Cinema sense condicions
We're warming up, so we're warming up
N-Y-2-M-A
Blow it all the way
We're able to climb up for moonlight and smooth ice
Meet our friendly, eager crew
They only live to service you
Service, service, service, service
This light, this light comes complete
With your choice of sea
And any seat you grab will be most
Up there where the clouds are still
You're as close to heaven as you'll ever be
Is Dory's Day?
És que no m'ha donat temps a posar-ho tan ràpid
Això que vol
Bé, la posarem després
Ja veig que el que m'has deixat és un homenatge, està clar
Perquè comença...
Què serà, què serà
Sí, però és un homenatge una mica esbiaixat
Que després ja ho explicarem
És que avui és un cinema sense condicions
Que en té moltes de condicions
Perquè la gent que havia de venir
Doncs no ha pogut venir
Per baixa mèdica
No...
Lamentablement no podem comptar avui
Amb la Carme Nabot
Ni amb el Joan Morro
Ells estan
Encara
De baixa mèdica
Com dèiem
Esperem
Aviat
Que corrin la banda
I que entrin al camp
I ens puguin, doncs
Il·lustrar
Amb els seus comentaris
Amb les seves crítiques
I amb tot
Aquesta és la primera condició
Aquesta és la primera condició
I n'hi haurà d'altres
Perquè, bé
Avui ens ho farem així
Amb poqueta gent
Però amb tot l'entusiasme
Tenim aquí
Pep Armengol
Bona nit, Pep
Bona nit
I avui no tenim convidat
Però tenim un convidat de luxe
En Francesc Aguilar
Molt
Bon vespre
Bona nit, Francesc
Que ens farà d'enginyer de so
De muntador musical
I de tot el que calgui
I també comentant
El cinema
A veure si
A veure si tens una música
Però
Encara em costarà una miqueta més
Però
A veure
Jo explico
No hi ha un convidat de luxe especial
Però sí que hi ha convidat especial
Que a més a més és col·laborador
Sí
Perquè avui parlarem
Per fi
Per fi
S'havia parlat una miqueta
Però parlarem de
Cinema transcendental
Cinema transcendental
El tindrem per la segona meitat del programa
Per tant
Tenim aquí el Joan Sardà
Que ens parlarà
Perquè és un amicsador
Sí, sí
Us faré
Qui serà el Joan Sardà?
Us faré cinc cèntims
Del cinema espiritual
Perquè tant el cinema
Com l'espiritualitat
Estan una mica
Així
S'han entredit
En els últims temps
I val la pena
Que els posem
Al dia
Bé
Pep
Engega
Amb alguna pel·lícula
Que tinguis
Per qui
Treu-la del barret de copa
I explica'ns-la
No teniu curiositat
Per saber la música
Que havia posat
Al començament
Oh, bueno
Has dit
Has dit
Que
Has preguntat
Això és Doris Day
Parla'ns de la música
Això és Doris Day
M'has dit
I jo he dit
No
Això és Old That Jazz
Tampoc
És Old That Jazz
Això sí
Old That Jazz
Que, bueno
Com moltíssimes altres pel·lícules
Em podrien servir
Per parlar
D'un llibre
Que normalment
No en porto
Però que avui
Ara diré el títol
Perquè és difícil
Es diu
Muertes creatives en el cine
Carai tu
Quina vista
Jo hauria estat
Incapaç
De fer això
Aquesta proessa
De veure
En mig segon
El títol
D'un llibre
De Joan Marimón
Un professor
No és Margarita
És Marimón
Marimón
Marimón Pedrosa
Concretament
Molt bé
Del Prat de Llobregat
Així sóc llegirem
Que fa classes
Fa classes de muntatge
A l'SCAC
I que, bueno
Aquest és el seu tercer llibre
I concretament
Un llibre que parla d'això
De muertes creatives en el cine
De tota una tesi
Sobre la importància
Bé, potser no calia fer una tesi
Perquè ja ho sabem
De la importància
De la muerte
De la mort
En el cinema
De com dramàticament
Doncs és un fet essencial
Per agafar l'espectador
Perquè la trama tingui potència
I us ho deia
I per acabar moltes pel·lícules
I per acabar
Per començar
Per entremig
O hi ha moltes morts entremig
Exacte
De moltes maneres diferents
Sí, sí
Quan acaba la pel·lícula
Mort la pel·lícula
Això sí
Però vull dir que la mort
Es pot haver produït
Sempre ressuscita
Si la tornes a veure
Dues coses sobre
Jo al principi
Quan era petit
Pensava que
Quan es moria
L'actor
Es moria també l'actor
Sí, de fet sí
El personatge
Es moria l'actor
Sí, sí
Hòstia
Els dos
L'actor
I l'actor
Que l'interpreta
O sigui
Llavors tindria dues esqueles
Una per la pel·lícula
I una per la vida
Efectivament
I després el veies
En una altra pel·lícula
I deies
Llavors
Tenia que fer preguntes
Tenia que fer preguntes
Però
Ressuscitava
Aquest home
Aquest home no s'havia mort
Ja
Mira, doncs aquesta pregunta
Li farem demà
A l'MKCM
És que si anem a Ràdio Sant Vicenç
Al Joan Marimón
Perquè ve a presentar el llibre
Després d'haver-ho fet
Al Museu d'Art de Santa
No confondrem el Joan Margarit
No
Ja ho hem dit
Sí, bueno
Si és Marimó no el llegirem
Si és Margarit, no?
És convenient aclarar-ho
Perquè estem a Sant Just d'Esverda
Sí, sí
Territori Margarit
Però no tots els Joans són Margarit
No sé si hi ha Territori Margarit
Que l'autobús que agafo
És el JM
És el JM
Mira, doncs potser és Joan Margarit
Bé
O Joan Marimón
Però bé
Amb això de la mort
Jo voldria recordar
Una història
Que té el Bunyuel de protagonista
Que la mort era una de les seves constants
En la filmografia
Que Bunyuel era a Mèxic
Veient sonates del Bardem
I el Fernando Rey
Era el protagonista
I el Fernando Rey es moria
I el Bunyuel estava mirant la projecció
I deia
Que bien se muere Fernando
Que bien se muere Fernando
I llavors el va llogar per Viridiana
Perquè també es havia de morir a Viridiana
I per això
I també recordo que el Francisco Raval
Quan va treballar amb Bunyuel Nazarín
Explicava que Bunyuel li havia dit
Que no sabien de dramatitzar en excés les coses
Que dient
Ha muerto mi padre
N'hi havia prou
I no s'havia de fer allò dient
Ha muerto mi padre
Vull dir que era la temptació
Era prou dramàtic
No?
