Title:

Quartet, Apu i Minnelli; violència de gènere

## Panorama i estructura del programa Programa amb tres blocs: **crítiques i novetats**, **monogràfic de Vincente Minnelli** i **debat sobre violència de gènere**. Intervencions àgils i amb contrast d’opinions. ## Crítiques i recomanacions ### Quartet (Dustin Hoffman) • Debut direccional de Hoffman: **pel·lícula britànica, amable i sense grans pretensions**, ambientada en una residència d’artistes veterans. • **Gran repartiment** (Maggie Smith destaca per la seva sobrietat). Secundaris interpretats per **músics reals**: troballa que aporta versemblança. • Mirada tendra a la vellesa, les manies i les rivalitats creatives; to **lumínic i humà**. • Final intel·ligent: el concert esperat no es mostra; > "No hi ha show" – el fora de camp reforça l’emoció. • Guió de Ronald Harwood (*The Pianist*). Resultat: **petita gran peça** amb *happy end*, ben dirigida i elegant. ### Trilogia d’Apu (Satyajit Ray) • Descoberta entusiasta de la primera part (estil **neorealista**): **poesia visual** i **cruesa de la pobresa** a la Índia rural. • Fotografia extraordinària; **humanisme** i credibilitat per damunt del lirisme gratuït. • Contrapunt a visions “artificioses” de la pobresa: aquí és **real i profunda**. ### Mama (Andrés Muschietti; prod. Guillermo del Toro) • Barreja de **terror i fantàstic** que es decanta clarament pel segon (portals dimensionals, criatura materna). • Punts forts: atmosfera i el **personatge-monstre** interpretat per **Javier Botet** (síndrome de *Marfan*), cas de **visibilització i inserció professional**. • Co-producció **canadenca-espanyola**. Com a gènere, funciona; li manca una trama més rodona i transcendència. ### La trama (Broken City) • Thriller amb **Mark Wahlberg**, **Russell Crowe** i **Catherine Zeta-Jones**: correcte però **tòpic i superficial**; interpretacions solvents, història funcional. ### Breu: Infiltrados (Scorsese) • Exemplar de **cinema negre modern**: tensió sostinguda, duel **DiCaprio–Damon**; ús del **mòbil** com a motor narratiu. ## Monogràfic: Vincente Minnelli ### Trajectòria i trets • Director clau del musical clàssic, però els **drames dels 50** destaquen encara més. Obsessió **plàstica pel color (vermells)** i càmera que “balla” amb els actors. ### Films clau comentats • **Cautivos del mal (1952)**: en B/N; visió amarga de la indústria de Hollywood; **Kirk Douglas** magnífic. • **El loco del pelo rojo (1956)**: biopic de Van Gogh; **Kirk Douglas** mimètic i intens; **Anthony Quinn** (Gauguin) roba escenes en pocs minuts. **Clàssic que no envellix**. • **Un americano en París (1951)**: musical innovador, base per a evolucions posteriors (Donen/Kelly a "Cantando bajo la lluvia"). • **Gigi (1958)**: èxit d’Òscars (9), però **desgastada** amb el temps, més enllà de la música. • **Como un torrente (1958)** i **Con él llegó el escándalo (1960)**: per molts, el seu cim dramàtic; **Shirley MacLaine**, **Frank Sinatra**, **Robert Mitchum** en estat de gràcia. • Altres: **Brigadoon (1954)**, **Los cuatro jinetes del Apocalipsis (1962)**. ## Tema central: Violència de gènere, masclisme i desigualtat > "Allà on es miri hi és ella... el discurs està impregnat de la necessitat de contenir-la..." (J. M. Ferrer Martí) ### Idees clau • Diferenciar entre **masclisme estructural** (rols predefinits que eliminen la igualtat) i **violència de gènere** (anul·lació, control i dany – físic, psicològic o verbal). • **Igualtat real** i **llibertat** (especialment econòmica) com a condicions per reduir l’abús; la **independència econòmica** de la dona és palanca històrica de canvi. ### Films discutits i què il·lustren • **El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook)**: trastorn bipolar, límits entre impuls i violència; el suport afectiu-noia com a catalitzador, amb mirada crítica a l’“american way” d’apostes i reptes. • **Las ventajas de ser un marginado (The Perks of Being a Wallflower)**: marginació i possible **esclat de violència** si no hi ha cura i xarxes de suport. • **Set núvies per a set germans**: musical encantador però **masclista**; mostra d’una **estructura patriarcal** (segrestos, governança masculina), útil per pensar el context històric. • **Con él llegó el escándalo** i ecos a **Como un torrente**: conflictes de gènere on tots dos rols **col·lisionen**; retrat de **patologies del masclisme** més enllà del context. • **Te doy mis ojos** (I. Bollaín) i **Solo mía** (J. Balaguer): **violència de gènere explícita** (física, psicològica, controladora). • **Agua** (Deepa Mehta): **violència estructural** a la Índia (condemna de les vídues); tabú social que obliga a rodar fora del país. • **No sin mi hija**: xoc cultural i **control coercitiu** en migració/retorn d’origen. > "Si les dones treballen en xarxa i cooperen per avançar, cap crisi les podrà vèncer i cap desigualtat les podrà fer desistir." (Gina Pol Iborra) ## Cloenda i proper programa • Avanç: **Animació per a nens o per a adults?** (Andreu) i focus sobre **Juanma Bajo Ulloa**. Tornada al blog i ràdio a la carta per recuperar l’episodi.

['Quartet', 'Dustin Hoffman', 'Maggie Smith', 'Ronald Harwood', 'Rigoletto', 'Residència d’artistes', 'Satyajit Ray', 'Trilogia d’Apu', 'Pather Panchali', 'neorealisme', 'Mama', 'Andrés Muschietti', 'Guillermo del Toro', 'Javier Botet', 'Síndrome de Marfan', 'Broken City', 'La trama', 'Mark Wahlberg', 'Russell Crowe', 'Catherine Zeta-Jones', 'Infiltrados', 'Martin Scorsese', 'Leonardo DiCaprio', 'Matt Damon', 'Vincente Minnelli', 'Cautivos del mal', 'El loco del pelo rojo', 'Gigi', 'Brigadoon', 'Un americano en París', 'Como un torrente', 'Con él llegó el escándalo', 'Los cuatro jinetes del Apocalipsis', 'Set núvies per a set germans', 'Masclisme', 'Violència de gènere', 'Igualtat', 'Dependència econòmica', 'Llibertat', 'Te doy mis ojos', 'Solo mía', 'Agua', 'Deepa Mehta', 'No sin mi hija', 'Índia', 'Cinema negre', 'Andreu', 'Juanma Bajo Ulloa']