Cinema sense condicions
Daron Aronofsky
¿La pelis de Aronofsky le produce?
Aronofsky
Aronofsky...
Ahora, ahora
Aronofsky, ¿puedo decir a Sebastián?
Sí, yo estoy aquí
¿Él? ¿Él?
¡Sí!
No puede ser
No puede ser, dice
Lo estoy grabando todo, eh
Hola
Daron Aronofsky
Es mi amigo Paxton Wintels
Me encanta
Y nosotros hacemos una película
Pacified
Es en San Sebastian
Para el mundo primer
Y por favor
Come see the movie
We love the movie
And this is Paxton, the director
It's a great film, it's called Pacified
Esto y yo
Este amo
Me encanta
Aquí estem com normalment els dimarts de cada setmana
Avui comencem la temporada
Amb cinema sense condicions
Per tant, què esperem avui de parlar?
De parlar?
Doncs de cinema i sense condicions
Estem aquí per parlar amb vosaltres
El Pep Armangola
Hola, bona nit
Hola, bona nit
Hola
Hola, bona
Hola
Hola, bona nit
Hola
Hola, bona nit
Hola, bona nit
Hola, hola
Hola, bona nit
Hola, bona nit
Benvingut Andrea
i com a convidada d'aquesta sessió
estem molt i molt contents
i molt agraïts que hagi volgut venir
a compartir amb nosaltres aquesta estona
l'Helena Jaume Andreu
que ja us explicarem
per què la trobem
que és la gran dama
del muntatge cinematogràfic
d'aquest país i potser de molts països
molt agraïts que hagis volgut venir amb nosaltres
aquest programa ja t'ho hem comentat
té dues parts
la primera part parlarem
avui penso que parlarem sobre
el festival de Sant Sebastià
perquè el Francesc i l'Eva ja han anat
algunes estrenes que potser ens parlarà el Pep
i després la segona part
la dedicarem a l'Helena
a la seva vida professional
per suposat
que és la que ens interessa
amb els que estimem el cine
i farem una aposta en comú
del que ella vulgui explicar-nos
que sàpiguis, Helena, que en qualsevol moment
del que estem parlant
del que estem dient
de qualsevol pel·lícula
que creguis que t'interessa
o que et pot interessar
o de qualsevol director del que parlem aquí
tu entres, parles
i estarem contentíssims de sentir-te
Bona nit, Helena
Bona nit i moltíssimes gràcies
sobretot
per convidar-me
perquè
de fet
per mi
no sé
el fet que avui en dia
la gent pensi que
encara existeixo
i
parlo
cinematogràficament
no?
doncs és molt d'agrair
perquè esclar
jo ja fa molts anys
que em vaig haver de retirar
i no pensava mai
que
que un dia
diran
ei
que és aquí
no?
doncs bueno
el fet que
és un plaer
d'entres aquí
i crec que
per la nostra audiència
és una sorpresa
molt agradable
moltes gràcies
bé
espero contribuir
amb el que pugui
i no sé
quines informacions
podré donar
més que res
perquè
també per temes
d'edat
no?
doncs la memòria
va estar fallant bastant
i hi ha coses que
a tots
si et consola
si et consola això
mal de muchos
consola
sí
consola
de quien sea
bueno
molt bé
de totes formes
parlarem
després
del que ha estat
la seva vida professional
recordant a tothom
que va fer
el muntatge
de
campanades
a medianoche
amb l'Orson Welles
l'any 65
que és una
una pel·lícula
important
amb un director
important
i en una època
amb el que
en general
no en aquesta professió
però sinó en moltíssimes
la dona
era difícil
que hi entrés
per tant
és un mèrit
especialíssim
que hi poguessis entrar
que hi poguessis entrar
i fessi una feina
tan ben feta
per tant
no depèn
de l'edat
això
depèn del que un ha fet
sí
esclar
és que coincidència
això
que vaig tenir
molta sort
de fet
de treballar
amb ell
també
aquestes coses
unes coses
et van portant
a les altres
i en un moment
donat
doncs
jo vaig
tenir una època
a la que
els directors
exigien que fos jo
qui li muntés
la pel·lícula
i en el cas d'ell
va anar a haver
d'esperar una setmana
que jo acabés
una que estava fent
i et va esperar
i em van esperar
molt bé
molt bé
que us sembla
si voleu començar
els que heu estat
a Sant Sebastià
i ens parleu
una mica
del que heu vist
del que us ha agradat
del que us ha sorprès
del que no us ha agradat
això poquet
si pot ser
i en tot cas
digueu-nos
el que
us sembli
o porto de dir
més que res
comentar
ja que hem posat
aquest àudio
al començament
no sé si heu
reconegut un nom
tal qual
va ser una trobada
casual
completament
a més amb molta gràcia
una persona
que demana
per la samarreta
d'un dels que anàvem
allà acreditats
i resulta
que li demana
aquesta mateixa persona
perquè li diu
qui ets
li diu que soc
un director
que estic aquí
produint una pel·lícula
i li pregunta
mira escolta
fes-nos un vídeo
explicant-nos
qui ets
diu
hello
jo soy
no en castellà
jo soy
Darren Olonski
no ens ho creiem
no ens ho creiem
i va ser molt curiós
perquè
pensaves que interpretava
bueno no sé
és que no t'ho
no t'ho penses
vull dir que en aquell moment
et trobaràs a un dels directors
que per tu són de referència
ja per pura casualitat
no sé
ens va costar una mica
assimilar-ho
i després el més graciós de tot
el més coincident
és que
el primer premi
la Concha Dor
se l'ha emportat
al director
que anava a menys
que és el que ha estat
d'allò
produint la
és el brasilè
no?