El fet d'haver-se mort
Sí, sí
Però dient-ho així
Sincerament
I d'una manera
Normal
Doncs ja n'hi havia prou
Pel cinema
No?
Però els actors
Aquí ho feien a l'Ovallinclant
Els actors espanyols
Eren molt tremendistes
Però ara ja està la cosa
Ja és d'una altra manera
Doncs el Joan Marimont
I no Margarit
Demà a MHC
Més que cinema de Ràdio Sant Vicenç
Ve a presentar-nos aquest llibre
Que ja ho havia fet a Cerdanyola
Ja ho va fer al cinema en Girona
Amb una pantalla una mica més gran
I aquest diumenge
És notícia també
En el Saló de Cinema i les Sèries
També farà la presentació
A les 12 del matí
Allà a la Farga de l'Hospitalet
Aquí a propet
Perquè s'hi vulgui apropar
Ja que estem de falques
Dic que demà comença el Docs
Sí senyor
No s'ho perdeu
Ah, fins demà no comença?
El dia 15
Del 15 al 20
Hi ha una pel·lícula
Que ja va quedar exposada aquí
Quan vam tindre el seu director
Que és
El senyor González
El senyor González
Que és Aquarela
Que ens la va recomanar
Amb 5 estrelles
Molt bé
I quan ell diu 5 estrelles
És que és el màxim
Perquè no té més estrelles ja
Demà s'estrena la pel·lícula
No sembla que obre el festival
No hi ha més estrelles al cel
No hi ha més estrelles al cel
Doncs sí
Tothom diu que és una maravilla
Bé, ha quedat clar
Que haurem de fer un inventari
D'escriptors
Que es diuen Joan Mar
I després hi ha algun afegitor més
Sí
Vull dir perquè
No els confonguem
I no
Tinguem
Tentacions
Sí
Tentacions
I caigudes
En llibres que no hem de llegir
Doncs per això he posat la música
Al començament del programa
Tot això
Molt bé
Ara en podries posar una altra
I a veure què passa
Vinga va
Ara sí
Ara em sembla que ja està preparada la cosa
Vinga
A veure si s'anima la cosa
A veure
A la ràdio no podem tenir cap segon així
De buit
O tenim música
O tenim música
No existeixen els punts suspensius
No, no, no
Ni molt menys
A veure
Endavant
Endavant la música
El d'això està corrent
Ara una altra cosa és que
No, bueno
Que corri d'acord
Però que surti el camp
A veure jo si vols
La vaig cantant
Jo que serà
Serà
No
No és el mateix
No és aquesta
Pep
Explica'ns alguna cosa
D'alguna pel·lícula
Que tinguis per aquí
No és veritat
És aquesta
Bé
Hi ha una pel·lícula
Que és Los hermanos sisters
Que ja en van parlar
Però és per recordar-vos a tots
Que per favor
Abans que la treguin
Aneu-la a veure sisplau
Aneu-la a veure
Perquè
Jo he estat repassant mentalment
I no recordo una pel·lícula de l'OES
Que m'hagi agradat tant com aquesta
Des de fa molt temps
Potser des del segle passat
I ahi queda això
Com ho tenim
Lo dels punts suspensius
No, no
Tu continua
Ah, seguim
Continua, continua
Molt bé
Doncs mireu
Avui una de les pel·lícules
Que us volia parlar
És
De
Necesitamos tu voto
Perquè com que estem en una època
Una mica així
De
Electoral
Electoral
De votaments
I tot això
Passem d'elecció en elecció
I tiro perquè em toca
Allò que se'n diu
Una època esbotadora
Sí
Per l'Oient
Doncs aquesta és una pel·lícula francesa
Del 2018
Dirigida per Matías Sapén
És una òpera prima
Que
Que
Té nom d'arbre aquest tio
Sapén
Sí, sí
Una mica més es diu La Pen
Però bueno
En fi
Té una actriu
Molt interessant
Que fa de protagonista
Que fa de protagonista
Que és l'Alexandra Lamy
Però desgraciadament
Segurament no ha trobat
Ni el millor guió
Ni el millor director
Per lluir-se
Llavors
Diria que val la pena
Per veure-la amb ella
Però tot el de més
És un malson
Malson
Perquè podríem
Tindre una comèdia
Crítica
Ja que estem a la sala
De màquines
De com
Se li dona menjar
Cada dia
El
El candidat
Que
Que volem que guanyi
Però
No
No s'aprofita
No s'aprofita bé això
O sigui
Que queda
Pels fans
D'Alexandra Lamy
I
Res més
I res més
Sí, sí
Perquè avui dia
És una pel·lícula
Com El Reino
Que no entra
En profunditat
No
Et diu
Que t'explicarà
Un tema polític
Com és
La de les eleccions
Dels candidats
Per
Per
Totes les campanyes
Successives
Etc
Que tot està ple de corrupció
I d'amiguisme
I de gent
Sense escrúpols
Però no hi entra a fons
Es queda amb la superfície
No
I a més a més
Aquestes persones
Que hi ha
Sempre al darrere
Del candidat
El que diuen
Los equipos
De trabajo
Aquesta colla
De sinistres
Que
Van a cop de talonari
I no tenen cap problema
Amb saltar
D'un equip
Al contrari
A l'opositor
Etc
Si és que hi ha més diners
Transfuguisme
Sí, efectivament
En diuen
Doncs de tot això
No se'n fa mal
Ni es desvetlla
Com funciona exactament
Bé, és una pel·lícula d'evasió
Diguéssim
Sí
Molt lleu
Molt lleugera
Sí
I en fi
Vull dir
Els francesos
Ens tenen acostumat
A aquest tipus de cinema
És veritat
Comercial
Sí
Perquè avui també hem vist una pel·lícula
Que també tractava un tema
Que és molt punyent
Com és el de l'Alzheimer
És veritat
En una pel·lícula que es diu
L'última follia
De la Clarice Darling
I aleshores
Doncs
Podríem dir el mateix
Que hem dit
D'aquesta
De Necessitamos tu voto
Que en francès es diu
Les pullens
Perquè és el pollastre
Que agafen
No, el pollastre que agafen
El xaval jove
Sí, sí
El pollet
O així
I
Bé, això n'estic molt cansat
Dels títols
Que en versió original
No donen pista
Sobre la pel·lícula
I que en canvi
En la versió espanyola
Ja te l'expliquen
Perquè això
Necessitamos tu voto
És obertament explícit
És una pancarta
En canvi
L'epulent
Pot ser qualsevol cosa
Vull dir
Que és un llenguatge
Fiburat
Que no t'explica
Com és el cinema
Estàvem
Amb la pel·lícula
De l'última
Bogeria
De Clarice Darling
I
Realment
El que val
Són les interpretacions
De Catherine Deneuve
I de la seva filla
