia
doncs
parlarem
de
del teu pel·lículum
com fem el nou
de la seva trajectòria
perquè
ben bé
s'ho mereix
us sona
vosaltres
parlem
de
necrològiques
al Gil Perrondo
al Gil Perrondo
també va morir
el 2 de gener
director d'art espanyol
que és el que ha estat
ben bé
una referència
home
va col·laborar
amb els grans
eh
amb tot
per exemple
pensant
que és
no sé si
l'Aurents d'Arabia
o una de les coses
d'aquestes
allí treballa
eh
havia guanyat
dos Òscars
es deia
Mateo Gil Perrondo
i llavors
com a nom artístic
feia servir els cognoms
Gil Perrondo
i
la qüestió
la qüestió
va ser que
quan
les productores
americanes
van portar
rodatges
a Espanya
doncs
ell
va entrar
en aquestes
superproduccions
i va ser
el que li va donar
doncs
aquesta projecció
i aquests premis
i etcètera
no?
el que també
té molts premis
és el compositor
pel cinema
Alexandre Desplà
que va estar
a Barcelona
dirigint
l'OBC
és el compositor
per exemple
de pel·lícules
com The Queen
o El discurs
del rei
i bé
doncs
va estar aquí
us volia parlar
també
si tinc temps
de les exposicions
que ara
s'estan
fent
a Barcelona
i hi ha
la d'art i cinema
120 anys
d'intercanvis
a Caixa Fòrum
que ja en vam parlar
que dura
fins al 26 de març
hi ha també
una de
molt
molt interessant
sobretot
pel cinèfil
conscient
diguéssim
que és
l'Alexander Klug
jardins de cooperació
que es fa
a la Virreina
fins al 5 de febrer
que és
la primera
exposició
arreu del món
que es fa
sobre aquest cineasta
alemany
molt interessant
un cineasta
que ara
és propietari
d'una cadena
de televisió
i que fa
la televisió
que a ell
li dóna la gana
una televisió
per satèl·lit
que
dona
cultura
dona
dobats
polítics
dona cine
vull dir
qualsevol cosa
que
que no estigui
en la
TDT
espanyola
doncs allà
en aquella cadena
es pot trobar
i també
volia parlar
d'una exposició
que acaba
aquesta setmana
el dia 14
de la fotògrafa
Joana Viernés
que últimament
se l'està reivindicant
fins i tot
en un documental
molt interessant
que es diu
Joana Viernés
una entre tots
i aquesta exposició
es diu
Disparant amb el cor
i són unes fotografies
extraordinàries
i hi ha molta gent
del cinema
perquè ella
va estar
durant els anys 60
doncs
fent
de reportera
sobre
multitud
de
de temes
i
el cine
era un d'ells
això està
a la galeria
Validfoto
de Barcelona
i també
per últim
hi ha
una exposició
al CCCB
que es diu
Mil metres quadrats
de desig
arquitectura
i sexualitat
que va
exactament
d'això
de les arquitectures
que han tingut
en compte
la sexualitat
i la comunitat
i noves maneres
de viure
i que
té com a suport
molts
molts fragments
de cine
com no podia ser
d'altra manera
perquè el cine
ha tractat molt
aquests temes
i
doncs
era imprescindible
que entre les arts
diverses
que hi ha
en aquesta exposició
hi hagués
el cinema
d'una manera
molt destacada
aquesta exposició
es pot veure
fins al 19 de març
aleshores
ja que parlem
del CCCB
també
dic
que es farà
un taller
de crítica
cinematogràfica
Teoria i Pràctica
que anirà
del 31 de gener
al 28 de març
i que comptarà
entre d'altres
amb
Ángel Quintana
Emma Merino
i Carlos Locilla
com a crítics
i que un dia
hi haurà
una taula rodona
amb directors
que parlaran
també
de com
els crítics
els afecta
i que hi haurà
la Neus Ballús
i l'Isa Campo
entre d'altres
i que un dels companys
del programa
estarà allà
el Pepa Mangol
el Pepa Mangol
assistirà
com a alumne
com a
assistent
com a
espectador
com a participant
en aquest
ens podrà donar notícies
en aquest taller
i llavors
doncs
ja
ja ens ho explicarà
i aleshores
tenia jo aquí
les pel·lícules
que ens venen
en l'any 17