bueno
és estadounidense
tot i que la pel·lícula
està rodada al Brasil
tot plegat
es diu així
es diu pacificat
pacificat
es diu
i el director
és Patxon Winters
exactament
bueno
me lo dice la pantalla
eh
o sea
nosotros no lo dijo él
pero
bueno
no sé per què
no ho sentim
massa bé
a Eva Maria
bueno sí que
jo quasi no he
no ho sentiu?
no
a Eva Maria
no la sentim
massa bé
no sé
no sé per quin motiu
ja mirarem aquí
de retocant
perquè he vist
alguna
no he vist massa cosa
de Sant Sebastián
però vaig veure
que havia guanyat
aquest
aquest director
aquesta pel·lícula
brasilera
que estava
rodada
suposo
a les faveles
7 años
no sé si se me oye algo
hola
estuvieron 7 años
rodando
no sé si
ara ho arreglem
ara
ah
perquè
parla per aquest
si vols
deixa-li
són els problemes
del directe
bueno
estuvieron 7 años
rodando
bueno
bueno
a ver si se me oye
ahora
vale
ahora se me oye
sí
vale
estuvieron
7 años
ahora ya no toco más
¿se oye algo?
sí
7 años
7 años
en un río
en una de las favelas
para rodar esta película
eso era lo que
bueno la información
que tengo
y estuvieron allí
con la gente
que estaba allí
en esa favela
hasta hacer esta película
o sea que nada
enhorabuena
yo me alegro muchísimo
y aparte fue una casualidad
muy bueno
no sé
muy chocante para mí
porque no lo reconocimos ninguno
claro
quien iba a pensar
que se iban a parar por la calle
y fue realmente un
bueno
para mí fue maravilloso
y tengo el vídeo subido a YouTube
o sea que lo podéis ver
muy bien
y la verdad es que fue
fue todo un
no sé
todo un milagro casi
de encontrarnos
¿no?
en San Sebastián
así de repente
a parte de eso
vam anar a veure
la película
que ya s'ha estrenat
en cartellera
de Alejandra Menávar
l'última
que ha fet
Mientras Dure la Guerra
que
es muy recomendable
la verdad
yo podría decir
que me agradan
dos películas
yo soy seguidor de Menávar
pero no me agradan
la mayoría de las películas
y es eso
el que me pasa
entonces me agrada
tesis y ahora
m'agrada esta
las dos
las otras
es que no sé
siempre hay alguna cosa
per mi discutible
que no m'acaba de convencer
esta está muy bien
yo creo que
es bastante común
que en Menávar
hi hagi siempre
alguna cosa
discutible
yo diría que
en todas las películas
a mí por ejemplo
hay una película
como Ágora
que es un tema
que me interesa
y me agrada
moltísimo
y en cambio
la película
me deja insatisfez
pues a mí
me pasa
en Abre los ojos
otros
con Maradentro
con los otros
amb totes
dic no
no sé
es podria fer
amb una miqueta
més de convicció
en canvi
aquesta
jo penso que
ell fa un cine
com fred
sempre
i llunyar
i llavors això
sí que pot ser
que passi
segons la meva
visió
aquesta pel·lícula
l'encerta totalment
perquè agafa
una franja
molt concreta
de la història
de la guerra civil
bueno
just abans
que comencés
a Salamanca
i fa coincidir
l'última part
de la vida
de Miguel Donamuno
interpretat
magistralment
per Carle Lejalde
i el fa coincidir
amb la junta
de govern
culpista
quan encara
el cop d'estat
de Franco
i companyia
la General Mola
etcètera
no s'havia materialitzat
del tot
l'havien fet
però encara
no havien canviat
les banderes
era com una cosa
molt incipient
i ells mateixos
no sabien
com portar-lo a terme
si havia de ser
a través d'una junta
que prenguessin
les decisions
com ho havien de fer
llavors
tota aquesta
maranya
de decisions
de
de situació
tan
transcendental
per la resta
dels anys
que van venir
més endavant
està molt ben reflectida
i està molt ben documentada
també
a la Menà Bar
segurament
perquè en aquest aspecte
sí que és molt bon
i val molt la pena
la manera com ha sabut
dotar fins i tot
en alguns moments
d'un cert sentit
de l'humor
que segurament existia
en el seu moment històric
però que
independentment
sí perquè tens
un Eduard Fernández
que fa de Milán Estray
que és un personatge
bueno
com li diuen
home clar
és que Milán Estray
bastant sinistre
jo crec que
no crec que ell
tingués cap mena