Kiara Mastroiani
Totes dues
Molt
En el seu paper
Vull dir
Són dues actrius
Consagrades
Absolutament
I d'una bellesa
Enorme
Jo afegiria
A Alice Taglioni
Que fa
Una
El paper
De la Catherine Deneuve
De jove
I està bellíssima
Sí
La recorda
Més a menys
Sí
Perquè
També diem
Que és una pel·lícula
Molt lleu
I molt lleugera
I fa servir
Aquest truc
Dels diferents temps
D'explicar-nos
Els personatges
Quan eren joves
I tot això
Una mica
Per engrossir
La trama
Però
Vull dir
No sé
És que
Es pot explicar
En 15 minuts
Sí
És una pena
Perquè
Si aneu a veure-la
Que
És una cosa
Que no us treure del cap
Perquè
Té coses
Que valen la pena
Hi ha per exemple
Els objectes
Objectes
Que
Que són
Com
Rellotges
Anyells
Que tenen un valor
Important
Perquè
Per la protagonista
Són elements
De la seva memòria
Que
Que fan
Jo penso
Que la direcció
D'art
D'aquesta pel·lícula
Junts
Amb les dues
És el millor
Amb les dues protagonistes
És el que destaca més
Aleshores
La gent
Que
Després
Hi ha els autòmats
Que
És tot un món
Molt bonic
I també
És molt maco
I els rellotges
I els gerros
Per això dic
Que és una llàstima
Que no estigui
Primer
El guió
Més ferm
I més treballat
I la direcció
Més acurada
Potser
Potser
Hi ha una manca
D'experiència
Per cert
Hem de dir
Que la directora
És la filla
Juli Bertuccelli
Sí
La filla
De Jean-Louis Bertuccelli
De Jean-Louis Bertuccelli
I ja té una certa experiència
Té un bagatge
Però
Llàstima
Aquí
No aflora això
Deixem la pel·lícula
Pels amants
De les antiguitats
Que
Gaudiran molt
I
Pels amants
De Catherine Deneuve
I de la seva parentela
Que també
Gaudiran
Que em sembla
Que són molts
I aleshores
Doncs bé
Catherine Deneuve
Ja té una determinada edat
Però
Però es manté
La personalitat
És que un gest
D'ella
Ja és molt
En una pel·lícula
Continuem amb altres pel·lícules
Anem per feina
La música
No
La música
No ho sé
Que la posi
A veure
Sí, sí
Ara sí que
Ja està preparada
Gràcies
A la nostra companya
En algun moment
En algun moment
Haurem d'entrar
Amb l'obituari
Que ens ha vingut a arreglar
Em sembla que
Que ho podem arreglar
Doncs mira
Ja la tenim
Ara sense deixar
Silencis
A l'obituari
A l'obituari
Això és time after time
Cantada pel José Feliciano
I avui el tenim
Hi ha dos CDs
I amb la d'allò
Que ha agafat
Avui el tenim de convidat
Vull dir
Com que no tenim convidat
Doncs hem convidat
A José Feliciano
Que estigui amb nosaltres
I tocarem diverses cançons d'ell
És un
És el Raichals
De Puerto Rico
José Feliciano
Ell també té una carrer
Ho dius per la ceguera?
Sí
Per la ceguesa
I per la manera
D'interpretar les cançons
Era un cantant
Que
Bueno
Encara és viu
O
Em sembla que és viu
Vaja
Vaja
Jo no
Almenys
Jo no el tinc
No el tinc per mort
Últimament
Es moren
I no t'avisen
Sí
Però bueno
És igual
És viu
I aleshores
Doncs també té una carrera cinematogràfica
A José Feliciano
Vull dir
Sortia en una pel·lícula
Que jo em sembla que era dels germans Cohen
I llavors ell actuava en directe
En un petit club
I els personatges deien
Sí, aquest és el José Feliciano
Que és un tio que havia triomfat
I tal
I diu
Però ara és un secundon
I així
No
No
Per mi no ha sigut mai un secundari
Sempre ha sigut un tio
Que ha fet unes versions molt potents
I que
Bueno
No ho sé
Aquest disc
Me l'he comprat avui
Per dos euros
En una botiga solidària
I resulta que
M'ha fet molta gràcia
Perquè a la portada
Posa
Two CDs
Of the
From the world's greatest flamenco balladier
Of the world's greatest flamenco balladier
O sigui
Un balladista flamenco
Però
A veure
En mans de qui estan
Les indústries culturals
Perquè
No ho sé
Dir-li flamenco
En el José Feliciano
És un senyor
Que va néixer a l'Ares
A Puerto Rico
Vull dir
A Puerto Rico
Si hi ha algú que canti flamenco
Ha de ser espanyol
Perquè els portorriquens
Ja tenen una música
Prou desenvolupada
Prou bonica
I prou extensa
Com per no cantar flamenco
I el que canti flamenco
A Puerto Rico
És que és espanyol
És que és un andalús
Vull dir
Suposo
Vull dir
Que no sé
Flamenco
Don Antonio Chacón
Don Antonio Mairena
Camarón
Morente
I pel que sembla
José Feliciano
No ho sé
Increïble
Increïble
Com està la cosa
En mans de qui
Està la indústria cultural
I del poc respecte
Que es té pels artistes
Doncs ara sí
Després és gairebé mig programa
I a la quarta
A la vençuda
Era la tercera
Però nosaltres a la quarta
Anem a sentir ja la cançó
Que volies sentir
A veure si ara sí que entra
Encara no entrarà
No
Bé
Bé
Esperarem
Perquè no tenim res més que fer
Tampoc
Ai
Mare meva
Ara sí
Com costa
No
Aquesta tampoc
Aquesta és la 1
Volem la 3
Bé
Aquesta és Àngela
Que ja ho ha dit
Allò al principi Àngela
És veritat
La falta de pràctica
Volem la 3
Tens una altra pel·lícula Pep
Bé
Sí
Podríem parlar
De blaze
Ja que estem de músics
Ah sí
Sí
Blaze
Són 127 minuts
De cinema
De pallissa
Drama biogràfic
Sobre la figura de blaze foley
Interpretat per un
Basat en un fet real
Molt en temo
Sí, sí
És biogràfic això
Està interpretada
Per un cantant
Actor
Que es diu
Ben Dickey
Que fa
Que és molt conegut
A casa seva
Que fa
Una interpretació
Voluntariosa
Del personatge
De blaze
Tenim música
De balades
Tenim
Reiteracions
De cançons
De cançons
Totes
De country
And western
Noi
Sí
Sí
Texas
Dels 70
Als 80
Però
Clar
Totes aquestes reiteracions
Fan que la pel·lícula
De 127 minuts
Sembla que sigui
De 227
Llavors
Bueno
Estaria bé
Fer un
Apreugement
I
Realment
Per la part
Bonda
Té alguns moments
5 o 6 moments
Interessants
Ben resolts
Perquè explica
La història
D'un temps
Oi?
Sí
També
D'una època
És l'època
Aquella
Hippie
Una època
També
On
Hi havia
Unes diferències
Molt grans
Entre
Les generacions
I aquí
Es posen
De manifest
Després
També
Entre les cultures
Una cultura
Democràtica
Desenvolupada
I tal
Després
La cultura
D'alguns elements
Jueus
Ortodoxes
Que imposaven
Encara
Sistemes de vida
Anclats
Amb el passat
I amb la tradició
Tot això
Es posa en evidència
I també hi ha
Una història
D'amor
Colpidora
Perquè
Sempre
Hem vist
És que
Amb cantants
És difícil
Seguir
Una història
D'amor
Convencional
Degut
Als
Continuos
Viatges
I
Tot
Les històries
De mort
En les pel·lícules
De cantants
També serveixen
Per posar una cançoneta
Allà
D'aquestes
Enganxoses
Sí
Bueno
Aquest és el cas
De fet
Va ser la cançó
D'aquest cantant
Una balada
Que va dedicar
A ella
A la seva balada
És a dir
Que va ser
Una estrella
D'un sol èxit
Gairebé
Podríem dir
Perquè hi ha
Un company d'ell
Que era
El Tom Nets Van Zandt
Aquest sí que va
Continuar
Una carrera exitosa
I en canvi
Ell es va quedar
Que també és un dels temes
Favorits
En els biopics
Aquests de cantants
El que triomfa
El que triomfa
I el que es queda
A la coneta
Sí
Bueno
Ara sí
Ara això
Que serà
Que serà
Per José Feliziano
El nostre convidat d'avui
De fet
Posem aquesta cançó
Per recordar
Una altra cançó
Que més o menys
Es diu igual
Que serà
Serà
Que per recordar
La Doris Day
Que ens ha deixat
Als 97 anys
Doris Day
Va començar
Com a cantant
Per això
Molts diuen
Que era cantant
I actriu
Jo
No ho sé
Ho he vist en un diari
Cantant i actriu
A mi em sembla
Que s'ha de dir
Actriu i cantant
Perquè ella
Quan va passar al cine
Ella va començar
Ella va començar
En una orquestra de jazz
Com a cantant
I no ho feia malament
Hi ha gent
Que és molt admirador
D'ella com a cantant
Jo no la conec
No he sentit
Gaires discos
D'ella
Però es veu que
No ho feia malament
Entre les cantants
Blanques
Que hi havia
A la seva època
Recordem
Que ella va néixer
L'any 22
I que fins l'any 48
És a dir
Amb 26 anys
Ja
No va entrar
En el cinema
De totes maneres
Vull dir
Les dones
Eren majoria d'edat
Als 25 anys
En aquell moment
És a dir
Que
Si no era
Si no era
Una actriu infantil
Vull dir
Estava bé
Que comencés
Als 26 anys
No
Però
Vull dir
Bueno
Doris Day
És tot un personatge
Que
Explica
Un determinat cinema
Que és
Propaganda
De l'American Way of Life
Efectivament
Que
Són comèdies
No hi ha lleugeres
Sinó a vegades
Gairebé inexistents
Que no es poden posar
Al costat
De les grans comèdies
Del cinema
Que no es poden
Posar al costat
De les comèdies
De Howard Hawks
No
O de
O d'Ernst Lubitsch
Ara
El que se li ha que reconèixer
És que
Va
Va
Segellar
Una època
Als 60-70
De
Un tipus de comèdia
Convencional
En la que
Tot era
Estupendo
Sí
Tot de colorins
I fantàstic
Rock Hudson
Doris Day
Evidentment
Confidències
A medianoche
Pijama para dos
Jo al principi
Tinc que confessar
Que pijama para dos
Vaia estar
Doctant
Si seria una porno
Però
Pel títol
En aquella època
No n'hi havia
Però clar
Jo pensava
No pot ser
No pot ser
I no
No
Efectivament
M'equivocava
Era una comèdia americana
Em sembla que no surten
Ni pijames
No
Bueno
Tenen
Perquè
Totes les pel·lícules
Eren molt recatades
Sí
Tota la pel·lícula
Hi ha
Hi ha un mur
De fullola
Que no els deixa veure
Va anar amb els telèfons
Sí
Sí
És veritat
Sí
I ara ens explicaràs
Joan Sardà
Perquè d'aquest tema
De José Feliziano
Passem aquest altre
Ah sí
Doncs bé
És per dir
Que no estem folls
Ni estem sols
Avui som només tres
Però tirem el programa endavant
Igualment
Perquè
Perquè podem
No
Vull dir
Perquè
Mira
Perquè
Ens ve de gust
Qui ho dubtava
Tirar el programa endavant
No
I a més
Vull dir
Amb el retrobament del Francesc
Vull dir
Això
Bueno
La música funciona
Que és
Ha costat
Però a partir d'ara
Ja
És ja un
Llença flames
Això
I bueno
A veure
Això és
Que tama
Cantant la seva gran cançó
No estamos locos
I això jo ho lligo
Perquè
He vist una pel·lícula
Que es diu
A veure
Ara no me'n recordo com es diu
Es diu
Sí
Antes de la quema
Antes de la quema
Del Fernando Colomo
Vull dir
L'hem vist
El Pep
També la vista
I bé
I bé
Hi ha una cançó
La cançó de l'Antonio Carmona
Que era el líder
Cert
Que és el millor de la pel·lícula
La cançó de la cançó
De l'Antonio Carmona
Tot i que tampoc és gaire gran cosa
Però bueno
És que
A veure
Ens trobem davant
D'una producció
Andalusa
El productor
És
Álvaro
Vegines
Que era el líder
D'un grup musical
Que es deia
No me pisses
Que llevo
Txancles
I que va
Va dirigir
Una pel·lícula
Que es deia
Per què se froten
Les petites
O sigui
Amb aquests antecedents
Ja
Vull dir
La cosa
És de jutjat
És greu
És de jutjat
De guàrdia
Aleshores
L'ha dirigit
El Fernando Colomo
Que se suposa
Que era un senyor
Que al principi
Feia cinema d'autor
Amb aquelles pel·lícules
Els Tristes
Tigres
Tres tigres
Sí
Això ho va robar
Del Guillermo Cabrera
I que ara
Doncs el tio
No ho sé
Si li diuen
Mira
Vine a dirigir
Una pel·lícula
Però va fer
La isla mínima
Que no he tingut
L'oportunitat
De veure-la jo
La isla mínima
És del Fernando Colomo
No
No
Espera
Perdó
És una altra isla
És una altra isla
Sí
Bueno
És igual
Era Eivissa
Que feia la pel·lícula
Aquella
Colomo
Sí
És veritat
Era una sobre Eivissa
Teniu raó
Que és un pare
Amb una filla
Que no l'he vista
Però tenia molt bona tinta
Sí
La isla luminosa
Una cosa així
Alguna cosa així
Bé
Ja ho mirarem un altre dia
Ara us ho dic
Doncs Fernando Colomo
És un tio
Que bueno
Vull dir
Si el criden
Per fer un guió
Que no és propi
Doncs el va el tio
I s'hi posa
I si li diuen
Mira el rodatge
Es farà a Cádiz
Isla bonita
Isla bonita
Val
Gràcies
I llavors doncs
Bueno
El tio va i se'n va
A Cádiz
Agafa allà
Uns actors
Que
Més o menys graciosos
Sí
Més o menys graciosos
No gaire
Per mi
No gaire graciosos
Perquè jo és que no he rigut
En tota la pel·lícula
I està
Però és un encadenament
D'acudits
I és lamentable
Que no riguis
No però
No tu
És que no riu ningú
A la sala
No riu ningú
L'altre dia eren 25
I no rei ningú
No rei ningú
Bé
Doncs resulta que el protagonista
És el Salva Reina
Que jo no sé
Aquest deu ser un actor
Que ve de la tele
O un xistós d'aquests
No ho sé
Bueno
Dio Salva la Reina
Sí
I resulta que
Hòstia
És un tio
Que et fatiga
Vull dir
Que està allà
Explicant tota la pel·lícula
I dius
Però tio
Ves-ho explicar
A ta tia
Vull dir
És que no
No m'ho expliquis
Posa'm imatges
Posa'm imatges
No m'ho expliquis a mi
Vull dir
I quan n'hi ha imatges
Vull dir
Estan tan mal filmades
Els plans contra plans
No lliguen
Vull dir
Allò és pitjor
Que una pel·lícula
Del Godard
I
Se suposa
Que allò
És una pel·lícula industrial
D'evasió
Cada
Pel gran públic
Ha d'atrapar el públic
I que només atraparà el públic de Càdiz
Pel que jo veig
Perquè ells més o menys s'hi veuran retratats
Amb allò de les xirigotes
Sí
Que és insuportable
I totes aquelles coses
Jo tinc un gran amor per Càdiz
Perquè jo hi vaig viure
Allà uns mesos
I a mi em va semblar
Una ciutat
Molt agradable
Molt amable
Molt
Però quan vas sentir una xirigota
Vas sortir corrent
Vull dir
Vas marxar
No hi vaig
En els mesos que hi vaig estar
No era temps de xirigotes
Per sort
I aleshores
Doncs
Jo m'hi vaig trobar molt bé
I a la catedral
I bueno
Tota aquesta ciutat blanca
Que en diuen la Tacita de Plata
I tot això
Vull dir
Trobo que és una ciutat meravellosa
Però
Com d'altres ciutats
Que a vegades fan pel·lícules
Per buscar turisme
Doncs aquí no surt ben retratada
I no et fas una imatge cabal
Del que és Càdiz
I del que és tot l'ambient
I de l'ambient de la província
I tot això
I no sé
Hi ha dues actrius
Que són potser de les que estan més encertades a la pel·lícula
Que una és Manuela Velasco
Que és la neboda de la Conxita
I la filla del Manolo
I després una que es diu Magui Cibantos
Una cosa així
Que aquesta fa el paper de la Choni
Que bueno
Fins i tot està a la presó
En fi
Molt bé
I després també hi ha un actor
Que és molt bo
Que és el Manuel Manquinha
Que sempre fa de gallego
Perquè és el gallego
Però aquí
Ell no arriba
En aquesta pel·lícula
A les cotes
Que ens té acostumats
Com a...
Perquè no té paper
No
No...
No...
És que el guió
El guió també
També és deficient
El guió és absolutament deficient
I la realització
És...
És nul·la
No ho sé
Vull dir
És com si
Haguessin fet un primer muntatge
Allò per veure com anava la cosa
I l'haguessin deixat així
No?
Vull dir
És una pel·lícula
Absolutament nul·la
I que bueno
Que no recomanem
De cap de les maneres
Fem l'expoli
De que va la quema?
No
No
No
No
No
Perquè hauríem de parlar
De la policia
Sí
I tampoc
Venim aquí
A parlar de coses desagradables
Bueno
Una cosa
I si baixéssim a la cripta
Baixarem
Ens posem
Ens posem sèrius
Baixarem a la cripta
Si el Francesc
No té cap pel·lícula
Per parlar-ne
Bueno
Tinc alguna
Però ja
Ja ho faré
Digues
Digues
Digues
Digues
Digues
A veure
Jo us volia preguntar
Si vosaltres coneixeu
Una pel·lícula
Que es diu
Sueño
En otra lengua
Una pel·lícula
Que vaig poder veure
Aquest divendres passat
A la segona mostra
De cinema mexicano
Contemporáneo
Que es fa
En els cinemes Maldà
Produït
Bueno
Dirigit
Per un home
Que té un nom
I un cognom ben curiós
Américo
És el nom
I Voltio
El cognom
Américo Voltio
Es diu així
I llavors
Organitza aquesta
Aquesta trobada
Amb aquest
Perdona
Amb aquest nom
Deu ser
Premi Nobel de Química
Directament
Sí
Primer descobridor
O de física
Descobridor d'un continent
I després ja
Doncs anem directament
O propietari
O propietari d'una casa
D'electrodomèstics
Directament
Sí, sí
La veritat és que l'home
Molt entusiasta
Molt maco
No diguem noms
No diguem noms
I també en part
Doncs
Recolzat
Pel director del festival
De cinema
De Girona
Lluís Valentí
No sé si el coneixeu
Doncs
Bé
Ja vaig tenir ocasió
De veure
Tot aquest cap de setmana
Ara ja ha passat
Vull dir
Ja no
No podem fer-hi res
Hauríem d'haver parlat abans
Però aquest cap de setmana
Doncs ha estat
Un cap de setmana
Intens de pel·lícula
I vaig tenir ocasió
De veure aquesta únicament
Resulta que aquesta pel·lícula
Està dirigida
Per un home
Que així pel nom
No sé si el reconeixereu
Però que després
Si busques una miqueta
Ernesto Contreras
Doncs és l'actual president
De l'Acadèmia de Ciències Mexicanes
De cinema
Llavors és curiós
Ah, hi ha Ciències Mexicana?
Sí, sí, sí
Home, i ara més que mai
El cinema mexicà
Està donant quotes molt importants
I està a la indústria també del cinema
Amb una dalleu molt alta
Una pel·lícula
Que no sé si us sona
No m'heu dit res
Per tant interpreto que no
Sueño en otra lengua
No
El títol em fascina
És veritablement
A mi m'agrada més el títol aquest
Que Roma
Sí, Roma
Quan vau parlar de pel·lícula
Vau dir, bueno
Pel·lícules que posen un nom
D'una ciutat
És que Roma sembla ser
Que és un barri
Un barri del Districte Federal
Que clar, és tan gran
Que ja dona per tot
Que llegit al revés
Diu a mort
A mort
A veritat, sí senyor
Doncs, la pel·lícula val la pena
La pel·lícula si la podeu recuperar
Des del 2017
I va tenir, bueno
Una certa importància
En festivals
Va guanyar premis en el Tribeca Film Festival
I t'explica la història d'un universitari
Un filòleg
Estudiós de llengües
Amb desaparició
Que va a la recerca
D'uns dos únics supervivents
Registrats d'una llengua
El cicril
Inventada
Però que podria ser
Representant de tantes llengües
Que a mesura que les persones
Que la utilitzen
Doncs van creixent
Van morint
Corren el risc de desaparèixer
De desaparèixer
I desapareixen
I aquesta en concret
Et fa
Aprofiten per fer
Tot un cant
Tot una reflexió
Sobre la connexió
Que té
Una llengua
Amb el paisatge
Que l'ha vist néixer
I amb els animals
Que conviuen
Hi ha alguna escena
En la qual
Els personatges
Estan completament
Implicats
Estan dintre
I
I fa la impressió
El muntatge del so
I de la imatge
Et fa creure
Que la persona
Quan parla
Doncs està comunicant
Amb tot el que té al voltant
És una pel·lícula mística
Poètica
Que de vegades
Es pren llicències
Potser una mica exagerada
Que fa que no te l'acabis de creure
Però
La veritat és que
La relació
D'amor
Diferent
Que no t'esperes
Amb dos amics
Que no es volen veure
Des de fa molt de temps
I que resulta
Que vas descobrint
Que en un moment determinat
De la seva joventut
Estaven enamorats
De la mateixa dona
Però també estaven enamorats
D'ells mateixos
De tots dos
Sempre hi ha la història d'amor
És que no pot fallar
Però està ben tractada
No és allò que dius
Així que com la part mística
Està una miqueta massa forçada
La part amorosa
La part d'allò
Bé
I
I a part d'això
No sé si coneixeu
Un home que es diu
Juan Carlos Olaya
És un director
De pel·lícules
Rabiosament independents
De cinema de guerrilla
Des de fa molts anys
Molts anys
I aquest dissabte
Passat no
L'anterior
El dia 4
En els onzeig
Es va posar
Una pel·lícula
Que feia 37 anys
Que aquest home havia fet
No es va estrenar
En el seu moment
Perquè el van desanimar
I ell tampoc
No tenia molt clar
I és completament
Sorprenent
Tot el que aquest home
Va col·locar
En aquella pel·lícula
Com ho va fer
Amb quina tècnica
No podem dir una tècnica
Super sofisticada
Però sí
Amb els mitjans
Que tenia
Com li treu
El màxim
Del que li podia treure
A la història
Això és bo
I com de vegades
Fins i tot
Té algun atreviment
Com posar
Una prostituta
Amb un home
Que la contracta
En una escena
Pràcticament pornogràfica
Però molt ben trobada
Irònica
La veritat és que
És molt recomanable
La pel·lícula es diu
El diari rojo
I a veure si amb un temps
Es pot digitalitzar
De vegades
Hi ha perles
Per ahí perdudes
És una cosa
Molt interessant
No és una pel·lícula
Super recomanable
Per tots els públics
Una mica com les
Que parlarem ara
Però sí que val
Com tu dius Pep
Molt la pena
De veure com gent
Que no està
Dentro de la indústria
Per res
Doncs amb tota la seva paciència
Amb la seva capacitat
Per anar
Convencent a gent
Doncs vinga va
Ara farem aquesta escena
Ara farem aquest altre
Amb el període de dos anys
Anar muntant
Amb 16 mil·límetres
Després passar-ho a 35
Estem parlant
Ja us dic
De fa 37 anys
I la veritat és que va valer
Molt la pena
L'home té ja 70 i escaig
Està fent una versió
D'una pel·lícula mítica seva
Que és l'home
Que ha vist un omni
Ara està fent la segona
Per l'hijo
De l'home
Ha vist un home
Té molt sentit de l'humor
I llavors fa coses
Que sorprenen
Sorprenen per això
Per la poca
Parafernàlia que té
Per poder posar en marxa
I la capacitat d'inventiva
I de paciència que té
Per fer-ho
I bueno
Coses curioses que jo vaig veient
Veig poques pel·lícules així
Com vosaltres d'estrena
Però em vaig apropant
A les coses més
No, no
Més curiosetes
Sí, però
Aquests canals paral·lels
A vegades
Ja et dic
Serveixen
Per redescobrir coses
Haurem d'agafar la llanterna
I buscar aquestes perles
Que ens porta el Francesc
I descobrir-les
I encoratjar
Que la gent vegi aquest tipus de cinema
Doncs deia
Ara, sisplau
Posa'm
You send me
Del José Feliciano
També
Que és el nostre convidat d'avui
I anirem
Curiosament
Enllaça
Amb el que tu estaves explicant
I amb el que jo intentaré explicar ara
You send me
Això és yo send me
No, no l'encerto avui, no?
Ni l'endevino
No pot ser
No sé
No sé
Però tot el disc és molt bo, eh?
És molt bo
En principi sí, eh?
Mira com toca la guitarra, eh?
Estic comprovant
I en principi sí que és yo send me
D'acord, d'acord
No, és que la versió és
Molt agosarada
Sí, sí, sí
Esplèndid
Send me
Send me
Send me
Karaoke sense karaoke
A cinema sense condicions
Sense textos
Joan Sardà cantant
Send me
Honest you do
You do
Honest you do
Doncs sí, dèieu que ens havíem retrobat avui
Però és que ahir ens vam retrobar, de fet, els tres allà
A la cripta de la basílica
A la cripta de l'espí
Hem d'explicar això de la cripta
Perquè avui dia el cinema, doncs, és pertot arreu
Com no podia ser de cap més manera
Però passa que...
Hi ha un tipus de cinema que només es pot veure a la cripta
Aquí està
I aleshores, doncs, nosaltres a vegades deixem estar les grans marquesines i les grans sales
I totes aquestes pel·lícules propagandístiques
Que tenen més pressupost de publicitat que no pas
És a dir, que el pressupost de publicitat és més elevat que no la manufactura de la pel·lícula, que no el rodatge
I, en canvi, anem a buscar pel·lícules d'aquelles clàssiques, històriques
I que parlen del tema de la transcendència
Per això jo he volgut posar You send me
Perquè You send me vol dir
Tu em portes a algun lloc
Tu em fas transcendir
I lligava amb el que estava dient el Francesc
D'aquestes pel·lícules mexicanes de baix pressupost
Amb aquestes pel·lícules clàssiques
Que poden ser de baix o de gran pressupost
Però que sempre val la pena de veure
I sí, hem tingut l'oportunitat d'organitzar un cicle
A la Basílica de Santa Maria del Pi a Barcelona
Que és una de les basíliques que fa més activitats a Barcelona
És un continu, allà no paren
Cada dia hi ha una cosa o altra
I és per tothom
El fet que sigui una basílica catòlica
No vol dir que allà hi hagi exclusió de cap mena
Al contrari
El Pi sempre ha sigut un lloc d'acollida
De gent de qualsevol...
De diverses cultures
De qualsevol religió
Vull dir, podríem recordar les tancades d'immigrants que hi ha hagut allà
Vull dir que evidentment no eren catòlics pas
Però que com a casa de Déu
Doncs el responsable els acollia amb els braços oberts
En aquest sentit jo recomanaria un concert que s'ha de fer a Santa Maria del Pi a Barcelona
El dia 19 a les 19 hores
És fàcil de recordar
El dia 19 a les 19
És aquest diumenge?
És un diumenge
Aquest diumenge, mirem?
No, és l'altre em sembla, no?
No, és aquest
És aquest?
Bé, és que jo el calendari el tinc una mica...
Avui és dia 14, per tant, 5 dies més
Sí, sí, és evident
Avui és dia 14
I demà és Sant Isidre
I avui és Santa Gemma Calgani
Ah
És a dir que sí, sí
Bé, jo tinc el calendari una mica distorsionat
Per això de veure pel·lícules contínuament de preestrena
Vas pel calendari gregorià
Sí, o el calendari sardònic que ve de sardà
És a dir que us recomano aquest diumenge a les 7, a les 19
Perquè hi ha un concert de música antiga del Carip
I que és una música bastant desconeguda
I que no té per què ser-ho
Vull dir que és una música amb contingut espiritual també
Com les pel·lícules que s'han passat en el Pi
I aleshores, continuem parlant de la transcendència
Aquest cicle es va organitzar
Tenint en compte, tenint com a base
Dos llibres
Un és un llibre molt famós
De Paul Schroeder
Recordem que Paul Schroeder és tot una icona del cinema modern
És el guionista de Taxi Driver
I després ha continuat sent guionista
Aquí vam parlar d'ell
De les seves pel·lícules
Arrel del Reverendo
El Reverendo que ha sigut la seva última pel·lícula que s'ha estrenat aquí
Que era una pel·lícula que tenia molt a veure amb el cinema de Bresson
Oh i tant
I això no era perquè sí
Perquè el llibre aquest del qual parlem
Es titula
De l'estil transcendental en el cinema
Osu, Bresson i Dreyer
O Osu, Dreyer i Bresson
I aleshores
Aquest llibre es va fer
Ja fa molts anys
A partir de la tesi doctoral
Que feia el Paul Schroeder a la universitat
Perquè el ciné des de fa unes dècades
S'estudia a la universitat
I aleshores ell va triar aquests tres directors
El japonès Yasuo Hiru Ozu
El danès Cal Theodor Dreyer i el francès Robert Bresson
Per veure quines constants espirituals i transcendentals
Hi havia en les seves pel·lícules
En el cicle del Pi
No hi va haver Yasuo Hiru Ozu
Per raons que són fàcils d'entendre
Tu no pots anar en un lloc de fe catòlica
I portar un cineasta que és taoïsta
O que...
Cintoïsta
Jo em sembla que és taoïsta
Bé, no ho sé
Taoïsta seria xinès
Però ell
Pel que vaig llegir en el llibre de l'Eschroeder
Ozu seguia el camí del zen
Que no sé si és exactament del sintoïsme
Bé, en tot cas...
En tot cas és un cineasta zen
Que evidentment
Ell no feia pel·lícules declaradament religioses
Sinó que eren pel·lícules que parlaven de la quotidianitat
I en feia una representació meticulosa dels llocs comuns
Avorrits i banals de la vida quotidiana
És a dir, que el cine transcendental el que fa és agafar allò quotidià i portar-ho a un altre nivell
A un nivell transcendental
I aleshores, a través de la posada en escena que feia Ozu
Aquestes accions banals de la vida quotidiana
Eren com una mena de ritual
Que ens portava a una dimensió superior
A una dimensió transcendental
Sredder no tan sols parlava d'aquests tres cineastes
En el seu llibre
Sinó que també parlava de Rossellini
I de Pasolini
Com a gent que...
I d'altres directors
I a vegades alguns que deies
Bueno, aquest també, no sé, Bad Bötticher
Vull dir, també...
És filar molt prim
És difícil d'agafar Bad Bötticher
Però és filar molt prim
Però Bad Bötticher també tenia la seva manera de fer les coses
També era un estil
I també era un ritual
I aleshores, doncs...
Bé, vull dir, aquestes pel·lícules
El que tenen en la seva...
O sigui, com a denominador comú
El que tenen és que en un moment o altre
Hi apareix la disparitat
I què és la disparitat?
És una desunió actual o potencial
Entre l'home i l'entorn seu
Que culmina en una acció decisiva
Vull dir, aquí estaríem a prop del moment decisiu
D'Enric Cartier Bresson
És un moment decisiu
En el qual el personatge d'aquella pel·lícula
Fa un canvi
Vull dir, hi ha una revelació per ell
O sigui, hi ha un abans i un després
D'aquesta visió
D'aquesta acció
I així, aquests directors
Que volen tenir un discurs espiritual
Un discurs transcendent en les seves pel·lícules
Arriben a un estat que
Esreder defineix com l'estasi
Que és, segons Esreder
Una visió qui es sent de la vida
Que en comptes de resoldre la disparitat
De la qual parlàvem abans
La transcendeix
És a dir, que arribat el moment
En què tu tens aquesta disparitat
Que la vida no és el que t'ha de portar
Sinó que és una cosa de més a més
Doncs tu actues en un altre pla
Aleshores
Dintre, ara estic pensant
Mentre t'escolto
Que potser no ens hauríem de deixar fora
D'aquest grup de directors
Que han estat
Pel tractament molt seriós i profund de la religió
I Mark Berman
Sí, però passa que Mark Berman
Jo no el vaig posar en el cicle
Perquè per mi
Mark Berman és el cineasta del silenci
De Déu
Vull dir, una mica
Seguidor de Nietzsche
En aquest cas
I aleshores, és clar
Vull dir, pel·lícules com
El malential de la donzella
O Els combragants
Imagina't quin títol
O El silenci
O El silenci
O El rita
El rita
Estàvem parlant del ritual
Evidentment que és un cineasta transcendental
I és evident que la gran influència de Berman
És Dreyer
Perquè la gent
El set S és ell
Que és una confrontació
Que parla de la mort
Entre dos demiorts
De la que estàvem parlant al principi
I evidentment Berman
És un cineasta transcendental
Però en un lloc
De referència catòlica
Em sembla que no és el lloc
No
Senzillament
Vull dir, en una associació d'amics
Bueno, és el que has dit d'osso
Sí
No era el seu lloc
En una associació d'amics
De Friedrich Nietzsche
Berman
De collons
Però
En una església catòlica
Jo què vols que et digui?
Perquè per mi m'és igual
Per mi la qüestió important és el cinema
Vull dir, a mi si venen uns marxistes leninistes
Que jo no n'he sigut mai
Ni ganes
Doncs aleshores
També els hi podria fer un cicle de cinema
Perquè agafant els grans noms soviètics
No vegis la que hi ha
Però
Vull dir, en aquest cas
Era una transcendència cristiana
Com a mínim
Perquè, bueno
Dreyer no és catòlic
Sinó que és protestant
Però vull dir
No sé, jo
Per exemple
Veient Dies Ira
Veia un Berman
Avant la letra
Perquè els personatges
Deies, bueno
És que aquest és com Max Bonci
Aquesta, la protagonista és com Vivi Anderson
Els arquetips s'assemblen
S'assemblen molt
I evidentment
Berman pertany a la cultura escandinava
I Dreyer és un mestre absolut
No només de la cultura escandinava
Sinó del cinema mundial
Dreyer en el seu moment
Ja estava
Tothom el posava a l'alçada de Shapling
O d'Eric Bonestrogheim
O de qualsevol gran geni del cinema
Orson Welles
El que tu vulguis
I allà s'ha quedat
I aleshores també volia dir
Cosa curiosa
Com veient les pel·lícules en forma de cicle
Es veuen ressonàncies
Vull dir
Com ara vèiem Ordet de Dreyer
Com el personatge del boig evangèlic
Per Jesús
Que és el personatge més important de la pel·lícula
Com en la seva encarnació final
Ja pressuposava el Crist de Pasolini
El Crist de Pasolini, sí
A l'Evangeli
Segons Mateu
Fins i tot físicament
Físicament
És que era igual
Era igual
Anava pentinat igual
Igual que l'Irazocchi
L'Irazocchi
Que va ser el protagonista de Pasolini
Recordem que Enrique Irazocchi en aquell moment
Era un estudiant de dret aquí a Barcelona
I que va anar a la casa de Pasolini a Roma
Per demanar la seva firma per un manifest antifranquista
I que aleshores el Pasolini quan el va veure
Jo no sé si li va retrucar la imatge del Jesús aquell de Dreyer
Però va dir
Ja el tinc
Ja el tinc
I Enrique Irazocchi
Que mai havia fet una pel·lícula
Ni havia tingut intenció de fer-ne cap
Doncs com a mínim en va fer un altre
Que va ser Noches de vino tinto
D'un altre director
Que també podríem considerar com transcendental
Com va ser el José María Núñez
Que també va estar en els marges del cinema comercial
I que és un home a reivindicar
Que va tenir una exposició molt bona en l'art Santa Mònica
I que molts cineastes d'avui dia
Consideren com un referent
I ho fan bé en fet
De considerar-lo com un referent
Aleshores jo per acabar
Voldria parlar de les pel·lícules que s'han vist
De Rossellini se'n van passar tres
Bé, va s'obrir amb Francesco Giuliar e Didio
Francesco Giuliar e Didio
I l'has tancat amb l'Argent de Bresson
L'Argent de Robert Bresson, sí
A veure, són pel·lícules que ja dic
Hi ha ressonàncies entre elles
Hi ha concomitàncies, no?
Vaig començar amb el Francesco
Per una qüestió històrica
No era la primera pel·lícula de Rossellini
I fins i tot la que venia després era anterior
Però, o sigui, posàvem el segle XV d'Itàlia allà
I aleshores hi anàvem a la postguerra
Amb Roma-Cità aperta
Feta el mateix any de la lliberació
Antifeixista d'Itàlia, no?
L'any 45
També després seguíem amb Europa 51
I per això era important de posar-les totes dues juntes
Per veure l'evolució d'Itàlia de l'any 45 a l'any 51
Europa 51
Em sembla una de les pel·lícules més cristianes mai fetes
Vull dir, una cosa
Vull dir que, bueno, Rossellini estava molt a prop de la democràcia cristiana
Jo no crec que fos personalment una persona gaire religiosa
Perquè la seva vida sentimental és bastant atzerosa
Però, vull dir, sí que amb Europa 51
Va fer la pel·lícula cristiana definitiva per mi
Aleshores vam continuar amb el Passellini de l'Evangeli
Vam continuar amb el Dreyer, amb Diezire
Amb Mordet i abans amb La passió de Joana d'Arc
Que també vam repetir en la versió del Bresson
I també el diari d'un capellà rural
Sobre la novel·la de Georges Bernanós
I que em sembla una pel·lícula magnífica
Que veus perfectament com era la societat dels anys 50 a França
I també de Bresson hem vist Oasar Baltasar
I per acabar l'Argent
Us encomanem aquesta passió pel cinema que està en els marges
Sigui pel que sigui
Sigui per qüestions econòmiques que són les més usuals
O siguin per qüestions artístiques
I la setmana que ve tornarem amb algun convidat
Que potser serà un músic, que potser serà un arquitecte
Que potser serà un comissari no de policia sinó d'exposicions
O d'algun any per celebrar
O que serà un distribuïdor de cinema d'una zona concreta
És igual
Es pot dir que el cinema sense condicions està a la recerca d'un convidat
En tot cas el que ens agradaria és recuperar gent de l'equip
I va a la dedicatòria
I tots els ànims per ells
Evidentment, per tots els que estan en patiment ara
I per tots els que ens escolteu
Doncs salut i república
Bona nit
Moltes gràcies
Gràcies
No flor de ning
Sintonitza el ràdio d'Espert, la ràdio de Sant Just,
d'hora treball per tu.
M de Música