però potser
potser
podríem parlar
de les que
ja han passat
farem una cosa
parlem ràpidament
del Kirk Douglas
i després passem
a les pel·lícules
d'aquest any
que més ens han agradat
el primer que s'ha de dir
per així
fer una ressenya
en funció de
ja s'ha dit fa un moment
que el mes passat
el mes de desembre
que és quan va néixer
va néixer
el 1916
va fer 100 anys
que havia nascut
Kirk Douglas
i s'ha celebrat
que aquest actor
ha fet 91 films
com a actor
30 com a productor
i 2 com a director
si bé
es veu que ell
va descobrir ràpidament
que com a director
no era lo seu
i va deixar de fer-ho
ell
comença
com a actriu
de Broadway
en diferents produccions
que van de 1942
a 1964
i
va fer també
pels anys 50
com era típic
en l'època
va fer programes
de ràdio
radioteatre
allò que es feia
una obra
on ell interpretava coses
com deia
com deia
és nascut
el 1916
i com a actor
ell ha destacat
segurament
això està acceptat
diríem dir
internacionalment
mundialment
per la seva interpretació
de Vicenç Van Gogh
en el loco
el loco del pelo rojo
el boig del cabell vermell
amb el Queen
amb el Anthony Queen
en anglès
last for life
és a dir
la passió
la luxúria per viure
és a dir
exactament igual
que la traducció
igual que la traducció
i l'espartà
que l'espartaco
l'espartacus
de l'Stanley Kubrick
que el qual
suposo que sabeu
que ell va tenir
un paper super decisiu
perquè es fes la pel·lícula
que va ser
un monstre
de realització
d'actors
de muntatge
de guió
etc.
els seus pares
eren pagesos jueus
es van emigrar
a Estats Units
eren de la regió
de l'imperi rus
i de família pobra
es va veure
obligat a treballar
de molt jove
segurament
el tema
de la interpretació
ja el portava a la sang
perquè ja quan estava
a l'escola primària
doncs va destacar
per aquesta cosa
i quan és a secundària
li donen una medalla
per recitar
un poema
across the border
un poema
que es ve que ho feia
molt bé
quan acaba a secundària
quan té 17 anys
va voler entrar
a la universitat
però el sou
que tenia
com a dependent
d'uns magatzems
no li permetia
pagar l'entrada
i així ell
que amb tota la jeta
i això ja demostra
més o menys
el seu caràcter
la seva forma de procedir
es va dirigir directament
al decà de la universitat
i el va convèncer
que el matriculés
i ell es va
també comprometre
que va ser el pacte
que van fer amb el decà
que ell faria de jardiner
de la universitat
va estar 4 anys
a la universitat
va estar primer de jardiner
i després de Videll
és a dir
per tant
va conèixer allà
molta gent
entre elles
va conèixer
em sembla que
ja en aquesta època
una mica més tard
a la Lauren Backel
que va tenir
una importància decisiva
en la seva incorporació
al cinema professional
en aquesta època
en aquesta època
diríem
d'universitari
es destaca
per la lluita lliure
va guanyar
va guanyar
el campionat
de lluita lliure
universitària
el debat
li agradava molt debatre
era un home
més agafat
crític i d'esquerres
en certa mesura
i li agradava molt
debatre amb la gent
i el teatre
ja que es va afegir
en un grup de teatre
que anava fent obres
per tot arreu
li donen una beca
a l'Acadèmia Nordamericana
d'Art Dramàtic
de Nova York
dona classes
en aquesta època
quan està aquí
estudiant
en els nanos
en els infants
en aquest centre
i és ara
m'he equivocat
quan coneix
la Lauren Backel
el seu objectiu
de dues maneres
era molt clar
era bastant ambiciós
en certa mesura
volia arribar
a treballar
al Broadway
en els teatres
de Broadway
i ho aconsegueix
quan té 25 anys
el 1941
debuta ja
a Broadway
si bé passa
que
el crida immediatament
a fer la mili
a fer el servei militar
i el quan ja portava
no sé si arriba un any
fent el servei militar
estem en plena guerra
en la segona guerra mundial
l'envien
a l'oceà pacífic
com oficial
de telecomunicacions
i allà s'està
fins que acaba
en certa mesura
la guerra
quan torna
llicenciat
amb honors
la Lauren Backel
el recomana
amb un dels productors
de Hollywood
que estava
de la Paramount
que es deia
Hal B. Hallis
era un productor
i a més a més
era un casatalens
el recomana
a aquest productor
i aquest productor
li dóna feina
i es podria dir
que comença
la seva
llarga carrera
d'aquesta primera etapa
primera
destaca
la interpretació
d'una pel·lícula
que no sé si coneixeu
però que us recomano
si no la coneixeu
que és de l'any 47
que es deia
Retorn al passat
o Retorn al passat
del Jacques Turner
una extraordinària pel·lícula
en la que
l'actor principal
en aquell moment
no era ell
sinó que era el Robert Mitchum
i ell fa
el paper d'adolent
i jo com que no
havia vist mai
quan la vaig descobrir
en el senyor
Kirk Douglas
fent d'adolent
i fent-ho tan bé
doncs em vaig quedar
absolutament meravellat
i donant-me'en compte
que era un actor
d'una primeríssima categoria
d'una primeríssima qualitat
està considerada
aquesta pel·lícula
com una de les
100 millors pel·lícules
de tots els temps
de la història del cine
Wallis
el va cedir
curiosament
en aquest cas
a la RKO
perquè la pel·lícula
no és de la Paramount
sinó la RKO
en aquell moment
ja sabia que hi havia
aquells contractes
que es passaven
actors d'una companyia
amb una altra
per fer aquest vermetratge
el cedeix
el diríem
el Wallis
el cedeix
a la RKO
una altra pel·lícula
i segurament
des del punt de vista
de comercial
va tenir encara més èxit
que aquesta
i el van comprar amb ell
com un actor molt destacat
va ser
El Hilo de Barro
del Mark Robson
l'any 1949
on per la seva
realista interpretació
del boxejador
que ell a més a més
ho havia fet
ho havia fet
a l'època
diríem
de la universitat
va ser nominat
a l'Òscar
com a millor actor
és curiós dir
de dues maneres
que el que va ser nominat
tres vegades
mai se li va donar
a cap Òscar
per ser considerat
massa d'esquerres
és a dir
que se li va donar
un reconeixement
en els anys
no me'n recordo
ho direm
em sembla que és
dels 90
98
o així
se li va fer un reconeixement
als seus 50 anys
de participació
en el món del cine
però no l'Òscar
com a millor actor
quan segurament
s'humideixia
més d'una pel·lícula
perquè es considerava
que eren d'esquerres
en aquesta etapa
que estem parlant ara
jo
m'agrada molt
una pel·lícula
que es diu
Brigada 21
no sé si la coneixeu
del William Wyler
basada en una obra de teatre
famosíssima també
del Sidney Kingsley
i després una altra
que és Cautivos del mal
que és del Vicente Minelli
que també doncs
li va
però segurament
d'aquesta època
a nivell comercial
que és com va
doncs
ell es va anar consolidant
com a actor
la pel·lícula que va tenir
més èxit
és la pel·lícula
de 1954
que és
20.000 legues
de viaje submarino
amb el James Mason
ell feia de bo
i el James Mason
feia de dolent
com costuma passar sempre
una pel·lícula
del Richard Fletcher
l'any 56
és quan fa
aquesta pel·lícula
El loco
del pelo rojo
amb l'Anthony Quinn
és una pel·lícula
de Vicente Minelli
i que curiosament
va significar
que a la crítica
també
no solament
al públic
sinó també
la crítica especialitzada
el reconegués
com un gran actor
va rebre
per aquesta pel·lícula
el premi
el millor actor
del cercle
de crítics
de Nova York
el 1957
hi ha l'incident famós
de Camins per la Glòria
Centeros de Glòria
una extraordinària pel·lícula
com tots sabeu
de l'Stanley Kubrick
que
vosaltres sabeu
que el procés va ser
que l'Stanley Kubrick
es va fixar en ell
per fer la pel·lícula
i li va oferir
350.000 dòlars
per interpretar
que era un terç
del pressupost total
de la pel·lícula
però
no trobava
cap mena
de productor
disposat a invertir
els diners
que costava
la pel·lícula
l'acceptació
de Kirk Douglas
va ser crucial
perquè
Kubrick
va trobar
estudis
llavors
a partir d'aquest moment
va a buscar un estudi
disposat a posar-hi els diners
i perquè al mateix temps
Kirk Douglas
acaba de crear
una productora
Birna
amb el nom de la seva mare
si no recordo malament
Birna
i
a veure que
a més a més
el Kirk Douglas
i fotia els seus calés
doncs allò va ser
decisori
per fer
la pel·lícula
el 1900
ell com a productor
perquè clar
ell comença a més a més
de fer pel·lícules
comença a fer una etapa
com a productor
per tant
comença a fer pel·lícules
que produeix
ell no dirigeix
però les produeix
produeix una
que va ser molt exitosa
també en el seu moment
jo la recordo
haver vist
en el cine
d'estrena
l'any 58
o suposo que va arribar
aquí el 59
o així
que es deia
Los Vikingos
amb el Tony Curtis
i evidentment
la gran cosa
que va fer
i ell
inclús es considera
que és una de les coses
les aportacions
més grans
que va fer
ara en parlarem
és Espartacus
ell és el que busca
el Dalton Trumbo
li dona la novel·la
del Howard Fass
Espartacus
i li diu
que faci el guió
i curiosament
per no allargar-ho més
perquè tothom
això és una cosa
bastant coneguda
quan la pel·lícula
havia de sortir
a la llum
en els títols de crèdit
se'ls va prohibir
que es produés
el nom de Dalton Trumbo
perquè el Dalton Trumbo
estava logista negre
de Hollywood
i ells
ell
el Kirk Douglas
que era el productor
de la pel·lícula
el Charles Lacton
amb l'ajuda
del Charles Lacton
i del Laurence Olivier
es van emprenyar
es van oposar
van dir que havia de sortir
de totes maneres
el nom d'ell
del Dalton Trumbo
i finalment
es van sortir
amb la seva
a partir d'aquí
va fent pel·lícules
en té 91
ho vaig dir fa un moment
jo recordo molt bé
una cosa que es diu
Un estrany en mi vida
amb la Kim
amb la Kim Novak
que estava molt bé
és una pel·lícula
molt interessant
no recordo tan bé
Dos setmanes
a n'altra ciutat
que és una pel·lícula
del Minnelli
que parlava de Hollywood
no la tinc tan clara
però jo diria
que segurament
a nivell mundial
i a nivell de crítica
i a nivell d'acceptació
va tornar a aconseguir
l'aclamació
sobretot de la crítica
amb el seu paper
El compromís
de l'Elia Cazan
és una extraordinària pel·lícula
jo la recomano
si algú no la coneix
l'he vist
jo crec que 22 vegades
no ho sé si tantes
però moltes vegades
perquè reflectia molt bé
la preocupació
que teníem
això d'aquesta pel·lícula
és l'any 69
la meva generació
respecta els diners
el paper dels diners
el que s'havia de fer un
i que s'havia de fer un altre
i penso que la pel·lícula
suposo que sabeu
que a l'Elia Cazan
se li va morir
la seva dona
es va traslladar a París
l'any 64
i va escriure la novel·la
del 64 al 68
va ser un bestseller
en el seu moment
va ser una novel·la
molt llegida a tot arreu
que justament discutia
tot això
llavors va haver
el passe a la pel·lícula
li va oferir el paper
en el Marlon Brando
el Marlon Brando
no el va acceptar
llavors el Kirk Douglas
va ser el que va assumir
aquesta pel·lícula
després d'això
encara ve una altra cosa
per no allargar-ho més ja
que és
El dia de los tramposos
una extraordinària pel·lícula
del Joseph McEmbridge
amb el Henry Fonda
ell i el Henry Fonda
és extraordinària
si no la coneixeu
us la recomano
i ja no seguiria
fins a arribar
a les 91 pel·lícules
que ha dit
com he dit abans
va ser candidat
en 3 ocasions
al Premi Òscar
com a millor actor
però no li van donar mai
per les seves conegudes
tendències
per les seves
conegudes tendències
escarrenoses
no és cas
que no anés a buscar-ho
o que fes un discurs
d'aquell incendiari
no sabem
no sabem
el 1996
de totes les maneres
que no me recordava de la data
és quan li van donar
a l'Òscar
un horífic
pel seu 50 anys
de dedicació a la indústria
i ho va rebre
curiosament
de mans
de l'Steven Spielberg
ell curiosament
ara
aquests dies
el mes passat
va estar dient públicament
que pensa
que la seva gran contribució
en el cine
va ser justament
en aquest acte
a favor dels represaliats
del McCarthy
els represaliats
de la ballista negra
de Hollywood
i que considera
que això va ser
la seva millor
i la més gran aportació
al món
del cinema
i hi ha una dada
que vull comentar
abans que acabis
d'allò
que m'ha cridat l'atenció
aquí llegint
també
mentre tu comentaves
dades
i qüestions
biogràfiques
i d'interpretacions
que va interpretar
Broadway
com tu deies
que també era
una de les seves
aficions
del que
Yahweh ha volgut fer
i va aconseguir
la pel·lícula
d'algú va volar
sobre l'idol del Cogut
llavors és molt curiós
imaginar-se
perquè clar
no sé si hi haurà
alguna gravació
d'això
imagino que és complicat
però seria maco
poder comparar-ho
amb la interpretació
del Jack Nicholson
no hi havia ni vídeo
ni tot això
clar clar clar
però imagineu-vos
quina diferència
entre el Jack Nicholson
i el Kirk Douglas
són com
no sé
moltament diferents
i ara
intento imaginar-m'ho
de tota manera
us haig de dir
que
si algú te'n recorda
o t'ho pot tornar a veure
retorn al passat
on ell fa de dolent
que no és un paper
que li hagin assignat
perquè
com que sempre havia de fer de bo
doncs no feia de dolent
se'l veu que té uns registres
espectaculars
és a dir
fa realment de dolent
i ho fa molt
però que molt bé
és a dir
no
retorn al futur no
retorn al passat
retorn al passat
potser s'equivoca
no, retorn al passat
del Jack Nicholson
i diu
aquí no surt
mira les tres parts
allà intentant
i no hi ha manera
bé
i dit això
podríem anar
al que havíem dit
que veig que ens quedarà
poc temps avui
que és parlar una mica
de les pel·lícules
que considerem
que més ens han agradat
aquest any
de cara a que
els nostres oïdors
si volen anar al cine
o volen recuperar
sigui per internet
sigui a través d'anar
a una biblioteca
o sigui per llogar
la pel·lícula
o com fos
o els textes
o els textes
que les repeteixen
sí senyor
hi ha un preu de 3 euros
i a la filmoteca
i a la filmoteca
també
que hi ha el cicle
de millors films
de l'any
ara s'està fent
Spotlight
aquesta setmana
i no sé
quina altra més era
sí sí
Spotlight seria
una de les pel·lícules
encara que nosaltres
aquí
hem decidit
em sembla recordar
que ens havia agradat
molt més el club
i per això
vam fer el club
que no sé si l'heu vista
el club
com a pel·lícula
del més
sí
la pel·lícula
el club
és una pel·lícula
xilena
o xilena
xilena
xilena
xilena
o argentina
que toca el mateix tema
la va fer abans
inclús que aquesta
és un moment que uns mesos
abans va sortir
i que és bastant superior
un tractament molt diferent
molt diferent
del tema
menys comercial
segurament
però
jo no recordo
que m'hagi passat
que acabi la pel·lícula
i no em pugui aixecar
de la cadira
de l'impacte
que rebies
d'aquesta pel·lícula
i recordo
que la Carme Nabot
que vam fer la pel·lícula
del mes
en un moment
l'havia passat
el mateix
per tant
no va ser una cosa
només meva
sinó que va ser
coses de molta més gent
si no l'heu vista
el club
és una pel·lícula
realment recomanable
perquè toca el mateix tema
des d'una altra perspectiva
amb un altre enfoc
i des d'un punt de vista
cinematogràfic
jo crec que
amb molta més qualitat
però bueno
això no lo dic
que l'altre
no sigui interessant
no vull dir això
és que Spotlight
no tracta
sobre la corrupció
de menors
sinó que tracta
sobre la investigació
periodística
el problema
és aquest
que a Estats Units
no es pot tractar
segons quins temes
però sí que és
una gran pel·lícula
sobre la investigació
periodística
vull dir
a l'alçada
de l'escàndol
Watergate
o una cosa així
vull dir
és que no veus
la corrupció
de menors
enlloc
en tota la pel·lícula
però això
no vol dir
que sigui dolenta
però si te la mires
com una pel·lícula
sobre una investigació
periodística
és fantàstica
no no
jo simplement
comparava
perquè el tema
sí que de fons
que és el mateix
el tema és el mateix
i està
penso més ben tractat
amb l'altre
però no vull dir
que Spotlight
no estigui bé
simplement dic
que són dos plantejaments
completamente diferents
amb el mateix tema
per força
i que té
jo diria més nivell
i més qualitat
segur
perquè tu sé
que els gustos que tens
t'agradarà també
si la veus
més al club
que a l'altre
segur
jo repassant
ràpidament
el dilluns
diumenge
abans d'ahir
a la nit
vam fer a TV3
una pel·lícula
d'aquest any
Barcelona a la nit
d'hivern
i penso que és una
de les pel·lícules
a tenir en compte
com a de les interessants
molt bona
l'Acadèmia de les Musses
del Guerrier
penso que és una de les pel·lícules
que han fet aquest any
interessants
aneu comentant
el que sembla
Tarde para la ira
Tarde para la ira
sí senyor
també està la llista
per tu és la pel·lícula
de l'any
és que també he de dir
que no he vist
moltes pel·lícules
d'estena
però d'acord
no ho puc dir jo
però a mi em va
semblar
una joia
una perla
sí senyor
sí senyor
està la llista
una cosa que val molt la pena
perquè et sorprèn
a part
que sigui la primera obra
la primera pel·lícula
d'un actor
el Révalor
que dius
no sé com ho ha fet
jo tinc moltes ganes
de parlar amb ell
per dir-li
escolta
porta el programa
porta-los al programa
no sé
si el programa serà fàcil
però bueno
sí d'alguna manera
jo em quedo
totalment
a més
barrient-ho a casa
el rei Borny
per mi
proposta
molt diferent
ja no diré
d'un any
sinó de fa molts anys
de dir
hòstia
això
aquí no es fa
aquest tipus de cinema
el rei Borny
el rei Tuartó
i a més
com a
no només
la primera proposta
cinematogràfica
de Caraboy
o sigui
és que
a més
és una pel·lícula
que
el que ha passat
abans que parlàvem
dels Gaudí i Goya
jo crec que
igualment es mereixia
més candidatures
que
les que li han donat
els Gaudí
però
també
ningú neado
els Goya
que només era
a direcció
crec que
no
unes dues
dues nominacions
només
però que no
però ha passat el mateix
amb la propera pell
els Goya
i l'altra que tenia apuntada
és la propera pell
la propera pell
és una
enorme
enorme
jo també la tinc
en una de les bones
i a més a més
m'he fixat
fent la llistat
de la que la majoria
de pel·lícules interessants
corresponen
a aquest últim trimestre
més que no pas
del primer trimestre
el primer trimestre
hi ha
Los odiosos ocho
que aquesta és
el primer trimestre
ostres, sí
és d'aquest any
és d'aquest any
ah no, clar
però perquè estàs un any
llarg
la van a fer al gener
vale, perquè va arribar abans
als Estats Units
perquè jo la tinc
de 2015 aquesta
Hateful Eight
però sí, sí, sí
va ser
jo tinc Quiqui
del primer trimestre
i a mi em va encantar
Quiqui
ah, sí
a veure, oblidada
no, no, no
com a comèdia
allò que reivindiquem
com es pot fer
comèdies
valgoses
interessants
jo sent bastant
d'atractor
de les Carmines
cada cop et faci això
jo ho vaig trobar
bastant interessant
encara que es va estrenar
em sembla que és
a finals de desembre
una pel·lícula
que més podria considerar
aquest any
jo penso que és una pel·lícula
molt interessant
Techo y Comida
recordeu que va
revelar a Natàlia de Molina
jo crec que és una pel·lícula
interessant i val la pena
pels nostres oïdors
però ja tenia un Goya
ara en té dos
amb aquesta
és una noia joveneta
joveneta
joveneta però que és
meravellosa
en aquesta pel·lícula
és ella la pel·lícula
és a dir que
el que fa
jo aniria
dient també
els que més destaquen
per exemple
jo penso que
l'Elegido
que em van parlar també
aquí la van fer pel·lícula
del mes
no recordeu
de l'Antònia Chavarria
és el Marcinat Trotsky
la gran
absent segurament
de la cartellera
vull dir
va passar super desapercebuda
però era una pel·lícula
molt apreciable
molt apreciable
molt apreciable
Tardia per a l'Aira
és la mateixa que deies tu
hi ha una pel·lícula
que també ha passat desapercebuda
i penso que té qualitat
és la Porvenir
no sé si la coneixeu
no
és una pel·lícula francesa
amb l'Isabel Huppert
que no fa el paper típic
sinó el paper
d'una professora de filosofia
que s'enfronta
amb una certa problema
és una extraordinària pel·lícula
d'una noia jove
que es diu
Mia Hansenlof
i que està francament bé
és una pel·lícula
que us la recomano
és a dir
si com que a final de trimestre
parlarem de filosofia
i de cinema
suposo que
l'Andreu
se la mirarà
una altra pel·lícula
penso que
la propera pell
ja n'hem parlat
tot ens ha agradat molt
un monstre
ens ve a veure
jo Daniel Blake
del Ken Loak
és ciutadal il·lustre
que l'hem fet també
pel·lícula del mes
penso que és una altra pel·lícula
La Llegada
penso que estic d'acord amb ell
La Llegada
del Denis Villanueva
és una extraordinària pel·lícula
a mi potser em falla
alguna cosa al final
però considereu que
globalment és extraordinària
Patterson
que li agrada molt amb ell
penso que és una gran pel·lícula
Jim Jarmusch
amb el Jim Jarmusch
és l'últim trimestre
realment
sí, sí
l'últim trimestre
s'ha concentrat
totes les coses
penso més
més interessants
Patterson i
Gimmy Danger
també
el documental
sobre
Iggy Pop
del Jim Jarmusch
no l'hem vist
jo no l'he vist
tu em vas parlar molt bé
però no l'hem vist
jo no sé
jo no
també el Sully
del Clint Eastwood
que hi ha gent que li agradarà
gent que no
a mi personalment
em va agradar
jo vaig anar-hi amb amics
i tots els van sortir contents
del cine
és a dir
això és una qüestió
molt personal
i molt subjectiva
perquè és una cine
més clàssic
també es podria parlar
de l'Snowden
de l'Oliver Stone
penso que
alguns deien
que el documental
estava més bé
que hi ha un documental previ
però penso que el Ficcionario
perquè ho ha ficcionat
la pel·lícula més ficció
que no pas documental
això el Polo va explicar molt bé
la diferència
tenia raó
jo penso que
estava d'acord amb ell
quan deia això
que té més força
diríem
per mi
l'Snowden
de l'Oliver Stone
que no pas el documental
que havíem fet
anteriorment
i n'hi hauria més
però vaja
jo penso que
l'Olivo
que la vam fer també
aquí com a pel·lícula del mes
hi ha una pel·lícula
que també
que voldria destacar
per si no la vista
de cara als oïdors
que ens estan sentint
és Carol
una pel·lícula
basada
en una novel·la
aquesta la fan
a la filmoteca
la fan a la filmoteca
i l'estan fent encara
en un cine
no sé quin cine
d'estrena
perquè heu estat mirant
per sobre
quines nens eren
i sé que encara
l'estaven fent
en algun cine
és una pel·lícula
basada en una novel·la
ella era lesbiana
la Patricia Highsmith
però mai es va atrevir
a dir-ho
en la primera època
de la seva vida
i va fer aquesta novel·la
llavors la novel·la
va d'un cas
diríem
de relació
entre la Kate Blanchett
que la vam veure
tu i jo junts
em sembla
la Rona
i la Rona
que està més bé
quasi
estàvem coincidint
també amb el Pol
ens agradava més
la Rona i Mara
que no pas
la Kate Blanchett
en aquesta pel·lícula
però bueno
són dos papers
molt diferents
són dos papers
molt diferents
però a mi m'agrada més
i ho vaig sortir
vam ja discutir
a fora
no a tu t'agradava
no no no
a mi la pel·lícula
no em va agradar
ja l'entrada
la discussió estava aquí
no en actrius
no me'n recordava
no me'n recordava
d'això
i escolta
any nou
i quantitat d'informació
que hem donat avui
l'ascensió del Joan Sardà
em de dir
que a mi m'ha deixat impressionat
la quantitat
d'actualitat
i ha quedat pendent
i queden encara uns minutets
més o menys
ja hem fet aquest repàs
per fer aquest avançament
oi que tenies unes pel·lícules
quan us ho he introduït
al principi
deies
ella ens farà
les necrològiques
i les cabena
i jo pensava
hòstia
ja saps qui morirà
doncs
anem a la fem
clar clar
ja profitem
ja tenim un programa
absolutament complet
a veure
pel 2017
en qüestió de suspens
Suburbicon
dirigida per George Clooney
una nova
molt bon director
una bona
una nova tirada
ha assassinat
a l'Orient Express
que jo no sé
si feia falta
però la dirigirà
el Kenneth Branagh
i Logan Lucky
de l'Steven Soderberg
com a drama
tenim Happy End
del Haneke
Manchester
Frente al Mar
que ha tingut
un
premis
també
als Globus d'Or
dirigida per
Kenneth Lonegan
i una alemanya
que es diu
Toni Erman
que tothom
en parla molt bé
llavors
com a pel·lícules
d'aquestes
que veurem
a televisió
segur de seguida
perquè són
biopics
i basades
en fets reals
tenim
Loving
de Jeff Nichols
Jackie
que aquesta
és temible
perquè és una biografia
de la Jacqueline Kennedy
dirigida pel Pablo Larraín
amb la Natalie Portman
fent de Jacqueline Kennedy
o sigui
ja l'han deixat bastant
pels terres
sí, sí
horror
horror
absolut
i
Molly's Game
que és la primera pel·lícula
que dirigeix
Aaron Sorkin
que és el gran guionista
de l'Ala West
de la Casa Blanca
i també hi ha
Battle of the Sexes
que està fet
pels directors
de la Miss Sunshine
i Moonlight
que és sobre
tema afroamericà
dirigida
per Barry Jenkins
llavors
ja anem
als blockbusters
podríem dir
i de Batalles Galàctiques
tindrem
Blade Runner
2049
del Denis Villeneuve
que aquí
sempre en parlem
Alien Covenant
del Ridley Scott
el vuitè episodi
de Star Wars
com a superherois
guardianes
de la galàxia
volumen 2
Thor 3
Ragnarok
Spiderman
Homecoming
o sigui
el regrés
de Spiderman
Logan
amb el Lobezno
i Wonder Woman
que en fi
és la primera pel·lícula
que fan d'ella
i d'animació
Batman
la logo pel·lícula
La vella
la bèstia
pel Bill Condon
i Emoji
la pel·lícula
i la setmana que ve
Necrològiques
Actrius
amb el Jaume
que es dedicarà
a fer
una mena de revisió
d'aquest tema
gràcies per tornar
a escoltar-nos
estem aquí
a la vostra disposició
i us esperem
sense condicions
bona nit a tothom
a rebeure
bona nit
a la vostra disposició
i us esperem
a la vostra disposició
i us esperem
de la vostra disposició
a la vostra disposició
a la vostra disposició
de la vostra disposició
Fins demà!