de capacitat d'humor
l'humor
és el que estava fora
però d'ell
ell no
no confonguem
és sinistre
però ja per la part
d'exageració
que té
el propi personatge
i de la manera
com molt
convençut
que té
l'Eduard Fernández
d'interpretar-ho
no sabia que ho feia
l'Eduard Fernández
és un goig
la veritat
tots dos
fa molt bé
bueno
ell és molt bo
heu vist
la que fa amb la seva filla
la que ha guanyat
la hija d'un ladrón
no l'hem pogut veure
perquè van marxar abans
van venir-nos abans
ens interessava molt
perquè a part la directora
és d'allà
de la zona on vivim
de Ripollers
és d'allà
és de l'escac
ha sortit de l'escac
ella
sí
a Belén Funes
Belén Funes
i es veu que la filla
de l'Eduard Fernández
és curiós
la Greta Fernández
la vaig veure
en un telediari
i realment
té els ulls
i la part superior
de la cara
clavada
clavada
que l'Eduard Fernández
i té
aquell tipus
no sé si heu pensat
l'Eduard Fernández
quan interpreta
en general
jo crec que ell és així
però té sempre
aquella espècie
de mirada
lenta
llullana
sense precisió
inclús quan vol fulminar
que també
té una mirada
espessa llavors
la nena té aquesta mirada
jo vaig pensar
fixa't
això era un telediari
o sigui que potser
quan interpreta
aquesta pel·lícula
per res fa això
però
l'Eduard Fernández
sempre vola una mica
quan
la mirada
d'ell
doncs
la nena
la part superior
és clavada a ell
és curiós
com si
estigués
en el seu món
sí
independent
del que està passant
actualment
sí
amb una distància
exacta
sí
sí
també
també
vam veure
la innocència
molt recomanable
de qui és això
és una pel·lícula
d'una directora valenciana
que es diu
Lucía Alemany
i interpretada
per una gent
bueno
alguns no massa coneguts
altres sí
els pares de la noia
són el
Sergi López
i la Laia Marull
vull dir
més ni menys
mira tu
ella no és coneguda
perquè em sembla
que és el primer paper
que fa
es diu Carme Rufat
i t'explica una història
molt quotidiana
podíem dir
d'una noia
que té un nòvio
a les festes
d'allà
del seu poble
però la manera
com està rodat
i el
que t'acaba explicant
per dir-vos
perquè entengueu
de què va
la història
la promoció
era repartir
preservatius
pel públic
vull dir que
es tracta
d'avisar
una mica
del que poden passar
del que pot passar
si et deixes portar
un missatge
que en principi
podria semblar
una mica carrincló
o no
però tal com està
tractat
el tema
i com està fet
i com està rodat
les interpretacions
la vam veure
molt d'hora al matí
estàvem molt adormits
de la festa
del dia anterior
també s'ha de dir
però no ens vam adormir
vull dir que
era molt potent
llavors després
dos de nosaltres
David i Montse
es van trobar
a la Llamarull
a la Carme Rufat
al mateix carrer
on estàvem hospedats
vull dir
tot això
Sant Sebastián
no sé què té
però és que et trobes
a la gent
pel carrer
és que és petit
Sant Sebastián
és petit
suposo que és per això
és una ciutat encantadora
l'última pel·lícula
del directe
no sé quin temps
us ha fet
però
bé
bé
bueno
va ploure
però a la nit
sempre plou
estàvem molt poquets
i estàvem també
a la festa
de Menàbara
jo deia
en tu fiesta
mecole
doncs
em van colar
i quan estaven
preocupats
començava a ploure
ens ve una noia
i ens diu
tenim un autocar
preparat
esperant a la discoteca
i van dir
mira que bé
semblava que estigués
tot fet allò
i preparat per nosaltres
m'agrada que us ho hagi passat
també
a sobre
de veure pel·lícules
que us hagin interessat
la pel·lícula
jo havia mirat
aquesta
perquè
si en senyes particulares
de la Fernanda Valadez
l'heu vista
no
la que vimos
que també
me gustó mucho
no
la que vimos
que me gustó mucho
también
Siete razones
para huir
que son tres directores
que bueno
de hecho
yo tenía muchas ganes
de verla
quins són
son siete
son siete historias
siete cortos
entonces
los directores son
que no me acuerdo bien
de todos
tot plegat
està basat
jo mentre tu busques
està basat
en obres teatrals
petites
d'Esteve Soler
i Esteve Soler
és un dels directors
d'uns quants curs
y luego
Gerard V
y David Torres
y luego
en la parte
de producción
es documental
no
son historias
son historias
de verdad
bueno
historias
ficción
pero son historias
que te dejan
un poquito
así
como pensando
son historias
así como muy
como se diría
muy ácidas
provocativas
y ácidas
basadas
para entender
en el esperito
del cinema
de Buñuel
con eso
más o menos
está
todo
que no puedes
estar cómoda
con el que estás
veiendo
siempre te provoca
no vas
no vas trabajar
con Buñuel
Elena
por casualidad
no
podrias haber
trabajado
porque bueno
en esta época
podías haber coincidido
te lo vas
trobar
en algún
sí
el Pep
también
yo también
y el tengo
filmado
después también
hemos visto
la de
la de
la de
la de
la de
la de
la de
la de
la de
la de
la de
la de
que ahora no
Juliette Binoche
Caterine Deneuve
i Ethan Hawke
que son
en las
intervenciones
principales
de la última
película
del director
Coreeda
el nombre no me
recuerdo
mai
Isaac
o Isaac
que es
La Verité
La Verité
en france
i una película
per mi
força correcta
que per les hores
que la van veure
i per tot plegat
una película densa
de molts diàlegs
de no un ritme
molt gran
però que té
un llenguatge
cinematogràfic
molt correcte
com tot el que fa
aquest director
Coreeda
en sap un rato
sí
per això
i a més a més
la part metalingüística
que conté
el fet
que estàs veient
un rodatge
d'una película
i t'estan fent
reflexionar
sobre la vida
dels personatges
que estàs veient
en aquest rodatge
a mi em va semblar
molt potent
sempre
com t'ho dins
Pep
el que fa Coreeda
val la pena
i aquestes dos actrius
també
omplen moltíssim
sí
jo trobo
jo soc molt fanàtic
de la Juliet Binot
la Juliet Binot
és impressionant
aquesta dona
faci el que faci
que ho clava
Catania Indenef
per mi
no és una gran actriu
però bueno
té la seva presència
i tant
a mi és eterna
me recuerda un poco
me recuerda un poco
a la Bárbara Lenin
no sé por qué
quizá por el físico
su delgadet
su carita
su pelo
me recuerdan
y su forma
de interpretar
Binotchi
y Bárbara Lenin
me recuerdan un poco
cuando las veo a las dos
digo
estaría content
Bárbara
Bárbara Lenin
m'agrada molt a mi
també
pero tienen ahí
como un universo propio
tienen como un estilo
ellas dos
es fan seu el personatge
similar
sí
sí
siempre me
bueno
tu
com a actriu
ja saps de què parles
sí
por eso
molt bé
doncs
un resum
del que heu vist
i com ho heu passat
que és amable
agradable
i ens feu sentir
que us ho heu passat bé
la veritat és aquesta
ara ens ha agafat ganes
d'anar a tota la roda
de festivals que hi ha
molt bé
molt bé
el de Sevilla
de cinema europeu
a Berlín
i el tenim planificat
vull dir que
si ho fem
això és igual que
en Montañisme
quan fas un cim
a partir d'aquell
no vols parar
jo no vaig fer la pica d'estats
ara vull fer l'aneto
ara vull fer el Montblanc
que cada vegada més gran
i més lluny
i més lluny
exacte
molt bo
i tu Pep
què has vist?
bé jo
escolta
abans de començar
volia
que venia amb la cosa
m'agradaria fer
una escolta referència
al que avui
iniciem el programa
i és el dia 1
el dia 1 d'octubre
llavors
bé
diguem que
el nostre sentiment
està
davant
dels fets
que van passar
fa dos anys
ni perdonar
ni oblidar
perquè allò va ser
una ignomínia
que
quedarà
per a la història
però
encara estem
amb la història
sí, sí
però vull dir
com a fita
l'ud o
serà un moment d'aquells
un input
que diuen
dintre
bé
deixa
i la ignomínia
s'ha ampliat
exacte
es va ampliant
sí
cada dia
ara
m'agradaria
que
si has trobat la música
què estàs posant ara?
música d'una pel·lícula
hem vist moltes coses
aquests dies
aquest mes
i mig
però
volia començar
amb
el que hem vist avui
amb
Amazing Grace
que és un documental
sobre
Aretha Franklin
Aretha Franklin
és un documental
que es va fer
l'any 1972
i aquesta és la peça
que dona nom
el que va ser també
la gravació
d'un disc
en directe
una sessió de gospel
sí
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit